BARROC

2.1 INTRODUCCIÓ

2.1.1 Què vol dir “Barroc”?

2.1.2 Cronologia i límits geogràfics del Barroc.

2.2.3 El Barroc i el Poder. Contrareforma i Absolutisme.

2.2.4 Entorn Històric.

2.2.5 Característiques definitòries de l’Art Barroc.

2.1.1 Què vol dir “Barroc”?

BARROC (perla irregular/engany), pot tenir dos signif icats, segons sigui aplicat com un “adjectiu” o com un “substantiu”:

 Com a adjectiu, Barroc fa referència a una obra o un grup d’obres artístiques caracteritzades per ser mogudes, expressives, recarregades…

 Com a substantiu, s’entén Barroc per l ’art sorgit a f inals del segle XVI a I tàlia i que s’estén per Europa i Amèrica Llat ina al l larg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII.

2.1.2 Cronologia i límits geogràfics del Barroc

Cronologia:

El Barroc té el seu origen a Itàlia, i més concretament a Roma, en el trànsit del segle XVI al segle XVII.

Entre 1700 (mort de Carles II d’Espanya) i el 1715 (mort de Lluís XIV de França) el Barroc es pot considerar conclós. Tot i així, l’esperit barroc subsisteix en moltes obres del XVIII.

El Barroc s’estén ràpidament pels països europeus catòl ics i absolutistes: Espanya, Portugal, França, Àustria. Més tard, les colònies americanes d’aquests països són també escenari de manifestacions artístiques barroques.

2.1.3 El Barroc i el Poder. Contrareforma i Absolutisme

L’art Barroc es pot considerar la manifestació d’un poder ( l ’Església i les monarquies absolutes) que cerca impressionar, emocionar i fer ostentació de la seva grandesa.

Dos poders:

Poder Papal Poder Reial

Església Catòlica Monarquies Absolutes

(Contrareforma)

2.1.4 Entorn Històric

La Contrareforma Catòlica.

Absolutisme Monàrquic Països Catòlics.

Aparició del Parlamentarisme Modern (Holanda i Anglaterra) Països Protestants.

Afirmació de les nacionalitats.

Enfrontaments religiosos i les lluites per l’hegemonia portaran a un seguit de confl ictes que assolaran Europa (Guerra dels Trenta Anys).

Símptomes de canvis radicals:- Avenços científics (Newton, Galileo)- Filosofia: Racionalisme (Descartes, Locke)- Aparició de l’incipient capitalisme

A l’ART, l’equilibri, la raó i la bellesa que exaltava el Renaixement, van a succeir ara diferents direccions:

Un major interès per la realitat, un gust per lo immediat i lo quotidià, que va unit a un desig d’aproximació del fet religiós a la sensibilitat dels fidels.

Un interès per lo monumental, lo sorprenent, lo ric i deslumbrant, que es una expressió del poder i de l’autoritat, i un reflex propagandístic en bona part, de la cercada grandesa del monarca, de la nació o de l’Església.

A l’Europa protestant i burgesa, l’estètica eren molt diferents. A Holanda i Alemanya, les obres d’art són encarregades per “clients” burgesos i l’art es torna més intimista i quotidià (retrats, temes domèstics, flors).

2.1.5 Caracter ístiques definitòr ies de l ’Art Barroc:

Característiques: La recerca tant del moviment real (parets ondulades, utilització de formes corbes, allò concau i convex, moviment de l’aigua) com imaginari (personatges captats en accions violentes).

L’intent de suggerir l’infinit (un camí que es perd a l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel).

La importància de la llum i els efectes lumínics. Importància de la llum i el color, més que el dibuix, per crear les formes.

El gust per la teatralitat i allò que és escenogràfic i fastuós.

La tendència a mesclar les disciplines artíst iques(arquitectura, escultura, pintura).

L’objectiu de l’artista no és només representar la realitat, sinó fer-ho d’una manera que s’exalt in els sentiments i que emocioni o sorprengui l ’espectador.

La recerca tant del moviment real (parets ondulades, moviment de l’aigua) com imaginari (personatges captats en accions violentes).

L’intent de suggerir l’infinit (un camí que es perd a l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel).

La importància de la llum i els efectes lumínics.

El gust per la teatralitat i allò que és escenogràfic i fastuós.

La tendència a mesclar les disciplines artíst iques(arquitectura, escultura, pintura).