Fent i desfent, aprenem

Click here to load reader

  • date post

    23-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    223
  • download

    3

Embed Size (px)

description

Escoles Bressol Municipals de Girona

Transcript of Fent i desfent, aprenem

  • FENT i DESFENT Escoles Bressol Municipals de Girona

  • 2

    1.- Editorial:

    Girona disposa duna xarxa descoles bressol ben equipades, amb un marc pedaggic com, que es concreta en un projecte educatiu propi de cada centre. Aquest s un dels factors ms ben valorats per part dels seus usuaris i que fa que gaudeixin dun bon reconeixement per part de la poblaci.

    Res s per casualitat. El treball en equip i des de fa 2 anys el treball en equips interescolars donen fora i sustenten el projecte educatiu com. Aquesta modalitat de treball, que consisteix en que persones de diferents equips descoles es trobin per tirar endavant un projecte com, dna als professionals loportunitat de compartir coneixements i noves perspectives, i de fet, s una forma dautoformaci i reciclatge constant que t com a base la reflexi i l autoavaluaci.

    Per treballar en equip, i ms en equips interescolars, calen unes condicions no sempre fcils daconseguir, que en aquest cas shan donat. Aquest marc s el resultat dhores de treball, de formaci i reflexi que els diferents professionals han dut a terme al llarg dels anys. I aquesta revista, fruit dun projecte daquest curs, ns un bon exemple.

    Des de fa uns anys, el mes de juliol, el personal docent de les escoles bressol municipals fa una jornada de formaci interna. Lobjectiu s compartir experincies de bones prctiques i debatre temes pedaggics que preocupen a tothom, aprofitant la riquesa que suposa que professionals de diferents centres comparteixin objectius comuns.

    Aquest va ser el nucli del naixement dels projectes entre escoles bressol. Daqu sorgeix la proposta de destinar unes hores mensuals a treballar en xarxa. Els equips docents proposen temes i sacorden els projectes que es duran a terme cada curs, aplicant uns criteris comuns.

    Les temtiques dels projectes sn molt diverses, per tots comparteixen una part de reflexi terica, es contrasten opinions, es fan visites, formacions, etc. Aquest treball t una repercussi directa en la millora del funcionament del dia a dia a les escoles.

    Alguns dels projectes que shan dut a terme estan pensats com a formaci pel personal que comena a treballar, altres sn temes generals en els que tothom shi pot sentir implicat, com per exemple la documentaci,els horts, els patis, les biblioteques,...

    La valoraci de lexperincia s molt positiva per tots els implicats. Facilita la cohesi dels equips deducadors i educadores dels diferents centres, incentiva la reflexi, la creativitat i les ganes daprendre dels professionals, i en definitiva, s una bona estratgia dactualitzaci professional i dinnovaci que inicialment estava acotada a les escoles bressol municipals i en aquests moments est oberta a la participaci de totes les escoles bressol i llars dinfants de la ciutat, amb voluntat de millorar la qualitat de leducaci infantil a Girona.

    Felicitats per aquesta primera revista i bona feina!

    Isabel Murads

    Regidora dEducaci i Esports de lAjuntament de Girona

  • 3

    Sumari

    1. Editorial................................................................................................... 2 2. Introducci.............................................................................................. 4 3. Escola Bressol La Baldufa: Un dia,una histria.................................. 5 4. Escola Bressol Cavall Fort. ................................................................... 7 5. Escola Bressol El Pont: ......................................................................... 9 6. Escola Bressol El Tren: Et convido a dinar! ...................................... 11 7. Escola Bressol Garb: Apropem l'art als infants .............................. 13 8.Escola Bressol L'Olivera: .................................................................... 15 9. Escola Bressol La Devesa:.................................................................. 17 10. Les AMPA/AFA, una part ms del trencaclosques que cal conixer, mimar i mantenir per millorar.................................................................. 19 11. L'entrevista ......................................................................................... 21 12. Recomanacions .................................................................................. 23 13. L'hora de la cuina ............................................................................... 25 14. Un xic d'humor ................................................................................... 26

  • 4

    2.- Introducci

    A Girona, des dels primers ajuntaments democrtics sha vetllat per leducaci dels ms petits. Lany 1978 es posava en funcionament la primera de les Escoles Bressol Municipals de Girona, a Hermanos Sbat, La Baldufa. Un parell danys ms tard, el 1980, sobria, aprofitant una antiga fbrica de bosses de m, Cavall Fort, a Font de la Plvora. Ambdues escoles es situen en dos sectors molt marginals de la ciutat, sadscriuen a Serveis Socials i sanomenen guarderies. Fins aleshores la metodologia utilitzada era marcadament escolar, per grcies al conjunt de professionals de les escoles i a la voluntat poltica daquell temps s va poder fer el viatge. Aprofitant lagermanament de Girona amb la cuitat de Reggio Emilia les educadores van poder conixer una altra manera dentendre la pedagogia, un nou concepte dinfant i de ladult que lacompanya. Es passa de ser guarderies a Escoles Bressol i sinclouen dins lrea deducaci. Aquest moviment de renovaci pedaggica no noms es duia a terme a Girona sin a nivell de tot lEstat.

    s en aquest moment quan es comena el que ser el model de les Escoles Bressol Municipals de Girona. Sentn leducaci dels infants com a una globalitat i el joc com un leix fonamental de laprenentatge. Es considera que tot el temps que els infants romanen a lescola s educatiu i es vetlla per lestabilitat dels professionals que interaccionen amb els nens i nenes. Pren rellevncia lanlisi, la tria i la cura de lespai i dels materials en el procs educatiu i es destaca la importncia de la formaci dels/les educadors/es. Aix, i reconeixent-nos com a centres pblics, podem dir que les Escoles Bressol Municipals de Girona, ens definim com escoles obertes, democrtiques, laiques i catalanes.

    Van haver de passar molt anys perqu la xarxa descoles samplis i no va ser fins al 2002 que es va posar en funcionament la nova escola El Pont, situada al barri de Pont Major. La poblaci va anar creixent i les escoles bressol no van poden absorbir tota la demanda. En menys de deu anys es van obrir un total de 4 escoles bressol, repartides pels diferents sectors de la ciutat. Lany 2005 es va posar en funcionament El Tren, situada al barri de Sant Narcs. El 2007 es va inaugurar lescola bressol Garb, al barri de Palau; el 2010 es va posar en marxa LOlivera, situada al barri de Montilivi i finalment lany 2012 es va posar en funcionament La Devesa, situada al sector que duu el mateix nom.

    A ligual que passa amb els infants, cada escola t les seves peculiaritats i sadapta al seu entorn i a les necessitats de les famlies que hi formen part. Tot i aix val a dir que les Escoles Bressol Municipals de Girona segueixen una mateixa lnia, una forma de fer similar que les engloba, un concepte dinfant i descola que les fa niques... amb les seves diferncies. Es parteix de la visi dun infant capa i competent i construeix el seu propi aprenentatge aprofitant la interacci amb els objectes que lenvolten, amb la relaci amb altres infants i amb lacompanyament dun adult igualment capa. Aquesta interacci es realitza en espais acollidors, oberts, motivadors i integradors que promoguin lexperimentaci, la curiositat i la descoberta. Espais vius, rics, transparents i participatius, on tota la comunitat educativa shi sent acollida. Centres on es promouen valors de vida quotidiana, de convivncia i de respecte. Els adults, aquells que acompanyen als infants en el seu desenvolupament global, cal que tinguin molt present que no son els protagonistes, que els infants poden aprendre moltes coses per si sols, deixant-los temps. Cal de treballar en equip: els educadors shan dimplicar i participar en tot all que afecta directa o indirectament als infants; i aquests els necessiten per fer-se grans. Tot aix sense oblidar a les famlies, treballant plegats i seguint una mateixa lnia, aquella que ajudi als infants a ser grans persones, a arribar lluny i a poder aconseguir la fita ms important que hi ha a la vida: CRIXER.

  • 5

    UBICACI: Sector Germans Sbat

    PLACES: 126

    AULES/ ESPAIS: 8

    ADREA: Josep M Prat 12-14

    TELFON: 972 207 292

    [email protected]

    3 .- ESCOLA BRESSOL LA BALDUFA:

    Un dia, una histria

    Lescola bressol esdev fonamental a lhora doferir suport als pares i mares en la seva tasca com a primers educadors i educadores.

    Des de les escoles bressols es pretn posar a labast de les famlies informaci sobre el desenvolupament infantil, afavorir la relaci i intercanvi, conixer i valorar la tasca educativa i donar a conixer el centre, qu shi fa, i com es fa.

    Es tracta en definitiva, destablir un pont de confiana entre famlies i escola que permeti a uns i altres ser veritables interlocutors, i poder compartir expectatives i projectes sobre leducaci dels fills.

    Amb aquesta idea de caminar plegats, lescola bressol Baldufa ofereix la possibilitat a pares i mares de passar un dia amb el seu fill/a al centre.

    Aquesta experincia queda recollida en forma descrits en un llibre que porta per ttol: Un dia, una histria.

    Aquest document s un gran tresor pel centre. Des daqu sagraeix a totes les famlies la seva implicaci, les seves aportacions, impressions i emocions. Els seus escrits son un vertader regal per a lescola!

  • 6

    Transcripci dun fragment daquest tresor:

    El divendres 14 de desembre vaig ser una ms a la classe de la meva filla. Mho vaig passar dall ms b i vaig compartir un dia molt especial amb la Mar.

    Tenia moltes ganes de compartir un dia a lescola amb ella. Suposo que s normal tenir la curiositat de veure que s all que fa quan no hi som. Em va sorprendre molt gratament el seu rol dins la classe i vaig poder conixer de prop els seus amics. Ara entenc algunes coses que ella intenta explicar-me a casa i que moltes vegades no puc arribar a comprendre del tot.

    Va ser un mat amb molta dinmica perqu a les activitats ja conegudes com: qui obrir la caixeta del tresor?, les titelles o el conte de la Laura i lestrella, shi va afegir una de molt especial: la benvinguda al Ti.

    Lescola havia preparat a la Sala Gran un decorat molt especial per rebre el Ti de Nadal. Part de lequip va fer una representaci molt divertida tot explicant-nos la seva histria i al final de tot li varem cantar entre tots la can del Ti fent cops de pal per anar practicant.

    Mhe sentit com una persona ms de lequip deducadores. Ha estat genial i ho recomano a tots aquells pares que tinguin algun dubte a lhora de participar. La Mar i jo ens sentim afortunades de poder compartir el nostre dia especialment amb les seves educadores, per tamb amb la resta de lequip ja que es pot sentit el bon rotllo en lambient.

    Moltes grcies i espero poder repetir ben aviat!! Laura Junc, mare de la Mar Blanco.

  • 7

    UBICACI: Sector Font de la Plvora

    PLACES: 50

    AULES: 3

    ADREA: c/ Pruner 1

    TELFON: 972 208 047

    [email protected]

    4.- ESCOLA BRESSOL CAVALL FORT:

    La natura tamb entra a lescola

    Tal com es desprn del nostre projecte educatiu, creiem en una escola ubicada en un entorn natural on els infants puguin observar, experimentar i gaudir al mxim de la natura.

    Fer-los prendre conscincia del medi natural del que formem part a travs de lobservaci, s una tasca educativa que ens porta a aprofitar totes les ocasions que sens presenten com serien sortir al porxo a escoltar el so de la pluja al teulat, el so dalgun tro lluny, el xapoteig de laigua a les basses, el crrer dels nvols, la presncia anticipada de la lluna a la tarda, el vol i el crit dels ocells, regar per torns les plantes de linterior...sn tants moments els que omplen de mgia el dia a dia a lescola.

    El nostre pati t unes caracterstiques que afavoreixen dur a terme aquest objectiu. Poder gaudir de la relaci amb els arbres i les plantes, plantar-les i cuidar-les, forma part tamb, daquesta relaci amb elles.

    Un mat qualsevol de primavera, varem comprar unes quantes plantes aromtiques per plantar-les en un petit jardinet situat en un rac del pati on els nens i nenes els hi agrada visitar i estar-shi.

  • 8

    Primerament van observar les plantes: comparant les diferents formes de les fulles, les flors amb les seves olors i colors, parlant dels seus noms, i ja una vegada fora del test, mirant les petites arrels sobresortint de la terra.

    Desprs els nens, les van anar ficant al forat obert davant ladmiraci dels altres.

    Finalment, per torns, les van anar regant tots, satisfets.

    La admiraci i satisfacci en la cara dels infants mentre es va dur a terme la proposta va estar latent en tot moment i des de aleshores, aquestes plantes som uns elements ms de protagonisme a lescola.

  • 9

    UBICACI: Sector Pont Major-Campdor

    PLACES: 62

    AULES: 4

    ADREA: C/ Port Lligat, 9

    TELFON: 972 200 528

    [email protected]

    5.- ESCOLA BRESSOL EL PONT:

    Bestioles de riu

    Lescola bressol El Pont, est ubicada en un entorn privilegiat, envoltat de natura (pollancres, plataners, el riu Ter...). i sha pres com a decisi de tot l equip deducadores prioritzar-lo i aprofitar-lo al mxim.

    Sorganitzen propostes per gaudir, descobrir i explorar lespai verd que envolta lescola com per exemple: passejades pels voltants del riu, sortides amb bicicleta, fer dexploradors,...

    Des de fa dos cursos i grcies a la voluntat dun pare que s bileg, cap al mes de juny, es fa un taller sobre la fauna del riu Ter.

    En aquest taller hi van tot els infants grans de lescola, juntament amb quatre educadores. El pare ens espera a la vora del riu i ja t a punt la gbies, que ha deixat uns dies abans. Ens ensenya tot tipus danimals que viuen en aquest entorn com ara gripaus, serps daigua, peixos...

  • 10

    Lexperincia s fantstica perqu permet als infants veure, tocar, olorar... en definitiva posar a prova els sentits i tamb conixer i descobrir nous animals i les seves caracterstiques. Per el ms important s que la viuen de primera m, de forma natural i aix converteix aquesta proposta en un aprenentatge significatiu per als infants.

    LAmpa de lescola ens subvenciona aquest taller per seguir gaudint daquesta proposta tant enriquidora i emocionant.

  • 11

    UBICACI: Sector Sant Narcs

    PLACES: 62

    AULES: 4

    ADREA: C/ Empries, 45

    TELFON: 972 236 228

    [email protected]

    6.- ESCOLA BRESSOL EL TREN:

    Et convido a dinar!

    Cada dia a lescola els infants s troben amb diferents situacions que lequip educatiu ha preparat per tal de que els infants experimentin, explorin, juguin, descobreixin ...

    A ms de totes aquestes propostes infants i adults comparteixen altres moments com sn les situacions quotidianes dhigiene, el descans, lalimentaci, les relacions socials, les peripcies dels menuts....

    Al moment del dinar, per exemple, linfant descobreix en el menjar sensacions de plaer i desplaer, diferents temperatures, textures, gustos olors i colors,... segons els aliments i tamb els estris per menjar.

    Lacompanyament dels educadors s imprescindible per tal de que els infants prenguin una actitud activa a lhora de menjar i no esperin rebre el menjar a la boca. Daquesta manera comenaran a beure sols, menjar sols utilitzant els

    estris i aniran guanyant en autonomia. Aquest acompanyament tamb ajuda a linfant a centrar latenci noms en lactivitat de menjar.

    A partir daquestes idees i de la importncia del moment de menjar a lescola hi ha la taula del convidat. s una taula petita, decorada amb unes alegres estovalles i situada al lloc on acostumem a menjar. Aquesta taula est lleugerament separada de les comunitries prenent ms protagonisme.

  • 12

    En el grup de dos a tres anys cada dia un nen o nena te la possibilitat de compartir el moment de lpat amb lamic o amiga que ell esculli, amb les alegries i disgustos que aix comporta, vivncies que els ajuden a superar les petites frustracions

    Arribada lhora de dinar, els dos infants sasseuran a la taula del convidat. Aquell dia ells es serviran el menjar i laigua ells mateixos, dinaran ells sols. Per a ells ser un dinar especial ple de joia i intimitat.

  • 13

    UBICACI: Sector Palau

    PLACES: 70

    AULES: 5

    ADREA: C/ Joaquim Riera i Bertran, 20

    TELFON: 972 396 071

    [email protected]

    7.- ESCOLA BRESSOL GARB:

    Apropem lart als infants

    A lescola ens varem adonar que durant el dia els infants ens mostren els seus gustos, les seves preferncies....amb els diferents llenguatges dels quals, petits i grans (els infants), es valen. Per aix, desprs de llargues hores de debat i discussi, els educadors/es varem pensar en dur a terme una proposta, Apropem lart als infants. Grcies a la proposta realitzada per altres companyes, ja havem tingut un primer contacte amb lart. Uns artistes ens van deixar unes escultures fetes de ferro forjat durant un temps amb les que varem poder veure les reaccions i els comentaris dels infants. Els resultats i el procs ens van sorprendre i alhora ens van motivar a seguir investigant en el tema fins que ens varem decidir a realitzar una nova proposta.

    Ja ho deia Anna Lia Galardini, el nen que est en un espai bell pot crear coses belles, i tothom est dacord amb aquesta afirmaci. Per, qu entenem per bellesa? s un terme tan ampli i tan estudiat que no acabarem mai si lhagussim de referenciar. El que s s cert, s que a les escoles vetllem per lesttica i la bellesa, dins la subjectivitat de cada membre que la composa. Tot i aix, i tenint en compte les particularitats i els gustos de cada un dels infants, ens vam endinsar en aquest tema tan profund, per alhora apassionant, lart.

    Apropem lart als infants s una proposta que semmarca dins el projecte Els camins de lexpressi, i pretn que els infants expressin el que els provoquen diferents obres (pintura, msica i escultura). Es dur a terme dins la prpia aula, amb tot el grup classe i la manera de fer-ho s dall ms natural.

  • 14

    El crit (Munch)

    - Comentaris mentre lobra est exposada o s un pop o s un papa o s un senyor o s un pop content. Tamb hi ha una piscina o Aquest quadre no magrada o Em fa por, per la piscina no o A mi no em fa por o Tamb hi ha una balena!

    - Comentaris mentre pinten o Mira que faig, una balena o Hi ha el taur, la balena i el pop o Fem el teu papa o No s el meu papa, s un senyor

    Un exemple: la Pintura

    Un dia els infants es trobaran sobre un suport (un cavallet) una obra (signada o annima) en un lloc concret a laula. De ben segur que no els deixar indiferent i els educadors i/o les famlies aniran anotant els comentaris que facin els nens i nenes. Aquesta obra restar a laula durant dues setmanes. Desprs es trobaran, all mateix on hi havia lobra, una cartolina blanca i material per poder expressar-se grficament (ceres, retoladors o pintura tempera). Lexperincia ens

    ha confirmat que els infants recorden all que han vist (lobra) i intenten reproduir quelcom que sassembla, alhora que segueixen comentant, imaginant i creant histries meravelloses.

  • 15

    UBICACI: Sector Montilivi

    PLACES: 75

    AULES: 5

    ADREA: C/ ngel Serradell i Prez, 8

    TELFON: 972 392 063

    [email protected]

    8.- ESCOLA BRESSOL LOLIVERA:

    Sortim a passejar

    Al llarg del curs escolar, quan el temps ens acompanya i de forma usual, un cop a la setmana, sortim un grup dinfants i educadores a conixer i gaudir dels diferents espais de lentorn del nostre centre; Parcs, zones verdes, el comer de proximitat, espais culturals, el mercat, la biblioteca, altres centres educatius...

    Els infants passegen pel barri, el mateix barri on van a fer les compres amb els pares, on van al parc quan surten de lescola,.. per ho fan sense els pares i acompanyats dels companys i companyes de lescola. En aquestes sortides els infants observen i experimenten lentorn ms proper amb curiositat i posant mfasi en valors com el respecte i en actituds cviques com el respecte als semfors i els seus colors, els passos

  • 16

    de vianants,... amb aquestes sortides es pretn aprofitar les diferents situacions sorgides per fomentar relacions socials i afectives. Durant el passeig poden sorgir ms dun inconvenient: caigudes, entrebancs, aquell nen que es deixa anar de la corda,... infants i adults aprofiten aquestes conflictes per parlar, debatre i intentar resoldre els problemes. Durant el recorregut tothom t una percepci diferent de les coses que va veien; aquestes situacions saprofiten per petar la xerrada i aix ampliar les habilitats comunicatives: aquell contenidor que est pintat, aquell gos que fa caca i que el seu amo la recull, aquell gronxador al qual ms dun vol pujar.... sn converses molt freqents durant les passejades.

  • 17

    UBICACI: Sector Devesa

    PLACES: 75

    AULES: 5

    ADREA: Passatge Massaguer, 9

    TELFON: 972 010 270

    [email protected]

    9.- ESCOLA BRESSOL LA DEVESA:

    Junts fem cam...

    Obrir una nova escola suposa un gran repte en tots els sentits: engegar un nou projecte, acollir a tots els infants i a les seves famlies , cohesionar l equip, arribar a acords, consensuar actuacions, equipar les aules, donar calidesa, imprimir identitat... Ledifici visualment atractiu i prctic en els desplaaments facilita l autonomia i les rutines dels infants, parallelament, cal bastir parets i espais amb coherncia esttica i pedaggica.

    Fem una reflexi conjunta que tot just comena: qu vol dir documentar? Qu cal documentar? Com arribem a les famlies? Quina imatge d infant volem transmetre? Com ho farem?

    Per comenar volem destacar el valor del quotidi: hi ha coses que succeeixen cada dia, moments extraordinaris que cal fer presents....

    Moments per a la confiana a on ens mostren les seves capacitats.

    Moments de comunicaci i entesa... entre infants.

  • 18

    Moments de complicitat entre infants i adults.

    Moments de barri i moments de comunitat.

    Quan obrim les portes mostrem una imatge descola i d infant, petjades de qui som i del qu volem...Volem acompanyar als nens i a les famlies en aquest cam.

  • 19

    10.- Les AMPA/AFA, una part ms del

    trencaclosques que cal conixer, mimar i

    mantenir per millorar.

    Un cop hem fet un recorregut per les diferents Escoles Bressol Municipals de Girona ens toca parlar de les AMPA/AFA. Les Associacions de Famlies dels Alumnes sn una part molt important de les diferents comunitats educatives, promouen la participaci i la collaboraci dels pares i les mares dins les activitats de lescola i sn un canal ms de comunicaci entre lescola i les famlies.

    Qui forma lAMPA/AFA?

    La formen les famlies dels alumnes de les escoles bressol. Els membres que sassocien ho fan de forma voluntria i poden collaborar a diferents nivells. Aquesta participaci pot ser de manera directa, ja sigui formant part de la Junta Directiva, com representant dels pares i mares al Consell Escolar, i de manera indirecta, com a collaboradors voluntaris a lhora dorganitzar activitats.

    Qu fa lAMPA/AFA?

    Lobjectiu primer de lAMPA/AFA s vetllar per a qualitat de lensenyament dels centres. A ms fa un seguiment general de la situaci del centre i fa propostes pel seu millor funcionament. En la mesura del possible lAMPA/AFA ajuda econmicament a lescola en la compra i renovaci del material, incls shan donat casos que lAMPA/AFA ha organitzat, juntament amb lescola, tallers i trobades per a la realitzaci i/o millora despais i materials per lescola.

    LAMPA/AFA tamb collabora amb lescola en activitats diverses: Festa de Nadal i de Carnestoltes, celebraci de la diada de Sant Jordi (representaci de la llegenda, apadrinament de llibres per recaptar diners per ampliar el fons de la biblioteca), organitzaci de sortides per la coneixena de les famlies (castanyada, sortida de primavera...), enregistrament dun DVD del dia a dia dels infants a lescola,...

    I com diuen que val ms una imatge que mil paraules aqu us deixem una petita mostra del que fan les diferents AMPA/AFA de les escoles bressol.

    Final de curs a El Pont

  • 20

    Sant Jordi a Cavall Fort Cantada de nadales a LOlivera

    Arribada dels reis a la Baldufa Elaborant material al Tren

    El Garb castanyada al Collel

    El nou pati de La Devesa

  • 21

    Un llibre: Victus dAbert Snchez Piol

    Un lloc: Qualsevol rac de Llan

    Una pellcula: La vida es bella, perqu considero que t un gran rerefons i valor pedaggic

    Una afici: Magrada llegir

    Una can: LEmpord de Sopa de Cabra

    Un plat: Qualsevol dels que fa la meva mare. Sc molt de casa

    11.- Lentrevista

    Sandra Vendrell i Balmisa,

    Pedagoga del CDIAP del Girons

    - Quan et va comenar linters cap a la pedagogia?

    Linters cap a la pedagogia i leducaci social va nixer quan era molt joveneta, i estava vinculada al mn de lescoltisme, a lagrupament escolta Roca Guillera de Santa Coloma de Farners.

    Mentre estudiava la carrera, vaig treballar com a monitora dactivitats de lleure, en diferents casals i cases de colnies. Mentre feia la carrera deducaci social, vaig tenir la possibilitat de treballar com educadora de persones adultes amb discapacitat, a la Fundaci Ramon Noguera.

    Quan vaig acabar educaci social, vaig decidir continuar amb els estudis de pedagogia, el que em va permetre conixer els CDIAPs primer com a practicant i desprs incorporant-me professionalment.

    - Qu es un CDIAP?

    Les sigles CDIAP volen dir Centre Desenvolupament Infantil dAtenci Preco. Els CDIAPs sn serveis adreats als infants de 0 a 6 anys i a les seves famlies, amb lobjectiu tant de facilitar una estimulaci a aquests nens, quan tenen dificultats en el seu desenvolupament o tenen el risc de tenir-les; i assessorar a les famlies respecte a la criana dels seus fills.

    - Com shi accedeix aquest servei? T algun cost per a les famlies?

    Sn gratuts, els CDIAPs depenen del Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat.

    Normalment els infants sn derivats per les escoles bressol, els pediatres, els EAPs quan ja sn a educaci infantil, pels hospitals en els que neixen, pels serveis socials datenci

  • 22

    primria... i tots aquells dispositius que duna manera o altra estan en contacte amb nens de 0 a 6 anys. Tanmateix les prpies famlies poden consultar un CDIAP per iniciativa prpia, sense la necessitat dhaver estat derivades.

    - Quin s el treball que es fa amb elles?

    El treball que s fa amb les famlies, parteix de les prpies necessitats i demandes que formulen durant les entrevistes que tenen amb els professionals del CDIAP. Els objectius principals sn assessorar respecte la criana dels nens i oferir suport emocional.

    - Quan anys fa que ests en contacte amb les escoles bressol municipals de Girona?

    Des del moment que em vaig incorporar com a pedagoga al CDIAP fa 12 anys.

    - Quina funci fas a lescola?

    A lescola bressol Cavall Fort, faig la mateixa funci que faria al CDIAP. Faig atenci directa als infants que han estat derivats al CDIAP i que necessiten rebre estimulaci global; ja que els infants que necessiten un servei especfic de logopdia o fisioterpia sn atesos des del propi CDIAP. Faig una tasca de prevenci i detecci, ja que el fet destar ubicada en una aula de lescola bressol, em permet estar en contacte amb tots els infants que hi assisteixen, i per tant poder detectar els ms rpidament possible quan hi ha qualsevol dificultat. Finalment, realitzo funcions dorientaci i assessorament a les prpies educadores i a les famlies que ho sollicitin.

    - Com va sorgir aquesta proposta?

    La proposta va sorgir fa uns 8 anys, quan ens adonrem que hi havia pocs infants atesos al CDIAP amb domicili al Barri de Font de la Plvora. Des de lEAP, el CAP i la prpia escola bressol, ens van fer adonar que la seu del CDIAP estava lluny del barri; motiu pel qual per assistir al CDIAP les famlies havien de desplaar-se amb cotxe o si anaven amb autobs, havien dagafar dos busos diferents. Aquest motiu feia que molta gent desists, per les dificultats per desplaar-se que tenien. Per aquest motiu vam decidir fer-ho al revs, enlloc de que les famlies i els infants haguessin dassistir al CDIAP, seria un professional daquest servei el que es aniria al barri.

    - Quina s la teva opini vers les escoles que coneixes?

    Crec que sn un recurs molt interessant tant per la necessitat de les famlies, com per la possibilitat que ofereixen als infants, doferir un espai, per compartir i relacionar-se entre iguals.

    Moltes grcies per tot, Sandra

  • 23

    12.- Recomanacions

    CONTES

    Un dia. Alison McGhee. RBA Libros, 2007

    Llibre educatiu sobre les relacions familiars

    La Marieta mandrosa. Isobel Finn i Jack Tickle. Editorial Zendrera Zariquiey, 2000

    Aquesta s la histria duna marieta molt mandrosa. Li agradava molt dormir tot el dia i tota la nit. I com que dormia tot el dia i tota la nit no sabia volar. Un dia va voler dormir en un altre lloc, per, qu podia fer si no sabia volar?

    La bruixa Brunilda. Valerie Thomas i Korky Paul. Editorial Blume, 2011

    La bruixa Brunilda vivia en una casa negra. Per descomptat, en Bru, el seu gat, tamb era negre. El problema era que la Brunilda no el veia Fins que un dia va decidir fer una miqueta de mgia

    LLIBRES

    Frato, 40 anys amb ulls dinfant. Francesco Tonucci. GRA, 2007

    Durant els ltims quaranta anys, Frato ha acompanyat amb les seves vinyetes la histria de leducaci occidental; guiant als infants en la seva difcil tasca de crixer al costat dadults que, sovint, no els entenen, no els escolten, els enganyen o pretenen malcriar-los. Aquest llibre pretn ser un homenatge al comproms de Frato amb leducaci i en ell es recullen les seves millors vinyetes des de 1968 fins a lactualitat.

    Educar en verd: idees per apropar als nens i les nenes a la natura. Heike Freire. GRA, 2011

    Els infants necessiten la naturalesa. Se senten atrets espontniament per ella i, estan en contacte amb ella, es desenvolupen de forma ms saludable a tots els nivells: fsic, mental, social i espiritual. Estar a laire lliure, en interacci directa amb la vida, hauria destar reconegut (i exercit) com un dret fonamental de la infncia, a les nostres societats.

    La feina o la vida: certeses (provisionals) duna mare desacomplexada. Eva Piquer. Columna, 2010

    La feina o la vida s una reflexi sincera i desacomplexada sobre la maternitat, les criatures, les contradiccions i les certeses (provisionals) d'una dona d'avui.

  • 24

    PELLCULES

    Charlie i la fabrica de chocolate. Tim Burton. Filmaffinity, 2005

    Charlie Bucket, un nen bo duna famlia molt pobre, guanya un concurs, amb quatre nens i nenes de diferents parts del mn, per gaudir duna visita durant tot un dia a la fbrica de xocolata dirigida per lexcntric Willy Wonka i el seu equip dOompla-Loompas. La fbrica sembla un mn fantstic i mgic ple de diferents sabors, tots molt dolos.

    Bebs: Todo el mundo ama a los bebs. Thomas Balms. Karma Films, 2010

    Bebs ens proposa compartir un repte excitant. Seguir de molt a prop a 4 bebs de 4 pasos molt diferents entre si des del seu naixement fins que fan les seves primeres passes. Bebs captura a la pellcula les primeres etapes de la humanitat que sn absolutament niques i universals a tots nosaltres.

    Hoy empieza todo. Bertrand Taverneier. Manga Films/ Vrtigo, 1999

    Daniel Lefebvre s director duna escola infantil en una zona del nord de Frana, molt malmesa per la crisi de la mineria, la seva nica font dactivitat econmica. Davant la rigidesa del sistema educatiu i burocrtic de les administracions poltiques (i els serveis socials) Daniel i les professores de lescola lluiten per desenvolupar la seva tasca. Per larrel dels problemes est fora de lescola. A la seva lluita personal Daniel estar recolzat per dues dones, la seva companya Valeria, una escultora que t un fill, i Samia, una assistent social capa de superar els formularis.

    MSICA

    Orquesta Fireluche: Tants caps, tants joguets

    LOrchestra Fireluche s un peculiar i inquiet grup de msica instrumental de la Cellera de Ter (Girona) que des del 2002 treballa amb instruments de joguina, reciclats, curiosos, inversemblants, clssics i propis de cultures darreu del mn.

    Babies Go (U2, Madonna, Beatles, ACDC, Bob Marley)

    La collecci Babies Go s una manera nova dintroduir als bebes a la msica popular a travs de sons adients per a ells, ja que els relaxa i els entret.

    Russian Red: Fuerteventura

    Russian Red s el nom artstic de Lourdes Hernndez, una cantautora dindie, folk i pop espanyola. Composa i interpreta totes les seves canons en angls i afirma que canta en aquest idioma per instint, ja que sempre havia escoltat msica en dit idioma, destacant al The Beatles entre les seves principals influencies. El nom artstic de Russian Red prov dun to de vermell de pintallavis que va fer servir lartista.

  • 25

    13- Lhora de la cuina:

    Magdalenes esponjoses

    Ingredients :

    3 ous

    300gr de farina

    250gr de sucre

    1 sobret llevat Royal (uns 10gr)

    1/4 litre oli gira-sol (250ml)

    1/8 litre llet (125ml)

    Sal

    Pell d'una llimona ratllada.

    Anem per feina:

    Separar rovells i clares del ous. Les clares muntar-les a punt de neu (recomano fer servir unes varilles a m o b accessori batedora) i un cop muntades reservar.

    En un altre bol ms gran barrejar els rovells dels ous amb el sucre, la llet, les ratlladures de la llimona i la farina tamisada barrejada prviament amb el llevat en pols.

    Afegim amb cura les clares muntades i barregem amb una cullera de fora a dintre molt a poc a poc perqu no baixin les clares (aix li donar la textura esponjosa).

    Recomano motlles de silicona amb la forma de les magdalenes perqu es podran treure del motllo fcilment i en calent. Es poden fer en motlles metllics per caldr comprar els tpics paperets plegats o no es podran treure del motllo sense que es trenquin. Els motlles de silicona sn la millor opci si en voleu fer sovint i treballar cmodament.

    Omplir els motlles fins a la meitat o molt poc ms de la meitat. Necessitem deixar espai perqu creixi la magdalena. Un cop motlles plens posar una cullereta de sucre al mig per fer el "barret" caracterstic que tant ens agradar.

    Forn a 180 graus pre- escalfat, poseu els motlles a mitja altura i en uns 10 - 15 minuts estaran fetes. Si teniu forns ms moderns amb opci de ventilador per repartir lescalfor uniformement no dubteu en activar-ho. Vigileu-les en tot moment perqu creixeran rpidament i quan les veieu torradetes amb el color caracterstic ja podeu parar el forn perqu no es cremin.

    Un truquet s aturar el forn just al to daurat abans sigui ms fosquet i deixar-les al forn apagat sense obrir una estona ms fins que tinguin el color torrat ms pujat. Si ho feu aix no es "desinflaran" si obriu el forn abans d'hora, desprs no seguiran pujant igual. Quan ho tingueu per m veure-ho que fcil arriba a ser i lo bonssimes que surten. En fareu ms sovint del que us penseu i les industrials ja no seran tant bones com abans. Els peques us poden ajudar a barrejar els ingredients i els ms espavilats a omplir els motlles amb ajuda. No podrn esperar a que es facin quan comenci a sortir aquella oloreta tan bona del forn.

    Us encantaran. Assegurat.

    Bon profit!

  • 26

    14.- Un Xic dhumor

  • DL- GI.986-2013