1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2018 Data del document: 15 d’octubre de 2018 (v.1)

L’estiu 2018 ha estat càlid a la major part de Catalunya, tret del Pirineu i Prepirineu, on la

temperatura mitjana ha resultat propera a la mitjana climàtica. A punts del litoral i prelitoral

ha estat d’entre els més càlids de les darreres dècades

Pluviomètricament ha estat molt contrastat; plujós al quadrant nord-est, litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu, i sec a Ponent, prelitoral Sud, delta de l’Ebre, extrem

nord del litoral i al prelitoral Central

La irradiació solar global de l’estiu ha estat molt propera a la mitjana climàtica o

lleugerament inferior, a excepció de punts del Pirineu, on les anomalies negatives han estat més marcades, i el delta de l’Ebre, amb valors lleugerament superiors

Pel que fa al vent, no s’ha produït cap episodi de vent fort com a tal, si bé cal destacar

nombroses ratxes fortes enregistrades durant diversos episodis de precipitació

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de l’estiu 2018

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de l’estiu 2018 a tot Catalunya .................................................. 6

2.1. Temperatura de l’estiu 2018 en el context històric .................................................................. 9

2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ................................................. 9

3. Balanç de la precipitació de l’estiu del 2018 a tot Catalunya ........................................... 10

3.1. Precipitació de l’estiu 2018 en el context històric ................................................................... 13

3.1.1. Anàlisi d’estius precedents de caràcter sec i plujós a les sèries de més de 20 anys............... 13

4. Dies de tempesta del 2018 segons la XDDE ...................................................................... 15

5. Principals episodis de vent fort de l’estiu del 2018 .......................................................... 16

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’estiu 2018 .................................................... 17

7. Episodis meteorològics de l’estiu 2018 ............................................................................. 18

8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya .................................................................. 20

8.1. Temperatura de l’estiu 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra ............................................... 20

8.2. Precipitació de l’estiu 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra.................................................. 26

9. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit .......... 31

10. ANNEX ............................................................................................................................ 33

3

◀

1. Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu 2018, així com presentar un

resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En relació amb les dades utilitzades:

En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica del l’estiu per a les variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 6

es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del

territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Per a

efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s’usen també les sèries climàtiques del període 1950-2017 referenciades al BAIC (Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics).

A l’apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la l’estiu pel que fa a dies de tempesta. En

aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques

de l’SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l’SMC.

En l’apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat durant l’estiu, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge

gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el

conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del

Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 9 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de

sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de

l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

A l’apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet

aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen

a una milla a llevant de les illes Medes.

En relació amb el càlcul dels valors estacionals:

Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots

els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades del mes

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i

l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

4

que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van

enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord

amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb

el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el

valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els

períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que

s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2008-2017.

En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no

s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen

els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-

2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els

resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics

(BAIC).

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o

mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació,

l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de

referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents

les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes)

Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:

Es detallen els episodis que s’han identificat durant la primavera 2017, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera

ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol

episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

5

En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:

Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen

les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions

Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.

Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment

dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica

històrica.

Les sèries climàtiques històriques amb inici al 1950 són:

(*) Sèries amb continuïtat gràcies a la XEMA

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:

Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici

1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *

2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950

12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *

3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *

4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *

5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *

6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *

7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *

8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950

9 Oliana Alt Urgell 1950 *

6

◀

2. Balanç de la temperatura de l’estiu 2018 a tot Catalunya

L’estiu 2018 ha estat càlid a la major part del país. En alguns punts del litoral i prelitoral ha estat d’entre els més càlids de les darreres dècades, per darrere del 2003 i 2009 i semblant a l’any 2015. Només a

alguns punts del Pirineu i Prepirineu, com la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Solsonès o el Berguedà, l’estiu s’ha de qualificar de normal, amb valors de temperatura mitjana que no

s’han allunyat gaire dels valors normals.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’estiu 2018 (mapa esquerre) i de la diferència

d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de juny, juliol i agost.

El balanç de temperatura ha estat resultat de tres mesos càlids a bona part de Catalunya (figura 2), en especial al sector litoral i prelitoral, i durant el mes d’agost, on ha estat especialment càlid. Al juny la

circulació zonal o de l’oest a nivells mitjans de la troposfera va inhibir l’entrada de masses fredes procedents de latituds més altes i el mes va acabar resultant especialment càlid al quadrant nord-est i a

punts del litoral Sud, mentre que a la resta el mes va ser normal. Al juliol, l’entrada de masses càlides

tropicals procedents de latituds més baixes, causada pel desplaçament en superfície de l’anticicló Atlàntic i l’ondulació cap al nord dels vents de l’oest en altura, va causar les anomalies més altes al prelitoral i a la

serra de l’Albera, mentre que a les parts més elevades del Pirineu el mes va ser normal. L’agost ha estat el que més ha contribuït al balanç final de l’estiu. Si bé en alguns punts del Pirineu i Prepirineu l’agost ha

estat normal, el mes ha resultat càlid gairebé tot el país, en especial al litoral i prelitoral, on ha arribat a

ser puntualment molt càlid. El caràcter marcadament càlid d’aquest s’explica per la presència d’una falca anticiclònica amb arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica els primers dies del mes,

produint l’episodi de calor més destacat de tot l’estiu, en especial al litoral i prelitoral, on la marinada va quedar inhibida per un lleuger flux del nord i nord-est.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA es constata com a pràcticament

la totalitat d’aquestes l’anomalia ha estat positiva. Les anomalies més altes, superiors a +2,5 °C, se situen a comarques del litoral i prelitoral, especialment a l’Alt Empordà i a la mateixa ciutat de Barcelona

(Barcelonès), però també al Baix Llobregat, Baix Camp, Baix Ebre i Vallès Oriental. Les més baixes s’han donat al Pirineu i Prepirineu, on fins i tot han estat lleugerament negatives.

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, per sobre de +2,0 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Roses Alt Empordà +2,7

Barcelona - el Raval Barcelonès +2,7

Parets del Vallès Vallès Oriental +2,7 Viladecans Baix Llobregat +2,7

Riudoms Baix Camp +2,7 Portbou Alt Empordà +2,7

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +2,6

Navata Alt Empordà +2,5 Aldover Baix Ebre +2,5

PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +2,3 el Prat de Llobregat Baix Llobregat +2,3

7

Espolla Alt Empordà +2,3 Cabanes Alt Empordà +2,3

Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +2,3 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +2,2

Vila-rodona Alt Camp +2,2

Torroella de Fluvià Alt Empordà +2,2 Port de Barcelona - ZAL Prat Baix Llobregat +2,1

la Tallada d'Empordà Baix Empordà +2,1 Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a l’estiu del 2018

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia han estat més baixos, iguals o inferiors a +0,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -0,3 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -0,1

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà +0,2

Prades Baix Camp +0,3 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà +0,3

Guardiola de Berguedà Berguedà +0,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès +0,3

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà +0,4 Alinyà Alt Urgell +0,4

Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran +0,5

Ulldeter (2.410 m) Ripollès +0,5 Sort Pallars Sobirà +0,5

Taula 2: Valors d’anomalia més baixos corresponents a l’estiu del 2018

8

◀

Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de l’estiu 2018

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’estiu 2018 (juny,

juliol i agost) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

9

◀

2.1. Temperatura de l’estiu 2018 en el context històric

2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant càlid ha estat l’estiu 2018 en referència amb la sèrie històrica,

s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són un total de 87: 69 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950), i 2 sèries

centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

A 14 d’aquestes 87 ha estat el segon estiu més càlid de la seva sèrie: Portbou, Figueres - Cabanes i Sant

Pere Pescador (l’Alt Empordà), Viladecans (el Baix Llobregat), Constantí (el Tarragonès), Benissanet i Ascó (la Ribera d’Ebre), Aldover, l’Aldea, l’Ametlla del Mar i l’Observatori de l’Ebre (el Baix Ebre), i

Alcanar, els Alfacs i Ulldecona – els Valentins (el Montsià). A d’altres 9 estacions l’estiu ha estat el tercer més càlid, mentre que a d’altres 6 estacions ha estat el quart, totes elles situades també al llarg del litoral

i a punts del prelitoral Sud i Ponent. D’aquestes 87, 66 han registrat un estiu d’entre els 10 més càlids.

La figura 3 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa

el valor de TMM de l’estiu 2018 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més alt de TMM, entre el 5è i 10è més alt i entre l’11è i 20è més alt de la sèrie. El número interior del

cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 3: Posició del valor de TMM de l’estiu 2018 a les sèries de més de 20 anys

10

◀

3. Balanç de la precipitació de l’estiu del 2018 a tot Catalunya

Durant l’estiu de 2018 la precipitació ha presentat una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i

seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va presentar dèficit de precipitació.

La figura 4 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de l’estiu del 2018 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 5 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de l’estiu del 2018 (juny, juliol i agost), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Les àrees que es poden qualificar de plujoses es concentren a bona part de l’interior del quadrant nord-

est i al cap de Creus, així com al litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En alguns d’aquests sectors ha estat l’estiu més plujós de les darreres dècades.

Per contra, àmplies zones del país han presentat aquest estiu un marcat dèficit de precipitació i l’estació es pot qualificar de seca, en especial a Ponent, prelitoral Sud i delta de l’Ebre, però també de forma més

local a l’extrem nord del litoral i prelitoral Central, litoral Nord, Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu. A la cubeta de Móra (Ribera d’Ebre) i punts de la Conca de Barberà, Priorat i Pla d’Urgell l’estiu es pot

qualificar de molt sec, amb quantitats recollides que no arriben al 30% de la mitjana climàtica

corresponent, i en alguns punts ha estat entre els estius més secs de les darreres dues dècades.

En efectuar una anàlisi dels totals de precipitació de l’estiu del 2018, la més abundant s’ha enregistrat a les comarques del Pirineu i Prepirineu, amb totals superiors a 400 mm en alguns punts. El valor més alt

enregistrat per les estacions de la XEMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) ha estat de

500,5 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, seguit de 470,8 mm a Castellar de n’Hug – el Clot del Moro, al Berguedà, i de 458,2 a Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló, a la Cerdanya.

A l’altre extrem es situen alguns indrets de les comarques de la Ribera d’Ebre, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el

Priorat, la Conca de Barberà, el Segrià o la Noguera, que han recollit menys de 30 mm, és a dir, menys d’una desena part de la precipitació recollida als indrets amb més abundància de precipitació. Destaquen

especialment els 11,4 mm de Miravet (XOM), els 16,4 mm de Benissanet i els 18,5 mm d’Ascó, totes tres

estacions situades a la Ribera d’Ebre.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 350 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 500,5 Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà 470,8

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 458,2 Borgonyà (XOM) Osona 445,0

Gisclareny Berguedà 431,9

Guardiola de Berguedà Berguedà 426,6 Planoles (XOM) Ripollès 424,5

Molló - Fabert Ripollès 414,5 Sant Joan de les Abadesses Ripollès 406,4

Campdevànol (XOM) Ripollès 396,6

Gurb Osona 392,0 Malniu (2.230 m) Cerdanya 391,7

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 386,7 Tortellà (XOM) Garrotxa 374,9

11

Montesquiu Osona 374,2 Ciuret (XOM) Osona 363,0

Orís Osona 359,3 Beget (XOM) Ripollès 351,2

la Quar Berguedà 350,4 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu 2018

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 30 mm,

enregistrats durant l’estiu 2018 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 11,4

Benissanet Ribera d'Ebre 16,4 Ascó Ribera d'Ebre 18,5

Castellnou de Seana Pla d'Urgell 22,7 Margalef Priorat 24,4

el Masroig Priorat 24,6

Tornabous Urgell 25,5 el Poal Pla d'Urgell 25,7

Golmés Pla d'Urgell 26,2 Montblanc (XOM) Conca de Barberà 26,5

Seròs Segrià 27,5 Vinebre Ribera d'Ebre 28,0

Ivars d'Urgell (XOM) Pla d'Urgell 28,0

Vallfogona de Balaguer Noguera 28,4 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu 2018

A banda de la precipitació total, cal fer esment de l’alt nombre de dies de precipitació superior a 0,2 mm

de l’estiu a alguns punts de la meitat nord, en especial al Pirineu, Prepirineu, Plana de Vic i Catalunya Central. A 4 de les 56 estacions de la XEMA amb 20 o més anys de dades, el nombre de dies de

precipitació ha estat el rècord de les respectives sèries, Gisclareny (el Berguedà), amb 42, Castellnou de

Bages (el Bages), amb 23, Sant Salvador de Guardiola (el Bages), amb 19 i Vallirana (el Baix Llobregat), amb 15, mentre que a d’altres 7 estacions l’estiu de 2018 se situa en la segona posició.

12

◀

Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu 2018 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi

inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels mesos de l’estiu 2018 (juny, juliol, agost)

13

◀

3.1. Precipitació de l’estiu 2018 en el context històric

3.1.1. Anàlisi d’estius precedents de caràcter sec i plujós a les sèries de

més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant sec o plujós ha estat l’estiu 2018 en referència amb la sèrie

històrica, s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són un total de 74: 56 EMA, 16 EM que disposen ja de 69 anys (des del 1950), i 2 sèries

centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

Que la precipitació de l’estiu ha estat molt contrastada s’evidencia amb el fet que en alguns indrets

l’estació ha estat de les més plujoses o seques dels darrers 20 anys. Així, a 3 de les 56 EMA amb més de 20 anys de dades ha estat l’estiu més plujós: Vallirana (el Baix Llobregat), Sant Pere de Ribes (el Garraf) i

Gurb (Osona). A d’altres 3 EMA ha estat el 2n: Portbou (l’Alt Empordà), Castellnou de Bages (el Bages) i Cabrils (el Maresme), mentre que a d’altres 5 estacions ha estat el 3r més plujós: Orís (Osona),

Barcelona – Observatori Fabra (el Barcelonès), Aldover (el Baix Ebre), Gisclareny (el Berguedà) i Perafita (Osona). En canvi, a dues de les 56 EMA amb més de 20 anys de dades, l’estiu ha estat el 2n més sec,

Ascó (la Ribera d’Ebre) i Aitona (el Segrià), i a d’altres 6 estacions, totes elles situades a les comarques

de Ponent i extrem sud l’estiu ha estat el 4t més sec.

La figura 6 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de la precipitació de l’estiu 2018 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o

4t valor més alt o baix de precipitació, entre el 5è i 10è més alts o baixos, i entre l’11è i 20è més alts o

baixos de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 6: Rànquing de l’estiu 2018 per a les sèries de precipitació de més de 20 anys

14

◀

15

◀

4. Dies de tempesta del 2018 segons la XDDE

En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim s’ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període

2004-2017.

La figura 7 mostra el mapa de dies de tempesta de l’estiu 2018 (mapa esquerre) i la diferència

d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2017 (mapa dret).

Pràcticament la totalitat de Catalunya presenta una clara anomalia positiva (figura 7), en especial el Pirineu, on s’arriba a +12 dies respecte de la mitjana corresponent. Al Prepirineu i a punts de la

Catalunya Central les anomalies se situen entre +6 i +11 dies, mentre que les àrees que presenten una anomalia positiva més modesta es troben a la franja litoral Nord, amb valors d’entre +3 i +5 dies, i al

litoral Sud, entre +1 i +3 dies. L’excepció es troba a la Ribera d’Ebre, on fins i tot trobem valors negatius.

La distribució de l’anomalia de dies de tempesta mostra la gran irregularitat pròpia de l’estació, amb uns

mesos de juny, juliol i agost en què el pas de diverses pertorbacions va comportar nombrosos episodis tempestuosos, el més destacat el del 9 d’agost, quan la XDEE va detectar un total de 5.759 llamps núvol-

terra, el nombre de llamps més elevat des del 14 de setembre de 2014.

Figura 7: Mapa de dies de tempesta durant l’estiu 2018 i d’anomalia de dies de tempesta,

respecte de la mitjana del període 2004-2017

16

◀

5. Principals episodis de vent fort de l’estiu del 2018

Durant l’estiu 2018 no s’ha produït cap episodi de vent fort com a tal a Catalunya, si bé al llarg dels tres

mesos s’han enregistrat nombroses ratxes fortes durant diversos episodis de tempesta, com és habitual.

Així, durant les tempestes del dia 12 de juny, va haver-hi una ratxa de 90 km/h al Perelló (el Baix Ebre) i de 83,5 km/h a Mont-roig del Camp (el Baix Camp). El dia 12 de juliol es va enregistrar 97,2 km/h al

Pantà de Darnius – Boadella (l’Alt Empordà) i es va superar els 80 km/h durant les tempestes del dia 16 a

Mont-roig del Camp (el Baix Camp: 87,8 km/h), a Mas de Barberans (el Montsià: 83,9 km/h), i a Montserrat – Sant Dimes (el Bages: 81,4 km/h).

Per últim, el dia 17 d’agost es van enregistrar 96,1 km/h al Port de Barcelona – Bocana sud (el Baix

Llobregat), 101,5 km/h a Portbou (l’Alt Empordà), i els 80 km/h a Margalef (84,6 km/h) al Priorat i a Santuari de Queralt (82,4 km/h) al Berguedà.

17

◀

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’estiu 2018

Durant l’estiu 2018 la irradiació solar ha estat propera als valors normals o lleugerament per sota de la mitjana dels darrers anys a la major part del país. Al Pirineu és on s’han donat les anomalies negatives

més marcades, causades en bona part per l’abundant nuvolositat en dies de xàfec, en especial durant els mesos de juny i agost (figura 8). Les poques anomalies positives, encara que molt lleugeres, s’han

enregistrat al delta de l’Ebre, on al juliol i agost la irradiació va presentar valors força elevats.

Figura 8: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu 2018, respecte de la mitjana

dels últims 10 anys

Figura 9: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’estiu 2018 (juny,

juliol, agost)

18

◀

7. Episodis meteorològics de l’estiu 2018

A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc l’estiu 2018, en ordre cronològic, els quals s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació, i si s’escau i a la seva dreta,

també de neu:

juny 2018 dies 1-7

Episodi de precipitació, amb màxims al Pirineu oriental i al litoral i prelitoral, amb acumulacions molt abundants i puntualment extremadament abundants. Van ser en forma de ruixats d'intensitat localment forta i sovint van anar acompanyats de tempesta i puntualment de calamarsa o pedra. Vàries superacions de llindar d'SMP per intensitat de precipitació.

juny 2018 dies 9-12

Episodi de ruixats, en especial al quadrant nord-occidental. Van ser d'intensitat moderada i van anar acompanyades de tempesta i fang, si bé el dia 12 a punts del litoral van ser fortes. Les quantitats acumulades van ser abundants i localment molt abundants al quadrant nord-occidental.

juny 2018 dies 27-29

Episodi de xàfecs, amb el pas d’una pertorbació que va ser molt activa a la meitat nord. Els ruixats van ser d'intensitat entre feble i moderada en general, tot i que al Pirineu localment van ser forts i acompanyats de tempesta i de calamarsa.

juliol 2018 dies 1-15

Episodi de calor i tempestes entre l'1 i el 15 de juliol, amb ruixats i tempestes especialment intenses el dia 7. Els dies 8 i 9 es va superar el nivell 1 de la Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. La precipitació va ser en forma ruixat o xàfec d'intensitat entre feble i moderada, i localment forta al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Van acumular quantitats entre poc abundants i abundants en general, si bé van ser localment molt abundants al Pirineu i Prepirineu oriental. Es va superar el llindar de l’SMP per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts) al quadrant nord-est.

juliol 2018 dia 16

Episodi de xàfecs i tempestes d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment va ser d’intensitat forta o torrencial, sobretot a punts del litoral i prelitoral Central, acumulant quantitats poc abundants i abundant, i localment molt abundants. Es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació a diverses estacions del litoral i prelitoral.

juliol 2018 dies 17-23

Dorsal anticiclònica entre els dies 17 i 23 de juliol. La temperatura alta durant el dia amb i alguna tempesta de tarda a punts de muntanya van ser els fenòmens meteorològics més destacats.

4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent:

Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

19

juliol 2018 dia 24

Episodi de xàfecs i tempestes, en especial al Pirineu, Prepirineu, interior del quadrant nord-est i Catalunya Central. Localment van anar acompanyats de calamarsa o pedra. Es va superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts) a diverses EMA.

juliol 2018 dies 25-31

Episodi de calor. L’anticicló atlàntic desplaçat al nord de la seva posició habitual i una zona de baixes pressions al nord-oest de les illes Britàniques van provocar una advecció d’una massa càlida. En superfície, un flux del primer quadrant va provocar tramuntana rescalfada a l’Alt Empordà, on la temperatura es va mantenir elevada gran part del mes.

agost 2018 dies 1-8

Episodi d'onada de calor, en alguns punts la més destacada des de l’agost de 2003. A punts del litoral la marinada va quedar inhibida per un lleuger flux del nord. Els dies 4 i 5 d’agost, 14 de les 143 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van assolir la seva màxima absoluta (TXx), totes elles situades al litoral i prelitoral. A 90 de 184 EMA, es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor com a mínim 3 dies consecutius

agost 2018 dies 9-10

Episodi general de tempestes, amb acumulacions molt abundants i una intensitat localment forta o torrencial. Sovint van anar acompanyades de tempesta i pedra. Diverses EMA que van superar l’SMP per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts). Destaca el nombre de llamps del dia 9: 5.759 llamps núvol-terra a Catalunya, el més nombrós des del 14 de setembre de 2014.

agost 2018 dies 12-14

Episodi de xàfecs i tempestes, en especial al Pirineu i Prepirineu. Van ser d'intensitat localment forta, i es van acumular quantitats localment abundants al terç nord i molt abundants al Pirineu occidental. A més, van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa i pedra. Diverses EMA van superar l’SMP per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts). Destacada activitat eléctrica.

agost 2017 dies 16-17

Episodi de tempestes. Van ser d'intensitat entre feble i moderada i localment forta, i es van acumular quantitats entre poc abundants i abundants, i localment molt abundants. Algunes EMA van superar l’SMP per intensitat de precipitació. El dia 17 va ser el dia d’agost més plujós de la sèrie a 5 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades. Elevada activitat eléctrica.

agost 2018 dies 19-24

Episodi de calor prop de la costa i de tempestes Algunes estacions de la XEMA van superar algun dia el llindar d’SMP per calor. La tramuntana del dia 20 va fer que la temperatura es mantingués alta especialment al nord de l’Alt Empordà. Entre el 21 i el 23 es van enregistrar ruixats d’intensitat localment forta i al Pirineu s’acumularen quantitats abundants de precipitació. Localment van anar acompanyades de tempesta i calamarsa.

agost 2017 dies 29-31

Episodi de xàfecs i tempestes. Es van recollir quantitats molt abundants a la plana de Vic, litoral Central i Camp de Tarragona, litoral i prelitoral, sobretot al sud. Les precipitacions van ser d'intensitat entre feble i moderada, localment forta i acompanyades de tempesta i calamarsa o pedra. Es van acumular quantitats minses i poc abundants, localment abundants.

20

◀

8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

8.1. Temperatura de l’estiu 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de l’estiu 2018 ha estat de 27,2 °C, el segon

valor més elevat d’entre tots els estius de la sèrie, que per aquest observatori s’inicia l’any 1905, per darrere del càlid 2003 (27,7°C).

La temperatura mitjana ha estat +2,9 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a l’estiu. La contribució positiva al valor de l’anomalia de l’estiu ha estat causada pels valors de

temperatura mínima, amb una anomalia destacada, de +2,5 °C, però sobretot pels de màxima, amb una anomalia estacional de +3,3 °C respecte de la mitjana corresponent. Mensualment, ha estat l’agost, amb

una anomalia de +4,0 °C i el juliol, amb un valor de +3,2 °C, els que més han contribuït al valor final de

la temperatura màxima mitjana. Destaquen també per alts, els valors de temperatura mínima mitjana assolits durant el mes de juny, amb una anomalia de +2,7 °C.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l’estiu 2018 ha estat de 24,2 °C, el tercer valor

més elevat en aquest observatori, des de l’estiu de 1914. Aquest valor, que suposa una anomalia de +2,4 °C respecte de la mitjana climàtica corresponent iguala el valor de 2015, i se situa per darrere dels

càlids 2003 i 2009.

Mensualment, tots tres mesos han tingut una anomalia clarament positiva, tant pel que fa a les màximes

com a les mínimes. Tot i que el juliol i en menor mesura, el mes de juny, també han estat càlids, ha estat l’excepcional agost el què més ha contribuït al caràcter final de l’estació en aquest observatori, on l’estiu

es pot qualificar de molt càlid. Ha estat en aquest darrer mes de l’estació quan s’ha produït, per un costat, l’episodi de calor més destacat de tot l’estiu, la primera setmana del mes, i per l’altre, la calorada

del 19 al 24 d’agost, quan la marinada va quedar inhibida per un lleuger flux del nord i nord-est, i la

temperatura es va mantenir molt elevada. L’anomalia en la temperatura mitjana a l’agost s’ha situat en +3,2 °C. La contribució positiva a aquest valor d’anomalia és causada tant pels valors de temperatura

màxima (+ 3,3 °C), com pels de mínima (+ 3,1 °C).

A la taula 5 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i

més freds de les sèries per a tots dos observatoris. A la figura 10 es presenta, l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori

de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018). A les taules 6 i 7, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional

de l’estiu 2018, i també els corresponents valors mensuals. A la figura 11 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu per a l’Observatori de l’Ebre en el

període 1906-2018, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2018, així com també de la temperatura

màxima i mínima mitjana.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener

de l’any 1905

21

◀

Taula 5: Comparativa de l’estiu actual amb els estius previs als observatoris Ebre i Fabra que

han estat més càlids i més freds

Temperatura mitjana TMm estiu (°C)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

estiu

2018

juny juliol agost

estiu

2018

juny juliol agost

27,2 25,0 28,1 28,5 24,2 21,5 25,3 25,8

TMm estacional i mensual dels estius previs més càlids de la sèrie (°C)

1r 2003 27,7 26,7 27,8 28,5 2003 26,7 25,6 26,1 28,5

2n 2018 27,2 25,0 28,1 28,5 2009 24,6 23,0 24,4 26,3

3r 2009 27,1 25,6 27,5 28,3 2015 24,2 23,2 26,0 23,5

4t 2017 26,9 26,1 27,2 27,3 2018 24,2 21,5 25,3 25,8

TMm estacional i mensual dels estius previs més freds de la sèrie (°C)

1r 1977 22,3 20,6 23,0 23,4 1977 19,5 17,7 20,3 20,5

2n 1972 22,6 20,2 24,3 23,3 1914 19,9 17,9 20,5 21,2

3r 1914 22,7 20,4 23,4 24,3 1972 19,9 17,6 21,9 20,2

4t 1909 23,0 20,3 23,3 25,4 1932 20,5 18,0 19,8 23,6

Taula 5: Comparativa dels valors de l’estiu del 2018 amb els quatre més càlids i més freds de les respectives sèries

22

◀

Figura 10: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període

1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

23

◀

Taula 6: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de

l’estiu 2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima

mitjana (TNm) de l’estiu 2018, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori de l’Ebre. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència,

així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - ESTIU

TMm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

27,2 24,3 24,7 25,4

ATMm (°C) +2,9 +2,5 +1,8

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

juny 25,0 22,2 +2,8 22,5 +2,5 23,4 +1,6

juliol 28,1 25,4 +2,7 25,7 +2,4 26,3 +1,8

agost 28,5 25,3 +3,2 25,9 +2,6 26,5 +2,0

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TXm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

33,6 30,3 30,6 31,5

ATXm (°C) +3,3 +3,0 +2,1

TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM

juny 31,0 28,2 +2,8 28,4 +2,6 29,5 +1,5

juliol 34,6 31,4 +3,2 31,8 +2,8 32,4 +2,2

agost 35,1 31,1 +4,0 31,8 +3,3 32,5 +2,6

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TNm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

20,8 18,3 18,7 19,4

ATNm (°C) +2,5 +2,1 +1,4

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

juny 18,9 16,2 +2,7 16,5 +2,4 17,3 +1,6

juliol 21,6 19,3 +2,3 19,5 +2,1 20,3 +1,3

agost 21,8 19,4 +2,4 20,0 +1,8 20,5 +1,3

Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu 2018 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

24

◀

Taula 7: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de l’estiu

2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de l’estiu 2018, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els

valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents

valors corresponents a l’anomalia:

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - ESTIU

TMm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

24,2 21,8 22,1 22,9

ATMm (°C) +2,4 +2,1 +1,3

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

juny 21,5 19,7 +1,8 19,8 +1,7 20,9 +0,6

juliol 25,3 23,1 +2,2 23,3 +2,0 24,0 +1,3

agost 25,8 22,6 +3,2 23,2 +2,6 23,9 +1,9

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TXm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

28,5 26,1 26,4 27,3

ATXm (°C) +2,4 +2,1 +1,2

TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm

juny 25,6 23,8 +1,8 23,9 +1,7 25,2 +0,4

juliol 29,8 27,5 +2,3 27,6 +2,2 28,4 +1,4

agost 30,2 26,9 +3,3 27,6 +2,6 28,3 +1,9

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TNm 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

19,9 17,5 17,8 18,6

ATNm (°C) +2,4 +2,1 +1,3

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

juny 17,5 15,6 +1,9 15,8 +1,7 16,6 +0,9

juliol 20,7 18,7 +2,0 18,9 +1,8 19,5 +1,2

agost 21,5 18,4 +3,1 18,9 +2,6 19,5 +2,0

Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu 2018 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra

25

Figura 11: Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-

2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima

mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

26

◀

8.2. Precipitació de l’estiu 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra

La precipitació de l’estiu 2018 ha estat semblant a la respectiva mitjana climàtica a tots dos observatoris.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’estiu 2018 ha estat de 98,5 mm, valor que suposa una anomalia de només +8,3 mm, i que representa un 109% del valor climàtic de referència.

En l’anàlisi mensual, destaca per sec el mes de juny, quan només recolliren aquest observatori 8,5 mm, xifra que suposa només un 21% del valor climàtic del període de referència 1961 - 1990. A l’altre extrem,

destaca per plujós el juliol, amb 35,8 mm, valor que suposa un 265% del valor del mateix període climàtic de referència. L’agost va presentar també superàvit, amb un total recollit que va representar un 149% del

valor climàtic corresponent.

A l’Observatori Fabra, l’estiu ha estat plujós, amb una precipitació acumulada de 141,1 mm, la qual cosa suposa un 121% del valor mitjà climàtic de referència.

En aquest cas destaca la contribució positiva del mes de juliol, que va tenir en aquest observatori un

caràcter molt plujós, amb una precipitació total de 51,5 mm, xifra que suposa un 222% del valor climàtic

del període de referència 1961 - 1990. El juny va ser plujós, amb una precipitació recollida que representar un 136% del valor climàtic corresponent, mentre que el darrer mes de l’estació va resultar sec,

amb només 36,5 mm recollits, valor que suposa només un 67% del normal climàtic corresponent.

A la taula 8 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més

plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.

A la taula 9 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris

Ebre i Fabra de l’estiu 2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 12 es pot consultar l’evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-

2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

A la figura 13 es presenta el percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

27

Taula 8: Comparativa de l’estiu actual amb els estius previs als observatoris Ebre i Fabra que

han estat més plujosos i més secs

Precipitació PPT estiu (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

estiu

2018

juny juliol agost

estiu

2018

juny juliol agost

98,5 mm 8,5 mm 35,8 mm 54,2 mm 141,1 mm 53,1 mm 51,5 mm 36,5 mm

PPT estacional i mensual dels estius previs més plujosos de la sèrie (mm)

1er 1932 397,2 162,9 186,2 48,1 1976 358,3 40,9 121,2 196,2

2on 1939 281,7 126,3 25,3 130,1 1932 270,6 57,2 163,2 50,2

3er 1977 281,3 172,6 62,5 46,2 1992 269,1 162,3 61,4 45,4

4rt 1992 227,6 169,2 2,8 55,6 2002 261,0 37,4 125,9 97,7

PPT estacional i mensual dels estius previs més secs de la sèrie (mm)

1er 1969 4,8 2,5 0,2 2,1 1928 4,7 0,7 3,0 1,0

2on 1985 7,2 1,7 5,5 0,0 1916 13,3 4,8 1,0 7,5

3er 1994 10,5 0,5 0,3 9,7 1962 21,2 10,5 7,3 3,4

4rt 2016 12,3 2,4 3,0 6,9 1999 31,4 15,6 10,5 5,3

Taula 8: Comparativa dels valors de l’estiu del 2018 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries

28

Taula 9: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i

Fabra corresponents a l’estiu 2018, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’estiu 2018, els valors mitjans per als tres

períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT

Estiu

2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

98,5 mm 90,2 mm 91,3 mm 74,7 mm

APPT (mm) +8,3 mm +7,2 mm +23,8 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

juny 8,5 mm 40,3 mm -31,8 mm 41,4 mm -32,9 mm 26,3 mm -17,8 mm

juliol 35,8 mm 13,5 mm +22,3 mm 13,4 mm +22,4 mm 15,1 mm +20,7 mm

agost 54,2 mm 36,4 mm +17,8 mm 36,5 mm +17,7 mm 33, mm +20,9 mm

Observatori Fabra

PPT

Estiu

2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

141,1 mm 116,8 mm 115,9 mm 94,1 mm

APPT (mm) +24,3 mm +25,2 mm +47,0 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

juny 53,1 mm 39,0 mm +14,1 mm 42,5 mm +10,6 mm 29,8 mm +23,3 mm

juliol 51,5 mm 23,2 mm +28,3 mm 22,1 mm +29,4 mm 23,9 mm +27,6 mm

agost 36,5 mm 54,7 mm -18,2 mm 51,3 mm -14,8 mm 40,5 mm -4,0 mm

Taula 9 : valors de precipitació de l’estiu 2018 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

29

Figura 12: Evolució històrica de la precipitació corresponent als estius de l’Observatori de

l’Ebre (1905-2018) i de l’Observatori Fabra (1914 -2018).

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de

dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938).

30

Figura 13: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la

mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914 -2018)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’estiu del període 1961-

1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13

membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938).

31

◀

9. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a

l’Estartit

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de l’estiu 2018 ha presentat valors molt propers als normals a pràcticament totes les fondàries. Així, si a l’estiu el valor d’aquesta es troba de mitjana, entre 21,5 °C en

superfície i 13,5 °C a 80 m de fondària, aquest estiu els valors s’han situat entre 22,7 °C en superfície i 14,0 °C a 80 m de fondària. Les anomalies han estat poc significatives en conjunt i només en el nivell de

superfície l’anomalia ha estat més marcada, de +1,2 °C respecte del valor climàtic de referència.

Mensualment, les anomalies han estat també força discretes; les més altes, superiors a +1,0 °C, s’han

registrat també en superfície. Al mes de juny es van donar lleugeres anomalies positives a tots els nivells, tret de superfície, on aquesta va ser més important, de +1,5° C. Al juliol l’anomalia en superfície va ser

de +1,2 °C, i va passar a ser negativa a 50 m de fondària, mentre que a l’agost, tots els nivells van

presentar valors de temperatura per sobre de la mitjana, les més marcades al nivell de superfície i a 20 m de fondària.

La figura 14 presenta la temperatura del mar a l’Estartit durant els estius 1974-2018 a les diferents

fondàries. La figura 15 presenta l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit dels estius de la sèrie.

Taula 10: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l’estiu 2018, dels seus mesos, i el valor

corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:

L’Estartit ESTIU 2018

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2018 22,7 20,0 14,9 14,0

1981-2010 21,5 19,6 15,1 13,5

AT +1,2 +0,4 -0,2 +0,5

TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM

juny 20,8 19,3 +1,5 17,8 17,6 +0,2 15,0 14,9 +0,1 13,9 13,4 +0,5

juliol 23,2 22,0 +1,2 20,4 20,1 +0,3 14,3 15,0 -0,7 14,0 13,5 +0,5

agost 24,2 23,1 +1,1 21,8 21,0 +0,8 15,5 15,3 +0,2 14,1 13,6 +0,5

Taula 10: valors de temperatura de l’aigua del mar de l’estiu 2018 i dels seus mesos a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

32

Figura 14: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant els estius 1974-2018

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 15: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a l’estiu

33

◀

10. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres

(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m2).

2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els

mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir

l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana

i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i

la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Anual:

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

34

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

6) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja

- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts

- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

35

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir

de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja

- Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores

- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores

- Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm

- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores

- Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C

- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C

- Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la

mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de

ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar

directament als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)

- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)

36

- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort) - Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)

- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un

llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja

Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació

de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu

acumulada

en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres

fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres

fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès,

Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià,

Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,

Maresme, Moianès, Osona, Pla

d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i

Vallès Oriental

Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix

Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i

Val d’Aran

Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:

Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà,

Cerdanya, Conca de Barberà,

Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,

Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,

37

Ebre i Montsià

Baix Ebre i Montsià

Estat de la

mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred

Temperatura mínima extrema: temperatura

inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima

diària durant tres dies consecutius o

més

Calor Temperatura màxima extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària

Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària durant tres dies consecutius o més