1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2017 Data del document: 20 de novembre de 2017 (v.3)

L’estiu de 2017 ha estat càlid a gairebé tot el país, i molt càlid a punts del Prepirineu oriental

i massís del Montseny. Ha resultat dels més càlids de les darreres dècades.

Pluviomètricament es pot qualificar de sec a la major part del territori català, i molt sec a alguns indrets del litoral Central, del delta de l’Ebre i de les comarques del Solsonès,

Berguedà i Osona. En canvi, ha estat plujós a punts de Ponent.

La irradiació solar ha estat normal a pràcticament tot Catalunya, a excepció d’algun punt del

Pirineu Oriental, on ha estat lleugerament per sobre dels valors normals.

Pel que fa al vent, no s’ha produït cap episodi de vent fort, tan sols cal destacar els 92,2

km/h a l’EMA d’Ulldemolins (el Priorat) del dia 28 de juny.

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de l’estiu del 2017

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de l’estiu 2017 a tot Catalunya .................................................. 5

2.1. Temperatura de l’estiu 2017 en el context històric .................................................................. 8

2.1.1. Anàlisi dels estius precedents de caràcter càlid a les sèries de la XEMA de més de 20 anys .... 8

3. Balanç de la precipitació de l’estiu del 2017 a tot Catalunya ............................................. 9

3.1. Precipitació de l’estiu 2017 a la XEMA en el context històric ................................................... 12

3.1.1. Anàlisi dels estius precedents de caràcter sec a les sèries de la XEMA de més de 20 anys .... 12

4. Dies de tempesta de l’estiu 2017 segons la XDDE ............................................................ 13

5. Principals episodis de vent fort de l’estiu del 2017 .......................................................... 14

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’estiu 2017 .................................................... 15

7. Episodis meteorològics de l’estiu 2017 ............................................................................. 16

8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu als dos observatoris amb

les sèries climàtiques més antigues de Catalunya .................................................................. 18

8.1. Temperatura de l’estiu 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra ............................................... 18

8.2. Precipitació de l’estiu 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra.................................................. 24

9. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit .......... 29

10. ANNEX ............................................................................................................................ 31

3

1. Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu 2017, així com presentar un

resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret

d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En relació amb les dades utilitzades:

En els apartats 2, 3, i 6 es presenta la caracterització climàtica de l’estiu per a les variables

temperatura, precipitació i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 5 es dóna un resum dels episodis de vent fort de l’estació. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de

les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa

d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del

territori.

A l’apartat 4 es presenta la caracterització climàtica de l’estiu pel que fa a dies de tempesta. En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques

de l’SMC. La XEMA, la XOM i la XDDE són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

En l’apartat 7 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat durant l’estiu, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge

gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es

pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del

Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 8 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de

sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat

a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

A l’apartat 9 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des

del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen

a una milla a llevant de les illes Medes.

En relació amb el càlcul dels valors estacionals:

Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors dels tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades mensuals que

corresponen. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i

l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

4

valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa

durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia

pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU).

Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els

corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un

indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al

càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que

s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. En el càlcul de

l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2016.

En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no

s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen

els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-

2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els

resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics

(BAIC).

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o

mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de

precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de

referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents

les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables: Es detallen els episodis que s’han identificat durant la primavera 2017, presentant-ne una descripció molt

sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera

ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol

episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

5

2. Balanç de la temperatura de l’estiu 2017 a tot Catalunya

L’estiu 2017 ha estat càlid a tot Catalunya sense cap excepció, i molt càlid a punts del Prepirineu oriental

i del massís del Montseny.

Ha resultat dels estius més càlids de les darreres dècades. Respecte dels anys anteriors, l’estiu del 2017 ha estat de forma general a Catalunya dels més càlids de les darreres dècades, tot i que encara lluny de

l’estiu del 2003, el més càlid de la història recent. L’estiu 2017 ha tingut un comportament molt similar al

del 2015, el segon estiu més càlid, com a mínim, des de 1950, pel que fa a la distribució territorial de les anomalies de temperatura, però els valors d’aquestes han estat clarament més altes en conjunt.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’estiu 2017 (mapa esquerre) i de la diferència

d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels

mesos de juny, juliol i agost.

Gairebé de forma generalitzada tots els tres mesos que conformen l’estació han estat càlids. El balanç final de temperatura de l’estiu s’explica per la persistència de períodes molt càlids, especialment concentrats

durant els mesos de juny i agost, i diversos episodis de calor extrema.

El juny va ser molt càlid en general arreu del país, amb l’excepció d’alguns punts del litoral i del prelitoral, la

depressió Central i el Prepirineu, on va resultar càlid. La situació que va provocar aquest comportament de la temperatura va ser la presència d’una dorsal anticiclònica i una massa d’aire molt càlid provinent del nord

del continent africà que va afectar Catalunya durant la primera quinzena i que va ser especialment

persistent, amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l’època durant més de dues setmanes. Al mes de juliol va predominar la circulació zonal en altura que va afavorir

que s’alternés el pas de solcs atlàntics en altura que van mantenir la temperatura a ratlla, amb dorsals anticiclòniques que anaven acompanyades d’una massa d’aire subtropical relativament càlida. Així, va

resultar també càlid a gran part del Pirineu i Prepirineu, de la depressió Central, del prelitoral, litoral Central i la Costa Daurada, si bé va ser normal a extenses zones del quadrant nord-est, a la plana de Lleida i Terres

de l’Ebre. La situació meteorològica a l’agost es va caracteritzar durant bona part dels dies per la presència

persistent de l’anticicló atlàntic en superfície, que va afavorir l’estancament d’una massa d’aire càlida d’origen tropical en els nivells inferiors de la troposfera. Aquest fet va fer que el darrer mes de l’estiu fos

càlid a bona part de Catalunya, en especial a la seva meitat nord, i fins i tot molt càlid al massís del Montseny i Prepirineu central. En general va ser l’agost més calorós des del 2012.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura es pot veure com la totalitat de les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) ha registrat anomalia positiva de temperatura, totes

elles per sobre de +0,5 °C, si bé les més elevades, de fins a +3,8 °C s’han donat al Berguedà, punts d’Osona i del Solsonès, i al voltant del massís del Montseny. També han estat remarcables les anomalies

registrades al centre de la ciutat de Barcelona, a punts de l’Alt Empordà i del Bages, i a cotes altes de la Cerdanya i el Pallars Jussà.

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, superiors a +2,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

la Quar Berguedà +3,8 Montesquiu Osona +3,5

6

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +3,5

Santuari de Queralt Berguedà +3,5

Gisclareny Berguedà +3,4 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +3,3

Parets del Vallès Vallès Oriental +3,0 Lladurs Solsonès +3,0

Oliana Alt Urgell +2,9 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +2,9

Orís Osona +2,9

Castellnou de Bages Bages +2,8 Navata Alt Empordà +2,8

Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà +2,7 Viladrau Osona +2,7

Vila-rodona Alt Camp +2,7

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya +2,7 Perafita Osona +2,6

Barcelona - el Raval Barcelonès +2,6 Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà +2,6

Gurb Osona +2,6 Taula 1: Valors d’anomalia més alts corresponents a l’estiu del 2017

Bona part de les anomalies positives més baixes, totes superiors a +0,5 °C, s’han registrat a les

comarques de Ponent i prelitoral Sud, i de forma més puntual a algunes EMA situades al litoral. A continuació es mostren les anomalies iguals o inferiors a +1,2 °C registrades a les estacions de la XEMA:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

els Alfacs Montsià +0,6

Prades Baix Camp +0,7 Amposta Montsià +0,7

Illa de Buda Montsià +0,9 Raimat Segrià +0,9

Gimenells Segrià +1,0

els Alamús Segrià +1,0 Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre +1,0

Vilanova de Segrià Segrià +1,0 Canyelles Garraf +1,1

Tornabous Urgell +1,1

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça +1,1 Castellnou de Seana Pla d'Urgell +1,1

el Masroig Priorat +1,1 Pantà de Siurana Priorat +1,1

Margalef Priorat +1,1 Sant Pere Pescador Alt Empordà +1,2

Benissanet Ribera d'Ebre +1,2

PN dels Ports Baix Ebre +1,2 el Poal Pla d'Urgell +1,2

Alfarràs Segrià +1,2 Seròs Segrià +1,2

Taula 2: Valors d’anomalia baixos corresponents a l’estiu del 2017

7

Figura 1 - Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de l’estiu 2017

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de

temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2

Figura 2 - Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’estiu 2017 (juny,

juliol i agost) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

8

2.1. Temperatura de l’estiu 2017 en el context històric

2.1.1. Anàlisi dels estius precedents de caràcter càlid a les sèries de la

XEMA de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant càlid ha estat l’estiu del 2017 en referència amb la sèrie històrica,

s’analitzen els valors d’aquelles sèries de la XEMA que disposen de 20 anys o més de dades estacionals

completes de l’estiu (56 EMA). L’estiu de 2017 ha resultat el més càlid a 1 de les 56, a Orís, Osona. A 17 d’aquestes 56 ha estat el 2n més càlid, i a 13 estacions el 3r. Així, a 31 d’aquestes 56 estacions l’estiu de

2017 ha resultat entre els tres més càlids de tota la sèrie. A la pràctica totalitat, 54 de 56, ha estat entre els 10 estius més càlids. La següent figura mostra on s’ubiquen aquestes 56 EMA i queden assenyalades

segons la posició que ocupa l’estiu 2017 en el rànquing d’anys càlids per als diferents casos possibles: 1r,

2n, 3r, o 4t més càlid, entre el 5è i 10è més càlids, i entre l’11è i 20è més càlids de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

9

3. Balanç de la precipitació de l’estiu del 2017 a tot Catalunya

Pluviomètricament es pot qualificar de sec a la major part de Catalunya, i molt sec a alguns indrets del

litoral Central, del delta de l’Ebre i de les comarques del Solsonès, Berguedà i Osona.

En canvi, ha estat plujós a algunes comarques de Ponent. Les anomalies més altes s’han registrat al nord de la Ribera d’Ebre, fruit de les tempestes dels mesos de juny i juliol. Precisament ha estat el caràcter

tempestuós de la precipitació, pròpia de l’estació, el fet que ha causat aquesta irregularitat en la

distribució de la precipitació.

La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de l’estiu del 2017 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació hivernal respecte a la mitjana climàtica (mapa

dret).

La figura 4 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de l’estiu del 2017 (juny, juliol i agost), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Durant els tres mesos de l’estiu del 2017 la precipitació ha estat per sota dels valors climàtics normals en

general, però en especial el juny i l’agost.

El mes de juny va ser molt irregular, va resultar sec a gran part del país, i molt sec a punts del litoral i

prelitoral. En canvi, va ser molt plujós a la Terra Alta, i normal o plujós a punts de la plana de Lleida, Baix Empordà, litoral Central, Prepirineu occidental, Pirineu central, nord de la Val d’Aran i a la plana interior

gironina.

El juliol, igual que el juny, es va caracteritzar per una distribució molt irregular de la precipitació. Va

resultar sec de nou a gran part del país, i molt sec a punts del prelitoral Nord, Prepirineu, altiplà Central, la Catalunya Central i sud del delta de l’Ebre. Per contra, va resultar molt plujós a gran part del terç sud

del país i al sud de la comarca del Maresme.

L’agost va resultar sec a gran part del territori, i molt sec a les terres de l’Ebre, a algunes zones del litoral, altiplà Central, conca de Tremp i Prepirineu central. Per contra, va ser plujós al vessant sud del

Pirineu occidental. La situació meteorològica va estar dominada pel pas de sistemes frontals que van

provocar tempestes repartides de forma molt irregular pel territori durant bona part del mes. No va ser fins a finals d’agost quan la precipitació es va generalitzar.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 200 mm enregistrades a les EMA i les

estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 323,0

Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 296,0 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 275,2

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 264,2

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 253,0 Ripollès Planoles 250,1

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 240,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 233,8

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 220,7

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 216,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 209,6

10

Sant Joan de l'Erm (XOM) Alt Urgell 208,9 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu 2017

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, iguals o inferiors a 30 mm,

enregistrats durant l’estiu 2017 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Arenys de Mar (XOM) Maresme 17,4

Mataró - Vista Alegre (XOM) Maresme 19,4 Sils (XOM) Selva 19,9

Sant Andreu de Llavaneres (XOM) Maresme 20,8 els Alfacs Montsià 21,5

la Roca del Vallès - ETAP Cardedeu Vallès Oriental 24,0

Fogars de la Selva Selva 26,4 Amposta Montsià 27,0

Mataró - Can Canyelles (XOM) Maresme 27,6 Martorelles (XOM) Vallès Oriental 28,1

Puig-reig (XOM) Berguedà 29,2 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme 29,6

Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 30,0 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu 2017

11

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu 2017 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un

episodi significatiu.

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels mesos de l’estiu 2017 (juny, juliol, agost)

12

3.1. Precipitació de l’estiu 2017 a la XEMA en el context històric

3.1.1. Anàlisi dels estius precedents de caràcter sec a les sèries de la

XEMA de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de com quant sec ha estat l’estiu 2017 en referència a la sèrie històrica,

s’analitzen els valors anuals d’aquelles sèries de la XEMA que disposen de 20 anys o més de dades l’estiu

completes (45 EMA). L’estiu 2017 ha estat el més sec a una estació, la Roca del Vallès – ETAP Cardedeu, al Vallès Oriental, mentre que a 28 de les 45 ha estat d’entre els 10 més secs. La següent figura mostra

on s’ubiquen aquestes 45 EMA i queden assenyalades segons la posició que ocupa l’estiu en el rànquing d’anys secs per als diferents casos possibles: 1r, 2n, 3r, o 4t més secs, entre el 5è i 10è més secs, i entre

l’11è i 20è més secs de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles

de la sèrie d’estius l’EMA.

13

4. Dies de tempesta de l’estiu 2017 segons la XDDE

En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim

s’ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període

2004-2016.

La figura 5 mostra el mapa de dies de tempesta de l’estiu 2017 (mapa esquerre) i la diferència d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2016 (mapa dret).

La distribució de les anomalies mostra la gran irregularitat pròpia de l’estació (figura 5). Les anomalies positives s’han concentrat a les comarques de Ponent, en especial per les tempestes dels mesos de juny i

juliol, i en menor mesura al vessant nord del Pirineu. Les anomalies negatives han estat més extenses, les més baixes localitzades a punts de les comarques de l’est de la depressió Central, com Osona i el

Bages.

Figura 5: Mapa de dies de tempesta durant l’estiu 2017 i d’anomalia de dies de tempesta,

respecte de la mitjana del període 2004-2016

14

5. Principals episodis de vent fort de l’estiu del 2017

Durant l’estiu 2017 no s’ha produït cap episodi de vent fort com a tal a Catalunya. Únicament l’EMA

d’Ulldemolins (el Priorat) va arribar el dia 28 de juny als 92,2 km/h. També durant aquesta jornada el

vent va superar els 80 km/h a punts de l’altiplà Central i de la serralada Prelitoral.

El vent va superar també de forma puntual els 80 km/h a algunes EMA durant alguns episodis de tempestes ocorregudes els mesos de juliol i agost. És el cas del dia 23 de juliol a algunes estacions del

litoral i prelitoral Sud i del dia 22 d’agost a la comarca del Segrià.

15

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’estiu 2017

Els valors de la irradiació solar global de l’estiu 2017 es poden considerar normals en general (figura 6),

malgrat la persistència anticiclònica de bona part dels mesos que conformen l’estació. A la Garrotxa, el

Ripollès i l’Alt Empordà, aquesta ha estat lleugerament superior a la mitjana climàtica corresponent, mentre que els valors més baixos d’anomalia s’han donat a les comarques de Ponent. Mensualment,

(figura 7) destaquen els valors superiors a la mitjana climàtica del juny a punts del Pirineu, al Prepirineu oriental, Catalunya Central, plana de Vic i a bona part del Prelitoral. També destaquen, per extensió, les

anomalies lleugerament negatives de l’agost a bona part del terç oest del país i a punts del litoral Central.

Figura 6: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu 2017, respecte de la mitjana

dels últims 10 anys

Figura 7: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’estiu 2017 (juny,

juliol, agost)

16

7. Episodis meteorològics de l’estiu 2017

A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc l’estiu 2017, en ordre cronològic, els quals

s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació:

juny 2017 dies 1-5

Episodi de precipitació del dia 1 al 5, amb el pas de dos sistemes frontals amb precipitació puntualment intensa i una temperatura baixa. Les precipitacions més abundants van caure al terç nord i oest.

juny 2017 dies 10-28

Episodi de calor entre els dies 10 i 28, com a conseqüència de la presència d’una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica. Episodi de precipitació del dia 20 al 22, amb el pas d’un solc en altura amb aire fred que va provocar tempestes que van afectar especialment al Pirineu i Prepirineu.

juny 2017 dies 26-30

Episodi de precipitació del dia 26 al 30 que va afectar a bona part del territori, sobretot quadrant nord-est i al Pirineu, amb neu per sobre dels 2.300 metres.

juliol 2017 dies 1-2

Temperatura força baixa per ser un juliol. El dia 1 de juliol el radiosondatge de Barcelona va registrar un valor de 8,6 °C a les 12 UTC, el sisè més baix de la sèrie des del 1998. A l'alta muntanya es va mesurar una temperatura mínima negativa i la temperatura màxima al Port del Comte (2.316 m) 7,1 °C va ser la més baixa en un mes de juliol de la serie.

juliol 2017 dies 6-11

Tempestes, algunes de forta intensitat i amb calamarsa. En alguns punts es va superar el llindar d’1 mm/min. Rècords de temperatura màxima al Penedès i Alt Camp els dies 6 i 7

juliol 2017 dies 12-13

Episodi de calor els dies 12 i 13.A punts del litoral Central i Sud la temperatura va superar els 30 °C, i els 35 °C a l’altiplà Central, plana de Lleida, Catalunya Central i fons de les valls del Prepirineu. El màxim de l’episodi es va donar a la Ribera de l’Ebre on es van superar els 40 °C.

juliol 2017 dies 15-23

Tempestes per calor, i també pel pas d'un front els dies 20 a 23. La pluja més abundant va caure al Ripollès i la Garrotxa, entre 40 i fins a 80 mm. La precipitació va ser puntualment intensa durant el dia 23 i va afectar a punts del sud del país, especialment al Camp de Tarragona. En alguns punts es va superar el llindar d’1 mm/min i fins a 5 mm/min al Baix Camp.

juliol 2017 dies 25-26

Xàfecs i tempestes els dies 25 i 26 que van deixar fins a prop de 50 mm en alguns sectors d’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme. Els aiguats van ser de forma local molt intensos.

4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent:

Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

17

juliol 2017 dies 30-31

Força calor diurna i nits tropicals els dies 30 i 31. La temperatura màxima va arribar a fregar els 40 °C a punts de l’interior, i les nits van ser tropicals per dos dies consecutius no només al litoral i pràcticament tot el prelitoral, sinó també a molts sectors de l’interior, especialment de Ponent, i àrees relativament enlairats del Prepirineu.

agost 2017 dies 1-5

Episodi de calor molt intensa, el més important des de l’excepcional onada de calor del juliol de 2015. El més destacat va ser la persistència d'aquesta. Durant l’episodi es van assolir o superar els 39 °C de temperatura màxima als indrets típicament més calorosos del país, com ara la Ribera d’Ebre, el pla de Bages, el Priorat, el pla de Lleida, la conca de Tremp i la plana de Vic.

agost 2017 dies 5-6

Episodi de tempestes el 5 i 6 al Pirineu i Prepirineu, en especial al sector occidental, on foren d'intensitat forta. Les precipitacions van anar acompanyades també de calamarsa i les quantitats recollides van ser molt abundants.

agost 2017 dies 8-10

Episodi de precipitació entre els dies 8 i 10, acompanyada d'una baixada de la temperatura i presència de neu a les estacions d’alta muntanya (situades entre els 2.000 i els 2.500 m).

agost 2017 dies 9-12

El pas del sistema frontal va provocar una baixada de la temperatura amb glaçades a la majoria d’estacions d’alta muntanya (situades entre els 2.000 i els 2.500 m) i força rècords de temperatura a la resta del país. El dia 9 algunes EMA de Ponent amb més de 10 anys de dades van registrar la seva màxima més baixa en un mes d’agost, mentre que entre el 10 i el 12 algunes EMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva temperatura mínima absoluta d’agost.

agost 2017 dies 13-23

Episodi de tempestes a zones de muntanya entre el 13 i 23, les quantitats acumulades van ser poc abundants.

NO MAPA

agost 2017 dies 24-29

Episodi de calor entre el 24 i 28, amb valors de temperatura de 20 °C a 850 hPa sobre Barcelona. Diverses EMA van superar el llindar d’SMP per calor. A 8 algunes estacions de la XEMA situades a l’Empordà i al prelitoral es va registrar la temperatura màxima anual al llarg d'aquest episodi. Rècord de temperatura: 39,4 °C de màxima el 28 d’agost i una sèrie d’11 anys, Sant Sadurní d’Anoia va superar la seva màxima absoluta d’agost i de tota la sèrie (39,0 °C el 03/08/2017). Episodi de precipitació entre el dia 25 i 29, amb quantitats abundants al Pirineu i Prepirineu. A Alinyà el dia 27 es van enregistrar 24,3 mm en 30 minuts, superant el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts) i un registre de 2,6 mm en un minut.

agost 2017 dies 30-31

Episodi de precipitació general els dies 30 i 31, amb tempestes que van deixar quantitats molt abundants al sector oriental del Pirineu. Destaquen les tempestes de la Costa Daurada, amb més de 50 mm estimats a la zona del cap de Salou que va provocar desperfectes a les localitats de Cambrils i Salou.

18

8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

8.1. Temperatura de l’estiu 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de l’estiu 2017 ha estat de 26,9 °C, i l’estiu de

2017 se situa com el tercer estiu més càlid d’ençà que es disposa de registre en aquest observatori, per darrere dels càlids estius de 2003 (27,7 °C) i 2009 (27,1 °C).

La temperatura mitjana ha estat +2,6 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a l’estiu si prenem com a referència el període 1961-1990. La contribució positiva al valor de l’anomalia de

l’estiu és causat pels valors de temperatura màxima, amb una anomalia de +2,7 °C, però també pels de la temperatura mínima, amb una anomalia de +2,3 °C.

A escala mensual destaquen els valors de temperatura assolits durant el càlid juny, el segon més càlid de

tota la sèrie de l’observatori després del 2003 (27,7 °C), amb una temperatura mitjana de 26,1 °C, el que

suposa una anomalia de +3,9 °C respecte de la mitjana climàtica. La temperatura màxima mitjana va ser de 32,6 °C, valor que suposa una anomalia molt alta, de +4,4 °C, mentre que l’anomalia de les

temperatures mínimes mitjanes va ser de +3,3 °C i el valor de temperatura de 19,5 °C. Al juliol i agost, les anomalies de temperatura mitjana van ser més moderades, de +1,8 °C i +2,0 °C, respectivament.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l’estiu 2017 ha estat de 24,1 °C, el quart més càlid de la sèrie, igualant el 1947 i lleugerament per sota del tercer, el 2015 (24,2 °C). Els dos estius

anteriors més càlids de la sèrie van ser el 2003, 2009. L’anomalia de la temperatura mitjana ha estat +2,3 °C.

A escala mensual, tots tres mesos de l’estiu han presentat anomalies clarament positives, però ha estat el

càlid juny, amb una temperatura mitjana mensual de 23,6 °C el que ha determinat el caràcter càlid de

l’estiu en aquest observatori. Ha estat el segon juny més càlid de tota la sèrie, amb una anomalia de la temperatura mitjana de +3,9 °C, però encara molt lluny del juny de 2003. Les anomalies en la

temperatura mitjana van ser més moderades al juliol i agost, de +1,1 °C i +1,9 °C, respectivament.

A la taula 5 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i

més freds de les sèries per a tots dos observatoris. A la figura 8 es presenta, l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017). A les taules 6 i 7, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional

de l’estiu 2017, i també els corresponents valors mensuals.

A la figura 9 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu per a l’Observatori de l’Ebre en el

període 1906-2017, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2017, i també de la temperatura màxima i mínima mitjana.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades

des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l’any 1905

19

Taula 5: Comparativa de l’estiu actual amb els estius previs als observatoris Ebre i Fabra que

han estat més càlids i més freds

Temperatura mitjana TM estiu (°C)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

estiu

2017

juny juliol agost

estiu

2017

juny juliol agost

26,9 26,1 27,2 27,3 24,1 23,6 24,2 24,5

TMm estacional i mensual dels estius previs més càlids de la sèrie (°C)

1r 2003 27,7 26,7 27,8 28,5 2003 26,7 25,6 26,1 28,5

2n 2009 27,1 25,6 27,5 28,3 2009 24,6 23,0 24,4 26,3

3r 2017 26,9 26,1 27,2 27,3 2015 24,2 23,2 26,0 23,5

4t 2012 26,7 25,4 26,4 28,4 1947 24,1 22,3 25,2 24,9

TMm estacional i mensual dels estius previs més freds de la sèrie (°C)

1r 1977 22,3 20,6 23,0 23,4 1977 19,5 17,7 20,3 20,5

2n 1972 22,6 20,2 24,3 23,3 1914 19,9 17,9 20,5 21,2

3r 1914 22,7 20,4 23,4 24,3 1972 19,9 17,6 21,9 20,3

4t 1909 23,0 20,3 23,3 25,4 1932 20,5 18,0 19,8 23,6

Taula 5: Comparativa dels valors de l’estiu del 2017 amb els quatre més càlids i més freds de les respectives sèries

20

Figura 8: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre

(1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

21

Taula 6: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de

l’estiu 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de l’estiu 2017, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori de l’Ebre.

Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - ESTIU

TMm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

26.9 24.3 24.7 25.4

ATMm (°C) +2.6 +2.2 +1.5

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

juny 26.1 22.2 +3.9 22.5 +3.6 23.4 +2.7

juliol 27.2 25.4 +1.8 25.7 +1.5 26.3 +0.9

agost 27.3 25.3 +2 25.9 +1.4 26.5 +0.8

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TXm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

33 30.3 30.6 31.5

ATXm (°C) +2.7 +2.4 +1.5

TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM

juny 32.6 28.2 +4.4 28.4 +4.2 29.5 +3.1

juliol 33.2 31.4 +1.8 31.8 +1.4 32.4 +0.8

agost 33.3 31.1 +2.2 31.8 +1.5 32.5 +0.8

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TNm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

20.6 18.3 18.7 19.4

ATNm (°C) +2.3 +1.9 +1.2

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

juny 19.5 16.2 +3.3 16.5 +3 17.3 +2.2

juliol 21.1 19.3 +1.8 19.5 +1.6 20.3 +0.8

agost 21.3 19.4 +1.9 20 +1.3 20.5 +0.8

Taula 6: Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu 2017 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

22

Taula 7: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de l’estiu

2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana

(TNm) de l’estiu 2017, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents

valors corresponents a l’anomalia:

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - ESTIU

TMm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

24.1 21.8 22.1 22.9

ATMm (°C) +2.3 +2 +1.2

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

juny 23.6 19.7 +3.9 19.8 +3.8 20.9 +2.7

juliol 24.2 23.1 +1.1 23.3 +0.9 24 +0.2

agost 24.5 22.6 +1.9 23.2 +1.3 23.9 +0.6

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TXm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

28.5 26.1 26.4 27.3

ATXm (°C) +2.4 +2.1 +1.2

TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm

juny 27.7 23.8 +3.9 23.9 +3.8 25.2 +2.5

juliol 28.8 27.5 +1.3 27.6 +1.2 28.4 +0.4

agost 28.9 26.9 +2 27.6 +1.3 28.3 +0.6

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TNm 2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

19.7 17.5 17.8 18.6

ATNm (°C) +2.2 +1.9 +1.1

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

juny 19.4 15.6 +3.8 15.8 +3.6 16.6 +2.8

juliol 19.6 18.7 +0.9 18.9 +0.7 19.5 +0.1

agost 20.2 18.4 +1.8 18.9 +1.3 19.5 +0.7

Taula 7: Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu 2017 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra

23

Figura 9: Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017)

i a l’Observatori Fabra (1914-2017)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en

traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

24

8.2. Precipitació de l’estiu 2017 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A tots dos observatoris l’estiu 2017 ha estat sec, amb una precipitació recollida inferior a la respectiva

mitjana climàtica.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’estiu 2017 ha estat 52,1 mm, 38,1 mm menys que la mitjana del període 1961-1990, la qual cosa suposa un 57,8% del valor mitjà climàtic de

referència.

En l’anàlisi mensual destaca per plujós el mes de juliol, amb una precipitació acumulada de 25,7 mm, 12,2

mm més que la mitjana del període 1961-1990, la qual cosa suposa un 190,4% del valor mitjà climàtic de referència. El juny i agost van ser secs en aquest observatori, amb només 13,3 mm i 13,1 mm,

respectivament, la qual cosa suposa només un 33% i 36% del respectiu valor climàtic de referència.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’estiu 2017 ha estat de només 50,5 mm, 66,3 mm menys que la mitjana del període 1961-1990, la qual cosa suposa un 43,2% del valor mitjà climàtic de

referència, situant-se així com en un el 17è estiu més sec d’ençà que es disposa de registres.

Tots tres mesos de l’estació van presentar dèficit pluviomètric, però en especial el juliol i agost, mesos

que van ser molt secs i aquest dèficit va ser notable, amb una precipitació recollida inferior a una tercera part de la precipitació mitjana climàtica (31,0% i 31,8%, respectivament). El juny també va ser sec, però

no va presentar tant dèficit com els mesos posteriors i la precipitació recollida va ser superior als dos terços de la precipitació mitjana climàtica (64,4%).

A la taula 8 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més

plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.

A la taula 9 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de l’estiu 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 10 es pot consultar l’evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).

A la figura 11 es presenta el percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a

l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).

25

Taula 8: Comparativa de l’estiu actual amb els estius previs als observatoris Ebre i Fabra que

han estat més plujosos i més secs

Precipitació PPT estiu (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

estiu

2017

juny juliol agost

estiu

2017

juny juliol agost

52,1 mm 13,3 mm 25,7 mm 13,1 mm 50,5 mm 25,9 mm 7,2 mm 17,4 mm

PPT estacional i mensual dels estius previs més plujosos de la sèrie (mm)

1er 1932 397,2 162,9 186,2 48,1 1976 358,3 40,9 121,2 196,2

2on 1939 281,7 126,3 25,3 130,1 1932 270,6 57,2 163,2 50,2

3er 1977 281,3 172,6 62,5 46,2 1992 269,1 162,3 61,4 45,4

4rt 1992 227,6 169,2 2,8 55,6 2002 261,0 37,4 125,9 97,7

PPT estacional i mensual dels estius previs més secs de la sèrie (mm)

1er 1969 4,8 2,5 0,2 2,1 1928 4,7 0,7 3,0 1,0

2on 1985 7,2 1,7 5,5 0,0 1916 13,3 4,8 1,0 7,5

3er 1994 10,5 0,5 0,3 9,7 1962 21,2 10,5 7,3 3,4

4rt 2016 12,3 2,4 3,0 6,9 1999 31,4 15,6 10,5 5,3

Taula 8: Comparativa dels valors de l’estiu del 2017 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries

26

Taula 9: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i

Fabra corresponents a l’estiu 2017, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’estiu 2017, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats

en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT

estiu

2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

52,1 mm 90,2 mm 91,3 mm 74,7 mm

APPT (mm) -38,1 mm -39,2 mm -22,6 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

juny 13,3 mm 40,3 mm -27,0 mm 41,4 mm -28,1 mm 26,3 mm -13,0 mm

juliol 25,7 mm 13,5 mm +12,2 mm 13,4 mm +12,3 mm 15,1 mm +10,6 mm

agost 13,1 mm 36,4 mm -23,3 mm 36,5 mm -23,4 mm 33,3 mm -20,2 mm

Observatori Fabra

PPT

estiu

2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

50,5 mm 116,8 mm 115,9 mm 94,1 mm

APPT (mm) -66,3 mm -65,4 mm -43,6 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

juny 25,9 mm 39 mm -13,1 mm 42,5 mm -16,6 mm 29,8 mm -3,9 mm

juliol 7,2 mm 23,2 mm -16,0 mm 22,1 mm -14,9 mm 23,9 mm -16,7 mm

agost 17,4 mm 54,7 mm -37,3 mm 51,3 mm -33,9 mm 40,5 mm -23,1 mm

Taula 9: valors de precipitació de l’estiu 2017 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

27

Figura 10: Evolució històrica de la precipitació corresponent als estius de l’Observatori de

l’Ebre (1905-2017) i de l’Observatori Fabra (1914-2017).

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de

dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938)

28

Figura 11: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels estius respecte de la

mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’estiu del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que

les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre

del 1938).

29

9. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a

l’Estartit

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de l’estiu 2017 ha presentat una anomalia positiva a totes les fondàries, si bé els valors han estat molt propers als normals a nivells mitjans i baixos. Si a l’estiu el valor

d’aquesta es troba, de mitjana, entre 21,5 °C en superfície i 13,5 °C a 80 m de fondària, aquest estiu els valors s’han situat entre 23,1 °C en superfície i 14,0 °C a 80 m de fondària. Les anomalies han estat poc

significatives en conjunt i només en el nivell de superfície l’anomalia ha estat destacada, de +1,6 °C

respecte del valor climàtic de referència.

Mensualment, l’estiu va començar amb un juny molt càlid, fet que va afavorir valors clarament superiors als normals en especial en superfície, on l’anomalia va ser de +2,6 °C. Al juliol, la temperatura de l’aigua del mar

en superfície va continuar molt alta, amb una anomalia de +1,8 °C respecte de la mitjana climàtica

corresponent, mentre que a l’agost l’anomalia positiva va ser més discreta, de +0,5 °C.

Taula 10: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l’estiu 2017, dels seus mesos, i el valor

corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:

L’Estartit ESTIU 2017

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2017 23,1 20,2 15,2 14

1981-2010 21,5 19,6 15,1 13,5

AT +1,6 +0,6 +0,1 +0,5

TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM

juny 21,9 19,3 +2,6 18,5 17,6 +0,9 14,6 14,9 -0,3 14 13,4 +0,6

juliol 23,8 22 +1,8 21 20,1 +0,9 15,6 15 +0,6 13.9 13,5 +0,4

agost 23,6 23,1 +0,5 21,1 21 +0,1 15,5 15,3 +0,2 14 13,6 +0,4

Taula 10: valors de temperatura de l’aigua del mar de l’estiu 2017 i dels seus mesos a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

30

Figura 12: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant els estius 1974-2017

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 13: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a l’estiu

31

10. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per

metre quadrat (MJ/m2).

2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any

anterior.

3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir

l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i

la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Anual:

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

32

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

6) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les

quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja

- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

33

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en

poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir

de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja

- Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores

- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores

- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores

- Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm

- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores

- Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores

- Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C

- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C

- Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a

la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort) - Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort)

34

- Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)

- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)

- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort) - Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un

llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de

pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de pluja

Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada

en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600

metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600

metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000

metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000

metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 35m/s a: Alt Empordà, Baix Empordà, Montsià, Baix Camp i

Baix Ebre

Ratxa màxima > 45m/s a: Alt Empordà, Baix Empordà, Montsià, Baix Camp i

Baix Ebre

Ratxa màxima > 25m/s a la resta Ratxa màxima > 35m/s a la resta

Estat de la mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred Temperatura mínima extrema: temperatura inferior al percentil 2 de la

temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima

diària durant tres dies consecutius o més

Calor

Temperatura màxima

extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura màxima

diària

Onada de calor: temperatura superior al

percentil 98 de la temperatura màxima diària durant tres dies consecutius o

més