La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
43
La ciutat: origen i funcions. Què és una ciutat? Un espai on es concentra un nombre d’habitants elevats en un espai restringit. Aquí teniu els criteris més importants que ens ajuden a definir la ciutat: Nombre d’habitants El nombre d’habitants a partir del qual un assentament es classifica com urbà varia segons el país (Espanya són 10.000 habitants, però a Austràlia són a partir de 1000). La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat Espais reduïts on s’hi concentren molts habitants. Densitat de població força elevada. Activitat econòmica La diversitat d’activitats econòmiques que és desenvolupen en una ciutat. Són ocupacions vinculades a la Indústria, l’administració, els transports, el comerç i d’altres serveis. La influència territorial D’alguna manera la ciutat és converteix en un centre de poder, de creativitat i d’oportunitats de tota mena. Això facilita que la ciutat esdevinguin nodes molt ben connectats. Arquitectura i urbanisme Totes les ciutats es caracteritzen per tenir edificis alts i avingudes amples. A molts pobles l’estructura continua sent la mateixa des de fa molts anys. Estil de vida A les ciutats és caracteritza per tenir més tolerància i més dinamisme per les relacions socials (encara que també amb més anonimat). Concentració de funcions Actualment els nuclis urbans concentren una
-
Upload
marcel-duran -
Category
Education
-
view
499 -
download
3
Transcript of La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions.Què és una ciutat? Un espai on es concentra un nombre d’habitants elevats en un espai restringit.
Aquí teniu els criteris més importants que ens ajuden a definir la ciutat:
Nombre d’habitantsEl nombre d’habitants a partir del qual un assentament es classifica com urbà varia segons el país (Espanya són 10.000 habitants, però a Austràlia són a partir de 1000).
La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
Espais reduïts on s’hi concentren molts habitants. Densitat de població força elevada.
Activitat econòmicaLa diversitat d’activitats econòmiques que és desenvolupen en una ciutat. Són ocupacions vinculades a la Indústria, l’administració, els transports, el comerç i d’altres serveis.
La influència territorialD’alguna manera la ciutat és converteix en un centre de poder, de creativitat i d’oportunitats de tota mena. Això facilita que la ciutat esdevinguin nodes molt ben connectats.
Arquitectura i urbanismeTotes les ciutats es caracteritzen per tenir edificis alts i avingudes amples. A molts pobles l’estructura continua sent la mateixa des de fa molts anys.
Estil de vida A les ciutats és caracteritza per tenir més tolerància i més dinamisme per les relacions socials (encara que també amb més anonimat).
Concentració de funcions Actualment els nuclis urbans concentren una gran varietat de funcions.
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció residencial Comporta necessàriament una sèrie d’equipaments (cases, edificis, escoles, centre d’atenció sanitària, mercats i transports). La funció residencial inclou tota la ciutat (excepte aquella part més industrial).
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció comercial
Les activitats d’intercanvis de productes i de serveis són pròpies de les ciutats. La ciutat canalitza el comerç que s’estableix entre l’activitat productiva i els mercats de consum.
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció industrial
Encara sobreviuen a les grans ciutats algunes de les fàbriques, tallers i/o magatzems; malgrat la creació de nous polígons industrials.
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció militar
Antigament les ciutats tenien la funció de base estratègica militar. Ceuta i Toledo en són un bon exemple. Actualment aquesta funció s’ha actualitzat amb les bases aèries o navals (Rota i/o Càdis).
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció política i administrativa
Els poders polítics acostumen a assignar funcions polítiques a les ciutats. Funcions de capitalitat, són ciutats amb gran número de funcionaris públics i on les empreses dedicades al sector terciari són força abundants.
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció cultural
Algunes d’aquestes ciutats tenen l’origen en una funció religiosa. A Catalunya hi ha ciutats amb moltes catedrals que reflecteixen aquesta funció. També hi ha ciutats que s’especialitzen en educació i/o recerca. Salamanca o Bellaterra.
La ciutat: origen i funcions.Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció lúdica i turística
Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme i el lleure gràcies a l’atractiu
del seu patrimoni. Això implica una àmplia oferta de serveis (hotels, restaurants,
botigues).
La ciutat: origen i funcions.
Un alt percentatge de la població d’Espanya es concentra a les capitals de província?
Província Població provincial
Població de la capital Percentatge
Madrid 6.271.638 3.213.271 51,23%
Barcelona 5.416.447 1.615.908 29,83%
València 2.543.209 807.200 31,73%
Alacant 1.891.477 331.750 17,53%
Sevilla 1.875.462 699.759 37,31%
Màlaga 1.563.261 566.447 36,23%
Dades extretes del Instituto de Estadística. Any 2008.
Població d’algunes províncies espanyoles i de la capital el 2008
La ciutat: origen i funcions.Un alt percentatge de la població d’Espanya es concentra a les capitals de província?
Província Població provincial
Població de la capital Percentatge
Múrcia 1.426.109 430571 30,19%
Astúries 1.080.138 220.644 20,42%
Illes Balears 1.072.844 396.570 37,06%
Las Palmas 1.070.032 381.123 35,61%
Saragossa 955.323 666.129 69,72%
Pontevedra 953.400 80.749 8,46%
Dades extretes del Instituto de Estadística. Any 2008.
Població d’algunes províncies espanyoles i de la capital el 2008
La ciutat: origen i funcions.Un alt percentatge de la població d’Espanya es concentra a les capitals de província?
ProvínciaPoblació total
capital províncies
Població total espanyola Percentatge
Totals 14.932.206 46.157.822 32,35%
En general són bastantes les capitals de província que es desvien de la mitjana espanyola (32,35%). No podem afirmar amb rotunditat que un alt percentatge de la població es concentra a les capitals de província. Malgrat això hi ha capitals importants que tenen una proporció força important.
Població d’algunes províncies espanyoles i de la capital el 2008
La ciutat: origen i funcions.La Xarxa urbana espanyola
La ciutat: origen i funcions.La Xarxa urbana espanyola
Els darrers 150 anys el fenomen urbà espanyol ha transformat el territori.
L’enorme extensió del fenomen urbà ha afavorit un estil de vida més urbà.
Les ciutats reuneixen les activitats de decisió i de gestió!!!
Ordenació Connexió
La ciutat: origen i funcions.La Xarxa urbana espanyola
La distribució de les aglomeracions urbanes espanyoles és molt desigual: es tracta d’un anell de ciutats sobre la perifèria peninsular, centrat a Madrid, que apareix envoltat d’un espai central poc urbanitzat.
Les ciutats tendeixen a concentrar-se a la perifèria peninsular i a les illes, mentre que a diverses àrees de l’interior apareixen buits importants.
La ciutat: origen i funcions.La Xarxa urbana espanyola
A les zones litorals i prelitorals les funcions econòmiques poden ser més abundants i variades que als espais de l’interior.
De les 21 aglomeracions urbanes espanyoles de més de 250.000 habitants (1991), només dues (Valladolid i Madrid) es troben a la Meseta, que ocupa gairebé el 50% del territori peninsular.
La ciutat: origen i funcions.La Xarxa urbana espanyola
Les principals aglomeracions es troben al quadrant NE, als vèrtex: Madrid, Bilbao, Barcelona i València (*Saragossa). Fluxos intensos entre aquestes aglomeracions.
La ciutat: origen i funcions.Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
1. Metròpolis globals i/o nacionals. Exerceixen influència sobre tot el territori de l’Estat, estretament vinculades amb d’altres metròpolis mundials.
Barcelona i Madrid.
La ciutat: origen i funcions.Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
2. Metròpolis regionals de primer ordre. Població entre 500.000 i 1.500.000 hab. Fluxos intensos amb les metròpolis nacionals, àrea d’influència extensa. El seu abast acostuma a coincidir amb els límits administratius (CCAA).
València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.
La ciutat: origen i funcions.Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
3. Metròpolis regionals de segon ordre. Població entre 200.000 i 500.000 hab. Fluxos intensos amb les metròpolis regionals de primer ordre.
Múrcia, Alacant, Santander, Oviedo i A Coruña.
La ciutat: origen i funcions.Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
4. Ciutats mitjanes.Població entre 50.000 i 200.000 habitants, la major part són capitals de província.
Segòvia, Logronyo, Ciudad Real...
La ciutat: origen i funcions.Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
5. Ciutats petites.Població entre 10.000 i 50.000 habitants, la major part són ciutats que disposen d’equipaments i d’infraestructures bàsiques que els permeten influir en les localitats del seu entorn comarcal.
La ciutat: origen i funcions.Les jerarquies urbanes a Espanya
Analitzar pàgina 261.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Fotocòpia apunts.
La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Descentralització i dispersió de la població.
La població urbana catalana no s’ubica en un punt determinat com ha succeït fins a la dècada dels anys 70. Aquesta és la idea central.
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Procés de metropolització. Els darrers 30 anys moltes ciutats grans i mitjanes han vist frenat el seu creixement a favor de les localitats més petites del seu voltant.
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Urbanització dispersa.Tota aquesta nova urbanització ha estat impulsada per l’evolució del mercat d’habitatge, per l’augment en la motorització i per la millora en les infraestructures.
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Empobriment dels valors paisatgístics.
L’ocupació urbana (ja sigui residencial, industrial o terciària) ha comportat un empobriment evident del nostre paisatge natural.
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Increment del consum energètic.
Aquesta dispersió ha fet augmentar el consum d’energia de cada territori. Més sòl urbanitzable, i més cases i més desplaçaments.
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Creixement de l’ocupació del sòl.
Aquesta dispersió ha suposat un enorme creixement del sòl. Més negoci a l’entorn de la construcció de vivendes.
La ciutat: origen i funcions.Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Especialització social i funcional del territori.
La urbanització dispersa ha suposat un increment de l’especialització funcional de cada territori. Els usos residencials, comercials, productius i d’oci han tendit a separar-se del territori.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Nodes de comunicació. Xarxa urbana espanyola.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Complementarietat
Diferenciació de funcions
Xarxa urbanaconjunt de relacions
Econòmiques Socials Culturals Polítiques
Conjunt jerarquitzat
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, on zones urbanes i zones rurals formen un continu.
Àrea metropolitana
• Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials, comercials o de serveis).
• La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta amb el grau de desenvolupament.
Conurbació Megalòpoli
À.M. BarcelonaÀ.M. Madrid
Ranstad (Amsterdam,
Rotterdam, Haia i Utrecht).
Tokio, Sao Paulo, Ciutat de Mèxic.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Àrea metropolitana
À.M. Barcelona.À.M. Madrid.
Conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten.
És un sistema ben integrat.
El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i els nuclis urbans en usos residencials i usos industrials.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Té un estructura polinuclear.
Conjunt de ciutats satèl·lits.
Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.
Conurbació
Ranstad (Amsterdam,
Rotterdam, Haia i Utrecht).
Conjunt de ciutats satèl·lits caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Té un estructura polinuclear.
Conjunt de ciutats satèl·lits.
Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.
Conurbació
Conca del Ruhr (Duisburg, Oberhausen, Bottrop, Mülheim an der Ruhr, Essen, Gelsenkirchen, Bochum, Herne, Hamm, Hagen, i Dortmund).
Conjunt de ciutats satèl·lits caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana (+de 8 milions d’habitants).
Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean Gottmann (1915-1994).
Tokio, São Paulo, New York, Ciutat de Mèxic, Shanghai, Bombai, Los Angeles, Beijing i Calcuta.
Megalòpoli
Tokio, Sao Paulo, Ciutat de Mèxic...
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana (+de 8 milions d’habitants). Ara mateix la xifra és situa al volta de + de 20 milions.
Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean Gottmann (1915-1994).
Tokio, São Paulo, New York, Ciutat de Mèxic, Shanghai, Bombai, Los Angeles, Beijing i Calcuta.
Megalòpoli
Tokio, Sao Paulo, Ciutat de Mèxic...
Ciutat Població País
Seül-Incheon 23.900.000 Corea del Sud
Ciutat de Mèxic (D.F.) 22.900.000 Mèxic
Delhi 22.400.000 Índia
Bombai 22.300.000 Índia
Nueva York 21.900.000 Estats Units
Sao Paulo 21.000.000 Brasil
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Ciutat Població País
Manila 19.200.000 Filipines
Los Angeles 18.000.000 Estats Units
Shanghai 17.900.000 Xina
Osaka-Kobe-Kioto 16.700.000 Japó
Calcuta 16.000.000 Índia
Karachi 15.700.000 Pakistan
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Ciutat Població PaísCanton o també
anomenada Guangzhou15.300.000 Xina
Jakarta 15.100.000 Indonesia
El Caire 14.800.000 Egipte
Buenos Aires 13.800.000 Argentina
Moscou 13.500.000 Rússia
Pequín 13.200.000 Xina
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Problemes de les regions urbanes Generen una crisi ecològica i territorial que té
un impacte immens sobre l’espai l’àrea geogràfica que les nodreix i que les fa pràcticament insostenibles.
Karatxi. Ciutat més poblada del Pakistan. Gairebé arriba als 20 milions d’habitants.
Pequin, capital de la Xina. 20,69 milions (2012)
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Problemes de les regions urbanes Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la
seva formació policèntrica comporta una segregació social i espaial molt marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte.
Sao Paulo. Població metropolitana de prop de 20 milions d'habitants, una de les àrees metropolitanes més grans del món.
Ciutat El Caire, capital d’Egipte. Gairebé 15 milions d’habitants.
Les xarxes urbanes: un món de ciutats.Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Problemes de les regions urbanes Són escenaris funcionals extraordinàriament complexos, amb
horaris, pautes de mobilitat, xarxes de serveis i ritmes urbans molt difícils de gestionar, malgrat que també poden ser grans escenaris d’experimentació de la transformació urbana i espais de sorgiment de noves identitats.
La ciutat de Nova York la formen cinc boroughs (mot a vegades traduït per districtes o comunes), cadascun dels quals coincideix amb un
comtat: el Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island. Hi viuen més de 8,4 milions de novaiorquesos en una àrea urbana de 830km2.
Kinshasa (abans coneguda com a Léopoldville en francès) és la capital i la ciutat principal de la
República Democràtica del Congo.
