1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2016 Data del document: 24 d’abril de 2017 (v.5)

En relació amb la temperatura la primavera 2016 ha estat normal a gran part del país, tot i

que en algunes zones, com és a Barcelona, ha estat lleugerament càlida.

Pluviomètricament també s’ha de considerar o normal o lleugerament plujosa a gran part del territori.

La irradiació solar global de la primavera ha estat normal a gran part del territori.

En relació amb el vent, s’han donat fins a nou episodis de vent fort durant la primavera.

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de de la primavera de 2016

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de la primavera 2016 a tot Catalunya ....................................... 5

3. Balanç de la precipitació de la primavera de 2016 a tot Catalunya .................................... 8

3.1. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera de 2016 ......................... 11

4. Balanç de la irradiació solar global durant la primavera 2016 ......................................... 13

5. Episodis meteorològics de la primavera 2016 .................................................................. 14

6. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als dos observatoris

amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya .......................................................... 17

6.1. Temperatura de la primavera 2016 als observatoris de l’Ebre i Fabra ..................................... 17

6.2. Precipitació de la primavera 2016 als observatoris de l’Ebre i Fabra ........................................ 22

7. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la primavera a l’Estartit 26

8. ANNEX ............................................................................................................................... 28

3

1. Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la primavera 2016, així com

presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat

algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En els apartats 2, 3 i 4 es presenta la caracterització climàtica de l’hivern 2015-2016 per a les variables temperatura, precipitació i irradiació solar global respectivament, la qual es realitza

bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada, com la XEMA, pel Servei

Meteorològic de Catalunya (SMC). Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori.

Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors dels tres mesos corresponents. Així, en l’anàlisi no es consideraran aquells valors estacionals calculats si no es disposa

d’un mínim del 80% de totes les dades mensuals que corresponen. En el cas de la variable Precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors

estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia

pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h

TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24h TU).

Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, així com també

els corresponents al valor de l’anomalia calculat en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els

períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’actualitzen anualment d’acord amb

els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics

(BAIC). Per al càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han

extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa

amb un període de referència de només 10 anys, 2006-2015.

En la representació dels mapes de Catalunya la interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, el mètode de regressió kriging, tenint en compte com a variables independents

les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distancia al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de la regressió kriging ponderat per zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia sempre el mètode de regressió kriging.

En l’apartat 5 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat durant l’hivern 2015-2016, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades

d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de

l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta

específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

4

A l’apartat 6 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern a partir de les

dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de

l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text es fa referència als valors d’anomalia,

si és que no s’explicita de forma diferent. Ara bé, per aquests observatoris els valors d’anomalia es

presenten en forma de taula calculades per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990.

Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

A l’apartat 7 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on

s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments

es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.

Per finalitzar, es presenta a mode d’Annex, un resum de les abreviatures i de la nomenclatura tècnica

que s’utilitza al llarg de tot l’informe.

A continuació es presenten també altres aspectes que es consideren d’interès tècnic:

Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres

(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en megajoules per

metre quadrat (MJ/m2).

Sempre s’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura

mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència

En el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del

percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor

de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els

mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la

informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

5

2. Balanç de la temperatura de la primavera 2016 a tot Catalunya

La primavera 2016 s’ha de considerar normal des del punt de vista termomètric, a diferència de la de

2015 que va ser càlida a tot Catalunya.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la primavera 2016 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de març, abril i maig.

El març va comportar-se com a normal a gairebé tot Catalunya, essent fred al quadrant nord-occidental del

país i prelitoral Sud.

L’abril també va ser termomètricament normal a gran part de Catalunya, però càlid a punts de la Costa

Brava, Prelitoral, Prepirineu i pla de Lleida, i en canvi fred a les parts més elevades del quadrant nord-occidental del país, Prepirineu, l’extrem sud de Catalunya i pla de Lleida. Cal destacar de l’abril un episodi

de calor per advecció d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica.

Finalment, al maig, la situació meteorològica va estar caracteritzada per un desplaçament cap al sud del

corrent en jet i va resultar afavorit el pas de pertorbacions, amb el resultat final d’un mes termomètricament normal o lleugerament fred, tret de la conurbació de Barcelona i punts de les terres de

l’Ebre on va ser lleugerament càlid. Cal destacar a l’inici del mes, un episodi de força fred per l’entrada del vent de component nord, amb descens important de la temperatura i registres força més baixos que els

de desembre, amb glaçades en algunes fondalades de l’interior i que van ser importants a l’alta

muntanya.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, cal notar que enlloc no ha estat

molt destacada, ni en els valors positius ni en els negatius.

A l’extrem càlid destaquen lleugerament els valors d’anomalia positiva registrats en algunes estacions del

Barcelonès, però amb valors molt moderats de fins a +1,2 °C al propi centre de la ciutat de Barcelona. També s’ha de considerar lleugerament càlida la primavera en alguns punts del Baix Llobregat, Vallès

Oriental, Baix Camp, Baix Ebre, Pla d’Urgell i Gironès.

Les anomalies negatives més extremes s’han donat a les zones de més altitud del Pirineu i Prepirineu,

amb valors de fins a -1,5 °C. També cal considerar la primavera lleugerament freda a punts de la Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Segrià, Priorat, Anoia, Alt Penedès, i als Ports, al Baix Ebre.

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, per sobre de

+0,6 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Barcelona - el Raval Barcelonès +1,2 Port de Barcelona – ZAL Prat Baix Llobregat +1,0

Riudoms Baix Camp +0,8

Barcelona - Zoo Barcelonès +0,8 Girona Gironès +0,8

6

Mollerussa Pla d'Urgell +0,8

Aldover Baix Ebre +0,7

Vinyols i els Arcs Baix Camp +0,7 Viladecans Baix Llobregat +0,7

Parets del Vallès Vallès Oriental +0,7 Rellinars Vallès Occidental +0,7

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà +0,7 Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a la primavera de 2016

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -1,5

el Port del Comte (2.300 m) Solsonès -1,5 Salòria (2.445 m) Pallars Sobirà -1,5

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -1,4

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -1,4 Boí (2.540 m) Alta Ribagorça -1,3

PN dels Ports Baix Ebre -1,1 Guixers - Valls Solsonès -1,0

Alguaire Segrià -1,0 Taula 2: Valors d’anomalia negativa més alts corresponents a la primavera de 2016

Cal comentar que a vint de les trenta-tres estacions de la XEMA que ja disposen de sèries de més de vint

anys amb valors representatius de temperatura per a la primavera, la primavera de 2016 ha estat la tercera o quarta més freda de la seva sèrie.

Aquesta casuística ha succeït a EMA ubicades al sud de la Noguera, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Segarra i

Garrigues, a l’Alt Urgell, al sud del Solsonès, Osona, al Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental, al Priorat

i també al Montsià.

7

Figura 1 - Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de la primavera 2016

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de

temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2

Figura 2 - Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera 2016

(març, abril i maig) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

8

3. Balanç de la precipitació de la primavera de 2016 a tot Catalunya

La primavera del 2016 s’ha de considerar normal a una major part de territori, lleugerament plujosa a zones del nord, de l’interior i de la vall de l’Ebre, i seca sobretot a la meitat est, així com a tots els tres extrems de Catalunya; els indrets més secs s’han localitzat a punts del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès.

En efectuar una anàlisi dels totals de precipitació de la primavera de 2016, en general la més abundant

s’ha registrat a les comarques del terç nord, a la zona del Pirineu i Prepirineu, o també al sud a la zona

dels Ports amb valors d’entre 300 i 500 mm. Contràriament, la més escassa, amb valors inferiors als 120 mm s’ha localitzat a punts de l’Alt Camp, Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Barcelonès, també a ponent, a

punts de l’Urgell el Segrià i la Noguera, i al sud, en àrees del Montsià i de la Ribera d’Ebre.

La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació la primavera de 2016 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació hivernal respecte a la mitjana climàtica (mapa

dret).

La figura 4 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos la primavera de 2016 (març, abril i maig),expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. L’abril va ser més aviat plujós, amb fins a nou episodis de precipitació, alguns dels quals van ser generals a tot el territori i abundants en algunes zones, en contraposició al comportament dels mesos de març i maig, que van presentar un caràcter més sec a l’est del país, però de manera contraposada; El març va ser sec al nord-est i plujós al sud-est, i el maig va ser sec al sud-est i plujós al nord-est. Del març cal destacar fins a cinc episodis de pluja, però només tres d’ells van ser més generals, un dels quals entre els dies 13 i 18 va deixar gruixos de neu nova a cotes relativament baixes de la meitat nord. Finalment, al maig, es van donar quatre episodis de precipitació, però només un d’ells va ser general. Els altres van ser força més irregulars en distribució encara que en alguns casos van anar acompanyats de fenòmens de temps sever.

El mes de març va presentar trets irregulars en la distribució espacial, causades pel pas de fronts en la direcció nord-oest a sud-est o de pertorbacions depenjades del corrent general ubicades al sud de la

Mediterrània occidental. Així, el març va ser normal o plujós a gran part del quadrant sud-oest i a àmplies zones del Prepirineu o a les parts més elevades del Pallars Sobirà i la Val d’Aran; va ser molt plujós a

punts del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre, i en canvi, va ser sec a gran part de les depressions, als fons de

vall i al quadrant nord-est, i fins i tot molt sec a punts del Baix Empordà i de la Selva.

El mes d’abril va ser plujós a gran part del territori i molt plujós a punts del Baix Ebre, prelitoral Central i Prepirineu. Es dóna el cas curiós que als tres extrems de Catalunya el mes ha estat sec: al nord del cap

de Creus, a l’extrem septentrional de la Val d’Aran i al sud del delta de l’Ebre.

El mes de maig va comportar-se de forma normal o seca a gran part del territori, però plujosa al Pirineu

central i oriental, punts de la depressió Central i Prepirineu, i quadrant nord-oriental del país.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 300 mm enregistrades a les EMA i les

estacions de la XOM:

9

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.520 m) Pallars Sobirà 559,0 El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) Solsonès 495,5

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 427,2 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 410,1

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 404,2 el Port del Comte (2.300 m) Solsonès 391,0

Setcases-Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 388,4

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 379,5 Núria (1.971 m) Ripollès 363,1

Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 356,0 Boí (2.540 m) Alta Ribagorça 351,7

Alinyà Alt Urgell 345,9

Beget (XOM) Ripollès 343,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 341,3

Gisclareny Berguedà 327,6 Molló - Fabert Ripollès 314,9

Santuari de Queralt Berguedà 312,5 Planoles (XOM) Ripollès 311,7

Salòria (2.445 m) Pallars Sobirà 305,3

Banyoles - Mata Pla de l'Estany 303,9 Viladrau Osona 301,1

PN dels Ports Baix Ebre 300,7 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera 2016

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors als 120 mm,

enregistrats durant la primavera 2016 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Sitges - Port d'Aiguadolç (XOM) Garraf 92,2 Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 95,6

el Prat de Llobregat Baix Llobregat 98,5

Sant Martí de Riucorb Urgell 101,9 Illa de Buda Montsià 103,7

Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 104,6 Port de Barcelona – ZAL Prat Baix Llobregat 105,6

el Vendrell Baix Penedès 107,5

els Alfacs Montsià 109,3 Lleida-Butsènit (XOM) Segrià 113,6

Cunit Baix Penedès 114,8 Calafell-2 Baix Penedès 115,1

Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 115,9 Barcelona - el Raval Barcelonès 116,2

Lleida - la Bordeta Segrià 116,4

Valls - El Fornàs (XOM) Alt Camp 116,6 la Granada Alt Penedès 118,1

Viladecans Baix Llobregat 118,2 Albesa Noguera 119,3

Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera 2016

10

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera 2016 i del percentatge

d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les

dades d’un episodi significatiu.

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels mesos de la primavera 2016 (març, abril, maig)

11

3.1. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera

de 2016

En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, la

primavera de 2016 ha estat en general més nivosa que la de l’any 2015, gràcies sobretot a un episodi de principi d’abril que va deixar gruixos de neu nova al Pirineu de 20 a 60 cm a les estacions d’alta

muntanya situades entre els 2.000 i els 2.500 m.

Atesa la gran variabilitat que s’observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa

(taula 5) on s’explicita el gruix de neu mig d’aquest primavera 2016, i també en ordre decreixent, la dels quatre primaveres de la sèrie que han estat més nivoses per a una selecció d’estacions de la XEMA que

disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable (figura 5).

Figura 5: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues

Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera 2016 i primaveres més nivoses a una selecció

d’estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues

Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera 2016 i primaveres més nivoses a una selecció d’estacions del Pirineu i Prepirineu que

disposen de les sèries més llargues

A la figura 6 es mostren els gràfics d’evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les

mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades

disponible. S’hi superposen també els valors del present primavera així com els de l’any anterior. Es comprova com a finals de maig el gruix mitjà de neu era ja molt poc important arreu, tret del cas de

Certascan, i sobretot a l’EMA de Boí on encara hi quedaven uns 50 cm.

Gruix de neu mitjà (cm) - PRIMAVERA 2016

Bonaigua (2.266 m)

Certascan (2.400 m)

Boí (2.535 m)

El Port del

Comte (2.316 m)

Cadí Nord

Prat d'Aguiló (2.143 m)

Malniu (2.230 m)

Núria (1.971 m)

PRIMAVERA 2016

122 112 86 21 45 3 5

Primaveres més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm)

1er 2013 325 2013 233 2014 209 2009 38 2009 132 2013 38 2006 37

2on 2014 263 2003 211 2001 206 2004 37 2004 126 2014 25 2005 20

3er 2005 247 2014 205 2010 204 2003 33 2013 88 2015 23 2009 18

4rt 2009 225 2004 185 2008 171 2006 30 2006 78 2003 22 2010 16

12

Figura 6: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l’any en curs i també del de l’any anterior, i

la seva corresponent mitjana diària

13

4. Balanç de la irradiació solar global durant la primavera 2016

La primavera 2016, es pot considerar normal en termes de la irradiació solar global. El mapa d'anomalia

d'irradiació solar d'aquesta primavera, figura 7, mostra certes àrees amb anomalia negativa a les zones

de major altitud al sud de la Val d’Aran, i també negativa però més moderada a punts de la Selva i del Pla de l’Estany.

Figura 7: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la primavera 2016, respecte de la

mitjana dels últims 10 anys

Figura 8: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la primavera 2016

(març, abril, maig)

14

5. Episodis meteorològics de la primavera 2016

A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc la primavera 2016, en ordre cronològic:

març 2016 dies 2-3

Precipitació, sobretot al vessant nord del Pirineu. Com a molt es van acumular gairebé uns 30 mm en alguns punts de la Vall d'Aran. En general van ser febles i poc abundants. Episodi de vent fort de component nord que va afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu. Va superar els 130 km/h en alguns punts.

març 2016 dies 4-12

Precipitació general, i abundant al quadrant nord-oest. La neu va afectar la meitat nord per sobre dels 1.000 metres, acumulant-se entre 10 i 20 cm a cotes altes del Pirineu occidental. Glaçada durant la matinada del dia 9 a les fondalades. Nevades febles a diversos sectors del Prepirineu, de la Catalunya Central (Solsonès, Berguedà, Bages, Osona i Moianès) i a cotes altes del Prelitoral. La neu només va agafar (1 o 2 cm) a les muntanyes de Prades (per damunt dels 1.100 metres) i a les parts més altes de Sant Llorenç del Munt, del Moianès i del massís del Montseny. En el període del 8 al 10, ratxes fortes de vent de component nord a la vall de l’Ebre, al nord del cap de Creus i les parts més elevades del Pirineu.

març 2016 dies 13-18

Precipitació abundant al sud del país. Nevada a cotes relativament baixes a la meitat nord. La neu va fer acte de presència per damunt d’uns 500 o 600 metres. Els gruixos es van situar al voltant dels 30 cm a les cotes altes del Ripollès, Cerdanya, Berguedà i Solsonès, i els 10 cm als fons de vall del Pirineu, amb l’excepció de la vall de Camprodon i l’est de la Cerdanya, amb gruixos de neu nova per sobre dels 20 cm. Durant els dies 14 i 15 la precipitació va afectar sobretot la meitat occidental del territori i els dies 16 i 17 f la meitat oriental del país pel desplaçament de la zona de baixes pressions cap al nord, aprofundint-se al sud de França.

març 2016 dies 19-23

Precipitació gairebé general, amb l'excepció d’alguns punts de la plana interior gironina. Nevada al Pirineu i al Prepirineu amb un gruix de neu nova per sobre dels 10 cm a les cotes més elevades.

març 2016 dies 23-24

Episodi de vent fort de component nord al nord del cap de Creus i parts més elevades del Pirineu

març 2016 dies 25-30

Precipitació poc important pel pas d'un sistema frontal molt desgastat amb vent de l'oest.

març 2016 dia 31

Precipitació i episodi de vent als dos extrems del país pel pas d'un sistema frontal molt desgastat amb vent de l'oest.

15

abril 2016 dies 1-2

Precipitació, abundant al Prelitoral Central, on es van acumular quantitats d'entre 20 i 30 mm.

abril 2016 dies 3-6

Episodi de precipitació important, el més destacat des de principis de novembre de 2015. Es van acumular quantitats de més de 80 mm en alguns punts del Baix Ebre i del Solsonès. Nevada amb gruixos de neu nova al Pirineu de 20 a 60 cm a les estacions d’alta muntanya situades entre els 2.000 i els 2.500 m. Episodi de vent fort al nord del cap de Creus i a les parts més elevades del Pirineu.

abril 2016 dies 7-9

Episodi de precipitació que va afectar especialment la meitat nord del territori i que va deixar com a més importants quantitats d'entre 20 i 30 mm a punts del Maresme, Ripollès, Pallars Sobirà i Vall d'Aran.

abril 2016 dies 10-13

Precipitació abundant al vessant sud del Pirineu, pel pas d’un front d’origen atlàntic. A l’alta muntanya van mesurar gruixos superiors als 20 cm de neu nova.

abril 2016 dies 15-17

Advecció càlida procedent del nord d’Àfrica, quan es va assolir la TXx del mes entre els dies 15 i 19 d’abril. Episodi de precipitació, més important al vessant sud del Pirineu, on les quantitats més altes van oscil·lar entre els 14 i 20 mm a l'Alta Ribagorça i al Pallars Sobirà. Episodi de vent fort del sud-oest i oest amb ratxes superiors als 90 km/h a les parts més elevades del massís del Montseny i del Pirineu.

abril 2016 dies 20-21

Precipitació general. Ruixats i tempestes que van afectar especialment el vessant sud del Pirineu occidental amb una intensitat puntualment moderada. Les quantitats acumulades més abundants van ser d'entre 40 i 50 mm. La situació de flux del sud-oest va propiciar un màxim de neu nova al vessant sud del Pirineu occidental (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i la Vall Fosca), amb la cota de neu al voltant dels 1.600 m. Algunes estacions d’alta muntanya van mesurar gruixos superiors als 20 cm.

abril 2016 dies 22-24

Precipitació gairebé general. Va afectar sobretot la meitat nord, i de forma més important al Pirineu i Prepirineu, amb acumulacions d'entre 20 i 40 mm. Va nevar a les zones de més altitud del Pirineu, sobretot a l'occidental, on es va acumular un gruix de neu nova d'uns 10 cm.

abril 2016 dies 27-28

Precipitació general, abundant a l’altiplà Central, on les acumulacions van ser d'entre 20 i 35 mm.

abril 2016 dia 30

Precipitació general, la més important a la comarca d’Osona. Localment acompanyades de tempesta i de calamarsa o pedra. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants en general. Episodi de vent del nord que va bufar amb força als dos extrems del país i parts més elevades del i Pirineu occidental.

16

maig 2016 dies 1 i 2

Episodi de fred. L’entrada del vent del nord va provocar valors de la TNn del dia 1 de maig a valors inferiors als -10 ºC per sobre dels 2.300 m., i es va superar el valor de TNn d'un mes de maig a totes les estacions d’alta muntanya de la XEMA) amb sèries de fins a 18 anys de dades, llevat de la de Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran. Els valors van ser força més baixos que els de desembre. Fora de l’alta muntanya, la matinada dels dies 1 i 2 de maig va arribar a glaçar en algunes fondalades de l’interior. També va glaçar en algunes fondalades de l’interior, i a 40 de les 133 EMA amb més de 10 anys de dades es va igualar o superar la TNn del maig. Episodi de vent fort del nord. Ratxes de vent fort al nord del cap de Creus i parts més elevades del Prepirineu i Pirineu.

maig 2016 dies 5 i 6

Episodi de precipitació, que no va ser general i que va acumular quantitats en general minses.

maig 2016 dies 7 a 16

Episodi de precipitació general a Catalunya . Es van acumular més de 50 mm a bona part del Pirineu i del Prepirineu. Puntualment, a cotes altes del vessant sud de la serralada, es van recollir més de 100 mm. Els dies 8 i 9 les quantitats enregistrades van ser més generals i generoses i la precipitació va ser continuada i d’intensitat entre feble i moderada; el dia 9 es van produir també xàfecs d’intensitat forta, acompanyats de tempesta i ratxes de vent fort. Es va superar el llindar de SMP per intensitat de precipitació a l'estació de Prades (el Baix Camp) va recollir fins a 27,0 mm en 30 minuts. D’altra banda, diverses estacions van mesurar més de 2 mm en 1 minut. La cota de neu va ser alta. entre els 2.400 i els 2.600 metres, o fins i tot per sobre al Pirineu oriental. Episodi de vent fort els dies 8 i 9 de maig amb ratxes superiors als 90 km/h a les parts més elevades del Prepirineu occidental i Pirineu.

maig 2016 dies 18 a 20

Episodi de precipitació que va afectar de forma més destacada al quadrant nord-est de Catalunya. Les quantitats més importants registrades van ser d'uns 30 a 35 mm.

maig 2016 dies 21 a 22

Episodi de precipitació. Es van acumular fins a uns 20 mm a punts del quadrant nord-est. El dia 22 les tempestes van anar acompanyades de fenòmens de temps sever a punts de l’interior: calamarsades, pedregades, fort vent i fins i tot un possible esclafit a Montblanc (la Conca de Barberà), que si bé no van deixar precipitació gaire important, inferior als 20 mm en la majoria de casos, sí que en ocasions van presentar intensitat alta, amb una màxim de 3,8 mm en 1 minut a Blancafort (la Conca de Barberà).

maig 2016 dies 23-28

Pantà baromètric, boira a punts del litoral i règim de marinada.

maig 2016 dies 28 a 31

Episodi de precipitació força general. Tempestes que van afectar sobretot el terç nord del país, i en especial el nord-est, localment fortes. Van deixar més de 20 mm en alguns casos i fins als 80 mm a punts del Ripollès. El dia 28, van ser especialment intenses, acompanyades de pedra a diversos punts de l’interior, sobretot a Ponent. Es van mesurar quantitats de precipitació màxima en 1 minut de fins a 4,3 mm a Pinós (el Solsonès) o bé 2,8 mm a Cervera (la Segarra) i Torres de Segre (el Segrià). Les tempestes anaven acompanyades de ratxes de vent, amb registres superiors als 70 km/h a diverses zones de l’interior. Calamarsada del dia 29 a punts del Ripollès. A l’estació de Núria (1.971 m), el paisatge va quedar completament emblanquinat fins l’endemà al matí.

17

6. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als

dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

6.1. Temperatura de la primavera 2016 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de la primavera 2016 ha estat de 16,4 °C.

Així, la temperatura mitjana ha estat +1,2 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a la primavera.

La contribució positiva al valor de l’anomalia de la primavera ha estat donada per tots els tres mesos que

conformen la primavera, però han pesat sobretot els valors de temperatura del mes de maig, quan s’ha registrat una anomalia en la temperatura màxima de +2,9°C i de +2,7 °C en les mínimes.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la primavera 2016 ha estat de 13,7 °C.

En aquest cas l’anomalia ha estat més moderada, de fins a +0,8 °C.

La contribució positiva al valor de l’anomalia de la primavera és causada sobretot pels valors del mes de

maig, i sobretot per la temperatura màxima. Destaca l’anomalia de la temperatura màxima de fins a +2,9°C.

A la figura 9 es presenta l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a

l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016).

A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional

de la primavera 2016, i també els corresponents valors mensuals. Finalment, a la figura 10 es mostra

l’evolució de la temperatura mitjana de la primavera per a l’Observatori de l’Ebre en el període 1906-2016, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2016, així com també de la temperatura màxima i mínima

mitjana.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades

des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de juliol de l’any 1905

18

Figura 9: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de

l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

19

Taula 7: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la

primavera 2016, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TM), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la primavera 2016, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori de l’Ebre.

Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - PRIMAVERA

TMm 2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

16,4 15,2 15,5 16,2

ATMm (°C) +1,2 +0,9 +0,2

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

març 13,6 12,5 +1,1 13,1 +0,5 13,7 -0,1

abril 16,1 15,0 +1,1 15,1 +1 15,7 +0,4

maig 19,4 16,6 +2,8 18,4 +1 19,1 +0,3

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA

TXm 2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

22,0 20,9 21,2 22

ATXm (°C) +1,1 +0,8 +0,0

TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM

març 19,0 18,1 +0,9 18,7 +0,3 19,4 -0,4

abril 21,9 20,5 +1,4 20,7 +1,2 21,5 +0,4

maig 25,1 22,2 +2,9 24,1 +1,0 25 +0,1

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA

TNm 2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

10,7 9,5 9,8 10,4

ATNm (°C) +1,2 +0,9 +0,3

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

març 8,2 6,9 +1,3 7,4 +0,8 8 +0,2

abril 10,2 9,4 +0,8 9,4 +0,8 9,9 +0,3

maig 13,6 10,9 +2,7 12,7 +0,9 13,2 +0,4

Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera 2016 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

20

Taula 8: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la

primavera 2016, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura (TM), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana

(TNm) de l’hivern 2015-2016, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els

diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - PRIMAVERA

TMm 2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

13,7 12,9 13,2 13,8

ATMm (°C) +0,8 +0,5 -0,1

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

març 11,1 10,4 +0,7 10,9 +0,2 11,4 -0,3

abril 13,6 12,5 +1,1 12,5 +1,1 13,2 +0,4

maig 16,4 14,2 +2,2 16,1 +0,3 16,9 -0,5

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA

TXm 2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

18,1 16,7 17,0 17,8

ATXm (°C) +1,4 +1,1 +0,3

TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm

març 15,6 14,0 +1,6 14,4 +1,2 15,1 +0,5

abril 17,8 16,3 +1,5 16,4 +1,4 17,2 +0,6

maig 21,0 18,1 +2,9 20,1 +0,9 21 +0,0

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA

TNm 2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

9,2 9,1 9,4 9,9

ATNm (°C) +0,1 -0,2 -0,7

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

març 6,5 6,9 -0,4 7,3 -0,8 7,7 -1,2

abril 9,3 8,6 +0,7 8,6 +0,7 9,2 +0,1

maig 11,8 10,3 +1,5 12,2 -0,4 12,8 -1,0

Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera 2016 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra

21

Figura 10: Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre

(1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMM), de la temperatura màxima

mitjana (TXM) i de la temperatura mínima mitjana (TNM). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

22

6.2. Precipitació de la primavera 2016 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A tots dos observatoris, la precipitació de la primavera 2016 ha estat molt inferior a la respectiva mitjana

climàtica.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada la primavera 2016 ha estat de 157,3 mm, valor que suposa un 114% del valor climàtic de referència. Així es pot afirmar que la primavera hi ha estat

lleugerament plujosa.

En l’anàlisi mensual, abril ha contribuït de forma més rellevant al balanç positiu, amb un total de 72,0 mm

que suposen +24,9 mm sobre el valor climàtic de referència d’aquest mes. Maig, en canvi, ha presentat trets més aviat secs ja que la precipitació recollida suposa un 68% del valor climàtic de referència.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada la primavera 2016 ha estat de 141,0 mm, i es tradueix en un 87% del valor climàtic de referència, per la qual cosa es pot dir que a l’Observatori Fabra i

a diferència de l’Observatori de l’Ebre la primavera hi ha estat seca.

També en aquest cas l’abril ha estat el mes més plujós amb un total de 68,1 mm, i maig el mes amb característiques seques, amb una precipitació que no ha arribat al 50% del valor climàtic de referència.

A la taula 9 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris

Ebre i Fabra de la primavera 2016, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 11 es pot consultar l’evolució de la precipitació de la primavera a l’Observatori de l’Ebre

(1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016).

A la figura 12 es presenta el percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016).

23

Taula 9: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i

Fabra corresponents a la primavera 2016, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la primavera 2016, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT)

expressats en mm:

Observatori de l’Ebre

PPT

primavera

2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

157,3 mm 137,8 mm 130 mm 135,5 mm

APPT (mm) +19,5 mm +27,3 mm +21,8 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

març 44,0 mm 30,3 mm +13,7 mm 31,2 mm +12,8 mm 28 mm +16 mm

abril 72,0 mm 47,1 mm +24,9 mm 45,1 mm +26,9 mm 50 mm +22 mm

maig 41,3 mm 60,4 mm -19,1 mm 53,7 mm -12,4 mm 57,5 mm -16,2 mm

Observatori Fabra

PPT

primavera

2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

141,0 mm 162,9 mm 167,3 mm 155,9 mm

APPT (mm) -21,9 mm -26,3 mm -14,9 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

març 44,2 mm 44,9 mm -0,7 mm 46,0 mm -1,8 mm 44,2 mm +0,0 mm

abril 68,1 mm 56,7 mm +11,4 mm 55,2 mm +12,9 mm 53,7 mm +14,4 mm

maig 28,7 mm 61,3 mm -32,6 mm 66,0 mm -37,3 mm 58 mm -29,3 mm

Taula 9: valors de precipitació de la primavera 2016 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

24

Figura 11: Evolució històrica de la precipitació corresponent a les primaveres de

l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i de l’Observatori Fabra (1914-2016)

25

Figura 12: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les primaveres respecte de

la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-

2016)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la primavera del període

1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses,

mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

26

7. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la

primavera a l’Estartit

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de la primavera 2016 ha presentat una anomalia lleugerament positiva a totes les fondàries.

La primavera presenta una temperatura mitjana de l’aigua superior a la de l’hivern, al voltant d’ 1°C més

alta a les capes més superficials assolint ja els 14,0 °C, i d’ uns 13,5 °C als nivells de més fondària. Com

és esperable, és el mes de maig el responsable de bona part d’aquesta contribució a l’alça. Enguany s’ha detectat un lleugera anomalia positiva, de només +0,4 °C als dos nivells més superficials i

també al nivell de -50 m, i de +0,6 °C a la fondària de -80 m.

Durant la primavera s’ha produït com és esperable l’escalfament progressiu de l’aigua del mar, i sobretot

durant el mes de maig als nivells més superficials, on s’han assolit els 15,9 °C, valor que coincideix exactament amb la mitjana climàtica.

Taula 10: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l’hivern 2015-2016, dels seus mesos, i el valor

corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:

L’Estartit PRIMAVERA 2016

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2016 14,4 13,9 13,6 13,5

1981-2010 14,0 13,5 13,2 12,9

AT +0,4 +0,4 +0,4 +0,6

TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM

març 13,3 12,7 +0,6 13,1 12,6 +0,5 13 12,5 +0,5 12,9 12,5 +0,4

abril 14,0 13,6 +0,4 13,7 13,1 +0,6 13,5 12,9 +0,6 13,5 12,8 +0,7

maig 15,9 15,9 +0,0 15 14,9 +0,1 14,4 14 +0,4 14 13,4 +0,6

Taula 10: valors de temperatura de l’aigua del mar de la primavera 2016 i dels seus mesos a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

27

Figura 13: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant les primaveres 1974-2016

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 14: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a la

primavera

28

8. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir

l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

2) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana

i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i

la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

3) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Anual:

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

29

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

4) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les

quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu

- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps, A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

30

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir

de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores

- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores

- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm

- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C

- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius

del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la

mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar

directament als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort) - Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort)

- Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)

- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort) - Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)

31

- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

5) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un

llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja

Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de

pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 35m/s a: Alt Empordà,

Baix Empordà, Montsià, Baix Camp i Baix Ebre

Ratxa màxima > 45m/s a: Alt Empordà,

Baix Empordà, Montsià, Baix Camp i Baix Ebre

Ratxa màxima > 25m/s a la resta Ratxa màxima > 35m/s a la resta

Estat de la mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred

Temperatura mínima extrema:

temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al

percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies consecutius o

més

Calor

Temperatura màxima extrema: temperatura superior al

percentil 98 de la temperatura màxima diària

Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura màxima

diària durant tres dies consecutius o més