ANÀLISIMACROECONÒMICDETAILÀNDIA

S.XXiXXI

Autoria:GerardSánchezViñesTutoria:GonzaloBernardosDomínguez

Cursacadèmic:2016-2017

TREBALLFINALDELGRAUD’ECONOMIADepartamentdeteoriaeconòmica

RESUMIPARAULESCLAU(catalàianglès)ResumAquesttreballexplical’evoluciódel’economiatailandesadurantlesúltimesdècades.Partint

d’unaeconomiaruraliagrària,l’economiaasiàticavaevolucionarcapalsectormanufacturer

(sobretot en els sectors electrònic i automobilístic) gràcies a la inversió exterior. Aquest

creixementesvaveurefrenatperlamancadecreixementenlaproductivitatiladifícilpolítica

monetàriapersostenireltipusdecanvifixedelamonedalocal,elbaht,ambeldòlar.Totaixò

vaportaralpaísaunaprofundacrisique,amésamés,tambévacontagiaralspaïsosveïns,

delaquallarecuperacióenvaserunprocéslentperòfructuós.Adiad’avui,l’economiaes

trobarecuperadaiestableanivellmacroeconòmicperòsegueixmantenintelproblemadela

productivitatque,juntamentamblaincertesapolíticaperlaqueestàpassantelpaís,posaen

dubtelacontinuaciódelclarcreixementeconòmicquehaexperimentatlesúltimesdècades.

AbstractThailandMacroeconomicStudy:20thand21stcenturiesIn this project I have analysed Thailand's keymacroeconomic indicators. The first chapter

defines the starting point: the original environment before experimenting the strong

economicgrowththathasledThailandwhereitisnowadays.Inthefirsttwochapters,wewill

see how Thailand's starts its economic evolution, leaving behind an agricultural-based

economy in favour of amanufacturing one. This change, propelled by a strong foreigner

investment,was sloweddowndue to a lackofproductivity evolutionand the speculation

bubblesurroundingThailand'scurrency,theBaht.Thegovernment,inordertodealwiththe

inability to sustain its monetary policy, was forced to devalue Thai currency, and as

consequence,thecountrywentintocrisis.

Thecrisisof1997,whichalsoaffectedmorecountriesfromSouth-EastAsia,hadaveryslow

recovery.However,Thailandwasabletoleavethecrisisthankstokeydecisionsintermsof

monetary policy and structural changes that allowed the growth of the per capita GDP.

Tailàndia/Macroeconomia/Crisieconòmica/Àsia/Baht/Productivitat/

Políticaeconòmica/Creixementeconòmic

Nevertheless,Thailandexperimentsstillnowadaysveryseriousproblemsintermsofannual

growthrate,whileothercountriessuchasSouthKoreaandChinawereabletoskip.

Finally,analysingthisevolutionandthecurrenteconomicsituationofthecountry,thisproject

finisheswithafutureoverviewofthemacroeconomy.Despitehavingahealthyeconomyat

themoment,itlookslikeThailandwillstruggletomaintainthegrowththathasreachedinthe

lastdecades.

Thailand/Macroeconomic/Economiccrisis/Asia/Baht/Productivity/

Economicpolicy/Economicgrowth

ÍNDEX

IINTRODUCCIÓ 4

IIL’ECONOMIATAILANDESAALSEGLEXX 6

IIIELSUPOSATMIRACLEDELSUD-ESTASIÀTIC:ELCASTAILÀNDIA 91.ELSQUATRETIGRESASIÀTICS,ECONOMIESPREDECESSORES 92.UNDELSNOUSTIGRESASIÀTICS,TAILÀNDIA 103.COMÉSELCREIXEMENT? 123.1INPUTSDECAPITAL 123.2INPUTSDETREBALL 153.3ELPROBLEMADENOCRÉIXERAMBPRODUCTIVITAT 16

IVTAILÀNDIAILACRISIDELSUD-ESTASIÀTIC 191.L’ESCALFAMENTDEL’ECONOMIA;ENTRADADECAPITALSIPOLÍTICAMONETÀRIA 192.ELCANVIDERUMBENELMERCATMONETARIIL’ESCLATDELACRISI 203.ALTRESDESAJUSTOSECONÒMICS:LABALANÇACOMERCIALNEGATIVA 214.ELDESASTREIELCONTAGI 235.ELPAPERDELFMI 24

VLALENTAIPROGRESSIVARECUPERACIÓDELPAÍSDESPRÉSDELACRISI 261.LESPRIMERESMESURESIEFECTESDELARECUPERACIÓ 262.PRIMERSRESULTATSIRECUPERACIÓ 26

VITAILÀNDIAENELSÚLTIMSANYS 311.CONJUNTURAECONÒMICAGENERAL 312.INVERSIONSEXTERIORS 333.TAILÀNDIA,UNPAÍSEXPORTADOR 35

VIIFUTURECONÒMICDETAILÀNDIA 391.LAINCERTESAPOLÍTICADETAILÀNDIA 392.SITUACIÓMACROECONÒMICAICREIXEMENTDETAILÀNDIA(COMPARATIVAAMBXINAICOREADELSUD) 40

VIIICONCLUSIONS 44

IXBIBLIOGRAFIA 46

XANNEX:CUADRED’INDICADORSMACROECONÒMICSUTILITZATSPERL’ELABORACIÓDELTREBALL 48

4

IINTRODUCCIÓTailàndiaésunpaísespecial,qualsevolpersonaquehagivisitataquestpaísdurantelsúltims

anyshauràvistunasèriedecontrastosforçapeculiarsqueeldiferenciendequalsevolaltre

paísdelprimermón.Espotobservarcomhihaunapobresabastantevidentperòalhorala

taxad’ocupacióésdelesmésaltesdelmónipelscarrershicirculencotxesforçasemblants

alsdelpaïsosdelprimermón.Elcontrastdelazonarural,molttradicionaliprimitiva,ambla

zona més urbana (Bangkok), on hi predominen els alts i lluminosos edificis, no deixa a

qualsevolvisitantindiferent.Comaestudiantd’economiaivisitantdelpaís,aquesttreballera

unaoportunitatperendinsar-meadescobrirlespeculiaritatsdel’economiatailandesaipoder

entendrequinan’hasigutlasevaevolució.

Pertant,doncs,l’objectiudeltreballésrecollirtotalainformaciómacroeconòmicadelpaís

durantlasevaetapadecreixement,aproximadamentdesdemitjansdelsegleanterior,pera

veureientendrelasituaciódelpaísasiàticadiad’avui.Totaixò,però,sensedeixard’explicar

totes etapes per les que ha passat el país, de les quals en destaco la complexitat de la

interessantcrisidel1997,enlaque,comveurem,elpaísentéunagrantranscendència.

Establert aquest objectiu, lametodologia del treball no es basa en establir una hipòtesi i

treballarperexplicar-la,sinóentractard’anarrecopilantinformacióbibliogràficaicomparar-

laambelsprincipalsindicadorsmacroeconòmicsqueensproporcionalabasededadesdel

BancMundial,laqualhasigutelpilarfonamentaldetoteltreball.Pertant,hetractatdellegir

algunsautors,comelPremiNobel,PaulKrugman,ialgunsestudisoficialscomelsdelFons

MonetariInternacionalodelgovernespanyol,iheinterrelacionattoteslesexplicacionsamb

lesdadesrealsqueproporcionaelBancMundial.Al’annexdeltreballadjuntototeslesdades

ques’hanutilitzatperatraçartotselsgràficsdeltreball,quenotenencapreferènciajaque

sond’elaboraciópròpia.Totselquadresigràficsextretsd’algunaaltrafontestanreferenciats

alpeudepàgina.

L’estructuradeltreballésbastantsimple,cadacapítolenglobaunaetapaeconòmicadeles

quehapassatTailàndia,començantambunapetitaintroduccióqueensposaencontextde

comeral’economiadurantelsinicisdelpassatseglei,apartird’aquí,explicantlesetapesfins

adiad’avui,inclúsfentunapetitaprevisiódefuturavançd’acabaramblesconclusions.

Finalmentvullaprofitarlesúltimeslíniesd’aquestaintroduccióperagrairl’ajudaqueherebut

perpartdelprofessorGonzaloBernardos,tutord’aquesttreball,enl’orientaciódeltreball,

leseinesbibliogràfiquesquem’harecomanatilapersistentpredisposiciómostrada.Icomno,

5

a tots els lectors d’aquest treball, espero que aquest us mostri una visió de l’economia

tailandesaforçacompletaiussiguiforçaútiliinteressant.

6

IIL’ECONOMIATAILANDESAALSEGLEXXElsegleXXvaserunperíoded’augeperamolteseconomies.Totiquelesdiferènciesentre

cadapaíssónevidents,aquestseglehapermèselcreixementdemoltesregionsgràcies,en

granpart,alaglobalització.Tailàndia,comveuremtotseguit,hasigutund’aquestspaïsosque

haexperimentatcanvismoltsignificantsalllargdelsegleXX,peròdequinasituaciópartia?

UndelsprimersindicadorsqueobservemelseconomisteséseldelPIBpercàpita,queens

dónauna informaciósobre la riquesadel territori.Mitjançant lesdadesdelBancMundial1

podemextreure’nelsegüentgràfic:

Compodemobservar,aquestgràficensmostra lesdadesdelPIBpercàpita,enelperíode

1960-1982,tantdel’economiatailandesacomdelamitjanamundial.EnelcasdeTailàndia

aquestindicadortraçaunatrajectòriasignificativamentinferioraladelamitjanamundial,el

qualsignificaqueelpaíséssignificativamentméspobre.Totiaixòpodemobservarcomhiha

unatendènciaal’alça,totiquenotantsignificativacomalamitjanamundial,queanalitzarem

alssegüentsapartatscomcontinuarà.

Unaltrefetquecorroboraaquestasituaciódepobresaenlaqueestrobavaelpaísdurantels

3primersquartsdesegleXXsón lesajudesquerebiaen formadedinersd’algunspaïsos,

principalmentd’EstatsUnits, que formavenpart del Comitèd’Ajudes alDesenvolupament

(CAD),perafomentarelcreixementdel’economia.Totiaixò,laquantitatdedinersnoera

gaire elevada, significava un 1,5% del PIB l’any 1960, insuficient per a generar efectes

significatiusenelcreixement.

1LesdadesqueensproporcionaelBancMundialpersónapartirde1960.Peraquestmotiu,l’anàlisiempratcomençaen

aquestadata.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

US$

Any

PIBpercàpita(US$apreusactuals)

Tailàndia

Món

7

Jahemvistque,quanparlemdeTailàndiaalsinicisdelsegleXX,parlemd’unpaíspobreiamb

poccreixement,peròquinaeral’activitatdelapoblaciótailandesa?Comsobrevivien?

Unindicadorquesempreensdónapistessobrel’estructurad’unpaíséseldelapoblació,més

concretamenteldelapoblacióurbanairural:

Compodemobservar, lapoblacióruralteniaunpesmolt importantrespecteeltotalde la

població.Aquestfetensdonapistessobrequinaeral’activitateconòmica,comalmenysfins

als anys 80, de l’economia tailandesa. L’elevat nivell de població rural ens reflecteix una

economiabasadaenelsectorprimari,deproductesagrícoles.Comacontrapartida,però,el

baix nivell de població urbana ens indica una carència industrial que es tradueix en una

carènciadeproductesmanufacturats.

Peraqueensfemunaidea,durantladècadadels60,lapocapoblacióurbanaquehihaviaes

concentravaenmésd’un40%alaciutatméspoblada,Bangkok.Peròdinsd’aquestmateix

períodejahihaunsímptomadelquepodriaserunaindustrialitzacióposterior,mentrequela

poblacióurbanaanavaaugmentant,laconcentraciód’aquestadinsdeBangkokdisminuïa,va

passaraserdel36%l’any1982.Aquestfetensindicaquehivancomençarahavermészones

urbanes,mésrelacionadesamblaindústriaielsproductesmanufacturers,comaalternativa

alacapitaldelpaís.

Percobrirlesnecessitatsdeproductesmanufacturatsquehihaviadurantelperíode,lasolució

era el comerç exterior. Si ho comparem amb el nivells actuals, el comerç exterior que

realitzava el país asiàtic durant la primera gran part del segle XX era gairebémarginal, el

suficientpercobriraquestesnecessitatsalesquefeiareferènciaenelparàgrafanterior.Els

següentsdosgràficsenmostrenaixòqueestavacomentant,elprimerensmostraelvolumde

comerçexterior,ielsegoneltipusd’exportacionsquerealitzavaelpaís:

0

10000000

20000000

30000000

40000000

50000000

60000000

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

Habitants

Any

Poblacióruraliurabana

Pob.Rural

Pob.Urbana

8

Comjaavançava,elcomerçtailandèserapetitcomparatambelcreixementquejaavança

aquestgràficique,comveurem,esfamoltmésevidentalsanys90.Peròesmoltimportant

subratllar que dins l’època, el comerç de Tailàndia no era tant insignificant ja que

representava,al1960,el16,1%delseuPIB,mentreque lamitjanamundialeranomésdel

12%.Pertant,podemdirqueTailàndiaeraunaeconomiaexportadoracomparativamentamb

elsaltrespaïsosdinsdel’època.Tambéhoés,però,decaràcterimportador,d’aquíenresulta

aquestabalançacomercialnegativaqueensmostraelgràfic.

Tambéhavíemavançatelresultatdelsegongràfic,elqueensmostraeltipusd’exportacions

que fa el país. Com podem observar, fins ben entrats els anys 70, el predomini de les

exportacionssónproductesalimentarisimatèriesprimeresperaelaborarproductesagraris.

Molt lentament, comencena guanyarpes les exportacionsmanufactureresque, almateix

temps, aniran substituint algunes de les importacions que es feien d’aquest tipus de

productes.Totiaixò,elnivelld’importacionsevolucionaràdeformapositiva.

Tenim, doncs, un país pobre però exportador de productes agraris amb uns primers

símptomesdecanvicapalsectorindustrialque,veuremenelproperapartat,agafaràforça

elssegüentsanys.

-5000

0

5000

10000

15000

MilionsUS$

Any

Exportacions,importacionsibalançacomercial(US$

apreusactuals)

Export.

Import.

B.Comer.

0

20

40

60

80

100

%

Any

Tipusd'exportacions(%sobreeltotald'exportacions)

Exp.MP.agr.

Exp.manuf.

Exp.aliment.

9

IIIELSUPOSATMIRACLEDELSUD-ESTASIÀTIC:ELCASTAILÀNDIA1.ElsQuatreTigresAsiàtics,economiespredecessoresLasegonameitatdesegleXXvaserunaetapamoltprometedoraperalgunsdelspaïsosdel

sud-est asiàtic. Aquests països van començar a rebre entrades de capital molt potents

procedentsdel’exteriorque,anteriorment,anavendestinadesapaïsosdel’AmèricaLlatina

com Argentina, que ja sabia el que era viure un procés d’industrialització fomentat per

aquestesinversions.Peròafinalsdels60,aquestsinversorsvanveureunanovaoportunitat

perexplotaritreuremésrendimentd’aquestesinversions,elsud-estasiàtic.Aquestcanvide

rumbdelscapitals,igualqueal’Argentina,vaajudaratotsaqueststerritorisasiàticsasortir

de lapobresaextremaperendinsar-sea la industrialització,quesuposaràelprogrésde la

qualitatdevidadelapoblacióquehabitaaquestspaïsos.Sibééscertqueaquesttreballes

centraambelcasdeTailàndia,peròcalobservarelcontextdelaregióiveurecomevoluciona

perdesprésferelssímilsentreaquestsdiferentspaïsos.

Elsprimerspaïsosenexperimentaraquestprogrésdecreixementvanserquatre:Coreadel

Sud,HongKong,Singapur iTaiwan.Aaquestsse’lsvaanomenarelsQuatreTigresAsiàtics

degut al fort creixement que van experimentar. Més concretament, parlem de taxes del

creixementquearribenasersuperiorsal8%anualenelperíode1966-1990que,peraque

ens femuna idea, suposavamésdel tripledel creixementd’EstatsUnitsenaquestmateix

període.Pertant,hihavien4economiesbanyadesperaigüesdelPacíficqueestavencreixent

persobredequalsevoleconomiadelmóni,pertant,convergintambelpaísméspotentdel

planetacomésEstatsUnits.

El creixement que estaven experimentant, però, podria seguir registrant taxes tant altes

durantmoltsanysmés?Larespostaésqueprobablementno,jaqueerauncreixementbasat

enelsinputs.Comveuremiexplicaremenelssegüentsapartats,aquesttipusdecreixement

ésmoltefectiuacurtterminiperònoespotsostenirdurantgairetemps.Defet,PaulKrugman,

ho explica en el seu llibre “El internacionalismomoderno”, i ho compara ambel tipus de

creixementquejahaviaexperimentatanteriormentla,aleshores,UnióSoviètica.

Aquestprogrés,queanalitzaremprofundamentenelcasdeTailàndia,esdonavaenaquests

païsosafinalsdelsanys60ifinsals80.EnelcasdeSingapur,perexemple,elpaísregistrava

uncreixementdelPIBpercàpitasuperioral12%al’any1970,desprésd’havercrescutenun

percentatge molt semblant els anys anteriors. Tot i això, com ja comentava, aquest fort

creixement s’anava calmant a mesura que passaven en els anys, combinant taxes que

10

arribarenaserinclúsnegativesambaltresméselevades,peròqueencapcass’acostavena

lesdefinalsdelsanys60.

2.Undelsnoustigresasiàtics,TailàndiaEls Quatre Tigres no van ser els únics països en aconseguir unes taxes de creixement

miraculosesdurantel segleXX.Unanovaremesadepaïsosvanexperimentarcreixements

moltsemblantsalsquehavientingutTaiwanoSingapur,quetotihaverpassataquestaetapa

deméscreixement,encaratenienunaeconomiaclaramental’alça.Entreaquestsnouspaïsos

asiàticsdestacavenMalàisia,Indonèsiai,elqueestemestudiant,Tailàndia.Aaquestsse’lsva

anomenar els nous tigres asiàtics o també coneguts coma elsNIC’s (Newly Industrialized

Country)degutalsimilarprocésd’industrialitzacióquejas’haviaobservatenelspaïsosque

hemanomenatenelprimerapartatd’aquestsegoncapítol.

Comjaheavançat,Tailàndiaésund’aquestspaïsosiéselqueanalitzarem.Començaremper

veuregràficamentl’impacted’aquestcreixementambelgràficdelPIBpercàpita:

Com podem observar, el PIB per càpita comença a créixer a finals dels anys 80, més

concretamentassoleixelmàximcreixementde la sevahistòriaa l’any1988,onelPIBper

càpitaesvaveureaugmentatmésd’un11%anual.Podemveurequeaquestsfetsesdonen

méstardquealspaïsosquecomentàvemal’apartatanterior,mésconcretament18anysmés

tardqueelmilloranydeSingapur,perposarunexemple.

Jahemvist,doncs,comelpaísaconsegueixaugmentarmoltelseucreixementi,aleshores,la

seva riquesa. Aquest fet, com ja apuntàvem, es dóna paral·lelament a un procés

d’industrialitzacióquevacanviarforçalavidad’algunstailandesos.Totilagraninfluènciaque

téaquestfetalcreixementalPIBpercàpita,caldirquenoéstantexageratenelsmoviments

0

1000

2000

3000

4000

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

US$

Any

PIBpercàpita(US$apreusactuals)

11

migratorisinterns(entermespercentuals)delapoblaciótailandesa,jaquel’arrelamentrural

ésmoltimportant.Concretament,enaquestperíodedecreixement(1980-1996),l’augment

depoblacióurbanarespecteeltotalés,només,d’un10%.

Totiser,encara,unpaísambmoltapoblaciórural,Tailàndiavaferuncanviestructuralmolt

importantenaquestperíode.Elquenovacanviar,sinóqueesvaaccentuar,ésl’etiquetade

paísexportador.Sibédèiemalprimerapartatqueelpaísasiàticjaeraungranexportador,en

aquestaetapas’hivareafirmartotalment.Mentrequealsanys60exportavaunaquantitatde

bensiserveisquerepresentavenel15%o16%delseuPIB,alfinald’aquestperíode,alvoltant

del1996,elnivellsd’exportacionsrepresentavenaproximadamentel40%delPIBdelpaís.

Elsegüentgràficensmostraeltipusd’exportacionsquequefeiaelpaís2:

Com ja avançàvem, aquest gràfic ens mostra visualment aquesta transformació del país.

Podemveurecom,amb16anys,elsproductesmanufacturersguanyenunpesmoltimportant

dinsdelconjuntdelesexportacions,quepassaaserdel25%al71%respecteaquesttotal.Per

tant,aquestcreixementdelesexportacionsquecomentàvemésdegutalafabricaciód’aquest

tipusdeproductesquemajoritàriamentanavendestinatsapaïsosdesenvolupats(economies

d’altingrés).

Totaquestprocésdecreixement,però,realmentdonavariquesaalapoblaciótailandesa?

SabemqueelPIBpercàpitaésunindicadorrelacionatamblariquesa,perònoesbenbécert,

perquèpotnoestardistribuïdaentretotselsciutadansdelterritorianalitzat.Perobservar

com es va distribuir aquest creixement tenim un indicador molt útil i utilitzar pels

economistes,l’índexdeGini.Aquestindicadorexperimentadosetapesmoltmarcadesdins

d’aquestperíode:laprimeraetapatranscorreelsanys1988-1992,enlaquel’índexregistra

valorsa l’alça, fetquedemostraunaugmentde ladesigualtatquepodriadonar-seper la

2Compodemobservar,algràficlifaltenlesdadesde1988jaqueelBancMundialnodisposad’aquestainformació.

0

20

40

60

80

100

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996

%

Any

Tipusd'exportacions(%sobreeltotal

d'exportacions)

Exp.MP.agr.

Exp.manuf.

Exp.aliment.

12

creixent acumulació de capital experimentada aquells anys per part d’alguns bancs o

empresaris. La segonaetapa, compresaentreels anys1992 i 1996,mostrauna tendència

inversa,enlaquel’índexdeGiniexperimentaundescensde6puntsque,totiseguirregistrant

valorsalts,ensmostraunamenordesigualtatque,possiblement,esdeualatransformació

delcapitalanteriorenllocsdetreballalesindústriesmanufactureres.

Per tant, doncs, hem observat com el país augmenta el PIB per càpita gràcies al motor

industrial, que s’incentiva i que aporta un augment del comerç exterior en forma de

manufactures.Tambéhemvistcomlasocietathacomençatadeixarelsectoragrícolaper

endinsar-se almón industrial i, d’aquestamanera, aconseguir una societat unamicamés

igualitària,tot iqueencarapobre.Peròcomcreix l’economia?Perquèaquestcanvi?Totes

aquestespregunteslespodemrespondreobservantunasèriedefactorsqueanalitzaremen

elproperapartat.

3.Coméselcreixement?

ElcreixementdelPIBpercàpitasignifica,directament,uncreixementdel’outputgeneratper

l’economia. Per aconseguir aquests augments hi han dosmotors principals: els inputs i la

productivitat.Siaconseguimaugmentarelcapital i laforçadetreball,comaconseqüència

aconseguiremaugmentarlaproducció,aquestéselmètodedecreixementdelsatravésdels

inputs.Peraltrabanda,siaconseguimqueunmateixtreballador,perexemple,intensifiquiel

seu treball i produeixi més unitats de producte en unmateix temps, podrem augmentar

l’outputperlaviadelaproductivitat.

3.1Inputsdecapital

Disposar de capital és bàsic per poder produir, i encara més si parlem de fàbriques

manufacturerescomlesques’estavenimplantantdurantelsanys80i90aTailàndia.Aquest

capitalentraal’empresaenformadedinersiestransformaenactius,comperexempleles

terresonesconstrueixlafàbrica,laconstrucció,toteslesmàquinesnecessàries...Ésevident,

doncs,queambunaentradadecapital,siconstruïmmésfàbriquesitenimmésmàquines,

produíremmés.Doncsaixòvaserexactamentelquevapassardurantaquellsanysatotsels

païsosqueanomenàvemanteriormenti,evidentmenttambéaTailàndia.

Elcicledelainversióenqueesvaveureimmerselpaísvaserforçaprogressiutotique,alhora,

ràpid.Quandiemquevaseruncicleprogressiuensreferimaquevanserprimerelspropis

13

tailandesoselsquevaniniciar,demaneraforçainsignificant,lesinversionsenfocadescapala

indústria.Aquestesinversionsprocediendel’estalvidelapoblacióivanpermetreveureels

primers productes manufacturers fabricats al propi país. Si ho comparem amb el flux

d’inversió i de capital que havia d’inundar el país, aquestes inversions eren pràcticament

imperceptibles.

El següent gràfic ensmostra com va evolucionar la inversió estrangera directa que rebia

Tailàndia:

Compodemveure,noésfinsal1987quelainversióestrangeraarribaalpaís.Sianalitzem

aquestgràficpodemobservarunaprimerainversiómoltimportantqueesfrenaalsinicisdel

90,iunasegonainversióqueesreactivaapartirdel1994.Aquestesdosentradesdecapital

estrangertenenunaexplicacióforçainteressant.

LaprimeraentradadecapitalprocediamajoritàriamentdeJapó,quebuscavaenaltrespaïsos

unamàd’obrabarataiabundant,d’aquestamanerapodriaproduirambcostosmésbaixosi,

conseqüentment, vendre a preus més baixos per ser més competitiu. Aquesta simple

explicació és la clau de l’arribada de tants capitals i de moltes empreses que aniran

descentralitzant-se cap a aquest tipus de països, on la força de treball barata suposa una

oportunitattantalesempresescomalapoblació.

Era tantboel resultatqueestavaobtenint Japóen les inversionsque,al1992,el15%del

treballindustrialestavacapitalitzatpercompanyiesjaponeses3.Gràciesaaquestsrendiments,

altrespaïsosiinstitucionsesdonarencompted’aquestabonaoportunitat,fetqueexplicala

segonaentradadecapitals.

3Aquestadadahaestatextretadel llibre:“Elmundoactual:situaciónyalternativas”dePabloGonzálezyJohnLaxeque,

expliquen,l’hanobtingudad’unaenquestadelBancdeTokio.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

MilionsUS$

Any

Inversióestrangeradirecta(US$apreusactuals)

14

A partir del 1994 hi va haver, novament, un increment de l’entrada d’inversió estrangera

directaalpaís,impulsadamajoritàriamentpelFonsMonetariInternacionalielBancMundial,

en busca de bons rendiments. Aquestes dos institucions invertien en països en procés de

creixementi,finsaaquestany,lesinversionsanavendestinadesaalgunspaïsosdel’Amèrica

Llatina,peròvanestimarqueelsrendimentsquepodrienobteniralspaïsosdelsud-estasiàtic

serienmoltmésalts.

Totiqueaquestvolumdecapitalqueestavaentrantdirectamentd’inversorsestrangersera

considerablementelevat,laformacióbrutadecapitalfix(FBKf)ques’estavaacumulantalpaís

eramoltsuperior.LaFBKfmesuralainversióqueesfaenactiusfixesnousoexistentsenuna

economia,pertantésunindicadormoltimportantperobservaraquestprogrésimpulsatper

lesinversions.Elsegüentgràficensmostral’evoluciód’aquestindicadordesdel’any1960fins

al1996:

Aquestgràficensmostra,comjaexplicàvem,l’incrementdelainversióenmilionsdedòlars

(a preus actuals). Com podem veure, la formació bruta de capital que es començava a

acumular eramolt superior a les inversions estrangeres directes, però d’on sortia aquest

capitalquepermetiaaquestaFBKftantelevada?

Elsegüentgràficresponlapregunta:

0

20000

40000

60000

80000

100000

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

MilionsUS$

Any

FBK(fix)(US$apreusactuals)

15

Larespostaéssimple;deldeute.Nonomésl’entradad’inversiódirectapermetindustrialitzar

elpaís,sinóquel’entradadecrèditainstitucionspúbliquesiprivadesenvaserungranmotor.

Compodemobservar,primervanserlesinstitucionspúbliqueslesquevandemandarcrèdit

a l’exterior,pertant,elprimer impulsdecreixementelvanassumir indirectamenttotsels

tailandesos.Aixòvaanarcanviant, inoperquèel sectorpúblicassumísmenysdeute,sinó

perquèelsectorprivat,afinalsdels80,vacomençarademandarcrèditexterioraunsnivells

desorbitats,finsalpuntdetenirundeutemoltsuperioraldobledelqueteniaelsectorpúblic.

Deformaresumida,Tailàndiavacomençararebrecapitalexteriordeformamassivadurant

elperíodedelsanys80i90,jasiguienformad’inversiódirectaoenformadecrèdit.Aquests

dinersqueentravenestransformavenmassivamentennovesfàbriques,oficines,màquines...

quesuposarienelmotorileseines(inputs)peralcreixementquevaexperimentarl’economia.

3.2Inputsdetreball

Nocalhaverestudiateconomiapersaberquesiescreenfàbriques,escrearanllocsdetreball.

Com hem vist a l’apartat anterior, l’entrada de capitals va fomentar aquesta creació

d’indústriesinegocisquepermetrancrearmoltaocupació.Peròcomevolucionalataxad’atur

deTailàndia?

Tailàndiaésunpaísquesemprehatingutunataxad’aturmoltbaixa i,desdequeelBanc

Mundialentéinformació,elregistremésaltques’haenregistratésdel3,4%sobreeltotalde

poblacióactiva.Aquestsregistressóninferiorsqueelsquetenenmoltspaïsosdesenvolupats

enlessevesmillorsèpoques,pertant,aprioriésunabonadada.Siensaturemapensaria

compararésfàcilarribaralaconclusiódequeeltreballquehihaaTailàndiaésd’unaqualitat

moltinferioraladelspaïsosdesenvolupats,peròlamancad’unestatdebenestarcomeldels

païsosavançats incentivaa lapoblacióahaver-sedebuscarqualsevoltreball.Tot iaixò, la

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

MilionsUS$

Any

Deuteextern(US$)

Privat

Públic

16

taxad’aturquehihaviaalpaís asiàtic l’any1991eradel2,7%4 i, lògicament,provéd’una

reduccióimportantrespectealadelsanysanteriorsaaquestadata.Amésamés,lataxava

continuarreduint-sefinsaarribaralvoltantdel’1%al’any1996.

Evidentmentelprocésenelqueestavaimmerselpaísnovacrearnomésun3%oun4%de

llocsdetreballrespectelapoblacióactiva,envacrearmoltsmés,peròaquestsvanreemplaçar

aaltresquejaerenexistents,sobretotalsdecaràcteragrari,quen’erenlamajoria.Peraquest

motiu es va accentuar el procés d’urbanització que comentava al segon apartat d’aquest

capítol,enelquelapoblacióurbanavacréixerun10%respectelapoblaciótotal.

Laimplantaciód’unaeconomiamésindustrialsignificavaunaadaptaciódelapoblacióquees

vatraduirenelnivelld’estudisdelshabitantstailandesos.Enunaeconomiaagrícolanoera

significantlaformacióanivellsecundarii,encaramenys,anivellterciari,peròl’apariciódeles

primeresindustriesmanufactureresidelesoficinesqueocupavenelceldeBangkokrequerien

treballadorsambunaformaciómínima,ésperaquestmotiuquel’escolaritzacióvapatirun

canvipositiu.Elsestudiantsdenivellprimarijaerenunpercentatgeforçàelevat,superioral

80% brut, però encara es va accentuar més durant aquest període, arribant a una taxa

d’inscripció àmpliament superior al 90%. L’educació a nivell secundari i terciari va

experimentaruncreixementmoltmésmarcatdegutalbaixpercentatged’inscripcióquehi

havia a inicis dels anys 70. La inscripció escolar a nivell secundari va passar del 18% que

registravaal1971asuperarel54%l’any1996,xifresmoltsuperiorsa lesquerefereixena

l’educacióterciària.Lainscripciód’aquestsestudismésavançatsencaraestavamoltllunyde

registrarnivellstantelevats,totiqueelcreixementvaserconsiderablejaquevapassard’una

inscripciódel2%al1971al20%alfinaldelperíode,al1996.

Resumidament, la població treballadora va avançar en tres aspectes: aconseguint una

ocupaciómajor, ambunprocés d’urbanització i industrialització important i, comacabem

d’explicar, amb una major formació del que serà, en pocs anys, la força de treball de

l’economiatailandesa.

3.3Elproblemadenocréixerambproductivitat

Comjaavançavaalaintroducciód’aquestapartat,espotcréixerambelsinputs(detreballi

decapital)obéamblaproductivitat.Enselsdosanteriorssubapartatshemvistcomelsinputs

4ÉslaprimeradadadelaquedisposaelBancMundialrespectelataxad’aturdeTailàndia.

17

van experimentar un creixement molt pronunciat, però podem dir el mateix de la

productivitat?

Productivitatdelamàd’obradelaindústriamanufacturera(Índex1997=100)5

Com podem observar en el gràfic, excepte Corea del Sud, els països que s’estaven

industrialitzant van tindre un creixementmolt més discret en la productivitat que en els

inputs.PeraquestmotiupodemafirmarqueelprincipalmotordelcreixementdeTailàndia,

comelde lamajoriadepaïsosquehemcomentat,és l’incrementdels inputsenllocde la

productivitatilaeficiència.

Un creixement basat ambels inputs ésmolt efectiu a curt termini però posa en dubte la

capacitatdel’economiaperseguircreixentdecaraalfutur.Elscreixements,quevanarribar

asignificaraugmentsmoltaltsdelPIBpercàpita,podrienhaversituatl’economiatailandesa

anivellsdelanord-americanasis’haguessinpogutmantenirdurantunsanys,peròaixònova

seraixí.Elmotiudelafrenadaeraaquestarestriccióquesuposacréixerambelsinputs,jaque

nopresentencreixementsil·limitats.Lafuncióneoclàssicadelcapital,perexemple,presenta

rendimentsdecreixentsd’escala,fetqueexplicaqueunaentradadecapitalspuguigenerar

un augment de l’outputmolt elevat en primeres etapes però que a llarg termini, aquest

augmentoentradadecapitals,nogeneriuncreixementtantelevat.

Elmateixpassaamblaforçadetreball:al’economiatailandesaesvangenerarllocsnousde

treball que van ser ocupats per a treballadors que estaven a l’atur i pel canvi de treball

5LesdadesdelBancMundialnodisposendelainformacióreferentalaproductivitat,peraquestmotiuelgràficésextretd’un

estudirealitzatperlaBolsadeComerciodeCórdobaque,alhora,l’hanextretdelafontprincipalques’especificasotaelgràfic,

elIIE.

Font:ThepowerofInternationalEducation(IIE)

18

d’aquells treballadors que, inicialment, es dedicaven al sector agrari, però tant la taxa

d’ocupaciócomlaindustrialitzaciódeltreballsónlimitats6.

Aquest tipus de creixement, doncs, va veure’s esgotat al llarg del període per la limitació

d’aquests inputs, d’aquesta manera l’11,3% de creixement anual del PIB per càpita que

experimentavaelpaísl’any1988vadonarpasaunestaxesinferiors(pocmésdel4%l’any

1996).

6L’economiatailandesavagenerarunaocupaciógairebédel100%delapoblacióactiva.Aixòvapermetreelcreixementde

l’outputperò,uncopenaquestpuntonjanoespotgenerarmésocupació,elcreixementesveuestancat.Aquestesgotament

s’experimenta,també,ambelsaltresinputsquepottindreunaeconomia,comperexempleenl’educació.

19

IVTAILÀNDIAILACRISIDELSUD-ESTASIÀTICElsmiraculóscreixementquehaviaprotagonitzatTailàndiadurantelsanys80i90esvaveure

frenat per una gran crisi econòmica que va sacsejar tot el sud-est asiàtic. En aquest cas,

Tailàndia, va ser el primer país en experimentar els efectes de la crisi ja que en va ser

l’epicentrecausantdelamateixa.Perentendrecomesvaarribaraaquestcanvieconòmic

tantdràsticcalqueanalitzemunasèriedefactorscausantsielpaperquehijuguen.

1.L’escalfamentdel’economia;entradadecapitalsipolíticamonetàriaTailàndia, com tots els països que tenen una moneda pròpia, té una política monetària

particular en la que es poden prendre les decisions que el govern del propi país cregui

convenients.Lamonedatailandesaés,encaraadiad’avui,elbaht, i lagestionaelBancde

Tailàndia.

Enl’èpocad’expansióquehemanalitzatenelcapítolanterior,elpaísvaexperimentaruna

entradadecapitalsestrangersmoltabundant,sobretotperl’atractiuinversorquesuposava

l’alttipusd’interèsqueteniaTailàndiaenunentorneconòmic(païsosavançats)onelstipus

erenbaixos.Aquestsdinersentravenenmonedaestrangera, jasiguindòlars, iens, lliures...

que en entrar al país s’havien de canviar per bahts per poder pagar als constructors

tailandesos,perpoderdonarcrèditalagentquehodemanés...Aquestasituacióvasuposar

unaugmentdelademandadebahts,iunaugmentdedemandaenqualsevolmercatsuposa

unaugmentdelpreu,enaquestcasdelvalordelbaht.Aquíarribalaprimeraintervenciói

decisiómonetàriadelgoverntailandès.Elbaht ieldòlartenienuntipusdecanvi fix iaixò

posavaenperillaquestaestabilitat7,peròsis’aconsegueixaugmentarl’ofertaelvalordelbaht

noquedariaalterat, iaixòeselquevaferelBancdeTailàndia.Alhoraquelademandade

bahtsaugmentavaelgovernaugmentaval’ofertacomprantdòlars,iensilliuresivenentbahts.

Aquest tipus de política monetària no suposa cap límit d’actuació per part del Banc de

Tailàndiaperquèpotcomprartotalamonedaestrangeraquevulguiiimprimirbitlletsdela

monedalocal,pertantnosuposaunasituacióproblemàtica.

L’economiatailandesavacomençaraexperimentarelqueesconeixcomefectemultiplicador.

Lainversióqueentravaiestransformavaenbahtsesconvertiaencrèditsperaempresesi

emprenedors del país, amb els corresponents interessos, que quan es tornaven es

transformaven en nous crèdits, nous finançaments, i així una i altra vegada. Amb el

7Elgoverntailandèsvadecidirmantenireltipusdecanvifixperquèabandonaraquestaestabilitatsuposariaunapèrduade

competitivitatexteriordeTailàndiainointeressavaposarenrisclabalançacomercial,queencaraseriamésdeficitària.

20

mecanismemonetariquehemexplicatanteriorment,elgovernmanteniaeltipusconstant

però es començava a preocupar per l’escalfament de l’economia. Davant d’aquesta

preocupacióperunapossiblebombollafinanceraelquevaferelgoverneracomprarbahts

(venentbons,agafantpréstecs...)peròvafracassar,l’economianoparavadecréixer,lesgrues

delaconstruccióseguieninundantelceldeBangkokoncadacopesconstruïenmésgratacels,

oficinesifàbriques.

Peraltrabanda,ésmoltimportantexplicarquemoltesentitatsbancarieserenpropietatde

familiarsoamicsd’algunsdelsministresquehihaviaenaquellsmoments.Aquestarelació

entrebancsipolíticsvaportaraunasituacióderiscl’economia.Elsbancsesveienrecolzats

pelgoverniaixòprovocavaqueprenguessincertsriscosal’horadeconcedircrèditsperquè

pensavenquesialgunacosanosortísbé,elgovernelsrescataria.Degutaaixò,elsbancs,van

començar a concedir crèdits amb un tipus d’interès alt a demandants que potser no ho

podrienacabartornant.Aquestarelaciópolítica-bancaria,doncs,portariaaunapropensióal

riscfinancer.Mentretotanésbéaquestfetpassariadesapercebutperòsienalgunmoment

falléselsistemafinancer,seriaelgovern,ipertanttotselsciutadans,elsqueenpagarienles

conseqüències.

2.Elcanviderumbenelmercatmonetariil’esclatdelacrisiTotelprocésquehemanalitzatal’anteriorapartatvacanviarradicalmentamblapunxadade

labombollaque s’estava creant a l’economia tailandesa.Hihadosmotiusbàsicsquevan

capgirar la situació: El primer és la pèrdua de competitivitat que van patir els productes

tailandesosdegutaladavalladadepreusquevanexperimentaralgunsdelsmercatsenels

queexportavaTailàndia,degut,enalgunscasos,aladepreciaciódelien.Elsegonmotiu,com

jaintroduíemenl’apartatanterior,ésdegutalriscquevaprendreelsistemafinancer.Quan

algunsdelprojectesfinançatsfracassaven,elscrèditsnopodiensertornats,iaquestefecte

multiplicadorqueexplicàvemescapgirava,fentquealgunsespeculadorsisocietatsfinanceres

fessinfallida.

Aquests fets que van començar a posar en dubte l’economia tailandesa van provocar un

descensdelainversióquerebiaelpaísi,conseqüentment,ladisminuciódelademandade

bahts.Enaquestpunt,totalapolíticamonetàriaquehemvistal’anteriorapartatescapgira.

Mentrequelesempreses(itambéelBancdeTailàndia)necessitenbahtsperpagarelsdeutes

que tenenambempresesde l’exterior, redueixen lademandade lamoneda localdeguta

aquestfredelainversió.Enaquestpunt,elBancdeTailàndiahadereduirl’ofertadebahts

per aconseguir mantenir-ne el valor i, per tant, el tipus de canvi fix amb el dòlar. Per

21

aconseguir-hoelprocéserael contrari, si finsaraestava imprimintbahts iesquedavaels

dòlars(augmentaval’ofertadebahts),aracanviariaelsseusdòlarsperbahts(aixíretirabahts

delmercatiaconsegueixdisminuir-nel’oferta).Aquestanovasituacióeramoltmésdifícilde

controlarallargterminiperquè,mentrequeferunapolíticamonetàriaexpansivaésil·limitat

(espotimprimirtotalamonedaqueesdesitgi),ferunapolíticarestrictivatélalimitaciódeles

reservesdemonedaestrangeraquepuguitindreelBancdeTailàndia.

Davantd’aquestasituaciós’haguéspogutprendreladecisiód’augmentareltipusd’interès,

quetambéésunapolíticamonetàriarestrictiva,peròelgovernvadescartar-hoperquèno

voliareduirlademandadecrèdit,fetquefrenarial’economiaidisminuiriaméslademanda

delbaht.Unaaltradecisióquehaguéspogutprendreeradeixareltipusdecanvifixidevaluar

lamoneda,peròaixòsignificariaunencarimentdeldeuteambl’exteriorimoltesempreseses

declararien insolvents. En aquesta situació tant complicada, el govern tailandès va decidir

seguirmanteninteltipusfixdelaformaqueacabemdeveure.

Elproblemadelesreserves,però,vaarribaralseuextrem.Elsinversorsilagentquetenien

bahtsvancomençarapreocupar-sepersielgovernseriacapaçdemantenireltipusdecanvi

durant molt temps. Davant d’aquesta incertesa, tota aquesta gent que tenia bahts va

començar a vendre’ls per no arruïnar-se si es devaluava la moneda i, precisament això,

acceleravaencaraméselmomentenelqueelpaísesquedéssensereservesperquènofeien

mésquedisminuirlademandadebahts.

El2dejuliolde1997éseldiaenqueelBancdeTailàndiavacedir.Degutal’escassesade

reservesdemonedaestrangera,elgoverntailandèsvadecidirdeixareltipusdecanvifixiva

passaraltipusflotant.Ladevaluaciódelbahtvaserautomàtica,peròquinsefectestindràaixò

al’economiaTailandesa?

Aparentment,unadevaluaciódelamonedaaunaeconomiapetitacomésladeTailàndiano

hauriadetindreefecteseconòmicsgairesignificatius.Peròvaseraixí?

3.Altresdesajustoseconòmics:labalançacomercialnegativaAmésamésdelsproblemesenelriscbancariienlapolíticamonetàriaquehemvistal’apartat

anterior,l’economiatailandesaestavaavisantd’unarecessióenformadedesajustosendos

indicadors macroeconòmics importants i, alhora, molt relacionats entre ells. Aquests

indicadorssónlabalançacomercialil’endeutamentdel’economia.

22

Començantpelprimer,labalançacomercial,calcanalitzarcomvaevolucionarfinsarribara

l’etapadelacrisi:

Compodemveure,labalançacomercial(queexplicamoltbél’evoluciódelsaldodelabalança

percomptecorrent)vapatirundescensmoltimportantalllargdelsanys90,finsaarribara

assolirelmínimhistòricdelpaís.Aquesta tendència tantnegativaeracausadaper l’elevat

nombred’importacionsque registravaelpaísque, cadacopmés, superavael valorde les

exportacions.Pertant,eldinersquelagentesgastavaencomprarproductesdeforadelpaís

eren una suma superior als que obtenien venent fora del país, aquest fet només es pot

sostenirmitjançantl’endeutament.

Mirem,doncs,comvaevolucionarl’endeutamentexternacumulatenpercentatgeal’ingrés

nacionalbrut:

-14000-12000-10000

-8000-6000-4000-2000

0

2000

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

MilionsUS$

Any

Balançacomercial(US$apreusactuals)

0

20

40

60

80

100

120

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

%INB

Any

Deuteexternacumulat(%INB)

23

Aquestgràficensmostracom,efectivament,eldeutevaaugmentar.Comjacomentàvema

l’apartat2, lesempresesprivades,peròtambéelsectorpúblic,s’endeutavenambentitats

financeresestrangeres,quehaviendepagarambdòlars.

Apartird’unabalançacomercialnegativaacabem,doncs,generantdeuteal’estrangeramb

dòlars,lliures,iens...quealimentaelprocésqueexplicàvemalsegonapartat.Pertant,aquests

desajustsnomésfanqueavisariaccelerarelprocéscapaladevaluacióquecomentàvem.

4.EldesastreielcontagiAcabavaelsegonapartatdientqueunadevaluacióenunpaístantpetit(comparatanivell

mundial)comésTailàndia,podriatenirefectesgairebéinsensiblesanivellglobal,perònova

seraixí.Duranttotelprocés,elmercatborsaritailandèsjacomençavaaregistrarcaigudes

importants,peròamb ladevaluaciódel2de juliolde1997 les caigudesvan sermoltmés

catastròfiques.Elsmercatsvanreaccionarmoltmésdelques’esperavailainversióquerebia

Tailàndiavaveure’sfrenada.Automàticamenteldeuteperalesempresesambl’exteriorva

encarir-sepercadapercentatgequeesdevaluavalamoneda,peròtambés’encariaeldeute

interior causatper l’augmentdel tipusd’interès.Aquí va començar l’efectede la crisi: les

empresestenienunvalordeldeutemoltmésdifícildepagar,conseqüentmentreduïenels

balançosielsbeneficis,generavenunapèrduadeconfiança,estraduïaenunapèrduadela

confiançadels inversors,disminuïa la inversió i, per tant, lademandadebahts i unaaltra

vegadaelgovernhaviadedevaluarlamoneda.Totaquestprocésvagenerarqueladevaluació

delbahtrespecteeldòlar,ques’esperavad’un15%,acabésregistrantvalorsnegatiusdel41%

nomésambunany.

Tailàndiaestrobavaenunasituaciómésgreudelaqueespodiaimaginar,peròaixòvaafectar

nomésaaquestpaís?

Larespostaalapreguntaésqueno.Tailàndiavaserelprimerpaísquevapatirelsefectesde

la crisi però no l’únic. Quan l’economia tailandesa es va veure sacsejada per la crisi, els

inversorsvancomençaraentrarenunasituaciódepàniciincertesa.Totiqueaparentment,

algunspaïsoscomIndonèsiatenienundèficitpercomptecorrentméscontrolat,elsinversos

vancomençaradubtarsobrepossiblesdevaluacionsdegutalamancadereservesdelspaïsos.

Comdèiem,aixònotéperquèserungranproblemaperl’economiaperòhivanhaverdos

factorsenjocquevanarrastrarlesaltreseconomiesalacrisi.Elprimeréselquecomentàvem,

laporidesconfiançaquetenienalgunsinversorsenqueaquestspaïsosimitessinlarecessió

tailandesa,peròpossiblementaixònoeraelpitjor.Elquevaserméssignificanteralarelació

entreTailàndiaiaquestspaïsos.Totiqueentreleseconomiesensimateixesnohihaviauna

24

relaciótantimportantcompergenerarunefectecontagi,síquehihaviaunarelacióenles

inversionsquerebien.Moltsdelsinversorsquetransmetiencapitalcapalspaïsosdelsud-est

asiàticnohofeiendirectamentaunpaíssinóquehocanalitzavenmitjançantplansd’inversió

conjunts,esadir,noinvertienenunpaíssinóenelconjunt.Enaquestcassíqueésrellevant

l’efectedelacrisitailandesa,jaquelaretiradad’inversióesfeia,enmoltscasos,enaquests

plansconjuntsi,pertant,tambéesretiravalainversiódestinadaalsaltrespaïsos.Enpocmés

de6mesosl’efectedelacrisitailandesavacomençaracontagiar-se.

Totaquestprocéss’anavaalimentantasimateix,icadacopqueesretiravamésinversió,les

monedesdevaluaven,lesempresesestrobavenenunasituaciópitjor,ladesconfiançacreixia,

iestornavaaretirarinversió.ComhemvistnonomésdeTailàndia,sinódelconjuntdepaïsos

que estaven formant aquests plans d’inversió conjunts, com eren Malàisia, Indonèsia,

Singapur,FilipinesiCoreadelSud.Totsaquestspaïsosestavenprotagonitzantlaprimeragran

crisidelsmercatsfinancersglobalitzats.

5.ElpaperdelFMIAvançdetancaraquestcapítol,vallapenaafegirqueaquestacrisitambéesconeixcomla

crisidelFMI.ElpaperquehivajugarelFonsMonetariInternacionalvaserbastantcriticatpels

dirigentsdelspaïsosasiàticsqueesvanveureafectats.Quanleseconomiesdelsud-estasiàtic

esveienalacordafluixa,apuntd’esgotarlesreserves,algunsdelsdirigentsdelFonsMonetari

vanvisitaralgunsdelsBancsCentrals,comvaserelcasd’Indonèsia,perdonarfedequeles

reserves eren insuficients.Mentrestant, no arribava cap tipus d’ajuda per part d’aquesta

institució.

Uncopleseconomiesvanentrarencrisi,síquevanarribarcertesajudesperpartdelFMIen

forma de crèdits, però no gratuïtament. Les condicions que va posar el Fons Monetari

Internacionalaaquestcrèditserenbastantexigentsdesdelpuntdevistadelslídersdelspaïsos

asiàtics. Les principals condicions van ser: retallar la despesa pública, mantenir un tipus

d’interèselevat iacabaramblacorrupció i les imperfeccionsdelsistemafinancer.Aquests

dirigentsvanacusaralFMIdeneocolonialistes,devolercontrolarelspaïsosasiàtics,primer

deixant que caiguin en crisi i després mitjançant condicions polítiques que controlin

l’economia.Vasermoltcriticat,precisament,queenunaetapadecrisiesdemaniretallarla

despesa pública i augmentar el tipus d’interès, totalment el contrari de les polítiques

keynesianesrecomanadespercombatrelacrisi,comsónuntipusd’interèsbaixperestimular

el crèdit i el consum dels ciutadans, i un augment de la despesa pública per reescalfar

l’economia.

25

D’aquestamanera,doncs,elspaïsosdelsud-estasiàtic,quetanthaviencrescutdurantels80

i90(finsal1997),esvanveureafectatsperunagrancrisiquevaprovocarunasituacióde

pobresaperamoltesfamíliesidificultatseconòmiquesanivellgeneralatotelpaís.Apartir

delssegüentsanysescomençaràainiciarunalentaiprogressivarecuperaciódel’economia,

queanalitzaremalpropercapítol.

26

VLALENTAIPROGRESSIVARECUPERACIÓDELPAÍSDESPRÉSDELACRISI1.LesprimeresmesuresiefectesdelarecuperacióCom comentàvem al final del capítol anterior, quan la crisi va esclatar, el FonsMonetari

Internacionalvaintervenirimmediatamentambajudesdecapitaldirectesdirigidesaaquests

països.Durantelfinaldel1997iprincipisdel1998,elFMIvatransferiruns35.000milionsde

dòlarsqueesvanrepartirentreCoreadelSud,TailàndiaiIndonesia.D’aquests35.000milions,

s’estimaque4.000milionsdedòlarsvananardirigitsíntegramentaTailàndiaque,amésa

més,varebrealtresinjeccionsdecapitalqueveniend’altresinstitucionsiinclúsorganismes

privats.Aquesta injecciódecapital,comparadaambelPIBde150.000milionsdedòlars(a

preusactuals)de l’any1997,significavaun2,6%delvalorafegitqueeracapaçdegenerar

l’economiaenunany,oelquesignificariaelvalorafegitquecreava l’economiatailandesa

amb9dies.Comespodiaesperar,aixònovasersuficientmentsignificantcomperaixecar

una economia que anava en caiguda lliure. Però, com ja havíem avançat anteriorment,

aquesta entrada de capitals va anar acompanyada d’una sèrie de mesures, les quals

destacavenlapujadadeltipusd’interès,algunesprimeresmesuresenelsistemafinancerila

reducciódeladespesapública.

Larespostaimmediataaaquestaprimerasèriedereformesvasermésaviatimperceptible.

Durantel1997 iel1998,elcapitalseguiamarxant i,pertant, lamonedaseguiacaient.La

intervenciódelsFonsMonetariInternacionalvasignificarunaugmentdelatransparènciai,

pertant,elsinversorssabienambtotalseguretatdel’escassesadereservesqueteniaelbanc

centraltailandès.Això,aprimerainstància,novaserunfactorquefacilitéslarecuperaciója

queelsinversorssabienqueelBancdeTailàndianoteniasuficientmonedaestrangeracom

per pagar el seu deute i la inversió seguia caient, alhora que també es reduïa la despesa

pública.

Amoltcurttermini,lesprimeresreformesnovantindrerepercussionsperòelsprimersbons

resultatsnotardarangaireenarribar.

2.PrimersresultatsirecuperacióElsdinersfinançatspelFMIilesaltresinstitucionsnovansignificarunamillorapelpaís,però

com hem vist hi havien una sèrie de condicions, imposades pel propi Fons Monetari

27

Internacional, que vanpermetre els primers resultats i, comveurem, són la baseper a la

posteriorrecuperació.

ElFMIvaimposarunapolíticaeconòmica(monetària)restrictiva,esadir,acanvidel’ajuda

econòmicavaobligaralgoverntailandèsafixaruntipusd’interèselevat.Aquestapolíticava

sercriticadaperquè,comjahaviaavançatal finaldelcapítolanterior,quanunaeconomia

entraencrisiacostumaa implantarpolítiquesexpansivespera fomentar la reactivacióde

consumintern.Aquestapolíticarestrictiva,però,vadonarelsseusfruits.Tenintencompte

que l’economia tailandesa, igualquemoltesde lesaltreseconomiesdel sud-estasiàtic,es

trobavaenunasituaciódedevaluacióipèrduadevalorconstantdelamoneda,mantenirun

tipusd’interèsaltdonavaunal·licientalsinversorsid’aquestamanera,compodemobservar

alsegüentquadre,lesinversionsestrangeresvanaugmentardurantel1997i1998gràciesa

això.

Aquestcomportamentsimultanientrelainversiói lataxad’interèsvaaconseguirunacosa

tantimportantcomeraestabilitzarladevaluacióqueestavapatintlamoneda,aconseguint,

d’aquestamanera,queelpaísnoentresenunespiraldedevaluacionsques’haguéspogut

convertir en un problema molt més important. Gràcies a aquestes polítiques, el país va

aconseguir frenar l’accentuadadevaluaciódelbaht respecteeldòlar,quevapassarde54

bahts/US$a40bahts/US$enmoltpocsmesos.Apartird’aquestmoment,elpaísaconsegueix

mantenir una certa estabilitat en el tipus de canvi al voltant d’aquests 40 bahts/US$,

confirmantl’evidentdevaluacióperò,aleshores,jacontrolada.

L’augmentdeltipusd’interèsqueacabemdeveure,peraltrabandavapermetrequeelbanc

centralrecuperésreserves ipoguéspagareldeute.Ambl’entradad’inversióestrangerava

aconseguirpagarpartdeldeuteexterndurantelperíodederecuperació,demaneraqueel

0

2000

4000

6000

8000

1994 1995 1996 1997 1998 1999

MilionsdeUS$

Any

Inversióestrangeradirecta

(entradanetadecapital)(US$a

preusactuals)

8

9

10

11

12

13

14

15

1994 1995 1996 1997 1998 1999

%

Any

Taxad'interèsactiva(%)

28

deutede90.500milionsdedòlarsqueteniaelpaísal1996al’any2000s’haviareduïta67.800

milions.Aixòesvaaconseguirmantenintlesreservesiinclúsaugmentant-les,permetentque

elpaístinguésmésdel100%delvalordeldeuteexternacurtterminienreserves.

Peraltrabanda,l’economiaestavaexperimentantunamilloramoltimportantenl’àmbitdel

comerçextern.Labalançacomercial,queavançdelacrisieramoltdeficitària,varecuperar-

segràciesaladisminuciódelesimportacions.Hopodemveureenelsegüentgràfic:

Durantlapost-crisi,Tailàndiaaconsegueixunsuperàvitenlabalançacomercialquemillora

moltíssim,també,labalançapercomptecorrent.Aquestproblema,oavís,queensdonava

aquestindicadoravançdelacrisis’aconsegueixsolucionar,comdeia,atravésdelareducció

de les importacions. La crisi i l’augmentdels tipusd’interès vanprovocarunefecte renda

negatiusobrelapoblaciótailandesaque,siamésaméslisumeml’encarimentquevanpatir

elsproductesexteriorcomaconseqüènciadeladevaluació,vatraduir-seenundescensde

les importacionssuperioral40,5%.El superàvitesvaaconseguir,enelsprimersdosanys,

gràciesalareducciódelesimportacions,mentrequeposteriormentseranlesexportacions

lesquepermetranmantenir-lo (excepteel2005) finsadiad’avui.Calafegirque, tot ique

moltesempresesvantindrequetancarcomaconseqüènciadelacrisi,lesexportacionsesvan

mantenirgràciesal’augmentdelacompetitivitatquevapermetreladevaluaciódelamoneda.

Els primers resultats eren bons, la frenada de la crisi va ser ràpida, però la posterior

recuperaciónohovasertant.El1999,unanyimigdesprésdel’esclatcrisi,esvaaconseguir,

novament, un creixement del PIB per càpita positiu. A partir de llavors es va poder

manteniruncreixementprouconstant,queoscil·lavaentreel2%iel6%anual,finsalacrisi

del2008-2009que,aTailàndia,novaafectardeformatantagressivacomaaltrespaïsosmés

avançats.

-50000

0

50000

100000

150000

200000

MilionsUS$

Any

Exportacions,importacionsibalançacomercial(US$a

preusactuals)

Export.

Import.

B.Comer.

29

Les polítiques que acabem de veure van ser molt importants per frenar la caiguda de

l’economiaicomençarlarecuperació,peròperaconseguiruncreixementquepoguésarribar

aaquests2-6puntspercentualsnoerensuficients.Elevareltipusd’interèsvasermoltútilper

frenarladevaluacióiestabilitzarl’economia,peròuncopaconseguitaixòeltipusd’interèsva

baixar. Amb una major estabilitat de la moneda, dels mercats borsaris i una millor

transparència de les finances del país, es podia baixar el tipus d’interès sense perdre

excessivamentlainversióexteriori,d’aquestamanera,augmentarlaelconsumilainversió

dels propis habitantsde Tailàndia.Del 1998al 1999 la taxad’interès vapassarde serdel

14,41%al8,97%respectivament,gairebéesvaveurereduïdaalameitat.Totiaixò,l’interès

vaseguirbaixantd’unaformaméscalmadadurantelssegüentsanys,fetque,juntamentamb

la substitució de les importacions, va aconseguir reactivar el consum intern. Aquesta

recuperacióvasermoltméslentaqueladepressiódel97,peròefectivaiconstant.Calafegir

que,totiqueladavalladadeltipusd’interèsincentivéselcreixementdel’economia,elsbancs

erenmésrestrictiusambelcrèditi,aquellriscqueprenienmoltesentitatsfinanceresdurant

l’etapaexpansivadel80iinicisdels90eragestionatd’unamaneramoltmésprudent.

Gràciesaaquestaugmentdelconsumintern,provocatperaquestcanviderumbdelapolítica

econòmica,quevapassaraserexpansiva,elgoverntailandèsvaaconseguirincrementarles

arquespúbliquesmitjançantl’eliminaciód’algunesexempcionsenelstributsdelstailandesos,

amésamésdel’augmentrecaptatoricíclicdel’etapadecreixement.Pertant,elgovernva

aconseguirreduireldèficitpúblicqueteniaivapoderincrementarladespesapública,també

necessàriapera reactivar l’economia, tot i qued’una formaméseficient,prudent i sense

corrupcions.Aquestfet,doncs,tambévaajudaraimpulsarlarecuperacióeconòmicadel’inici

delsegleXXI.

Finalment,hivanhaverunasèriedereformesmoltimportantsperaqueaquestcreixement

fospossiblei,amésamés,fosuncreixementsa.Quesiguiuncreixementméssavoldirque

seràtransparent,menyscorrupte,prudentiequitatiu.Peraconseguiraixòesvaactuarenla

part estructural de l’economia, on les reformes van ser lentes i progressives, com la

recuperació.

Enprimerlloc,elgovernvaactuarenelsectorfinancer,deformaquedurantelperíodede

recuperacióesvantancar,fusionarirecapitalitzarunasèriedebancsientitatsfinanceresper

reforçarelsector,fer-loeficientitransparent.

Peraltrabanda,hivanhaverunasèriedepolítiquesperintentarliberalitzarelmercatd’alguns

monopolis, quemolts van ser desmantellats.Això garanteix unamillorade l’eficiènciadel

mercat i, alhora, una sèrie de noves oportunitats per a emprenedors i empreses, que es

30

traduiràenunamilloradel’equitat,enunpaísonhihavia,iencaran’hihaadiad’avui,molta

desigualtatsocial.Juntamentambaquestespolítiquesafavordelacompetència,tambévan

donarfacilitatsalsemprenedorsquevolienposarempreses,reduintlescondicionsielprocés

burocràticquecomportavafer-hofinsaleshores.

A diferència dels anys 80 i 90, l’estat va impulsar un creixement de l’economiamoltmés

recolzatperlaproductivitat.Al’apartatdoshemvistquinesconseqüènciestécréixerapartir

delsinputs,doncsenaquestaetapaessoluciona,engranpart,ilaproductivitataconsegueix

créixer constantment (tot iqueanivellsbaixos) i, alhora, l’economia.Aixòva serpossible

gràciesaunasèriedefactorscomunamillororganitzacióempresarial,l’avançtecnològicen

elprocésproductiu,lamillorformaciódelstreballadors,etc.D’aquestamanera,doncs,elpaís

vaexperimentaruncreixementméscalmatqueelsdelsanys80peròméssostingutiregular

eneltemps.Desdel1999,elprimeranydecreixementdesprésdelacrisidelsud-estasiàtic,

ifinsal2007,onelmónesveucolpejatperunanovacrisieconòmicaanivellglobal,elpaísva

créixeralvoltantd’un4%anual(creixementdelPIBpercàpita).

Peracabaraquestapartat,calapuntarquedurantaquestaetapa,ons’aconsegueixcréixer

progressivament,elgovern,quecomhemvistcomençaaaugmentarlasevarecaptació,porta

a termeunasèriedemilloresenels serveispúblics.Aquelladespesacontroladade laque

parlàvemesvatraduirenunasèried’inversionspúbliquesquegarantirienunamillorasocial.

Totiquenotéresaveureambl’estatdebenestarquehihaalspaïsoseuropeus,ladespesa

anavadirigidaacobrirnecessitatsimportantsdinslespossibilitatsdelgovern.Pertant,doncs,

esvaduratermeunapolíticapúblicaexpansivaqueesvatraduirambl’ampliaciódelaxarxa

delaSeguretatSociali,sobretot,ambunamilloradelesinversionsdirigidesalcapitalhumà.

Hivahaverlaimplantaciódesubsidis,unavançenl’àmbitdelasanitat(construccióimillora

d’espais sanitaris), també en l’àmbit de l’educació (escoles), i es van fer polítiques per a

fomentarlacreaciódellocsdetreball.

Ambtotesaquestesmesuresipolítiquesquehemvistenaquestapartat,comdeia,l’economia

tailandesa va aconseguir créixer d’una forma constant durant tot el període. Aquest

creixement,quenoeratantaltcomeldels80iprincipisdel90,vapermetrequedurantel

2006elpaísrecuperéselnivelldePIBpercàpitaquetenia justavançdedelacrisidel97.

Tailàndiaaconsegueixmantenirel creixementdelPIBpercàpitad’una formaconsiderable

que,tot iqueel2008esveufrenatperlacrisieconòmicaquehihaviaal’entornmundial,

seguiràcreixentfinsadiad’avui.Ésenelpropercapítol,ons’analitzaaquesttramfinaldel

creixementperaveurecomestrobaelpaísadiad’avui.

31

VITAILÀNDIAENELSÚLTIMSANYS1.ConjunturaeconòmicageneralDurantelsúltims8o9anys,l’economiatailandesahaentratenunaetapaeconòmicaipolítica

bastantirregularicomplicada.Perprimeravegada,enelsanysquehemestatestudiant,no

estrobanienunaclaraèpocadecreixementnienunacrisipronunciada.Durantelsúltims

anys l’economia ha experimentat etapes de creixement i etapes de decreixement. Més

concretament,l’economiahacrescutgairebétotselsanys,totiquedeformaméscalmada

que en les altres èpoques de creixement que hem analitzat, i ha decrescut l’any 2009. El

decreixement,al2009,esjustificaamblacaigudadelainversióestrangerai,també,ambla

caiguda de les exportacions generada per la crisi financera global. Tot i això, l’economia

tailandesaesvatornararecuperarràpidamentgràciesa l’augmentde lademandainterna

causada per una baixada del tipus d’interès i a una progressiva recuperació de l’entorn

econòmicquepermetràunamilloradelainversióestrangera,nomésfrenadapelpànicales

inundacionsdeTailàndiadel2011iaunaugmentenlesexportacions.

ElsegüentgràficensmostraelcreixementdelPIBpercàpita:

Comjahavíemavançat,al2009hihaaquestdecreixementanualdelPIBpercàpita,ielsaltres

anyscombinendiferentstaxesdecreixement.Silesanalitzemenmitjana,elcreixementésal

voltantdel3%,peròhihaanysonésméselevatihihaanysquehoésmenys.

ElPIBdeTailàndia,analitzatperlabandadeladespesaal2015,escomposaun50%perla

demanda interna (privada) del país, que ha anat perdent pes en els últims anys, quan la

diferènciaentreexportacions i importacionscadavegadaésmésgran iguanyapesdins la

composiciódelPIB.Pertant,elPIBtailandèss’explicaengranpartperlademandainterna

-2

0

2

4

6

8

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

Any

CreixementdelPIBpercàpita(%anual)

32

(privada i pública) tot i queperdpes. Precisament aquestapèrduadepesde lademanda

internaéslaqueexplicaqueelcreixementdelsúltimsanyshagiestatinferiori,amésamés,

tambéexplicaladisminuciódelesimportacions(quedonaràpeuaunsuperàvitcomerciali

percomptecorrent important).Aquestfets’hadonatperunanotable inestabilitatpolítica

queha travessatelpaíselsúltimsanys, el copd’estatde2014 i lamortdel reiBhumibol

Adulyadej.

Ladisminuciódelademandainterna,apartdedisminuirelcreixementdelPIBpercàpita,ha

afectat directament als preus. Aquests últims tres anys destaquen per experimentar una

inflacióqueestàpersotade l’1%,quenonoméshaestatafectadaper ladisminucióde la

demandainterna,sinóquetambés’explicapelgrandescensdelspreusdelpetrolidurantel

període.

Peraltrabanda,durantel2014iel2015,lamonedatailandesaesvaveureapreciadadavant

laprevisióquelaReservaFederalvafersobreunapossiblereduccióenl’ofertamonetària.

Aquestaapreciacióvainfluirnegativamentenlesexportacions,jaquefeiaqueaquestesfossin

menys competitives en el mercat mundial i, com a conseqüència, que disminuïssin

lleugerament.Davantd’aquestasituació,elgovernvaprendremesuresivaaplicarunapolítica

monetària expansiva, mitjançant la disminució del tipus d’interès. Aquesta política va

aconseguirunaugmentdelademandadebahtsqueesvatraduirenunadepreciaciódela

monedaique,almateixtemps,permetràmantenirlesexportacions.Comdeiaabans,l’època

perlaquepassenelstailandesosdestacaperladisminuciódelconsumprivat(interniextern)

quefaquelesimportacionsesredueixini,tenintencomptequelesexportacionsesmantenen

mésestablesquelareducciódelesimportacions,s’aconsegueixunsaldocomercialbastant

positiuquepermetmantenirelPIBpercàpitaencreixement.Inonomésserviràpermantenir

elcreixementdelPIBpercàpita,sinóqueéselprincipalcomponentdelabalançapercompte

corrential2014i2015aconseguiràquetinguiunsuperàvitimportant,fetmoltpositiupera

l’economiadelpaís.

Peracabard’explicarlaconjunturaeconòmicaactual,val lapenacomentarmoltbreument

trespunts:

- L’evolució que ha experimentat l’economia tailandesa ha portat un canvi radical al’estructuradel’economiadelpaís.Elsectorserveishaguanyatmoltpesdurantels

últimsanysiexplicaun55%delPIBdelpaís.Caldestacar-nelaimportànciadelcomerç,

el transport, les comunicacions i l’emmagatzematge, el sector de les finances,

l’immobiliari i l’administraciópública.El segonsectormés importantés l’industrial,

que es manté al voltant del 35% del PIB total, destacant-ne clarament el sector

33

manufacturer.Finalment,elsectorprimariperdpesijaestrobapersotadel10%de

lacomposiciódelPIBtotal.

- Lesreservesdelbanccentral,quetantproblemàtiqueshaviensigutavançdelacrisidel97,estancontrolades.Araquejanohihalapressiódemantenireltipusdecanvi,

lesreservesdelbanccentralserveixenperpagareldeuteextern(moltcontrolat), i

actualmenthihasuficientsreservescomperpagareldeuteexternacurtterminitres

vegades.

- Lataxad’aturdeTailàndiaestàpersotadel’1%,aixòesunfetbastantimpactantasimplevista,peròvaladirquemoltsdelstreballssónensituacionsprecàriesiamb

rendes baixes. Tot i això, en aquest aspecte hi ha hagut una evolució que es veu

reflectidaambunamilloraal’índexdeGini(2013),quemostraunamajorigualtatde

lapoblaciótailandesa.

- Anivellgeneral,nohemd’oblidarqueTailàndiatéunsectorturísticmoltpotentiquedónaunbonimpulsalPIBdelpaís.Al2015,Bangkokvaserlaciutatmésvisitadadel

móniaixò,òbviament,téunefectemoltpositiusobrel’economiadelpaís.

Anivellgeneral,comhemvist,Tailàndiatéelsprincipalsindicadorsmacroeconòmicsbastant

controlats.Peròhemde tenirencompteque l’economia tailandesaésunaeconomiaque

sempres’haalimentatdelainversióestrangeraqueharebuti,canalitzantaquestainversió,

acabasentunaeconomiaexportadora.Elspròximsdosapartats,onparlaremdelesinversions

exteriorsilesexportacions,ensajudaranaentendrequinesinterrelacionstéTailàndiaamb

elsaltrespaïsosielseupaperactualdinsl’economiamundial.

2.InversionsexteriorsComhemexplicatal llargdeltreball,elmotordel’economiatailandesahasigutlainversió

exterior que ha anat rebent. Aquesta inversió exterior, que tant important va ser per al

creixementdelsanys80i90,tambéhosegueixsentactualment,fetqueesreflecteixenla

balança de capital del país. La balança de capital és molt negativa, al 2015 va ser

aproximadament de -17.043,08milions de dòlars, fet que demostra que hi hamoltamés

entradaquesortidadecapitals.

34

LasegüenttaulaensmostraelspaïsosqueméshaninvertitaTailàndiaielssectorsalsquals

anavadestinadaaquestainversió8:

Compodemobservar,elprincipalaliatdeTailàndia,entermesd’inversió,ésJapó.Elspaïsos

queelsegueixen,al’any2015,sónSingapur,AustràliaiAlemanya.Pelquerefereixalssectors,

elsquerebenmésinversiósónelsectorfinancerid’assegurances,elsectorimmobiliari,ila

indústriad’ordenadors,electrònicaiproductesòptics.

Ésevidentquelainversióhadisminuïtelsúltimsdosanys,coincidintamblatendènciaqueha

portatelPIBpercàpitaanalitzadaanteriorment.Comdèiem, la importànciade la inversió

exterior és tant evident que el comportament del PIB per càpita es calcat al d’aquest

paràmetre, de fet és un clar símptomade que l’economia tailandesa, ara encara, segueix

creixentmésatravésdelsinputs(enaquestcasdecapital)queenlaproductivitat.

Delamateixamaneraquelainestabilitatpolíticahainfluenciatnegativamentalconsumintern

delpaís,tambén’ésundelsmotiusd’aquestadisminuciódelainversióestrangerarebuda.

Perònonomésaixò,sinóquehemderecordarqueelgovernhapresmesuresenlapolítica

monetàriadurantelsdarrersanys.Labaixadadelstipusd’interèsperaaconseguirdepreciar

8Lataulahaestatextretadel’estudidelaSecretariadeEstadodeComercioqueestàreferenciatalabibliografia.Enaquest

estudiesfareferènciaalBancdeTailàndiacomafontprimàriadelesdades.

35

lamonedajugaunpaperdesfavorableal’horaderebreinversionsjaqueelsrendimentses

preveueninferiorsi,invertirenelpaísresultamenysatractiu.

Davantlaimpossibilitatd’estimularlainversióamblapolíticamonetària,elgovernhaposat

enmarxaunasèriedereformeslegalsque,juntamentambladisminuciódelapressiófiscal

queesvaposarenmarxadesprésdelesinundacionsdel2011perreactivarl’economia,ha

aconseguitcontrarestarelsefectesd’aquestabaixadadeltipusd’interès.Ésinteressantsaber

queTailàndiaésunpaísquealhoradecrearunaempresa,depenentdeltipus idelsector,

posaunasèriederestriccions.Normalmentaquestesrestriccionsimposenqueunpercentatge

de la propietat de l’empresa, o la totalitat d’aquesta, sigui d’alguna persona resident a

Tailàndia.Enaquestaspecte,lanormativahaevolucionatcapafacilitarlacreaciód’empreses

i,sobretot,enincentivaraquellainversiódestinadaalsectordel’altatecnologia.

3.Tailàndia,unpaísexportadorHemparlatmoltdelaimportànciadelesexportacionsperaTailàndia,peròésdelspaïsosque

mésexportamundialment?

Elsegüentmapa,extretdirectamentde lawebdelBancMundial,ensmostraquinspaïsos

exportenmésomenysentermesagregats(milmilionsdedòlarsapreusactuals).

Compodemobservar,elspaïsosquemésexportenentermesagregatssónXina,EstatsUnits,

AlemanyaiJapó,respectivament.PertrobarTailàndiahemdesituar-nosenlavintenaposició

del “ranking”mundial (any 2015), amb unes exportacions totals semblants a les d’alguns

païsoscomÍndia,Malàisiaipocperdarrerad’Espanya.Ésindubtable,doncs,quelafàbricadel

36

mónésXina,queal2015vaexportarun67%mésdemercaderiesqueelseuperseguidor,

EstatsUnits.Tailàndia,encanvi,nomésexportaun9,42%deltotald’exportacionsXineses.

Aquesta comparativa és interessant perquè ensmostra d’on provenen els productes que

podemimportardesdelsaltrespaïsosi,pertant,quinpaístémésinterrelacióenelmercat

mundial,perònoéssuficientperanalitzarl’economiad’aquestsmateixospaïsosjaquehihan

diferentsvariablesques’handetindreencompte,comsónlapoblacióielPIBdelpaís.És

normal,doncs,quepaïsostantgranscomXinaiEstatsUnits,quetenenmoltapoblacióimolt

PIB,exportinpersobred’algunsméspetitscomésel casdeTailàndia.Perobviaraquesta

diferènciacalanalitzar lesexportacionscomapercentatgedelPIBdecadapaís,d’aquesta

maneraaconseguimveurequinpestenenperacadaunadeleseconomies.

El següent mapa, també extret directament de la web del Banc Mundial, ens mostra el

percentatgequesignifiquenlesexportacionssobreeltotaldelPIBdecadapaís:

Compodemveure,elpaperdecadapaíscanviamoltíssimrespecteelmapaanterior.LaXina

ielsEstatsUnitsjanoestanentreelspaïsosqueressaltenenelmapajaquelesexportacions

nosignifiquenungranpercentatgedelseuPIB(21%delPIBaXinai12%delPIBalsEstats

Units).ElspaïsosqueexportenmésenpercentatgedelseuPIBsónLuxemburg,HongKong,

Singapur,Malta i Irlanda, totspel sobredel100%del seuPIB.Enaquestcas,però, també

tenimencomptelesexportacionsdeserveis,motiupelqualLuxemburgessituaenlaprimera

posició,paísambgransexportacionsdeserveis,sobretotdeserveisbancarisisimilars.Igual

compassavaenelcasanterior,pertrobarTailàndiaenshemderemuntaralavintenaposició

(demés de 180 països analitzats) que, igual que avanç, corrobora que és un país on les

exportacions tenen un paper molt important ja que, en el cas de Tailàndia, representen

gairebéun70%delPIBdelpaís.

37

Pertant,doncs,Tailàndiaésunpaísexportador,tantanivellgeneralcomencomparacióamb

el seuPIB,peròquèexporta? I aonhoexporta?Per respondreaquestespreguntes, i així

entendremillor l’actualitat de l’economia tailandesa, disposemdels següents quadres per

analitzar-ho9:

Compodemveure,Tailàndiaexportamoltsproductesrelacionatsambelmóndel’automoció

(jasiguinproductes finalscompeces) i tambémoltsproducteselectrònics (un7,9%de les

exportacionssónordenadors).ElsprincipalsclientsdelesexportacionstailandesessónEstats

Units i Xina, fet que si ho valorem juntament amb la informaciódels productes exportats

podem deduir que Tailàndia té un paper important en la cadena de valor d’alguns dels

productesqueesfabriquenique,després,aquestsdospaïsosexportenalmercatmundial.El

tercerpaísquedemandaproductestailandesosesJapó,elquen’éselprimerinversor,unpaís

avançatentecnologiaiproductestecnològicsqueutilitzaelmercattailandèsperfer-seamb

pecesautomobilístiquesiproducteselectrònicsapreusbaixosperabaratirelcostdelsseus

productes.

9Igualquelatauladelesinversions,aquestatambéhaestatextretadel’estudidelaSecretariadeEstadodeComercioque

estàreferenciatalabibliografia.EnaquestestudiesfareferènciaalBancdeTailàndiacomafontprimàriadelesdades.

38

Vallapenaafegirque,totiqueelssectorsquemésvalorgenerenenlesexportacionssónels

del’automobilismeil’electrònica,lesexportacionsagrícolessónimportantsanivellmundial

ja que Tailàndia és el primer país en exportació d’alguns productes com l’arròs, la pinya

enllaunada,latonyinaenllaunadailesgambescongelades,ieltercerexportadordepollastre.

Pertant,totiquel’evoluciócapalsectormanufacturerhaestatmésqueevidentipositivapel

país,lesexportacionsagrícolescontinuensentmoltimportantsiperaixòrepresentenun7,5%

deltotaldelesexportacions.

Tot iqueenaquestúltimapartatdelcapítol l’objectiueraveurecomsón lesexportacions

tailandeses, val la pena comentar breument quins productes importa el país. La principal

importaciódeTailàndia,quecomhemvisttéunpesimportantalhoradeexplicarlainflació,

éselpetroli,querepresentaun9%delvalordelesexportacions.Entred’altresproductescal

destacaralgunselementsnecessarisperproduiraquestsautomòbilsicomponentselectrònics

queexporta, comsónalgunscircuits integrats,pecesd’automocióoalgunsmaterials,que

moltsacabaranservintd’inputsperl’economia.

Resumint, en aquest capítol hem pogut analitzar com es troba l’economia a nivell

macroeconòmic,focalitzantenlesinversionsilesexportacions,quehansigutelsdosmotors

més importants per l’evolucióde l’economia tailandesa. Tot i que aquesta informació ens

mostralasituaciódeTailàndiaenl’actualitatielpaperquejugaenelcomerçinternacional,

enelpropercapítolanalitzaremunasèriedetendènciesperaferunaprevisiódefutursobre

l’economia.

39

VIIFUTURECONÒMICDETAILÀNDIA1.LaincertesapolíticadeTailàndia

Actualment,Tailàndiaestrobaenunasituacióenlaqueferprediccionssobreelfuturdelpaís

esbastantcomplicat iarriscatper la inestabilitatpolíticaen laqueestroba.Elsdosúltims

intentsdecopd’estatilamortd’unreiqueportavamésdeseixantaanysalcapdavantdel

paísha creatuna inestabilitat iuna incertesa importantalpaís.Comdeiaanteriorment,a

causa d’aquesta situació s’ha tingut que baixar el tipus d’interès per estimular el consum

interior,fetquenoajudaaestimularlesinversions.Mentrelainestabilitatpolíticacontinuï

presentalpaíss’haurandemanteniraqueststipusd’interèsbaixos iaquestnoéselmillor

escenaripossiblepelpaís.Tot iaixò,aquestapolíticapodràsolucionarelproblemaqueha

tingutTailàndiaaquestsúltimsanysamblainflació,quehasigutmoltbaixaiinclúsnegativa.

Comaconseqüènciad’aquestamancadeconsumintern,queamésaméstéunatendència

negativa,cadacopmésl’economiatailandesadónamésimportànciaalpesdelconsumextern

queproporcionaelsaldopositiudelabalançapercomptecorrent.Enelfutur,doncs,potser

vitalquelesexportacionsdelpaíssiguinmésinflexiblesiinsensiblesalainestabilitatpolítica

queel consum interior.Compodemveureenel següent gràfic, les importacions (consum

interndelstailandesos)haestatmoltméssensibleaaquestainestabilitatdurantelsúltims

anys:

Ésprecisamentaquestfet,elGAPqueescreaentrelesexportacionsilesimportacions,elque

aconsegueixunabalançacomercialpositiva.ElPIBd’unpaísespotexpressarenfunciódel

consum,ladespesadelgovern,lainversió(formacióbrutadecapital)idelsaldodelabalança

-500000

50000

100000

150000

200000

250000

300000

MilionsUS$

Any

Exportacions,importacionsibalançacomercial(US$

apreusactuals)

Export.

Import.

B.Comer.

40

comercial(Y=C+G+I+(X-M)).Mentrelainestabilitatpolíticasegueixi,ésmoltprobablequeel

pesdelProducteInteriorBrutdelpaísesmantinguiencreixementgràciesaaquestadiferència

positivaentrelesexportacionsilesimportacions.Totiaixò,probablementaquestsaldodela

balança comercial no augmenti gaire més ja que moltes de les importacions, com hem

comentat breument en el capítol anterior, són precisament inputs per a fabricar aquests

productesenexportacions.Pertant,aquestaugmentdelsaldodelabalançacomercial,que

éselprincipalcomponentdelabalançapercomptecorrent,tinguiunlímit.Pertant,acurt

terminipotserqueaquestainestabilitatperlaquepassaelpaísnoprodueixidecreixement

del PIB per càpita per aquest marge que comentàvem però no tardarà a registrar un

comportamentparal·lelqueesgotaràelmargedecreixementdel’economiaique,aquesta

reducciódelconsumintern,juntamentambunaformacióbrutadelcapitalqueactualment

estàestancada,es traduiràenunabaixadadelPIBpercàpita.Per tant,siaquestasituació

segueix així és probable que l’economia pugui decréixer lleugerament i que parlemd’una

petitacrisieconòmicanacional.

2.Situaciómacroeconòmica i creixementdeTailàndia (comparativaambXina iCoreadelSud)Mentrequeelpaísnoesrecuperid’aquestestancamentidelaincertesapolíticaqueacabem

deanalitzaral’apartatanterior,lasituaciópodriaserlaquehemvist.Totiaixò,valadirque

el país no té uns mals indicadors macroeconòmics. Aparentment, com hem comentat a

l’apartat anterior, l’economia tailandesa és sana i les alarmes macroeconòmiques estan

apagades, la situació sembla estar controlada. La inflació ésmés baixa del recomanat (al

voltantd’un2%),perònoésalarmant,labalançapercomptecorrentéspositiva10i lataxa

d’ocupacióéssuperioral99%.Ambaquestsindicadorsestables,deixantabandalaincertesa

enlaqueestrobaelpaís,elgovernnoméss’hauriadepreocupardequeelpaíscreixii,sipot

ser,deformaequitativaperintentarreduirlapobresaimillorarlaqualitatdevidadelpaís.

Percompararlatrajectòriad’algunesvariablesmacroeconòmiquesmésgenerals,queveurem

tot seguit, és interessant agafar coma referènciadospaïsosbendiferents. Enprimer lloc

utilitzaré com a referència la República de Corea (o Corea del Sud) que, com hem vist

anteriorment,ésundelspaïsosquevacréixeral’èpocaquehovaferTailàndiaid’unaforma

molt similar. Ladiferènciaentre totsdospaïsoses trobaamb la riquesa,elPIBper càpita

difereixmoltentreelsdosi,pertant,Tailàndiapodria,ono,seguirambelcreixementfinsa

arribar a la riquesa d’un país com la República de Corea. Per altra banda, també ho

10Vallapenarecordarqueunabalançapercomptecorrentnegativaéssímptomad’unapossiblegrancrisi,comjava

passaranteriormentalacrisidel97.

41

compararem amb la principal potència asiàtica, el paísmés exportador delmón i que ha

experimentatuncreixementmoltimportantelsúltimsanys.Aquestpaís,òbviament,ésXina,

queadiferènciadelaR.deCoreatéunPIBpercàpitamoltméssimilarambeldeTailàndia

peròambunadinàmicadecreixementmoltmésaltadurantelsúltimsanys.Elsegüentgràfic

ensmostral’evoluciódelPIBpercàpitaenelstrespaïsos:

Es pot observar clarament, com dèiem, que Tailàndia experimenta un creixement molt

semblantalde laRepúblicadeCorea,siparlemdeperíodes,peròmolt inferiorenvalor, i

comparteixunesxifresmoltsemblantsamblaXina.L’economiaxinesavacomençaracréixer

posteriorment perquè era una economiamoltmés tancada i on el règim comunista s’ha

mantingutdurantméstempsideformaméssostinguda.Llavors,doncs,Tailàndiaseguiràel

creixementqueestàexperimentantXinaactualment?Arribaràalsnivellsdel’economiasud-

coreana?

Tornantal’inicideltreball,comdiuKrugmanenelseullibre“ElInternacionalismoModerno”,

unpaíspotcréixerdedosformes,ambinputs(treballicapital)oambproductivitat.Teninten

comptequeelsinputsdetreballestantotalmentesgotatsdegutal’altataxad’ocupació,ion

les inversionsjatenenrendimentsdecreixents, lasoluciócomjadèiemenelsegoncapítol

passapercréixerenproductivitat.Precisamentaquestaeslaclauqueexplicaràelcreixement

d’aquestspaïsosallargtermini.

Tenintencomptequetotstrespaïsosvanpartird’unasituaciódeextremapobresa,alsanys

70jaaquestspaïsosensmostrenladiferenttendènciaambelPIBpercàpita,peròtambéamb

laproductivitat.Donadesuneseconomiesonlestaxesd’ocupaciósóngeneralmentelevades,

ladefiniciódeproductivitatdel treball coma ladivisiódelPIBpercàpitaentreelnombre

d’ocupatss’acostamoltaladePIBpercàpita,simésnoamblesvariacions.Enselsdoscasos,

productivitatiPIBpercàpita,elnumeradoreslavariabledelPIB,peròeldenominador,que

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

2014

US$

Any

PIBpercàpita(US$apreusactuals)

Tailàndia

Rep.Corea

Xina

42

és diferent, es comporta de forma igual ja que el percentatge d’aturats esmínim i, si la

població augmenta, també augmenten els treballadors. És lògic doncs poder treure símils

entre el gràfic del PIB per càpita i del de productivitat. Si ens fixem amb el gràfic de la

productivitatdeltreballdelsectormanufacturerqueanalitzàvemalcapítoldos,podemveure

com la distància (GAP) que es forma entre l’economia tailandesa i la sud-coreana va

augmentantdeformamoltsimilar.Elgràficquevèiem,queestàenbase100,esveuclarament

comdinselperíode1970-2005l’economiatailandesavaaconseguirmultiplicarpertreslaseva

productivitatdeltreballenaquellsector,elmésimportantperalquefaalesexportacions.

Mentrestant, en aquest mateix període de temps, l’economia sud-coreana va aconseguir

multiplicarlasevaproductivitatperonze.Pelquefal’economiaXina,quenosurtenelgràfic,

l’evoluciódelasevaproductivitatéssimilaraladelsinicisdelaRepúblicadeCorea,laqualha

crescutambunamitjanade8,1%durantelperíodedel2007al2013que,compodemveure,

coincideix amb l’etapa de creixement del seu PIB per càpita. Tot i això, val a dir que els

pronòsticsdecreixementdelaproductivitatxinesahanencèsunaalarmaiaquestestaxesde

creixementtantelevadeshananatdisminuït,demaneraquenoméss’esperaunaugmental

voltantdel3%durantl’actualany2017.

Totaaquestaexplicacióde laproductivitatésnecessàriaperdiferenciarelcreixementdels

trespaïsos.MentrelaRepúblicadeCoreahaaconseguituncreixementmantinguteneltemps

iambtaxesanualsprouelevades,Xinahohacomençataexperimentarenelsdarrersanys

però ja es preveu un estancament en aquest sentit. D’aquestamanera, Tailàndia que ha

crescut poc en termes de productivitat al llarg del temps, cap a quina d’aquestes dos

economiesconvergeix?

SeriamoltagosaratdirqueTailàndiaseguiràelpassosd’algund’aquestsdospaïsosperquè,

tot i que el comportament és semblant al de la República de Corea, el problema de

productivitat11tailandesanopermetràalpaísassolirelsnivellsdePIBpercàpitaqueteelpaís

sud-coreà. Per tant doncs, tot i que són països d’estructura semblant, la diferència de la

productivitatpotportaralpaísTailandèsacreixementsmoltmésbaixosiaunestancament

del’economiasinohihacapcanviimportantanivellestructural.Peraltrabanda,lasimilitud

del’economiatailandesaambelPIBpercàpitaxinésésmomentani,perquètotiqueXinaté

unaprevisiód’unareducciód’aquestaugmentdelaproductivitat, lagranpotènciaasiàtica

11L’estimaciódelaproductivitat,quesegueixunalíniamoltsemblantaladelPIBpercàpita,estàjuntamentamblataulade

dadesutilitzadesperaltreballques’introdueixal’annex.Espotobservaraquestadiferènciaentrelaproductivitatdelestres

regions(al2015laproductivitatxinesaerade13.707$,lasud-coreanade55.702$ilatailandesade10.185$).Totiqueel

BancMundialnodonidirectamentlesdadesespotcalcularmitjançantelPIB($),lapoblacióactivailataxad’atur(%actius).

AmblesdosúltimesvariablesespottreurefàcilmentlapoblacióocupadaqueserviràperdividirelPIBtotaliaixíobtenirla

productivitatdeltreball.

43

encaratémargeperacréixer.Noésestranydoncs,queallargterminiobservemcomaquesta

diferènciaentrelariquesatailandesailaxinesa(PIBpercàpita)s’accentuï.

Pertant,doncs,nosemblaqueTailàndiahagidepassarperalgunacrisitantimportantcomla

quevapatirl’any1997,jaqueelsindicadorsmacroeconòmicsilamonedaestancontrolats.

Elproblema,però,potplantejar-seperlaincapacitatd’augmentarlaproductivitataunritme

proucompetitiucomperarribaradisminuirladiferènciaderiquesaquetéelpaísrespecte

alguns que te al voltant com és la República de Corea. Amb l’input del treball totalment

explotat,nomésquedaràaplicarpolítiquesafavordelaproductivitatilainversióperintentar

escalfarunaeconomiaqueactualmentestrobaenunaincertesapolíticaquenojugaafavor.

44

VIIICONCLUSIONSSiagafemtotaquestanàlisimacroeconòmicdeTailàndiaduranttotsaquetsanysquehem

vist,podemextreureunasèriefactorsqueensexpliquencoméselpaísque,mésqueunes

conclusions,ensportenaconèixerunasèriedecaracterístiquespròpiesd’aquestaeconomia.

Pertant,lesconclusionsd’aquesttreballesbasenentreuretotsaquestspuntsencomúque

hemanatveient.

Enprimerlloc,podemafirmarquel’economiatailandesas’habasatsempreendonarungran

pesalesexportacions.Totil’evolucióquehaexperimentatelpaís,d’unaeconomiaagrícolaa

unademanufacturera(ambgranpesdelsectorelectròniciautomobilístic),aixòsempreha

estataixí, jaambl’èpocaagrícola lesexportacionstenienunpesmolt importantcomparat

amblarestadepaïsosdelmón.Pertant,estructuralment,Tailàndiaésunpaísexportador

respecteelpesdelseuPIB.

Peraltrabanda,elpaísasiàtic,quetanthacrescutdurantaquestúltimsegle,haaconseguit

fer-homitjançantl’estimulaciódelsinputs,esadir,millorantelsllocsdetreballilesinversions

encapital.Comhemanalitzat,aquesttipusdecreixementeramoltcomúentotselspaïsos

asiàticsqueestavencomençant