BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2010...el Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 A/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2010

Data del document: 5 d’octubre de 2010

L’estiu de 2010 ha estat normal o plujós a gran part del territori tret del quadrant nord-est i

de la meitat nord de Ponent, on ha estat sec. L’estació ha estat normal o càlida en general. Les Terres de l’Ebre, el litoral i prelitoral Central i el quadrant nord-est (tret del sud de la

costa Brava) són les regions on l’estiu s’ha de qualificar de càlid.

INTRODUCCIÓ

Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament l’estiu de 2010 i analitzar les dades de

temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix

de manera homogènia gran part del territori català.

En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de

les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre,

ubicat a Roquetes (Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905 i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu,

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3, únic indret de Catalunya on s’han fet aquest tipus de

mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des de 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des de 1973). Els mesuraments es realitzen a una milla a

llevant de les illes Medes.

La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu de 2010 a tot Catalunya

1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu segons dos observatoris

2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura

2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

http://www.obsebre.es/http://www.fabra.cat/http://www.meteoestartit.cat/


2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat.

Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus

corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 ºC sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor

meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4

corresponent.

El SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la

cessió de les dades i el suport facilitat tant en la tramesa de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.


3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu de 2010 a tot Catalunya

1.1 Temperatura

L’estiu ha estat termomètricament normal a gran part de Catalunya, tret del litoral i prelitoral Central, les Terres de l’Ebre, la Cerdanya, la Garrotxa, l’interior de l’Alt Empordà i el cap de Creus, on ha estat càlid.

L’estiu va començar amb un mes de juny normal o fred a gran part de Catalunya. Juliol, en canvi, va ser càlid, un dels més càlids de les últimes dècades a causa de la persistència de temperatures elevades

durant la primera quinzena. Finalment, l’agost va ser normal a gran part de Catalunya tret de les regions

on s’han mantingut les anomalies superiors a +0,5 ºC respecte de les normals climàtiques de l’estiu.

Seguidament, es mostra la taula amb les anomalies positives més importants enregistrades per les EMA gestionades pel SMC durant l’estiu de 2010:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Barcelona - Raval el Barcelonès +2,3 Barcelona - Zoo el Barcelonès +2,1 Vacarisses el Vallès Occidental +2,0 Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès +1,9 Vilassar de Mar el Maresme +1,9 Rellinars el Vallès Occidental +1,8 Vallirana el Baix Llobregat +1,6 Caldes de Montbui el Vallès Oriental +1,6 Roses l’Alt Empordà +1,6 Parets del Vallès el Vallès Oriental +1,6 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +1,6 Cabrils el Maresme +1,6 Cabanes l’Alt Empordà +1,5 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +1,5 Olot la Garrotxa +1,5 Taula 1: Anomalies positives més importants corresponents a l’estiu de 2010

Cal ressaltar les anomalies positives del mes de juliol, amb valors per sobre dels +0,5 ºC a més del 85% de les EMA del SMC, i per sobre dels +3,0 ºC al pla de Barcelona.

Les anomalies negatives han estat força localitzades i amb una distribució territorial força caòtica. Així, n’hi ha hagut a la serra de Prades, al sector occidental de l’Anoia, al sud de la costa Brava i en alguns

punts del pla de Lleida i de l’Alt Urgell. En aquests sectors, la temperatura ha estat per sota de la mitjana climàtica corresponent tant al juny com a l’agost, i propera al juliol. Les EMA en què l’estiu s’ha de

qualificar de fred (amb anomalies entre -0,5 ºC i -3,0 ºC) són les que mostra la taula següent:


4

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Prades el Baix Camp -1,3 la Seu d'Urgell l’Alt Urgell -1,1 la Llacuna l’Anoia -0,9 Cassà de la Selva el Gironès -0,9 Castell d'Aro el Baix Empordà -0,9 Ulldemolins el Priorat -0,7 Oliola la Noguera -0,6 Lleida - Raimat el Segrià -0,6 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -0,6 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -0,6 Taula 2: Anomalies negatives més importants corresponents a l’estiu de 2010

L’episodi termomètric més destacat de l’estiu ha estat l’onada de calor dels dies 26 i 27 d’agost. L’entrada

d’una massa d’aire provinent del nord d’Àfrica va provocar que la temperatura pugés arreu de Catalunya i superés el llindar de temperatura màxima extrema (corresponent al percentil 98 de les temperatures

màximes dels mesos d’estiu) a un 20% de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) el dia 26, i

al voltant d’un 30% de les EMA el dia 27.

Durant el dia 26, l’ascens de la temperatura es va notar especialment a Ponent i al litoral i prelitoral Nord. Destaca la temperatura màxima enregistrada a les estacions de l’Alt Empordà de Cabanes (39,9 ºC) i

Torroella de Fluvià (38,1 ºC), les més altes dels darrers 20 i 10 anys, respectivament.

El dia 27, l’augment es va notar d’una manera més acusada a la meitat sud del litoral i prelitoral.

Destaquen els 39,3 ºC enregistrats al centre de Barcelona a l’estació situada al barri del Raval, tot i que no es disposa d’una sèrie completa de referència al centre de la ciutat per constatar si es tracta d’un

màxim històric. Altres temperatures remarcables són les enregistrades a Constantí (Tarragonès) i l’Aldea (Baix Ebre), amb les màximes més altes dels darrers 20 anys, i a Torredembarra (Tarragonès) i Sant Pere

de Ribes (Garraf), amb les màximes més altes dels darrers 10 anys.


5

Figura 1

Mapes de temperatura mitjana de l’estiu de 2010 i de diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.


6

Precipitació

L’estiu climàtic de l’any 2010 ha estat normal o plujós a la major part del territori i sec en un sector ampli de Ponent, al Maresme, a la conca del Besòs i a les conques gironines (excepte al Ter Alt i Mitjà, on ha

estat normal).

Fent un repàs mes a mes, juny va ser majoritàriament plujós i molt plujós al quadrant nord-occidental del territori, ja que fins a quatre pertorbacions van creuar Catalunya i van deixar precipitacions importants en

aquest sector. En canvi, juliol va ser en general sec o molt sec, tret d’àmplies àrees del Pirineu i Prepirineu

on va ser plujós, i del delta de l’Ebre i del Bages, on va ser molt plujós. Agost va ser força irregular, plujós a gran part de la demarcació de Tarragona i de les conques del Ter i de l’Anoia. En canvi, va ser sec a la resta

del territori, i fins i tot molt sec a determinats punts del Pirineu occidental i de Ponent.

Pel que fa a la quantitat de precipitació, ha estat més abundant a bona part de l’àrea pirinenca, on s’han

superat els 300 mm. A l’estació de Molló, a la comarca del Ripollès, s’han assolit els 500 mm. Les precipitacions més escasses s’han recollit al cap de Creus i al nord del Segrià.

Tot seguit, es mostren els valors de precipitació acumulada superiors a 300 mm enregistrats durant

l’estiu de 2010 a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Molló el Ripollès 503,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 435,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 423,7 Santuari de Queralt el Berguedà 419,6 Núria (1.971 m) el Ripollès 393,1 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 381,2 el Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 379,6 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 370,9 Sort el Pallars Sobirà 367,1 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 332,4 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 323,4 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 323,1 la Quar el Berguedà 322,4 Gisclareny el Berguedà 307,6 Taula 3: EMA que han enregistrat més precipitació durant l’estiu de 2010

Les estacions meteorològiques automàtiques que han enregistrat precipitació inferior a 50 mm són les

següents:


Malgrat de Mar el Maresme 49,4 Algerri la Noguera 49,4 Vilanova de Segrià el Segrià 48,6 Alguaire el Segrià 48,3 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 47,3 Torroella de Fluvià l’Alt Empordà 46,0 Alfarràs el Segrià 45,3


7

Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 44,3 Portbou l’Alt Empordà 43,1 Roses l’Alt Empordà 39,2

Lleida - Raimat el Segrià 37,0 Taula 4: EMA que han enregistrat menor precipitació durant l’estiu de 2010

Els episodis de precipitació més destacats de l’estiu han estat els següents:

- L’episodi del 8 al 18 de juny, on les precipitacions, moltes en forma de tempesta, es van estendre

arreu de Catalunya, amb quantitats acumulades per sobre dels 100 mm a extenses àrees del Pirineu i Prepirineu.

La taula següent mostra les quantitats de precipitació per damunt dels 100 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 8 i 18 de juny:


Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 229,4 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 213,7 Santuari de Queralt el Berguedà 188,4 Vilanova de Meià la Noguera 158,8 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 158,1 el Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 155,4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 154,6 Sort el Pallars Sobirà 151,9 Certascan (2.356 m) el Pallars Sobirà 141,3 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 139,6 la Quar el Berguedà 133,8 Molló el Ripollès 119,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 118,9 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 115,5 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 114,4 la Seu d'Urgell l’Alt Urgell 114,2 Guardiola de Berguedà el Berguedà 113,8 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 104,9 Gisclareny el Berguedà 104,1 Lladurs el Solsonès 103,8 Oliana l’Alt Urgell 103,2 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 101,8 Taula 5: EMA que han enregistrat precipitació per damunt dels 100 mm durant l’episodi del 8 al 18 de juny de 2010

- L’episodi del 8 al 15 d’agost, on les precipitacions i tempestes es van succeir dia a dia en diferents

indrets del territori; es van arribar a superar els 100 mm de precipitació acumulada en punts del

Pirineu i Prepirineu oriental.

La taula següent reflecteix les precipitacions acumulades durant l’episodi, que van ser superiors als 50 mm a les EMA gestionades pel SMC:


8


Molló el Ripollès 172,9

Montesquiu Osona 118,7 la Vall d'en Bas la Garrotxa 104,8

Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 95,6

Orís Osona 90,9 Sant Pau de Segúries el Ripollès 81,6

Blancafort la Conca de Barberà 73,5 Núria (1.971 m) el Ripollès 65,0

el Montmell el Baix Penedès 61,3

Perafita Osona 60,2 Viladecans el Baix Llobregat 59,6

Olot la Garrotxa 59,2 Anglès la Selva 52,5

Sort el Pallars Sobirà 50,3 Taula 6: Precipitacions acumulades (en mm) superiors als 50 mm durant l’episodi del 8 al 15 d’agost de 2010

Figura 2

Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu de 2010 i de percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


9

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a dos observatoris

2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura

La temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre ha estat superior a la normal climàtica,

en concret 2,0 ºC i 1,6 ºC per sobre dels valors de temperatura mitjana dels dos períodes

climàtics de referència, 1961-1990 i 1971-2000, respectivament:

Temperatura mitjana estacional (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000

Estiu 26,3 24,3 24,7 Taula 7: Comparació de la temperatura mitjana d’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

Com a tret important, tots el mesos que componen l’estiu han estat per sobre dels valors mitjans climàtics respecte dels dos períodes de referència, i, per tant, han estat mesos càlids:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000 Juny 23,6 22,2 22,5

Juliol 28,3 25,4 25,7 Agost 26,9 25,3 25,9

Taula 8: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Si es parla en termes de valors, les anomalies positives més importants són les assolides al mes de juliol, amb valors de +2,9 ºC i +2,6 ºC respecte dels valors mitjans de 1961-1990 i 1971-

2000. Les anomalies dels mesos de juny i agost no són tan marcades, i se situen al voltant de la unitat (+1,4 ºC i +1,1 ºC el mes de juny respecte dels trentennis 1961-1990 i 1971-2000,

respectivament, i +1,6 ºC i +1,0 ºC el mes d’agost respecte dels dos mateixos trentennis).

Tot seguit, es presenta la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana d’estiu (figura 3), en què

s’observa una tendència positiva estadísticament significativa, i la gràfica d’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figura 4).


10

Figura 3

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) L’evolució de la temperatura mitjana d’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

T mitjana d'estiu - Obs. de l'Ebre

Temperatura mitjana estiu

Mitjana mòbil T (11 anys)

Lineal (Temperatura

mitjana estiu)

Línia de tendència

Figura 4

Anomalia de la temperatura mitjana d’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica d’estiu calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana d'estiu - Obs. de l'Ebre


11

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura màxima mitjana d’estiu ha estat per sobre de la normal climàticament parlant: +2,1 ºC respecte de la mitjana de la temperatura màxima d’estiu del

període climàtic 1961-1990, i +1,8 ºC respecte de la mitjana del període 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000

Estiu 32,5 30,4 30,7 Taula 9: Comparació de la temperatura màxima mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana per a cada mes han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000

Juny 29,9 28,3 28,4 Juliol 34,5 31,6 31,8

Agost 33,2 31,2 31,8 Taula 10: Comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Respecte dels períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000, tots tres mesos han tingut anomalies

positives. De nou, les anomalies del mes de juliol han estat les més importants, amb valors de +2,9 ºC i +2,7 ºC, respectivament. En canvi, els mesos restants, juny i agost, les anomalies, tot i

ser positives, han estat inferiors al mes de juliol, amb valors el mes de juny de +1,6 ºC i +1,5 ºC, i

el mes d’agost de +2,0 ºC i +1,4 ºC, respectivament.

La temperatura mínima mitjana d’estiu ha estat, de nou, per sobre de la normal climàtica: 1,7 ºC

per sobre de la mitjana de la temperatura mínima d’estiu del període climàtic 1961-1990, i 1,2 ºC per sobre també de la mateixa mitjana del període 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000 Estiu 19,9 18,2 18,7

Taula 11: Comparació de la temperatura mínima mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Tot seguit, es mostra la taula de valors mensuals:

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000

Juny 17,2 16,2 16,5 Juliol 22 19,2 19,5

Agost 20,5 19,3 20 Taula 12: Comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

La temperatura mínima mitjana ha seguit els mesos d’estiu pràcticament el mateix patró que el de la temperatura màxima mitjana. El mes de juliol ha presentat les anomalies més altes, de +2,8 ºC i

+2,5 ºC respecte dels dos períodes de referència. De nou, els mesos restants de l’estiu han tingut anomalies positives, però amb valors no tan alts: +1,0 ºC i +0,7 ºC respectivament el mes de juny,

i +1,2 ºC i +0,5 ºC respectivament el mes d’agost.


12

A continuació, es mostra la gràfica d’evolució de les temperatures extremes d’estiu. La temperatura

màxima mitjana, la temperatura mínima mitjana i les temperatures màxima i mínima absolutes

presenten una tendència positiva estadísticament significativa perquè arriben al nivell de significació del 95% (figura 5). Cal indicar que la temperatura màxima absoluta de l’estiu, 41,1 ºC el dia 27

d’agost, ha estat la segona més alta de tota la sèrie.

Figura 5

Evolució de les temperatures extremes d’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana de l’estiu (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana de l’estiu (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència, en cas que n’hi hagi, es mostren en traç discontinu.

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (

ºC)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Obs. de l'Ebre

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Lineal (Tnn)Línia de tendència



13

2.1.2 Precipitació

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació total corresponent a l’estiu de 2010 ha estat molt per sota de la

mitjana climàtica dels dos períodes de referència, i, per tant, es considera un estiu sec.

Precipitació acumulada estacional (mm)

2010 1961-1990 1971-2000

Estiu 70,5 90,2 91,3 Taula 13: Comparació dels valors de precipitació de l’estiu amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

La precipitació acumulada ha estat de 70,5 mm, un valor per sota de les mitjanes climàtiques dels dos

períodes de referència: · 19,7 mm menys que la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990, la qual cosa

representa un 78,2%. · 20,8 mm menys que la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000, la qual cosa

representa un 77,2%.

La distribució mensual de la precipitació d’estiu es mostra en la taula següent:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2010 1961-1990 1971-2000 Juny 33,7 40,3 41,4

Juliol 4,9 13,5 13,4 Agost 31,9 36,4 36,5 Taula 14: Comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos de l’estiu amb les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

Tots tres mesos de l’estiu de 2010 han tingut una precipitació inferior a les mitjanes climàtiques respectives. El mes amb més dèficit pluviomètric ha estat el juliol, per la qual cosa es pot definir com un

mes sec ja que s’ha recollit només un 36,3% de precipitació respecte del període de referència 1961-1990 i només un 36,6% respecte de l’altre, 1971-2000. En canvi, la resta dels mesos, juny i agost, tot i

haver estat deficitaris, han recollit més quantitat de pluja. Concretament, i respecte de la precipitació mitjana dels períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000, el juny n’ha enregistrat un 83,6% i un

81,4% respectivament, i l’agost un 87,6% i un 87,4% respectivament.

Les figures 6 i 7 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació d’estiu. No s’hi

observa cap tendència estadísticament significativa.


14

Figura 6

Evolució de la precipitació d’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’any 1938; per això la gràfica queda interrompuda durant l’estiu de 1938.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

PP

T (

mm

)

Any

Evolució de la precipitació de l'estiu - Obs. de l'Ebre

Figura 7 Percentatge de la precipitació d’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2010) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica d’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’estiu de 1938; per això la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

% P

PT

Any

% Precipitació d'estiu respecte a la mitjana climàtica1961-1990 - Obs. de l'Ebre


15

2.2 Observatori Fabra

2.2.1 Temperatura

L’estiu de 2010 a l’Observatori Fabra ha estat càlid, és a dir, per sobre de la normal climàtica

respecte dels dos períodes de referència:

Temperatura mitjana estacional (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000 Estiu 23,4 21,9 22,2

Taula 15: Comparació de la temperatura mitjana d’estiu amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +1,5 ºC respecte del trentenni de referència 1961-1990 i de +1,2 ºC

respecte del trentenni de 1971-2000.

Tot seguit es mostra la taula de temperatura mitjana per mesos:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000 Juny 20,3 19,8 19,9

Juliol 25,7 23 23,2 Agost 24,3 22,8 23,4

Taula 16: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El mes de juliol ha estat el més càlid dels tres mesos que componen l’estiu, considerant les

anomalies respecte de les mitjanes dels períodes 1961-1990 i 1971-2000. En concret, aquesta anomalia ha estat de +2,7 ºC i de +2,5 ºC, respectivament. En canvi, les anomalies de la resta

de mesos, juny i agost, tot i ser positives, no han estat tan elevades: al juny les anomalies respecte de les mitjanes dels períodes de referència van ser de +0,5 ºC i +0,6 ºC

respectivament, i a l’agost de +1,5 ºC i de +0,9 ºC, de nou respectivament.

Tot seguit, es mostra la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana d’estiu i la gràfica

d’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de significació del 95%.


16

Figura 8

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2010) L’evolució de la temperatura mitjana d’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

T mitjana d'estiu - Obs. Fabra

Temperatura

mitjana estiu

Mitjana mòbil

T (11 anys)

Línia de

tendència

Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana d’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2010) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana d'estiu - Obs. Fabra


17

La temperatura màxima mitjana de l’estiu ha estat per sobre dels dos períodes de referència: +1,8

ºC per sobre del període de referència 1961-1990 i +1,5 ºC per sobre del període 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000

Estiu 28,1 26,3 26,6 Taula 17: Comparació de la temperatura màxima mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els tres mesos presenten les anomalies climàtiques de temperatura màxima mitjana següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000

Juny 24,4 24,1 24,2

Juliol 30,6 27,7 27,9 Agost 29,3 27,1 27,8

Taula 18: Comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, els tres mesos d’estiu la diferència entre aquest valor i el de la mitjana climàtica ha estat positiva, és a dir, han estat valors per sobre de la normalitat

climàtica. Aquesta diferència respecte dels dos períodes de referència ha estat més important els mesos de juliol i agost, amb valors de +2,9 ºC i +2,7 ºC el mes de juliol i +2,2 ºC i +1,5 ºC el mes

d’agost. El mes de juny, en canvi, només en va diferir +0,3 ºC i +0,2 ºC, respectivament.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu ha estat +1,3 ºC per sobre del període de referència

1961-1990 i +1,0 ºC per sobre del període de referència 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000 Estiu 18,7 17,4 17,7

Taula 19: Comparació de la temperatura mínima mitjana d’estiu amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra Els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana durant l’estiu han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC)

2010 1961-1990 1971-2000 Juny 16,1 15,4 15,6

Juliol 20,7 18,2 18,5 Agost 19,3 18,5 19,1

Taula 20: Comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

De nou, la temperatura mínima mitjana mensual segueix el mateix patró que la temperatura màxima mitjana mensual, ja que tots tres mesos d’estiu han estat per sobre de la mitjana climàtica.

La diferència al llarg dels tres mesos de la temperatura mínima mitjana mensual respecte de la

mitjana climàtica és més important al mes de juliol. Al juny, la diferència entre aquests valors ha estat de +0,7 ºC respecte de 1961-1990 i de +0,5 ºC respecte de 1971-2000, al juliol de +2,5 ºC i

+2,2 ºC, respectivament, i a l’agost de +0,8 ºC i +0,2 ºC, respectivament.


18

A continuació, es mostra l’evolució de la temperatura d’estiu a l’Observatori Fabra, on es detecta una

tendència positiva amb un nivell de significació del 95% en l’evolució de la temperatura màxima mitjana,

en la temperatura mínima mitjana i en la temperatura màxima absoluta (figura 10). No es mostra la línia de tendència de la temperatura mínima absoluta perquè no arriba al nivell de significació del 95%.

Figura 10 Evolució de les temperatures extremes d’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2010) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta d’estiu (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana d’estiu (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana d’estiu (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La T màxima mitjana (Txm), la T mínima mitjana (Tnm) i la T màxima absoluta (Txx) d’estiu tenen tendència positiva estadísticament significativa.

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (

ºC)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Obs. Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Lineal (Tnm)Línia de tendència tendència


19

2.2.2 Precipitació

Des d’un punt de vista pluviomètric, l’estiu ha estat sec a l’Observatori Fabra. La precipitació recollida, 73,2 mm, ha quedat força per sota de la mitjana climàtica, tant del període de referència 1961-1990 com

del període 1971-2000:

· 43,5 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 62,7% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 42,7 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que correspon a un

63,2% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm)

2010 1961-1990 1971-2000

Estiu 73,2 116,7 115,9 Taula 21: Comparació dels valors de precipitació de l’estiu amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació de l’estiu de 2010 a l’Observatori Fabra.

Precipitació acumulada mensual (mm)

2010 1961-1990 1971-2000

Juny 35,7 39,0 42,5

Juliol 13,0 23,0 22,1 Agost 24,4 54,7 51,3 Taula 22: Comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu amb les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Els mesos de l’estiu de 2010 han estats tots tres secs, sobretot juliol i agost, on ha plogut pràcticament la meitat del que marquen els valors climàtics. Així doncs, quantitativament els percentatges de precipitació

respecte de la mitjana climàtica han estat els següents: el juny ha estat l’únic mes que s’ha salvat, amb

valors molt pròxims als normals, ja que ha plogut un 91,5% respecte del període 1961-1990 i un 84% respecte del període 1971-2000 (3,3 mm i 6,8 mm menys que els valors mitjans); el juliol només un

56,5% i un 58,8%, respectivament (10,0 mm i 9,1 mm de dèficit), i l’agost fins a un 44,6% i 47,6%, respectivament (30,3 mm i 26,9 mm menys que els valors mitjans).

Tot seguit, es mostra l’evolució de la precipitació d’estiu a l’Observatori Fabra, on no s’observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).


20

Figura 11

Evolució de la precipitació d’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2010)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

PP

T (m

m)

Anys

Evolució de la precipitació estival - Obs. Fabra

Figura 12 Percentatge de la precipitació d’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

(1914-2010) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica d’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

19

05

19

08

19

11

19

14

19

17

19

20

19

23

19

26

19

29

19

32

19

35

19

38

19

41

19

44

19

47

19

50

19

53

19

56

19

59

19

62

19

65

19

68

19

71

19

74

19

77

19

80

19

83

19

86

19

89

19

92

19

95

19

98

20

01

20

04

20

07

% P

PT

Anys

% Precipitació estival respecte la mitjana climàtica 1961-1990Obs. Fabra


21

3. Evolució històrica de la temperatura d’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit L’evolució dels valors de temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42º 03’; longitud 3º 15’ 15’’) durant l’estiu de 2010 a diferents fondàries ha estat la següent:

Estiu de 2010 Juny T (ºC)

Juliol T (ºC)

Agost T (ºC)

T mitjana de l’estiu (ºC)

Superfície 18,2 22,1 23,0 21,1

20 m de fondària 16,7 20,4 19,7 18,9 50 m de fondària 15,3 15,3 15,3 15,3

80 m de fondària 13,6 13,5 13,5 13,5 Taula 23: Temperatura mitjana de l’estiu de 2010 de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però, si es

calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible (1973-2010), s’obté la taula següent:

Estiu, mitjana de 1974-2010

Juny T (ºC)

Juliol T (ºC)

Agost T (ºC)

T mitjana de l’estiu (ºC)

Superfície 19,1 21,8 22,8 21,3

20 m de fondària 17,5 19,8 20,7 19,3 50 m de fondària 14,7 14,8 15,2 14,9

80 m de fondària 13,3 13,5 13,6 13,5 Taula 24: Temperatura mitjana climàtica d’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

La temperatura mitjana durant l’estiu 2010 ha estat molt pròxima al valor de temperatura mitjana climàtica de 1973-2010 de tota la sèrie a totes les fondàries: a superfície -0,2 ºC, a 20 m -0,4 ºC, a 50 m

+0,4 ºC i a 80 m de fondària 0,0 ºC. Mensualment, no hi ha gaire trets a destacar, ja que en tots tres casos a les diferents fondàries els valors d’anomalia de la temperatura del mar respecte de la mitjana de

1973-2010 són inferiors a la unitat: el mes de juny -0,9 ºC a superfície, -0,8 ºC a 20 m, +0,6 ºC a 50 m i

0,3 ºC a 80 m; el mes de juliol +0,3 ºC a superfície, +0,6 ºC a 20 m, +0,5 ºC a 50 m i 0,0 ºC a 80 m, i el mes d’agost +0,2 ºC a superfície, -1 ºC a 20 m, +0,1 ºC a 50 m i -0,1 ºC a 80 m de fondària.

Seguidament, es presenta la taula d’anomalies de la temperatura del mar a les diferents fondàries:

Anomalies de l’estiu de 2010

Juny T (ºC)

Juliol T (ºC)

Agost T (ºC)

Estiu de 2010 (ºC)

Superfície -0,9 +0,3 +0,2 -0,2

20 m de fondària -0,8 +0,6 -1,0 -0,4 50 m de fondària +0,6 +0,5 +0,1 +0,4

80 m de fondària +0,3 0,0 -0,1 0,0 Taula 25: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’estiu

Del dia 22 al 24 d’agost hi va haver un refredament marcat de la capa superficial d’aigua induït per un

fort vent de garbí. Així, mentre que el dia 22 el termòmetre de la boia enregistrava 25,0 ºC, el dia 24 la temperatura superficial de l’aigua havia baixat a 21,9 ºC.

A continuació, es mostra l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu (figura 13), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.


22

Figura 13

Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu El primer gràfic assenyala el valor mitjà de temperatura d’estiu a cada fondària amb una recta de traç continu, mentre que el segon gràfic mostra amb traç discontinu les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells.

10

12

14

16

18

20

22

24

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

T (ºC

)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant l'estiu (ºC)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m


-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (superfície) - L'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (Fondària: 20 m) - L'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (ºC

)

Any


-0.6

-0.4

-0.2

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0

1.2

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (ºC

)

Any


BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2010...el Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2010...el Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya...