FENT I DESFENT Escoles bressol municipals de Girona

Núm. 3 // Any 2015

2

1. EDITORIAL.

Us presentem un nou número del Fent i desfent, la revista de les escoles bressol

municipals. Ho diem amb força i amb intenció: “la revista de les escoles bressol

municipals de Girona” perquè volem que aquest sigui un projecte a llarg termini, que no

s’acabi en aquest tercer número, sinó que es consolidi i tingui un llarg recorregut.

Un any més, amb l’esforç de tots els equips educatius, hem pogut confegir aquest nou

exemplar que ens agradaria que fos una finestra per on les escoles poguéssim mirar-nos

les unes a les altres, però sobretot, per on les famílies, i totes les persones interessades

en l’educació dels més petits, puguin veure’ns.

Tot i que sovint diem que el nom no fa la cosa, en aquest cas volem transmetre el fer i

desfer dels infants, de les famílies i dels equips educatius a les escoles. Educar és una

tasca complexa que requereix atenció, energia i reflexió compartides. Com diu Paulo

Freire “Tots nosaltres sabem alguna cosa. Tots n’ignorem alguna. Per això, sempre

aprenem”.

Volem aprendre, doncs, del ric intercanvi entre tots els que formem les diferents

comunitats educatives d’aquesta ciutat per poder acompanyar cada vegada més

adequadament els infants en el seu creixement els primers anys de vida. Aquesta revista

pot ser una eina més per poder portar a terme aquet objectiu.

Hi trobareu retalls de la vida de les escoles, que com cada persona, són totes iguals i

totes diferents. Desitgem que hi descobriu elements per continuar reflexionant sobre la

feina d’educar, que els convertiu en noves idees, que les feu créixer i que les compartiu.

Així tots aprendrem: fent i desfent.

L’equip de redacció

3

Sumari

1. Editorial ..................................................................................................2

2. Escola Bressol La Baldufa: L'ofici dels infants ..................................4

3. Escola Bressol Cavall Fort: Un matí a una biblioteca de la nostra ciutat ...............................................................................................8

4. Escola Bressol El Pont: La màgia de l'entorn ...................................10

5. Escola Bressol El Tren: La descoberta del pati de l'escola Mare de Déu del Mont .............................................................................13

6. Escola Bressol Garbí: Descobrim el món a través dels sentits. Una proposta pensada per als nadons ....................................15

7. Escola Bressol L'Olivera: si parlem de joc simbòlic ........................17

8. Escola Bressol La Devesa: Passejant pel barri ................................19

9. El procés d'acollida a l'escola bressol ..............................................21

10. L'entrevista ........................................................................................23

11. Recomanacions .................................................................................27

12. L'hora de la cuina: Xupa-xups casolans de xocolata .....................29

13. Un xic d'humor: els infants de les escoles bressol hi diuen la seva ......................................................................................................30

4

UBICACIÓ: Sector Germans Sàbat

PLACES: 126

AULES/ESPAIS: 8

ADREÇA: c/ Josep M. Prat, 12-14

TELÈFON: 972 207 292

@: baldufa@ajgirona.cat

2. ESCOLA BRESSOL LA BALDUFA

L’ofici dels infants

Quan parlem de joc a l’EBM la Baldufa,

brolla com l’aigua d’una font una llarga

llista de paraules que relacionem amb

aquesta activitat espontània dels

infants. De la mateixa manera que

sense voler la font crea un riu i aquest

omple un mar, aquesta llista de

paraules omple un concepte d’infant,

d’educació i d’escola; fins i tot ens

descriuen la idea que tenim del com això interactua amb el barri on som. Així doncs,

descriure el valor del joc per l’equip educatiu de l’escola, implica un descriure’ns en el

sentit més ampli.

A principis d’aquest curs 2014/2015 ens vàrem proposar treballar com a projecte d’escola

un tema en comú: el JOC. Sí, sí, en majúscules!

Una de les propostes que duem a terme és reservar un plafó de la classe per documentar

la vivència entorn aquest tema en el nostre dia a dia.

5

A les vuit del matí obrim les portes i veiem des de l’arribada del primer infant, com les

situacions de joc comencen a sorgir, com si l’escola es despertés en la mesura que van

arribant les famílies amb els infants. A la sala gran els matiners del servei Bon Dia ja es

coneixen, són poquets i de diferents grups-aula. La situació els permet un joc tranquil,

sovint amb una proposta senzilla que fa més de benvinguda que de repte educatiu.

Quan s’obre la porta de l’escola ens trobem a les aules. El joc va sorgint espontàniament.

Des del seu desig i inquietud, cada infant va trobant el seu lloc, va prenent el seu temps

per situar-se i acceptar la separació del familiar que l’ha acompanyat. Cadascú al seu

ritme. També les educadores, anem encetant el dia. A mesura que anem situant-nos,

comencen a florir valors i reptes de les accions dels infants: situacions de cooperació,

solucions creatives per fer una construcció o per encabir alguna cosa dins d’una altra,

comunicació corporal, verbal i sobretot intercanvi d’emocions entre uns i altres, adults

inclosos. Així, durant tot el dia, el joc es manifesta com l’acció vertebradora de l’activitat

dels infants i compartir aquesta vivència en grup esdevé un privilegi, un tresor.

Durant l’estona de joc, tant si canviem d’aula, fem portes obertes, com si fem propostes

en petit grup, els conflictes van apareixent i amb ells, la possibilitat d’aprendre a

relacionar-se i compartir, de gestionar les pròpies emocions, de conèixer el valor de la

paraula per comunicar-se, fer-se entendre i anar construint criteri propi. Tot això en

definitiva no és més que l’oportunitat de ser protagonistes del seu propi procés

d’aprenentatge. Sortim al pati o a la terrassa. Allà som escola. Hi som tots i totes. Els

infants amplien les seves possibilitats de relació amb la trobada amb els nens i nenes

6

d’altres aules. L’exterior obre el ventall de possibilitats de joc. Les pedres, la sorra, les

escorces, les plantes i un bon tros de terra o terrassa per córrer, ajuden a alliberar

tensions i enriqueixen el joc. La màgia de l’exterior rau en el fet que molts dels materials

tenen vida i canvien amb el pas del temps; ens parlen de les estacions, del medi,

d’infinites formes de vida minúscula que camina en fila cap al cau o que s’amaga rere

l’escorça dels plataners o fins i tot passa volant per sobre els nostres caps.

Entrem a les aules i cal rentar-nos les mans i canviar el bolquer o anar al lavabo. Pels

infants agafar el got, treure’s el bolquer o asseure’s a fer pipí, és també com un joc, un

moment per sentir-se cuidats i capaços.

7

A la tarda, després del descans, tot es veu amb més calma, la motxilla biogràfica dels

infants està alleugerida per la migdiada i el joc que es fa a l’aula acostuma a ser més

pausat.

Finalment, doncs, quan parlem del joc a La Baldufa estem parlant del fil conductor de la

vida dels infants a l’escola, de l’aigua de la pluja, de l’escalfor del foc, de l’olor de les

flors, estem parlant de l’essència dels infants i del nostre ofici.

8

UBICACIÓ: sector Font de la Pólvora

PLACES: 50

AULES: 3

ADREÇA: c/ Pruner, 1

TELÈFON: 972 208 047

@: cavallfort@ajgirona.cat

3 . ESCOLA BRESSOL CAVALL FORT

Un matí a una biblioteca de la nostra

ciutat

Ja fa temps que vàrem iniciar el projecte d’incentivar la narració de contes creant una

bebeteca a la nostra escola i tot d’activitats al seu voltant, una d’elles, la visita anual a

una biblioteca pública municipal. Vam escollir la Just Maria Casero perquè hi podíem

arribar amb la línia de bus del nostre barri i això facilitava la participació de les famílies.

La motivació principal per organitzar aquesta

sortida va sorgir del fet que les famílies no

disposen de cap biblioteca o punt de lectura

en el seu entorn immediat: els barris de Vila-

roja, Mas Ramada, Grup Sant Daniel i Font de

la Pólvora, i per tant, la majoria desconeixen

aquest tipus de serveis.

Avui és un dia especial a la nostra escola

bressol; anirem tots plegats: pares, mares, infants i educadores a visitar la biblioteca

pública Just Maria Casero del Pont Major.

Hi ha enrenou a la sala gran. Van

arribant els infants amb les seves

famílies, tots ben mudats. De mica en

mica, creix el xivarri. Uns animen els

altres. El bus està a punt de passar,

cal marxar de seguida. L’ambient és

festiu.

Quan arribem ja ens espera una bibliotecària molt amable que després d’una simpàtica

acollida, ens explica molt bé què és una biblioteca, com funciona i la classe de materials

què s’hi poden trobar per llegir, escoltar música, connectar-se a la xarxa d’Internet,…Tot

seguit ens ofereix una visita guiada a tot l’edifici mostrant-nos el lloc on es troba cada

9

material. Després, un cop retornats a la sala principal i asseguts entre coixins i catifes, la

Bel ens explica un bonic conte.

Acabem la visita passant una bona estona compartint els contes que hi ha en un cuidat

racó destinat als més petits.

Marxem contents i satisfets, molts com a nous socis de la biblioteca, carregats de

materials per gaudir a casa. Caldrà tractar-los amb molta cura i retornar-los a temps.

Hi ha admiració i gratitud per a tot el què hem gaudit de manera gratuïta.

10

UBICACIÓ: sector Pont Major-Campdorà

PLACES: 62

AULES: 4

ADREÇA: c/ Port Lligat, 9

TELÈFON: 972 200 528

@: elpont@ajgiorna.cat

4. ESCOLA BRESSOL EL PONT

La màgia de l’entorn

Us agraden les històries d’ocells...?

Doncs vet aquí una vegada que els Reis Mags d’Orient van regalar una caseta d’ocells a

l’Escola Bressol El Pont. Era de fusta i amb un petit balcó. Els nens i les nenes i les

educadores estaven tan contents i il·lusionats que van decidir entre tots on la posarien.

Van sortir propostes de tota mena...en una

aula, a la sala, a la biblioteca,.. però... com

la trobarien els ocells si no podien entrar a

dins l’escola? Així la decisió final va ser

clara, vam escollir l’arbre més petit i més

baix del pati. Així que vam intentar

ensarronar el porter, en Jordi, perquè ens

ajudés a penjar la caseta. I tal dit tal fet, davant la mirada atenta de tots, la caseta ja

estava al seu lloc. Però a mesura que anaven passant els dies, les setmanes,...ens vam

adonar que no venia cap ocell. Què podíem fer perquè vinguessin?

Després de donar-hi moltes voltes i implicar les famílies, en Dani (pare de la Daina) ens

va dir que a aquesta època de l’any hi havia moltes mallerengues blaves que buscaven

menjar per passar l’hivern i que si els n’hi posàvem vindrien a la nostra caseta.

Sabeu com són les mallerengues i què mengen? Doncs són molt boniques, tenen una

taca al cap i les plomes blaves i mengen cacauets, que per cert els encanten.

11

Així que vam enfilar tot de cacauets amb clova en filferros allargats i els vam anar

penjant a totes les branques del voltant de la caseta.

I sí, al cap d’uns dies va començar a venir una mallerenga i després d’aquesta una altra...

a picotejar els cacauets tot agafant-se amb les seves potes en el filferro.

Com que hi havia cua de mallerengues amb moltes ganes de cacauets vam proposar als

infants si podien portar-ne més. I tant que en van dur...fins i tot en vam penjar al pati de

darrera de l’escola perquè els infants des de totes les aules poguessin veure en qualsevol

moment com mengen les mallerengues.

I si us penseu que la història acaba aquí doncs és veritat, les mallerengues a la

primavera troben menjar a l’escola i a tot arreu!

I qui no s’ho vulgui creure que ho vingui a veure!

Què us ha semblat aquesta història?

12

Les educadores ens hem adonat que si partim de la motivació dels infants juntament

amb la implicació de les famílies poden sorgir propostes magnífiques que donen

protagonisme a l’entorn privilegiat de l’escola i ens ajuden a aprendre i descobrir,

mitjançant l’observació, tota la flora i fauna que tenim a prop.

Però sobretot el que ens ha agradat més és poder gaudir d’un temps per observar, per

parlar, per voler saber més, en definitiva per posar a prova les nostres capacitats i les

dels infants mentre ens ho passem d’allò més bé junts.

13

5. ESCOLA BRESSOL EL TREN

La descoberta del pati de l’escola Mare de

Déu del Mont

El projecte 0-12 que uneix l’Escola Bressol El Tren i l’Escola Mare de Déu del Mont es va

iniciar fa ja uns quants cursos. Hi ha una part formal que inicialment va servir per a la

reflexió conjunta, per a una tasca compartida, per unir els equips en l’àmbit pedagògic.

Però aquest treball conjunt també va ajudar a crear vincles entre els dos centres i els dos

equips educatius: ens ha ajudat a tots, petits i grans, a conèixer-nos millor. Redefinir,

traspassar la línia traçada per aquest plantejament era lògic i natural, i s’ha traduït en

una relació fluïda, un projecte comú sòlid i un sentiment de coneixença i confiança.

D’aquesta manera, sorgeixen experiències aparentment senzilles però que ens parlen

d’un camí compartit.

El pati gran, el pati “dels grans” és un espai que els infants d’El Tren contemplen a diari:

amb curiositat, amb fascinació, amb admiració. Allò que veiem cada dia de lluny passa a

ser objecte primer de fascinació, després de desig. D’aquesta manera, aquells espais que

veiem cada dia es converteixen en part del nostre paisatge quotidià.

En aquest paisatge quotidià, alguns hi busquen els germans, o els pares i mares a l’hora

de les entrades i les sortides. D’altres observen les gavines i els coloms llaminers que,

quan marxen els grans, es dediquen a fer tastets. Alguns es deleixen observant el joc

14

UBICACIÓ: sector Sant Narcís

PLACES: 62

AULES: 4

ADREÇA: c/ Empúries, 45

TELÈFON: 972 236 228

@: eltren@ajgirona.cat

dels grans, o parlen amb ells acostant-se a

la tanca que delimita (perquè no separa)

els dos espais.

Explorar un espai nou sempre és fascinant i

emocionant. Creuar la porta que separa els

dos patis (el “nostre” del “seu”) té quelcom

de màgic, de transcendent, és com un ritus

de pas.

Tenim la clau del pati, així que, de tant en tant, hi anem a fer el tafaner: la meravella de

gaudir i investigar l’espai pam a pam. Es podria pensar que en la immensitat de l’espai

els infants es veuen o se senten més petits, però les seves corredisses i rialles posen de

manifest que el que realment exterioritzen és alegria. Coneixeu aquella sensació de

llibertat de córrer per un espai enorme? Sembla que ells sí.

Els éssers humans ens vinculem de manera emocional amb els espais que estimem.

D’aquesta manera un lloc esdevé un paisatge, i passa a formar part de nosaltres

mateixos.

15

UBICACIÓ: sector Palau

PLACES: 70

AULES: 5

ADREÇA: c/ Joaquim Riera i Bertran, 20

TELÈFON: 972 396 071

@: garbi@ajgirona.cat

6. ESCOLA BRESSOL GARBÍ

Descobrim el món a través dels sentits.

Una proposta pensada per als nadons

Al Garbí tenim la gran sort de tenir una aula d’infants d’entre 4 i 8 mesos. A aquests

petits, a l’escola, els anomenem Tafaners, per la gran curiositat que tenen de descobrir el

món que els envolta.

Els infants durant el primer any de vida

experimenten un fort desenvolupament

dels sentits. La seva manera de

conèixer el seu entorn és amb la boca i

qualsevol cosa va bé per “tastar” (les

mans, les joguines, les sabates,...). El

tacte és un altre dels sentits que els

infants tenen molt desenvolupat; a ells

els agrada tocar-ho tot, però sobretot

els agrada que els toquin.

Per aquest motiu a l’escola vàrem decidir elaborar

una sèrie de materials i oferir un seguit de

propostes per tal de millorar el desenvolupament

global dels infants a través dels sentits. Amb cura i

dedicació l’equip d’escola i les famílies de l’aula,

vàrem preparar uns materials que responien als

diferents sentits. Poc a poc l’aula s’anava omplint

de pots, coixins i bossetes disposades perquè els

infants, lliurement durant tot el dia, poguessin

realitzar les seves pròpies descobertes. Pel GUST

la proposta era oferir als infants diferents aliments

per fer experimentació o investigació (taronges,

llimones, pomes...), per la VISTA es posaven a l’abast dels infants pots plens de líquids i

sòlids. Per l’OÏDA vàrem confeccionar bossetes amb materials que sonaven o no (anelles

de plàstic, cotó, cascavells...). Per l’OLFACTE es van elaborar pots que desprenien una

olor característica (menta, canyella, anís...) i es va realitzar una sessió d’experimentació

amb flors naturals. Pel TACTE es varen dur a terme diferents propostes, de les quals en

destaquem dues. Per una banda a l’aula teníem un conjunt de coixins folrats amb

16

diferents textures (pana, fregall, tela de sac...). Per altra banda es van disposar per terra

diferents materials (paper de bombolles, cartró ondulat, una catifa, paper de

cel·lofana...) i es van descalçar els infants.

Mentre es duia a terme aquesta proposta les educadores vàrem poder observar moltes

descobertes i ens vam adonar de dues coses molt importants. La primera és que els

diferents materials oferts es poden incloure en més d’un sentit. La segona és que tot i ser

una proposta pensada per a nadons, quan venien de visita els “nens grans” (de 2 a 3

anys) apareixien altres aprenentatges conceptuals (ple/buit, sona/no sona,...). Per aquest

motiu es proposa poder emprendre de nou la proposta pel curs 2015-2016.

17

UBICACIÓ: sector Montilivi

PLACES: 77

AULES: 5

ADREÇA: Àngel Serradell i Pérez, 8

TELÈFON: 972 392 063

@: olivera@ajgirona.cat

7. ESCOLA BRESSOL L’OLIVERA

Si parlem de joc simbòlic...

El joc simbòlic apareix quan un infant

aconsegueix fer-se una representació mental

dels objectes, encara que no hi siguin presents.

Apareix aproximadament cap als dos anys i

continua interessant als infants fins cap als set.

Durant aquest període evoluciona d’un joc

individual en paral·lel als companys que li fan

de mirall, cap a un joc més organitzat i

complex, on cadascú té el seu rol i on s’ha d’arribar a acords sobre les regles que el

regiran, la qual cosa implica també compartir significats. Té un paper molt important en

l’evolució psíquica dels nens i nenes, tant des del punt de vista de la construcció de la

funció simbòlica, com del desenvolupament afectiu i del coneixement de la realitat que

l’envolta.

L'infant, a través del joc simbòlic, expressa no només el seu nivell de comprensió de

l’activitat dels adults i de coneixement del món físic, sinó també la vivència interna dels

esdeveniments en què ha participat i de les relacions socials en les quals està immers.

Enllaça de forma total la realitat i la fantasia.

Aquest tipus de joc promou la socialització, ja que pot generar moments compartits amb

altres infants. Aquesta experiència conjunta contribueix a compartir els sentiments, a

saber escoltar l'altre, a resoldre els problemes que puguin anar sorgint i a reelaborar els

propis conflictes o angoixes.

Per poder jugar junts els infants estableixen de manera natural uns mínims acords que

són imprescindibles. A més, necessiten haver viscut experiències similars i alhora

variades per tal d’enriquir-se mútuament i compartir el joc.

L’aparició del joc simbòlic i el desenvolupament del llenguatge acostumen a anar lligats.

Els temes representats en el joc són freqüentment aspectes de la seva vida real,

realitzats en d’altres contextos. Les històries de ficció dels contes que els nens han

escoltat repetidament també constitueixen una font temàtica important.

18

Podem anomenar un ampli ventall de possibilitats que podem observar en el joc simbòlic

dels nens i nenes:

- L’infant representa amb gestos exagerats les seves pròpies conductes (com si begués

en un got, com si dormís,...).

- Representa les conductes que veu en els altres, els imita i s’identifica amb ells: borda a

quatre grapes com un gos, fa veure que cuina com ho fan els seus pares, llegeix un llibre

com la seva mare...

- Projecta la seva pròpia conducta sobre una altra persona o objecte: fa veure que les

nines caminen, mengen, ploren,...

- S’inclou a sí mateix en l’acció, iniciant una acció recíproca canviant de rol: parla amb la

nina i també com si fos la nina.

- Traspassa les característiques o accions d’un objecte a un altre, és a dir, ja no és la

seva experiència directa, sinó la d’un altre la que representa en un objecte nou. Per

exemple, agafa una pedra i l’utilitza com si fos un telèfon.

- Juga en col·laboració amb els companys creant històries amb diferents rols.

Així doncs, es pot considerar joc simbòlic des del primer moment en què un infant és

capaç de fer una simbolització de quelcom real i utilitzar-la per JUGAR A FER VEURE

QUE... A l’Escola Bressol L’Olivera s’ofereix a cada espai de referència un escenari que es

va reinventant durant el pas del curs i sempre en funció dels interessos dels nens i nenes

per propiciar aquest tipus de joc. Com que durant la setmana fem canvis d’aula, els

infants tenen la possibilitat d’explorar-los tots i el dia de portes obertes poden triar el que

més els ha engrescat i compartir el joc amb nous companys.

Són escenaris rics en vivències, experiències i emocions que ens meravellen dia rere dia.

Molts s’escapen de les nostres mans, d’altres tenim la sort de poder-los retenir i fer-los

visibles per poder-los compartir.

19

UBICACIÓ: sector Devesa

PLACES: 75

AULES: 5

ADREÇA: Passatge Massaguer, 9

TELÈFON: 972 010 270

@: devesa@ajgirona.cat

8. ESCOLA BRESSOL LA DEVESA

Passejant pel barri

Les sortides són part essencial del nostre

projecte d’escola. Estar situats en un entorn

privilegiat com el nostre ens empeny a gaudir-

ne: a veure i viure la natura tot passejant pel

parc de la Devesa, a aprofitar els serveis i

comerços de la zona.

Durant aquest curs s’han organitzat diverses propostes:

• Quinzenalment en gran grup sortim a conèixer els parcs propers a l’escola,

observant i explorant el nostre entorn immediat amb curiositat i respecte

• Setmanalment, cada dilluns, ens apropem als comerços o serveis del barri: a la

fruiteria, a la farmàcia,

a la llibreria; aquestes

són sortides en grups

reduïts en què els

infants poden passejar

tranquil·lament donant-

se la mà, amb temps

per badar, per gaudir

de tot el que els envolta

o per reposar si estan

cansats.

• A partir del segon

trimestre, tots els

dimarts ens hem

acostat al mercat

setmanal acompanyats

de les famílies. Un petit

grup d’infants carregats de cabassos i moneders s’emocionen amb tot el que

troben pel camí: els grans plataners de formes i forats màgics, el petit canal que

travessa el parc, les fulles, petits animalons i, finalment, el mercat: un esvalot de

colors, sons i olors que els captiven. Trien les fruites de temporada que posen

20

emocionats als cistells i els encarregats de pagar treuen les monedes,

responsables de la seva tasca. El camí cap a l’escola es fa llarg i emocionant,

quan arribin desaran totes les verdures a la cuina per olorar, tastar, tallar i

gaudir-ne amb tots els sentits. Aquesta ha estat una experiència molt positiva on

famílies, infants i educadores hem gaudit d’un temps i un espai fora del context

escolar que ens ha enriquit mútuament.

Creiem que cal obrir les portes de l’ escola, fer-nos presents al veïnat, al barri i a la

ciutat.

Algunes de les mares que ens han acompanyat ens han fet arribar les seves impressions

de l’ experiència viscuda.

Cristina: “Ells ho viuen d’una manera

emocionant i poder veure com gaudien de cada

moment em va agradar! És molt maco veure com

el teu fill està emocionat perquè estàs compartint

un dia amb els seus companys i educadores.”

Maria: “Vàrem demanar alguna ceba, carbassó,

albergínia, carxofa, pastanaga, etc... i quan tots

els petits van tenir el cistell amb una peça,

l’encarregat de portar els diners, ben cofoi per la

tasca que se li havia encomanat, va pagar al

botiguer i aquest li va tornar el canvi amb el

tiquet pertinent.”

Mònica: “La veritat és que, tot i està

acostumada a fer sortides amb nens i nenes, aquesta va ser especial. Vaig gaudir de

l’experiència des d’un altre punt de vista, el d’una mare, i no el d’una mestra”.

Sònia: “La nostra família anem sovint al mercat de la Devesa a comprar, moltes vegades

amb la Marina, ens agrada molt l'ambient i els contrastos de colors que s'hi troben. Però

en aquesta ocasió va ser diferent, vaig adonar-me que vaig viure una estona de passeig

pel mercat vista amb ulls de nen i això, la veritat, no té preu.”

Anna: “El fet de triar el que es compra, guardar els diners, pagar, són actes que veuen

cada dia, i fer-los ells, els feia sentir molt especials. El fet de sortir de l'escola també el

trobo molt enriquidor, els permet compartir més experiències en un entorn que no és

comú per ells”

21

9. EL PROCÉS D’ACOLLIDA A L’ESCOLA

BRESSOL

Els primers dies que un infant va l'escola bressol són molt importants i família i escola

volem que els visqui de la millor manera possible. Cal tenir present que en el primer

moment de la vida, el vincle afectiu amb la mare és molt estret, gairebé simbiòtic, i mica

en mica el nadó es va obrint a d’altres presències: el pare, els germans, els avis. Sovint

l’entrada a l’escola és el primer distanciament important d’aquest nucli familiar, conegut i

acollidor. Aquest pas li suposa ampliar el nombre d’adults amb qui es relacionarà i

vincular-se especialment amb un, que serà la seva persona de referència a l’escola. A

més, també ha de conèixer un espai nou, de característiques substancialment diferents

del que li és conegut, habitat per altres infants que comparteixen l’atenció d’un mateix

adult. Aquest és, doncs, un moment delicat en el qual hem de donar tot el suport que

ens sigui possible a l’infant perquè se senti acompanyat i protegit i pugui viure aquest

procés sentint-se acollit i estimat.

Aquests primers dies, setmanes o mesos són coneguts com el procés d’adaptació o

familiarització. Són moments de trobada i de coneixença. L’objectiu és que l'infant se

senti còmode i a gust. És per tot això que des de les escoles bressol municipals de Girona

proposem a les famílies que, si la seva organització familiar i laboral els ho permet,

organitzin els primers dies per tal de poder acompanyar al seu fill o filla, estiguin

especialment atents a les necessitats que manifestin i tinguin contacte diari amb la

persona de referència per tal de poder donar la resposta el més adequada possible a les

necessitats de l’infant, tant a casa com a l’escola.

Gradualment deixarem que l'infant passi breus estones sense l'acompanyant. Això ens

permetrà escoltar-lo, veure com viu la separació o fins a quin punt accepta el consol que

li oferim. Creiem important que les primeres estades siguin breus per tal que pugui

adonar-se que al cap d'una estona el vindran a buscar. La brevetat ajudarà a l fet que no

tingui un mal record de l'escola i vulgui tornar.

Progressivament les estades seran cada vegada més llargues fins que l'infant veurà

l’escola com un lloc familiar, un lloc estimulant i confortable. Hi estarà emocionalment

segur i a gust. Aleshores podrà gaudir de tot el que li ofereix: propostes engrescadores,

materials variats i estimulants, reptes per superar, oportunitats per desplegar la seva

creativitat, el joc com a expressió dels seus interessos i necessitats...tot allò que el

permetrà expressar-se, amb l’acompanyament i la complicitat de l’adult, amb els seus

cent llenguatges dels que està dotat.

22

Tot això només és possible una vegada l'infant ja no viu l’estada a l’escola amb sentiment

d’abandó, ha entès que l'acompanyant tornarà a buscar-lo, i se sap estimat i valorat. Per

aconseguir-ho, cal temps. Temps per als adults, per escoltar i respectar els diferents

ritmes dels infants i aprendre a desxifrar el que demana cadascú. Temps per als infants

per explorar tot allò nou: l’educador o educadora de referència, l’espai, els companys, el

nou ritme del dia... i acceptar-ho com amable i acollidor.

Dedicar energia a aquest procés és imprescindible perquè adults i infants se sentint

acceptats, atesos, valorats i respectats i puguin desplegar amb confiança tot el que són.

23

10. L’ENTREVISTA

Us presentem a l’Oriol i la Mariona. Són els pares de l’Agnès que va a l’Escola Bressol El

Pont i la Jordina, la més petita, que va a l’Escola Bressol Garbí.

• La decisió de portar els fills a l’escola bressol representa un canvi

important per a la família, com ho heu viscut a la vostra?

Inicialment amb el neguit propi que suposa un canvi tan sobtat per a tots plegats. Però, a

mesura que passen els dies i veient la reacció dels infants ho vius amb tota normalitat. La

veritat és que tant les nenes com l’escola ens ho van posar fàcil. En el cas de la Jordina,

teníem molt recent l’experiència de l’Agnès, i això ens va donar absoluta tranquil·litat.

• Quins factors heu considerat a l’hora d’escollir EB? Heu pogut escollir?

En tots dos casos vam tenir la sort d’escollir.

Teníem clar que volíem optar per una escola bressol pública. El segon factor que potser

analitzes és la proximitat al domicili i les instal·lacions.

24

MARIONA HUGAS

• Un llibre: La trilogia de Baztan, de Dolores Redondo

• Un lloc: Cala Estreta

• Una pel·lícula: Million Dolar Baby

• Una afició: Viatjar

• Una cançó: Over the Rainbow

• Un plat: Escudella i carn d’olla

• Una cosa que us agrada molt fer amb les vostres filles: JUGAR!

En el cas d’El Pont, ens va agradar molt el pati. És fantàstic. A més ja coneixíem el seu

bon funcionament a través de l’experiència de diverses nebodes que hi havien anat

abans.

En el cas d’El Garbí, per la proximitat a un recent canvi de domicili i d’entrada ens va

engrescar que tenen una línia educativa molt vinculada a la música, al teatre i a la

experimentació dels sentits, mitjançant tota mena de materials diversos i a través del

tacte, la sonoritat, etc.

• Com ha estat el procés d’adaptació per les vostres filles i per vosaltres?

Nosaltres ho vam viure amb tota

tranquil·litat. Com és lògic, els dos

processos van ser diferents. L’Agnès es va

adaptar molt ràpidament. Per contra, a la

Jordina, més petita, li va costar una mica

més.

Però si quan t’aixeques cada matí veus que

van a l’escola contentes, que t’empenyen a

sortir de casa, i que quan arriben a escola

es tiren als braços de les mestres, de ben

poca cosa et pots preocupar, oi?

• Quines eren les vostres expectatives inicials respecte a l’EB? S’han

acomplert?

Ostres, l’única cosa que com a pares novells n’esperes és que els teus fills s’hi adaptin i hi

estiguin bé. És a mesura que van passant les setmanes i els mesos que veus tot el suc

que tots plegats traiem de l’escola. De vegades pensaves si en realitat, durant els primers

anys, les teves filles no estarien millor a casa, amb el pare o la mare. Arribats al punt on

estem ara, no ho canviaríem.

• Creieu que el model d’escoles bressol municipals s’ajusta a les vostres

necessitats i a les de les vostres filles?

A les de les nostres filles creiem que sí. I és curiós perquè l’Agnès i la Jordina són molt

diferents una de l’altra.

25

ORIOL SARASA

• Un llibre: HHhH, de Laurent Binet

• Un lloc: Lake District (Anglaterra) o Roma

• Una pel·lícula: El gran Lebowsky

• Una afició: Viatjar

• Una cançó: Moondance i La Musica Notturna delle Strade di Madrid No 6 Op 30

• Un plat: Qualsevol peix que s’ho valgui, a la donostiarra

• Una cosa que us agrada molt fer amb les vostres filles: JUGAR!

Pel que fa a nosaltres, el cert és que tenim sort de que l’horari laboral de la Mariona és

de 9 a 5, i això facilita molt les coses. Aquesta circumstància ens ha fet veure les

mancances de l’horari laboral estàndard, que fa impossible qualsevol conciliació laboral i

familiar. Per tant, la pregunta potser hauria de ser què hauria d’ajustar-se en l’àmbit

laboral o de la societat per assolir aquesta conciliació laboral i familiar; ja que al final és

també a casa on els infants han de créixer i compartir.

• Què ha aportat l’escola bressol a les vostres filles i a vosaltres

mateixos?

Com a pares, un suport en l’educació

del dia a dia. Pensa que el mestre o la

mestra acaba sent un referent més per

a l’infant, i no un referent qualsevol.

Això va bé a l’hora de determinar unes

pautes i valors per a les teves filles, per

això és tan important que la direcció

que marquen els pares coincideixi amb

allò que, al seu torn, la mestra els

ensenya a l’escola.

D’altra banda, per a uns pares novells

com nosaltres ens ha ajudat molt a

l’hora de pautar el timing d’aquelles

petites coses que, per senzilles que semblen, no programes. Per exemple: començar a

veure en got, aprendre a recollir, utilitzar els coberts, deixar els bolquers, calçar-se,

començar a vestir-se sola, rentar-se les mans, etc.

• Quina creieu que ha de ser la participació de la família a l’escola

bressol?

Hem vist clar que les famílies han de ser actives a l’escola. Cadascú aportant allò en el

que es senti còmode. Tant en El Garbí com en El Pont, la tasca de l’AMPA ha estat cabdal

per equipar els patis i realitzar activitats complementàries a aquelles que de per si ja fa

l’escola. En aquest sentit, les inquietuds o les professions dels adults poden servir per

obrir noves finestres als infants.

L’experiència a l’escola bressol ens fa intuir que la cooperació entre els centres docents i

les famílies és un dels pilars bàsics del sistema públic d’educació. Per tant l’èxit del nostre

sistema educatiu públic és també responsabilitat de les famílies.

26

• Què és el que més us agrada?

Que potenciïn fer aflorar la personalitat que des de ben petit ja apunta cada nen.

També ens ha deixat molt satisfets que en una mateixa aula hi hagin nens de diferents

edats. Ajuda molt a uns i altres. En el cas de l’Agnès, que l’any passat era la petita de

l’escola, veies com els grans l’estiraven i li servien d’estímul, i ara, com a germana gran,

sorprèn veure la implicació que té envers la Jordina.

• Què creieu que es pot millorar?

Ara que l’Agnès deixarà l’escola bressol per anar a l’escola, ens agradaria que s’allargués

un any més l’estada en un format d’escola bressol. Dos anys sembla una etapa massa

curta.

La proporció de mestres per alumne. Segurament efecte de les retallades, però tan aviat

com es pugui s’hauria d’incrementar. Una escola no només ha de ser rendible des d’un

punt de vista econòmic, sinó també en uns paràmetres de formació que a curt termini no

hi entenen d’economia, però que a la llarga no tenen preu.

Moltes gràcies per tot família Sarasa - Hugas

27

11. RECOMANACIONS

CONTES

Un llibre. Hervé Tullet, Cruïlla 2010

Un llibre és un conte màgic, comença i acaba amb un cercle groc al mig de la pàgina. És un llibre per tocar, sacsejar, girar,... un llibre màgic, vaja.

El monstre de colors. Anna Llenas, Flamboyant 2012

El Monstre de Colors no sap què li passa. S'ha fet un garbuix d'emocions i ara li toca desfer l'embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

La Ola. Suzy Lee, Chronicle Books, 2008

Es tracta d’un llibre d’imatges que narra la història d’una petita nena que visita el mar per primera vegada. Aquest llibre transmet amb intensitat la felicitat d’un joc infantil, on s’explora la interacció amb la natura, amb la que es crea una relació d’amistat basada en el respecte.

LLIBRES

M’agrada la família que m’ha tocat. Educar els fills en positiu. Carme Thió de Pol. Eumo, 2013.

Capítol a capítol Carme Thió exposa les dificultats i els conflictes més comuns en el procés d’aprenentatge i maduració dels fills – la gelosia, la inseguretat, les pors... - i proposa maneres d’expressar-se i d’actuar que ajuden a millorar les relacions i a augmentar la capacitat d’anàlisi i intervenció dels pares.

Dies de frontera. Vicenç Pagès Jordà. Proa, 2014

Una història que comença a la ciutat de Girona, s’enfila en direcció a Figueres i es desenvolupa paral·lelament entre Portbou, la Jonquera i el Pertús amb retorn final a la capital de l’Alt Empordà. Dies de frontera és una novel·la sobre els pares que ens trobem, les parelles que triem i sobre

els fills que portem –o no- al món.

El nen feliç. Dorothy Corkille Briggs. Gedisa, 2009

El nen feliç no es redueix a l’enumeració de les condicions necessàries per la felicitat d’un nen. Ofereix a les famílies indicacions pràctiques i consells per aconseguir una educació millor i més valuosa al si de la família.

28

PEL·LÍCULES

Samba. Eric Toledano i Oliver Nakache. França, 2014

Comèdia francesa on coneixem Samba, un immigrant sense papers d’origen senegalès que fa més de deu anys que viu a França i Alice una executiva esgotada i estressada pel treball. Samba està intentant com sigui aconseguir els seus papers per poder treballar i deixa enrere la seva vida laboral per ser voluntària en una ONG. És així com els capricis del destí fan que Samba i Alice es trobin.

Documental: Camí a l’escola. Pascal Plisson. França, 2013 És una pel·lícula amb optimisme i esperança vers el futur, on per Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel tot és possible amb coratge, predeterminació i esforç. Aquests nens viuen a quatre punts molt distants de la terra, però comparteixen les mateixes ganes d’aprendre i són conscients que només l’educació els obrirà les portes a un futur millor.

Kirikú i la bruixa. Michel Ocelot. França, 2001

Film basat en un conte popular africà. Kirikú va néixer a un poblat africà, on una bruixa anomenada Karaba ha llançat una maledicció: la font es va assecar, les plantes van morir, els habitants van començar a desaparèixer misteriosament... Aviat en Kirikú descobreix el seu destí: salvar el poble de la malvada bruixa.

MÚSICA

Capsa de curculles. Tati Cervià i Toni Pujol, 2009

Sakura, la protagonista de la història, va recollint objectes a la platja amb els quals construirà, a vegades amb l’ajuda de l’àvia Yoshi, petits instruments musicals. Conte musicat i il·lustrat inspirat en la curiositat innata dels infants pel món sonor.

No deixis mai de ser un nen quan siguis gran. Roleguita y Boquerón, 2008

En aquest disc trobareu l’adaptació d’una selecció de cançons populars infantils a ritme de rock, blues, hip-hop o jazz.

Duendeando un programa de Flamencos y Pelícanos. Teo Sánchez Radio 3 (RNE), dial 95.9 Fm.

Programa de ràdio que es retransmet el dissabtes i diumenges de 18 a 19 hores de la tarda. Conduit per Teo Sánchez, repassa tots els corrents

29

musicals emmarcats dins el flamenc.

12. L’HORA DE LA CUINA: Xupa-xups

casolans de xocolata

Ingredients:

� 500 gr. de pa de pessic

� 250 gr. de formatge per untar

� 250 gr. de xocolata per fondre

� Pals de piruletes

Per decorar: fruits secs, trossos de sucre o xocolata de colors,

o fideuets de sucre, xocolata blanca, etc.

Anem per feina:

Primer de tot hem d’esmicolar el pa de pessic fins a aconseguir molles ben petites.

Quan les tinguem, hi afegim el formatge i ho barregem amb les mans fins a obtenir una

massa homogènia.

Tot seguit, ja podem començar a fer boletes.

Quan les boletes estiguin llestes, fondrem només una mica de xocolata (50gr

aproximadament), que ens servirà per unir els pals amb la massa: agafem un pal,

l’untem amb la xocolata, i el clavem en una boleta.

Seguidament, les posem a la nevera uns minuts perquè quedin ben enganxades.

Després d’una estoneta, comprovem que les boles no cauen i ja podem començar amb la

cobertura: fonem la resta de la xocolata i hi anem submergint les boletes de manera que

quedin ben cobertes, i li donem un copets al pal perquè caigui la xocolata sobrant amb

molt de compte.

Les anem posant en un got on quedin subjectes i abans que la xocolata s’assequi les

podem decorar amb els ingredients que més ens agradin. Podem escollir trossets de

sucre, uns cors de colors, fideus de xocolata o de colors, xocolata blanca, etc.

Deixem que la xocolata s’acabi d’assecar i ja tindrem els xupa-xups a punt per menjar.

Ja ho veieu, xupa-xups casolans fàcils i divertits...

13. UN XIC D’HUMOR

Els infants de les escoles bressol hi diuen

la seva

Redacció: Natàlia Vila, Imma Prats, Pau Sobrerroca, Rosa Ribas i Massegú, Lourdes Martínez, Arantza Hernández Il·lustracions: Marc Montaña Agraïments: EB La

Baldufa, EB Cavall Fort, EB El Pont, EB El Tren, EB Garbí, EB L’Olivera, EB La Devesa, Ajuntament de Girona