Sessió hivern
-
Upload
albert-grau-gatell -
Category
Education
-
view
330 -
download
6
Transcript of Sessió hivern
![Page 1: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/1.jpg)
OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA
HIVERN 2005
A.C. ASTRONOMIA
CIDCID
![Page 2: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/2.jpg)
I-L’ESFERA CELESTE
• L’esfera celeste és una gran bola imaginària amb la Terra al seu centre.
• En apariència, la Terra es troba quieta mentre que l’esfera celeste gira al seu voltant (d’ est a oest).
![Page 3: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/3.jpg)
POLARIS
![Page 4: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/4.jpg)
ε ÉS L’ANGLE, 23,5° ,AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE L’ECLÍPTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACIÓ PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS.
Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis
POLARISPOLARIS
![Page 5: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/5.jpg)
VISTA DEL CEL A PROP DEL POL NORD
• El moviment aparent de l’esfera celeste es pot apreciar fotografiant el cel a prop del pol celeste.
• Tots els estels completen un cercle en 24 h al voltant del pol, que roman fix.
• L’estel polar indica al cel la projecció nord de l’eix de rotació terrestre, aproximadament.
![Page 6: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/6.jpg)
ELEMENTS DE L’OBSERVADOR
LOCAL
![Page 7: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/7.jpg)
RELACIÓ ENTRE LA LATITUD DEL LLOC D’OBSERVACIÓ O I L’ALTURA DE L’ESTEL POLAR P SOBRE L’HORITZÓ: ELS ANGLES φ I h SÓN IGUALS (TENEN ELS COSTATS PERPENDICULARS I, PER TANT, L’ALTURA ÉS IGUAL A LA LATITUD GEOGRÀFICA ( A VALÈNCIA, 39°29’ )
![Page 8: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/8.jpg)
RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE
I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:
![Page 9: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/9.jpg)
URSA MAIORα Ursae Majoris, DubheDubhe, és un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 1’8.
β UMa, MerakMerak, és un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 2’4.
ζ UMa, MizarMizar, de magnitud 2’3, és un cèlebre estel múltiple, a 60 a-l: l’acompanya AlcorAlcor, de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, és doble.
Destaquem M101, galàxia espiral a 23 milions d’a-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions d’a-l.
Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en óssa per Hera, la gelosa esposa del déu.
Nombroses cultures l’han interpretada com una óssa, inclosos els indis nord-americans; també s’ha associat els set estels més occidentals amb un carro (el del rei Artús, en la tradició anglosaxona).
![Page 10: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/10.jpg)
URSA MAIOR
![Page 11: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/11.jpg)
![Page 12: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/12.jpg)
URSA MINOR
Convertida també la seua mare en óssa, aquest fill de Zeus gairebé la va matar, confós, en una cacera. Zeus la rescatà i els col·locà, tots dos, al cel.
α Ursae Minoris, PolarisPolaris o CynosuraCynosura, supergegant groc a uns 800 anys llum, és una variable cefeida d’escassa amplitud, que oscil·la entre magnituds 2’2 i 2’1 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9.
Polaris se situa a 1º del pol nord celeste; el moviment de precessió la hi acostarà encara més, però a partir de l’any 2100 començarà a allunyar-se’n.
![Page 13: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/13.jpg)
URSA
MINOR
![Page 14: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/14.jpg)
II-OBJECTES VISIBLES AL CEL NOCTURN
SI DEIXEM DE BANDA LA LLUNA I EL SOL, I TAMBÉ FENÒMENS OCASIONALS COM ELS COMETES I ELS ESTELS FUGAÇOS, EL QUE NOSALTRES OBSERVAREM AL CEL POT TENIR, TOT SIMPLIFICANT, DOS ASPECTES: PUNTUAL (COSSOS DEL SISTEMA SOLAR, EN GENERAL, I ESTRELLES), O DIFÚS ( CÚMULS ESTEL·LARS, NEBULOSES I GALÀXIES, EN GENERAL).
![Page 15: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/15.jpg)
Sistema solar
SOL
LLUNA
PLANETES
ASTEROIDES
COMETES
METEORS (...)
MERCURI
VENUS
TERRA
MART
JÚPITER (i satèl·lits)
SATURN
URÀ
NEPTÚ
PLUTÓ
QUAOAR
![Page 16: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/16.jpg)
Júpiter
Saturn
VenusMart
![Page 17: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/17.jpg)
Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja
Júpiter i els quatre satèl·lits galileans
![Page 18: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/18.jpg)
Saturn
Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm
![Page 19: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/19.jpg)
Estels•Individuals (de colors blau, blanc, groc, taronja i roig, segons la temperatura; supergegants, gegants, seqüència principal, nanes..., segons la massa i l’estadi evolutiu)
•Dobles (òptiques i físiques)
•Sistemes múltiples
•Variables (eclipsants com Algol, pulsants com Mira, de seqüència com Pleione, etc.)
![Page 20: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/20.jpg)
![Page 21: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/21.jpg)
Les constel·lacions circumpolars depenen de la latitud de l’observador; en el nostre cas, ho són UMa, Dra, Cep, Cas; en part, And i Per, i no cal dir-ho, UMi, a més d’unes altres que no veurem, per tal com són d’escassa entitat per als nostres
fins.
![Page 22: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/22.jpg)
![Page 23: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/23.jpg)
Objectes difusos(Catàleg Messier, NGC, IC...)
CÚMULS ESTEL·LARS
NEBULOSES: de reflexió, d’emissió, planetàries, fosques...
GALÀXIES
VIA LÀCTIA
•Oberts
•Globulars
![Page 24: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/24.jpg)
Catàleg Messier (1771)
![Page 25: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/25.jpg)
III. PRINCIPALS
ALINEACIONS AL CEL
D’HIVERNHIVERN
LA CONSTEL·LACIÓ D’ORION ORION ÉS DETERMINANT PER A LOCALITZAR-NE D’ALTRES
![Page 26: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/26.jpg)
L’horitzó nord a diverses latituds de l’hemisferi nord.
![Page 27: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/27.jpg)
L’horitzó sud a diverses latituds de l’hemisferi nord.
![Page 28: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/28.jpg)
ORION
La deessa grega de la Lluna i la caça, Àrtemis, se n’enamorà, però el va matar accidentalment induïda pel seu germà Apol·lo.
És potser la més notòria constel·lació; s’hi troba la Gran la Gran Nebulosa d’OrióNebulosa d’Orió, M42, important zona de creació d’estels, al voltant de θ Orionis (Espasa d’Orió),Espasa d’Orió), a 1300 anys llum, o la nebulosa d’absorció Cap de CavallCap de Cavall, pròxima a.
α Ori, BetelgeuseBetelgeuse, és un estel supergegant roig tan gran (300-400 vegades el diàmetre solar) que fluctua entre magnituds 0’4 i 1’3. Es troba a 310 a-l.
β Ori, RigelRigel, és un supergegant blanc-blavós a 910 a-l, de magnitud 0’1.
δ Ori, MintakaMintaka, i ε Ori, AlnilamAlnilam i ζOri, AlnitakAlnitak, formen el Cinturó d’Orió.
![Page 29: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/29.jpg)
ORION
![Page 30: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/30.jpg)
M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades
per la Cinquena Boca. Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es
troba 1.300 anys-llum.
![Page 31: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/31.jpg)
M42 i M43
θ1 Orionis és el TrapeziumTrapezium
![Page 32: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/32.jpg)
Per als grecs, representava el toro en què es convertí Zeus per raptar Europa, filla d’Agenor, rei de Fenícia, a la qual seduí a Creta.
Una dels tres fills serà Minos.
α Tauri, AldebaranAldebaran, és un gegant roig de magnitud 0’9, a 68 anys llum. No està relacionat amb les Hyades, superposat a les quals l’observem.
β Tau, El NathEl Nath, és un gegant blau a 140 a-l, de magnitud 1’7.
Les HyadesHyades són un cúmul obert de 200 estels, brillant, a 150 a-l, en forma de V, filles d’Atlas i Aethra.
Les Plèiades Plèiades (M45), les Set Set GermanesGermanes, són les filles d’Atlas i Pleione, un famós cúmul obert de 250 estels a 415 a-l.
![Page 33: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/33.jpg)
TAURUS
![Page 34: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/34.jpg)
M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista.
415 anys-llum, magnitud 1,2
![Page 35: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/35.jpg)
CANIS MAIOR
Hi ha diverses llegendes; en general, se’l relaciona en aquest menester amb Canis Minor.
Els egipcis entenien l’orto de Sirius com a inici de les inundacions anuals del riu Nil.
α Canis Majoris, SiriusSirius, és l’estel més brillant de tot el firmament. És un estel pròxim, a 8’7 anys llum, blanc, de magnitud -1,46, quaranta vegades més lluminós que el Sol. Posseeix un company nan blanc de magnitud 8’5.
M41 és un cúmul obert, amb 50 estels, al voltant de magnitud 7, situat a 2500 anys llum.
![Page 36: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/36.jpg)
CANIS MAIOR
![Page 37: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/37.jpg)
Representa els bessons fills de Leda, però de pares diferents; el de Càstor, el rei Tyndareus d’Esparta, i el de Pòl·lux, Zeus.Van ser membres dels argonautes,
tripulants de la nau Argos, amb què Jàson cercà el Velló d’Or. En l’antiguitat
eren considerats protectors dels navegants
α Geminorum, CastorCastor, és un estel blanc-blavós de magnitud
1’6. En realitat, és un estel sèxtuple, del qual podríem observar, amb obertures superiors a 70 mm i grans
ampliacions, dos dels components.
β Gem, PolluxPollux, és un gegant taronja a 36 anys llum. Amb
magnitud 1’1, és en l’actualitat l’estel més brillant de la
constel·lació.
Destaca el cúmul obert M35, 120 estels a 2600 anys llum, a
prop de NGC 2158, un altre cúmul a 14000 a-l.
![Page 38: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/38.jpg)
GEMINI
![Page 39: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/39.jpg)
![Page 40: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/40.jpg)
M35 (cúmul obert a Gemini)
![Page 41: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/41.jpg)
α Cancri, AcubensAcubens, és un estel blanc de magnitud 4’3. A 100 anys llum.
β Cnc, de magnitud 3’5, és un gegant taronja a 170 a-l, el més lluent de la constel·lació.
γ Cnc, Asellus BorealisAsellus Borealis, de magnitud 4’7, és un estel blanc a 230 a-l.
δ Cnc, Asellus AustralisAsellus Australis, és un gegant roig a 220 a-l, de magnitud 3’9.
M44, PraesepePraesepe, o El RuscEl Rusc, és un cúmul obert a 2700 a-l, perceptible a simple vista ; γ i δ Cnc se n’alimenten.Segons la mitologia grega, fou enviat
per a distraure Hèrcules, quan aquest lluitava amb Hydra. L’heroi l’aixafà, però Hera, com a premi pels seus esforços, el col·locà al cel.
Antigament s’hi situava el Sol en el solstici d’estiu (actualment, és a Gemini), d’ací la pervivència del terme Tròpic de Càncer
![Page 42: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/42.jpg)
CANCER
![Page 43: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/43.jpg)
M44 és el Pesebre, cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum
![Page 44: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/44.jpg)
Enviat per Hermes perquè fugiren Helles i el seu germà Frixos, fills del rei de Tesàlia, representa el carner el velló d’or del qual era buscat per Jason i els Argonautes.
α Arietis, HamalHamal, és un gegant groc, de magnitud 2, a 85 anys llum.
β Ari, SheratanSheratan, és un estel blanc, a 46 a-l, de magnitud 2’6.
γ Ari, MesarthimMesarthim, és un cridaner i accessible doble d’estels bessons, de magnitud 4’6, a 160 a-l.
![Page 45: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/45.jpg)
ARIES
![Page 46: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/46.jpg)
Segons la mitologia grega, la cabra, CapellaCapella, és Amalthea, que nodrí els fills de Zeus.També se l’interpreta com Erecteu, fill d’Hefest, que inventà el carromat per a traslladar el seu cos lisiat.
AURIGAα Aurigae, CapellaCapella, és en realitat un estel binari espectroscòpic groc de magnitud 0’08, a 42 anys llum. És el seté estel més lluent del firmament.
β Aur, MenkalinanMenkalinan, és un supergegant blanc, binari eclipsant, que oscil·la entre magnitud 3 i 3’8 cada 27 anys. Se situa a 2000 a-l.
γ Aur es correspon amb β Tauri, El NathEl Nath.
![Page 47: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/47.jpg)
AURIGA
![Page 48: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/48.jpg)
CANIS MINOR
α Canis Minoris, ProcyonProcyon, és un estel
blanc-grogós de magnitud 0’38,
situat a 11’3 anys llum. Posseix també
un company, un estel nan blanc de
magnitud 11.
![Page 49: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/49.jpg)
CANIS MINOR
![Page 50: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/50.jpg)
M31 (Nebulosa d’Andròmeda) és la galàxia bessona de la Via Làctia, encara que més gran. És l’objecte més llunyà visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la galàxia fos visible a simple vista, apareixeria amb un diàmetre com cinc o sis vegades la Lluna plena. És de magnitud 3,4.
Galàxia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d’anys-llum de distància.
![Page 51: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/51.jpg)
EL CENTRE DE LA VIA LÀCTIA, EN DIRECCIÓ A SAGITTARIUS.
S’HI POT APRECIAR MULTITUD D’OBJECTES; DESTACA MÉS AVALL DEL CENTRE M8, LA NEBULOSA DE NEBULOSA DE LA LLACUNA.LA LLACUNA.
M22
M20
M8σ Sgr
M17
![Page 52: Sessió hivern](https://reader031.fdocuments.ec/reader031/viewer/2022012317/559f51101a28ab4b208b4676/html5/thumbnails/52.jpg)
Aznargalactico11.exe