BASES DEL COMPORTAMENT BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIUESPORTIU

Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1

IES ROCAGROSSASalvament i Socorrisme

30 hores de teoria

Professora: Lídia Tàrrega

Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 2

CONTINGUTS

1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES

2.L’APRENENTATGE MOTOR

3.LES MOTIVACIONS ENVERS L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT

4.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES

5.EL GRUP ESPORTIU. DINÀMICA DE GRUPS

6.ELS VALORS EN L’ESPORT

BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIU

TEMA 1.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVESDESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES

CARACTERÍSTIQUES DE L’INDIVIDU◦ Factors de desenvolupament i personalitat◦ Aspectes terminològics◦ Factors que influeixen en el desenvolupament humà

  LES ETAPES EVOLUTIVES. DESENVOLUPAMENT MOTOR, COGNITIU,

AFECTIU I SOCIAL A LES DIFERENTS ETAPES◦ Les etapes evolutives

Infància Primera infància (0 - 3 anys) Segona infància (3 - 6 anys) Tercera infància (6 – 12 anys)

Adolescència (12 – 16/17 anys) Maduresa / Adult Vellesa

Característiques de l’individuCaracterístiques de l’individu1.- FACTORS DE DESENVOLUPAMENT I

PERSONALITAT. 1.1.- Aspectes terminològics.  Abans d’entrar en matèria, cal aclarir alguns conceptes

que aniran sorgint al llarg del crèdit i que es convenient de conèixer.

CREIXEMENT: Activitat biològica que suposa un increment de tamany del cos o de les seves parts. Podem mesurar quilos, metres, centímetres... Representa un aspecte quantitatiu d’aquesta activitat biològica.

MADURACIÓ: Processos morfològics (de forma) i psicològics que es produeixen en la persona durant el seu creixement.

Mentre una persona està creixent, hi ha uns

canvis que fan que la seva estructura corporal sigui d’una determinada manera, (ossificació final del crani...etc).

A nivell psicològic hi ha una maduració també, en el sentit que un nen/a estarà preparat per a dir “papà” , “mama”, “caca”... quan comprengui a qui o què fan referència aquests conceptes.

DESENVOLUPAMENT: És el procés de canvi biològic (funcional) i conductual. Biològic quant a la diferenciació cel·lular dirigida cap a la funció determinada (per exemple, els ovaris preparats per la reproducció) i producte de l’activació o repressió genètica. I Conductual quant a l’adaptació de l’individu al medi cultural en el què s’inscriu. (Una nena desenvolupada en el seu medi, tindrà diferent conducta envers la maternitat segons el que s’espera d’ella en la societat on viu).

EDAT CRONOLÒGICA: És l’edat de la persona que ve determinada en base als anys, mesos i dies de vida. Dos nens de 12 mesos tenen igual edat cronològica.

EDAT MADURATIVA: És l’evolució real de la persona. Són els canvis que es produeixen en relació directa a l’edat cronològica. S’anomena també edat Biològica. NO s’ha de confondre amb l’edat mental de la persona. Dos nens de 12 mesos tenen diferent edat madurativa perquè un d’ells ja té adquirida la locomoció i l’altre no.

FILOGÈNESIS: Història de l’espècie. Els homes/dones provenen d’éssers que han anat evolucionant des de la quadrupèdia fins a la bipedestació.

ONTOGÈNESIS: Desenvolupament individual d’un ser vivent, des de la fecundació fins a la mort. La ontogènesi representa l’evolució única de cada ésser vivent. Hi influenciaran factors genètics i també factors de l’ambient on es desenvolupa.

1.2.- Factors que influeixen en el desenvolupament humà. 

La personalitat és una síntesi, dinàmica i relativament estable, de les diverses maneres de ser i d’actuar de l’individu. Aquesta està constantment relacionada amb els factors orgànics i els factors ambientals. La personalitat d’una persona serà més rica com més ric sigui el factor ambiental.

FACTORS GENÈTICS: La potencialitat del creixement es transmet de pares a fills a través del DNA dels cromosomes sexuals que contenen la informació sobre les possibilitats de creixement del nou ésser viu, així com el seu desenvolupament i la diferenciació entre els diferents òrgans.

FACTORS AMBIENTALS: S’ha demostrat que els factors ambientals tenen una influència definitiva en certs aspectes de desenvolupament i del creixement de la persona. Entre ells cal destacar:

AlimentacióMedi FísicMalatiesAfectivitatActivitat físicaFactors socio-econòmics

Alimentació: Es tracta d’un factor de gran importància ja que s’ha demostrat la influència d’aspectes nutricionals sobre diversos aspectes del creixement, la maduració i el desenvolupament. El fet de tenir una bona, sana, equilibrada i complerta alimentació ajuda a que la potencialitat del creixement i desenvolupament es faci efectiva.

Medi físic: Aspectes com el clima, l’altitud, la irradiació solar, s’han demostrat influents en el creixement humà. La irradiació solar ajuda a l’absorció de les vitamines. És important aquest fet per tal que es puguin obtenir els beneficis d’una aportació vitamínica correcte.

Malalties: el fet de patir, durant el període de creixement, determinades malalties pot originar retards i anomalies en el procés de creixement i desenvolupament final.

Afectivitat: La carència d’afectivitat durant la infantesa pot originar anomalies i trastorns de la conducta i la personalitat que poden portar associats efectes negatius sobre el creixement. Les mancances a nivell afectiu sovint són font de problemes en un futur. La persona és un tot, i com a tal es manifesta, no podem destriar mai l’aspecte emocional i afectiu de la persona, de la resta (físic, biològic i psicològic…)

Activitat física: s’està demostrant cada cop més, que l’activitat física pot tenir influència sobre el desenvolupament i el creixement, ja que porta associats aspectes com hàbits de vida saludables, nutrició , aspectes afectius, relacionals, i també els purament fisiològics que fan referència, entre d’altes, a la pressió necessària en els punts de creixement per a que siguin estimulat aquests.

Factors socio-econòmics: Pràcticament tots els aspectes abans comentats depenen, en bona mesura, del nivell socio-econòmic en què la persona creix i es desenvolupa, donat que hi haurà certs aspectes als quals s’accedirà o no dependentment de la qüestió econòmica i social (nutrició, activitat física, malalties…).

Tot i que és prou evident que aquest fet per sí mateix no garanteix un estat de salut integral de la persona.

2.- LES ETAPES EVOLUTIVES. DESENVOLUPAMENT MOTOR, COGNITIU, AFECTIU I SOCIAL A LES DIFERENTS ETAPES.

IntroduccióPsicologiaPedagogiaLes etapes evolutives

IntroduccióIntroducció

Base científica sobre:PsicologiaPedagogia

PsicologiaPsicologia

Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

PedagogiaPedagogia

Art i ciència de l'educació.

En l’esport infantil i juvenil cal plantejar-se com a objectiu

primordial el fet de contribuir a l’aprenentatge i el

desenvolupament del nen i de l’adolescent, en detriment de l’assoliment d’èxits esportius

El desenvolupament evolutiuEl desenvolupament evolutiu

ETAPES EVOLUTIVES:1- Infànciaa) Primera fase (0 - 3 anys)b) Segona fase (3 - 6 anys)c) Tercera fase (6 – 12 anys) 2- Adolescència (12 – 16/17 anys) 3- Maduresa / Adult 4- Vellesa

Primera infància (0 - 3 anys)Primera infància (0 - 3 anys)

És l’etapa on es produeixen els canvis més espectaculars en la vida d’un nen.

Desenvolupament físic i motor

Desenvolupament cognitiu

Desenvolupament afectiu

Desenvolupament social

Desenvolupament físic i motorDesenvolupament físic i motor - Primer evoluciona el cap i després les extremitats. - És un procés continu que no s’atura. - El cos no canvia uniformement. - Predominen les conductes filogenètiques (menjar,

orinar, defecar, plorar...) i després conductes ontogènètiques (apreses a l’entorn).

- Aquesta etapa s’inicia amb moviments molt globals i descontrolats (motricitat difusa) i s’acaba amb moviments molt fins.

- A la fi del primer any comença a tenir una activitat motora coordinada i als dos anys és capaç de córrer, pujar i baixar escales ...

Desenvolupament cognitiuDesenvolupament cognitiu - Segons Piaget l’anomena “Intel·ligència motora”. - Comencen a aparèixer els primers esquemes mentals

a través de la coordinació perceptiu-motriu. - El nen construeix les seves estructures mentals a

partir d’uns ajustaments progressius amb l’entorn. - Comença a saber que els objectes del seu entorn

continuen existint malgrat haver desaparegut de la seva vista.

- S’adona que els seus actes poden influir sobre l’entorn.

Desenvolupament afectiuDesenvolupament afectiu- Necessita un adult que el vigili

constantment per tal d’alimentar-lo, el protegeixi i faci d’enllaç amb el món exterior.

- Un clima familiar afectiu positiu constitueixen el marc apropiat per al desenvolupament d’una personalitat sana i equilibrada.

Desenvolupament socialDesenvolupament social- El nen rep la influència socialitzada dels

éssers humans amb els quals estableix la relació, però al mateix temps influeix sobre aquests éssers humans i els seu comportament social.

- Aquests processos d’interacció personal estan en relació amb la seva maduresa, la seva intel·ligència i l’afectivitat.

Segona infància (3 – 6 anys)Segona infància (3 – 6 anys)

S’inicia el seu primer aprenentatge escolar i comença a dominar amb molta destresa el seu propi cos i els objectes que l’envolten.

És idoni el treball de la psicomotricitat i les habilitats motrius bàsiques.

Desenvolupament físic i motorDesenvolupament físic i motor- Progressiva maduració del sistema neuromuscular.

Augmenta la destresa en l’execució d’activitats físiques. - Un element clau és la quantitat d’experiències que

poden realitzar i assumir. - A mesura que el nen guanya grandària i força també va

perfeccionant les seves destreses i les seves capacitats motores. També es modifiquen les percepcions.

- L’objectiu d’aquesta etapa és assolir un bon l’esquema corporal, orientació espacial, temporal, domini de les Habilitats Motrius Bàsiques (HMB).

Segona infància (3 – 6 anys)Segona infància (3 – 6 anys)

Habilitats motrius bàsiques: Totes aquelles formes de moviment

natural què són necessaris per a la motricitat humana, que serveixen com a base per adquirir una motricitat fina i per a l’adquisició de destresses més complexes.

Segona infància (3 – 6 anys)Segona infància (3 – 6 anys) Habilitats motrius bàsiques: Locomotrius:

marxar, còrrer, saltar, reptar, gatejar, …

Segona infància (3 – 6 anys)Segona infància (3 – 6 anys) Habilitats motrius bàsiques: No locomotrius:

Balancejar-se, inclinar-se, doblegas-se, girar-se, aixecar-se, equilibrar-se,...

Quique Molina

Segona infància (3 – 6 anys)Segona infància (3 – 6 anys) Habilitats motrius bàsiques: De projecció o recepció:

Llençar, recepcionar, colpejar, batejar, atrapar, ..

Desenvolupament cognitiuDesenvolupament cognitiu - Piaget: “Pensament preoperatori”. - El llenguatge permet al nen utilitzar les paraules per

representar els aconteixe-ments. - Comença a deslligar-se de la realitat i recordar

experiències anteriors a partir de la memòria. - Importància de la imitació i el joc. - Donat que no són capaços d’entendre les regles ni les

operacions mentals, no tenen la capacitat de generalitzar i classificar, que requereixen la combinació d’informació.

- Pensament unidireccional i perceptiu, qüestió que condiciona les possibilitats de raonament.

Desenvolupament afectiuDesenvolupament afectiu- Importància del JO.- El nen veu el món a partir del seu punt

de vista únic i irreversible.- Tot existeix a partir del JO.- Construeix un món inconscient i

subjectiu. Ell està en mig de la creació.

Desenvolupament socialDesenvolupament social- El joc és el protagonista principal en

la vida d’un nen. La família i l’escola són mitjans eficaços pel desenvolupament social.

- S’inicien els jocs cooperatius i al final disminueixen els jocs individuals.

- Importància de l’escola, és un fet social.

Tercera infància (6 – 12 anys)Tercera infància (6 – 12 anys)

Es produeix un constant trencament de l’equilibri físic, no hi ha mai un creixement harmònic.

Tercera infància (6 – 12 anys)Tercera infància (6 – 12 anys) S'inicia l'aprenentatge de tècniques

esportives. Habilitats motrius específiques.

Tercera infància (6 – 12 anys)Tercera infància (6 – 12 anys)

Sobre els 9-12 anys es troben en l'anomenada edat d'or de l'aprenentatge esportiu.

Desenvolupament físic i motorDesenvolupament físic i motor - Entre els 6-7 anys es produeix un ràpid creixement

que trenca l’equilibri físic. El nen es fa més alt i té una figura més semblant a la de l’adult.

- A l’entorn dels 8-9 anys s’engreixa i torna a equilibrar-se.

- En aquesta etapa es desenvolupen de forma articulada tots els esquemes motors de base per tal d’afinar la coordinació.

- Es comença a dominar la pròpia motricitat.

- Els objectius que ens podem plantejar són:

Adquisició de l’autonomia personal.Estructuració de l’esquema corporal.Consolidació de les Habilitats Motrius Bàsiques

(HMB).Creació d’una imatge corporal positiva.Inici del desenvolupament de les Habilitats Motrius

Específiques (iniciació esportiva)(HME).

Desenvolupament cognitiuDesenvolupament cognitiu - Piaget: “Pensament operacional concret”. - A partir dels 7 anys el seu pensament és menys

egocèntric. - Augmenta el seu vocabulari i les seves possibilitats

d’expressió. - El pensament es torna reversible. - Els nens són capaços d’abstraure i generalitzar a partir

d’exemples particulars, però el seu raonament està molt vinculat al que succeeix al seu voltant.

- S’inicia als jocs reglats. - Comença a comprendre el valor social de les

regles.

Desenvolupament afectiuDesenvolupament afectiu- S’inicia el concepte d’autoestima (valoració

positiva d’un mateix).

Els factors que hi intervenen són:Sentir-se acceptat pels adults significatius.Experiències de respecte, envers el nen.Regles de comportament.Autoestima dels adults (imatge

tranquilitzadora).

Desenvolupament socialDesenvolupament social - La seva socialització es va fent més independent. Els

companys comencen a tenir un paper important.

- És el primer pas cap a una relativa independència.

- La seguretat que li donen els seus coneixements, el domini del llenguatge i la seva expansió a nivell social, fa que desitgi cada cop més tenir una mica d’independència.

- Si el nen és estable emocionalment, no ha de tenir cap dificultat per assumir els canvis que se li aproximen.

LL’’Adolescència (12 – 17 anys)Adolescència (12 – 17 anys)

És un moment dur per a la persona, que és conscient dels seus canvis.

A cavall entre la infantesa i la maduresa.

LL’’Adolescència (12 – 17 anys)Adolescència (12 – 17 anys)

És una nova etapa de canvis fisiològics encarats a la procreació.

LL’’Adolescència (12 – 17 anys)Adolescència (12 – 17 anys)

S’explica que els problemes dels adolescents estan condicionats a tres motius:Situacions que se’ls exigeix (demandes

professionals o vocacionals).Ajustaments fisiològics (hormones sexuals i

ajustament del propi cos). Inseguretat de tipus psicològic (ajustament

de comportament, pautes socials, laborals...)

Desenvolupament físic i motorDesenvolupament físic i motor - Canvis físics provocats per l’augment de la producció

d’hormones gonadotròpiques (referides a les característiques sexuals masculí/femení).

- Aquesta glàndula estimula les gònades i per tant fa augmentar la producció d’hormones sexuals i el desenvolupament d’espermatozous (testosterona) en els nois i els òvuls (estrògens) en les noies.

- Aquestes hormones en combinació amb altres hormones del cos estimulen els creixement dels ossos i la musculatura, accelerant el creixement general.

- Els augments en alçada són produïts per un allargament de les extremitats, qüestió que determina desequilibris corporals.

- Aquest ràpid creixement i a vegades poc harmònic fa que la figura del noi o noia acabi sent poc agraciada.

- Realitza moviments imprecisos i sovint maldestres. - Tot això pot provocar inseguretat i timidesa. - Però el fet més remarcable en l’adolescència passa per

l’inici de la funció sexual. En el noi d’una forma més imperiosa i en la noia de forma més difosa i ambigua.

Desenvolupament cognitiuDesenvolupament cognitiu - Piaget: “Pensament operacional formal” (s’aconsegueix

normalment als 15 anys).

- Els individus són capaços de realitzar un raonament completament abstracte i lògic. No necessita la percepció ni les experiències concretes.

- Pot considerar no solament una possible resposta a un problema o una explicació, sinó diverses possibilitats o solucions al mateix temps.

- Té la capacitat d’adquirir i utilitzar coneixements arribant a la seva màxima eficàcia.

- El nivell de funcionament intel·lectual assolit al final de l’adolescència determinarà en gran mesura el seu futur cognitiu d’adult.

- Els adolescents són uns grans raonadors, però poc raonables.

Desenvolupament afectiuDesenvolupament afectiu - Les transformacions a nivell físic i cognitiu que es

produeixen en aquesta etapa són la base de molts canvis tant a nivell psicològic com sobretot emotius. El canvi més rellevant és el sentiment de fractura en la continuïtat en el desenvolupament d’un mateix.

- El noi o noia viu a la recerca d’un estil de vida, una forma d’adaptació i presenta un caràcter força complex i sensible a qualsevol influència.

- En l’adolescent es produeix una crisi d’identitat:Passa d’una etapa en la que gràcies a l’entorn

familiar la seva identitat té una funció i un sentit concret a un altra etapa on ell mateix és l’artífex de la seva pròpia identitat.

La pèrdua de la identitat infantil i l’actual imatge que té de l’entorn familiar, que ara qüestiona, són elements que remouen les vivències de l’adolescent.

Els canvis del cos determinen una imatge diferent i modifiquen la idea global de la pròpia persona.

El model masculí s’orienta cap a l’acció i el femení cap el món de les persones.

La personalitat no es pot considerar un producte acabat sinó més aviat com un procés de transformació constant, a causa de les experiències i les vivències que es donen en la vida d’una persona.

Desenvolupament socialDesenvolupament social - Les relacions socials proporcionen la capacitat

d’explicitar les destreses i interessos propis de la seva edat compartint problemes i sentiments semblants.

- Les relacions amb els altres del mateix sexe i de l’oposat serveixen de prototip de les relacions adultes posteriors.

- La naturalesa dels grups amb companys evoluciona amb l’edat. Inicialment comença amb la colla, després comença a interaccionar amb els nois/noies i evoluciona cap a grups heterosexuals, per acabar finalment a la parella.

- S’ha de comprendre que l’adolescent ja no és un nen i, no obstant, la família, l’escola i la societat el segueixen tractant com a tal. Durant molts anys romandrà en una terra de ningú sense els drets dels nens ni els drets de l’adult.

Maduresa/ AdultMaduresa/ Adult

Estabilització: és la fase més estable de la vida de les persones.

És l’etapa en que es poden assolir els màxims rendiments físics i intel·lectuals.

A partir d’aquí i fins a la vellesa, el rendiment i la involució de les persones és molt personal i individual, i prenen especial importància al llarg de tots aquests anys aspectes com:

- Nivell de vida / hàbits de vida i higiene.- Activitat física.- Alimentació.- Malalties...Aquests aspectes, i d’altres, seran determinants

a l’hora de disposar de les millors condicions durant la vellesa.

VellesaVellesa No hi ha un inici concret.

Hi ha una etapa en la que l’individu comença a patir disfuncions que l’acosten a la vellesa.

VellesaVellesa

Des del punt de vista legal un és vell a partir dels 65 anys (67 anys properament).

Està augmentant la proporció de la vellesa dins de la societat. Actualment el 12% de la població mundial és gent

gran.

VellesaVellesa

Durant l’envelliment: procés biològic que modifica

constantment l’estructura i el funcionament del nostre ésser.

VellesaVellesa

És el conjunt de modificacions morfològiques, psicològiques i biològiques que succeeixen com a conseqüència del pas del temps.

L’envelliment provoca una disminució de les funcions en els diferents òrgans.

Aspectes físicsAspectes físics - Els músculs s’atrofien, el greix s’acumula especialment

al voltant de l’abdomen. Els ossos s’omplen de cavitats, es tornen més fràgils, mentre que les articulacions es desgasten.

- A l’envelliment fisiològic se li afegeixen factors d’acceleració com la no utilització d’una funció.

S. Circulatori: disminueix la quantitat de sang impulsada i de la freqüència cardíaca. Augmenta la rigidesa de les parets de les artèries i la pressió arterial.

S. Respiratori: disminueix la mobilitat de la caixa toràcica, el que dificulta la respiració.

S. Muscular i Esquelètic: disminueix la massa muscular, la capacitat de generar força i la velocitat de contracció. Degeneració de les articulacions, pèrdua de massa òssia i els teixits elàstics perden la seva propietat.

Metabolisme general: Tendència a consumir més oxigen i tolerància a la Glucosa (predisposició a la diabetis). Augment del greix, el colesterol s’incrementa en la sang i hi ha una tendència a patir arteriosclerosi i malalties cardíaques i cerebrals.

Importància de lImportància de l’’exercici físicexercici físic Organisme utilitza millor l’oxigen.

La tensió arterial tendeix a baixar.

Retarda el deteriorament del Sistema Nerviós Central (SNC).

Disminueix la percepció del dolor, de l’ansietat i millora la concentració.

Importància de lImportància de l’’exercici físicexercici físic Disminueix el greix corporal i

augmenta la massa muscular.

Millora la mobilitat articular.

Augmenta la sensació de benestar i la percepció d’una més gran mobilitat.

Les activitats físiques més Les activitats físiques més aconsellables en la vellesa sónaconsellables en la vellesa són

Activitats gimnàstiques. Es poden fer en qualsevol lloc i no fa

falta canviar-se de roba.

Caminar i/o nordic walking. Té l’avantatge de protegir el sistema

circulatori, ajuda a perdre pes i és fàcil de fer.

Les activitats físiques més Les activitats físiques més aconsellables en la vellesa sónaconsellables en la vellesa són

Pedalar. Produeix beneficis circulatoris i manté

el to en els braços i la columna.

Nedar. Activitat molt complerta per la seva

gran mobilitat articular. Ideal per a persones amb artrosi i

obesitat.

Les activitats físiques més Les activitats físiques més aconsellables en la vellesa sónaconsellables en la vellesa són

SEMPRE: Cal tenir en compte possibles contraindicacions.

Aspectes emotius i socialsAspectes emotius i socials

Els investigadors han demostrat que les persones que tenen el recolzament emocional dels seus amics i de la seva família tenen un nivell més baix d’estrès i estan menys exposades a morir en un futur pròxim que les persones que es troben aïllades i soles.