INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI a Conservació. D ......agrícoles d’antic, s’hi...

E s t u d i C l i e n t

D a t a :

N o v e m b r e 2 0 0 9

INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI

D’IMPACTE PAISATGÍSTIC

CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ

El d

estin

atar

i nom

és p

odrà

util

itzar

el d

ocum

ent p

er a

ús

inte

rn.

En

cas

de c

òpia

o re

prod

ucci

ó es

pre

ga s

’info

rmi a

Nat

ural

ea C

onse

rvac

ió.

INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC

Naturalea Conservació S.L. 2

ÍNDEX

1. Descripció projecte......................................................................................... 3

2. Identificació i valorització dels impactes......................................................... 4

3. Mesures protectores, correctores i compensatòries....................................... 8

4. Programa de vigilància ambiental ................................................................ 11

Annex I. Fotografies...................................................................................... 12

Annex II. Fotomuntatge ................................................................................ 15



1. Descripció projecte

El Centre de Formació i Prevenció (CFP d’ara endavant) és una associació d’iniciativa

social declarada Entitat d’Utilitat Pública constituïda al 1979. El seu àmbit d’actuació és

la prevenció i el tractament dels problemes d’inadaptació psicosocial i de salut mental

de les persones, així com l’estudi, la investigació, la conscienciació i la difusió de la

problemàtica.

Dins aquest marc, el CFP explota i gestiona un viver de vegetació autòctona i horta

ecològica a la Finca de Sant Miquel de Mata. Actualment es veu amb la necessitat

d’ampliar les seves activitats per tal de poder atendre amb més mitjans als usuaris del

seu servei. La variabilitat de les característiques de les persones que hi pertanyen fa

necessari disposar dels recursos suficients per a desenvolupar el treball de suport

terapèutic i comunitari per tal de millorar la seva qualitat de vida.

El present informe estudia l’impacte ambiental generat per l’execució de les obres d’ampliació de les instal·lacions agropecuàries a la Finca de Sant Miquel de Mata, situada al vessant oriental del Corredor, i contigua al camí de Can Flequer (pista

forestal a Sant Martí de Mata i part del sender de llarg recorregut “Camí del nord”).



2. Identificació i valorització dels impactes

2.1 Geografia física

Els terrenys terrassats de la finca de Sant Miquel de Mata s’estenen per la carena que

actua de divisòria d’aigües de dues torrenteres situades a la capçalera de la conca

hidrogràfica de la Riera de Mata, al vessant oriental del massís del Corredor. Es tracte

d’una unitat de relleu ben definida que es disposa alineada en paral·lel a la costa,

formant part de la Serralada litoral i constituint una barrera natural entre la plana litoral

del Maresme i la depressió del Vallès.

El clima mediterrani subhumit d'aquestes contrades es caracteritza per ser més sec i

amb temperatures més suaus als vessants orientats cap a marina. El règim de pluges

presenta notables variacions interanuals, essent la mitjana climàtica d'uns 700 mm

anuals, amb precipitacions mitjanes d'uns 650 mm a l'extrem occidental del Corredor.

Cal destacar els episodis de fortes pluges i ruixats que, especialment a la tardor,

provoquen avingudes (rierades) en les conques del Maresme.

El substrat geològic és format per un gran cos granític que, per l'efecte de la humitat

ambiental i les temperatures benignes, es disgrega amb relativa facilitat, formant-se el

típic sauló i determinant el relleu més suau i arrodonit del Corredor.

Els granitoides en molts punts presenten un elevat estat de meteorització de la seva

part superficial, cosa que dóna com a resultat la formació del sauló, a partir del qual

s'han format sòls profunds i joves que han permès el desenvolupament del

recobriment boscós de pins i alzines i la implantació, des d'antic, de camps agrícoles,

sobretot de vinyes, oliveres, garrofers i avellaners.



Els sòls desenvolupats sobre els granitoides tenen una estructura simple i estan poc

edafitzats, presenten un perfil de tipus A-C, format per sauló i directament a sobre per

una capa d'acumulació de matèria orgànica. Aquests sòls se situen principalment en

les zones de pendent on s'estableix un equilibri entre l'erosió i la creació de nou sòl. En

els llocs més planers i estables es donen processos d'edafització més favorables, la

capacitat de concentrar matèria orgànica és major i es desenvolupen sòls més

evolucionats de perfil A-Bw-C, amb un horitzó estructural Bw que mostra variacions

estructurals i texturals com a conseqüència d'una moderada alteració.

2.2 Vegetació

La vegetació a l’àmbit de Sant Miquel de Mata destaca per les esplèndides pinedes de

pi pinyer (Pinus pinea) tan característiques del vessant litoral d’aquesta serralada, on

ocupen vinyes i conreus abandonats en els darrers 150 anys. Aquest tipus de pineda

es desenvolupa sobre brolles d’estepes i brucs.

Per dur a terme les obres previstes, s’ha hagut d’eliminar algun exemplar de pi pinyer i

realitzar petits moviments de terra (com explanació de l’actual terrassa) que han

comportat la pèrdua de la cobertura vegetal i de sòl.



2.3 Fauna

L'existència de masses forestals denses i ben conservades al llarg del massís, ha

afavorit la prosperitat de les espècies de caràcter forestal. És el cas del senglar, el

mamífer més gros d'aquestes serres, perfectament adaptat a la vida al bosc. Hi ha

espècies boscanes mediterrànies com la geneta, la rata cellarda, l'esquirol, l'astor, el

picot verd, el gaig o la serp blanca;

També destaca la presència de la típica comunitat mediterrània de carnívors: gat

mesquer, fagina, toixó i mostela. Tanmateix, cal esmentar una espècie d'herbívor

recentment introduïda: el cabirol, la població del qual ha experimentat un important

creixement en pocs anys.

Pel que fa a l'avifauna, cal tenir en compte que aquest massís se situa en una de les

principals rutes migratòries d'ocells a la Mediterrània occidental, essent de gran interès

per a fer-hi observacions durant les èpoques de pas.

Durant l’execució del projecte, no s’ha creat efectes sobre la fauna ja que no s’ha

generat sorolls, vibracions, olors ni emissions lluminoses que hagin pogut pertorbar-

los.



2.4 Paisatge

El bosc, des de les primeries del segle XX, ha anat augmentant en extensió amb el

progressiu abandonament de les terres de conreu i els masos. Solament es manté una

reduïda proporció d'espais oberts de gran importància ecològica (camps, erms,

pastures i prats naturals) que són el testimoni d'èpoques on l'activitat agrícola i

ramadera tingué molta més importància que a l'actualitat.

Els boscos de caràcter perennifoli marcadament mediterrani propi d’aquestes

contrades fan predominar els verds en el paisatge durant tot l'any.

Per tal d’assolir la màxima integració paisatgística de la nova infraestructura creada,

s’ha tingut en compte els dominis cromàtics i els usos tradicionals del sòl per aquestes

contrades.



3. Mesures protectores, correctores i compensatòries

En aquest apartat es descriuen les mesures previstes per a reduir, eliminar o

compensar els efectes ambientals negatius significatius, així com les possibles

alternatives existents a les condicions inicialment previstes al projecte.

3.1 Gestió de l’escorrentiu superficial

Per evitar la pèrdua de sòl per

arrossegament de l’aigua de pluja,

es proposa construir unes rases de

drenatge que ressegueixin tots els

coronaments i peus dels marges

reperfilats, així com unes trenques

al llarg dels replans i rampes

d’accés mancades de vegetació.

Aquests drenatges han de canalitzar

l’escorrentiu generat als talussos i a

la teulada cap uns pous d’infiltració,

forats 1x1x1 m3 excavats a terra

reomplerts de pedra.



Posteriorment a la construcció dels drenatge

pròpiament dits, amb una amplada aproximada

de 0,6 m. i 0,4 m. de fondària, es pot evitar

l’aparició de processos erosius mitjançant la

instal·lació d’una geomalla permanent

vegetable.

3.2 Recuperació de la coberta vegetal

Durant el procés constructiu de tota la infraestructura s’ha realitzat moviments de terra

per ampliar la superfícies de dues terrasses. Aquest fet ha creat nous talussos que cal

revegetar, igual que la terrassa inferior. Per tal de dotar-la d’ombra, i recrear les feixes

agrícoles d’antic, s’hi plantarà arbres fruiters –veure el fotomuntatge-. Als talussos es

recrearà el sotabosc típic de la pineda de pi pinyer. Els arbres fruiters que es proposa

plantar són el magraner i la pomera. El primer és un dels conreus fruiters més antics.

És una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins

els 15º sota zero. També és molt resistent a la secada però, per donar bones

produccions, necessita el regadiu. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu,

llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fructicultura.

La pomera s'adapta fàcilment a diferents climes i sòls. Es tracta d’un arbre caducifoli

d'aproximadament 10 m d'alçada, de capçada rodona i oberta, que presenta

nombroses branques disposades quasi horitzontalment.

Ubicació Espècies vegetals

Talussos estepa negra (Cistus monspeliensis), bruc boal (Erica arborea), argelaga negra (Calicotome spinosa), bruguerola (Calluna vulgaris), caps d’ase (Lavandula stoechas), ginesta (Spartium junceum), farigola (Thymus vulgaris), etc.

Feixa inferior magraner (Punica granatum) i pomera ( Pyrus malus L.)



3.3 Minimització de l’impacte paisatgístic

Per tal d’integrar la nova construcció en l’entorn, s’ha escollit el color verd fosc per a la

teulada i per a les dues façanes, i també s’ha evitat instal·lar elements complementaris

a l’edifici que superin la seva alçada (com les típiques sitges per emmagatzemar el

pinso).

Finalment es proposa integrar les tanques metàl·liques perimetrals (la que delimita tota

la finca i la del dipòsit –veure foto1-) mitjançant la instal·lació d’una tanca de bruc a

curt termini, que es vagi cobrint per plantes trepadores a llarg termini.

Ubicació Espècies vegetals

Tanca lligabosc (Lonicera implexa), arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), llentiscle (Pistacia lentiscus)



4. Programa de vigilància ambiental

Dins les tasques d’explotació i manteniment de les instal·lacions del viver i l’horta,

caldrà afegir les de consolidació i manteniment de les actuacions de minimització de

l’impacte realitzades.

Pla de manteniment

Refeta d’escocells: s’executaran els treballs manuals pertinents per tal de mantenir

els escocells en bon estat de funcionament, és a dir, amb la seva capacitat de retenir

l’aigua de l’escorrentiu i dels regs previstos.

Reg de les plantacions d’arbusts: es proposa el reg de les plantacions al llarg

dels mesos de juliol, agost i la primera quinzena de setembre.

És necessari que el reg es dugui a terme individu per individu i no per dispersió ja que

aquest darrer reg afavoreix la proliferació d’espècies de tipus ruderal i invasor amb

molt menys requeriment hídric i amb un creixement molt més ràpid que els arbres i

arbustos plantats.

El reg s’ha de fer amb poca pressió i lentament per tal d’evitar descalçaments d’arbres

i arbustos. Així, no es provocaran ni erosions ni rentatges de sòls.

Els regs es repartirien de la següent manera

-4 regs repartits entre els mesos de juliol i agost

-un reg a realitzar la primera quinzena de setembre

La dotació d’aigua serà de 20 litres per unitat d’arbust, tenint en compte que el número

aproximat d’arbusts és de 600 el volum de cada reg serà de 12.000 litres.



Annex I. Fotografies



foto 1

foto 2



foto 3



Annex II. Fotomuntatge

INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI a Conservació. D ......agrícoles d’antic, s’hi...

Documents

Transcript of INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI a Conservació. D ......agrícoles d’antic, s’hi...