1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DEL 2013-2014

Data del document: 29 d’abril de 2014

L’hivern del 2013-2014 ha estat càlid a pràcticament tot Catalunya. Només a alguns punts

del Pirineu i Prepirineu occidental, així com també del Pirineu oriental, al pla de Lleida i al nord de la Ribera d’Ebre l’hivern es pot qualificar de normal.

Pel que fa a la pluviometria, l’hivern ha estat sec a la major part del Principat, i normal a bona part de Ponent, al Prepirineu Occidental i a punts del Prepirineu Oriental. En canvi, ha

estat plujós al Pirineu Occidental, a cotes altes del Pirineu i Prepirineu Oriental, a bona part de les comarques de la Segarra i l’Urgell, i més puntualment a d’altres zones elevades de

l’extrem sud de Ponent. Cal destacar, a més, les importants acumulacions de neu al Pirineu.

Pel que fa al vent, ha estat un hivern ventós, sobretot els mesos de gener i febrer.

INTRODUCCIÓ

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’hivern de Catalunya de l’any 2013-2014, la qual cosa es realitza després d’una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació

enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera prou homogènia gran

part del territori. Aquest contingut es presenta a la primera part.

En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l´hivern a partir

de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de

l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on

s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments

es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.

La informació del butlletí s’estructura en quatre apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’hivern del 2013-2014 a tot Catalunya

1.1 Temperatura

1.2 Precipitació

2. Episodis de l’hivern del 2013-2014

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern, segons dos observatoris

3.1 Observatori de l’Ebre 3.1.1 Temperatura

3.1.2 Precipitació

3.2 Observatori Fabra 3.2.1 Temperatura

3.2.2 Precipitació

4. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern a l’Estartit

Al llarg de tot l’informe s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), i la precipitació (PPT) en

mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat.

Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus

corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor

meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4

corresponent.

En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la

informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’extreuen de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, mentre que per a les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’hivern del 2013-2014 a tot Catalunya 1.1 Temperatura

L’hivern del 2013-2014 ha estat càlid a pràcticament la totalitat de Catalunya. Les zones on l’estació ha

estat especialment càlida han estat el litoral Central i el Prepirineu, sobretot en cotes elevades. Només ha

resultat normal a punts del Pirineu occidental i al pla de Lleida.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’hivern del 2013-2014 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de desembre, gener i febrer.

El comportament tèrmic del primer mes de l’estació s’explica per la persistència, bona part dels dies, de

situacions anticiclòniques que afavoriren la pujada de la temperatura en general, sobretot en zones

elevades, fruit de la inversió tèrmica. És precisament a causa d’aquesta inversió tèrmica que a les valls i fondalades de l’interior, així com al litoral sud, el mes de desembre es va pot qualificar de fred.

Durant els mesos de gener i febrer, així com en els darrers dies del mes de desembre, el temps a

Catalunya va estar marcat per una disposició molt zonal dels centres d’acció, fet que va afavorir els pas de diverses pertorbacions d’origen atlàntic que van provocar que la temperatura fos molt suau en

conjunt. Precisament, ha estat el mes de gener el que ha ponderat més en el balanç tèrmic del conjunt

de l’estació, ja que va ser càlid arreu de Catalunya, i molt càlid a l’altiplà Central, a la Noguera, al prelitoral Central i a l’extrem sud del país. Per contra, el mes de febrer ha suavitzat l’anomalia tèrmica

positiva a gran part del Pirineu, sobretot a cotes elevades del sector occidental, si bé també ha estat càlid a gran part de Catalunya i fins i tot tres EMA del sud del país gestionades per l’SMC han enregistrat la

temperatura màxima de tota la sèrie en un mes de febrer.

Gairebé la totalitat de les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques),

gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ha enregistrat valors de temperatura mitjana estacional per sobre de la mitjana climàtica. La taula següent recull les estacions en què les anomalies

positives han estat més remarcables:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +2,3

Barcelona - el Raval el Barcelonès +2,2

Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà +2,2 Santuari de Queralt el Berguedà +2,1

Muntanyola Osona +2,1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya +1,9

Vilassar de Mar el Maresme +1,8 Font-rubí l’Alt Penedès +1,8

Castellnou de Bages el Bages +1,7

Perafita Osona +1,7 Vic Osona +1,7

Viladrau Osona +1,7 Cabrils el Maresme +1,6

Molló el Ripollès +1,6 Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a l’hivern del 2013-2014

4

A continuació es mostren els valors de les anomalies negatives, que únicament trobem en tres de les 170

estacions:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -0,2

Sort el Pallars Sobirà -0,2 Seròs – Depuradora el Segrià -0,1

Taula 2: Anomalies negatives corresponents a l’hivern del 2013-2014

5

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l’hivern del 2013-2014 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2 Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos d’hivern del 2013-2014 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2 Precipitació

L’hivern del 2013-2014 ha estat sec a gairebé tot Catalunya, i normal a bona part de Ponent, al Prepirineu occidental i a punts del Prepirineu oriental. En canvi, ha estat plujós al Pirineu occidental, a

cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental, i a punts de l’altiplà Central i de la Ribera d’Ebre. Cal destacar, a més, les importants acumulacions de neu al Pirineu.

Si analitzem les quantitats totals recollides durant l’hivern, les precipitacions més abundants s’han

enregistrat a l’alta muntanya, com és normal en aquesta època de l’any. Pel que fa als totals menys

importants, aquests s’han donat a les comarques tarragonines del Montsià, el Baix Ebre i el Tarragonès, així com també a l’Alt Empordà.

El precedent d’hivern més sec que aquest el trobem a bona part de Catalunya en el darrer hivern 2012-

2013, tret de la zona de l’extrem sud del país, on hauríem de retrocedir a l’hivern 2011-2012.

La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació durant l’hivern de 2013-2014 (mapa

esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació hivernal respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). A la figura 4 s’il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos

de desembre de 2013 i gener i febrer de 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

A grans trets, els mesos de desembre i febrer es van caracteritzar per ser secs a la major part de Catalunya. El desembre fins i tot va ser molt sec al quadrant nord-est, a la conca del Llobregat i al litoral

sud, mentre que el febrer ho fou als extrems nord-est i sud del país.

El primer mes de l’hivern es pot qualificar de normal al Pirineu i Prepirineu.

El mes de gener fou sec a gran part del litoral i prelitoral, i molt sec al Delta de l’Ebre. Per contra, va ser

plujós a Ponent i a la conurbació de Barcelona i sud de la Costa Brava, i molt plujós a les comarques de la Val d’Aran i zones elevades del Pallars Sobirà, així com a punts de l’altiplà Central i de la Ribera d’Ebre.

Pel que fa al mes de febrer, també es pot qualificar de plujós en aquestes dues darreres àrees del centre

i sud del país, conjuntament amb el Pirineu.

Pel que fa a les acumulacions de neu, tot i no ser un hivern gaire fred, l’hivern 2013-2014 s’ha de

considerar com un any nivós, sobretot per les nevades caigudes durant els mesos de gener i febrer derivades d’una configuració general molt zonal que ha generat el pas freqüent de sistemes frontals

d’origen atlàntic, que han acumulat força neu a cotes altes.

La taula següent mostra les dades de precipitació superiors a 150 mm enregistrades per les EMA

gestionades per l’SMC:

7

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 441,8 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 435,6

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 406,8 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 329,4

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 305,3

Vielha e Mijaran la Val d'Aran 295,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 288,7

Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 277,3 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 258,2

Malniu (2.230 m) la Cerdanya 242,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló la Cerdanya 231,1

Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 221,5

el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 214,2 Gisclareny el Berguedà 194,2

Núria (1.971 m) el Ripollès 167,4 Sort el Pallars Sobirà 164,1 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’hivern del 2013-2014

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 45 mm,

enregistrats durant l’hivern del 2013-2014 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

els Alfacs el Montsià 33,7

Castelló d'Empúries l'Alt Empordà 35,1 Alcanar el Montsià 35,6

Illa de Buda el Montsià 36,5 l’Aldea el Baix Ebre 38,6

Amposta el Montsià 39,0

Roses l’Alt Empordà 43,9 Torredembarra Tarragonès 44,3

Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’hivern del 2013-2014

8

Figura 3 Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern del 2013-2014 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 4 Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de desembre de 2013 i gener i febrer de 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

9

2. Episodis de l’hivern 2013-2014

A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc durant l’hivern del 2013-2014, en ordre cronològic.

Episodi de boira els primers 18 dies de desembre a les planes i depressions de l’interior, algunes

d’aquestes gebradores i amb una marcada inversió tèrmica. Va glaçar a la plana de l’Alt i Baix

Empordà, fins a la mateixa línia de la costa i es va superar el llindar d’SMP (Situació Meteorològica de

Perill) per fred.

El pas d’un front atlàntic el 19 i 20 de desembre va deixar precipitacions generals, amb quantitats

d’entre 5 i 30 mm en conjunt. Cal destacar la posterior baixada de la temperatura tret de a les planes i fondalades de l’interior, on pujaren al desaparèixer la boira.

Entre el 21 i 23 de desembre retornà l’anticicló i la boira a l’interior.

Precipitació abundant o molt abundant entre el 24 i 26 de desembre al vessant sud del Pirineu, amb

flux del sud-oest. Registres al Pirineu occidental d’entre 50 i 95 mm. Vent de component nord fort,

amb ratxes de més de 90 km/h i superació d’SMP a l’Alt Empordà, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Tarragonès i la Selva.

Precipitació feble al terç oest, sobretot al Pirineu i Prepirineu, pel pas d’ un front poc actiu entre el 28 i

29 de desembre. Acumulacions d’entre 5 i 12 mm.

Precipitacions generals entre l’1 i el 5 de gener, sobretot al vessant sud del Pirineu, on van caure

entre 20 i 65 mm i entre 10 i 35 cm de neu nova.

Vent fort el 4 i 5 de gener al nord del cap de Creus, la vall de l’Ebre i les parts més elevades del país,

amb cops de més de 90 km/h a molts indrets. Fins a 145,4 km/h a Portbou (l’Alt Empordà) o 112,0 km/h al Perelló (el Baix Ebre) i a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà).

Precipitacions minses o poc abundants l’11 i 12 de gener, sobretot al litoral i al prelitoral central.

Una pertorbació que va creuar Catalunya els dies 13 i 14 de gener va deixar precipitacions generals

però poc abundants, amb quantitats que van arribar a 13,7 mm a Lac Redon (2.247 m) (la Val

d’Aran).

Un front poc actiu va deixar precipitacions febles i disperses el 15 i 16 de gener, amb quantitats de

6,9 mm a Boí (2.535 m) (l’Alta Ribagorça) i 4,7 mm a Aitona i Alfarràs (el Segrià), entre les quantitats més destacades.

Precipitació general entre el 18 i el 21 de gener, amb quantitats abundants al Pirineu i Prepirineu,

prelitoral i alguns sectors de l’interior del país, i molt abundants (superiors a 50 mm) a la Ribera d’Ebre, al Priorat i a l’alta muntanya pirinenca. Gruixos importants de neu nova, d’entre 20 i 40 cm,

per sobre dels 1.600 metres. Cal destacar que localment van ser intenses i van anar acompanyades de tempesta i calamarsa abundant.

Fort vent entre els dies 18 i 20 de gener, en un inici de component sud que va afectar les parts més

elevades de la serralada del prelitoral, però després del pas del front va girar a component nord i va

afectar els dos extrems del país, amb cops de més de 90 km/h.

10

Precipitació general entre els dies 22 i 25 de gener, les més importants al vessant nord del Pirineu, on

no és habitual que durant l’hivern es produeixin aquestes acumulacions: 84,3 mm a Vielha, dels quals

63,8 mm van caure al llarg del dia 24. L’EMA de Vielha, instal·lada fa 18 anys, no havia enregistrat mai en un mes hivernal una precipitació tan abundant en 24 hores. Acumulacions de neu de fins a 74

cm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà), amb fort vent a cotes altes del Pirineu.

El 25 de gener un episodi de vent fort del nord va afectar les zones més elevades del país, el nord del

cap de Creus i la vall de l’Ebre, amb ratxes de 150,5 km/h a Boí (2.535 m) (l’Alta Ribagorça), 138,6

km/h a Portbou (l’Alt Empordà) i 115,2 km/h a Espot (2.519 m) (el Pallars Sobirà).

Important ascens de la temperatura el dia 25 de gener, amb valors màxims al voltant dels 20 °C al

pla de Lleida i a les comarques del sud del litoral i prelitoral, i mínims que a causa del vent de mestral

es situaren al voltant dels 15 °C a bona part del Baix Ebre i del Montsià, uns registres excepcionals en un mes de gener. Temperatura mínima de 15,1 °C a Ulldecona – els Valentins i a Alcanar (el Montsià),

15,3 °C a Amposta (el Montsià) o 13,7 °C a Benissanet (la Ribera d’Ebre).

Una pertorbació va creuar Catalunya entre els dies 26 i 28 de gener i va afectar sobretot el vessant

nord del Pirineu i el quadrant nord-est del país (quantitats d’entre 20 i 30 mm de precipitació i gruixos

d’entre 10 i 30 cm de neu), amb precipitacions que van acompanyades de tempesta i calamarsa. També va afectar, de forma més minsa, el terç oest.

Vent fort del nord als dos extrems del país entre el 26 i 30 de gener, amb 132,1 km/h a Portbou (l’Alt

Empordà).

Precipitació general entre el 29 i 31 de gener, més important al litoral, prelitoral i depressió Central,

on van caure quantitats d’entre 20 i 30 mm.

Precipitació extensa entre l’1 i 3 de febrer, però amb quantitats minses en general, o poc abundants,

entre 10 i 20 mm a cotes elevades del Pirineu i al litoral central. Acumulacions d’entre 10 i 15 cm de neu nova a cotes altes del Pirineu Occidental.

La temperatura mínima més baixa de l’hivern climàtic es va donar la matinada del 3 de febrer al litoral

i prelitoral i superació del llindar d’SMP per fred a quatre estacions.

Episodi de precipitació general els dies 4 i 5 de febrer tret de l’extrem nord-est del país i la Vall d’Aran,

amb acumulacions més importants al vessant sud del Pirineu, on van caure entre 10 i 20 mm en conjunt, i entre 10 i 25 cm de neu nova.

Vent fort del sud-oest els dies 4 i 5 de febrer al vessant sud del Pirineu, al nord del cap de Creus i a la

part més elevada del Montseny, amb 127,8 km/h al Puig Sesolles (1.668 m) (el Vallès Oriental).

Precipitació al terç nord el 6 i 7 de febrer, d’intensitat feble en general, però puntualment moderada al

nord-est, on anaren acompanyades de calamarsa.

Vent fort del sud-oest els dies 6 i 7 de febrer, sobretot a les parts més elevades del Montseny i al

vessant sud del Pirineu.

Episodi molt extens de vent fort entre els dies 8 i 11 de febrer, primer de sud-oest i posteriorment de

nord, que va afectar sobretot els dos extrems del país i zones elevades del Pirineu i de la serralada Prelitoral. Superació d’SMP per vent a les EMA de Mas de Barberans (el Montsià), amb 129,6 km/h i

Tarragona – Complex Educatiu (el Tarragonès), amb 91,1 km/h.

11

Episodi de precipitació general entre el 8 i 11 de febrer, amb quantitats d’entre 20 i 40 mm a molts

indrets del Pirineu, Prepirineu i a alguns punts del litoral, i gruixos de neu nova d’entre 5 i 20 cm al

sector occidental del Pirineu, sobretot a cotes elevades de la serralada.

Episodi de calor els dies 13 i 14 de febrer, amb una massa càlida procedent del nord d’Àfrica.

Augment de la temperatura, en especial al litoral i prelitoral, on es van batre alguns rècords de

màxima i mínima.

Fort vent del sud-oest el 13 i 14 de febrer, sobretot al Montseny i al vessant sud del Pirineu, amb

134,6 km/h al Puig Sesolles (1.668 m) (el Vallès Oriental).

Entre el 13 i 17 de febrer precipitacions generals pel pas d’una pertorbació. Les acumulacions més

importants es van donar al sector oriental del Pirineu, sobretot a les comarques del Ripollès, la

Cerdanya i el Berguedà, amb acumulacions d’entre 20 i 40 mm en general i acumulacions de neu nova de fins a 41 cm a Setcases – Hostal Pasturia (1.999 m) - XOM.

Precipitacions al Pirineu i quadrant nord-est els dies 21 i 22 de febrer, en forma de ruixats dispersos

que anaren acompanyats de tempesta i calabruix. Van acumular quantitats minses o poc abundants

(fins a 20 mm en 24 hores).

Precipitacions extenses entre el 25 i 28 de febrer. Les més importants es van concentrar al vessant

nord del Pirineu, on es van acumular quantitats entre 20 i 45 mm i fins a 11 cm de neu nova.

Vent fort del nord el 27 i 28 de febrer, sobretot als dos extrems del país i les parts més elevades del

Pirineu, de la serralada Prelitoral i del Prepirineu.

12

3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern a dos observatoris

3.1 Observatori de l’Ebre

3.1.1 Temperatura

L’hivern del 2013-2014 s’ha de qualificar de càlid. La temperatura mitjana ha estat superior a la

temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5:

Temperatura mitjana estacional (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Hivern 11,0 10,1 10,4 Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana de l’hivern amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

Concretament, les anomalies de la temperatura mitjana han estat de +0,9 °C respecte de la mitjana de

1961-1990 i de +0,6 °C si es pren com a referència la de 1971-2000. Cal assenyalar que la temperatura mitjana de l’hivern de 2013-2014 continua la tendència dels darrers tres hiverns, en què aquesta ha estat

superior a la mitjana climàtica. La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques dels dos períodes climàtics de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Desembre 9,7 10,1 10,4 Gener 11,6 9,4 9,6

Febrer 11,7 10,7 11,1 Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

En analitzar la temperatura mitjana mensual es pot veure com aquesta mostra uns valors bastant semblants durant els mesos de gener i febrer, mentre que al desembre és clarament inferior.

Climàticament el mes de gener és el més fred, però l’hivern del 2013-2014 mostra els valors més baixos durant el mes de desembre. En comparar els valors amb les mitjanes climàtiques, els mesos de gener i

febrer es poden considerar càlids, mentre que el desembre va ser normal en comparar-lo amb la mitjana 1961-1990 o fred si prenem com a referència el 1971-2000. Els valors concrets de les anomalies van ser,

al desembre, de -0,4 °C si es compara amb el valor de 1961-1990 i de -0,7 °C si es pren com a

referència el període 1971-2000. Al gener en canvi, les diferències amb el valor climàtic es van incrementar, i ha resultat ser un mes notablement càlid: +2,2 °C respecte del primer període de

referència i +2,0 °C respecte del segon. Així, s’ha d’anar fins al gener del 2004 per a trobar un gener tan càlid. El darrer mes de l’hivern, el febrer, ha estat també un mes càlid, amb anomalies de +1,0 °C en

referència al període 1961-1990 i +0,6 °C en relació al 1971-2000. Tot seguit es mostra el gràfic que

conté l’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern (figura 5), en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 6 mostra el gràfic d’anomalia

respecte de la temperatura mitjana climàtica.

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa

segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el de 1961-1990 i el de 1971-2000. Els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

13

Figura 5

Evolució de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) L’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 6

Anomalia de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període de 1961-1990.

14

Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, també ha estat superior a la mitjana dels dos períodes

climàtics de referència; concretament, les anomalies han estat de +0,9 °C i +0,6 °C.

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Hivern 15,6 14,7 15,0 Taula 7. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana detallats per mesos han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Desembre 14,2 14,4 14,7

Gener 15,5 13,9 14,1

Febrer 17,2 15,7 16,2 Taula 8. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

A mesura que ha anat avançant l’hivern, els valors de temperatura màxima han anat pujant. S’observa

un clar contrast entre els dos darrers mesos de l’hivern, que van resultar càlids en comparació amb les mitjanes climàtiques, i el desembre, mes que es pot considerar com a normal en comparar-lo amb els

valors climàtics de referència. Les anomalies van ser: -0,2 °C i -0,5 °C al desembre, +1,6 °C i +1,4 °C al

gener i +1,5 °C i +1,0 °C al febrer.

La temperatura mínima mitjana de l’hivern ha estat superior a les mitjanes climàtiques: +0,9 °C respecte de la mitjana del període de 1961-1990 i +0,6 °C respecte de la del període de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Hivern 6,3 5,4 5,7 Taula 9. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

A continuació es mostren els valors de temperatura mínima mitjana de cada mes de l’hivern i les seves corresponents mitjanes climàtiques:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Desembre 5,1 5,8 6,1 Gener 7,7 4,8 5,1

Febrer 6,2 5,6 6,0 Taula 10. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

El comportament de la temperatura mínima ha estat molt semblant al de la temperatura màxima. Així,

destaca l’anomalia relativa al mes de gener, que ha estat de +2,9 °C i +2,6 °C en comparació amb les mitjanes de tots dos períodes de referència. L’anomalia positiva de la temperatura mínima va ser més

discreta al mes de febrer, amb valors +0,6 °C i +0,2 °C, respectivament, mentre que durant el primer

mes de l’hivern, el desembre, al igual com va passar amb la temperatura màxima, les anomalies van ser negatives, de -0,7 °C si es pren com a referència el període 1961-1990, i -1,0 °C si es compara amb el

període 1971-2000.

15

El gràfic següent il·lustra l’evolució de la temperatura extrema de l’hivern des del començament dels

registres. Totes les variables, menys la temperatura màxima absoluta, presenten una tendència positiva

estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 7).

Figura 7

Evolució de les temperatures extremes de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’hivern (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

16

3.1.2 Precipitació

L’hivern del 2013-2014 ha estat sec a l’Observatori de l’Ebre; la precipitació recollida ha estat inferior als valors mitjans climàtics de referència:

Precipitació estacional acumulada (mm)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Hivern 70,6 112,5 108,8

Taula 11. Comparació entre els valors de precipitació de l’hivern i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació

acumulada durant l’hivern ha estat:

· 41,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 62,8% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 38,2 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa un 64,9% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

Tot seguit es mostren els valors de precipitació de l’hivern desglossada per mesos:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Desembre 8,2 45,9 47,2 Gener 46,6 33,6 35,3

Febrer 15,8 33,0 26,4 Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d’hivern i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

La precipitació recollida durant el primer mes de l’hivern ha estat molt per sota dels valors mitjans climàtics dels dos períodes de referència, de manera que el mes de desembre ha resultat ser molt sec, continuant la

tendència dels darrers tres desembres. Aquest fet s’explica per la presència d’una persistent situació anticiclònica que va tenir lloc durant bona part del mes. En canvi, el mes de gener es pot considerar com a

plujós, com a conseqüència d’una disposició molt zonal dels centres d’acció que van afavorir el pas de diverses pertorbacions d’origen atlàntic. El darrer mes de l’hivern va ser sec, fet que s’explica pel pas de

diversos sistemes frontals que acompanyats de vents del sud-oest, arribaren molt desgastats. Els

percentatges concrets de la precipitació acumulada mensual respecte de les mitjanes climàtiques van ser: al desembre, el 17,9% respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990 i el 17,4% respecte de la del 1971-

2000; al gener, el 138,7% i el 132,0%, respectivament, mentre que al febrer els percentatges van ser del 47,9% i del 59,8%.

Les figures 8 i 9 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’hivern. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

17

Figura 8

Evolució de la precipitació de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’hivern del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern d’aquell any.

Figura 9 Percentatge de la precipitació de l’hivern respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de

l’Ebre (1906-2014) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’hivern dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’hivern del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern d’aquell any.

18

3.1 Observatori Fabra

3.2.1 Temperatura

La temperatura mitjana de l’hivern del 2013-2014 a l’Observatori Fabra ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Hivern 10,0 8,5 8,8 Taula 13. Comparació entre la temperatura mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +1,5 °C si es compara amb el període de referència 1961-1990 i de +1,2 °C en

comparació amb el de 1971-2000. Així, l’hivern ha resultat termomètricament càlid. Per trobar un hivern

similar s’hauria d’anar fins a l’hivern 2006-2007, on la temperatura mitjana estacional fou lleugerament superior, de 10,4 °C.

Els valors mensuals de temperatura mitjana de l’hivern del 2013-2014 han estat els següents:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Desembre 10,1 8,7 9,1 Gener 9,8 8,1 8,2

Febrer 10,1 8,7 9,2 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

La temperatura mitjana mensual ha estat molt similar durant els tres mesos d’hivern, i s’ha mantingut al voltant dels 10 °C, tot i que ha estat lleugerament inferior al gener. Així, l’evolució de la temperatura

mitjana ha seguit el comportament mitjà climàtic, ja que habitualment el desembre i el febrer tenen valors de temperatura mitjana molt semblants, mentre que el gener és lleugerament més fred. La causa

dels valors de temperatura elevats enregistrats durant els tres mesos de l’hivern va ser la presència en general d’altes pressions, molt persistents en el cas dels primers 18 dies del mes de desembre, però

també un tipus de configuració sinòptica molt zonal que en els darrers dies del mes de desembre i bona

part de gener i febrer va afavorir el pas de diversos sistemes frontals molt desgastats que van bloquejar les entrades d’aire fred procedent de latituds altes. Les anomalies concretes van ser, al desembre, de

+1,4 °C respecte del període 1961-1990 i de +1,0 °C en comparació amb el de 1971-2000, al gener de +1,7 °C i +1,6 °C respecte de cadascun dels períodes i, finalment, al febrer de +1,4 °C i +0,9 °C.

Tot seguit es mostren els gràfics que mostren l’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 10 i 11). S’hi observa una tendència positiva estadísticament

significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

19

Figura 10

Evolució de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2014) L’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2014) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990.

20

La temperatura màxima mitjana de l’hivern ha estat superior als valors mitjans climàtics; les anomalies

han estat de +2,1 °C i +1,8 °C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000

Hivern 13,5 11,4 11,7 Taula 15. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors de temperatura màxima mitjana mensual dels tres mesos de l’hivern han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Desembre 13,4 11,5 11,7

Gener 13,1 10,8 11,0

Febrer 13,9 11,9 12,4 Taula 16. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

L’evolució mensual mostra com durant tots tres mesos els valors de la temperatura màxima mitjana van

estar notablement per sobre de la mitjana. Pel que fa a les anomalies concretes, al desembre van ser de +1,9 °C si es compara amb el període 1961-1990 i de +1,7 °C respecte de la mitjana del període 1971-

2000, al gener de +2,3 °C i +2,1 °C respectivament i, finalment, al febrer, de +2,0 °C i +1,5 °C.

La temperatura mínima mitjana de l’hivern ha estat clarament superior a les mitjanes climàtiques:

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Hivern 6,5 5,6 5,9 Taula 17. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La temperatura mínima mitjana de cada mes de l’hivern de 2013-2014 i les seves corresponents mitjanes

climàtiques han estat les que mostra la següent taula:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Desembre 6,8 6,0 6,4

Gener 6,4 5,3 5,5

Febrer 6,2 5,5 5,9 Taula 18. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

La temperatura mínima mitjana estacional ha estat clarament superior a les dues mitjanes climàtiques. A nivell

mensual aquesta variable també ha seguit aquesta tendència, en especial el mes de gener. Pel que fa als valors concrets de les anomalies, al desembre van ser de +0,8 °C i +0,4 °C respecte de cada període de

referència, al gener de +1,1 °C respecte el primer període i de +0,9 °C respecte el segon, mentre que al febrer van ser de +0,7 °C i +0,3 °C.

L’evolució de la temperatura de l’hivern es mostra al següent gràfic. S’hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana, temperatura

mínima mitjana i temperatura mínima absoluta.

21

Figura 12

Evolució de les temperatures extremes de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2014) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’hivern (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

22

3.2.2 Precipitació

L’hivern del 2013-2014 a l’Observatori Fabra ha estat sec, amb una precipitació acumulada inferior als valors mitjans climàtics:

Precipitació estacional acumulada (mm)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Hivern 82,0 138,3 147,9

Taula 19. Comparació entre els valors de precipitació de l’hivern i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant l’hivern ha estat de 82,0 mm: 56,3 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha

plogut un 59,3% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de 1961-1990).

65,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa

un 55,4% de la precipitació mitjana climàtica de 1971-2000).

Els valors de precipitació a nivell mensual han estat els següents:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2013-2014 1961-1990 1971-2000 Desembre 16,2 52,5 61,6

Gener 43,0 46,6 52,7

Febrer 22,8 39,2 33,6 Taula 20. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d’hivern i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Durant tots tres mesos es va recollir una precipitació inferior als valors mitjans climàtics (dèficit). El desembre va ser especialment sec, ja que només va ploure un 30,9% respecte de la precipitació mitjana

climàtica del període 1961-1990, i un 26,3% si es pren com a referència la del 1971-2000. La causa va

ser, principalment, la persistència d’un potent anticicló els primers 18 dies del mes. La precipitació recollida al gener va representar un 92,3% de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990, i

un 81,6% si es compara amb la del període 1971-2000. Pel que fa al febrer, va ploure un 58,2% respecte de la mitjana del període de referència 1961-1990 i un 67,9% si es compara amb la del 1971-

2000.

Els gràfics següents (figures 13 i 14) mostren l’evolució de la precipitació durant l’hivern i del

percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

23

Figura 13

Evolució de la precipitació de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2014)

Figura 14 Percentatge de la precipitació de l’hivern respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori

Fabra (1914-2014) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’hivern dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

24

4. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’hivern a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’)

durant l’hivern del 2013-2014 a diferents fondàries ha estat la següent:

Hivern del 2013-2014 Desembre

T (°C) Gener T (°C)

Febrer T (°C)

T mitjana de l’hivern (°C)

En superfície 14,0 13,8 13,3 13,7

20 m de fondària 13,9 13,8 13,4 13,7 50 m de fondària 13,8 13,8 13,2 13,6

80 m de fondària 13,6 13,7 13,2 13,5 Taula 21. Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant l’hivern del 2013-2014

La taula 22 mostra la temperatura mitjana dels mesos de desembre, gener i febrer, així com la temperatura mitjana de l’hivern enregistrada a les diverses fondàries, calculada segons la mitjana

climàtica del trentenni 1981-2010:

Hivern, mitjana del 1981-2000

Desembre

T (°C) Gener T (°C)

Febrer T (°C)

T mitjana de l’hivern (°C)

En superfície 14,2 13,0 12,5 13,2

20 m de fondària 14,3 13,1 12,6 13,4 50 m de fondària 14,4 13,2 12,6 13,4

80 m de fondària 14,3 13,1 12,6 13,3 Taula 22. Temperatura mitjana climàtica de l’hivern de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest hivern respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de l’hivern

2013-2014

Desembre

T (°C)

Gener

T (°C)

Febrer

T (°C)

Hivern del 2013-2014

(°C)

En superfície -0,2 +0,8 +0,8 +0,5

20 m de fondària -0,4 +0,7 +0,8 +0,3

50 m de fondària -0,6 +0,6 +0,6 +0,2 80 m de fondària -0,7 +0,6 +0,6 +0,2 Taula 23: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’hivern

La temperatura mitjana de l’aigua del mar a les diferents fondàries ha estat en general molt similar a les mitjanes climàtiques. A totes les fondàries les anomalies han estat clarament positives durant els mesos de

gener i febrer, mentre que durant el mes de desembre les anomalies són negatives a totes les fondàries

mesurades. L’anomalia negativa és menys marcada a mesura que ens acostem a la superfície. Malgrat les anomalies negatives que mostren tots els nivells mesurats durant el mes de desembre, les clares anomalies

positives del dos darrers mesos de l’hivern han pesat prou com per a que els totals de l’hivern fossin positius a totes les fondàries.

Tot seguit es mostren els gràfics amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’hivern (figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les

fondàries.

25

Figura 15

Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’hivern El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l’hivern a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.