Dragonfly atlas of La Cerdanya

L’ATLES DELS ODONATS DE CATALUNYA: LA CERDANYA

MIKE LOCKWOOD GRUP OXYGASTRA - GRUP D’ESTUDI DELS ODONATS DE CATALUNYA

Atles dels odonats de Catalunya: la Cerdanya

1

ÍNDEX INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................................................................................. 3 METODOLOGIA ............................................................................................................................................................................................ 5 RESULTATS

A. Prospeccions atles ....................................................................................................................................................................... 15 B. Hàbitats ........................................................................................................................................................................................ 20

CONCLUSIONS ........................................................................................................................................................................................... 22 BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................................................................................ 23 FITXES DE LES ESPÈCIES .......................................................................................................................................................................... 25


2

INTRODUCCIÓ


3

Els atles de flora i fauna Els atles de fauna (o de flora) tenen com a objectiu plasmar cartogràficament les distribucions dels tàxons animals i vegetals a l’àmbit d’un espai determinat. Sovint els tàxons en qüestió són objectes de gestions (plans de conservació, etc.), cosa que fa imprescindible que se sàpiga amb una certa exactitud on se’ls troben. Els atles publicats generalment consisteixen en una col·lecció de mapes (sovint comentats i amb informació addicional afegida en forma d’una fitxa tècnica) que representen gràficament la distribució en un moment determinat i en un espai determinat d’un grup de tàxons en concret. El grup taxonòmic tractat sol ser ben definit (ocells, papallones diürnes), i l’àmbit territorial sol ser delimitat geogràficament o administrativament. La part més important de l’atles és el mapa, que és una representació pictòrica - com una fotografia - de la presència o absència d’un tàxon al territori que es vol tractar. Se sol utilitzar un de tres tipus de mapes per representar sobre la pàgina la distribució d’un tàxon: (a) mapes on, a partir de les citacions existents, les distribucions dels tàxons estan inferides i ombrejades en color sobre un mapa topogràfic o administratiu. Aquests són els clàssics mapes que acompanyen les fitxes de les guies de camp (p. ex., Dijkstra & Lewington, 2006; Grand & Boudot, 2007) i serveixen a gran escala per donar una idea aproximada de la distribució d’un tàxon; tanmateix, són incapaços de representar les complexitats de les distribucions dels tàxons a escales més fines; (b) mapes que mostren les localitzacions exactes de les citacions dels tàxons en qüestió, però sense les distribucions inferides i/o ombrejades (p. ex., Ocharan, 1987). Aquests mapes són útils perquè no incorren en l’error d’inferir zones de distribució irreals a partir de punts aïllats; en canvi, tenen l’inconvenient - si la cobertura de l’espai no ha estat bona - que deixen moltes zones en blanc sense gens d’informació; i (c) mapes amb la presència/absència del tàxon representada mitjançant un punt col·locat dins una reixa de quadrats de mida prèviament definida. Aquesta és la tècnica utilitzada a la majoria dels atles de fauna que estan proliferant darrerament tant a Europa com a la península Ibèrica (p. ex., Baixeres et al. 2006; Olmo Vidal, 2006; Asher et al. 2002). Si la cobertura del treball de camp ha estat bona i l’escala és relativament fina (quadrats de mida 10 x 10 km o menys), doncs, aquest tipus de mapa pot aportar molta informació i reflectir força fidelment la distribució del tàxon en qüestió. L’ús del punt col·locat a un quadrat confereix una certa flexibilitat al mapa, ja que la mida, color o forma dels punts emprats poden aportar informació més enllà que la simple presència/absència d’un tàxon: la mida pot indicar la possibilitat/probabilitat de cria (p.


4

ex., Muntaner et al. 1983), colors diferents poden donar una aproximació a l’abundància (p. ex., Asher et al. 2001), mentre el disseny del punt pot mostrar si les citacions són recents o històriques (p. ex., Estrada et al. 2004). A Catalunya una de les últimes referències quant als atles de fauna és el dels ocells nidificants (Estrada et al. 2004), el qual, a més d’elaborar els típics mapes de presència/abundància amb punts i quadrats, presenta informació generada mitjançant una modelització estadística que permet una comparació directa amb els resultats de l’anterior atles dels ocells nidificants de Catalunya (Muntaner et al. 1983); per tant, ha estat possible analitzar els canvis en les distribucions de les espècies a Catalunya al decurs dels darrers 25 anys. A més, mitjançant tècniques de sistemes d’informació geogràfiques (GIS) i l’aplicació de tècniques de mostreig amb l’esforç estandarditzat, s’ha pogut generar mapes a 10 colors que mostren els índexs d’abundància de les espècies amb probabilitats d’aparició, que reflecteixen la probabilitat de detectar una espècie en un quadrat de 500 m x 500 m (Estrada et al. 2004). Pel que fa als atles d’odonats, ja existeix una obra de referència a la península, Les libèl·lules de la Comunitat Valenciana, (Baixeres, 2006), que utilitza quadrats de 10 x 10 km i punts blaus (citacions bibliogràfiques) i quadrats vermells (matèria recollida durant el treball de camp) per representar les distribucions dels odonats a la Comunitat Valenciana. La base cartogràfica és un mapa de relleu sense cap altre informació exceptuant els límits provincials i els quadrats 10 x 10 km; la informació per l’elaboració dels mapes s’extreu dels gairebé 3.000 observacions efectuades als 225 punts d’observació durant 400 dies de treball al camp, i d’un buidatge de fonts bibliogràfiques i de col·leccions existents (Baixeres et al. 2006). Fora de la península, l’elaboració dels atles de fauna és més generalitzada i a França i Gran Bretanya existeix un important nombre de treballs d’aquest tipus. A França, l’Inventaire cartographique des Odonates de France , dut a terme per la Société Française d’Odonatologie i el Service du Patrimoine Naturel du Muséum National d’Histoire Naturelle (MNHN) té com a objectiu cartografiar les distribucions dels odonats que volen a França. Una publicació preliminar al 1994 (SFO 1994) inclou 83 mapes elaborats en base de més de 50.000 registres fets per 177 observadors durant el període 1980-1992. Els mapes presenten punts negres de presència/absència en quadrats UTM 20 x 20 km sobre una base cartogràfica que mostra únicament els límits administratius dels départaments. Però, la recopilació de dades en aquell país va continuar fins al 2004 i actualment els mapes penjats a la pàgina web de la SFO representen l’esforç de gairebé 1.200 observadors, qui han reunit vora 215.000 registres (SFO 2007). S’han fet servir quadrats de 20 x 20 km i les dades estan representades als mapes en tres colors que donen informació sobre els períodes de recopilació de dades.


5

A Gran Bretanya, el National Dragonfly Atlas Project 2008-2013 (British Dragonfly Society, 2007) està en marxa i té com a objectiu substituir i actualitzar l’Atlas of the Dragonflies of Britain and Ireland (Merrit et al. 1996). L’unitat de treball d’ambdues obres són quadrats de 10 x 10 km i la metodologia del nou projecte ha estat dissenyada expressament per poder comparar les noves dades amb les del primer atles. Atles nacionals i/o projectes per cartografiar els odonats també existeixen als Països Baixos (NVL 2008), Eslovènia (Kotarac 1997) i Suïssa (Maibach & Meier 1987).

Atles dels odonats de Catalunya (AOC)

Als darrers anys l’estudi dels odonats està despertant cada cop més interès a la península Ibèrica, tal com demostra la publicació de la monografia sobre les libèl·lules de la Garrotxa (Lockwood & Oliver, 2007) i la creació a Catalunya del grup Oxygastra. Des del seu començament aquest grup ha tingut dos objectius clarament marcats: difondre els valors d’aquest grup d’insectes i de portar a terme un projecte d’atles de la fauna odonatològica de Catalunya. Els treballs de camp de l’atles van començar seriosament al 2003 i actualment el grup compta amb una base de dades de més de 12.000 registres, distribuïts de forma desigual, amb un biaix cap a les comarques de Girona i Barcelona, i cap als punts aïllats on actualment s’està duent a terme mostreigs intensius (la vall d’Aran, Pallars Sobirà, la Cerdanya, Igualada i Terres de l’Ebre). METODOLOGIA L’elaboració de la metodologia de treball de l’AOC ha tingut en consideració tres factors limitants: el nombre de participants, l’escala territorial a prospectar i l’escala temporal. Participants: malgrat un creixement sostingut, el grup Oxygastra encara compta amb un nombre de membres en actiu reduït i no disposa d’un grup de membres tan ample com els grups odonatològics a la resta d’Europa. Aquests utilitzen els seus membres com a voluntaris per dur a terme els treballs de camp. Tanmateix, el grup Oxygastra compta amb professionals que treballen activament en estudis i seguiments de fauna i, fins un cert punt, aquests membres ja estan suplint la manca d’una base de voluntariat. Escala territorial: el marc de l’atles triat és la comunitat autònoma de Catalunya. La mida del país i el nombre de quadrats (gairebé 400) fan que les prospeccions no puguin ser tan exhaustives com es voldria, encara que el grup Oxygastra creu que tant l’escala


6

triada (quadrats 10 x 10 km) com la superfície de Catalunya permeten l’elaboració d’un atles dels odonats rigorós i científicament precís amb els mitjans a la seva disposició. Escala temporal: al 2003 es va fixar un termini de 10 anys per acabar de publicar l’AOC, amb el treball de camp dut a terme a base de prospeccions no professionals i sense pautes estrictes sobre la tria dels punts a mostrejar. Ara, amb l’èxit que ha tingut el grup quant als contactes mantinguts amb les administracions nacionals i locals i amb els espais protegits, i el suport que aquestes entitats estan donant i donaran, es creu que amb dues temporades més de treball de camp professional i voluntari es podrà arribar a cobrir tots els quadrats del país de forma satisfactòria. La metodologia de prospecció es basa en dues tècniques de mostreig diferents: la qualitativa, que se centra en la presència/absència de les espècies als quadrats 10 x 10 km, i la quantitativa, que utilitza comptatges estandarditzats per generar dades tractables estadísticament a fi d’analitzar densitats específiques i/o la composició de les comunitats respecte als hàbitats. Tècnica qualitativa Es va decidir des del començament que la unitat bàsica de treball serien els quadrats UTM (Universal Transvers Mercator), subdividits en quadrats de 10 x 10 km (Estrada et al 2004), una escala de treball que imita tant els atles d’odonats anglesos i holandesos com els dos atles d’aus ja fets a Catalunya. En total, hi ha a Catalunya 392 quadrats 10 x 10 km i inicialment es va decidir que el treball de camp consistiria en només fer observacions d’absència/presència d’odonats en aquest quadrats. Basant-se en la cartografia existent i en els coneixements personals del terreny, abans de començar les prospeccions els investigadors estableixen la localització dels punts d’aigua susceptibles d’albergar poblacions reproductores d’odonats i, com a mínim, prospecten cada quadrat durant dues jornades senceres. L’observador apunta en una fitxa de camp les espècies presents en cada localitat, la seva abundància (mascles, femelles i immadurs), comportament (territorialitat, oviposició, emergència, depredació, etc.) i tipus d’hàbitat. Es recomana que es passi entre 30 minuts i dues hores (Baixeres et al. 2006) a cada indret, ja que a partir d’aquest període de temps és poc probable que es detectin més espècies. Tècnica quantitativa A la tardor del 2007 membres d’Oxygastra va reunir-se amb als autors de l’atles del ocells nidificants de Catalunya (Estrada et al. 2004) per parlar del treball de camp. Fruït d’aquestes trobades va sorgir la idea de definir una metodologia que inclogués el


7

concepte de l’esforç estandarditzat, que permetria una anàlisi més quantitativa de les dades recollides i establiria els fonaments per a futurs treballs comparatius, tal com els que s’estan duent a terme a Gran Bretanya actualment. A la temporada 2008 es va començar a fer prospeccions estandarditzades mitjançant una metodologia molt simple de dos tipus de comptatges: els comptatges puntuals, que consisteixen en comptar des d’un punt fix durant cinc minuts el nombre d’individus de totes les espècies d’Anisoptera que es detectin, i els comptatges lineals, que consisteixen en comptar el nombre d’individus de cada espècie que es detecti a un espai imaginari de 2,5 m a cada banda i de 5 m per endavant mentre es camina un transecte lineal d’aproximadament 100m. Per més detalls d’aquestes tècniques de comptatges, vegeu la metodologia del Seguiment de Libèl·lules de Catalunya (Lockwood 2007a) desenvolupada pel grup Oxygastra i inspirada en el projecte de comptatges de papallones diürnes CBMS (Stefanescu 2000). Aquesta metodologia està dissenyada per generar dades que permetin la comparació a escala territorial entre dos o més punts de mostreig, o bé, a una escala temporal al mateix indret si els mostreigs s’han realitzat de forma continuada durant uns quants anys. Ja després d’un any d’implementació d’aquests comptatges s’està generant dades d’elevat interès sobre les abundàncies. A tall d’exemple, a la bassa de Burg (T.M. Ferrera, Pallars Sobirà) al juliol 2008 un comptatge lineal de 100 m va detectar 910 mascles del zigòpter Lestes dryas i, extrapolant per tota la bassa, s’ha calculat que aquell dia hi havia un total de 10.000 mascles a la bassa, ja que la densitat de l’espècie semblava constant (Lockwood 2008). A la Cerdanya al Rec del Plater la densitat de Coenagrion puella al 20 juliol del 2008 era de 62 macles/100 m (obs. pers.). Aïllats, aquests resultats no deixen de ser xifres, però si els comparem amb comptatges realitzats als mateixos indrets als propers anys, o amb altres punts realitzats amb la mateixa metodologia a altres tipus d’hàbitat, ja es comença a veure com aporten informació sobre les comunitats d’espècies i els hàbitat, i les fluctuacions en les seves poblacions. A l’escala que està treballant Oxygastra, no s’assolirà una cobertura quantitativa del país similar a la del darrer atles dels ocells nidificant de Catalunya (Estrada et a. 2004), però creiem que aquesta metodologia té cabuda al treball de camp de l’atles i enriquirà els resultats finals amb informació molt valuosa sobre les comunitats dels odonats, i les seves abundàncies i hàbitats. La base de dades Al 2003 es va decidir que les dades generades al camp serien guardades a una base de dades Accés, i que les citacions modernes del grup haurien d’anar acompanyades per defecte per les coordenades UTM exactes (escala de fins a 1 m) del punt d’observació, a més d’altres conceptes útils com hàbitat, comportament o abundància. Al cap de tres anys de treball del camp es va realitzar una


8

consulta sobre quin percentatge de citacions tenia coordenades UTM exactes i quin percentatge únicament tenia una referència del quadrat UTM a escala 10 x 10 km (Fig. 1a). Se’n va deduir que en aquell moment es podia dividir el país en tres: (a) la zona amb citacions exactes de l’època moderna, tant d’Oxygastra com no, i bàsicament coincidint amb les províncies de Girona i de Barcelona; (b) zones de la vall d’Aran, plana de Vic i part de Tarragona amb citacions concretes fins al nivell de quadrat UTM 10 x 10, que procedeixen sobretot de fonts bibliogràfiques, personals i de col·leccions abans de l’era Oxygastra; i (c) zones sense ni una sola citació. Així, doncs, es va calcular la cobertura més real, a partir d’una xifra aleatòria de 20 citacions per quadrat (Fig. 1b), i el mapa resultant mostra que en aquell moment (2006) només una quarta part del país reunia un mínim de citacions que permetria donar per acabada les prospeccions en aquells quadrats. En conseqüència, a partir de la temporada 2006 les prospeccions han anat seguint unes pautes més definides, amb les zones i els quadrats encara per cobrir assignats als membres del grup. Per prospectar una zona s’estableix un ritme de visites de 1-3 jornades per quadrat en funció del seu interès: no és el mateix plantejar prospeccions a una zona coberta d’un bosc de pi negre sense punts d’ aigua que prospectar una vall amb riu i rieres abundants. Els observadors apunten la informació amb coordenades UTM exactes al ull de camp (Fig. 2), on a més hi ha espai per anotar els resultats dels comptatges estandarditzats si se n’han efectuat. Un cop a casa, s’entren les observacions a la base de dades (actualment on-line) en un format que permet les consultes dels punts ’observació exactes o l’elaboració de mapes de presència/absència a escala 10 x 10 km per una o més espècies. Les Figures 3 a i b, a tall d’exemple, mostren la cobertura actual de les espècies Libellula quadrimaculata i Aeshna juncea a Catalunya.


9

Figures 1 a i b: cobertura de citacions a la base de dades d’Oxygastra al 2006: (a) quadrats amb citacions amb coordenades UTM exactes (blaus) o només amb referència UTM (grocs); (b) quadrats amb més de 20 citacions a la base de dades.


10

Es pot repetir una espècie si es canvi d’hàbitat

Utilitza M/F quan no es pot distingir entre m i f

Abundancia: estimes quan no es pot comptar totes les que estan en vol

Per ovoposició, tàndems, etc. Comptatges

estàndards des d’un punt fix a un hàbitat ben definit, durant 5 minuts

Comptatges estàndards líneals a un hàbitat ben definit.

Fig.2 Fitxa de camp utilitzat a les prospeccions atles per membres del grup Oxygastra.


11

Figs. 3 a i b: cobertura actual (novembre 2008) de (a) Calopteryx virgo i (b) Libellula quadrimaculata a Catalunya. Font: base de dades Oxygastra.


12

Figs. 4 a i b. Mapes que mostren la cobertura de punts amb coordenades UTM exactes a Catalunya a finals de l’any (a) 2004 i (b) 2008. Font: base de dades Oxygastra.


13

La Cerdanya A finals de la temporada 2008, la situació de tots els registres amb coordenades exactes ha millorat molt respecte a la situació del 2004 (Figs. 4 a i b) i determinades zones del país – sobretot, l’alta muntanya -, ja comencen a ser ben mostrejades. Al 2004 el biaix cap a les comarques de Girona i Barcelona va ser molt més acusat i una de les zones menys prospectades aleshores era la zona pirinenca, des de la vall d’Aran fins al Ripollès. Martin (1997) havia publicat un primer recull de les espècies trobades als estanys de Malniu (T.M. Meranges, La Cerdanya) al 1994, que incloïa dues espècies noves per a Catalunya - Lestes dryas i Coenagrion hastulatum -, la segona també nova per a la península Ibèrica. Així, conscients de les possibilitats que oferien tant la comarca de la Cerdanya com l’alt Pirineu en general, un dels objectius primordials durant les primeres prospeccions va ser una aproximació a l’odonatofauna dels Pirineus. En el decurs de les primeres prospeccions a la Cerdanya al 2005, un membre del grup d’Oxygastra va detectar al marge esquerre del riu Segre, a prop del poble de Sanavastre (T.M. Das), un petit nombre d’individus de Sympetrum pedemontanum, una espècie d’odonat només citada prèviament a Catalunya per Miquel Cuní i Martorell (1881) a Puigcerdà i sense cap zona de reproducció coneguda a la península Ibèrica. El mateix any i al mateix lloc també es va trobar un bon nombre d’exemplars de Sympetrum vulgatum, una altra espècie no detectada a Catalunya des del 1881. A diferència de S. pedemontanum, però, S. vulgatum és coneguda d’una franja de la serralada Cantàbrica, d’Aragó i de la Comunitat Valenciana; és una espècie amb una distribució molt més ampla a la península, tot i ser, si més no, gens comuna enlloc. Així, doncs, a partir de l’any 2004 el grup Oxygastra ha dedicat molt d’esforç per acabar de conèixer els odonats de la comarca de la Baixa Cerdanya (no s’ha prospectat a l’Alta Cerdanya a l’estat francès), remarcable per albergar dues espècies que no es troben enlloc més a la península Ibèrica i una tercera només coneguda de Catalonia de la vall del Segre a la Cerdanya. La comarca de la Cerdanya està formada per una vall intramontana desguassada pel riu Segre i situada a bell mig dels Pirineus Orientals (González & Nuet 2008). El clima predominant és submediterrani, però amb una tendència marcada cap a la continentalitat (Lockwood 2007b). No hi ha sequera estival marcada i pot haver-hi una oscil·lació anual de les temperatures mínimes i màximes extremes de més de 50º C (Atles Climàtic Digital de Catalunya). El fons de la vall és ample, i la vegetació original ha estat substituïda en gran part per conreus de secà (farratges, blat, sègol i blat de moro) i pastures. Els boscos de ribera als dos marges del Segre, encara conserven vernedes, freixenedes i bosquets de gatsaule


14

(González & Nuet 2008) ben protegides. Hi ha també, prop del riu, una zona de prats de dall regats amb aigües de les sèquies que es deriven del Segre: sovint es rega amb dispersors o es deixa que les sèquies i recs inundin els prats (González & Nuet 2008) i són precisament en aquests espais, on la inundació s’ha convertit en un fenomen permanent o semi-permanent, que s’hi han creat els petits aiguamolls que permeten l’existència de punts de reproducció dels odonats. L’extensió dels prats de dall sembla no haver canviat gaire als darrers anys si comparem la fotografia aèria que apareix a González & Nuet (2008) amb la situació actual, sobretot al marge esquerre i als voltants del poble de Sanavastre: tota la zona d’inundació del riu encara està ocupada per prats de dall separats per tanques vegetals compostes de bardisses, avellaners, etc. Aproximadament, el límit dels prats al marge dret és la carretera nacional N-260, i al marge esquerre el camí de la Vila. Potser el canvi més important, però, serà la construcció del camp de golf de Fontanals, que ocuparà una àrea de vora 50 ha de prats de dall (sense incloure-hi les urbanitzacions). S’ha estabilitzat la llera del Segre a través de canalitzacions, i a partir de les fotos aèries s’aprecia el creixement del bosc de ribera amb la desaparició de les crescudes destructives del riu. Encara queden uns pocs braços morts (a prop del Pont de Soler o a la zona de la Reserva Natural Prullans-Segre) que s’han esdevingut punts de reproducció importants per als odonats. En total, 12 quadrats UTM 10 x 10 km cobreixen la comarca de la Cerdanya – dues de senceres a la vall del Segre i les altres compartides amb les comarques i els estats veïns. Al mesos de maig-setembre de 2008 es van visitar de forma intensiva els indrets seleccionats i amb l’esforç acumulat dels últims cinc anys es creu haver cobert amb escreix totes els quadrats UTM de la comarca. Ja es tenen 429 registres d’uns 60 indrets i uns 50 dies al camp a la base dades Oxygastra i es pot donar gairebé per finalitzada la feina de camp a la Cerdanya de l’atles d’odonats de Catalunya. Les prospeccions als anys vinents hauran de servir sobretot per millorar els nostres coneixements de l’estat de salut de les poblacions de les tres espècies més significatives de la zona (C. hastulatum, S. pedemontanum i S. vulgatum). L’esforç emprat als quadrats no ha pogut ser estandarditzat, ja que alguns quadrats compten amb molts punts d’aigua adients per als odonats (vall de Segre, llacs alpins), mentre d’altres (serra del Cadí) amb prou feines compten amb un parell de basses o rieres on la riquesa específica d’odonats és molt baixa. Les dades utilitzades en aquest informe daten bàsicament del període d’actuació del grup Oxygastra (2003-2008), encara que també s’hi inclouen dades dels anys noranta, abans de la seva formació. L’esforç s’ha centrat als mesos de juliol-setembre i falten citacions de la primavera (abril-juny), quan algunes espècies, com Libellula depressa o Coenagrion puella, ja volen. Malgrat tot, creiem que les hem detectat totes, ja que totes les espècies típiques de la primavera han sortit als mostreigs efectuats a l’estiu.


15

RESULTATS Prospeccions atles Com ja s’ha esmentat, la comarca de la Cerdanya compta amb 12 quadrats i la Taula 1 mostra el nombre de citacions (registres) i d’espècies per a cada quadrat segons consten a la base de dades Oxygastra. Taula 1. Nombre de registres i d’espècies d’odonat per als vuit quadrats UTM 10 x 10 km a la Cerdanya. CH80 CG90 DH00 DH10 CG89 CG99 CG88 CG89 DG09 DG19 DG08 DG18 Registres 8 19 63 1 8 85 0 2 231 10 1 0 Espècies 4 6 11 1 6 17 0 2 24 8 1 0 L’esforç ha estat considerable durant els últims quatre anys, en què s’obtenen dades de 28 espècies; quatre espècies esmentades per Cuní i Martorell (1881) no han estat retrobades. En total , des del 2003 s’ha dut a terme 44 dies de prospecció. L’esforç ha estat més gran a la vall del Segre (DG09 i CG99), coincidint sobretot amb les zones conegudes de reproducció de S. pedemontanum i S. vulgatum, les basses de Galissà, i els llacs i torberes d’alta muntanya (DH00 i CH90) que es troben entre la vall del Segre i la frontera internacional d’Espanya amb Andorra i França. Als mapes de les fitxes de les espècies (Apèndix 1), queda palès que la majoria de les citacions s’han efectuat a la vall del Segre i, en menor grau, a la muntanya, al nord del mateix riu; en canvi, molt menys esforç s’ha dedicat a les muntanyes del Cadí i Moixeró, al sud de la vall del Segre, a causa de la falta d’hàbitat. La naturalesa calcària d’aquestes muntanyes fa que hi hagi molt poca aigua superficial, i les seves formes accidentades fan que les rieres que baixen cap al Segre tinguin un corrent massa viu per als odonats. L’apèndix 1 conté les fitxes de cada una de les 28 espècies detectades a la comarca de la Cerdanya a l’època moderna. A la fitxa s’inclou un mapa amb les localitzacions exactes de les observacions de l’espècie, els quadrats UTM 10 x 10, i informació sobre distribució dins i a fora de Catalunya, abundància, amenaces, protecció, ecologia i biologia.


16

Considerem que aquestes 28 espècies detectades a la comarca representen gairebé la totalitat de les espècies d’odonat que es reprodueixen o que s’han reproduït els darrers anys a la comarca. A continuació detallem dos grups d’espècies addicionals que possiblement formin part de l’odonatofauna de la comarca: (a) quatre espècies detectades per Miquel Cuní i Martorell als anys 80s del segle XIX, però no retrobades des d’aleshores i (b) sis espècies citades a l’època moderna prop de la Cerdanya que podrien reproduir-se a la Cerdanya, o que podrien arribar a la comarca com a divagants. (a) Les citacions de Cuní i Martorell del segle XIX Calopteryx haemorrhoidalis Com el seu congènere C. virgo, aquesta espècie és comuna a sota els 1.000 m a Catalunya a rius i altres tipus de cursos fluvials amb aigües ben oxigenades. Però, C. haemorrhoidalis és més lligada als hàbitats mediterranis i la seva presència avui dia a la Cerdanya ha de considerar-se com a dubtosa. Tanmateix, no es pot descartar que no hi acabarà apareixent si el canvi climàtic porta a un escalfament de les aigües dels cursos fluvials de la comarca. Coenagrion caerulescens Aquest zigòpter escàs es troba repartit de forma desigual per la Catalunya central i meridional. Es reprodueix a la terra baixa a petites rieres i surgències d’aigües netes i relativament càlides amb corrent lent, una classe d’hàbitat que no existeix a la Cerdanya i, per tant, la citació de C. caerulescens del segle XIX ha de quedar en dubte. De totes maneres, la seva identificació és complexa i sovint es confon amb els seus congèneres C. mercuriale o C. scitulum. Cap d’aquestes dues espècies es troba a la Cerdanya, però s’ha trobat mascles de C. puella a la Cerdanaya amb el patró de pigmentació blava al segon segment de l’abdomen molt similar al patrons dels mascle de C. scitulum (obs. pers.), cosa que podria haver portat a una mala identificació. Lestes barbarus Una altra espècie relativament comuna a la terra baixa a Catalunya que no sol trobar-se a les comarques de muntanya. Viu a petits aiguamolls mediterranis que s’eixugen a l’estiu, i les femelles habitualment fan la posta dels seus ous a la terra seca. No es coneix


17

hàbitat d’aquesta mena a la comarca, i és possible que aquesta citació sigui fruït d’una confusió amb L. virens, que freqüenta aigües més permanents i que es troba sovint a més altitud que L. barbarus. Sympetrum meridionale El gènere Sympetrum és de difícil determinació i, a més, dintre d’aquest gènere hi ha un grup de tres o quatre espècies que són encara més complicades de separar. S’ha vist que al passat hi ha hagut errors en la determinació de les espècies d’aquest gènere (R. Martín pers. com.) i avui dia es posa en dubte moltes de les citacions de S. meridionale a Catalunya, ja que actualment aquesta espècie només es troba a la franja litoral i mai terra endins. S’especula que la citació de Cuní i Martorell d’aquesta espècie es tracti d’una confusió amb S. vulgatum o S. striolatum, ambdues espècies presents a la comarca i amb la mateixa fenologia de vol que S. meridionale. (b) Espècies conegudes de zones properes Onychogomphus sps. Al juliol del 2006 es va observar un adult del gènere Onychogomphus als voltants del santuari de Quadres (T. M. Isòvol), la primera observació a la comarca d’un exemplar d’una espècie de la família dels Gomphidae. Tant Onychogomphus forcipatus unguiculatus com O. uncatus són comunes als principals rius de Catalunya fins al 1.000 m, sobretot als cursos on hi ha una combinació de sediments llimosos (on viuen les larves) i grans codolars i zones pedregoses (on els mascles esperen les femelles). Tret d’algun tram aïllat de corrent més lent, ni el riu Segre ni les sèquies de la plana no reuneixen aquestes condicions físiques; a més, en general les aigües del Segre són massa fredes i mogudes per a les larves dels odonats en ser producte del desgel i subjecte de temperatures hivernals molt baixos. No es descarta del tot la possibilitat que existeixi alguna població aïllada d’una d’aquestes dues espècies de Gomphidae a la vall del Segre a la Cerdanya, probablement O. forcipatus, en ser la que puja més en alçada a Catalunya i a França (Grand & Boudot, 2007), encara que és possible que l’observació efectuada fos d’un adult divagant d’una població extra-comarcal. Cordulegaster bidentata


18

La trobada de Cordulegaster bidentata a un altitud relativament baixa (1.400 m) al Pallars Sobirà a l’estiu del 2008 (obs. pers.) fa pensar que aquesta espècie de Cordulegastridae també podria trobar-se a la Cerdanya. C. bidentata podria haver passat desapercebuda els darrers anys per la seva morfologia externa molt similar a la de C. boltonii. Aquestes espècies no són fàcils de capturar, cosa que en molts casos és imprescindible per a una identificació encertada. C. bidentata viu preferentment prop d’extensions de prats a la mitja muntanya on hi ha petites rieres, rierols o fonts on les femelles fan l’oviposició (Grand & Boudot, 2007). Així, la zona de pastures i prats per sobre el poble de Lles a priori podria ser un hàbitat adient per a aquesta espècie. Sympetrum danae Aquesta petita Sympetrum, la més petita del seu gènere a Europa, comparteix hàbitat a l’Europa septentrional amb espècies com Coenagrion hastulatum, Aeshna juncea i Libellula quadrimaculata (Dijkstra & Lewington, 2006), totes elles presents a la Cerdanya. S. danae es reprodueix a la zona de llac de les Bulloses (P. Monterde pers. com.) a l’Alta Cerdanya, a prou feines 15 km de la Baixa Cerdanya. Malgrat les prospeccions efectuades a la zona de Guils i Meranges, els indrets potencialment adients per a l’espècie més propers a les Bulloses, no s’hi ha detectat cap exemplar d’aquesta espècie. La extensió de torberes i de petits llacs a les Bulloses és molt més important que a la Baixa Cerdanya i probablement no hi hagi hàbitat de suficient extensió o qualitat a la Baixa Cerdanya per albergar una colònia reproductora d’aquesta espècie. Aeshna grandis El cas d’Aeshna grandis és molt semblant al de Sympetrum danae – una espècie eurosiberiana que es reprodueix a l’alta Cerdanya (P. Monterde pers. com.), però que no arriba a passar la frontera administrativa per establir una colònia reproductora a la Baixa Cerdanya. Com a una espècie gran i molt mòbil, i molt donada a divagar, és probable que exemplars d’aquesta espècie arribin a la Baixa Cerdanya de tant en tant, i l’estany Sec de Meranges a priori podria ser una zona per a la reproducció d’A. grandis a la Baixa Cerdanya. Tanmateix, en aquests moments, atès el nombre de visites que s’ha efectuat a les zones potencialment més adients per a aquesta espècie i per a S. danae - sense haver-ne detectat cap exemplar -, sembla molt poc probable que cap d’aquestes dues espècies es reprodueixin de forma regular a la Baixa Cerdanya. Cordulia aenea i Somatochlora metallica


19

Dos casos molt semblants als dos anteriors: aquestes dues espècies de Corduliidae volen a la zona del llac de Bulloses a l’alta Cerdanya, però mai no han estat citades a la Baixa Cerdanya. A diferència de les dues espècies anteriors, però, tant C. aenea com S. metallica es reprodueixen a Catalunya, concretament a la Vall d’Aran (obs. pers.). Freqüenten estanys envoltats de bosc (Grand & Boudot 2006); volen en densitats baixes (obs. pers.) i les femelles són molt esquerpes a l’hora de fer la posta (Dijkstra & Lewington 2006). C. aenea no dispersa amb facilitat (Brooks 1997). Es considera que existeix hàbitat adient per a aquestes dues espècies a l’estany Sec de Meranges, però fins ara no se n’ha observat cap exemplar. Hàbitats Taula 2. Nombre d’observacions de les espècies d’odonat a la comarca de la Cerdanya segons l’hàbitat (Font: base de dades Oxygastra).


20

Aes

hna

cyan

ea

Aes

hna

junc

ea

Aes

hna

mix

ta

Ana

x im

pera

tor

Cal

opte

ryx

virg

o m

erid

iona

lis

Coe

nagr

ion

hast

ulat

um

Coe

nagr

ion

puel

la

Cor

dule

gast

er b

olto

nii

Cro

coth

emis

ery

thra

ea

Ena

llagm

a cy

athi

geru

m

Ery

thro

mm

a lin

deni

i

Ery

thro

mm

a vi

ridu

lum

Isch

nura

gra

ells

ii

Isch

nura

pum

ilio

Lest

es d

ryas

Lest

es s

pons

a sp

onsa

Lest

es v

irid

is

Libe

llula

dep

ress

a

Libe

llula

qua

drim

acul

ata

Ort

hetr

um b

runn

eum

Ort

hetr

um c

oeru

lesc

ens

Pyr

rhos

oma

nym

phul

a

Sym

pecm

a fu

sca

Sym

petr

um fl

aveo

lum

Sym

petr

um fo

nsco

lom

bii

Sym

petr

um p

edem

onta

num

Sym

petr

um s

trio

latu

m

Sym

petr

um v

ulga

tum

iber

icum

Prats i pastures 1 1 3 1 1 4 7 2 7

Curs alt dels rius 3 1 1

Curs mitjà dels rius 1 1 1 1 1

Curs baix dels rius 1 1 1 1 1 1 1

Sèquies amb marges naturals 3 2 11 4 2 2 3 2 13 1 5 1 5 3 3

Basses temporals amb poca vegetació emergent 1 1 1

Aiguamoixos temporals d’aigües eutròfiques envaïdes per vegetació espessa de la terra baixa

1 3 1 7 1 2 2 2 2 5 4 2 2 6 1 2

Basses permanents poc profundes amb vegetació natural de la terra baixa

2 8 2 10 3 4 4 4 2 2 7 5 1 4

Basses ombrívoles permanents poc profundes amb vegetació natural de la terra baixa

2 3 7 3 1 3 3 5 1

Graveres 1 1 2 1 1 2 1 1 1 1 1 1 2 1

Torberes 1 2 1 1 1 1

Llacs, estanys i clots d’alta muntanya 13 5 8 2 11 1 4 1

Tot i ser un objectiu secundari, arran de les prospeccions al camp s’ha pogut determinar quins dels hàbitats presents a la Cerdanya són de més importància pel que fa a les libèl·lules. Una anàlisi de les dades recollides ens permet classificar les espècies de la comarca segons categories d’hàbitat (Taula 2). La taula 2 mostra la riquesa específica present a les sèquies i aiguamoixos de la plana, amb 16 espècies detectades a les sèquies i 14 a les basses permanents. En canvi, el riu Segre no aporta més de nou espècies, i totes elles amb poques observacions. Als hàbitats


21

alpins la riquesa específica també és menor (11 espècies), i les espècies que hi volen solen ser especialistes i molt lligades en aquests ambients (Enallagma cyathigerum o Aeshna juncea). La riquesa específica de la gravera de Sanavastre és alta, però la petita quantitat d’observacions per espècie (cap espècie observada més de dues vegades) demostra que la presència d’odonats en aquest espai ha davallat molt: no s’hi va observar un sol odonat durant una visita a l’estiu de 2008. Segons González i Nebot (2008), el nivell d’aigua va baixar uns 2 m al període 2003-2007, cosa que segurament haurà afectat negativament les poblacions d’odonats que s’hi reprodueixen. Quant a les espècies més rares de la comarca, S. pedemontanum freqüenta únicament els hàbitats de la plana – el prats i pastures, les sèquies i els petits aiguamoixos, i queda molt clar que C. hastulatum només es troba als ambients alpins. En canvi, S. vulgatum, la tercera de les espècies de distribució reduïda a Catalunya, freqüenta un ventall d’hàbitats més ampli. CONCLUSIONS DELS TREBALLS DE L’ATLES A LA CERDANYA

1. Com a una comarca de muntanya, els treballs de l’atles mostren que la Cerdanya alberga una odonatofauna de moderada diversitat. Tanmateix, la presència de tres espècies rares a nivell de Catalunya i al península Ibèrica (Coenagrion hastulatum, Sympetrum pedemontanum i S. vulgatum) fa que el seu interès sigui molt superior al que suggereix el nombre total d’espècies detectades. És probable que la falta d’una gran barrera orogràfica entre la Cerdanya i la resta del continent europeu hagi facilitat la penetració de S. pedemontanum i de C. hastulatum a la península Ibèrica.


22

2. L’atles revela que de moment la Cerdanya alberga els únics punts de reproducció confirmats a Catalunya de les espècies Coenagrion hastulatum i Sympetrum pedemontanum, un fet que parla per sí mateix i fa molt necessària la protecció dels indrets on aquests dos odonats es reprodueixen.

3. La metodologia de camp ha definit les distribucions d’aquestes tres espècies i demostra que S. pedemontanum únicament es reprodueix a un lloc que no gaudeix de cap mesura de protecció, mentre que C. hastulatum es reprodueix a un estany que, de moment, no té problemes d’abastiment d’aigua. En canvi, S. vulgatum no és tan rara ni associada tan estretament a un sol hàbitat com hom es pensava.

4. Les prospeccions han demostrat que els hàbitats de la comarca amb més riquesa específica són la gravera, les sèquies i les basses i braços morts del riu.

5. Es creu que amb les prospeccions realitzades fins al final del 2008 es pot donar per gairebé acabada la feina de camp a la Cerdanya pel que fa a l’atles. Tanmateix, encara és menester un seguiment especial de les espècies C. hastulatum i S. pedemontanum per tal de delimitar les seves àrees de reproducció a escala local i detectar qualsevol canvi en les seves densitats.

BIBLIOGRAFIA ASHER, J., WARREN, M., FOX, R., HARDING, P., JEFFCOATE, G. & JEFFCOATE, S. 2001. Millenium Atlas of Butterflies in Britain and Ireland.Oxford 2001 pp. 433. ASKEW, R. R. 2004. The dragonflies of Europe. Harley Books, England, 291pp. ATLES CLIMATIC DIGITAL DE CATALUNYA: http://magno.uab.es/atles-climatic/ BAIXERAS, J. (coord.) 2006. Les libèl·lules de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge, València. 170 pp.


23

BROOKS, S. 1997. Dragonflies and Damselflies of Great Britain and Ireland. British Wildlife Publishing, Hook. 160 pp. CUNÍ Y MARTORELL, M., 1881. Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña española (Cataluña). An. Soc. Esp. Hist. Nat. 10: 367-389. DE BOLÒS, O & J. VIGO, 1984. Flora Manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic S. A., Barcelona. vol 1. DIJKSTRA, K. D. & R. LEWINGTON, 2006. Field Guide to the Dragonflies of Britain and Europe. British Wildlife Publishing, Gillingham. 320 pp. DOMMANGET, J. L., 1987. Etude faunistique et bibliographique des odonates de France. Ministere de l’Environnement. Secretariat de la Faune et de la Flore. París. 283 pp. ESCOLÀ, J. 2008. Nova cita de Coenagrion hastulatum (Charpentier, 1825) a Catalunya (Odonata:coenagrionidae). Bol. Soc. Ent. Ara., nº42:434. ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona. 638 pp. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2005. Manual dels Hàbitats de Catalunya. Vol. VII. 5 Molleres i Aiguamolls 6 Roques, tarteres, glaceres, coves. Barcelona. GRAND, D. & BOUDOT, J-P. 2007. Les libellules de France, Belgique et Luxembourg. Biotope, Mèze, (Collection Parthénope), 480 pp. GONZÁLEZ, V. & NUET i BADIA, J. Flora i vegetació de la bassa de Sanavastre (Cerdanya). www.lulu.com/content/134562. ICHN (INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL) 2008. Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya. Informe inèdit. KOTARAC, M., 1997. Atlas of the Dragonflies (Odonata) of Slovenia with the Red Data List: a project of the Slovene Dragonfly Society (Atlas faunae et florae Sloveniae 1). LOCKWOOD, M. 2007a. Informe del segon any del SLiC a Banyoles. Informe inèdit. LOCKWOOD, M. 2007b. Rediscovery of Sympetrum pedemontanum (Müller in Allioni) and S. vulgatum in Catalonia, NE Spain (Anisoptera: Libellulidae). Notul. Odonatol. Vol. 6, Nº 10, pp. 109-120. LOCKWOOD, M. & OLIVER, X. 2007. Les libèl·lules de la Garrotxa. Delegació de la Garrotxa de la Institució d'Història Natural. Olot. pp. 85. LOCKWOOD, M. 2008. Informe sobre els odonats del Parc Natural de l?alt Pirineu. Informe inèdit. MAIBACH, A. & MEIER, C. 1987. Atlas de distribution des libellules de Suisse (Odonata) (avec lister rouge). Doc. Faun. Helv. CSCF/LSPN 3: 231 pp. MARTÍN, R. 1995. Presencia de Coenagrion hastulatum en la Península Ibérica. Boln. Asoc. Esp. Ent., 21 (1-2): 101.


24

MERRIT, R., MOORE, N.W & EVERSHAM, B.C. 1996. Atlas of the Dragonflies of Britain and Ireland. HMSO, London.. MUNTANER, J, FERRER, X & MARTÍNEZ-VILALTA, A. 1983. Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres, Barcelona. 333 pp. NEDERLANDSE VERENIGING VOOR LIBELLENSTUDIE http://www.brachytron.nl/ OCHARAN, F.J. 1985. Sympetrum vulgatum ibericum n. ssp. (Odonata, Libellulidae), nueva subespecie de libélula del Norte de España. Bol. Cienc. Nat. I.D.E.A. 36: 75-85. OCHARAN LARRONDO, F.J., 1987 Los Odonatos de Asturias y de España. Aspectos Sistemáticos y faunísticos. Tesis Doctoral, Universidad de Oviedo, 983 pp. OLMO VIDAL, J M. 2006. Atles Ortòpters i Llibre Vermell. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient & Habitatge. Barcelona. 428 pàgines. SOCIÉTÉ FRANÇAISE D’ODONATOLOGIE, 2004. Inventaire cartographique des Odonates de France http://www.libellules.org/fra/pdf/73_pagesdynadocs45a91f55b0405.pdf SOCIÉTÉ FRANÇAISE D’ODONATOLOGIE, 2007. Cartografie nationale: situation au 31 décembre 2007. http://www.libellules.org/fra/fra_index.php STEFANESCU, C., 2000. El Butterfly Monitoring Scheme en Catalunya: los primeros cinco años. Treballs de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 15: 5-48.


25

LES FITXES DE LES ESPÈCIES

Espècie Pàgina Fotografia Calopteryx virgo (Linneo, 1758) 26 David Vilasís

Coenagrion puella (Linneo, 1758) 27 Mike Lockwood Coenagrion hastulatum (Charpentier, 1825) 28 Mike Lockwood Enallagma cyathigerum (Charpentier, 1840) 29 Ángel Sánchez

Erythromma lindenii (Sélys, 1840) 30 Pere Luque Erythromma viridulum (Charpentier, 1840) 31 Mike Lockwood

Ischnura graellsii (Rambur, 1842) 32 Xavier Oliver Ischnura pumilio (Charpentier, 1825) 33 Mike Lockwood Pyrrhosoma nymphula (Sulzer, 1776) 34 Ricard Martín

Lestes sponsa (Hansemann, 1823) 35 Lluís Piella Lestes dryas Kirby, 1890 36 Mike Lockwood

Lestes viridis (Van der Linden, 1825) 37 Ramon Batlle Sympecma fusca (Van der Linden, 1820) 38 David Vilasís

Aeshna mixta Latreille, 1805 39 Aleix Comas Aeshna cyanea (Müller, 1767) 40 David Vilasís Aeshna juncea (Linneo, 1758) 41 Mike Lockwood

Anax imperator Leach, 1815 42 Mike Lockwood Cordulegaster boltonii (Donovan, 1807) 43 Ramon Batlle

Libellula depressa Linneo, 1758 44 Narcís Vicens Libellula quadrimaculata Linneo, 1758 45 David Vilasís

Orthetrum brunneum (Fonscolombe, 1837) 46 Mike Lockwood Orthetrum coerulescens (Fanricius, 1898) 47 Bernat Garrigós

Crocothemis erythraea (Brullé, 1832) 48 Manel Soria Sympetrum flaveolum (Linneo, 1758) 49 Mike Lockwood

Sympetrum fonscolombii (Sélys, 1840) 50 Ramon Batlle Sympetrum pedemontanum (Allioni, 1766) 51 Mike Lockwood Sympetrum striolatum (Charpentier, 1840) 52 David Vilasís

Sympetrum vulgatum (Linneo, 1758) 53 David Vilasís


26

Calopteryx virgo (Linnaeus, 1758)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99, DG09; 1.000 - 1.100 m; VII-IX; el Segre,

sèquia de Sanavastre, riera d'Alp, i altres rieres i sèquies que passen per la plana ceretana;

observada esporàdicament a la gravera de Sanavastre.

Distribució a Catalunya: relativament comuna als rius i altres cursos permanents d’aigües netes

de la mitja muntanya a la meitat septentrional del país.

Hàbitat preferit: aigües netes amb vegetació vertical als marges, siguin cursos naturals o

artificials.

Biologia/ecologia: viu als cursos fluvials amb corrent viu i aigües ben oxigenades, però defuig

els barrancs amb una velocitat del corrent massa alta, les aigües massa contaminades o les

riberes sense vegetació emergent vertical. Els mascles de C. virgo defensen territoris al llarg dels

rius i altres cursos d’aigua, posats sobre la vegetació vertical, des d’on surten a festejar les

femelles. És més comuna a la Cerdanya a les rieres i sèquies de la plana ja que les aigües del

Segre i dels seus afluents sovint baixen amb massa força i hi ha trams on la vegetació vertical

dels marges no està ben desenvolupada i/o estabilitzada.

Amenaces: .amenaçada per una pèrdua de qualitat en les aigües del seu hàbitat. Concretament

a la Cerdanya, és vital protegir les rieres, sèquies i recs de la plana que són l'hàbitat més

important per a aquesta espècie a la comarca. Per exemple, C. virgo desapareix del riu de Santa

Maria quan passa per les urbanitzacions de la plana; és important deixar vegetació als marges

de les sèquies si s’hi fan neteges a l’estiu.

Observacions: espècie proposada com a indicador de qualitat del medi aquàtic a Catalunya,

però no com a espècie a protegir. Segons els criteris UICN, no amenaçada a Catalunya.


27

Coenagrion puella (Linnaeus, 1758)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH00, CG99, DG09; 989 - 2.130 m;

VII-IX: tota la vall del Segre i l'estany Sec de Meranges.

Distribució a Catalunya: general i abundant sobretot fora de l’alta

muntanya.

Hàbitat preferit: colonitza sovint en gran nombre tot tipus d’aigües

estancades amb vegetació emergent i submergida, arribant fins a

l’estatge subalpí molt puntualment. També colonitza les sèquies i recs

de la vall (62 mascles/100m al Rec els Platers, juliol 2008) si el corrent no

està massa viu i hi ha una abundància de vegatació als marges.

Biologia/ecologia: C. puella és comuna al fons de la vall del Segre i ha

colonitzat gairebé tot l'hàbitat d'aigües estancades disponible. Només se

n’ha trobat un exemplar fora de la vall una vegada, concretament a

l'estany Sec de Meranges. Els mascles defensen petits territoris a prop

del cinturó de vegetació emergent i no volen per sobre la làmina de

l'aigua com els d'E. cyatherigum.

Amenaces: amenaçada en general per la pèrdua dels seus punts de

reproducció. El trepig del bestiar podria afectar negativament aquesta

espècie a alguns dels hàbitats de la plana, concretament al Rec dels

Platers.

Observacions: podria ser més abundant a major altitud, encara que la

seva recerca es complica per l'abundància d’exemplars d’E. cyatherigum,

morfològicament molt semblants, als mateixos indrets. No amenaçada a

Catalunya segons els criteris UICN.


28

Coenagrion hastulatum (Charpentier, 1825)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CH90, DH00; 2.100 - 2.264 m; VII-

VIII; coneguda únicament de l'estany Sec de Meranges, l'estany de Malniu i

l'estany de l'Orri.

Distribució a Catalunya: la Cerdanya i a un indret a la Vall d'Aran.

Hàbitat preferit: llacs i estanys d'alta muntanya amb bon creixement de

vegetació vertical.

Biologia/ecologia: poc coneguda a la Península Ibèrica. Al nord d'Europa

viu als estanys i llacs àcids, a les torberes de la terra baixa des del nivell del

mar; al sud de la seva distribució es troba limitada relictualment als

hàbitats alpins. A la Cerdanya és localment comuna a l'estany Sec de

Meranges, on frequenta la gran massa de Carex rostrata que domina els

marges d'aquest estany; és més rar a l'estany de Malniu i l'estany de l'Orri,

on la cobertura de la vegetació emergent és menys important.

Amenaces: una única colònia viable de reproducció coneguda a Catalunya i

per tant sèriament amenaçada, encara que les prospeccions a Meranges als

darrers anys no han detectat cap davallada marcada en la població de

l'espècie; l'estat actual de l'estany sembla òptim per a l'espècie. Però, la

sobrefrequentació de l'espai combinat amb els efectes de la sequera i un

possible increment en la pressió del pasturatge a la zona podrien afectar de

forma negativa l'espai en el futur.

Observacions: inclosa al catàleg elaborat per la ICHN de les espècies

d’invertebrat que requereixen mesures de protecció a Catalunya, i segons

els criteris UICN, és en Perill Crític a Catalunya—B2ab(iii). Malgrat la seva

proximitat, no s'ha trobat C. hastulatum als estany de la Pera.


29

Enallagma cyathigerum (Charpentier, 1840)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: 1.060 - 2.310 m; VII-VIII; estanys

de Meranges-Malriu, estanys de Pera, l'estany de l'Orri, gravera de

Sanavastre.

Distribució a Catalunya: general i abundant a tot arreu.

Hàbitat preferit: colonitza sovint en gran nombre molts tipus d'aigües

estancades, des de les aigües oligotròfiques dels estanys d’alta

muntanya fins a les basses més eutròfiques de la plana; evita les aigües

amb corrent.

Biologia/ecologia: els mascles d'E. cyathigerum resulten familiars a

molts indrets del país, fent vols rasos sobre les aigües somes de les

basses. E. cyatherigum no exigeix tant com C. puella la presència de

vegetació emergent i vola en bona densitat als estanys més alts, on

manca un cinturó de vegetació emergent. Les basses de la plana

ceretana tenen un cinturó vegetal generalment molt desenvolupat, i

sovint són molt ombrívoles, factors que no semblen afavorir les

exigències pel que fa a l'hàbitat d'aquesta espècie.

Amenaces: cap amenaça específica tret de la pèrdua del seu hàbitat. És

més comuna a altitud a la Cerdanya que a la plana, malgrat ser una

espècie que arriba a nivell de mar a Catalunya.

Observacions: una de les quatre espècies bàsiques de la comunitat

d’odonats que es repeteixen a molts estanys d’alta muntanya a

Catalunya. Segons criteris UICN, no amenaçada.


30

Erythromma lindenii (Sélys, 1840)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DG09; 1.058 m; VIII-IX; la vall del

Segre, concretament a la gravera de Sanavastre

Distribució a Catalunya: comuna arreu a la terra baixa i mitja

muntanya; molt rara sobre els 1.000 m.

Hàbitat preferit: habita tant aigües amb corrent (canals, rius) com

estanys d'aigües estancades eutrofitzades (basses de rec, graveres, etc.),

amb bon creixement de vegetació aquàtica submergida i emergent.

Biologia/ecologia: els mascles d'E. lindenii típicament fan vols

territorials a ras de la làmina de l'aigua, o s’aturen sobre la vegetació

superficial per esperar a les femelles. Durant la posta, sovint la femella

se submergeix.

Amenaces: sembla haver abandonat l'únic lloc de reproducció a la

Cerdanya - la gravera de Sanavastre -, probablement a causa d’un

empitjorament en l’estat de les seves aigües. Als darrers anys no s'ha

detectat l'espècie a la comarca, però la seva capacitat colonitzadora fa

que, en cas de millorar les aigües de la gravera, E. lindenii segurament

tornarà molt ràpidament a trobar-se a la comarca.

Observacions: la desaparició de l'espècie a Cerdanya no és preocupant

ja que es troba a la comarca al límit altitudinal de la seva distribució i

previsiblment en cas d’una millora en l’estat de les aigües de la gravera

i/o d’un augment de les temperatures ambientals E. lindenii

reapareixerà ala comarca.


31

Erythromma viridulum (Charpentier, 1840) Distribució/fenologia a la Cerdanya: DG09; 1.077 m; VII-IX: la gravera

de Sanavastre.

Distribució a Catalunya: ben distribuïda a la terra baixa en poblacions

locals, des de l'Empordà fins a l'Ebre.

Hàbitat preferit: basses relativament grans amb aigües sovint molt

eutròfiques, però sempre amb un bon cobriment de vegetació

superficial.

Biologia/ecologia: aquest zigòpter és una espècie pionera que

actualment està en expansió per tot Europa: els darrers 10 anys ha

colonitzat les illes britàniques, mentre que a Catalunya ha colonitzat

molt ràpidament el nou hàbitat creat als estanys d’Ivars i de Banyoles.

Es fa molt abundant ràpidament després de colonitzar una bassa; els

mascles defensen territoris posats sobre la matèria orgànica que sura

sobre l’aigua i les colònies duren mentre aquesta cobertura es

mantingui. Però, les seves poblacions davallaran ràpidament si l'estat de

les aigües canvien i, per exemple, les mates de Potamogeton

desapareixen. A la Cerdanya, aquesta espècie va colonitzar la gravera

de Sanavastre, però no se n'hi ha vist des de 1995, amb la qual cosa se

suposa que ja no es reprodueix a la comarca. Tanmateix, un canvi en les

condicions ecològiques de les aigües de la gravera podrà permetre que

l'espècie torni a establir-se a la comarca.

Amenaces: no amenaçada ja que es tracta d’una espècie que colonitza

nou hàbitat molt ràpidament.

Observacions: no amenaçada a Catalunya segons els criteris UICN.


32

Ischnura graellsii (Rambur, 1842) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99, DG09, DG19; 1.000 - 1.126

m; VII-IX; basses i sèquies de la vall del Segre

Distribució a Catalunya: comuna arreu a la terra baixa, encara que a

zones litorals sembla que el seu congènere I. elegans està ocupant el seu

lloc.

Hàbitat preferit: molts tipus d'ambients aquàtics, des de basses petites

amb aigües molt eutrofitzades a braços d'aigües tranquil·les dels grans

rius.

Biologia/ecologia: és una espècie molt generalista i dels primers

Zygoptera en colonitzar nou hàbitat. És poc exigent pel que fa a l'hàbitat

i tolera tot tipus de pertorbacions als seus punts de reproducció.

Amenaces: no amenaçada i segurament una de les poques espècie

d'odonats que sortirà beneficiada d'una degradació dels espais aquàtics

de la comarca.

Observacions: és una espècie que sembla estar en una certa regressió

davant de l'expansió del seu congèner I. elegans: on les dues espècies

entren en contacte es produeix una hibridació unidirectional entre els

mascles d'I. elegans i les femelles d'I. graellsii, amb la producció d'híbrids

de difícil determinació. Segons els criteris UICN, no amenaçada a

Catalunya.


33

Ischnura pumilio (Charpentier, 1825) Distribució/fenologia a la Cerdanya: 1.050 m; VI; la gravera de

Sanavastre

Distribució a Catalunya: escassa i irregular a la terra baixa, i raríssima a

la muntanya: només una citació antiga de Bossòst (Vall d’Aran) i una

moderna del Pallars Sobirà (1.320 m).

Hàbitat preferit: colonitza tot tipus d’aigües estancades, des de roderes

de cotxes i graveres, als aiguamolls costaners. No necessita un bon

cobriment de vegetació emergent o submergida. La gravera de

Sanavastre és un hàbitat típic per a l'espècie - un ambient molt antròpic i

amb poques altres espècies d'odonat que li puguin fer competència.

Biologia/ecologia: és una de les espècies més pioneres, que colonitza

hàbitats efímers, sovint en gran nombre. No necessita aigües netes. Sol

abandonar aquests indrets, tot aprofitant corrents d'aire, quan l’hàbitat

comença a madurar-se i estabilitzar-se. Amb l’arribada d'espècies més

exigents, I. pumilio marxa per cercar un altre indret menys madur i no

colonitzat per altres espècies d’odonat.

Amenaces: atesa d’odonats a la gravera de Sanavastre al 2008,

actualment és possible que I. pumilio estigui extingida a la comarca, però

és molt probable que torni a colonitzar algun indret als propers anys i,

per tant, no és una espècie d’importància quant a la seva conservació.

Observacions: tot i distar molt de ser una espècie comuna, no està

amenaçada a Catalunya segons els criteris UICN.


34

Pyrrhosoma nymphula (Sulzer, 1776) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CH90, DH00, CG99, DG09, DG19,

CG89; 1.000 - 2.264 m; VII-VIII: la vall de Segre i punts concrets de la

muntanya (estanys de l'Orri i Malniu).

Distribució a Catalunya: general i abundant a tot arreu.

Hàbitat preferit: un dels odonats de Catalunya amb menys exigències

pel que fa a l’hàbitat i a la Cerdanya es troba des dels llacs alpins fins a

les rieres amb corrent i les basses de la plana de la vall del Segre.

Assoleix densitats de 21 mascles/100m (al Rec els Platers, juliol 2008) als

recs amb bona qualitat d’aigua, un corrent no massa viu i bon

creixement de la vegetació submergida i emergent.

Biologia/ecologia: P. nymphula és un dels odonats més comuns a

Catalunya i també un dels més precoces. Comença a volar a la terra

baixa al més d'abril i a la mitja muntanya pot aparèixer ja al mes de

maig. Pot ser comuna en molts tipus d’hàbitat, i té una ecologia molt

flexible quant a la naturalesa de l'hàbitat aquàtic triat com a punt de

reproducció, sempre que les comunitats de plantes submergides i/o

superficials estiguin ben desenvolupades.

Amenaces: cap amenaça específica, tret de la pèrdua del seu hàbitat.

Observacions: no amenaçada segons els criteris UICN.


35

Lestes sponsa (Hansemann, 1823) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99, DG09; 1.000 - 1.079 m -

2.310 m; VIII-IX; present a les basses al fons de la vall del Segre.

Distribució a Catalunya: alt Pirineu (Vall d’Aran, Pallars Sobirà,

Ripollès, Cerdanya).

Hàbitat preferit: viu a la plana a basses d'aigües eutròfiques que

generalment no s’eixuguin a l’estiu, i on hi hagi aigua amb molta

vegetació emergent i submergida; a altres comarques (Pallars Sobirà) es

reprodueix a hàbitats subalpins fins al 2.200 m. Malgrat compartir

hàbitat a Anglaterra i d'altres països a Europa, L. dryas i L. sponsa

generalment ocupen hàbitats diferents a la Cerdanya: L. sponsa és més

rara, probablement perquè estigui molt més lligada que el seu

congènere a hàbitats amb aigües permanents, i no aprofita hàbitats

efímers com per exemple, els Clots de Guils, on L. dryas abunda.

Biologia/ecologia: com els seus congèneres, L. sponsa és de vol feble i

s’amaga entre la vegetació vertical que envolta les basses on es

reprodueix. Pot fer-se molt abundant on l’hàbitat és adient.

Amenaces: tot i ser abundant a Europa, a Catalunya resulta ser escassa,

sobretot a causa de la manca de basses permanents a la mitja muntanya.

Potencialment amenaçada per les sequeres, que podrien afectar

negativament les basses on es reprodueix.

Observacions: s'hauria de cercar millor L. sponsa entre les poblacions de

L. dryas i estar atent a la possibilitat que es trobi als estanys i llacs de la

zona alta de la comarca. Segons els criteris UICN, a Catalunya L. sponsa

resulta ser Vulnerable B2ab(iii).


36

Lestes dryas Kirby, 1890

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH00, DG09, DG19; 1.050 - 2.183

m; VII-IX; Malniu-Meranges, Clots de Guils, basses de la plana a prop

del Segre.

Distribució a Catalunya: no descoberta a Catalunya fins al 1994 (Martín

1997), però amb l’increment de les prospeccions a la muntanya s’ha vist

que no és tan rara, i manté poblacions tant a la Cerdanya com a la vall

d’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i punts aïllats del pre-Pirineu.

Hàbitat preferit: viu als estanys i petits aiguamoixos eutròfics de la

mitja i alta muntanya amb molt vegetació emergent i susceptibles

d’eixugar-se a l’estiu. A la plana és una espècie pionera que aprofita

camps parcialment inundats i d'altres ambients temporals.

Biologia/ecologia: espècie que colonitza basses i aiguamolls d’aigües

somes a alçades variables i que pot arribar a ser molt abundant (al

Pallars Sobirà al 2008, una densitat de 1,82 mascles/m2). Té una certa

flexibilitat quant a l’altitud, ja que habita els estanys i estanyols d'alta

muntanya i les basses de la plana (sempre amb una tendència d’eixugar-

se a l’estiu). A les basses permanents de la plana se sol trobar el seu

congènere L. sponsa i només rarament s’han trobat les dues espècies

juntes a Catalunya.

Amenaces: amenaçada per la destrucció de les petites basses a la plana

de la Cerdanya; la sequera/sobreexplotació de l’aqüífer pot acaba

d’assecar alguns indrets de reproducció.

Observacions: segons els criteris UICN, no amenaçada a Catalunya.


37

Lestes viridis viridis (Vander Linden, 1825) Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH00, CG99, DG99; 1.000 - 2.183

m; VII-X, molt punts de la vall del Segre (riera d'Alp, Gallissà, Reserva

Natural Segre-Prullans) i l’estany Sec de Meranges.

Distribució a Catalunya: espècie ubiqua a la terra baixa, però poques

vegades citada més amunt de 1.200 m.

Hàbitat preferit: viu a prop dels estanys o rius de corrent lent vorejats

de vegetació arbustiva o arbòria que penja sobre l’aigua; els seus lloc de

reproducció poden arribar a assecar-se a l’estiu.

Biologia/ecologia: una espècie que cerca punts d'aigua ombrívols on les

femelles - a diferència dels altres odonats - ponen els seus ous a

l’escorça de les branques dels arbres i arbusts que pengen sobre l’aigua:

quan la prolarva surt de l’ou, es deixa caure a l’aigua. Els adults sovint

s’allunyen de l’aigua i es troben pels camins i boscos a una certa

distància dels seus punts de reproducció. Evita cursos d'aigua amb

corrent massa viu o amb marges nus i els estanys d'alta muntanya, car

les pinedes no constitueixen un hàbitat indicat per fer la posta. Amb S.

striolatum, S. pedemontanum i A. cyanea, aquesta és una de les espècie més

tardorenques de la Cerdanya i vola fins al finals d'octubre.

Amenaces: tot i no ser amenaçada a Catalunya, cal evitar les

canalitzacions i neteges dels marges i lleres dels rius que malmeten els

boscos i arbustos de ribera que són hàbitat per a aquesta espècie.

Observacions: segons els criteris UICN, no està amenaçada a

Catalunya.


38

Sympecma fusca (Vander Linden, 1820)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99, DG09; 1.000 - 1.100 m; VIII-

X; basses i camps de la vall del Segre.

Distribució a Catalunya: ben repartida a Catalunya, amb citacions des

de l'Empordà fins a la Ribera d'Ebre i Pallars Jussà.

Hàbitat preferit: es reprodueix preferentment a basses petits, amb

molta vegetació emergent i d’aigües sovint molt eutròfiques. Però, fora

de l’època de reproducció, passa molt de temps pels camps, marges i

boscos. Defuig les aigües amb corrent o les basses sense marges ben

atapeïts de vegetació.

Biologia/ecologia: És l'única espècie d’odonat europeu que hiverna com

a adult. Els adults que emergeixen a l'estiu s’allunyen dels seus punts de

reproducció i comencen a divagar, tot cercant un lloc segur per entrar

en diapausa. Amb els primers dies de bon temps a la primavera, tornen

a l'activitat i apareixen als punts de l'aigua per començar a reproduir-se,

ja com a una de les espècie més precoces de l'any.

Amenaces: no amenaçada en general, però cal assegurar la permanència

de les petites basses de la plana on aquesta espècie es reprodueix.

Observacions: cal recordar que, com en el cas de S. fusca, molts odonats

passen el gran part lluny de l'aigua, i per tant cal tenir en compte tota

l’estructura d’un hàbitat a l’hora de gestionar un espai per als odonats.

És a dir, els camps, marges i boscos que envolten un punt d'aigua són

tan importants per a la conservació com el punt d'aigua en sí. No

amenaçada segons els criteris UICN.


39

Aeshna mixta Latreille, 1805

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CH90; 2.250 m; VII; pleta de

Marenges.

Distribució a Catalunya: espècie tardorenca que es deixa veure a la

terra baixa i mitja muntanya a partir del mes de setembre.

Hàbitat preferit: es reprodueix als estanys i aiguamolls d'aigües

eutròfiques i lentes, amb molt creixement de vegetació, per dessota els

1.000 m. Evita les aigües acídiques, però tolera les aigües relativament

salobres. És migradora i pot aparèixer a qualsevol medi durant la seva

època de vol.

Biologia/ecologia: A. mixta es reprodueix sobretot a la terra baixa, però

el seu període de maduració - de 4-5 mesos - té lloc a zones boscoses de

muntanya. En emergir, els adults joves (tenerals) emprenen una

migració cap a la muntanya on resten fins al final de l'estiu, moment en

què tornen als seus punts d’origen per reproduir-se. L'única citació de

l'espècie a la Cerdanya correspon a un grup d'adults immadurs al bosc

de pi negre sobre el poble de Meranges. Tot i no ser conegudes en detall

les seves zones de maduració, observacions puntuals de grans

Anisoptera als boscos de comarca a l'estiu no són rars i se sospita que

aquestes observacions correspondrien a exemplars d'A. mixta encara en

fase de maduració. També és possible que els seus desplaçaments a

l'estiu tinguin lloc a la nit, i per tant mai no s'han observat.

Amenaces: ateses les bones poblacions de l'espècie a la terra baixa,

aquesta espècie únicament està amenaçada a Catalunya pel canvi

climàtic i la pèrdua d’hàbitat.



40

Aeshna cyanea (Müller, 1764) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG89, CG99, DG09; 1.000 - 1.950

m; VII-X; diversos punts de la plana i la bassa de Comabella.

Distribució a Catalunya: espècie comuna a la terra baixa i la mitja

muntanya, però que rarament ascendeix per sobre els 1.500 m.

Hàbitat preferit: petits aiguamolls amb molta vegetació submergida i/o

superficial. Els adults divaguen molt i apareixen a qualsevol punt del

país - fins i tot lluny de l'aigua -, des de jardins i parcs, fins a prats i

camins del bosc. La citació a la bassa de Comabella representa una de

les citacions de més alçada a Catalunya.

Biologia/ecologia: A. cyanea és comuna a la mitja muntanya amb un

nombre màxim d’observacions a Catalunya al mes de setembre. És

gairebé al·lopàtrica amb A. juncea, un congènere molt més estival, i

aquestes dues espècies rarament volen als mateixos indrets. A la terra

baixa i mitja muntanya, A. cyanea és gairebé omnipresent a la tardor,

mentre a l'estiu més a munt dels 2.000 m, A. juncea és dominant. Només

es coincideixen puntualment al voltants de 1.600 m - 1.800 al finals de

l'estiu. A. cyanea es reprodueix a petits aiguamolls amb aigües

estancades, on les femelles fan la posta en la matèria vegetal arran de

l'aigua. Habitualment, és molt crepuscular i els adults són atrets per la

llum.

Amenaces: cal evitar la desaparició dels petits punts d'aigua - fonts,

abeuradors, safareigs, etc. - que sovint no es classifiquen o es

protegeixen com a zones humides per les seves dimensions reduïdes.

Observacions: segons criteris UICN, no amenaçada a Catalunya.


41

Aeshna juncea (Linneaus, 1758)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CH80, CH90, DH00, CG89, DG08;

1.750 - 2.500 m; VII-IX; zona subalpina i alpina al nord de la vall del

Segre, i Coll de Trapa a la serra del Cadí.

Distribució a Catalunya: espècie totalment lligada als estanys i torberes

de l’alta muntanya (vall d’Aran, Pallars Jussà, Ripollès, Cerdanya).

Hàbitat preferit: estanys i aiguamolls de l’alta muntanya, rarament per

dessota els 1.800 m.

Biologia/ecologia: l'única espècie d’odonat observada per sobre els

2.500 m a Catalunya i una de les que millor defineix la comunitat

d’odonats dels hàbitats aquàtics de l’alta muntanya. Omnipresent a

qualsevol bassa o aiguamoll a l’altra muntanya, d'aigües oligotròfiques

i/o àcides, els mascles d’A. juncea patrullen i defensen territoris efímers

sobre petits aiguamolls. Són molt agressius vers altres Anisoptera,

conspecífics i mascles de Libellula quadrimaculata, amb qui coincideixen

sovint. Les seves emergències arriben a ser massives, sobretot sobre

Carex rostrata, i en densitats de més de 22 ex./m2 en alguns ambients

alpins. Al pic de l’estiu vola molt d’hora i/o molt tard, però és menys

actiu al migdia.

Amenaces: aquesta espècie està amenaçada a Catalunya pel canvi

climàtic que pot comportar a una pèrdua de punts de reproducció .

Observacions: a la mitja muntanya i la terra baixa aquesta espècie és

reemplaçada per Aeshna cyanea. Segons els criteris UICN, A. juncea és En

Peligro—B2ab(iii) a la península Ibèrica, però a Catalunya es localment

molt comuna a l’estatge subalpí i alpí.

.


42

Anax imperator (Leach, 1815)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG89, CG99, DG09, DG19; 989 m

- 1.850 m; VII-IX; tots els hàbitats de la vall del Segre i la bassa de

Comabella.

Distribució a Catalunya: general i abundant a tot arreu, però molt

menys comuna sobre els 1.000 m i excepcional als hàbitats subalpins o

alpins.

Hàbitat preferit: tot tipus d’aigües, però sobretot a basses i braços morts

dels rius. Defuig els ambients subalpins i alpins.

Biologia/ecologia: aquesta espècie és un dels elements més comuns a

les basses de la mitja muntanya i la terra baixa, on els mascles patrullen

sobre la làmina d'aigua, tot fent fora els intrusos intra- i interespecífics.

No exigeix aigües netes, però sí amb una cert creixement de vegetació

submergida on la femella insereix els seus ous. Els mascles mantenen

territoris sobre camps inundats, graves, basses de rec, fins i tot llacs

artificials (estany de Puigcerdà). És rara a altitud i l'única citació a la

Cerdanya fora de la plana és de la bassa de Comabella (1.850 m). On

entra en contacte amb A. cyanea, fa fora aquesta espècie d'un territori,

però a la Cerdanya sembla que A. imperator mai no arriba als dominis

d'A. juncea.

Amenaces: cap amenaça i generalment en expansió cap al nord,

probablement a causa del canvi climàtic.

Observacions: no amenaçada a Catalunya segons els criteris UICN.

.


43

Cordulegaster boltonii (Donovan, 1807)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH10, CG89, CG99, DG09, DG19,

CG89; 1.000 -1.915 m; VI-IX; riu Segre i afluents, riera d’Alp, sèquia d’Age,

torbera del Prat Miró.

Distribució a Catalunya: general a totes les comarques muntanyoses, però

molt menys comuna per sobre els 1.300 m i infreqüent als hàbitats subalpins

o alpins.

Hàbitat preferit: espècie lligada als petits cursos d’aigua (rieres, torrents,

sèquies), però també ocasionalment observada als cursos fluvial més grans.

Distribució condicionada pel fet que les femelles cerquin cursos d'aigua amb

un fons de sorra per fer-hi l’oviposició.

Biologia/ecologia: sovint de difícil detecció ja que els mascles freqüenten

petites rieres, mentre les femelles romanen molt amagades a les zones

boscoses. A la Cerdanya es troba sobretot als petits afluents del Segre o a les

sèquies de la plana, i s’observa de forma ocasional pel mateix riu Segre (al

curs alt a Llívia). A alçada és escàs i generalment freqüenta torberes on hi

hagi un petit corrent; defuig les masses d'aigües estancades o els llacs alpins.

Amenaces: amenaçada per la pèrdua d’hàbitat, ja que les sèquies de la plana

podrien patir una manca d'aigua als propers anys.

Observacions: C. boltonii ha estat proposada com a indicador de qualitat del

medi aquàtic a Catalunya, però segons criteris UICN, no està amenaçada a

Catalunya. Caldria estar atent a la possibilitat que C. bidentata Sélys, 1843, una

espècie molt similar a C. boltonii i present a la mitja muntanya al Pallars

Sobirà i Vall d’Aran, també voli a la Cerdanya.


44

Libellula depressa Linnaeus, 1758

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH00, CG99, DG09; 989 m - 1.942

m; VII-VIII; basses, tolls d'aigua i braços morts a la vall del Segre, Clot

de Guils.

Distribució a Catalunya: comuna i molt repartida arreu del país.

Hàbitat preferit: tolls d’aigua i d’altres petites làmines d’aigües

estancades, generalment de poca profunditat. Evita els grans rius i

estanys, sobretot per les seves aigües massa profundes, i apareix

preferentment als petits estanys, clots o bassals, encara que siguin

temporals, i ocasionalment als recs (7 mascles/100m al Rec els Platers,

juliol 2008).

Biologia/ecologia: L. depressa és una dels odonats més ubics de

Catalunya, i es troba a la Cerdanya principalment als petits ambients

d’aigües estancades, des de les basses eutròfiques de la terra baixa fins

als llacs oligotròfics a gairebé 2.000 m. Sovint és la primera espècie en

colonitzar un nou hàbitat i els mascles defensen territoris a ambients

molt efímeres - tolls d'aigua a les roderes dels cotxes o camps inundats -

des d’una talaia dominant, tot esperant l’arribada de les femelles.

Amenaces: com A. cyanea, L. depressa és una espècie que es reprodueix a

ambients difícilment classificables com a zones humides per la seva

naturalesa tan efímera o dimensions reduïdes. Per tant, és important no

menysprear aquests ambients i cal conservar-les on sigui factible com a

hàbitat important per als odonats. L. depressa és comuna a Catalunya i

les seves poblacions no perillen.

Observacions: segons els criteris UICN, no amenaçada a Catalunya..


45

Libellula quadrimaculata Linnaeus, 1758

Distribució/fenologia a la Cerdanya: CH80, CH90, DH00, CG89, CG99,

DG09, DG19; 999 -2.310 m; VII-VIII; a tots els conjunts d'estanys de

muntanya (Meranges, Malniu, Orri, Pera) fins als 2.350 m; basses de la

plana (Gallissà, bassa de Sanavastre).

Distribució a Catalunya: comuna a molts hàbitat amb aigües

estancades més amunt dels 1.000 m, assolellades, i sobretot basses d'una

certa mida.

Hàbitat preferit: L. quadrimaculata vola amb A. juncea i és gairebé

omnipresent als estanys i torberes d’alta muntanya sota 2.350 m amb

presència de vegetació emergent (p. ex., els herbassars dominats per

Carex rostrata). Però, a diferència d’A. juncea, també apareix a la vall.

Defuig les aigües amb corrent o sense vegetació emergent.

Biologia/ecologia: a la Cerdanya les densitats més elevades d’aquesta

espècie es donen als hàbitats alpins amb vegetació esponerosa, com

l'estany Sec de Meranges. Els mascles esperen les femelles des d’una

talaia o patrullant un espai aeri; quan elles s’acosten a l’aigua, són

agafades pels mascles només arribar-hi i, després d’una còpula molt

ràpida, la femella ja comença l’oviposició. A la plana, ocupa gairebé tot

l’hàbitat d’aigües estancades i no ombrivoles.

Amenaces: amenaçada sobretot per la pèrdua d’hàbitat.

Observacions: es tracta d’una espècie que divaga molt i la presència

d’un mascle sol no indica necessariament que hi sigui reproductor. No

amenaçada a Catalunya segons els criteris UICN.


46

Orthetrum coerulescens (Fabricius, 1798) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CH90, DG09; 1.050 - 2.310 m; VII-

VIII: estany petit de Pera, gravera de Sanavastre.

Distribució a Catalunya: comuna i ben repartida.

Hàbitat preferit: es troba a un gran ventall d’hàbitats, però és més

freqüent a petits cursos d’aigua i aiguamolls.

Biologia/ecologia: una espècie molt poc exigent pel que fa al tipus

d’hàbitat i únicament defuig els grans rius i els hàbitats alpins. A la

Cerdanya, però, és sorprenentment rara i només ha estat citada dues

vegades, una vegada a un hàbitat subalpí i l’altra al fons de la vall del

Segre. La seva absència d'altres estanys subalpins o de les basses de la

vall del Segre és difícil d’explicar, ja que no sol faltar dels ambients

d’aigües estancades a Catalunya. En general, el gènere Orthetrum és poc

representat a la Cerdanya i s’especula que aquest grup d’espècies acusi

el clima molt continental de la Cerdanya.

Amenaces: actualment, la seva flexibilitat pel que fa a l’hàbitat fa que no

necessiti de cap mesura de protecció especial a Catalunya

Observacions: no amenaçada segons criteris UICN.


47

Orthetrum brunneum (Fonscolombe, 1837) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99, DG09, CG89; 1.000 - 1.260

m; VI-IX; riu Ridolaina, gravera de Sanavastre, riu Segre al Pont de

Soler i la RR.NN Prullans-Segre.

Distribució a Catalunya: espècie mediterrània rarament citada més

amunt dels 1.000 m.

Hàbitat preferit: prefereix aigües amb corrent amb poca vegetació

submergida o emergent, i un lluit del riu pedregós. També present a

graveres i d'altres punts d'aigua de nova creació mentre no hi hagi

massa creixement de la vegetació.

Biologia/ecologia: O. brunneum és una espècie pionera que colonitza

punts d'aigua de molts tipus, generalment amb una cobertura vegetal

escassa. Es troba ben repartida a Catalunya sota els 1.000 m i no és cap

sorpresa que arriba a presentar-se a la Cerdanya en poc nombre. Els

mascles d'aquesta espècie estival habitualment es posen sobre pedres al

costat de l'aigua per esperar a les femelles.

Amenaces: cap en concret tret de la pèrdua d’hàbitat. Quedaria afectada

per la canalització de més trams del riu Segre ja que un dels hàbitats

potencialment més interessant per a l'espècie són els braços morts i

zones d’aigües amb profunditats fluctuants que deixen bancs de grava i

pedres exposats a l'estiu.

Observacions: espècie endèmica a Europa i al Magreb; segons criteris

UICN, no amenaçada.


48

Crocothemis erythraea (Brullé, 1832) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99; 1.000 m; VII-IX; basses de

Gallissà.

Distribució a Catalunya: espècie mediterrània abundant a les zones

més càlides del país, però pràcticament desconeguda per sobre els 1.000

m.

Hàbitat preferit: tot tipus d’hàbitat, però sobretot basses d’aigües

eutròfiques.

Biologia/ecologia: aquesta espècie ubiqua apareix a qualsevol punt

d’aigua estancada a la terra baixa i únicament penetra cap al Pirineu per

les valls dels grans rius. És molt generalista i ocupa hàbitat de nou

creació o punts d’aigua efímeres, on es fa molt abundant molt

ràpidament mentre l’hàbitat no maduri gaire. Amb el canvi climàtic als

propers anys és possible que es començaran a veure més exemplars

d’aquesta espècie a la zona del parc natural i la plana de la vall del

Segre.

Amenaces: cap amenaça.

Observacions: segons els criteris UICN, no amenaçada.


49

Sympetrum flaveolum (Linnaeus, 1758) Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH00, CG99, DG09; 1.000 -

2.183 m; VII-IX; basses i aiguamolls de la vall del Segre, Clots de

Guils, Malniu-Meranges.

Distribució a Catalunya: ben repartida a la mitja muntanya i alta

muntanya a la Catalunya septentrional.

Hàbitat preferit: torberes, petits clots temporals, i braços d’aigües

tortes dels plans a l’alta muntanya; a la terra baixa, cerca petits

aiguamolls atapeïts de vegetació i susceptibles d’eixugar-se a l’estiu.

Biologia/ecologia: vola on trobi una estructura d’hàbitat adient

(aigües somes temporals) independentment de l’altitud. Parelles en

tàndem es reuneixen sovint per pondre els ous sobre un substrat sec i

herbós que ha d’inundar-se a l’hivern següent, moment en el qual les

larves emergeixen. Està citada regularment per sobre els 2.000 m per

tot el Pirineu, però només puntualment per sota els 1.200 m.

Amenaces: amenaçada per la pèrdua del seu hàbitat, sobretot a la

terra baixa. Cria als mateixos prats molls a la vall de Segre que S.

pedemontanum i S. vulgatum i per tant pateix les mateixes pressions

que aquestes espècies a la plana. En canvi, no sembla gaire

amenaçada a la zona alta de la comarca, on assoleix densitats altes a

la zona dels Clots de Guils i Meranges.

Observacions: a la península Ibèrica, segons els criteri UICN és

Vulnerable B2ab(iii). A Catalunya S. flaveolum no és escassa als

ambients subalpins i alpins i només es veu amenaçada a menor

altitud per l’ocupació i destrucció del seu hàbitat.


50

Sympetrum fonscolombii (Sélys, 1840)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DG09, DG19; 1.054 - 1.100 m;

VIII-X; vall del Segre.

Distribució a Catalunya: només cinc citacions a la comarca d’aquesta

espècie molt comuna i general a la resta de Catalunya.

Hàbitat preferit: qualsevol ambient aquàtic, sobretot basses amb

aigües somes i trams de riu de poc corrent.

Biologia/ecologia: S. fonscolombii pot aparèixer a qualsevol ambient

aquàtic, però és més comuna a la terra baixa on actua com a espècie

pionera a basses d’aigües eutròfiques temporànies i/o de nova creació.

És capaç d’aprofitar un hàbitat efímer molt ràpidament i treure’n una

generació abundosa al cap de pocs mesos. No freqüenta els aigües

oligotròfiques de l'alta muntanya i només ha aparegut ocasionalment

per les basses de la plana. Els factors limitants a la Cerdanya deuen ser

el clima continental i la cobertura massa generosa de la vegetació a la

majoria de les basses, ja que el seu hàbitat natural són zones eixutes i

àrides, on els pocs punts d'aigua existents tenen poc creixement

vegetal i aigües càlides.

Protegida/amenaçada: no amenaçada.

Observacions: com a una espècie migradora i invasiva la seva

presència és sempre imprevisible. No amenaçada segons els criteris

UICN.


51

Sympetrum pedemontanum (Müller in Allioni, 1766)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DG09; 1.040 - 1.060 m; VIII-X: pels

dos marges del Segre als voltants de Sanavastre.

Distribució a Catalunya: l'única punt de reproducció és a Sanavastre.

Hàbitat preferit: prats i herbassars inundats que formen petits

aiguamolls atapeïts de vegetació emergent i sense gaire làmina d'aigua

oberta. Mai no s'ha observat cap adult fora de la zona de prats a prop de

Sanavastre malgrat ser coneguda com a una espècie que ocasionalment

divaga de forma erràtica.

Biologia/ecologia: apareix a ple estiu, encara que el gruix de les seves

poblacions no emergeix fins al setembre i encara està en vol a l'octubre.

Els mascles s’aturen sobre tiges verticals pels camins i erms a prop dels

punts de reproducció, però sense allunyar-se’n gaire.

Amenaces: molt amenaçada ja que una sola actuació o pertorbació de

l'hàbitat podria dur aquesta població a l’extinció. Afortunadament, s'ha

observat indicis de reproducció als dos marges del riu a dues zones

diferents. Les poblacions conegudes es troben fora dels espais protegits

de la vall (LIC, Xarxa 2000 i EINs) i malgrat les prospeccions, no s'ha

trobat a la reserva natural Prullans-Segre.

Observacions: inclosa al catàleg elaborat per l'ICHN de les espècies

d’invertebrat que requereixen mesures de protecció a Catalunya. Segons

els criteris UICN, aquesta espècie és en Perill Crític B2ab(iii). Se sospita

que, gràcies a les seves ales tan distintives, S. pedemontanum no ha

passat inadvertida enlloc a Catalunya i que la població de la vall del

Segre és l'única a la Península Ibèrica.


52

Sympetrum striolatum (Charpentier, 1840) Distribució/fenologia a la Cerdanya: CG99, DG09; 1.000 - 1.100 m; VIII-

X; tots els hàbitats aquàtics del fons de la vall del Segre (riera d'Alp,

basses de Gallissà, meandre del Segre, etc.)

Hàbitat preferit: qualsevol ambient aquàtic, sobretot basses amb aigües

eutròfiques i somes, i trams de riu de poc corrent.

Biologia/ecologia: S. striolatum és una espècie tardorenca que és molt

comuna per tot Catalunya. S’ha observat que presenta un període de

maduració llarg lluny dels punts d’aigua, arribant els individus madurs

en aquests de manera tardana. Alguns exemplars a la terra baixa

sobreviuen fins i tot durant els mesos de novembre a febrer, però és

probable que, a la Cerdanya, els últims exemplars es vegin al finals de

novembre si les temperatures no han baixat molt. No és una espècie

exigent quant a l'hàbitat i aprofita la desaparició gradual de les altres

espècies amb l’avenç de la tardor per ocupar molts ambients a la zona

baixa de la vall del Segre.

Amenaces: cap amenaça tret de la pèrdua dels petits punts de

reproducció que utilitza.



53

Sympetrum vulgatum (Linnaeus, 1758)

Distribució/fenologia a la Cerdanya: DH00, CG99, DG09, DG19; 1.000 -

2.100 m; VIII-X: basses i aiguamolls del fons de la vall del Segre, Clots

de Guils i Estany Sec de Meranges.

Distribució a Catalunya: tret d'una citació del segle XIX, de moment

només es coneix a Catalunya de la Cerdanya.

Hàbitat preferit: diferents tipus d'ambients aquàtics, sobretot basses

amb aigües somes i trams de riu de poc corrent.

Biologia/ecologia: es reprodueix als mateixos indrets que S.

pedemontanum. Les darreres prospeccions han demostrat que S. vulgatum

és molt més comuna que el seu congènere i es troba a un més gran

ventall d'hàbitats. Comparteix hàbitat amb S. flaveolum als hàbitats

subalpins (clots freqüentats pel bestiar amb poca làmina d'aigua i

l'Estany Sec de Meranges) i al fons de la vall amb S. pedemontanum

(camps inundats). Posta en tàndem i emergència tardorenca,

excepcionalment al finals de juliol, amb algun exemplar encara en vol

cap a finals d'octubre.

Amenaces: la seva distribució tan reduïda implica que sigui vulnerable,

encara que la seva flexibilitat quant a l'hàbitat el fa molt menys

vulnerable que el seu congènere S. pedemontanum.

Observacions: inclosa al catàleg elaborat per la ICHN de les espècies

d’invertebrat que requereixen mesures de protecció a Catalunya i

segons els criteris UICN és Vulnerable B1ab(iii). Les S. vulgatum

trobades a la Cerdanya corresponen a la subsp. ibericum Ocharan, 1985,

present al centre-nord de la península i a Alacant, i a l'Alta Cerdanya a

la zona dels llacs de Bulloses.

Dragonfly atlas of La Cerdanya

Documents

Transcript of Dragonfly atlas of La Cerdanya