Ausiàs March i nosaltresROBERT ARCHERLliçó inaugural

A Mavi Dolz, in memoriam

<Poema d’Ausiàs March dins delCançoner d’obres enamoradesBiblioteca de Catalunya, Manuscrit 10, s. XV, fol. 10v

ACTE D’INAUGURACIÓDEL CURS 2009–2010DELS ESTUDIS ENLLENGUA CATALANA A L’EXTERIOR

7 de setembre de 2009Gandia. Palau Ducal dels Borja

Ausiàs March i nosaltresROBERT ARCHERLliçó inaugural

És difícil imaginar-se un lloc més adient per a parlar d’Ausiàs Marchque aquesta sala del Palau Ducal on podem suposar que en la seuajoventut el poeta va sentir recitar el seu pare i altres membres de lacort d’Alfons el Vell i Alfons el Jove. És ací on va iniciar la formaciócultural que uns anys després produiria eixa obra tan àmplia i variadaque ens ha arribat gràcies a l’enorme estima que li tenien els seus con-temporanis i les generacions posteriors que la van copiar i recopiar.He volgut aprofitar l’insòlit i immillorable vincle històric i arquitec-tònic que ens proporciona el palau, per donar a aquesta conferènciael títol d’“Ausiàs March i nosaltres”.

En primer lloc al·ludeix a un “nosaltres” que no em pot inclourea mi, perquè sóc un estranger, un dels molts que han aparegut a Gandiadurant les últimes dècades, tot i que solem vindre per bronzejar-nosa les platges pròximes del Grau i no per a conèixer els pocs rastresmaterials que queden d’un dels poetes més importants de la literaturamedieval europea. En aquest sentit, més que “nosaltres” hauria de dir“vosaltres”, els que us expresseu en una llengua variadíssima en lesseues formes, però unida pels seus orígens i per la seua capacitat deser el vehicle de tot allò que compartiu a nivell humà: idees i emo-cions, i joies i angoixes. Una llengua que va tindre la gran sort de tro-bar una primera veu poètica tan potent com la de March. Ell, comaltres poetes clau de l’Europa medieval (Dante Alighieri, o GeoffreyChaucer, o François Villon), va saber revelar la potencialitat expres-siva de la seua llengua. Això és la gran aportació històrica de March.És un deute que vosaltres teniu encara, tot i indirectament, amb ell.

Però, tornant a “Ausiàs March i nosaltres”, hi ha un segon signifi-cat que sí que m’inclou a mi, perquè es refereix als lectors de l’obrade March, i jo sóc un devot confés de la seua obra des de fa quasi qua-ranta anys. Aquest sentit representa la relació contrària de la que ésimplícita en el primer. Perquè en aquest sentit és March qui depèn de

7

nosaltres: si no llegim la seua obra, si deixa de tenir lectors, AusiàsMarch torna a ser tan sols el nom d’un home famós de l’Edat Mitjanaamb el qual difícilment ens podríem sentir identificats en el segle XXI.Més difícil encara si ens acostem a una llengua i una cultura des defora, aïlladament o amb l’ajuda de professors i professores de catalàcom sou alguns de vosaltres, destinats a universitats estrangeres arreudel món. Tanmateix, tot i les evidents dificultats, som molts els que,vivint en un àmbit lingüístic ben diferent, hem arribat a conèixer l’obra d’Ausiàs March i, en un sentit real però misteriós, l’hem inte-grat en la nostra manera de veure el món.

Per mitjà de la primera accepció de la frase “Ausiàs March i nosal-tres”, vull desenvolupar la idea de la relació entre March i la llengua enla qual ens estem comunicant hui. Sabem quina importància va tindreper a la posteritat el fet que March prenguera la decisió d’escriure enun valencià literari. Així va iniciar sis segles de poesia en llengua cata-lana. Però què significava per a ell forjar un llenguatge poètic, en part,sobre la base del que es parlava al carrer i a la Cort i, en part, influït pelcatalà de les traduccions d’alguns clàssics llatins com Sèneca i Ovidi?1

Recordem un fet important, molt evident per a tot el públic pre-sent, però molt sovint oblidat: fa 580 anys, quan March va començara escriure, la seua llengua era una de les dues oficials que s’empravenper a l’administració d’un imperi, l’únic imperi de la Península Ibèrica,el de la Corona d’Aragó. Ni llengua de comunitat, ni parlar local, nillengua de “minories” o dialecte familiar: una llengua imperial (comho va ser el castellà després dels esdeveniments del 1492). Llenguad’un imperi que tenia en aquelles èpoques un paper sense compa-rança en el Mediterrani. El monarca, castellanoparlant, va haver d’acostumar-se al fet que li escriviren i parlaren en català o valenciàa Barcelona i València; no se li hauria ocorregut a ningú utilitzar elcastellà per a comunicar-se amb el rei pel simple fet que aquesta era

8

1 Vegeu Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV: Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, Biblioteca Sanchis Guarner (València: Institut de Filologia Valenciana/Barcelona: PAM, 1993); Tomàs Martínez Romero, ed., L. A. Sèneca. Tragèdies. Edició crítica, Els Nostres Clàssics, 2 vols. (Barcelona: Barcino, 1995); Jaume Turró, “Pròlegs al cançoner d’Ausiàs March: Ovidi exiliat”, dins Sadurní Martí et al, ed., Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 8-13 setembre de 2003) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat), III, 379-423.

la seua llengua nadiva. (La influència lingüística de Castella en la pri-mera meitat del segle XV, tinguem-ho en compte, no arribava més enllàde les seues fronteres). Per a March, escriure en valencià era expres-sar-se en una de les llengües més importants d’Europa. I Europa, perals habitants d’aquell continent, volia dir en aquella època bona partdel món conegut.

March va fer el salt a la seua pròpia llengua des de l’occitano-català, un idiolecte literari que s’havia construït amb la llengua delstrobadors del sud de França i Catalunya i els seus imitadors posteriors,passant-lo pel sedàs del català de l’època. No coneixem cap poemad’Ausiàs March en occitano-català, però potser s’hi formà poèticament.Quan va començar a escriure en valencià, ja feia temps que els poe-tes anaven catalanitzant l’occitano-català, però ningú no hi havia tren-cat d’una manera tan contundent com March ho va fer.

Aquella decisió degué ser molt difícil en la pràctica, encara que,vist des de hui, sembla tan natural i tan necessària. Difícil perquèimplicava, entre altres coses, adaptar el sistema de rimes existent a una llengua que fins aquell moment s’havia emprat només per aescriure en prosa i, rematant el procés ja començat pels poetes pos -trobadorescos anteriors, adaptar-ne la prosòdia al català.

Només pogué fer eixe salt lingüístic perquè degué considerar-hoabsolutament imprescindible en el context social i polític en què esva trobar, un context que ja no era el que havia tingut uns pocs anysabans Jordi de Sant Jordi quan escrivia i cantava en occitano-català al’itinerant cort del jove príncep i després rei Alfons. Ara bé, no es trac-tava de rompre completament amb la tradició que havia heretat. Aixòes veu sobretot en la manera com March mostra en moltes parts dela seua obra un respecte absolut per les normes retòriques existents,normes formulades en extenses obres de preceptiva de mitjan i finalsegle XIV, com les occitanes Flors del gay saber i el Torcimany del

9

català Lluís d’Averçó.2 Hi ha en March una voluntat de portar les nor-mes tradicionals a la pràctica sempre que fóra en tot el possible. I elseu objectiu en compondre cada poema era el mateix que el que esdescriu en aquestes obres de preceptiva: crear un “novell dictat”, unpoema que posara en evidència el seu domini dels tres elements fona-mentals de la retòrica, és a dir, la invenció, l’ordenació de la matèria,i l’eloqüència, a més de complir amb les exigències de la mètrica.

El respecte de March per la pràctica poètica del seus antecessors,però, arribava només fins ací. En el context sociopolític en el qual esva trobar en tornar de la seua segona campanya militar el 1425, ja notenia sentit continuar escrivint en una koiné literària poc accessible aun rei fill de Medina del Campo. És probablement per això que totsels seus poemes coneguts estan escrits en un català literari basat en lallengua vulgar, una llengua que abans del 1416 Alfons coneixia poc,que quasi amb seguretat va tardar uns anys a entendre còmodament,però que forçosament degué haver arribat a entendre molt bé l’any1425. No és impossible, doncs, que haja estat en part per deferència ala formació lingüística del monarca castellà que March seguira el seuimpuls de trencar amb la llengua literària dels seus antecessors. I aixíva iniciar, des de València, la nova pràctica de la poesia vernacular.

Fou una decisió enormement important. En un moment en quèla poesia de Castella encara no havia produït cap gran poeta i el cas-tellà no s’havia configurat com a llengua poètica en el ple sentit de laparaula, March va saber traure del seu valencià les seues possibilitatsexpressives. Si hui el català en totes les seues formes és el mitjà d’ex-pressió de molts i excel·lents poetes, és gràcies al miracle que va realit-zar el nostre cavaller de la Safor.

I per què es va molestar a escriure tants poemes? Recordem queen són 128, amb un total de 10.000 versos. No és que March tingueramoltes hores d’oci. Era un home molt ocupat amb diverses obligacions

10

2 Flors del gay saber estiers dichas Leys d’amors, 3 vols., ed. M. Gatien-Arnoult (París: Tolosa de Llenguadoc, 1841-1843); “Torcimany” de Luis de Averçó. Tratado retórico gramatical y diccionario de rimas. Siglos XIV-XV, ed. José María Casas Homs, 2 vols. (Barcelona: CSIC, 1956).

a Beniarjó, Gandia i València. Que se sàpia, la majoria dels membresdels llinatges valencians no escrivien. Quins podien ser els motius pera compondre tots aquells “dictats” al llarg de la seua vida?

Les raons socials i polítiques de March per a fer literatura sónsemblants a les que tenien els seus familiars, o el seu primer cunyat,Joanot Martorell. Per als membres de la família March escriure ver-sos —i recitar-los davant d’un públic— era una altra manera de des-tacar dins de la classe cavalleresca. Però es dóna la circumstànciasignificativa que Ausiàs March, a diferència dels seus parents, va apor-tar a la pràctica de fer “rims” uns dots de geni.

La pràctica de la poesia era el mitjà pel qual ell i altres podienmarcar un territori cultural pròpiament cavalleresc i assegurar la seuaprevalença en el camp de les lletres en una ciutat primordialment bur-gesa i dins d’un regne on durant dècades (a partir del 1432) no hi vahaver una cort presidida pel rei en persona. El centre polític i cultu-ral que era la cort es va traslladar a l’altra banda del Mediterrani durantla llarga i definitiva estada del rei a Itàlia, i va deixar els cavallers valen-cians relativament aïllats. Al mateix temps, la gran ciutat del regne ialtres importants com Gandia en relació amb les quals els cavallershavien de fer les seues vides, estaven dominades per l’estament socialdels grans mercaders. El Consell de València era majoritàriament bur-gès i s’anava retallant el dret dels cavallers a viure d’acord amb elsseus valors tradicionals. Hi va haver intents de part de la Ciutat, perexemple, de prohibir els torneigs cavallerescs, la qual cosa va provo-car la intervenció del rei mateix a favor del braç militar. Per aquestesraons, la poesia, sobretot la poesia de l’amor (el gran tema de tota lapoesia peninsular) no era només un entreteniment, sinó una activitatmés per a marcar la identitat d’una classe amenaçada.

La poesia de March està plena d’al·lusions al context social en quèescrivia i acusa un sentit d’orgull personal basat en aquella posició.3

11

3 Totes les referències als poemes de March remeten a la meua edició, Ausiàs March. Obra completa, 2 vols. (Barcelona: Barcino, 1997). El text ha estat novament revisat per a la col·lecció “Clásicos valencianos” que té projectat publicar Castalia.

Diu en un dels seus poemes:

car per honor jo·m sec en pus alt banc. (LXXXIV, v. 56)

Hi ha els mateixos sentiments darrere d’aquests versos:

dolç me sembla l’amarg,tant és en mi enfeccionat lo gust;a temps he cor d’acer e carn e fust;jo só aquest que·m dic Auzias March. (CXIV, 85-88)

Ací trobem més que la simple afirmació d’una identidat poèticaja coneguda pel seu públic: és també el crit d’orgull d’un home sem-pre conscient de ser per damunt de tot un March.

D’altra banda, March fa nombroses referències al món militar icavalleresc, algunes de les quals formen la base de comparances o al·legories (la historieta del rei de tres ciutats al poema X, per exem-ple). No són referències innocents, sinó que són introduïdes en el dis-curs de l’amor cortés en plena consciència d’estar fent literatura enuna ciutat que, encara que quasi sempre acordava finançar les cam-panyes del rei a Itàlia, ho feia per raons mercantils i burgeses, no cava-lleresques. Un altre vessant del món cavalleresc a la seua obra són lesnombroses referències a la caça. No era només aquella activitat que,fora de la guerra, definia la classe militar sinó també la gran passiódel seu rei, i un vincle personal entre el Magnànim i March, expertensinistrador de falcons i gossos, durant totes les seues vides.

En la seua obra sorgeixen també indicis més directes del conflictede classes. L’exemple que més crida l’atenció és un maldit (el poemaXLII) on March ataca una dona, potser una vídua, i el seu amant, unric mercader de draps. March inverteix en aquest poema tot el seu odienvers aquella classe social tan potent a la ciutat. El nou amant de ladona vituperada, una tal Na Monboí, és descrit com una mena d’in-

12

secte, una mosca o una llagosta com les de les diverses plagues queva sofrir València en vida del poeta:

E no cuideu, dona, que bé us escaigaque, pus hagués tastat la carn gentil,a mercader lliuràs vostre cos vil,e son dret nom En Joan me pens caiga.E si voleu que us ne don coneixença,sa faç és gran e la vista molt llosca;sos fonaments són de llagost o mosca.Cert no mereix draps vendre de Florença. (XLII, vv. 9-16)

Allò que provoca en March la composició d’un poema tan ple desentiments verinosos és el fet que la dona haja passat als braços d’unvulgar mercader després d’haver “tastat la carn gentil” d’un cavaller,potser un amic o parent seu, si no ell mateix.4

Escriure poesia, doncs, tenia per a March una funció social con-creta i de gran importància. Cal descartar qualsevol idea romànticaque podríem tindre d’un Ausiàs March que escrivia per a ell mateix,aïllat del món i dedicat a la vida interior. March, com tots els seusiguals en els regnes d’Espanya, ho feia per les raons socials i políti-ques que acabem de descriure, pensant en un públic concret. Llevatd’alguns noms relacionats amb poemes ocasionals dels últims 13 anysde la vida del poeta, no se sap molt sobre qui era aquest públic. Noméspodem fer conjectures davant els buits de la documentació. I un buitdocumental important és el que hi ha entorn la cort que amb totaseguretat hi va haver a València, de manera interrompuda, entre el1425, quan el Magnànim, subvencionat per la ciutat amb mil florinsal mes, va realitzar la seua primera residència allí, i el 1432, data enla qual se’n va anar definitivament a Itàlia. Devia de ser una cortsumptuosa i brillant, amb molts actes i activitats culturals al palau

13

4 Robert Archer, Aproximació a Ausiàs March. Estructura, tradició, metàfora (Barcelona: Empúries), pp. 119-46. Recentment Francesc Gómez i Josep Pujol, Ausiàs March. Per haver d’amor vida. Antologia comentada (Barcelona: Barcino, 2008), pp. 24-25 i 362, donen com a fet que el poema es va escriure el 1424 o poc després quan March va passar la primavera a Barcelona esperant que sarpés l’estol del Magnànim en una segona expedició cap a Itàlia. Per a la qüestió vegeu, el capítol 2 del meu llibre Lo cor salvatge: Indagacions sobre Ausiàs March (València: Institució Alfons el Magnànim, en premsa).

reial (malauradament destruït durant les guerres napoleòniques).S’ha descobert recentment una documentació que revela que enaquesta cort Alfons va rebre dues ambaixades del duc de Borgonya,Felip el Bo, els anys 1426 i 1427, en una de les quals estava el pintorflamenc Jan van Eyck. Hi ha una referència en un dels poemes deMarch que situa clarament la data de la seua composició a la darre-ria de l’any 1426 o començament del 1427 quan Alfons era a València.És en aquesta cort on va escriure segurament bona part dels poemesque coneixem.5

Fa una estona parlàvem d’“Ausiàs March i nosaltres”. Si em per-doneu la banalitat, el públic en què pensava March no ens inclou anosaltres. I malgrat aquest fet evident i innegable, podem llegir moltsdels seus poemes i acabar amb un sentiment sorprenent davant detextos que ens “parlen” en directe, que transcendeixen semàntica-ment la distància temporal i conceptual que ens separa del seu autor.És aquesta experiència compartida per tants lectors de March la quefa que una part important de la seua obra siga un cos poètic viu iactual en comptes d’un museu de curiositats medievals, àrid per ala majoria.

Com s’explica —citant Joan Fuster en el títol d’un dels seus estu-dis sobre el poeta— aquesta vigència d’Ausiàs March?6

La manera més fàcil de tractar el fenomen seria suposar senzilla-ment que hi ha un vincle temàtic que dóna entrada als textos: Marchens “parla” perquè diu, d’una manera insòlita i impactant, coses queencara ens importen en les nostres vides. Això és innegablement elcas de les sis composicions que solem anomenar els Cants de mort.Hui el que ens sorprèn i atrau en aquests poemes sobre la mort d’unadona que era segurament una de le seues mullers són les referènciespersonals i l’auto-anàlisi del procés del dol que ens resulta molt prò-xim a les nostres vivències. Mostren en molts punts unes coincidèn-

14

5 Vegeu Jaume Torró, “Ausiàs March, falconer d’Alfons el Magnànim”, dins Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, ed. Rafael Alemany, Josep Lluís Martos i Josep Miguel Manzanaro, 3 vols. (Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), 3: 1521-38, i Robert Archer, Lo cor salvatge: Indagacions sobre Ausiàs March(València: Institució Alfons el Magnànim, en premsa), capítol 2.

6 Joan Fuster, “Vigència d’Ausiàs March”, dins Ausiàs March (València: Eliseu Climent, 1982), pp. 7-52.

cies extraordinàries amb el llibre del britànic del segle XX, C. S. Lewis,Un dol observat, un diari on l’autor observa el transcurs del seu propidol.7 Un punt de comparació seria el Llibre d’absències del poeta catalàmort fa poc, Miquel Martí i Pol.

Els sis poemes descriuen experiències que tots hem tingut o queens tocarà viure en algun moment, perquè són pròpies de l’existènciadels éssers humans. I en certa manera això lleva importància al fetque March hi estiga tractant també uns problemes d’ordre ètic intrín-secs a tota la qüestió medieval de la consolació: el fet que els estoicsi els pares de l’Església coincidiren a considerar el dol com un estatindesitjable que l’home, davant la voluntat de Déu i l’obligació delscristians a ser ferms en l’esperança de la vida eterna, havien de fer unesforç per superar. I també podem ignorar, sense que afecte la nostracomprensió d’aquests poemes, el fet que March es mostre en els Cantsde mort ben conscient de la tradició del gènere dels planhs proven-çals, la funció primordial dels quals era la invitació pública al dol.Malgrat el context medieval, els sis poemes semblen crear un espaide sentiment humà on ens sentim al·ludits.8

Un altre poema marquià de gran trascendència és l’anomenatCant espiritual, l’impacte del qual no ha disminuït tot i que es tractad’una obra en la qual March afronta problemes ben propis de la seuaèpoca i malgrat el fet que el paper de la religió en la vida de la majo-ria dels europeus ha sofert uns canvis fonamentals durant els últimssegles. Tot el poema gira entorn de les greus dificultats a què donavalloc la doctrina de la predestinació, tema que ocupa diversos poetes itractadistes tant a Castella com a la Corona d’Aragó del final del segleXIV i de la primera meitat del XV.

Al seu poema, March parteix de la premissa del primer vers onafirma que l’ànima se salvarà només si Déu vol atorgar-li la gràcia,perquè ningú s’ho pot merèixer per ell sol:

15

7 Clive Staples Lewis. Un dol observat, trad. Joan Mateu i Besançon (Barcelona: Columna, 1995).

8 Robert Archer, Aproximació a Ausiàs March. Estructura, tradició, metàfora (Barcelona: Empúries, 1996), pp. 48-73; Francesc Gómez, “Per a una nova lectura amorosa i consolatòria dels ‘cants de mort’ d’Ausiàs March”, Llengua & Literatura : revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 19, (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008), pp. 49-85.

Puis que sens tu algú a tu no basta…

Al final, March encara no ha trobat una solució al problema quehavia plantejat en aquest vers. Més aviat, opta, d’una manera insòlita,per dramatitzar el problema amb totes les dificultats i contradiccions,precisament per demostrar que és insoluble. Tant per als creients comper als incrèduls, el Cant espiritual continua sent un dels monòlegsmés potents en la literatura europea sobre la naturalesa de Déu.

Tots aquests extraordinaris set poemes ofereixen motius temà-tics concrets amb els quals podem explicar-nos aquell sentit de vigèn-cia de la seua obra. Però què direm dels més de cent poemes basatsen formulacions de l’amor cortés que la civilització europea va aban-donar fa segles? Difícilment podríem relacionar-les amb la maneracom vivim les nostres vides o com estimem.

Possiblement hi ha una resposta: la manera en què March emprales metàfores. Les metàfores són el recurs retòric que més es destacaen la seua obra, sobretot en la forma de llargues comparances de lesquals n’hi ha una gran quantitat. Molt sovint aquestes metàfores icomparances li serveixen per a oferir una solució immediata a la seuanecessitat constant de crear un “novell dictat”, un poema nou en elsentit retòric que hem esmentat abans. Un exemple en són les duesprimeres cobles del poema XLVI:

Veles e vents han mos desigs complirfaent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d’ells veig armar:xaloc, llevant los deuen subvenirab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tramuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.

16

Bullirà·l mar com la cassola en forn,mudant color e l’estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets;fugint al mar on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran. (XLVI, vv. 1-16)

És el passatge més conegut de tota l’obra de March, la descripciód’un projectat viatge marí en una direcció occidental, i per tant pot-ser cap a València. És possible que darrere de tota aquesta hipèrbolehi haja elements biogràfics: la intenció de realitzar un viatge concreto, com ha argumentat recentment Víctor Labrado, el missatge políticde posar fi al servici militar que feia a l’altra banda del Mediterrani.9

El primer públic de March segur que estava assabentat de possiblessentits pareguts que ara se’ns escapen. Però el sentit primari del pas-satge no deixa de ser purament cortés. La situació narrativa que s’hidescriu és una modalitat tremendista de la relació tradicional entreun poeta i una dama. I cal tenir clar, si sou fans de Raimon com jo,que no té molt a veure amb el viatge per un mar asolellat com el queevoca aquella música esplèndida i inoblidable que el cantant va com-pondre. El poeta expressa la voluntat de sometre’s a unes proves extre-mes dins d’un escenari apocalíptic on podrà convèncer la dama queel que li promet no són simples “dits”, sinó “fets” que s’han de creure(v. 56). No debades s’anomena en aquest mateix poe ma “aquell pusextrem amador” (v. 41). Es tracta d’un viatge fantasiós cap a ella, commés impossible millor, on passarà la prova d’un amor en perill.

He citat aquest passatge com a exemple de l’ús que fa March dela metàfora. En el nivell més medieval del poema, aquelles dues cobles

17

9 Víctor Labrado, “Veles e vents” dins El segle valencià (Alzira: Bromera, 2007), pp. 71-94.

són la innovadora formulació metafòrica d’una situació tradicionalque els trobadors i els poetes posttrobadorescos ja havien repetit milvoltes. Però a dies d’ara, quan l’amor cortés no ens diu absolutamentres, les metàfores de March necessàriament deuen obrir altres nivellsde sentit que els medievals.

Una de les teories de la metàfora elaborades a partir del segle XXque podrien portar llum a la qüestió és la desenvolupada per GeorgeLakoff i diversos col·laboradors seus des d’una varietat de perspecti-ves diferents. La teoria planteja el funcionament en totes les llengüesd’un gran nombre del que es denominen metàfores conceptuals, quesón fonamentals per a entendre de quina manera perceben el món através del llenguatge moltes societats. Entre aquestes metàfores con-ceptuals, n’hi ha algunes relacionades amb els aspectes més vitals dela nostra existència, com en el cas del concepte de la vida com unviatge o el de la mort com una partida.10 Moltes d’aquestes metàforesconceptuals estan vinculades amb el model cultural dominant de LAGRAN CADENA DEL SER que resulta, com els teòrics demostren convin-centment, no ser un simple concepte fonamental en la visió del cos-mos medieval, sinó un que encara domina la manera com pensemsobre el món. Per mitjà d’aquest model cultural, metàfores conceptu-als com les esmentades anteriorment influeixen en el procés interiori subconscient de la nostra lectura. A través d’aquest procés som capa-ços d’identificar el que March diu com una cosa rellevant a les nos-tres vides. Darrere del passatge de “Veles e vents” concretament hi haalgunes de les metàfores més importants amb les quals conceptualit-zem les nostres existències: ELS PROPÒSITS SÓN DESTINACIONS i LA VIDA

ÉS UN VIATGE.11

Però això és un tema que requeriria diverses lliçons inauguralssi no tot un llibre. El més important d’aquesta perspectiva teòrica dela qüestió és que sempre llegim, si bé no en som sempre conscients,

18

10 George Lakoff i Mark Turner, More Than Cool Reason. A Field Guide to Poetic Metaphor(Chicago: University of Chicago Press, 1989), p. 52.

11 Seguint la pràctica dels teoristes “conceptualistes”, escrivim les metàfores conceptuals en versaletes. Per una discussió de les metàfores conceptuals en relació amb els símils, vegeu el capítol 7 del meu llibre Lo cor salvatge: Indagacions sobre Ausiàs March (València: Institució Alfons el Magnànim, en premsa).

en un altre nivell de metàfora que el purament retòric en què pen-sava el poeta quan escrivia. March sempre diu molt més del que elles proposava, perquè qui usa metàfores es connecta directament ambla nostra manera de percebre el món, una cosa que, en molts aspec-tes importants, no ha canviat. I per la nostra part, la reacció instin-tiva que tenim davant un passatge com aquest es produeix en unnivell molt més profund que el de la nostra consciència de lectors delsegle XXI.

Per totes les raons que he assenyalat, que es puga parlar legítima-ment d’un “Ausiàs March i nosaltres” no és una mera hipèrbole, sinóun fet fàcilment comprovable per la lectura dels poemes. Però ho és adespit del poeta mateix. March és l’originador de la poesia en llenguacatalana, però aquest paper tan important, adquirit al pas dels segles,no té res a veure amb els seus propòsits d’escriure versos o de deixarel catalano-provençal i passar al seu valencià. March es també una veuúnica que només podia haver sorgit en les circumstàncies sociopolíti-ques de la València de la primera meitat del segle XV. I tanmateix, enmolts dels seus poemes, o siga per les coincidències temàtiques a nivellhumà, o siga pel poder amagat de les metàfores conceptuals, aquellaveu transcendeix l’abisme temporal que ens separa. Aquest magníficPalau Ducal, on tenim el privilegi hui de trobar-nos, ofereix en les seuespedres un vincle històric immillorable amb el poeta, però és un vincleefímer que no traspassarà la nostra estada gandiana. Allò que realmentsalva aquell abisme i uneix Ausiàs March i nosaltres són les paraules,el vincle més humà i durador de tots.

ROBERT ARCHERCatedràtic del King’s College de Londres

19

XARXA VIVES D’UNIVERSITATS ·UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU ·UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE

BARCELONA · UNIVERSITAT D’ALACANT · UNIVERSITAT D’ANDORRA · UNIVERSITAT DE BAR-

CELONA ·UNIVERSITAT DE GIRONA ·UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS ·UNIVERSITAT DE

LLEIDA ·UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMITIA ·UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ·UNIVERSITAT

DE VIC · UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA · UNIVERSITAT JAUME I · UNIVERSI-

TAT MIGUEL HERNÁNDEZ D’ELX · UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA · UNIVERSITAT

POLITÈCNICA DE CATALUNYA ·UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA ·UNIVERSITAT POM-

PEU FABRA · UNIVERSITAT RAMON LLULL · UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

UNIVERSITATS AMB ESTUDIS CATALANS A L’EXTERIOR · ALBERT-LUDWIGS-UNIVERSITÄT

FREIBURG · BROWN UNIVERSITY · CAMERON UNIVERSITY · CARDIFF UNIVERSITY · CENTRAL

INSTITUTE OF ENGLISH AND FOREIGN LANGUAGES (CIEFL) · CENTRE D’ÉTUDES CATALANES-

UNIVERSITÉ PARIS IV-SORBONNE · CHRISTIAN-ALBRECHTS-UNIVERSITÄT · EBERHARD-

KARLS UNIVERSITÄT TÜBINGEN · ECOLE NORMALE SUPÉRIEURE LETTRES ET SCIENCES

HUMAINES · EÖTVOS LORÁND TUDOMANYEGYETEM (ELTE) · EUSKAL HERRIKO UNIBERTSI-

TATEA · FOLKEUNIVERSITET I BERGEN · FREIE UNIVERSITÄT BERLIN · GEORG-AUGUST-

UNIVERSITÄT GÖTTINGEN · GEORGETOWN UNIVERSITY · GLENDON COLLEGE, YORK UNIVER-

SITY · HANKUK UNIVERSITY OF FOREIGN STUDIES · HARVARD UNIVERSITY · HELSINGIN

YLIOPISTO ·HUMBOLDT UNIVERSITÄT ZU BERLIN · INDIANA UNIVERSITY · JAMIA MILLIA UNI-

VERSITY · JOHANN WOLFGANG GOETHE-UNIVERSITÄT · JOHANNES GUTENBERG-UNIVERSITÄT

MAINZ · JULIUS-MAXIMILIANS-UNIVERSITÄT WÜRZBURG · KATHOLISCHE UNIVERSITÄT

EICHSTÄTT-INGOLSTADT (BAVIERA) · KING’S COLLEGE UNIVERSITY OF LONDON · LA TROBE

UNIVERSITY · LONDON SCHOOL OF ECONOMICS · LUDWIG-MAXIMILIANS-UNIVERSITÄT-

MÜNCHEN ·MOSKOVSKII GOSSUDARSTVENNYI UNIVERSITEIT IM LOMONOSSOV ·NEW YORK

UNIVERSITY · PHILIPPS - UNIVERSITÄT MARBURG · PONTIFICIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE

CHILE · QUEEN MARY UNIVERSITY OF LONDON · RHEINISCHE FRIEDRICH-WILHEMS-

UNIVERSITÄT BONN · RUHR-UNIVERSITÄT BOCHUM · SANKTPETERBURGSKII GOSSUDARS-

TVENNYI UNIVERSITET · STANFORD UNIVERSITY · SVEUCILISTE U ZADRU · SZEGEDI

TUDOMÁNYEGYETEM · TARTU ÜLIKOOL · TECHNISCHE UNIVERSITÄT BRAUNSCHWEIG · THE

21

HEBREW UNIVERSITY OF JERUSALEM · THE STATE UNIVERSITY OF NEW YORK AT BUFFALO

· THE UNIVERSITY OF SHEFFIELD · UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID · UNIVERSI-

DAD DE ALCALÁ DE HENARES · UNIVERSIDAD DE CHILE · UNIVERSIDAD DE GRANADA · UNI-

VERSIDAD DE GUADALAJARA · UNIVERSIDAD DE LA HABANA · UNIVERSIDAD DE LA

REPÚBLICA · UNIVERSIDAD DE MURCIA · UNIVERSIDAD DE OVIEDO · UNIVERSIDAD DE SALA-

MANCA · UNIVERSIDAD DE VIGO · UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA · UNIVERSIDAD DEL ACON-

CAGUA · UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO · UNIVERSIDAD NACIONAL DE

EDUCACIÓN A DISTANCIA · UNIVERSIDAD NACIONAL DE ROSARIO · UNIVERSIDAD NACIONAL

DEL LITORAL · UNIVERSIDADE DE SANTIAGO DE COMPOSTELA · UNIVERSIDADE DO MINHO

·UNIVERSIDADE NOVA DE LISBOA ·UNIVERSITÀ CA’ FOSCARI DI VENEZIA ·UNIVERSITÀ DEGLI

STUDI DI BOLOGNA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI CAGLIARI · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI

FIRENZE ·UNIVERSITÁ DEGLI STUDI DI MILANO ·UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI NAPOLI - FEDE-

RICO II · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI NAPOLI “L’ORIENTALE” · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI

PAVIA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI PISA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI ROMA “LA SAPIEN-

ZA” ·UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI SASSARI ·UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI TORINO ·UNIVERSITÀ

DEGLI STUDI DI TRENTO · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI TRIESTE · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI

SUOR ORSOLA BENINCASA ·UNIVERSITÀ ROMA III ·UNIVERSITAT ALLAMEH TABATABAÍ ·UNI-

VERSITAT BIELEFELD · UNIVERSITÄT BREMEN · UNIVERSITAT DEGLI STUDI DI MESSINA ·

UNIVERSITÄT DES SAARLANDES · UNIVERSITÄT HAMBURG · UNIVERSITÄT HEIDELBERG ·

UNIVERSITÄT KONSTANZ · UNIVERSITÄT MANNHEIM · UNIVERSITÄT MARTIN LUTHER · UNI-

VERSITAT MASARYK de BRNO · UNIVERSITÄT MÜNSTER · UNIVERSITÄT SALZBURG ·

UNIVERSITÄT SIEGEN ·UNIVERSITÄT STUTTGART ·UNIVERSITÄT WIEN ·UNIVERSITÄT ZU KÖLN

· UNIVERSITÄT ZÜRICH · UNIVERSITATEA DIN BUCURESTI · UNIVERSITÉ CHARLES DE GAU-

LLE LILLE 3 · UNIVERSITÉ DE BOURGOGNE · UNIVERSITÉ DE BRETAGNE-SUD · UNIVERSITÉ

DE FRIBOURG SUISSE · UNIVERSITÉ DE LA SORBONNE NOUVELLE (PARIS III) · UNIVERSITÉ

DE MONTRÉAL · UNIVERSITÉ DE PICARDIE-JULES VERNE · UNIVERSITÉ DE PROVENCE AIX-

MARSEILLE · UNIVERSITÉ DE REIMS CHAMPAGNE-ARDENNE · UNIVERSITÉ DE TOULOUSE-

LE MIRAIL · UNIVERSITÉ DE YAOUNDÉ · UNIVERSITÉ DU LITTORAL-CÔTE D’OPALE ·

UNIVERSITÉ JEAN MONNET-SAINT ETIENNE · UNIVERSITÉ LUMIÈRE-LYON 2 · UNIVERSITÉ

MICHEL DE MONTAIGNE BORDEAUX 3 · UNIVERSITÉ NANTERRE-PARIS X · UNIVERSITÉ

22

PARIS 8 (VINCENNES-SAINT DENIS) · UNIVERSITÉ PAUL VALÉRY-MONTPELLIER III ·

UNIVERSITÉ RENNES 2 HAUTE BRETAGNE · UNIVERSITÉ STENDHAL-GRENOBLE III · UNI-

VERSITEIT VAN AMSTERDAM · UNIVERSITY COLLEGE CORK · UNIVERSITY OF BIRMINGHAM ·

UNIVERSITY OF BRISTOL · UNIVERSITY OF CALIFORNIA LOS ANGELES (UCLA) · UNIVERSITY

OF CALIFORNIA, SANTA BARBARA · UNIVERSITY OF CAMBRIDGE · UNIVERSITY OF CHICAGO

· UNIVERSITY OF COLUMBIA · UNIVERSITY OF DURHAM · UNIVERSITY OF EXETER · UNIVER-

SITY OF FLORIDA · UNIVERSITY OF GLASGOW · UNIVERSITY OF ILLINOIS AT URBANA-

CHAMPAIGN · UNIVERSITY OF KENT AT CANTERBURY · UNIVERSITY OF LANCASTER · UNI-

VERSITY OF LEEDS · UNIVERSITY OF LEICESTER · UNIVERSITY OF LIVERPOOL · UNIVERSITY

OF MANCHESTER · UNIVERSITY OF MASSACHUSETTS · UNIVERSITY OF NEWCASTLE · UNI-

VERSITY OF OXFORD · UNIVERSITY OF RICHMOND · UNIVERSITY OF TORONTO · UNIVERSITY

OF WALES, BANGOR · UNIVERSITY OF WALES-SWANSEA · UNIVERSITY OF WOLVERHAMPTON

· UNIVERZITA KARLOVA V PRAZE · UNIVERZITA PALACKÉHO V OLOMOUCI · UNIVERZITET U

BEOGRADU · UNIWERSYTET JAGIELLONSKI · UNIWERSYTET WARSZAWSKI · UNIWERSYTETU

IM. ADAMA MICKIEWICZA · UPPSALA UNIVERSITET · VANDERBILT UNIVERSITY · VRIJE UNI-

VERSITEIT van BRUSSEL ·WIRTSCHAFTS UNIVERSITÄT WIEN

ASSOCIACIONS DE CATALANÍSTICA · ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERA-

TURA · CATALANES · ANGLO-CATALAN SOCIETY · ASSOCIAZIONE ITALIANA DI STUDI

CATALANI · ASSOCIATION FRANÇAISE DES CATALANISTES · NORTH-AMERICAN CATALAN

SOCIETY · DEUTSCHER KATALANISTENVERBAND E.V.

CENTRES D’ESTUDIS CATALANS · CENTRE D’ÉTUDES CATALANES - UNIVERSITÉ PARIS IV

SORBONNE · JOAN COROMINES VISITING CHAIR OF CATALAN STUDIES - UNIVERSITY OF

CHICAGO · FORSCHUNGSSTELLE KATALANISTIK - JOHANN WOLFGANG GOETHE-

UNIVERSITÄT · RESEARCH CENTER FOR CATALAN STUDIES - QUEEN MARY UNIVERSITY OF

LONDON · GINEBRE SERRA VISITING CHAIR - STANFORD UNIVERSITY · LONDON SCHOOL

OF ECONOMICS AND POLITICAL SCIENCE

23

PUBLICA:

Institut Ramon Llull Xarxa Vives d’Universitats

DISSENY:

Saura-Torrente,Edicions de l’Eixample

IMPRESSIÓ:

IGOL, SA

Dip. leg.: B-15.664-2009

www.llull.catwww.vives.org