1. ART
BARROC
Segle XVII

2. 1. CARACTERSTIQUES GENERALS
Aquest tipus dart es dna al segle XVII i una part del segle XVIII. Les zones de mxima influncia van ser Itlia, Espanya, Europa Central i els Pasos Baixos, a ms dalgunes ciutats com ara Pars.
Es tracta dun art molt recarregat, amb moltssima decoraci als edificis, llum i color als quadres, i moltssim moviment amb predomini total de la lnia corba.
Art molt lligat a les monarquies europees com els Astries a Espanya i els Borbons a Frana, i tamb a la noblesa.
Tamb es tracta dun art molt lligat a la Contrareforma catlica amb temes religiosos principalment (miracles, martiris), excepte a Holanda, de caire protestant, on ser la burgesia la que encarregar les obres amb temes molt diferents: retrats, vida quotidiana, natura
3. 2. ARQUITECTURA BARROCA
La principal caracterstica s intentar donar la sensaci de moviment als edificis. Aix ho faran mitjanant corbes per a crear contrastos de llum i ombra, columnes que es retorcen i cpules molt decorades.
Roma ser la ciutat on sorigina aquest nou estil.
Destacar larquitecte itali BERNINI.
Esmentarem el Palau de Versalles, al costat de Paris.
4. Columnata de Sant Pere del Vatic 1656-1657
Les lnies corbes de les columnes simbolitzen labrassada de Du a tots els seus fidels.
5. Detalls de la columnata
Hi ha dues fileres de columnes destil grec a cada banda de la columnata.
6. Baldaqu de Sant Pere del Vatic (1624)
Columnes molt retorades i decoraci extrema.
7. VERSALLES (1661)
Larquitecte Le Vau far les reformes destil barroc en un edifici ja existent des dpoca medieval. A ms incorpora tota la part de jardins.
Laigua simbolitzar el moviment, una de les caracterstiques ms habituals de lart barroc.
8. SALA DELS MIRALLS
9. JARDINS DE VERSALLES
10. FONTS DE VERSALLES
11. 3. ESCULTURA BARROCA.
El principal objectiu s el MOVIMENT, amb la utilitzaci de les lnies corbes. Per exemple la roba dels personatges adquireixen molt volum i tenen molts plecs.
Unes altres caracterstiques sn un GRAN NATURALISME,i expressi de SOFRIMENT a les cares.
Destacar tamb BERNINI, amb molt temes mitolgics.
12. Rapte de Proserpina (1621-1622)
Hades, que no aconseguia esposa, raptar a Persfone emportant-se-la als Inferns.
13. xtasi de Santa Teresa (1647-1652)
Apollo i Dafne(1622-1625)
14. FONT DELS 4 RIUS (Piazza Navona, Roma)
Aquesta font simbolitzava un riu de cada un dels 4 continents coneguts fins al moment (Europa amb el Danubi; sia amb el Ganges; frica amb el Nil; i Amrica amb el Riu de la Plata.
Ganges
Danubi
15. 4. PINTURA BARROCA
Gran moviment a les escenes.
Domini del color sobre el dibuix, amb colors vius i clids en molts dels pintors.
Gran realisme (tamb anomenat naturalisme): es pretn representar les coses tal i com sn a la realitat. Fins i tot els temes mitolgics i religiosos sintenten representar amb models reals.
Tcnica del CLAROBSCUR (tamb anomenat tenebrisme): zones molt fosques amb zones molt illuminades.
Espanya: amb 4 dels pintors ms importants del Barroc es considera el segle XVII com el Siglo de Oro de la Pintura Espaola.
16. CARAVAGGIO (1571 1610)
Itali.
Gran mestre de la tcnica del clarobscur.
Destaca per temes religiosos i tamb mitolgics.
17. BACUS (1597)
Molts historiadors consideren que aquest quadre representa un retrat de joventut del propi Caravaggio, essent una de les caracterstiques abans comentades, el realisme.
18. NARCS (1597)
19. CRUCIFICCI DE SANT PERE(1600-1601)
20. DAVID I GOLIAT (1600-1601)
21. RUBENS (1577 1640)
Flamenc (actual provncia de Blgica).
Es caracteritza pel color desbordant amb tonalitats clares i alegres, la pell humana una mica rosada, i per la representaci de nus femenins amb fora volum.
Destaca per temes primerament religiosos religiosos i posteriorment mitolgics.
22. DESCENDIMENT DE LA CREU (1612-1614)
23. ADORACI DELS REIS MAGS(1624)
24. LES TRES GRCIES(1636-1638)
25. EL JUDICI DE PARIS (1638)
26. REMBRANDT (1606 1669)
Holands.
Es caracteritza per un s perfecte del clarobscur per en ocasions no centrant tota la llum en un sol punt.
Temtica:
Retratista excellent amb la novetat dels retrats collectius.
Molts autoretrats seus.
Escenes de la vida qotidiana amb convinaci danimals i de natures mortes.
27. AUTORETRATS SEUS
De jove amb 22 anys(1628)
Amb 28 anys (1634)
28. AUTORETRATS SEUS
De vell amb 54 anys(1660)
Amb 55 anys (1661)
29. LLI DANATOMIA (1632)
30. RONDA DE NIT (1642)
31. EL BOU DEGOLLAT(1655)
32. POMES
33. VERMEER (1632 1675)
Holands.
Es caracteritza per un enorme detallisme als seus quadres .
Noms se li han atribut una 30 dobres.
Temtica:
vida quotidiana de la vida dels burgesos dHolanda .
Alguns retrats .
Alguns paisatges de la ciutat on sempre va viure, Delf, al centre dHolanda .
34. LA LLETERA (1659-60)
LA PUNTAIRE (1664)
35. LA NOIA DE LA PERLA (1665)
36. ALEGORIA DE LA PINTURA (1666-1667)
37. VISTA DE DELF (1660-1661)
38. VELAZQUEZ (1599 1660)
Espanyol.
Es caracteritza per un domini absolut de la perspectiva i la humanitzaci dels personatges.
Temtica:
temes mitolgics molt humanitzats.
Vida quotidiana de les classes baixes de la societat espanyola del moment.
Pintor de la cort amb fora retrats de felip IV i la seva famlia. Destaquen els seus retrats collectius i tamb els retrats eqestres .
Temes religiosos.
Temes histrics.
39. TEMES MITOLGICS
El triunfo de Baco o Los borrachos (1628-1629)
La fragua de Vulcano (1630)
40. En segon pla observem Atena, ja amb els seus atributs com el casc, castigant a Aracne. Tamb podem veure el taps fet.
En primer pla veiem a la noia, Aracne, acompanyada daltres dones, teixint. La vella amb el vel s la deessa Atena transformada amb la intenci de destorbar a la jove.
LAS HILANDERAS (1644 -1648)
Es tracta del mite clssic dAracne, la qual es va atrevir a retar a la deessa Atena a fer el taps ms bonic. La deessa sofendr profundament i condemnar a Aracne a teixir eternament, transformada en aranya.
41. VENUS DEL MIRALL (1647-1651)
Tot i tenir un ttol mitolgic, es considera un retrat de la duquesa dAlba, amb la qual sembla ser que Velzquez va tenir una amagada relaci amorosa.
42. QUADRES DE VIDA QOTIDIANA
Vieja friendo huevos (1618)
El nio de Vallecas (1643-1645)
43. RETRATS EQESTRES DE LA CORT DE FELIP IV
Retrat de Felip IV (1635)
Conde-duque de Olivares
(1643)
44. LAS MENINAS (1656)
45. CRISTO EN LA CRUZ (1632)
46. RETRATDEL PAPAINOCENCI X(1650)
47. LA RENDICIN DE BREDA (1634-1635)
48. MURILLO (1599 1660)
Espanyol.
Es caracteritza per la utilitzaci de colors alegres i lluminosos, i sobretot per la tendresa que prenen els personatges a les seves obres.
Temtica:
Personatges populars de les classes baixes de la societat sevillana del moment (nens, rodamons, malats...) tractats amb moltssima tendresa.
Quadres religiosos en els que destaquen les seves Immaculades (verges amb infants).
49. TEMES POPULARS
El Mendigo (1650)
Nios comiendo (1645-1655)
50. NIO MIRANDO POR LA VENTANA (1675-1680)
51. IMMACULADES
CONCEPCIN (1660-1665)
DE SOULT (1678)
52. EL BON PASTOR (1660)
53. ZURBARN (1598 1664)
Espanyol.
Es caracteritza per la utilitzaci de colors freds amb predomini de grisos i blancs, amb enorme detallisme als detalls dels quadres; i sobretot per una enorme espiritualitat catlica a les seves obres.
Temtica:
Tot i que t algun quadre diferent, prcticament tota la seva obra es va centrar en la temtica religiosa.
Destaca tamb per unes excellents natures mortes.
54. San Serapio (1628)
Exposicin del cuerpo de Buenaventura (1629)
55. SAN HUGO EN EL REFETORIO DE LOS CARTUJOS (1635-1640)
Enorme detallisme als detalls.
56. Natura morta (1633)
Tazas y vasos (1633)
57. AGNUS DEI (1635-1640)
58. RIBERA (1591 1652)
Espanyol.
s conegut amb el sobrenom de lSpagnoletto, en itali, ja que va fer la seva vida all.
Es caracteritza per un profund clarobscur, seguint els passos de Caravaggio.
Temtica:
Tot i que t algun quadre diferent, prcticament tota la seva obra es va centrar en la temtica religiosa.
59. MARTIRIO DE SAN ANDRS (1628)
60. EL MARTIRIO DE SAN FELIPE (1639)
61. SAN ANDRS (1630)
62. LA MUJER BARBUDA (1639)