1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2015

Data del document: 15 d’octubre de 2015

L’estiu del 2015 ha estat càlid al conjunt de Catalunya, resultant el segon estiu més càlid, com a mínim, des de 1950. Pel que fa a la pluviometria, l’estiu ha estat molt irregular, essent

sec a bona part del litoral Central i Nord i del prelitoral Central i Sud, i plujós a alguns punts de la Garrotxa i la Selva, al sud de la Noguera, de la Ribera d’Ebre i del Montsià, així com al

Tarragonès.

INTRODUCCIÓ

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu del 2015, la qual cosa es

realitza després d’una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i de precipitació registrades a la

Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), les

quals cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. Aquest contingut es presenta a la primera part.

En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de

les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que

disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de

l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des

del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.

La informació del butlletí s’estructura en quatre apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2015 a tot Catalunya

1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Episodis de l’estiu del 2015

3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu, segons dos observatoris

3.1 Observatori de l’Ebre

3.1.1 Temperatura 3.1.2 Precipitació

3.2 Observatori Fabra 3.2.1 Temperatura

3.2.2 Precipitació

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

4. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit

Al llarg de tot l’informe:

S’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm),

unitat equivalent al litre per metre quadrat.

Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus

corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

Sempre s’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura

mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència de 30

anys (gairebé sempre el 1961-1990, però també el 1971-2000 en el cas dels Observatoris Fabra i Ebre).

En el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del

percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En termes climatològics, s’entén que l’estiu comprèn els mesos de juny, juliol i agost; la tardor,

els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer i la

primavera, els mesos de juny, juliol i agost. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la

informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’extreuen de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, mentre que per a les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2015 a tot Catalunya

1.1 Temperatura

L’estiu del 2015 es pot qualificar de càlid a tot el país, sobretot al sud del Berguedà i al sector proper al

massís del Montseny.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2015 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de juny, juliol i agost.

L’estiu de 2015 ha estat en el conjunt de Catalunya el segon estiu més càlid, com a mínim, des de l’any

1950, amb una anomalia de 2,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica prenent com a referència els valors

de 15 sèries climàtiques històriques repartides pel país. L’estiu de 2003 continua sent clarament el més càlid de la història recent.

El balanç final de l’estiu s’explica per la persistència de períodes càlids, especialment concentrats durant

els mesos de juny i juliol, i per dos episodis de calor extrema localitzats durant el mes d’agost.

Així, el juny, tot i no registrar cap període excepcionalment calorós, va resultar càlid arreu, sobretot

degut a la configuració sinòptica que va afectar Catalunya entre els dies 7 i 16, caracteritzada per un

bloqueig anticiclònic al nord del continent que va inhibir una baixada de la temperatura, i també per

l’augment tèrmic esdevingut a finals de mes, entre els dies 26 i 30. El juliol sí que es pot considerar excepcional. Les dues intenses onades de calor, del 4 al 7 de juliol i del 9 al 21 juliol, amb registres que

no s’assolien des de la dècada de 1980 a punts de Ponent i la temperatura mitjana més alta registrada l’Observatori de l’Ebre (amb registres des de 1905), són el millor testimoni d’aquest fet. Globalment,

Catalunya va patir una temperatura mitjana 3,0 ºC per damunt de la mitjana climàtica, un fet que no

succeïa des de 2006. Finalment, el darrer mes de l’estació es pot qualificar termomètricament de càlid a gairebé tot el prelitoral, alguns trams de litoral, àrees de Ponent, de la Catalunya Central, del Prepirineu i

també de la Val d’Aran, per bé que va ser normal a la resta, o lleugerament fred a les zones elevades de la Ribagorça i del Pallars.

Cal dir que la totalitat de les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) han enregistrat anomalies positives de temperatura, totes elles per sobre de +0,5 ºC, si bé les més elevades, de

fins a +2,8 ºC s’han donat al sud del Berguedà i al voltant del massís del Montseny. També han estat remarcables les anomalies registrades al centre de la ciutat de Barcelona, a l’Alt Empordà i al Baix

Llobregat.

Tot seguit es mostren les anomalies de temperatura superiors a +2,5 ºC enregistrades per les estacions

gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

la Quar Berguedà +2,8 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +2,8

Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +2,8 Barcelona - el Raval Barcelonès +2,7

4

Parets del Vallès Vallès Oriental +2,7

Navata Alt Empordà +2,7

Gisclareny Berguedà +2,6 Vallirana Baix Llobregat +2,6

Santuari de Queralt Berguedà +2,5 Oliana Alt Urgell +2,5

Castellnou de Bages Bages +2,5 Taula 1. Anomalies positives més altes corresponents a l’estiu del 2015

Les anomalies positives més baixes s’han registrat a punts de l’interior, com la Ribera d’Ebre o el Segrià, però també al prelitoral Sud i al Pirineu occidental. A continuació es mostren les anomalies positives

inferiors a +1,0 ºC enregistrades per les estacions de la XEMA:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça +0,6

Alfarràs Segrià +0,7 Amposta Montsià +0,8

Tornabous Pla d'Urgell +0,9

Prades Baix Camp +0,9 Benissanet Ribera d'Ebre +0,9

Taula 2. Anomalies positives més baixes corresponents a l’estiu del 2015

5

Figura 1

Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2015 i de la diferència d’aquesta

temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2 Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos d’estiu del 2015 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2 Precipitació

L’estiu de 2015 s’ha caracteritzat per una pluviometria molt irregular. Aquesta irregularitat és pròpia de l’estació i està causada pel caràcter tempestuós de la precipitació. Així, a bona part del país es pot

qualificar de plujós, com a l’eix nord-sud conformat per les comarques de la Garrotxa i la Selva, el sector a cavall de la Noguera i el Segrià, l’Alta Ribagorça, el Prepirineu central, el litoral nord del Tarragonès, i

determinats punts del sud de la Ribera d’Ebre, del Baix Ebre i del Montsià. En canvi, l’estiu ha estat sec al litoral del Baix Empordà, al cap de Creus i a la serra de l’Albera, a la conurbació de Barcelona i al

prelitoral Central i Sud.

La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació durant l’estiu de 2015 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació primaveral respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).

Aquesta distribució estacional de la precipitació s’explica per un mes de juny que va presentar una gran irregularitat en la pluviometria com a conseqüència del caràcter tempestuós de la precipitació; així va

resultar molt sec al litoral Central i Nord, però plujós o molt plujós al litoral del camp de Tarragona,

Terres de l’Ebre, la Garrotxa i el sud de la Noguera. El juliol, per la seva banda, va ser sec al sud de la

costa Brava, al nord del cap de Creus, a la conurbació de Barcelona, al sud del pla de Bages i a la zona a cavall de les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, mentre que al gruix de les comarques

occidentals i del litoral tarragoní es van registrar precipitacions abundants, portant a qualificar el juliol de

molt plujós. Finalment, l’agost fou majoritàriament sec a gran part del país, especialment al sud, nord de l’Empordà i prelitoral Central, però amb una excepció clara ubicada a l’eix determinat per les comarques

del Gironès, la Selva i el nord del Maresme, on l’agost fou molt plujós.

A la figura 4 s’il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost

de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Les quantitats de precipitació més abundants al llarg de l’estiu de 2015 s’han enregistrat al Pirineu i al

Prepirineu, on puntualment s’han superat els 400 mm. A continuació es mostren les dades de precipitació iguals o superiors a 350 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors

Meteorològics (XOM)5 gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Gisclareny Berguedà 448,2

El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) Solsonès 440,0

Olot Garrotxa 433,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 424,1

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 418,2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 407,6

la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 404,8 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 398,3

Beget (XOM) Ripollès 391,2

Setcases-Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 381,6 Busa - Guilanyà (XOM) Solsonès 378,8

5 La precipitació estacional inclou les observacions de les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM)

quan aquestes, que es fan en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h UTC), són coherents amb els registres de 0 a 24 hores de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques.

7

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 376,4

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 366,0

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 362,3 Núria (1.971 m) Ripollès 361,9

Oix-Vila (XOM) Garrotxa 359,9 Molló - Fabert Ripollès 359,3

Alinyà Alt Urgell 354,9 Santuari de Queralt Berguedà 354,9

Batet de la Serra- Mas el Solà (XOM) Garrotxa 353,4

Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 352,4 Breda - Plaça del Dr. Rovira (XOM) Selva 350,2

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 350,0 Taula 3. Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2015

La taula següent mostra els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 60 mm, enregistrats

durant l’estiu del 2015 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Ascó Ribera d'Ebre 34,6

Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 38,8 Barcelona - el Raval Barcelonès 41,2

Barcelona - Font del Gat (XOM) Barcelonès 43,9 Vinebre Ribera d'Ebre 45,2

Margalef Priorat 52,0 la Pobla de Cérvoles (XOM) Garrigues 55,2

Riba-roja d'Ebre - Dipòsits d'aigua (XOM) Ribera d'Ebre 57,6

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 57,8 Castell d'Aro Baix Empordà 57,9

Torroella de Montgrí Baix Empordà 58,5 Torroella de Montgrí (XOM) Baix Empordà 59,0

Ulldemolins Priorat 59,5 Taula 4. Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu de 2015

8

Figura 3

Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu del 2015 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 4 Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost de 2015,

expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

9

2. Episodis meteorològics de l’estiu 2015

Tot seguit s’esmenten els episodis que han tingut lloc durant l’estiu del 2015, en ordre cronològic.

Episodi de precipitació entre els dies 1 i 6 de juny al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Els

xàfecs van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Destaquen els 36,4 mm de Borgonyà - Canal de Borgonyà (XOM, Osona) i els 34,3 mm a Montagut (XOM, la Garrotxa).

Episodi de precipitació el dia 7 de juny a l'interior de la meitat nord. Foren ruixats i xàfecs entre

febles i moderats, tot i que localment van ser d’intensitat forta al Prepirineu i al centre i est de la

depressió Central. Anaren acompanyats de tempesta i localment de calamarsa i acumularen

localment quantitats abundants al Prepirineu.

Episodi de ruixats i xàfecs el dia 8 de juny al Pirineu, Prepirineu, quadrant nord-est, Depressió

Central i serralada Prelitoral. Localment van ser d'intensitat forta, anaren acompanyats de tempesta i

localment de calamarsa, sobretot al Gironès, la Selva, el Vallès o el Bages. Acumularen quantitats

localment abundants. Destaquen els 44,0 mm recollits a l’estació de Vilobí d’Onyar (la Selva), dels

quals 37,8 mm es van registrar només en 30 minuts.

Episodi de xàfecs i tempestes el dia 9 de juny al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est, i de manera

més aïllada al nord de la depressió Central i al terç oest. Foren d'intensitat localment forta i anaren

acompanyats de tempesta i calamarsa. Destaquen les tempestes que van afectar el centre del

Berguedà, acumulant més de 100 mm a Berga i fins a 87,3 mm a l’estació de la XEMA situada al

Santuari de Queralt, dels quals 45,0 mm van caure en 30 minuts. A més, una pedregada va causar

danys significativament importants a cultius de les comarques de la Noguera i del Segrià.

Episodi de ruixats i tempestes el dia 10 de juny a molts indrets del Pirineu, Prepirineu, nord de la

depressió Central i serralada Transversal, si bé les tempestes van afectar especialment el centre de

la comarca de la Garrotxa, quan un “tren convectiu” va provocar acumulacions extraordinàries al

voltant de la ciutat d’Olot, on l’estació de la XEMA va recollir fins a 115,2 mm, dels quals 73,9 mm

van caure en només 30 minuts. Aquest registre en 30 minuts és excepcional, ja que a l’històric de la

XEMA no hi ha precedents d’un registre tan elevat en mitja hora.

Episodi de ruixats i tempestes el dia 11 de juny que afectaren sobretot al Pirineu, Prepirineu i a la

meitat oest del país. Localment van ser d’intensitat forta i abundants. Destaquen les acumulacions

de la Cerdanya i l’extrem nord del Berguedà.

Episodi de ruixats el dia 12 de juny al quadrant nord-est, Prelitoral terç oest. Les precipitacions foren

localment fortes i abundants, tot i que a l'Alt Empordà van tenir ser d’intensitat torrencial i

acumularen quantitats molt abundants.

Episodi de precipitació entre els dies 13 i 17 de juny quan una pertorbació desenganxada del corrent

general deixa tempestes d’intensitat molt forta i acompanyades de calamarsa. Destaquen els 110,0

mm acumulats a la Vall de Bianya (XOM, la Garrotxa), els 106,3 mm de Certascan (2.400 m, el

Palars Sobirà), els 94,9 mm d’Olot (la Garrotxa) o els 83,1 mm de la Bisbal del Penedès (el Baix

Penedès).

Episodi de ruixats entre el 21 i 25 de juny. Van anar acompanyats de tempesta i localment de

calamarsa. Destaquen els 78,3 mm de Molló – Fabert (el Ripollès) o els 51,8 mm de Oix - Vila (XOM,

la Garrotxa).

10

Episodi d’onada de calor entre els dies 26 de juny i 8 de juliol, sobretot entre el 4 i el 7. El dia 7

l’estació de radiosondatge de Barcelona gestionada per l'SMC va mesurar el segon valor més elevat

de la seva sèrie de 17 anys de dades a 850 hPa (uns 1.500 m d'altura), 27,4 ºC. Aquest valor és

més de 10 ºC superior a la mitjana del període 1998-2015. La temperatura màxima va assolir els

40,0 ºC a més d’un terç de les estacions de la XEMA, situades a l’interior del país i a les comarques

del prelitoral Nord. Al llarg de l’episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar

almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil

98 de la temperatura màxima diària dels mesos d’estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del

litoral i prelitoral la temperatura es va mantenir per sota d’aquest llindar. Poc més de la meitat de les

estacions de la XEMA disponibles (89 de 175) van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies

consecutius, de manera que a molts sectors del país es pot parlar d’una autèntica onada de calor. A

més, la temperatura màxima va assolir els 43,0 ºC a Banyoles (el Pla de l’Estany) i Artés (el Bages),

valor que no s’assolia a Catalunya des del juliol de 1994.

Episodi de temperatura alta entre els dies 9 i 18 de juliol, amb l’arribada d’aire càlid a les capes

mitjanes de la troposfera i el domini d’una dorsal anticiclònica en superfície juntament amb un flux

del sud-oest. Entre els dies 9 i 15 de juliol les màximes es donaren a Ponent, afectant les comarques

del Pallars Jussà (38,1 ºC a Sant Romà d’Abella el dia 10), Segrià (37,5 ºC Seròs el dia 11) o la

Ribera d’Ebre (40 ºC a Vinebre el dia 13). A partir del 15 la presència d’una zona de baixes pressions

al sud-oest de les illes Britàniques va provocar un canvi de situació i una pujada encara més acusada

de la temperatura. L’estació de radiosondatge de Barcelona mostra un valor de 22,8 ºC a 850 hPa.

Destaquen els 39,3 ºC a la Pobla de Segur i Tremp el dia 16 (el Pallars Jussà), 39,1 ºC a Artés el dia

18 (el Bages) i 37,9 ºC a Torroja del Priorat el dia 19 (el Priorat). A més, 56 de les 178 estacions de

la XEMA van superar almenys un dia el llindar d’SMP per calor.

Episodi de tempestes entre el dia 16 i 18 de juliol, amb el pas d’un solc que va afectar el Pirineu i la

a la meitat occidental de Catalunya. Les quantitats més importants registrades a les estacions

gestionades per l’SMC van ser els 44,0 mm a Sasseuva (2.228 m, la Val d’Aran), els 35,8 mm a

Bonaigua (2.266 m, el Pallars Sobirà) i els 32,2 mm a Núria (1.971 m, el Ripollès).

Episodi de vent fort el dia 18 de juliol, fruit de les tempestes que van afectar la plana de Lleida, al

Prepirineu i a les parts més elevades del massís del Montseny, zones on es va superar el llindar baix

d’SMP per vent. Destaquen els 103,7 km/h a Alguaire (el Segrià) i els 103,3 km/h a Sant Romà

d’Abella (el Pallars Jussà).

Episodi de vent fort els dies 21 i 22 de juliol a la pla de Lleida, on es va superar el nivell baix d’SMP

per vent, al Prepirineu i nord del cap de Creus. Va estar relacionat amb les tempestes i el flux de

nord que es va generar a Catalunya després del pas de la pertorbació. Destaquen els 111,6 km/h

d’Alguaire o els 95,8 mm del Santuari de Queralt (el Berguedà).

Episodi de temperatura elevada entre el 19 i 23 de juliol, com a conseqüència de la subsidència

provocada per la falca anticiclònica retirada cap el sud d’Europa. Un total de 36 de les 178 estacions

de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d’SMP per calor, si bé només 2 les estacions de la

XEMA disponibles, Espolla (l’Alt Empordà) i Viladecans (el Baix Llobregat), van superar el llindar de

calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que tan sols a la serra de les Alberes i al delta del

Llobregat es pot parlar d’onada de calor durant aquest episodi.

Episodi de precipitació entre el 19 i 23 de juliol, moltes d’elles acompanyades de tempesta i, fins i

tot, de calamarsa i pedra. Destaquen els 141,4 mm de Gisclareny (el Berguedà), els 119,5 de

Cardona (XOM, el Bages), o els 91,6 mm d’Alinyà (l’Alt Urgell).

11

Episodi de precipitació el 25 i 26 de juliol, amb ruixats que van afectar molts indrets, però sobretot

al nord-est i a punts del sector central del litoral i prelitoral, on foren localment fortes. Destaquen els

76,0 mm de Beget (XOM, el Ripollès), els 58,3 mm de Maià de Montcal - Can Garriga (XOM, la

Garrotxa), els 39,1 mm a Banyoles (el Pla de l’Estany), i els 38,4 mm de Torredembarra (el

Tarragonès).

Episodi de tempestes entre els dies 29 i 31 de juliol. A les parts més elevades del Pirineu occidental

es van superar els 100 mm, mentre que a la resta de la serralada, al Prepirineu i punts del pla de

Lleida i de l’extrem sud del país van superar-se els 50 mm. Destaquen els 162,5 mm al Lac Redon

(2.247 m, la Val d’Aran); els 110,6 mm a Espot (2.519 m, el Pallars Sobirà) i 108,0 mm a Bonaigua

(2.266 mm).

Episodi de precipitació el dia 1 d’agost, quan un front va acabar de creuar Catalunya i va deixar

ruixats i tempestes. Van tenir una intensitat localment forta al quadrant nord-oriental, i van anar

acompanyades de ratxes de vent fort o fins i tot molt fort. Destaquen els 31,0 mm a Girona (el

Gironès) o els 28,6 mm a Santa Coloma de Farners (la Selva).

Episodi de precipitació entre els dies 3 i 6 d’agost, sobretot afectaren al Pirineu i litoral Central i Sud

els dies 3 i 4 i a l’extrem sud el dia 6. Destaquen els 18,1 mm d’ Espot (2.519 m) (el Pallars Sobirà),

els 15,1 mm d’ Alcanar (el Montsià).

Episodi de tempestes importants entre els dies 8 i 9 d’agost, amb el pas d’un front acompanyat d’un

embossament d’aire fred en altura que va afectar sobretot al Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany. En

poques hores es van acumular 90 mm a Canet d’Adri (el Gironès), 73,7 mm a Anglès (la Selva) o 58,2 mm a Banyoles – Mata (el Pla de l’Estany). La intensitat va ser localment forta o fins i tot

torrencial (quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts): l’estació d’Anglès va enregistrar 43,3 mm en

només 30 minuts, de manera que va superar el nivell 2 de SMP (més de 40 mm en 30 minuts). D’altra banda es va superar el nivell 1 de SMP per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30

minuts) a Banyoles (el Pla de l’Estany) amb 27,9 mm, a Girona (el Gironès) amb 21,2 mm i a Santa Coloma de Farners (la Selva) amb 21,1 mm.

Episodi de temperatura alta els dies 11 i 12 d’agost, sobretot pel que fa a la mínima, que va ser

superior als 25 ºC a diversos sectors del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el

Tarragonès, a banda del centre de Barcelona. També cal destacar mínimes de més 22 ºC en indrets

on això resulta poc habitual, com al Gironès, la Selva i el Segrià. La nit del 12 al 13 d’agost cal

destacar mínimes de més de 22 ºC en indrets on això és poc habitual, com per exemple al Gironès,

la Selva o bé el Segrià. A Aitona (el Segrià) es va registrar 22,7 ºC de mínima, la nit més càlida

registrada al llarg de la seva sèrie de 17 anys. Igualment, la de Vilobí d’Onyar (la Selva) va registrar

22,2 ºC de mínima i es tracta també la nit més càlida de la seva sèrie de 17 anys.

Episodi de ruixats i tempestes del dia 13 al 15 d’agost, amb el pas d’un solc acompanyat d’aire

relativament fred a les capes mitjanes i altes de l’atmosfera. Le precipitacions més abundants van

caure al quadrant nord-est. Localment els xàfecs van anar associats a temps sever, amb caiguda de

calamarsa o pedra, vents forts i intensa activitat elèctrica. La intensitat de precipitació va arribar a

ser forta o puntualment torrencial, i es va superar el llindar d’SMP a diverses estacions de la XEMA.

Cal destacar l’excepcional acumulació de precipitació en alguns sectors del vessant oriental del

massís del Montseny el dia 14, on es van arribar a acumular fins a més de 150 mm en menys de 3

hores, amb registres a les estacions de Breda (la Selva) i Campins (el Vallès Oriental) de 182,7 mm i

145,0 mm, respectivament. També va ser destacable l’activitat elèctrica de les tempestes.

12

Episodi de temperatura alta el dia 13 d’agost, quan 8 de les 176 estacions disponibles de la XEMA

van superar el llindar d’SMP per calor, és a dir, temperatura màxima per sobre del percentil 98

(P98). A algunes estacions es va registrar la temperatura més alta de l’any. És el cas dels 35,9 ºC de

l’Aldea (el Baix Ebre) o els 34,1 ºC de l’Illa de Buda (el Montsià).

Episodi general de precipitació entre el dia 17 i 19 d’agost. Localment foren d’intensitat forta o

torrencial i algunes estacions de la XEMA van superar l’SMP per intensitat de precipitació, com és el

cas de Torredembarra (el Tarragonès), on la precipitació màxima en 30 minuts va ser de 41,6 mm.

També destaquen quantitats recollides de més de 2 mm en un minut a punts del Pirineu i Prepirineu

o camp de Tarragona, on es van recollir les quantitats més importants.

Episodi de precipitació entre el 21 i 24 d’agost, amb el pas d’un pertorbació acompanyada d’aire fred

en altura. Localment foren d’intensitat forta i van anar acompanyades de tempesta. Destaquen els

43,8 mm a Setcases - Hostal Pastuira (XOM, el Ripollès) o els 39,6 mm a Busa - Guilanyà (XOM, el

Solsonès).

Episodi de xàfecs i tempestes el dia 31 d’agost al sud i meitat oest del país, alguns puntualment

d’intensitat forta i acompanyats de calamars o pedra a les Terres de l'Ebre, on aquest dia va ser el

més plujós de tot el mes. Les acumulacions més importants es van registrar al Montsià, amb 36,8

mm a Amposta i 29,8 mm a l’Illa de Buda.

Episodi de vent fort i molt fort el dia 31 d’agost, associat a les tempestes que van afectar Catalunya,

sobretot al quadrant nord-occidental. Es va superar el llindar dels 90 km/h a molts indrets. Destaquen

els 115,9 km/h de Sant Romà d'Abella (el Pallars Jussà) o 101,5 km/h a Boí (2.535 m) (l’Alta

Ribagorça).

13

3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a dos observatoris 3.1 Observatori de l’Ebre

3.1.1 Temperatura

L’estiu del 2015 ha estat càlid a l’Observatori de l’Ebre. La temperatura mitjana ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència6:

Temperatura mitjana estacional (°C)

2015 1961-1990 1971-2000 Estiu 26,7 24,3 24,7 Taula 5. Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

L’anomalia de temperatura ha estat de +2,4 ºC respecte de la mitjana 1961-1990 i de +2,0 ºC si es pren

com a referència el període 1971-2000. Aquest valor de temperatura suposa el tercer estiu més càlid des

de l’inici de la sèrie, l’any 1906, desprès dels de l’any 2003 (27,7 ºC) i 2009 (27,1 ºC), i iguala el valor de l’estiu de 2012 (26,7 ºC).

L’evolució mensual de la temperatura mitjana, amb les corresponents mitjanes climàtiques, ha estat la

següent:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2015 1961-1990 1971-2000 Juny 24,7 22,2 22,5

Juliol 28,7 25,4 25,7

Agost 26,7 25,3 25,9 Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Si la primavera va acabar amb el mes de maig més càlid des de que es disposa de registres en aquest

observatori, l’any 1906, durant els mesos d’estiu les mitjanes han estat de nou clarament per sobre de les climàtiques corresponents. Així, el desglossament mensual mostra un juny i agost càlids, amb

anomalies de +2,5 ºC si es compara amb la mitjana del període 1961-1990 i de +2,2 ºC si es pren com a referència el 1971-2000, i de +1,4 ºC respecte de la mitjana de 1961-1990 i +0,8 ºC respecte de la de

1971-2000, respectivament. Però ha estat el mes de juliol el què ha presentat les anomalies més

importants, concretament de +3,0 ºC i +3,3 ºC respecte de cadascun dels dos períodes de referència, resultant així el juliol més càlid des de que es disposa de registres en aquest observatori, superant els

juliols de 2006 (28,6ºC) i 2010 (28,3ºC).

6 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa

segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el de 1961-1990 i el de 1971-2000. Els valors mitjans climàtics mensuals, estacionals i anuals de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

14

El gràfic següent conté l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu (figura 5); s’observa una

tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 6 mostra

el gràfic d’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica.

Figura 5 Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2015) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 6 Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2015) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període de 1961-1990.

15

Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, aquesta ha resultat clarament superior a la mitjana dels dos

períodes climàtics de referència. Les anomalies concretes han estat de +2,7 ºC i +2,4 ºC, igualant així els

valors de l’estiu del 2012. Per a trobar un valor més elevat cal anar fins als anys 2003 (34,1 ºC) i 2009 (33,7 ºC).

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2015 1961-1990 1971-2000 Primavera 33,0 30,3 30,6 Taula 7. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana mensual durant l’estiu han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2015 1961-1990 1971-2000

Juny 31,7 28,8 28,4 Juliol 34,8 31,4 31,8

Agost 32,5 31,1 31,8 Taula 8. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Si analitzem les dades mes a mes es pot veure com la temperatura màxima mitjana ha seguit la

tendència de la temperatura mitjana, amb anomalies positives tots tres mesos, però en major mesura el

mes de juliol. Els valors concrets de l’anomalia son de +3,4 ºC respecte de la mitjana del període de 1961-1990 i de +3,0 ºC respecte de la del període de 1971-2000, resultant el segon juliol amb una

temperatura màxima mitjana més elevada, desprès del juliol de 2006 (35 ºC). Al juny aquestes van ser també molt elevades, de de +2,9 ºC i +3,3 ºC respecte a cada període de referència. Al darrer mes de

l’estiu, en canvi, les anomalies van ser més discretes, de +1,4 ºC si prenem com a referència el primer període, i de +0,7 ºC respecte el període de 1971-2000.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu ha resultat també un dels més càlids de tota la sèrie, amb valors clarament superior a les mitjanes climàtiques: +2,1 °C respecte de la mitjana del període de 1961-

1990 i +1,7 ºC respecte de la del període de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2015 1961-1990 1971-2000

Estiu 20,4 18,3 18,7 Taula 9. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

A continuació es mostren els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de l’estiu:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2015 1961-1990 1971-2000 Juny 17,8 16,2 16,5

Juliol 22,6 19,3 19,5

Agost 20,9 19,4 20,0 Taula 10. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Seguint la tendència de les mitjanes anteriors, les anomalies mensuals han estat positives també en tots

tres mesos de l’estació. Al mes de juny l’anomalia ha estat de +1,6 ºC si prenem com a referència el període 1961-1990 i de +1,3 ºC si en fixem amb el període 1971-2000. A l’agost les anomalies concretes

han estat de +1,5 ºC i +0,9 ºC respecte als dos períodes climàtics de referència. Però ha estat de nou el

16

mes de juliol el que presenta les anomalies més elevaves, de +3,3 ºC i +3,1 ºC respecte a cada període

de referència, resultant així el juliol amb la temperatura mínima mitjana més alta de tota la sèrie.

El gràfic que es mostra a continuació il·lustra l’evolució de la temperatura extrema de l’estiu des de l’inici de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un

nivell de confiança del 95% (figura 7).

Figura 7 Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2015) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

17

3.1.2 Precipitació

L’estiu del 2015 ha estat plujós a l’Observatori de l’Ebre, amb una precipitació recollida que ha estat clarament per sobre dels valors mitjans climàtics de referència, i cal anar fins a l’estiu de 1997 per a

trobar uns valors més elevats:

Precipitació estacional acumulada (mm)

2015 1961-1990 1971-2000

Estiu 137,0 90,2 91,3 Taula 11. Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant l’estiu ha estat:

· 46,8 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 151,9% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 45,7 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa

un 150,1% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

Tot seguit es mostra la precipitació de l’estiu desglossada per mesos:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2015 1961-1990 1971-2000 Juny 69,3 40,3 41,4

Juliol 46,0 13,5 13,4 Agost 21,7 56,4 36,5

Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

Aquest valor estacional de precipitació és el resultat d’un mes de juny plujós, un juliol molt plujós, amb valors acumulats molt superiors als climàtics i un agost sec. En analitzar aquests valors mensuals trobem un

mes de juny on la precipitació acumulada a ser clarament superior als valors mitjans climàtics de referència, amb percentatges de 172,0% i 167,4%, respectivament, respecte del període 1961-1990 i 1971-2000. Així,

el juny de 2015 ha resultat el segon més plujós en aquest observatori des de l’any 1992, desprès del recent juny de 2013. El mes de juliol, climàticament el més sec de tota l’estació, és el que presenta les anomalies

més elevades, concretament de 339,9% respecte del període 1961-1990 i de 343,2% respecte del període

1971-2000. El precedent més plujós el trobem el juliol de 2001. L’agost per contra, ha resultat sec, amb valors totals que suposen només un 59,5% i 59,6% respecte a cada període de referència.

18

Les figures 8 i 9 il·lustren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’estiu. No

s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

Figura 8

Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2015) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents als mesos de juny, juliol i agost del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

Figura 9

Percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de

l’Ebre (1906-2015) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’estiu del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

19

3.2 Observatori Fabra

3.2.1 Temperatura

L’estiu del 2015 ha resultat termomètricament càlid a l’Observatori Fabra, ja que la temperatura mitjana ha estat clarament superior a la dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C)

2015 1961-1990 1971-2000 Estiu 24,2 21,8 22,1 Taula 13. Comparació entre la temperatura mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia de la temperatura de l’estiu del 2015 respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990 ha estat

de +2,4 °C, i de +2,1 °C si es compara amb la mitjana del període 1971-2000, resultant el tercer estiu

més càlid des que es tenen registres en aquest observatori, per darrera dels estius de 2003 i 2009.

A continuació es mostra la taula que conté els valors mensuals de temperatura mitjana de l’estiu de 2015 i les corresponents mitjanes climàtiques:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2015 1961-1990 1971-2000

Juny 23,2 19,7 19,8 Juliol 26,0 23,1 23,3

Agost 23,5 22,6 23,2 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Tots tres mesos de l’estació han presentat anomalies positives, però ha estat el juny el que ha presentat els valors d’anomalia més elevats, un mes que es pot qualificar com a molt càlid en aquest observatori.

Concretament les anomalies han estat de +3,5 ºC respecte de la mitjana del període 1961-1990 i de +3,4 ºC respecte la de 1971-2000, resultant així el tercer més càlid de tota la sèrie, desprès del juny de

2003 i 2005. No ha estat un juny que es caracteritzés per registres màxims diaris molt elevats, sinó per la persistència de valors màxims per sobre de les màximes mitjanes. El juliol ha resultat també el tercer

més càlid de tota la sèrie, desprès dels juliols de 2006 i 2003. Les anomalies concretes són de +2,9 ºC

respecte de la mitjana del període 1961-1990 i de +2,7 ºC respecte la de 1971-2000. El darrer mes de l’estació és el què ha presentat valors més propers a la normalitat, amb anomalies positives molt

lleugeres, concretament de +0,9 ºC i +0,3 ºC respecte als valors climàtics de referència.

Els gràfics següents il·lustren l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu (figura 10) i l’anomalia

respecte de la mitjana climàtica (figura 11). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

20

Figura 10

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2015) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 11

Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2015) L’anomalia s’expressa pel que fa a la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període 1961-1990.

21

La temperatura màxima mitjana de l’estiu ha estat clarament superior als valors mitjans climàtics de

referència. Les anomalies concretes han estat de +2,9 °C i +2,6 °C respecte de les mitjanes dels dos

períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2015 1961-1990 1971-2000

Estiu 28,6 26,1 26,4 Taula 15. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La temperatura màxima mitjana ha estat, conjuntament amb la de l’estiu del 2006, la quarta més elevada de tota la sèrie.

La taula següent mostra els valors mensuals de temperatura màxima mitjana:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2015 1961-1990 1971-2000

Juny 27,8 23,8 23,9 Juliol 30,1 27,5 27,6

Agost 27,9 26,9 27,6 Taula 16. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

A nivell mensual s’observa com és el mes de juny el que ha acabat decantant la balança, essent un dels més càlids de tota la sèrie. Els valors concrets han estat de +4,0 ºC si es compara amb la mitjana del

període 1961-1990 i +3,9 ºC si es pren com a referència el 1971-2000. Al juliol, les anomalies van ser de +2,6 ºC i +2,5 ºC respecte a cada període de referència. Finalment, tot i ser positives, les anomalies al

mes de agost han estat més moderades, concretament de +1,0 ºC respecte de la mitjana del període

1961-1990 i de +0,3 ºC si es pren com a referència el període 1971-2000.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu ha seguit la mateixa tendència que les anteriors i també ha resultat superior a les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència. Les anomalies concretes han

estat de +2,4 ºC si la comparem amb la mitjana 1961-1990 i de +2,1 ºC en referència a la del període 1971-2000:

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2015 1961-1990 1971-2000 Estiu 20,0 17,6 17,9 Taula 17. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals de temperatura mínima mitjana al llarg de l’estiu han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2015 1961-1990 1971-2000

Juny 18,7 15,6 15,8

Juliol 22,0 18,7 18,9 Agost 19,2 18,4 18,9 Taula 18. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

La temperatura mínima mitjana ha seguit una tendència molt similar a la de les darreres variables de temperatura analitzades i ha estat per sobre de les mitjanes climàtiques durant tots els mesos de l’estació,

sobretot durant els dos primers. Al juny les anomalies han estat de +3,1 ºC respecte del període 1961-1990 i

22

de +2,9 ºC respecte del 1971-2000, mentre que al juliol els valors han estat de +3,3 ºC i +3,1 ºC respecte

dels dos períodes de referència. És de nou l’agost el què ha mostrat els valors més propers als climàtics, amb

unes anomalies de +0,8 ºC respecte del període 1961-1990 i de +0,3 ºC respecte del període 1971-2000.

El següent gràfic il·lustra l’evolució de la temperatura de l’estiu des de l’inici de la sèrie. S’hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana i

temperatura mínima mitjana.

Figura 12 Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2015) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

23

3.2.2 Precipitació

L’estiu de 2015 es pot qualificar com a sec a l’Observatori Fabra, ja que la precipitació acumulada ha estat inferior als valors mitjans climàtics de referència.

Precipitació estacional acumulada (mm)

2015 1961-1990 1971-2000 Estiu 78,0 116,8 115,9

Taula 19. Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant l’estiu ha estat de 78,0 mm: 38,8 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha

plogut un 66,8% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de 1961-1990).

37,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa

un 67,3% de la precipitació mitjana climàtica de 1971-2000).

La precipitació de l’estiu detallada per mesos ha estat la que es mostra tot seguit:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2015 1961-1990 1971-2000 Juny 10,8 39,0 42,5

Juliol 26,2 23,2 22,1

Agost 41,0 54,7 51,3 Taula 20. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals mostren un mes de juny amb un dèficit pluviomètric important, ja que la precipitació recollida que va suposar només 27,7% de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990 i el

25,4% de la del període 1971-2000. Aquesta precipitació és el resultat de només quatre dies de

precipitació en aquest observatori, cap d’ells amb més de 5,0 mm. El mes de juliol, per contra, va resultar lleugerament plujós, amb valors de precipitació mensual acumulada que van significar un

113,0% i 118,5% respecte de la mitjana de cada període de referència. Bona part d’aquesta precipitació es va recollir el dia 31, amb l’episodi de precipitació més important del mes. L’estiu va acabar també amb

un agost que es pot qualificar com a sec, amb una precipitació recollida que va suposar un 75,0% de la

precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990 i un 80,0% de la del període 1971-2000, fruit de diversos períodes d’inestabilitat que van provocar diversos episodis de precipitació, sobretot durant la

primera meitat llarga del mes.

A continuació es mostren els gràfics amb l’evolució de la precipitació durant l’estiu (figura 13) i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques (figura 14). No s’hi observa cap tendència

estadísticament significativa.

24

Figura 13

Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2015)

Figura 14 Percentatge de la precipitació de l’estiu pel que fa a la mitjana climàtica a l’Observatori

Fabra (1914-2015) Els valors s’expressen pel que fa a la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

25

4. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’)

durant l’estiu del 2015 a diferents fondàries ha estat la següent:

Estiu del 2015 Juny

T (°C) Juliol T (°C)

Agost T (°C)

T mitjana de l’estiu (°C)

En superfície 20,2 23,3 23,0 22,1

20 m de fondària 17,5 20,7 21,2 19,8 50 m de fondària 15,4 15,1 14,3 14,9

80 m de fondària 13,9 13,7 13,8 13,8 Taula 21. Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant l’estiu del 2015

La taula 22 mostra la temperatura mitjana dels mesos de juny, juliol i agost, així com la temperatura mitjana de l’estiu enregistrada a les diverses fondàries, calculada segons la mitjana climàtica del trentenni

1981-2010:

Estiu, mitjana del 1981-2010

Juny

T (°C) Juliol T (°C)

Agost T (°C)

T mitjana de l’estiu (°C)

En superfície 19,3 22,0 23,1 21,5

20 m de fondària 17,6 20,1 21,0 19,6 50 m de fondària 14,9 15,0 15,3 15,1

80 m de fondària 13,4 13,5 13,6 13,5 Taula 22. Temperatura mitjana climàtica de l’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest estiu respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de l’estiu

2015

Juny

T (°C)

Juliol

T (°C)

Agost

T (°C)

Estiu del 2015

(°C)

En superfície +0,9 +1,3 - 0,1 +0,7

20 m de fondària - 0,1 +0,6 - 0,2 +0,2

50 m de fondària +0,5 +0,1 -1,0 - 0,1 80 m de fondària +0,5 +0,2 +0,2 +0,3 Taula 23. Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’estiu

La temperatura mitjana de l’aigua del mar a les diferents fondàries ha estat globalment molt semblant a les mitjanes climàtiques corresponents. És només el nivell superficial el que presenta una anomalia més marcada,

concretament de +0,7 ºC. Pel que fa a l’evolució mensual, l’estiu va començar amb un juny caracteritzat per temperatures altes i nombroses calmes, alternat per alguns episodis de tramuntana, fet que va provocar que a

nivell superficial la temperatura de l’aigua estigués clarament per sobre de la mitjana climàtica; a les altres fondàries trobem valors per sobre de les mitjanes corresponents, tret del nivell dels 20 m de fondària, nivell

que presenta una lleugera anomalia negativa. Però ha estat el càlid juliol el que ha decantat finalment el

balanç positiu en superfície, amb una anomalia de +1,3 ºC i valors elevats també a 20 m de fondària. Per contra, l’estació va acabar amb un agost caracteritzat per valors lleugerament inferiors als climàtics a gairebé

tots els nivells.

26

Tot seguit es mostren els gràfics amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu

(figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les

fondàries.

Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l’estiu a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.