Els Vertebrats: Caracter­stiques

download Els Vertebrats: Caracter­stiques

of 28

  • date post

    12-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    219
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Presentació de Medi sobre els vertebrats i les característiques principals d'aquests.

Transcript of Els Vertebrats: Caracter­stiques

  • ELS VERTEBRATSGemma Bonell del HornoHelena Rubio GarcaRaquel Ruiz FebasPatricia Valero Clemente

  • Conceptes MorfolgicsSemblances

    Simetria

    Segmentaci

  • SemblancesHomologia: dos estructures sn homlogues quan provenen de la mateixa estructura ancestral per desenvolupen diferent funci.

    Analogia: Les estructures anlogues sn aquelles que desenvolupen funcions semblants per poden tenir un diferent origen embrionari.

    homoplsia: Les estructures homoplsiques sassemblen i poden ser anlogues i/o homlogues entre si.

    Ex. hi ha ocells que tenen unes ales que semblen fulles. Serveixen per a volar i no per fer la fotosntesis, per tant sn anlogues i homlogues entre si, per tenen un aspecte molt similar: sn homoplsies.

  • SimetriaLa simetria s la forma en que un sser senfronta a lentorn.

    Tipus: Simetria radial: el cos es distribueix sobre un eix central, de manera que cada pla que passa per aquest eix divideix lindividu en parts iguals.

    Simetria bilateral: tan sols el pla sagital divideix lanimal en dues parts iguals, de dreta a esquerra.

  • Exemples de simetria Simetria bilateral Simetria radial

  • SegmentaciUn cos o estructura construda a base de seccions repetides sen diu que est segmentat/da.

    La segmentaci s el procs que divideix aquest cos en les diferents seccions

    En els vertebrats tan sols trobem segmentaci en la musculatura lateral del cos i els vasos sanguinis.

  • Morfologia evolutivaFunci i paper biolgic: Funci: Forma com treballa una estructura en un organisme.Paper biolgic: Relaci daquesta estructura amb lentorn.

    Preadaptaci: Lestructura t la forma necessria per a actuar abans que aparegui el paper biolgic.

    Evoluci com a remodelaci: Els canvis evolutius sorgeixen de la remodelaci de velles estructures no de nova creaci (es conserven restes dorganismes ancestrals).

  • FilogniaEstudia levoluci de les espcies de forma global, en contraposici a lontognia que noms estudia levoluci de lindividu.

    Ontognia

  • Els cordatsSn bilaterals i es caracteritzen per la presencia duna corda dorsal (notocordi).Ex: la columna vertebral en el cas dels humans.

    Gran capacitat dadaptaci en els diferents medis (sobretot en el terrestre i aqutic).

    Capacitat dautoregulaci i organitzaci interna. Ex. manteniment constant de la temperatura del cos.

    Gran control de les reaccions metabliques.

    Sistema nervis complex

  • ClassificaciCordats:Cefalocordats: Urocordats:Vertebrats:Agnats. (sense mandbula inferior)Ex. AnguilaGnatstoms /amb mandbula interior)Peixos.Amfibis.Rptils.Aus.Mamfers.

  • Vertebrats: CaracterstiquesTegumentEsqueletSistema nervisAparell digestiuAparell respiratoriSistema circulatoriAparell excretorAparell reproductor

  • TegumentTres capes: Epidermis: Capa ms externa de la pell que protegeix la superfcie del cos. Dermis: situada sota l'epidermis, s la segona lnia de defensa contra els traumatismes.Hipodermis: Est per sota de la dermis i s la principal responsable de l'acumulaci de greix.

    El tegument inclou tamb el pl, les ungles i lers glndules sudorpares.

    La coloraci del tegument es deu sobretot als cromatfors o cllules pigmentries ramificades de la pell

  • EsqueletDistingimEsquelet axial (vertebral): es forma al voltant de la corda dorsal. (fig. num 2 pg 15)Esquelet ceflic: Compost pel neurocrani (conjunt de peces sees que envolten el cervell). Esquelet apendicular: El formen lesquelet de les extremitats (anteriors i posteriors) (fig. num. 5 i 6)

  • Sistema nervisConsta de:Encfal: en parteixen els nervis craneals.Mdulla espinal: en parteixen nervis espinals de carcter sensitiu o motor.La percepci dels sentits ve generada per la innervaci de msculs, glndules i rgans per part del sistema nervis.

  • Aparell digestiuConsta de:Cavitat bucalFaringeEsfagEstmacIntest Prim: El fetge i el pncrees vessen la bilis i el suc pancretic per absorbir els nutrients.Gruixut: s'absorbeix l'aigua i es formen els rebuigs o excrements. Anus

    Formacions glandulars anexes:FetgePncrees

  • Aparell respiratori Pot ser:Branquial (agnats, peixos i larves damfibis): les brnquies estan especialitzades per a l'intercanvi gass en el medi aqutic i presentenuna ampla superfcie de contacte amb el medi.

    Pulmonar (Amfibis, rptils, aus, mamfers i alguns peixos.): Consta d'un sistema de bronquis que estan connectats a uns sacs aeris. els pulmons estan dividits en alvols i petits lbuls.

  • Sistema circulatoriCircut tancat que transporta oxigen i nutrients als diferents teixits i cllules mitjanant la hemoglobina (globuls vermells).

    Format perSistema sanguiniSistema limftic

    Els rgans que el formen sn:Cor (dividit en cambres)Artries i arterioles venes, vnules i capillars

  • Aparell excretorElimina els residus originats en el metabolisme mitjanant:

    LAparell renal

    Les glndules sudorpares

  • Aparell reproductorReproducci sexual (mascle femella)

    Fecundaci interna o externa.

    Tres tipus de reproducci:Ovpara: lvul fecundat est cobert per una pellofa.Vivpara: Lembri es desenvolupa dins el cos de la mare.Ovovpara: A linterior de la mare es formen els ous amb pellofa i en el moment que aquesta es trenca (dins del cos de la mare) sexpulsen les cries i les restes de pellofa.

  • CONCLUSI: Els vertebrats; un disseny perfecte.

    El disseny dels vertebrats s complex i precs.

    Durant molts anys es va atribuir la perfecci estructural dels vertebrats a un fet div.

    Actualment les teories estructurals i de levoluci poden explicar aquests processos, tot i que queden encara moltes incgnites.

    *