APRENENT (I FENT) HISTÒRIA AL WEB 2.0

INTEGRACIÓ D’EINES TECNOLÒGIQUES PER A L’EDUCACIÓ

APRENENT (I FENT)

HISTÒRIA AL WEB

2.0

Grup: clic – XXI

Integrants: Ana Cristina Martínez Rodríguez, Eulàlia Garcia Escobar, Marina Civit Sanahuja. PAC5. Disseny d’una proposta d’aprenentatge que utilitza de manera intensiva les eines del Web 2.0. Consultor: Marc Fuertes Màster d’Educació i TIC

Grup: clic-XXI Integració d’eines tecnològiques per a l’educació

Consultor: Marc Fuertes Alpiste Màster d’Educació i TIC

2

ÍNDEX

1. Presentació................................................................................................................................................. 4 2. Context........................................................................................................................................................ 4

2.1. Característiques de l’alumnat................................................................................................... 4

3. Metodologia………………………...…………………................................................................................... 5

3.1. Rols …………..…........................................................................................................................ 6 4. Competències............................................................................................................................................ 6 5. Objectius..................................................................................................................................................... 7 6. Contingut……............................................................................................................................................. 7 7. Materials..................................................................................................................................................... 8

7.1. Entorn Virtual d’Aprenentatge.................................................................................................. 8 8. Activitats……………………………….......................................................................................................... 9

8.1. Justificació ................................................................................................................................ 9 8.2. Introducció ................................................................................................................................ 9 8.3. Tasques ................................................................................................................................... 10 8.4. Procés ...................................................................................................................................... 11 8.5. Recursos ................................................................................................................................. 15 8.6. Temporització ..........................................................................................................................15 8.7.. Avaluació ................................................................................................................................ 15 8.8. Conclusió ................................................................................................................................ 17

9. Avaluació …………………........................................................................................................................ 17

9.1. Avaluació Webquest ............................................................................................................... 18 9.2. Avaluació del material............................................................................................................. 20



3

10. Referències............................................................................................................................................. 20 Annexos ……................................................................................................................................................ 21

A.1. PLE ……………….................................................................................................................... 21

A.2. Presentació proposta .............................................................................................................. 21



4

1. PRESENTACIÓ El document que es presenta inclou una proposta d’aprenentatge que utilitza de manera intensiva les eines del Web 2.0. La nostra proposta és el disseny d’una webquest per a una classe d’història de 30 alumnes de 3r d’ESO. La webquest permetrà construir una activitat molt atractiva per als alumnes, al mateix temps que incidirà en el seu procés d’aprenentatge fent-los partíceps i protagonistes d’una sèrie d’accions que fomentaran l’anàlisi, la síntesi, la resolució de problemes i també la creativitat i l’esperit crític de forma col·laborativa. El centre d’interès que envolta l’activitat és la història de 3 personatges (el professor, el cercador de

tresors i la mòmia) que han de recopilar, sintetitzar i exposar informacions de la civilització de Caral i també superar un seguit de proves i activitats amb la finalitat de trobar el tresor!

2. CONTEXT En Ramir, professor d'Història d'un institut de secundària situat a una població de l’anell industrial de Barcelona, decideix incorporar al seu ensenyament l'ús d'aplicacions i tecnologies pròpies del Web 2.0. Després d'haver assistit a una formació que oferia el Ministeri d'Educació, on es van presentar diferents maneres de dinamitzar els processos d'ensenyament i aprenentatge mitjançant l'ús de recursos pedagògics hipermèdia i aplicacions Internet d'utilització senzilla, té la intenció de treballar-los en aquesta unitat didàctica amb el grup classe, d'explorar noves maneres d'ensenyar i de motivar els alumnes a aprendre, de manera que es llança de ple al projecte. Tot i que la integració de les eines 2.0 a l’educació ja és una realitat, a l’Institut d’en Ramir no hi ha cap altre professor que les utilitzi. L’institut disposa d’un bon equipament, tenen 30 ordinadors i un contracte de banda ampla que permet navegar amb qualitat, però aquesta sala només l’utilitza el professor de física, que ha instal·lat aplicacions per fer simulacions amb els alumnes. Aquesta circumstància fa que en Ramir es plantegi liderar un canvi al centre i impulsar l’ús transversal de les eines 2.0 per treballar per projectes fomentant l’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu entre els alumnes. En termes generals, fins ara, els professors de l’Institut han utilitzat un paradigma pedagògic de base industrial i instructivista, comunicant-se molt amb els alumnes, utilitzant llibres de text i realitzant proves d’avaluació i progrés.

2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ALUMNAT Els alumnes tenen entre 14 i 15 anys, i estan cursant 3er d'ESO. Aquests alumnes entren dins de la consideració de nadius digitals; utilitzen en la seva vida diària els recursos de la xarxa Internet per a comunicar-se i intercanviar informació en línia. Són usuaris habituals de les xarxes socials (coneixen Facebook, Instagram i Twitter) però mai les han utilitzat per a l’aprenentatge. Tenen competències tecnològiques suficients per fer ús de les eines web 2.0 en el seu procés



5

d'ensenyament i aprenentatge, tot i que els caldrà passar per una petita fase d’aprenentatge de cadascuna de les eines, tant pel que fa a ús com a potencialitat de les mateixes. Els alumnes del centre no estan gaire acostumats a utilitzar la tecnologia a l’Institut, fan classes d’informàtica i utilitzen la pissarra digital per fer alguna activitat interactiva, però mai han treballat de forma col·laborativa des d’un plantejament constructivista. La classe té 30 alumnes, són adolescents provinents de famílies da classe mitja, 28 d’ells té mòbil propi, amb connexió a Internet, i 25 disposen d’ordinador o “tablet” a les seves llars. Tots els alumnes es connecten a Internet diàriament ja sigui a les seves llars, a l’Institut o a la biblioteca del barri. La seva activitat a la xarxa és:

● Penjar vídeos a Youtube realitzats per ells mateixos (competicions, creacions, moments importants, bromes).

● Penjar fotografies a Instagram (o qualsevol altra xarxa social) ● Visualitzat de vídeos de bromes, temes d’actualitat i moda a Youtube i Vimeo. ● Jugar a jocs en línia. ● Conversar i organitzar esdeveniments via WhatsApp, Line o Twitter ● Informar-se d’esdeveniments actuals, festes i concerts a través de blocs, Facebook i Twitter. ● Ubicar-se i buscar rutes amb Google Maps

Per tant, podem dir que els alumne tenen habilitat per l’ús de la Tecnologia de la Informació i la Comunicació, malgrat que no utilitzin aquesta habilitat per a l’aprenentatge acadèmic.

3. METODOLOGIA La teoria de l’aprenentatge que es fonamentarà és la socioconstructivista de Lev Vygotski. Segons el psicòleg bielorús: “L’estudiant construeix el seu coneixement en base a la pròpia experiència i al diàleg amb els altres. (...) El constructivisme es basa en la participació activa de l’estudiant (...) en una activitat d’aprenentatge que considera rellevant i atractiva.” (Stephenson i Sangrà, 2007). S’elaborarà un disseny on l’alumne sigui el protagonista del seu propi aprenentatge, sobretot en la part del suport amb les TIC. Per fer-ho es compta amb eines de treball col·laboratiu (Wiki, Google Docs...), treballs pràctics, etc. que fomentin l’aprenentatge basat en l’experiència i en la construcció del coneixement. Algunes de les dinàmiques requerides seran pròpies de l’enfocament connectivista (la determinació de la xarxa com el nou escenari de comunicació entre els actors educatius, i integrant una concepció de l'aprenentatge que destaqui els seus aspectes informals i interactius) potenciant la construcció del propi coneixement de forma autònoma (Siemens, 2005).

3.1. ROLS En Ramir amb els alumnes En Ramir actuarà com a entrenador, controlant els continguts, la correcta realització de les tasques



6

estipulades en cada moment, fomentant la interacció entre els alumnes i vetllant per l’autogestió de l’aprenentatge. Assegurarà que totes les activitats tinguin bones fonts d’informació i a l’hora de dinamitzar als alumnes vetllarà per capacitar-los a discernir la informació rellevant. Guiarà l'aprenentatge constructiu entre els alumnes, potenciant activitats de presentació en que es treballi l'ensenyament entre iguals, incitant debats, resolució de problemes i projectes en grup. Per tal d’aconseguir-ho vetllarà per dissenyar activitats d’aprenentatge atractives als estudiants. En Ramir amb els altres professors En Ramir liderarà el grup de professors que es sumen a la proposta formativa transversal, ell plantejarà les activitats, les explicarà als companys, les justificarà i coordinarà les possibles imprevistos que puguin succeir. Així doncs, en Ramir coordinarà l’equip amb un doble objectiu: impulsar la proposta formativa i formar a la resta de professors en una metodologia de projectes fomentada en el socioconstructivisme. Els alumnes Els alumnes tindran un paper molt actiu en el procés d’aprenentatge, interactuant entre ells, adaptant punts de vista crítics i participant activament de les propostes. Els alumnes hauran d’aprendre a treballar continguts de diferents assignatures en una mateixa activitat, establint relacions i creant nexes. Hauran d’aprendre a expressar-se de forma multimèdia (a través de les eines 2.0), creant esquemes i conceptualitzant els coneixements. És molt important que siguin conscients que la participació és la millor forma per construir el coneixement.

4. COMPETÈNCIES En Ramir és conscient que aquest projecte contribueix al desenvolupament d'una sèrie de competències transversals definides per l'organisme estatal de reglamentació de l'educació secundària:

● Desenvolupament del pensament crític i de presa de posicions conscients. ● Desenvolupament d'habilitats comunicatives, d'expressió de les idees pròpies i respecte de les

alienes. ● Desenvolupament d'habilitats per al treball col·laboratiu, el sentit de compromís social, de

responsabilitat i d'actitud ètica en la realització de les tasques pròpies i les comunes. ● Desenvolupament de competències informacionals de recerca i selecció d'informació, d'ús i

apropiació d'eines de treball i comunicació. ● Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. ● Tractament de la informació i competència digital. ● Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.



7

● Competència d’aprendre a aprendre.

5. OBJECTIUS Els alumnes han de ser capaços de:

● Estimular la reflexió sobre la història com a relat i com a ciència. ● Relacionar la història amb altres disciplines, com l'arqueologia i l'antropologia. ● Treballar de forma col·laborativa en grup a través de l’aprenentatge i ús de les eines Web 2.0. ● Treballar amb continguts digitals visuals i publicar-ho a la xarxa. ● Atendre la diversitat tot oferint diferents opcions segons els interessos de l’alumnat, el ritme

d’aprenentatge… ● Fomentar la recerca d’informació de forma crítica. ● Comunicar la informació obtinguda de formes diverses fent ús de recursos TIC. ● Convertir l’alumne en element actiu i central del procés d’ensenyament- aprenentatge, fent-lo

partícep i protagonista del mateix. ● Classificar la informació tot fent servir taxonomies. ● Afavorir processos d’aprenentatge a través dels diferents medias.

6. CONTINGUT A l’hora d’encarar l'activitat, veiem com aquest tema que en Ramir proposa als seus alumnes de la classe d'història, es pot treballar des de diferents perspectives, enriquint l'aprenentatge en forma d'assignatures multidisciplinars. En aquest sentit, l’activitat que presentem estarà emmarcada en un projecte a tres bandes, que involucrarà no només a l’assignatura d’història, sinó també la de geografia i la d’informàtica.

Relacionat amb el tema que se'ns presenta, la història, trobem també una vessant més social, on podem estudiar els moviments migratoris, la forma d'organització social, els costums, cultura i tradicions. També podem estudiar l'evolució en les tècniques d'agricultura als pobles de la zona o fins i tot centrar-nos en les seves construccions i representacions religioses, a més d’estudiar les característiques del terreny i accidents geogràfics, implementant aquests coneixements mitjançant diverses eines tecnològiques al nostre abast.

Finalment trobem interessant que els alumnes treballin els següents continguts:

● La formació de la civilització de Caral i els seus voltants. ● Les activitats econòmiques i la diferenciació social a Caral. ● Un estudi comparatiu amb una tabla amb diferentes civilitzacions (Inca, Maya, Egipcia). ● La influència d’aquestes civilitzacions en el món actual. ● La geografia de Caral (rius, clima, comunicacions amb els pobles adjacents, muntanyes). ● Ubicació i descripció del mapa de Caral. ● Construccions més representatives de Caral i sobre les seves piràmides, amb dibuixos i fotografies

detallades. ● Invencions tecnològiques que van significar un important avanç per l’època o fins i tot tenir una

repercussió a la societat actual. ● Els costums de la societat a la vida diària, amb els seus rituals i llegendes. ● La llengua de Caral.



8

● L’art, la música i altres maneres d’entreteniment. ● La religió.

7. MATERIALS El material que hem dissenyat s’anomena “Caral, la Civilització perduda”, en el que els alumnes realitzen una sèrie d’activitats orientades a resoldre un dilema o plantejament inicial. Les activitats fomenten l’autoaprenentatge, ja que l’alumne s’enfronta a qüestions i a la cerca d’informació de forma individual. El material adquireix el format d’un joc de rol, ja que s’identifica l’estudiant amb un personatge que pot adequar a les seves necessitats, que dialoga, interactua, intercanvia informació i coneixements amb altres protagonistes. La dinàmica d’aquest tipus de joc consisteix en anar avançant pel mateix camí o a través de la resolució de diversos trencaclosques, plantejats com situacions que succeeixen en la història, interactuant amb els altres personatges.

7.1. ENTORN VIRTUAL D’APRENENTATGE (EVA) L’Entorn Virtual d’Aprenentatge de la nostra webquest és un mur virtual que crearem amb Padlet. Padlet permet guardar i compartir elements multimèdia (URL, vídeos de Youtube, documents, imatges, textos, presentacions...) de forma molt senzilla. En Ramir crearà el compte i en serà l'administrador, amb aquest privilegi podrà personalitzar l'espai, configurar notificacions i moure o modificar els "posts" dels alumnes per tal d’establir un espai organitzat i entenedor. Padlet començarà com un mur en blanc, i a mesura que l’activitat avançarà la convertirem en una pissarra col·laborativa, doncs serà l’espai comú de tots els grups i el punt d’arribada dels treballs finalitzats.



9

8. ACTIVITATS

Títol de l’activitat:

CARAL, LA CIVILITZACIÓ PERDUDA

Objectius específics:

Tipus d’activitat: Webquest

Curs: 3 grups de tercer d’ESO

- Establir conexions interdisciplinars, sobre la història i la geografia d’un lloc, a més de fer servir les eines TIC per portar a terme les tasques.

- Introduir el concepte de civilització i Estat, investigar sobre el seu origen i característiques i fer comparacions amb altres civilizacions contemporànies del planeta.

- Crear un pòster digital, una línia de temps i un mapa conceptual sobre la civilització perduda de Caral.

- Desenvolupar en equip una caça del tresor amb codis QR, destinat a la totalitat de l´escola.

- Ser capaç de gestionar informació, fer anàlisis i sintetitzar conclusions, tant de manera individual com en equip.

8.1. JUSTIFICACIÓ

Escollim una webquest perquè considerem que ofereix el marc adequat per poder desenvolupar una sèrie de competències integrals, com ara el treball en equip o la gestió de la informació. En concret, les fases per les que passen els alumnes són:

● Maneig i gestió de la informació ● Anàlisi i generació de coneixement ● Intercanvi d´experiències ● Elaboració de conclusions

8.2. INTRODUCCIÓ

Caral és la ciutat més antiga del Perú (més de 5000 anys des del present) i seu de la primera civilització andina que va forjar les bases d'una organització social pròpia i singular, que al costat de Mesopotàmia, Egipte, Índia, Xina i Mesoamèrica són els focus originaris de cultura al món.

Ser constructors de colossals edificis amb forma de piràmide distingeix a la gent de Caral dels altres pobles del seu temps als Andes. La piràmide als Andes és un edifici de grans proporcions usat pels curacas



10

(governants) com el centre de les seves activitats, ja siguin religioses, polítiques o econòmiques. Era el símbol i centre del poder. Allà es van realitzar les cerimònies que garantirien l'ordre establert en dates assenyalades per un calendari cerimonial que emulava el ritme de la natura.

8.3. TASQUES

Els alumnes hauran de completar un total de 3 tasques en grups de 3 membres. Els alumnes treballaran a partir dúnes indicacions concretes, seguint els recursos proporcionats pel professor, gestionant la informació rebuda, intercanviant resultats i establint conclusions en grup.

TASCA 1: Investigació

La primera tasca es desenvolupa de manera individual.

Cada membre del grup assolirà un rol d’expert, (professor, cercador de tresors i mòmia). Cada rol

disposarà de fonts i indicacions diferents i haurà de realitzar un treball final específic, que compartirà

amb la resta de companys en una fase següent.

A més, cada membre haurà de fer un escrit introductori que servirà com a punt de partida a la

investigació, explicant les tasques individuals que realitzarà cadascú.

PERSONATGE FUNCIONS TASCA FINAL

Professor

És l’expert en història de léquip.

Fer un Glog representant els moments històrics principals, a més de descriure el tipus d’economia o distribució social que tenien. A més, oferirà comparacions entre cultures (Maya, Inca), un recorregut de com es van desenvolupar al territori i la seva importància en el moment actual que vivim.

Cercador de tresors

És l’expert en geografia, construccions i invents.

Fer un Glog representant la geografia de Caral i les seves construccions més representatives, explicant la seva funció, indicant a més els invents tecnològics d’aquesta civilització.

Mòmia És el que aporta informació sobre la llengua i la cultura d’aquesta nova civilització.

Desenvolupar un Glog fent un recorregut de com era la vida a Caral, indicant també els costums o llegendes, com per exemple la “llegenda del tresor de Caral”, la relació amb la religió que aquest poble tenia, lárt o fins i tot la llengua de que disposaven.



11

TASCA 2: Intercanvi d’informació / creació de coneixement

En aquesta segona fase es posaran en comú els resultats obtinguts i es demanarà al grup: per una banda, que desenvolupi una línia de temps amb els fets històrics principals que marquen l’evolució d’aquesta civilització i, per l’altra, un mapa conceptual amb les idees principals del projecte.

TASCA 3: Creació de coneixement / establir conclusions

En aquesta tercera fase, els alumnes per grup hauran de preparar una Caça del tresor mitjançant codis QR per tota l’escola, preparant les preguntes i facilitant els recursos. Aquesta última tasca servirà per sintetitzar els coneixements adquirits i establir conclusions.

8.4. PROCÉS

Pòster digital

Per tal de guiar el treball d’investigació individual, cadascun dels membres del grup disposarà d’una fitxa de treball diferent, amb preguntes específiques que ajudaran a confeccionar el seu propi glog, amb l’eina Glogster. Una vegada estigui fet, cada grup publicarà els seus links amb els informes individuals al mur virtual creat per en Ramir.

PROFESSOR

Benvingut professor a l’expedició més emocionant dels darrers anys! Com expert en història, hauràs d’aportar al grup els teus coneixements i explicar als teus companys sobre: 1. La formació de la civilització de Caral i els seus voltants.

2. Les activitats econòmiques i la diferenciació social a Caral. 3. Un estudi comparatiu amb una tabla amb diferentes civilitzacions (Inca, Maya, Egipcia).

4. La influència d’aquestes civilitzacions en el món actual. Per tal d’ajudar-te a confeccionar el teu glog, hauràs de seguir aquest guió de preguntes, resprondre-les en un document apart que compartiràs amb la resta de companys del teu grup:

- En quin any va ser descoberta la ciutat sagrada de Caral i per qui? - Quines són les cultures contemporànies a Caral? - Com era considerada la dona de Caral a la societat? - Per què és important conèixer la ciutat sagrada de Caral? - Quin era el nom del producte agrícola que feien servir per salar els aliments? - Quin tipus d’activitat comercial hi havia? - Quin és el nom del peix que consumien pel seu alt nivell de nutrients? - Per quines causes va desaparèixer aquesta civilització? - Quines construccions destaquem d’aquesta civilització? ...



12

CERCADOR DE TRESORS

Benvingut a la que és, sens dubte, la millor aventura viscuda mai per ningú! Com expert en geografia, construccions antigues i dispositius tecnològics, hauràs d’aportar els teus coneixements i explicar als companys sobre:

1. La geografia de Caral (rius, clima, comunicacions amb els pobles adjacents, muntanyes)

2. Ubicació i descripció del mapa de Caral 3. Construccions més representatives de Caral i sobre les seves piràmides, amb dibuixos i

fotografies detallades . 4. Invencions tecnològiques que van significar un important avanç per l’època o fins i tot tenir una

repercussió a la societat actual. Per tal d’ajudar-te a confeccionar el teu glog, hauràs de seguir aquest guió de preguntes i respondre-les en un document apart que hauràs de compartir amb la resta de membres del grup:

- On està ubicada la ciutat sagrada de Caral i els principals assentaments arqueològics d’aquesta civilització? - Quantes regions formen part del territori? - Quin és el nom de la vall on es troba Caral? - Quina relació tenien amb l’astronomia? i altres ciències com les matemàtiques? - Quines tecnologies feien servir per construir les piràmides? I per a l’agricultura? ...

MÒMIA

Et donem la benvinguda a aquesta nostra nova aventura! Com antic sacerdot de Caral, hauràs d’aportar la teva experiència de milers d’anys per completar aquesta expedició i explicar als companys sobre:

1. Els costums de la societat a la vida diària, amb els seus rituals i llegendes

2. La llengua de Caral 3. L’art, la música i altres maneres d’entreteniment

4. La religió Per tal d’ajudar-te a confeccionar el teu glog, hauràs de seguir aquest guió de

preguntes, resprondre-les en un document word apart i compartint-lo amb la

resta de companys del grup:

- Quina concepció del món sostenien?



13

- Quin tipus de religió tenien? Quin valor li donaven a la mort? - Quin és el símbol ritual de Caral? - Quina planta medicinal s’utilitzava com ofrena? - Quines representacions artístiques destaquen? - Quin paper tenia la música a la societat de Caral? - Quina llengua o llengües es relaciona amb Caral? Era només oral o tenim restes escrits? quines característiques tenia? Es pot relacionar amb alguna en concret de l’actualitat? - Com es divertien? Eren esportistes? - Quines llegendes relatives a aquesta civilització destaquen? Quina llegenda hi havia en torn al tresor? ...

Línia de temps

A partir dels recursos que us proporcioni el professor, seleccionareu els 10 fets cronològics més

importants per les seves característiques i efectes, convenientment referenciats, que van afectar a la

formació de la civilització de Caral, amb l’eina Dipity.

Publicareu el vostre link públic al mur virtual (Padlet) del curs, i l’acompanyareu d’un breu text justificant el

perquè de la vostra elecció.

Mapa conceptual

A partir dels recursos que us proporcioni el professor i la vostra investigació individual, haureu d’utilitzar

l’eina Popplet per crear un mapa conceptual amb, amb els principals temes de cada investigació,

convenientment explicats, il.lustrats i referenciats.

Publicareu el vostre link públic al mur virtual (Padlet) del curs, i l’acompanyareu d’un breu text justificant el

perquè de la vostra elecció.

Caça del tresor

Una vegada els alumnes tinguin tota la informació i els conceptes clars, el professor facilitarà un nou mur

virtual Padlet a tots els alumnes del projecte, on, per grups, es repartiran els temes més representatius de

Caral, vistos al llarg del període d’investigació i construcció del coneixement. A partir d’aquí es prepararà

una caça del tresor destinada a la resta de la comunitat educativa del centre, hi podran participar

alumnes, pares i professors, de manera individual o en grup, sempre prèvia inscripció.

Cada grup de treball escollirà un tema i prepararà una sèrie de preguntes i indicacions concretes

codificades mitjantçant tecnologia bidimensional de resposta ràpida. En aquest sentit, al menys un

membre del grup disposarà d’un dispositiu mòbil preparat per treballar amb codis QR. És necessari

baixar-se un programa específic de lectura d’aquest tipus de codis, imprimir-los i escanejar-los.

Els treballs dels alumnes estaran publicats per a tota la comunitat, en versió virtual, a la web del centre, i

en versió paper, en un espai concret del centre en panells d’exposició on es penjaran els pòsters



14

impresos, a més de petites explicacions i instruccions de com portar a terme la caça del tresor.

El centre, en aquest sentit, proposarà aquest el concurs com part d´una sèrie d’activitats dedicats a

fomentar l´estudi de les cultures clàssiques que s’ha desenvolupat durant el trimestre.

L’objectiu d’aquesta caça del tresor serà omplir un full de dades, d’acord amb les preguntes proposades i

la informació ofertada, a més del temps emprat i amb la consecució d’una sèrie de punts, que serviran per

marcar els guanyadors. Aquesta caça es podrà portar a terme al centre durant tota una setmana, publicant-

se els resultats a la web del centre. El premi previst per aquesta caça serà de 4 entrades al parc temàtic

Portaventura de Vila-Seca i un llibre il.lustrat sobre la Civilització de Caral per cada guanyador.

Per tal de portar a terme cadascuna de les parts aquí concebudes, a cada assignatura involucrada en aquest projecte multidisciplinar es treballarà una part específica, tal i com es detalla a la taula següent:

ASSIGNATURA TREBALL

Història - Ubicació temporal en l’espai temps i creació de la Linia del temps. - Conceptualització i creació de mapa conceptual amb Popplet - Revisió del material dels companys penjat al Padlet

Geografia - Creació dels textos i preguntes per a la Caça del Tresor. - Investigació individual.

Informàtica - Tècniques d’investigació i creació del Glog. - Creació i manipulació dels còdigs QR - Gestió d’inscripcions a la caça del tresor, control del procés i anàlisi de resultats.

8.5. RECURSOS Per tal d’assegurar que les fonts utilitzades en les investigacions siguin de qualitat, en Ramir facilitarà links d’accés a recursos per cada rol mitjançant el Webmix “Caral, la civilitz. perduda” creada a Symbaloo:

PROFESSOR CERCADOR DE TRESORS MÒMIA

- Caral, la ciutad més antigua de América - Caral, la primera ciudad de América - Documental de la BBC sobre Caral - La importancia de la sociedad de Caral - La civilización de Caral

- Google Maps - Google Earth - Entrevista al arqueólogo Pedro Novoa - Arqueología del Perú - Documental de la BBC sobre Caral - La Geografía de Caral - Inventos de Caral

- La Cultura de Caral - Documental de la BBC sobre Caral - El Arte y La Música en Caral - La religión en Caral - Dioses y gobierno - El enigma de Caral



15

8.6. TEMPORITZACIÓ La present activitat està concebuda per portar-se a terme en un període aproximat d’un trimestre, inclosa la caça del tresor i l’elaboració de conclusions i dedicant una hora a la setmana per assignatura a la consecució de les diferents tasques.

8.7. AVALUACIÓ L’avaluació es farà d’acord amb l’assoliment de competències i objectius específics de l’activitat. En aquest sentit, oferim una rúbrica, o taula d’avaluació, amb una definició dels criteris, a l’abast de l’estudiant des del principi:

PROCÉS 1 PUNT

2 PUNTS 3 PUNTS 4 PUNTS

CERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Poca implicació en la cerca de la informació.. No hi ha relacions entre les idees marcades. Hi ha massa informació que no està justificada, amb una limitació al “copiar-pegar”

Han consultat alguns medis segons les pautes marcades. Hi ha una unió d’informació però no relació.

Ha sabut consultar els medis necessaris i la informació present està ben estructurada i justificada.

Gran treball amb la cerca d’informació, fent ús de medis propis, a més dels donats a classe. Han relacionat les diferents fonts i es mostra un treball coherent i ben organitzat.

TREBALL EN GRUP

No han sabut repartir la tasca en grup i han funcionat de forma individual.

Una o dues persones han assumit la responsabilitat del projecte, acaparant les decisions importants i sobreposant el seu criteri sobre el producte final.

Hi ha hagut un bon repartiment de les tasques i han treballat tots de manera col.laborativa.

Hi ha hagut un bon repartiment de les tasques i han col.laborat tots. El nivell de comunicació i interacció entre els membres ha estat constant i l’informe final ha sabut afegir els diferents criteris de manera coherent.

UTILITZACIÓ DE LES TIC

Han perdut molt de temps amb el buscador d’internet o treballant les eines específiques, o no l’han sabut fer servir bé.

Han tingut algun problema, però han arribat a aconseguir a utilitzar les TIC per portar a terme les tasques.

Han utilitzat de forma encertada els instruments necessaris per a la tasca.

Han utilitzat els instruments amb molta habilitat per desenvolupar la tasca.

RESULTATS 1 PUNT 2 PUNTS 3 PUNTS 4 PUNTS

GLOG La presentació és mediocre. No han sabut ordenar la informació aportada des dels perfils corresponents o hi falta punts importants, l´ús de visuals no és ládequat o no fan servir els recursos multimèdia.

Han desenvolupat els punts, però la informació no està ordenada. L´ús de visuals o recursos multimèdia és pobre.

Séxposa de forma clara y coordinada tots els punts dels perfils. A més, s´ha cuidat la presentació i el format, amb l´ús de visuals.

Séxposa de forma clara y coordinada tots els punts dels perfils. S´ha cuidat la presentació i el format, amb l´ús de visuals i recursos multimèdia. A més, els matisos personals han enriquit el treball final

LINIA TEMPS Hi falta alguna data o són incorrectes i algunes gràfiques no són efectives. A més, no ha fet ús dels recursos interactius.

Hi falta alguna dada important o alguna gràfica no és efectiva, encara que han cuidat la presentació amb recursos web.

S´hi han inclosos els punts principals amb l´ús dels recursos multimèdia.

S´hi han inclosos les dades principals, enriquint el treball amb recursos multimèdia i amb detalls personals, reflexionant sobre el transcurs del temps.

MAPA Els conceptes no tenen Falta algun concepte Els conceptes clau hi Estan presents el



16

CONCEPTUAL relació amb el tema principal i els quadres no tenen relació deductiva, perdent el sentit lògic del diagrama.

clau o alguna relació no està ben explicada. El format és una mica pobre i poc visual.

són però alguna relació entre les subidees no està del tot desenvolupada, encara que la presentació és molt visual.

conceptes principals, destacant les idees principals amb conexions entre si, cuidant una presentació molt visual i entenedora.

CAÇA DEL TRESOR

No hi ha una bona descripció del plantejament final,no es segueixen les pautes marcades, amb cap sentit original o justificació de la proposta.

No hi ha una bona descripció del plantejament final, encara que segueixen les pautes marcades, amb manca d´originalitat o justificació puntual de la proposta.

L´informe és clar i segueix les pautes marcades, amb una bona justificació de la proposta final.

EL treball final és excel.lent. Està molt bé coordinat i amb un plantegament ordenat. La justificació de la proposta final és clara i concisa, mostrant la interiotització del treball realitzat amb antelació.

Escala d’estimació a utilitzar:

Aprenentatge baix Aprenentatge mitjà Aprenentatge bó Aprenentatge excel.lent

PUNTUACIÓ 5-9 10-14 15-19 20

8.8. CONCLUSIÓ A mode de conclusió, es demanarà al grup que elabori de manera individual un escrit reflexionant i valorant l’èxit de l’activitat així com el grau de consecució dels objectius personals.

9. AVALUACIÓ L’avaluació és fruit d’una doble necessitat:

● Obtenir en cada moment la informació pertinent sobre la progressió de l’estudiantat. ● Observar el grau d’adequació o inadequació dels mitjans utilitzats per assolir els objectius

proposats.

Per a això s'utilitzarà l'avaluació contínua. S'entén per avaluació contínua aquella que es realitza al llarg de la formació. Es realitza una avaluació inicial, seguida de proves successives de valoració i es conclou amb una avaluació final que recull tots els coneixements adquirits durant l'acció formativa. L’avaluació s’interpreta com un element més del procés d'ensenyament-aprenentatge útil per detectar les dificultats en el moment que es produeixen, esbrinar les causes i, en conseqüència, adoptar les mesures necessàries que permetin a l'estudiantat continuar el seu procés formatiu de manera efectiva. Per aquesta via, alhora que es busca combatre tota possible subjectivitat en l’avaluació realitzada per part del professorat, es pretén oferir a l’estudiantat una idea general del que s'espera d’ell/a i de la manera d'assolir-ho. A més es busca proporcionar-li la possibilitat i els mitjans de jutjar i debatre amb el professorat aspectes del propi procés d'aprenentatge.



17

A banda de la tradicional heteroavaluació (el professorat és el que avalua el que l’alumne ha realitzat), també està previst aplicar altres tipus d’avaluació com l’autoavaluació i la coavaluació, ja es parteix de la idea que una major participació en el procés d'avaluació desenvolupa una major autonomia i autoconsciència del què l’estudiantat sap i li falta per saber. L'autoavaluació ha de permetre a l'estudiantat:

● Emetre judicis de valor sobre si mateix en funció de certs criteris d'avaluació o indicadors prèviament establerts.

● Estimular la retroalimentació constant de si mateix i d'altres persones per millorar el seu procés d'aprenentatge.

● Participar d'una manera crítica en la construcció del seu aprenentatge.

La coavaluació és el procés de valoració conjunta que realitzen els alumnes sobre l'actuació del grup, atenent a criteris d'avaluació o indicadors establerts per consens. La coavaluació ha de possibilitar a l’estudiantat i al professorat:

● Identificar els èxits personals i grupals. ● Fomentar la participació, reflexió i crítica constructiva davant de situacions d'aprenentatge. ● Opinar sobre la seva actuació dins del grup. ● Desenvolupar actituds que s'orientin cap a la integració del grup. ● Millorar la seva responsabilitat i identificació amb la feina. ● Emetre judicis valoratius sobre altres en un ambient de llibertat, compromís i responsabilitat.

L'avaluació ha de tenir també un caràcter formatiu, és a dir, contribuir a assessorar i ajudar l'estudiantat en el seu aprenentatge.

9.1. AVALUACIÓ DE LA WEBQUEST

INTRODUCCIÓ 0 PUNTS 1 PUNT 2 PUNTS TOTAL

Eficàcia de motivació de la introducció

La introducció és purament formal.

La introducció es relaciona una mica amb els interessos de l'alumnat i descriu una pregunta o un problema.

La introducció introdueix els alumnes en un tema d'interès, es descriu un problema que han de solucionar o unes preguntes que han de respondre.

Eficàcia cognitiva de la introducció

La introducció no prepara l'alumne per a la tasca que ha de fer.

La introducció fa una certa referència al coneixement anterior de l'alumne i el prepara per al nou coneixement.

L'estructura de la introducció fa referència als coneixements previs de l'alumne i el prepara per als nous



18

aprenentatges.

TASCA 0 PUNTS 2 PUNTS 4 PUNTS

Connexió de la tasca amb el currículum de l’àrea

La tasca no es relaciona amb el currículum.

La tasca es refereix al currículum però no està ben definida i no descriu bé el que els alumnes han de fer. .

La tasca està vinculada al currículum i descriu amb precisió el que han de fer els alumnes.

Nivell cognitiu de la tasca

0 PUNTS

La tasca es redueix a trobar certa informació a la xarxa.

3 PUNTS

La tasca és interessant però es limita en la seva significació a les vides dels alumnes. La tasca requereix l'anàlisi de la informació i / o de posar

6 PUNTS

La tasca és interessant. Treu el pensament que aquesta va més enllà de la comprensió de memòria. La tasca

requereix la síntesi de fonts múltiples de la informació, i / o de prendre una posició, i / o d'anar més enllà de les dades donades i de fer una generalització o un producte creatiu.

PROCÉS 0 PUNTS 2 PUNTS 4 PUNTS

Claredat del procés El procés no s'indica clarament. Els alumnes no sabrien exactament el que els van suposar fer tot just de llegir això.

Es donen algunes adreces, però hi ha informació que falta. Els alumnes van poder ser confusos.

Cada pas s'indica clarament. La majoria dels alumnes sabrien exactament on estan en cada pas del procés i saber quin fer després.

Qualitat del procés 0 PUNTS

El procés no té les estratègies i les eines d'organització necessitades perquè els alumnes guanyin el coneixement

3 PUNTS

Les estratègies i les eines d'organització encaixades en el procés són escasses per assegurar-se que tots els alumnes guanyaran

6 PUNTS

El procés proveeix dels alumnes que entren en diversos nivells d'entrada estratègies i eines d'organització a l'accés i guanya el



19

necessarit per acabar la tasca.

Les activitats tenen poc significat.

el coneixement necessitat per acabar la tasca.

Algunes de les activitats no es relacionen específicament amb la realització de la tasca .

coneixement necessitat per acabar la tasca.

Les activitats són clarament relacionades i dissenyades portar els alumnes del coneixement bàsic al pensament d'un nivell més alt.

Riquesa del procés 0 PUNTS

No es van assignar cap rols i no es va desenvolupar cap activitat significativa.

1 PUNT

S’assignen tant alguns rols com es desenvolupen activitats de mitjana complexitat.

2 PUNTS

S’assignen diferents rols que designen diferents perspectives, a més de desenvolupar activitats d’adequada complexitat.

RECURSOS 0 PUNTS 2 PUNTS 4 PUNTS

Importància i quantitat de recursos

Els recursos proporcionats no són suficients perquè els alumnes assoleixin la tasca.

Hi ha una certa connexió entre els recursos i la informació necessitats perquè els alumnes assoleixin la tasca. Alguns recursos no afegeixen qualsevol cosa nou.

Hi ha una connexió clara i significativa entre tots els recursos i la informació necessitats perquè els alumnes assoleixin la tasca. Cada recurs porta el seu pes.

Qualitat dels recursos (enllaços a pàgines d'Internet)

0 PUNTS

Els enllaços són insubstancials. Condueixen a informació que es podria trobar en qualsevol enciclopèdia. O la informació que s'ofereix no és veraç.

2 PUNTS

Alguns enllaços condueixen a informació interessant que no podria trobar fàcilment a l'aula o en centre.

4 PUNTS

Els enllaços fan un ús excel·lent d'Internet.

Els enllaços proporcionen prou informació significativa que ajudarà els alumnes a pensar.

AVALUACIÓ 0 PUNTS 3 PUNTS 6 PUNTS



20

Claredat dels criteris d'avaluació

No es descriuen criteris d'avaluació.

Els criteris d'avaluació es descriuen parcialment.

Els criteris d'avaluació es descriuen clarament mitjançant una rúbrica. Els criteris inclouen descriptors qualitatius i quantitatius.

La rúbrica mesura clarament què han de saber els alumnes i que han de fer per aconseguir la tasca.

TOTAL (Màxim 40) /40

9.2. AVALUACIÓ DEL MATERIAL El material serà avaluable en tot moment, hi haurà de complir els següents criteris:

● Reutilització: d’aquesta manera els documents, videos, arxius, enllaços a pàgines web i fins i tot les activitats podran ser aprofitables per a una altra unitat didàctica, el que resultarà un estalvi de temps important al llarg de tot el curs.

● Interdisciplinarietat i interconnexió: perquè han de ser materials que es puguin utilitzar en diferents matèries del curs.

● Interactivitat: perquè les activitats han de permetre que l’alumne es relacioni amb altres amb la finalitat d’assolir l’objectiu.

10. REFERÈNCIES

• Argote Martín, J. A. et al. WebQuest: Un recurso educativo para su uso en el aula. Disponible a: http://goo.gl/O03cie

• Barba. C, Capella, S. Guia didàctica Webquest. Comunitat Catalana de Webquest. Disponible a: http://webquest.xtec.cat/httpdocs/gcivil/guia%20didactica.htm

• Maina M. (2006). Aprenent (i fent) història al Web 2.0. Disseny d’una aula virtual. Aplicacions per a

l’aplicació de l’aprenentatge. Entorn de formació per al Graduat Multimèdia a Distància FUOC XP09/M1010/00146. UOC Barcelona. Disponible a: http://bit.ly/1dFHg05

• Williams, P., Schrum, L., Sangrà, A., i Guàrdia, L. (2007). “Models de disseny tecnopedagògic”. A: M. Almirall; A. Bellot et al. (2007) Fonaments del disseny tecnopedagògic amb e-learning. Barcelona: FUOC.



21

• Xtec. Rúbrica para evaluar una Webquest. Disponible a: http://www.xtec.cat/~jdiaz124/castella/wq-wq/rubrica/rubrica.htm

ANNEXOS

A.1. PLE Enllaç al Symbaloo: http://www.symbaloo.com/mix/caral-civilitzperduda

A.2. PRESENTACIÓ PROPOSTA

Presentació Prezzi: http://prezi.com/o6f5i2kcxojq/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

APRENENT (I FENT) HISTÒRIA AL WEB 2.0

Documents

Transcript of APRENENT (I FENT) HISTÒRIA AL WEB 2.0