1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2020 Data del document: 7 d’octubre de 2020

L’estació ha resultat càlida, especialment a punts del prelitoral i del litoral Central, però sense

grans anomalies

La precipitació ha presentat valors diferenciats, amb els sectors més secs a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Alt Empordà, i els més plujosos al quadrant nord-est, on en alguns indrets ha estat

l’estiu més plujós de les darreres dècades

La irradiació solar global ha estat per sota de la mitjana, especialment al quadrant nord-est

Durant l’estiu s’han donat alguns episodis de vents localment forts, sovint associats a les

tempestes, però cap d’ells ha estat general

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de l’estiu 2020

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ............................................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de l’estiu 2020 a tot Catalunya .............................................................................. 6

2.1. Temperatura de l’estiu 2020 en el context històric ....................................................................................... 9

2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ..................................................................... 9

3. Balanç de la precipitació de l’estiu del 2020 a tot Catalunya.........................................................................10

3.1. Precipitació de l’estiu 2020 en el context històric ....................................................................................... 13

3.1.1. Anàlisi d’estius precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys ........................................ 13

4. Dies de tempesta del 2020 segons la XDDE ...................................................................................................14

5. Principals episodis de vent fort de l’estiu del 2020 .......................................................................................15

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’estiu 2020 .................................................................................16

7. Episodis meteorològics de l’estiu 2020 .........................................................................................................17

8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya ................................................................................................................20

8.1. Temperatura de l’estiu 2020 als observatoris de l’Ebre i Fabra .................................................................. 20

8.2. Precipitació de l’estiu 2020 als observatoris de l’Ebre i Fabra .................................................................... 26

9. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit ........................................31

10. ANNEX ......................................................................................................................................................33

3

◀

1. Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu 2020, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret

d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En relació amb les dades utilitzades:

En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica del l’estiu per a les variables

temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 6 es dona un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de

les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa

d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori.

La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s’usen també les sèries

climàtiques del període 1950-2017 referenciades al BAIC (Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics).

A l’apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la l’estiu pel que fa a dies de tempesta. En aquest

cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l’SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l’SMC.

En l’apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat

durant l’estiu, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge

gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat, ...). Es pot ampliar la informació

descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 9 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de les dades

de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries

històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a

Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

A l’apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des

del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.

En relació amb el càlcul dels valors estacionals:

Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades del mes

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra (propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)) i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades

com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

4

que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres

mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les

últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb

el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU).

Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els

corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un

indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels

valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el

període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa

amb un període de referència de només 10 anys, 2010-2019.

En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s’explicita

una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula,

estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer esment que les

sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis

d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o

mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi

de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

• Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per krigatge (kriging), tenint en

compte com a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes)

• Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

• Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:

Es detallen els episodis que s’han identificat durant l’estiu2020, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera

ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat, ...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb

la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:

5

Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen les dues

sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions

Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.

Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment

dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica

històrica.

Les sèries climàtiques històriques amb inici el 1950, o a inicis del s. XX, són:

(*) Sèries amb continuïtat gràcies a la XEMA

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:

Es presenta, al final de l’informe a manera d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici

1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *

2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950

12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *

3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *

4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *

5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *

6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *

7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *

8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950

9 Oliana Alt Urgell 1950 *

6

◀

2. Balanç de la temperatura de l’estiu 2020 a tot Catalunya

L’estiu 2020 ha estat càlid a la major part de Catalunya, especialment a indrets del prelitoral i del litoral

Central, però amb l’excepció de punts de la serra de Prades, de Ponent i del Pirineu, on es pot qualificar de normal.

Tot i el predomini de les masses d’aire càlid associades a la situació anticiclònica, que van tenir com a pic la calorada del 27 de juliol a l’1 d’agost, alguns períodes de temperatura relativament baixa han suavitzat

el balanç final estiuenc.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’estiu 2020 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de juny, juliol i agost.

Els mapes mensuals (figura 2) mostren un mes de juny suau, en què la temperatura no va assolir valors

estiuencs fins a finals de mes, coincidint amb el canvi d’estació astronòmica. Globalment, va ser el juny

més fresc des de l’any 2013.

El juliol, en canvi, sí que va presentar una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica a gran part de Catalunya, tot i que sense arribar a valors de rècord. De fet, fins als últims dies del mes no va arribar

una calorada important, que ha estat finalment la més destacada de l’estiu. Es van assolir els 40 °C als

indrets més càlids del país.

L’agost és el mes que ha tingut una major persistència de valors elevats, i ha estat càlid a tot el territori, malgrat la caiguda de la temperatura durant els seus últims dies. Tot i això, tampoc es van produir calorades

excepcionals.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, es constata que la major part de

les estacions han presentat anomalia positiva durant aquest estiu.

Les màximes anomalies de la temperatura mitjana de l’estiu han arribat a +2 °C a punts de les comarques del Vallès Oriental, Alt Camp i Baix Ebre; altres indrets del prelitoral i del litoral Central també han presentat

valors propers.

En canvi, a punts de la serra de Prades, de Ponent i del Pirineu les anomalies han estat inferiors a +0,5 °C,

de manera que l’estiu es pot qualificar de normal.

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, per sobre de +1,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Nulles Alt Camp +2,1 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +2,0

Aldover Baix Ebre +2,0

Barcelona - el Raval Barcelonès +1,9 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +1,9

Tivissa Ribera d'Ebre +1,9 Riudecanyes Baix Camp +1,9

Viladecans Baix Llobregat +1,8

7

Vila-rodona Alt Camp +1,8

Granollers Vallès Oriental +1,8 Vilanova del Vallès Vallès Oriental +1,8

Portbou Alt Empordà +1,7

Canaletes Alt Penedès +1,7 Navata Alt Empordà +1,7

Roses Alt Empordà +1,7 la Tallada d'Empordà Baix Empordà +1,7

PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +1,7 Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès +1,7

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,7

Gisclareny Berguedà +1,6 Òdena Anoia +1,6

Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a l’estiu del 2020

La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia han estat més baixos, inferiors a +0,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Prades Baix Camp -0,1 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya +0,1

Tornabous Urgell +0,2 Guardiola de Berguedà Berguedà +0,3

Sort Pallars Sobirà +0,3 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà +0,3

Sant Romà d'Abella Pallars Jussà +0,3

l'Espluga de Francolí Conca de Barberà +0,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès +0,4

Raimat Segrià +0,4 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà +0,4

Taula 2: Valors d’anomalia negativa més baixos corresponents a l’estiu del 2020

8

Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de l’estiu 2020

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de

temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’estiu 2020 (juny, juliol

i agost) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

9

◀

2.1. Temperatura de l’estiu 2020 en el context històric

2.1.1. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant càlid ha estat l’estiu 2020 en referència amb la sèrie històrica,

s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes,

i que són un total de 115: 97 EMA, 16 EM que disposen ja de 71 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

La figura 3 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el

valor de TMM de l’estiu 2020 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més alt de TMM, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior del

cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 3: Posició del valor de TMM de l’estiu 2020 a les sèries de més de 20 anys

La temperatura de l’estiu de 2020 ha estat d’entre els 10 valors més càlids de les respectives sèries a un

total de 82 de les 115 estacions. A una estació, Amposta (Montsià), l’estiu ha estat el 3r més càlid de tota la sèrie, mentre que ha estat el 4t valor més càlid a 3 sèries, ubicades al litoral Central i Sud: Viladecans

(Baix Llobregat) i Alcanar i els Alfacs (ambdues al Montsià). El gruix de les sèries, però, se situa entre el

5è i el 10è valor més càlid. Així, ha estat un estiu d’entre els més càlids, però sense arribar a rècords.

10

◀

3. Balanç de la precipitació de l’estiu del 2020 a tot Catalunya

La precipitació de l’estiu ha estat repartida de manera diferenciada: a aproximadament un 30% de la superfície del territori ha estat sec, a un 33% ha estat normal, mentre que a un 35% ha estat plujós. Els

sectors més secs es concentren a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Alt Empordà, mentre que els més plujosos s’observen sobretot al Baix Berguedà i Lluçanès, on ha assolit la qualificació de molt plujós, així com al

Ripollès, la Selva i el Bages, que també han tingut un ampli superàvit.

Les quantitats més abundants han estat per sobre dels 500 mm, i fins i tot dels 600 mm, com a

Campdevànol (el Ripollès), on s’han recollit 602,8 mm. Aquest estiu ha igualat pràcticament el rècord de la sèrie, amb dades des de 1950, que datava de 1972 quan es van enregistrar 603,0 mm.

A més, ha estat l’estiu més plujós a Puig-reig (Berguedà), amb 482,4 mm i Prats de Lluçanès (Osona), amb

465,4 mm, amb dades des de 1950. Els anteriors rècords eren de 394,3 mm el 1975 i de 443,1 mm el

1963, respectivament.

L’altre extrem es troba en valors inferiors a 25 mm: el mínim registre de les estacions de l’SMC és de 23,7 mm a Rasquera (la Ribera d’Ebre).

La figura 4 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de l’estiu del 2020 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 5 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de l’estiu del 2020 (juny,

juliol i agost), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

L’estiu va començar amb valors elevats de precipitació, ja que el juny de 2020 va ser globalment el més plujós des de 1997. Tot i algunes excepcions, la major part del territori va recollir quantitats per sobre de

la mitjana climàtica.

Tant el juliol com l’agost van presentar una desigual distribució de la precipitació, i en ambdós casos, les

àrees més plujoses es van concentrar al nord-est, donant com a resultat l’estiu més plujós dels últims anys o dècades.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 400 mm enregistrades a les EMA i les estacions

de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

Campdevànol (XOM) Ripollès 602,8 Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 573,5

Molló – Fabert Ripollès 567,5

la Quar Berguedà 546,6 Beget (XOM) Ripollès 545,3

Sant Joan de les Abadesses Ripollès 511,3 Casserres (XOM) Berguedà 501,0

Puig-reig (XOM) Berguedà 482,4

Montesquiu Osona 477,3 Santuari de Núria (1.971m) (XOM) Ripollès 472,8

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 471,7 Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 466,6

Núria (1.971 m) Ripollès 466,1

11

Prats de Lluçanès (XOM) Osona 465,4

Ciuret (XOM) Osona 462,7 Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà 453,6

Borgonyà (XOM) Osona 430,3

Lliurona (XOM) Alt Empordà 429,6 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 425,2

Sant Pau de Segúries Ripollès 423,7 Santuari de Queralt Berguedà 423,2

Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu 2020

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 50 mm, enregistrats

durant l’estiu 2020 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

Rasquera (XOM) Ribera d'Ebre 23,7

el Perelló Baix Ebre 34,9 Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 36,4

Illa de Buda Montsià 38,2 Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 38,5

Batea Terra Alta 38,8 Vinebre Ribera d'Ebre 41,3

Riba-roja d'Ebre (XOM) Ribera d'Ebre 42,5

Benissanet Ribera d'Ebre 43,8 Gandesa Terra Alta 44,9

Amposta Montsià 47,1 Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 48,5

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 48,7

Tivissa Ribera d'Ebre 48,7 el Masroig Priorat 48,8

Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu 2020

12

◀

Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu 2020 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un

episodi significatiu.

Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

dels mesos de l’estiu 2020 (juny, juliol, agost)

13

◀

3.1. Precipitació de l’estiu 2020 en el context històric

3.1.1. Anàlisi d’estius precedents de caràcter plujós a les sèries de més

de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant plujós ha estat l’estiu 2020 en referència amb la sèrie històrica, s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes,

i que són un total de 111: 93 EMA, 16 EM que disposen ja de 71 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

La figura 6 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de la precipitació de l’estiu 2020 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t

valor més alt de precipitació, entre el 5è i 10è més alts, i entre l’11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 6: Rànquing de l’estiu 2020 per a les sèries de precipitació de més de 20 anys

La precipitació de l’estiu de 2020 ha estat el 1r valor més alt a 7 d’aquestes sèries, ubicades al Prepirineu,

Pirineu Oriental i Prelitoral Nord. A altres 8 sèries ha estat el 2n estiu més plujós, mentre que a 9 ha estat

el 3r, en ambdós casos les sèries se situen majoritàriament al quadrant nord-est. A 3 sèries, ubicades a la

meitat occidental, ha estat el 4t estiu més plujós. Entre el lloc 5è i 10è hi ha la majoria de sèries, repartides

arreu del territori.

14

◀

4. Dies de tempesta del 2020 segons la XDDE

En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim s’ha

detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període 2004-2019.

La figura 9 mostra el mapa de dies de tempesta de l’estiu 2020 (mapa esquerre) i la diferència d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2019 (mapa dret).

S’observen anomalies positives a la meitat nord, particularment marcades al Prepirineu oriental. El nombre

de dies de tempesta més alt arriba a 30, pràcticament 1 de cada 3 dies de l’estiu, al Ripollès. Per contra, el nombre de dies de tempesta ha estat inferior a 4 a punts de l’Alt Empordà, on l’anomalia ha estat

clarament negativa. Destaca també l’anomalia negativa del prelitoral Sud, on s’han produït menys

tempestes que la mitjana dels darrers anys.

Figura 9: Mapa de dies de tempesta durant l’estiu 2020 i d’anomalia de dies de tempesta,

respecte de la mitjana del període 2004-2019

15

◀

5. Principals episodis de vent fort de l’estiu del 2020

Durant l’estiu de 2020 no s’han produït episodis de ventades general, però sí que s’han donat vents localment forts:

Al juny: el dia 5, a les Terres de l’Ebre: 98,3 km/h al Perelló (el Baix Ebre) i 86,8 km/h a Mas de Barberans

(el Montsià)

Al juliol: el dia 2 el pas d’una tempesta va provocar vents localment forts al nord del Maresme i no es pot descartar la formació d’algun fenomen tipus esclafit

A l’agost: el pas de les tempestes van provocar vents localment forts, el dia 12, 101,2 km/h a Alguaire (el Segrià) i el dia 16, 93,2 km/h a Sabadell - Parc Agrari (el Vallès Occidental).

16

◀

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’estiu 2020

La irradiació solar global ha estat inferior a la mitjana dels darrers anys (figura 10), particularment al sector

nord-oriental, més afectat per les pluges d’aquest estiu. Les fortes anomalies negatives del juny (figura 11)

han tingut un especial pes en el balanç estacional, mentre que el juliol i l’agost, van ser més propers a la

mitjana, tot i que amb matisos.

Figura 10: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu 2020, respecte de la mitjana

dels últims 10 anys

Figura 11: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’estiu 2020 (juny, juliol,

agost)

17

◀

7. Episodis meteorològics de l’estiu 2020

A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc l’estiu 2020, en ordre cronològic, els quals

s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació , i si s’escau i a la seva dreta, també de neu:

juny 2020 dies 1-2

Els dies 1 i 2 de juny, les tempestes van afectar especialment el quadrant nord-est del país. La precipitació va ser destacada al Solsonès, Berguedà i Garrotxa, en alguns punts intensa, superant-se el llindar de 40 mm en 30 minuts i també el llindar d’1 mm per minut en alguns punts.

juny 2020 dies 3-4

Els dies 3 i 4, episodi de precipitació general pel pas d'un sistema frontal que va creuar el Principat. Es van superar els 30 mm al Prepirineu i sobretot al sud-oest del país., també el llindar de 20 mm en 30 min a la comarca de la Selva i punts de les Terres de l’Ebre, i el llindar d’1 mm per minut a diversos punts entre ells quals cal remarcar els 4,3 mm a Tàrrega (l’Urgell), i els 3,8 mm a PN dels Ports. Alguns van ser en forma de tempesta i amb pedra.

juny 2020 dies 6-12

Entre els dies 6 i 12 es van recollir més de 50 mm a àmplies zones de la meitat nord. L'episodi es va caracteritzar per un flux del nord i del nord-oest i per una baixada significativa de la temperatura. Es va superar el llindar de 20 mm en 30 minuts al Maresme o al Solsonès per exemple, i també el llindar d’1 mm en 1 minut. Va nevar a les estacions d’alta muntanya del Pirineu amb gruixos en general inferiors als 10 cm de neu nova.

juny 2020 dies 16-20

Precipitació entre el 16 i 20 de juny pel pas d'un sistema frontal fred procedent de l’Europa occidental, amb més de 30 mm a punts del prelitoral i de la depressió Central. La cota de neu va voltar els 2.500 m al principi, i algun ruixats van ser amb tempesta i calamarsa o pedra.

juny 2020 dies 24-25

Els dies 24 i 25 de juny, el pas d’una lleugera línia d’inestabilitat al nord de Catalunya va provocar tempestes al quadrant nord-occidental del territori. Algunes tempestes van ser molt intenses i es va superar el llindar de 20 mm en 30 min a 6 estacions de la XEMA. Van anar acompanyats de calamarsa, pedra i/o ràfegues de vent fort o molt fort. Cal destacar la gran tempesta del dia 25 a Vielha, que va recollir 39,8 mm en 30 minuts i 59,1 mm en total, intensitat molt poc habitual a l’Aran.

4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent: Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

18

juny 2020 dies 26-30

Episodi de calor del 26 al 30 de juny. La mínima del dia 30 de juny (0-24h UTC) va ser la més alta en un mes de juny a 8 de les 146 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, ubicades bàsicament a l’interior de Catalunya i del Pirineu.

juliol 2020 dies 2-3

Episodi de tempestes del dia 2 al 3 que va afectar especialment el nord i quadrant nord-est del país. Localment anaven acompanyades de ratxes molt fortes de vent o calamarsa. No es pot descartar la formació d’algun fenomen tipus esclafit entre els municipis de Pineda de Mar i Calella (el Maresme).

juliol 2020 dies 9-12

Entre els dies 9 i 12 de juliol, tempestes que van ser més extenses i intenses a la meitat nord del territori.

juliol 2020 dies 13-14

Del dia 13 al 14, episodi de tempestes que va afectar la meitat nord, fonamentalment el Prepirineu.

juliol 2020 dia 16

El dia 16 de juliol es van produir xàfecs localitzats que van afectar l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment a les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat. Va ser una precipitació de tipus càlid, és a dir, relacionada amb una nuvolositat no gaire desenvolupada verticalment

juliol 2020 dies 19-24

Entre els dies 19 i 24 de juliol van tenir lloc tempestes que van afectar sobretot a la meitat nord de Catalunya. Localment van anar acompanyats de tempesta i de calamarsa.

juliol 2020 dies 27-31

Del dia 27 de juliol a l'1 d'agost, calorada amb valors màxims per damunt dels 40 °C a les zones més càlides del Principat. Més de tres quartes parts de les estacions de la XEMA (143 de 183) van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. En alguns sectors de Ponent i del prelitoral aquest llindar es va arribar a superar tres dies consecutius, de manera que en aquests indrets es pot parlar d’una autèntica onada de calor.

19

agost 2020 dies 2-4

Del dia 2 al 4 d’agost alguns ruixats pel pas d’un sistema frontal que va provocar un descens tèrmic i ruixats i tempestes, més destacats al litoral de la meitat nord i a Osona.

agost 2020 dia 9

El dia 9, ruixats que van ser, en conjunt, d'intensitat entre feble i moderada, tot i que van ser forts a punts del Pirineu i Prepirineu, i d’intensitat torrencial a Osona. Localment van anar acompanyats de tempesta, ratxes fortes de vent i pedra.

agost 2020 dies 10-13

En els dies 10 al 13 d’agost, una pertorbació va creuar el país i va produir ruixats, xàfecs i tempestes que van afectar el terç sud de Catalunya.

agost 2020 dia 12-16

Entre ells dies 12 i 16 d’agost hi va haver ruixats provocats pel pas d'una línia frontal que va creuar el país, algun amb fortes ratxes de vent, calamarsa o fins i tot pedregada, encara que aïllades. Al litoral Nord i al Central gairebé no va ploure, però el dia 16 hi va haver un xàfec torrencial al prelitoral Central.

agost 2020 dia 28-31

Entre el dia 28 i la matinada del 31, aiguats de més de 150 mm, localment van ser d'intensitat forta i acompanyats de tempesta i calamarsa. Es va enregistrar el dia més plujós de les darreres dècades al sud del Ripollès, al Baix Berguedà, al voltant del Lluçanès i al nord d’Osona. Gran activitat elèctrica per les tempestes i acusat descens de la temperatura. Els dies 29 i 30 va nevar a les cotes més altes del Pirineu i Prepirineu, a partir d’uns 2.200-2.500 m, entre 5 i 10 cm.

20

◀

8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

8.1. Temperatura de l’estiu 2020 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de l’estiu 2020 ha estat de 26,4 °C, el 7è valor més elevat d’entre tots els estius de la sèrie de dades disponibles, que per aquest observatori s’inicia l’estiu

de 1905.

La temperatura mitjana ha estat +2,1 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a

l’estiu. L’anomalia positiva de la temperatura màxima mitjana, de +2,4 °C, ha estat més elevada que la de la temperatura mínima mitjana, de +1,8 °C.

Destaca l’anomalia de la temperatura màxima de l’agost, de +3,6 °C, però també cal esmentar la del juliol, de +3,0 °C. A l’altre extrem, les anomalies més discretes es van donar al juny, amb +0,8 °C pel que fa a la temperatura màxima i +1,4 °C pel que fa a la mínima.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l’estiu 2020 ha estat de 23,5 °C, el 10è valor

més elevat de la sèrie, en aquest observatori des de l’estiu de 1914.

L’anomalia ha estat de +1,7 °C, i pràcticament igual per a la temperatura màxima i la mínima, a diferència de l’Observatori de l’Ebre.

Les anomalies de l’agost han estat les més marcades, amb +3,0 °C per a la temperatura màxima i +2,7 °C

pel que fa a la mínima. Al juny, en canvi, les anomalies van quedar molt properes a la mitjana climàtica:

+0,2 °C i +0,6 °C, respectivament. En els dos observatoris, s’evidencia que la temperatura màxima no es va enfilar a valors gaire elevats durant el juny.

El juliol va tenir anomalies elevades (+1,9 °C per a la temperatura màxima i +1,8 °C per a la mínima),

però sense a arribar a valors tan alts com els de l’agost.

A la taula 5 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris.

A la figura 12 es presenta l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2020) i a l’Observatori Fabra (1914-2020). A les taules 6 i 7, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional

de l’estiu 2020, i també els corresponents valors mensuals. A la figura 13 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu per a l’Observatori de l’Ebre en el

període 1905-2020, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2020, així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des

d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de

l’any 1905

21

Taula 5: Comparativa de l’estiu actual amb els estius previs als observatoris Ebre i Fabra que

han estat més càlids i més freds

Temperatura mitjana TMm estiu (°C)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

estiu

2020

juny juliol agost

estiu

2020

juny juliol agost

26,4 23,3 27,8 28,1 23,5 20,1 25 25,5

TMm estacional i mensual dels estius previs més càlids de la sèrie (°C)

1r 2003 27,7 26,7 27,8 28,5 2003 26,7 25,6 26,1 28,5

2n 2018 27,2 25,0 28,1 28,5 2009 24,6 23,0 24,4 26,3

3r 2009 27,1 25,6 27,5 28,3 2015 24,2 23,2 26,0 23,5

4t 2017 26,9 26,1 27,2 27,3 2018 24,2 23,6 24,2 24,5

TMm estacional i mensual dels estius previs més freds de la sèrie (°C)

1r 1977 22,3 20,6 23,0 23,4 1977 19,5 17,7 20,3 20,5

2n 1972 22,6 20,2 24,3 23,3 1972 19,9 17,6 21,9 20,2

3r 1914 22,7 20,4 23,4 24,3 1914 19,9 17,9 20,5 21,2

4t 1912 23,0 21,3 23,9 23,8 1980 20,5 17,8 20,5 23,2

Taula 5: Comparativa dels valors de l’estiu del 2020 amb els quatre més càlids i més freds de les respectives sèries

22

Figura 12: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre

(1905-2020) i a l’Observatori Fabra (1914-2020)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

23

Taula 6: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de l’estiu

2020, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de l’estiu 2020, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori de l’Ebre.

Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - ESTIU

TMm 2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

26,4 24,3 24,7 25,4

ATMm (°C) +2,1 +1,7 +1,0

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

juny 23,3 22,2 +1,1 22,5 +0,8 23,4 -0,1

juliol 27,8 25,4 +2,4 25,7 +2,1 26,3 +1,5

agost 28,1 25,3 +2,8 25,9 +2,2 26,5 +1,6

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TXm 2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

32,7 30,3 30,6 31,5

ATXm (°C) +2,4 +2,1 +1,2

TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM

juny 29,0 28,2 +0,8 28,4 +0,6 29,5 -0,5

juliol 34,4 31,4 +3,0 31,8 +2,6 32,4 +2,0

agost 34,7 31,1 +3,6 31,8 +2,9 32,5 +2,2

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TNm 2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

20,1 18,3 18,7 19,4

ATNm (°C) +1,8 +1,4 +0,7

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

juny 17,6 16,2 +1,4 16,5 +1,1 17,3 +0,3

juliol 21,2 19,3 +1,9 19,5 +1,7 20,3 +0,9

agost 21,5 19,4 +2,1 20,0 +1,5 20,5 +1,0

Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu 2020 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

24

Taula 7: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de l’estiu

2020, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència

La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana

(TNm) de l’estiu 2020, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents

valors corresponents a l’anomalia:

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - ESTIU

TMm 2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

23,5 21,8 22,1 22,9

ATMm (°C) +1,7 +1,4 +0,6

TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm

juny 20,1 19,7 +0,4 19,8 +0,3 20,9 -0,8

juliol 25,0 23,1 +1,9 23,3 +1,7 24 +1,0

agost 25,5 22,6 +2,9 23,2 +2,3 23,9 +1,6

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TXm 2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

27,8 26,1 26,4 27,3

ATXm (°C) +1,7 +1,4 +0,5

TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm

juny 24,0 23,8 +0,2 23,9 +0,1 25,2 -1,2

juliol 29,4 27,5 +1,9 27,6 +1,8 28,4 +1,0

agost 29,9 26,9 +3,0 27,6 +2,3 28,3 +1,6

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ESTIU

TNm 2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

19,3 17,5 17,8 18,6

ATNm (°C) +1,8 +1,5 +0,7

TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm

juny 16,2 15,6 +0,6 15,8 +0,4 16,6 -0,4

juliol 20,5 18,7 +1,8 18,9 +1,6 19,5 +1,0

agost 21,1 18,4 +2,7 18,9 +2,2 19,5 +1,6

Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu 2020 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra

25

Figura 13: Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2020)

i a l’Observatori Fabra (1914-2020)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç

discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

26

8.2. Precipitació de l’estiu 2020 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A tots dos observatoris, la precipitació de l’estiu 2020 ha estat molt semblant a la respectiva mitjana climàtica.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’estiu 2020 ha estat de 91,4 mm, valor pràcticament igual a la mitjana, que suposa una anomalia de +1,2 mm, i que representa un 101% del valor

climàtic de referència.

En l’anàlisi mensual, s’observa com el juny va ser molt plujós, amb més del doble de la precipitació mitjana,

mentre que juliol i agost van ser molt secs: es van recollir valors inferiors a 5 mm en ambdós casos.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’estiu 2020 ha estat de 104,6 mm, la qual cosa suposa

una anomalia de -12,2 mm, i representa gairebé un 90% del valor mitjà climàtic de referència.

També en aquest cas, el juny va ser molt plujós, però el juliol es pot considerar normal, amb una

precipitació molt propera a la mitjana climàtica. L’agost va ser molt sec, amb una precipitació notablement per sota de la mitjana, tot i que sense arribar als valors tan eixuts de l’Observatori de l’Ebre.

A la taula 8 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més plujosos

i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.

A la taula 9 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de l’estiu 2020, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 14 es pot consultar l’evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2020) i a l’Observatori Fabra (1914-[-2020).

A la figura 15 es presenta el percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a

l’Observatori de l’Ebre (1905-2020) i a l’Observatori Fabra (1914-2020).

27

Taula 8: Comparativa de l’estiu actual amb els estius previs als observatoris Ebre i Fabra que

han estat més plujosos i més secs

Precipitació PPT estiu (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

estiu

2020

juny juliol agost

estiu

2020

juny juliol agost

91,4 mm 85,4

mm 1,9 mm 4,1 mm 104,6 mm

69,1

mm 23,1 mm

12,4

mm

PPT estacional i mensual dels estius previs més plujosos de la sèrie (mm)

1er 1932 397,2 162,9 186,2 48,1 1976 358,3 40,9 121,2 196,2

2on 1939 281,7 126,3 25,3 130,1 1932 270,6 57,2 163,2 50,2

3er 1977 281,3 172,6 62,5 46,2 1992 269,1 162,3 61,4 45,4

4rt 1992 227,6 169,2 2,8 55,6 2002 261,0 37,4 125,9 97,7

PPT estacional i mensual dels estius previs més secs de la sèrie (mm)

1er 1969 4,8 2,5 0,2 2,1 1928 4,7 0,7 3,0 1,0

2on 1985 7,2 1,7 5,5 0,0 1916 13,3 4,8 1,0 7,5

3er 1994 10,5 0,5 0,3 9,7 1962 21,2 10,5 7,3 3,4

4rt 2016 12,3 2,4 3,0 6,9 1999 31,4 15,6 10,5 5,3

Taula 8: Comparativa dels valors de l’estiu del 2020 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries

28

Taula 9: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra

corresponents a l’estiu 2020, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’estiu 2020, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats

en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT

estiu

2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

91,4 mm 90,2 mm 91,3 mm 74,7 mm

APPT (mm) +1,2 mm +0,1 mm +16,7 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

juny 85,4 mm 40,3 mm +45,1 mm 41,4 mm +44,0 mm 26,3 mm +59,1 mm

juliol 1,9 mm 13,5 mm -11,6 mm 13,4 mm -11,5 mm 15,1 mm -13,2 mm

agost 4,1 mm 36,4 mm -32,3 mm 36,5 mm -32,4 mm 33,3 mm -29,2 mm

Observatori Fabra

PPT

estiu

2020 1961-1990 1971-2000 1981-2010

104,6 mm 116,8 mm 115,9 mm 94,1 mm

APPT (mm) -12,2 mm -11,3 mm +10,5 mm

PPT APPT PPT APPT PPT APPT

juny 69,1 mm 39,0 mm +30,1 mm 42,5 mm +26,6 mm 29,8 mm +39,3 mm

juliol 23,1 mm 23,2 mm -0,1 mm 22,1 mm +1,0 mm 23,9 mm -0,8 mm

agost 12,4 mm 54,7 mm -42,3 mm 51,3 mm -38,9 mm 40,5 mm -28,1 mm

Taula 9: valors de precipitació de l’estiu 2020 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

29

Figura 14: Evolució històrica de la precipitació corresponent als estius de l’Observatori de

l’Ebre (1905-2020) i de l’Observatori Fabra (1914-2020).

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades

durant el període comprès entre maig i novembre del 1938.

30

Figura 15: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels estius respecte de la

mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2020) i a l’Observatori Fabra (1914-2020)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’estiu del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que

les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre

del 1938.

31

◀

9. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a

l’Estartit

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de l’estiu 2020 ha presentat una anomalia positiva a totes les fondàries, excepte a 50 metres, on ha estat lleugerament per sota de la mitjana climàtica. Ha estat un dels

estius més càlids de la sèrie en els nivells més superficials.

A l’estiu el valor de la temperatura de l’aigua és en mitjana d’uns 21,5 °C en la superfície, mentre que

enguany la temperatura mitjana ha estat de 22,8 °C, el que suposa una anomalia de +1,3 °C. Aquest ha estat el 3r any més càlid de la sèrie, darrere de 2017, en què la temperatura mitjana va ser de 23,1 °C i

de 2003, quan va ser de 23,0 °C.

A 20 metres de fondària la temperatura ha estat de 20,6 °C, que suposa una anomalia de +1,0 °C. Ha

estat el 2n any més càlid de la sèrie, darrere de 2006.

La figura 16 presenta la temperatura del mar a l’Estartit durant els estius 1974-2020 a les diferents

fondàries.

La figura 17 presenta l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit dels estius de la sèrie.

Taula 10: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l’hivern 2015-2016, dels seus mesos, i el valor

corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:

L’Estartit ESTIU 2020

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2020 22,8 20,6 14,7 13,9

1981-2010 21,5 19,6 15,1 13,5

AT +1,3 +1,0 -0,4 +0,4

TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM

juny 20,8 19,3 +1,5 19,2 17,6 +1,6 15,0 14,9 +0,1 13,9 13,4 +0,5

juliol 23,4 22,0 +1,4 20,7 20,1 +0,6 14,4 15,0 -0,6 13,9 13,5 +0,4

agost 24,2 23,1 +1,1 21,9 21,0 +0,9 14,7 15,3 -0,6 14,0 13,6 +0,4

Taula 10: valors de temperatura de l’aigua del mar de l’estiu 2020 i dels seus mesos a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

32

Figura 16: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant els estius 1974-2020

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 17: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a l’estiu

33

◀

10. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per

metre quadrat (MJ/m2).

2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari

oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i

els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

34

Anual:

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

6) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts

- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu

- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

35

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc

temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de

les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores

- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores

- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu

- Minsa: fins a 2 cm

- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C

- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius

del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la

mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a

la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament

als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)

36

- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort)

- Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort) - Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)

- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)

- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan

es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de

pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació

de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu

acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres

fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres

fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600

metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres

fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres

fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a

1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt Penedès,

Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme,

Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià,

Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,

Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,

Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix

Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera,

Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,

Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:

Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,

Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,

Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,

Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

37

Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix

Ebre i Montsià

Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,

Baix Ebre i Montsià

Estat de la mar

Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred

Temperatura mínima extrema: temperatura

inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al

percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies consecutius o

més

Calor

Temperatura màxima extrema: temperatura

superior al percentil 98 de la temperatura màxima diària

Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària durant tres dies consecutius o més