Varietats

geogràfiques

DialectesPilar Gobierno

Mapa del domini lingüístic català

Distinció geogràfica

La diferenciació entre el català oriental i l’occidental és molt

antiga: substrat diferent, diferent grau de romanització o

arabització, diferent origen dels repobladors...

ConstitutiusRossellonès

Central

Consecutius Balear

Alguerès

Català oriental

ConstitutiusNord-

occidental

Consecutius Valencià

Català occidental

Principal diferènciaSistema vocàlic

Català oriental

Català occidental

Tònic

Àton

Tònic

Àtoni u

e o

a

i u

i u

e o

a

Neutralització: a eo u

Neutralització: e eo o

i u

e o

a

En resum la principal diferència

es basa en:

LA VOCAL NEUTRA I LA PRONUNCIACIÓ O ÀTONA

BLOC ORIENTAL

1

Rossellonès

o

Septentrional

2

Central

3

Balear

o Insular

4

Alguerès

Rossellonès o septentrional

LèxicMots arcaics: ca, cercar, oir, eixir...

Mots Occità: peire, veireMots del francès: gara, quatre-vints...

Morfosintaxi

Desinència –i 1a p. Pres. Ind.

Afegiment –e en infinitius monosíl.labs: sere, direPronoms febles plens davant verb: me, te, se...Ús del pas sense noPossessius femenis: meua, teua, seua...

ROSSELLÓ – CONFLENT – VALLESPIR – CAPCIRDes de Salses fins a Corberes on es troba el límit amb l’occità. Zona

incorporada a l’estat francès des de 1659.

Fonètica

Sistema tònic: i, e, a, o, uSistema àton: i u

Tancament o tònica a u

Reforçament r final tònica –ortSufix occità aire (caçàire)

CENTRAL

LèxicMots característics: noi, nano, blat de moro, mirall, sorra, xai, escombra, llombrígol, esperit de vi, aigua, llengua i

cotó fluix.

Morfosintaxi

Desinència –O (U) 1a p. Pres. Ind.

Pronoms febles reforçats davant verb: em, et, es...Ús de duguesArticle el, la, els (excepte salat)Emmudiment de la consonant en els grups –mp –nt i –lt (camp, difunt, salt)

COMARQUES DE BARCELONA, GIRONA I PART DE TARRAGONA

Fonètica

Sistema tònic: i, e, a, o, uSistema àton: i u

En certes zones iodització: paia, cabeis, uis, trebaiar...

Parlar SalatA Cadaqués i entre Blanes i

Begur

•Ús de l’article es, sa, ses

Subdialectes del Central

XIPELLA

Parlar de transició entre el central i el nord-

occidental.Des de l’Alt

Urgell a Lleida fins a la Conca de Barberà a Tarragona.

•Pas de la e àtona a i: lis vaquis

TARRAGONÍ

•Es pronuncia la (v)

•Africació palatals fricatives: jove d

•Manteniment plurals esdrúixols –ns: hòmens.

•Article el/lo

BARCELONÍ

•Tendència a tancar la e/o tòniques.•Tendència a obrir vocal neutra en a.•Ensordiment de les fricatives i africades: metge, xocolata ( )•Lèxic d’influència castellana.

BALEAR O INSULAR

LèxicMots característics: al·lot, ca, morro, calces, calçons, forqueta, berenar (esmorzar), trempar (amanir)....

ILLES BALEARS (MALLORCA I MENORCA) I PITIÜSES (EIVISSA I FORMENTERA)

Morfosintaxi

Desinència o 1a p. Pres. Ind.Pronoms febles forma plena davant verb: me, te, se...Article salat es, sa, sesArticle personal en, na, n’Pronunciació consonants finals –mp–nt i -ltDesinències verbals: -am, -au, -às–assis: cantam, cantau, cantàs...

Fonètica

Sistema tònic 8 sons: central + vocal neutraSistema àton: i uIodització i pèrdua de la i: paia, cabeis, uis, trebaiar...Pronunciació (v)Assimilació de la –tll en l·l: espal·laEliminació -r final: ma (mar)

MALLORQUÍ

•Excepte a Sóller la o àtona es manté o.

•El grup –ua passa a o: llengo, aigo...

•Combinació de pronoms febles CD+CI: el te don, la vos don...

Subdialectes de l’insular

EIVISSENC

També a Formentera

•Manté diftong –ua: llengua

•Conserva la –n etimològica: jóvens

•Ús del passat no perifràstic: cantí, cantares...

•Lèxic específic: major (avi)

MENORQUÍ

•Vocal neutra tònica es pronuncia

•En grups –ua passa a u: llengu

•Desinències del subjuntiu : -és, essis

•Lèxic anglès: bónder (finestra)...

ALGUERÈS

Lèxic

Restes català antic: gonella (faldilla), forqueta, morro (llavi), froment (blat)Italianismes: autista (xofer) indiriz (adreça) auguris (felicitats) tanti auguri...

Influències del sard: frucar (nevar), mestre de llenya (fuster)

ES PARLA A LA CIUTAT DE L’ALGUER (ILLA DE SARDENYA) repoblada per Pere III al segle XIV

Morfosintaxi

Desinència o 1a p. Pres. Ind.Articles lo (lu), la, los (lus)Superlatiu amb italianisme assai (més)Possessius meu, mia, ton, tua, son, sua, nostro, vostro, d’ellos, d’ellas...Desinències verbals: -au, -eva -ivaCantau, seieva, cosivaConserva n etimològica: hòmens.

FonèticaSistema tònic 7 sons: central Sistema àton: i u aLa r seguida de consonant esdevé l: balca (barca)La l i d intervocàliques esdevenen r simple: maró (meló,) Naral (Nadal)Pronunciació (v)Pronunciació oclusives finals finals–mp –nt i –lt (difunt, vent, fang)La ll passa a l davant consonant o al final de paraula i la ny passa a n (despalatització): cavals, jun (cavalls, juny).

BLOC OCCIDENTAL

1

Nord

-Occidental

2

Valencià

Sistema àton 5 sonsSistema tònic de 7 sons (en ocasions distingeixen diferent)

Pronunciació de la i en el grup intervocàlic –ix (caixa)Lèxic específic: melic, espill, arena...

Verbs incoatius amb i: servix, servisca, patix, patisca...

NORD-OCCIDENTAL

LèxicCorder, padrí (avi), madrina (àvia), escatxifar (esquitxar), silló

(càntir), espiar (mirar)

LLEIDA, ANDORRA, PART DEL SOLSONÈS, LA FRANJA DE PONET, EL BAIX EBRE (TORTOSA), EL MONTSIÀ (AMPOSTA), EL PRIORAT (FALSET)

I LA TERRA ALTA (GANDESA)

Morfosintaxi

Desinència o 1a p. Pres. Ind.Desinència e (ae) en 3a p. sing. d’alguns temps: cantarie (cantaria)Articles lo i los Caiguda de la v i la i intervocàliques en imp. Ind.: cantae, fee (cantava, feia)Manteniment de la n etimològica: hòmensManteniment de forma plena pronoms: me, te, se, nos...

Fonètica

Sistema àton 5 sonsSistema tònic de 7 sons

Tendència a obrir en a la e inicial de la paraula: ascala, anciam...

La e final esdevé care (cara)

Tancament de la e en i per influència de la consonant palatal: ginoll, sinyor

Palatització dels grups vocàlics: ei, ui... fenya (feina)

PALLARÈS

Pallars Subirà (al Pallars van previure-hi preromans

bascos fins s. X)

•Previvència dels infinitius en –nr i –lr: Molre (Moldre)•Imperfectes ind. Antics: cabera, dormiva•Pr. ind. En –am i –au•Arcaismes lèxics: alloure (en un altre lloc), tolre (treure)

Subdialectes del nord-occidental

TORTOSÍ

Baix Ebre, Terra Alta i Montsià

•Solucions pròpies N-Occ. i del Valencià (lèxic) •Demostratius: este, estos, esta, estes, eixe, eixos...•Lèxic específic: a boqueta nit (entrada la nit)•Pronom natres•Imp. Ind. sense desinència –ava: cantaem

RIBAGORÇÀ

La Franja de Ponent(gran influència de l’aragonès,

conserva arcaismes)

•Palatització del gurps cl, gl, fl, pl i bl: cllau, pllorar, reglle, fllama, bllau•Manteniment diftong ei: feit (fet)•Pronoms açò, això, allò•Adverbis: ací, astí, allí•Demostratius: esto, eixo, aquell•Plurals: -as•Lèxic arcàic: janella (porta)

VALENCIÀ

Lèxic

Colp (cop), morro (llavi), bresquilla (préssec) dagsa (blat de moro), fardatxo (llangardaix)...

COMUNITAT VALENCIANA

Morfosintaxi

Desinència e 1a p. Pres. Ind.Tres categories de pronoms: este, eixe, aquell, açò, això, allòPossessius femenins: meua, teua, seuaFormes plenes pronoms: vos estimeCombinacions pronoms arcàiques: li’l, li la, li’ls, li lesArticle el, la, els, lesImp. Sub. en –ara, -era, -ira

Fonètica

Sistema àton 5 sonsSistema tònic de 7 sonsArticulació labiodental de la v (excepte apitxat)Pronunciació dels oclusius finals: camp, salt, difuntPronunciació r final: cantarCaiguda freqüent de la d intervocàlica: mocaor, vesprà...

SEPTENTRIONAL

Zona Nord (es considera parlar de transició, afinitats amb

el tortosí)

•Desinència o en 1a p.p. Ind.

•Es manté la forma article lo, los

•Lèxic específic: colomello (ullall)

Subdialectes del valencià

MERIDIONAL

Zona Sud

•El diftong –ou passa a -au: maure (moure)

•Ús del perfet simple: dormí, aní...

APITXAT

Zona Central

•La v passa a b

•Ensordiment consonants sonores: casa, tretze, metge (s) (ts) (t )

•Ús del perfet simple: dormí, aní...

Cal tenir en compte que a la Vall de Gallinera i a Tàberna s’usa l’article salat perquè van ser repoblats per mallorquins a partir

del 1609 (expulsió morisca)