Barroc

BARROC ABSOLUTISTA

França poc a poc va guanyant prestigi i poder en el desenvolupament d’una monarquia absolutista. Poder que culmina en la quasi divinització del rei Sol, Lluís XIV.El rei i la cort volen fer dels seus palaus una imatge del seu propi poder i ensenya a la resta del món que França era el centre de l’univers.

BARROC RELIGIOS CONTRAREFORMISTAL’església necessita defensar-se per recuperar la seva força. Així, a la Roma papal l’art serà la manifestació per posar de manifest que l’església no a perdut poder ni protagonisme.

BARROC PROTESTANTHolanda s’independitza i adopta el calvinisme, al mateix temps que floreix una burgesia acomodada. En aquest país floreix un art protestant i burgés.

Fundació de la Companya de Jesús ( Jesuïtes ) per frenar els avenços del protestantisme.

Martí Luter

Teòleg alemany i sacerdot qui va iniciar la Reforma Protestant per renovar l’Església Catòlica a l’Europa Occidental.El començament de la Reforma Protestant va ser la publicació (1517) de les seves 95 tesis.

Alguns trets generals de les esglésies protestants són:• La negació de l'autoritat del Papa.• Una major importància de la Bíblia. • Només Crist és el mediador entre Déu i la gent, això canvia radicalment el paper

dels sacerdots. • Rebuig dels mètodes catòlics per a obtenir la salvació: intercessió dels sants i

indulgències.

Maderno i l’ampliació del Vaticà

TRET: Caràcter propagandístic, Escenografia. L’Església , principal client de l’artista, vol mostrar el seu poder al feligresos i vol atraure la seva atenció.

Columnata de Bernini

TRETS: Caràcter propagandístic, Teatralitat i Escenografia. L’Església vol mostrar el seu poder al feligresos.

Símbol del triomf de l’Església. Són com dos llargs braços oberts que acaben en una gran plaça el·líptica amb la clara voluntat d’acollir la humanitat cristiana.

Obra de Bernini, coronat l’altar, s’aixeca sobre la tomba de Sant Pere i sota la cúpula de Michelangelo.

Fet de bronze, és com un gran decorat teatral amb la sola intenció d’impressionar.Destacar-hi les seves quatre columnes salomòniques (fust espiral).

Baldaquí de Sant PereTRETS: Caràcter propagandístic, Teatralitat, Escenografia i Exuberant decoració interiors amb l’objectiu d’impressionar

Borromini i el domini de la corba:Sant Carlo alle Quattro Fontane

Dinamisme, Sensació de movimentAconseguint una interior i una dinàmica, tot jugant amb les formes corbes i contracorbes.

Teatralitat i EscenografiaAconseguida per efectes lumínics del sol en les diferents hores del dia.Aconseguida per la barreja dels elements arquitectònics amb les escultures.

Desapareix l’equilibri renaixentista

David de Bernini

Representació dels sentiment i les passionsLa força i tensió d’aquest David que no té res a veure amb l’heroi que mostra el seu cos adolescent com en l’obra de Donatello, ni el jove concentrat i serè de l’obra de Miquel Àngel.

Moviment extravertitEl cos es dispara cap a l’exterior, i els braços i cames així com els vestits es desplacen cap a fora. Bernini esculpeix el David copsant l'instant de l’acció de llençar la fona.

La més representativa de les escultures barroques: l’Apol·lo i Dafne de Bernini

Predomina la línea corba

Composicions dinàmiques Cal fixar-se en la diagonal que descriuen els braços.

ClarobscursImportància dels efectes lumínics contrastats.

Representació dels sentiment i les passions

Desig de fingir qualitats de la pell, la roba, la soca d’arbre,etc.

Moviment extravertitEls cossos es disparen cap a l’exterior, i els braços i cames així com els vestits es desplacen cap a fora. Es copsa l’instant de l’acció mitològica.

Composició asimètrica

TenebrismeSitua els personatges en una habitació fosca que és il·luminada amb un focus lumínic fora el llenç. La llum, molt escenogràfica, il·lumina sols allò que l’artista vol destacar i deixant en l’obscuritat tos allò que vol que passi desapercebut.

NaturalismeEscena quotidiana on els personatges son tipus de la vida real i van vestits amb robes la mar de normals.

Composició atectònicaS’aconsegueix no subordinant les figures o objectes del quadre a les línies del marc. L’artista parteix la finestra fen que l’espectador la pugui imaginar més enllà del quadre.

La vocació de Sant Mateu de Caravaggio

La mort de la Mare de Déu de Caravaggio

Excés de naturalismeVa ser rebutjada perquè la consideraven massa naturalista i poc respectuosa amb la figura de la Verge.

Lluís XIV, el Rei Sol, que es considerava el rei més poderós d’Europa, va voler construir un palau a l’alçada de la seva majestuositat.

Exteriorment molt sobri, molt clàssic. Interiorment una decoració exagerada.

Jardins amb parterres geomètrics, estanys, fonts, etc., completen el conjunt.

Un monument a l’egolatria:

el Palau de Versalles

Pieter Paul Rubens

El cànon de bellesa femenina de Rubens resta molt lluny dels models de bellesa que proposa la publicitat en la societat actual.

L’exuberància de Les tres Gràcies de RubensMuseo del Prado, Madrid

Cossos exuberants

Composicions dinàmiques i plenes de vitalitatDestacar les dues diagonals compositives

Gran coloristaPaleta de tonalitats càlides

Rapte de les Filles de Leucip de RubensAlte Pinakothek, Munich

Judici de Paris de RubensNational Gallery, London

Davallament de la creu de RubensCatedral d’Ambers, Bèlgica

Adoració dels reis mags de RubensMuseo del Prado, Madrid

Sant Jordi de RubensMuseo del Prado, Madrid

Rembrandt van Rijn

Els grans retrats col·lectius de RembrandtEl Rijksmuseum o Museu Nacional d'Amsterdam

En la lliçó d’anatomia Rembrandt copsa el moment,de fer l’autòpsia al cadàver d’un executat, com si fos un instant fotogràfic. Aquesta sensació d’instantaneïtat s’accentua pels gests i l’expressió dels assistents.

La lliçó d’anatomia del doctor Tulp

El Síndic del gremi de drapers

Els membres del gremi aturen instantàneament la feina de supervisió de les mostres de les teles per observar a un imaginari personatge que entra dins la sala.

La ronda de nit de Rembrandt

Importància de la llumEls dos personatges principals són destacats per la llum que incideix i ressalta poderosament els seus vestits.

Atrevida composició La composició defuig de l’estatisme dels típics retrats de grup.La disposició moguda dels personatges i la diversitat de gestos i les mirades no va ser ben rebuda i li comportà la pèrdua de clientela.

Vermeer de Delft

47 x 40 cm. Museu Mauritshuis La Haia.

Els íntims interiors de Vermeer de Delft

Noia de blau llegint una carta

La lletera

una pinzellada minuciosa detalla acuradament els

objectes que envolten les

figures.

Taller de l’artista

Diego Velázquez

L’aiguader de Sevilla

Naturalismerealisme gairebé fotogràfic

caracteritzen l’època sevillana de Velázquez

Tenebrisme

Vella fregint ous

Vella fregint ous

Els embriacs

NaturalismeDestacar el naturalisme en la representació dels variats objectes relacionats amb el vi i repartits per tota l’obra.

Primera obra de Velázquez de gènere mitològic.

Composició dinàmica

Paleta colorista

Abandona el tenebrisme de l’època sevillana

La Farga de Vulcà

Instantaneïtat fotogràfica En la composició Velázquez capta la instantaneïtat del moment

Perspectiva aèriaIl·lumina no tan sols les figures i objectes, sinó captant l’aire que embolcalla tota de l’estança .

La Venus del mirallNational Gallery of London

La rendició de Breda

Las Meninas1656

318 x 276 cm

Infanta Margarida

Velázquez

Creu vermellade Santiago

Menina AgustinaSarmiento

Nans

Felip IV i Mariana d’Àustria

Majordom“aposentador” de la reina

La dama d’honori un guardadamesMeninaIsabel de Velasco

Mastí

Habitació del Alcàsser de Madrid

Efecte d'instantaneïtat

Pinzellada solta

Pinzellada impressionista

perspectiva aèriaCap ningú avia aconseguit fins aquest moment captar tanta atmosfera de manera tant precisa. La llum entra pels finestrals situats al costat dret i per la porta oberta del fons, modelant el volum dels personatges.

“El niño de Vallecas”

Les filoses o La faula d’Aracne