Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i...

Abril de 2020

Previsions Macroeconòmiques

PM

Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021

Previsions Macroeconòmiques

Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021

Abril de 2020

ISSN: 2013-2182

© Generalitat de Catalunya. Departament de la

Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons

del tipus reconeixement d’autoria, usos no comercials i sense

obra derivada.

Resum de la llicència:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Llicència completa:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Edició

Direcció General d’Anàlisi Econòmica

Rambla Catalunya, 19-21

08007 Barcelona

http://economia.gencat.cat

Disseny gràfic

Enric Jardí

http://economia.gencat.cat/

3 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020

Editorial

Bona part dels països on s’ha propagat la COVID-19 han implementat

fortes mesures de confinament amb l’objectiu de frenar l’avanç de la

pandèmia i minimitzar la pèrdua de vides humanes. Aquestes mesures,

que han limitat el contacte social i l’activitat econòmica, han causat

una frenada de l’economia global d’un abast incert a hores d’ara.

Les particularitats de la crisi de la COVID-19 la fan diferent d’altres

crisis viscudes en les darreres dècades i això genera interrogants en

diversos fronts. No només existeix incertesa sobre l’evolució futura de

la pandèmia, sinó també sobre l’eficàcia de les actuacions de les

autoritats fiscals i monetàries i sobre com serà la mobilitat

internacional de béns i persones. Aquests interrogants condicionaran

l’evolució del creixement econòmic global.

En aquest document es presenten diferents escenaris de creixement de

l’economia catalana per als anys 2020 i 2021. En l’escenari base

s’assumeix una resposta de política econòmica més contundent i

menor persistència en els efectes de la crisi sanitària, a diferència de

l'escenari més pessimista, i això es tradueix en una menor caiguda del

PIB el 2020 i un ritme de creixement més alt el 2021. En ambdós

escenaris la contracció del PIB de Catalunya és acusada i supera les

caigudes observades durant la crisi financera global. A tall de

referència, el document també inclou unes previsions de creixement

del PIB català “preCOVID-19” elaborades amb els escenaris

internacionals fins al gener de 2020, quan la pandèmia encara no

s’havia estès.

Cal remarcar que els resultats de qualsevol exercici de previsió

macroeconòmica en l’actual context d’incertesa s’han d’interpretar

amb extremada cautela. En els propers mesos s’actualitzaran les

previsions de creixement de l’economia catalana per incorporar nova

informació disponible. Alertem que els resultats d’aquestes revisions

futures poden desviar-se considerablement de les actuals previsions,

atès l’elevat grau d’incertesa.


Entorn econòmic

L’economia mundial va moderar el seu ritme de creixement fins al

2,9 % el 2019 (set dècimes menys que el 2018). Les causes van ser les

tensions comercials entre la Xina i els EUA, i un esgotament progressiu

de la fase expansiva del cicle econòmic en diverses economies.

Per al 2020 s’esperava un lleuger repunt de l’economia mundial, fins al

3,3 %, però la crisi de la COVID-19 ha impedit qualsevol acceleració i

totes les previsions apunten a una caiguda històrica a escala global. La

incertesa és excepcionalment elevada, de manera que totes les

previsions s’han de prendre amb una precaució especial. L’FMI preveu,

en el seu escenari base, una caiguda del PIB mundial del 3,0 % per al

2020. En aquest escenari base, es considera que la pandèmia es pot

contenir durant la segona meitat del 2020 i gradualment es van

aixecant les mesures de confinament. En un escenari alternatiu, on es

triga més a contenir la pandèmia, la reducció de l’activitat mundial

seria de gairebé 3 punts més.

Per al 2021 l’economia mundial seguirà sotmesa a riscos a la baixa

remarcables. En aquest context, l’FMI preveu un rebot en el PIB

mundial del 5,8 % en l’escenari base, del 3,9 % en el cas que el

confinament s’allargui o de l’1,0 % si el 2021 hi hagués un nou brot del

virus. Fins i tot es preveu que, en el cas que es combini l’allargament

del confinament amb un nou brot el 2021, es podria produir una nova

caiguda del PIB, de l’1,5 %, el 2021.

El xoc ha estat especialment negatiu a les economies avançades, on

s’espera que vegin caure el seu PIB un 6,1 % el 2020, un creixement 7,7

punts percentuals inferior a les previsions fetes abans del gran

confinament provocat per la COVID-19.

Les economies emergents i en desenvolupament també se situaran en

terreny negatiu el 2020 (-1,0 %), 5,4 punts percentuals menys que en

les previsions anteriors de l’FMI. Sense la Xina i l’Índia, que

mantindran un creixement econòmic positiu, la caiguda seguiria sent

menor que en les economies avançades. Les economies emergents, a

més de l’aturada de l’activitat i la crisi sanitària, s’han vist afectades per

l’enduriment de les condicions financeres, una caiguda molt destacada

de les exportacions, i la davallada en els preus de les matèries primeres.


Previsions de l'economia internacional

(% de variació interanual)

Evolució del PIB 2019 2020 (p) 2021 (p)

Economia mundial 2,9 -3,0 5,8

Economies avançades 1,7 -6,1 4,5

Economies emergents

i en desenvolupament

Zona euro 1,2 -7,5 4,7

Estats Units 2,3 -5,9 4,7

Japó 0,7 -5,2 3,0

Xina 6,1 1,2 9,2

Índia 4,2 1,9 7,4

Rússia 1,3 -5,5 3,5

Brasil 1,1 -5,3 2,9

Comerç mundial de béns i serveis (volum) 0,9 -11,0 8,4

Preu del petroli (en dòlars EUA) 61,4 35,6 37,9

(p) Previsió.

Font: FMI (abril de 2020).

3,7 -1,0 6,6

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020(p)

2021(p)

Món Economies avançades Zona euro Economies emergents

*Les línies discontínues indiquen les previsions publicades el gener de 2020, les quals configuren el bloc internacional de l’escenari de referència preCOVID-19.Font: FMI (abril de 2020).

Evolució del PIB(% de variació interanual)


La zona euro és de les regions més afectades per la COVID-19. De fet,

amb l’excepció de Malta i Luxemburg, totes les economies veurien

caure el seu PIB més del 6 % el 2020. Destaquen especialment els

casos d’Itàlia i Espanya, per la virulència de la crisi sanitària i la seva

rellevància econòmica. Però també es preveuen especialment fortes les

caigudes de Grècia, Letònia, Lituània, Eslovènia i Portugal. En el cas

d’Alemanya, la contracció del PIB serà inferior a la mitjana, tot i

l’estancament de l’economia el 2019, per les tensions comercials i la

situació del sector de l’automòbil. El marge de maniobra fiscal

d’aquesta economia ha permès que sigui un dels països amb un paquet

de mesures més ambiciós. França es preveu que mantingui un

comportament similar al del conjunt de la zona euro.

Les previsions disponibles per a Espanya abans de la COVID-19

suggerien una pauta de desacceleració que s’estén des del 2017, amb

una previsió de creixement d’un 1,6 % segons el Ministeri d’Assumptes

Econòmics i Transformació Digital, més en línia amb el ritme de

creixement potencial de l’economia espanyola. Les previsions difoses

Previsions del PIB dels països de la zona euro

(% de variació interanual)

2019 2020 (p) 2021 (p)

Alemanya 0,6 -7,0 5,2

França 1,3 -7,2 4,5

Itàlia 0,3 -9,1 4,8

Espanya 2,0 -8,0 4,3

Països Baixos 1,8 -7,5 3,0

Bèlgica 1,4 -6,9 4,6

Àustria 1,6 -7,0 4,5

Grècia 1,9 -10,0 5,1

Portugal 2,2 -8,0 5,0

Irlanda 5,5 -6,8 6,3

Finlàndia 1,0 -6,0 3,1

Eslovàquia 2,3 -6,2 5,0

Lituània 3,9 -8,1 8,2

Eslovènia 2,4 -8,0 5,4

Luxemburg 2,3 -4,9 4,8

Letònia 2,2 -8,6 8,3

Estònia 4,3 -7,5 7,9

Xipre 3,2 -6,5 5,6

Malta 4,4 -2,8 7,0

Zona Euro 1,2 -7,5 4,7

Unió Europea 1,7 -7,1 4,8

(p) Previsió.

Font: FMI (abril de 2020).


des de l’esclat de la crisi sanitària, entre les qual destaquem les de

l’FMI i el Banc d’Espanya, suggereixen que Espanya serà una de les

economies més colpejades per l’actual situació. El comportament més

negatiu respon, entre altres causes, a la composició més precària del

mercat de treball, que fa que sigui més sensible al cicle econòmic, i a

l’especialització productiva, amb un pes més destacat de les activitats

afectades pel confinament i les mesures de distanciament social, com el

turisme, la restauració, l’oci i el comerç.

El Banc d’Espanya ha plantejat les seves perspectives

macroeconòmiques des de l’òptica de l’oferta i de la demanda. La

primera aproximació suggereix un rang de caiguda del PIB que se situa

entre el 6,6 % i el 13,6 % el 2020, força coincident amb l’aproximació

des del vessant de la demanda, amb contraccions que van del 6,8 % al

12,4 % per al mateix any. L’enfocament de l’oferta proporciona un

primer ordre de magnitud de la caiguda de la producció a curt termini,

a partir d’una estimació de l’afectació de les restriccions imposades

sobre el nivell d’activitat de les diferents branques productives. Les

branques dels serveis més directament afectades per aquestes

restriccions suposen una quarta part del PIB espanyol: ens referim a

l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i el transport.

Els escenaris del Banc d’Espanya per la banda de la demanda

segueixen la metodologia convencional, a partir de la modelització dels

principals agregats macroeconòmics. Aquesta aproximació permet

oferir escenaris amb un horitzó que s’estén més enllà de l’impacte

inicial de la pertorbació. En aquest cas, el rang de caiguda del PIB, com

hem esmentat abans, se situa entre el 6,8 % i el 12,4 % el 2020, amb un

rebot el 2021 entre el 5,5 % i el 8,5 %, de manera que la recuperació

plena dels nivells d’activitat no s’assoleix fins més enllà del 2021.

Pel que fa al comportament dels diferents components de la demanda,

convé destacar les caigudes especialment intenses el 2020 de la

formació bruta de capital i dels fluxos comercials. La caiguda de la

inversió es concentra en els béns d’equipament, empesa per la

davallada de la demanda final, la pèrdua de valor de les empreses i un

nivell d’incertesa especialment elevat. La davallada de la demanda de

béns i serveis procedents de la resta del món recull sobretot la caiguda

en l’àmbit del turisme i en els serveis de transport, i en part la

disrupció d’algunes cadenes de valor global, com per exemple la del

sector de l’automòbil. Les importacions es troben condicionades per la

caiguda de la demanda final, especialment dels components amb un

contingut importador elevat, com la inversió en béns d’equipament i

les exportacions. El consum de les llars, per la seva banda presenta una

caiguda més moderada, en línia amb la caiguda del conjunt de

l’economia. Aquesta disminució incorpora la dinàmica a la baixa de les

rendes del treball, tot i les mesures per mitigar la pèrdua de renda de


les llars, així com un augment de l’estalvi per precaució. La disminució

del consum privat es concentra en els béns duradors, així com en els

serveis relacionats amb l’hostaleria i la restauració. En darrer terme, el

Banc d’Espanya assenyala, sense quantificar, una acceleració del

consum públic derivada de les mesures per afrontar la crisi sanitària.

Quant al mercat de treball, s’espera que la taxa d’atur se situï entre el

18,3 % i el 21,7 % l’any 2020, amb una disminució suau el 2021. L’atur

afectarà especialment les persones amb contractes temporals, que han

finalitzat o que no es realitzaran. Les persones amb contractes

indefinits tenen una probabilitat molt superior de mantenir la seva

ocupació, però la durada del confinament i les condicions en què es

produeixi la recuperació posterior poden condicionar la seva

permanència en el mercat de treball. Aquestes projeccions segueixen

els criteris emprats per l’enquesta de població activa (EPA), de manera

que les persones en situació d’expedient temporal de regulació

d’ocupació es consideren ocupades.

Escenari macroeconòmic de l'economia espanyola

(taxa de variació interanual excepte en la taxa d'atur, %)

Des. 19 Esc. 1 Esc. 2 Esc. 3 Des. 19 Esc. 1 Esc. 2 Esc. 3

PIB 1,7 -6,8 -9,5 -12,4 1,6 5,5 6,1 8,5

Consum privat 1,5 -6,8 -9,3 -11,9 1,4 3,9 3,4 5,2

Inversió en béns d'equipament 2,2 -33,3 -44,2 -57,4 2,3 4,9 20,5 42,6

Inversió en habitatge 2,3 -6,9 -10,1 -13,0 2,2 3,8 4,3 6,3

Exportació de béns i serveis 2,6 -13,2 -16,4 -19,0 3,1 19,0 18,7 22,2

Importació de béns i serveis 2,1 -14,5 -18,4 -22,4 3,2 12,7 12,1 15,5

Taxa d'atur* (mitjana anual) 13,7 18,3 20,6 21,7 13,2 17,5 19,1 19,9

Escenari 1: 8 setmanes de confinament. Les mesures adoptades eviten que els problemes de liquiditat es converteixin en insolvències.

Escenari 2: 8 setmanes de confinament. Una part de les empreses no superen els problemes de liquiditat i pateixen insolvència.

Escenari 3: 12 setmanes de confinament. Una proporció superior d'empreses que en l'escenari 2 pateixen insolvència.

Font: Banc d'Espanya (abril de 2020).

Previsions per al 2020 Previsions per al 2021

* Els assalariats afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació i els autònoms en situació de cessament d'activitat segueixen

comptant com a persones ocupades i per tant no s'inclouen en el numerador de la taxa d'atur.


Previsions de l’economia catalana

El creixement de l’economia catalana en el conjunt del 2019 va ser d’un

1,9 %, en un any en què l’economia global es va veure afectada per

tensions comercials i per incerteses globals i geopolítiques. En aquest

context, l’economia catalana va prolongar per sisè any consecutiu la

fase expansiva iniciada l’any 2014, si bé va alentir el seu creixement sis

dècimes respecte a l’any anterior.

L’evolució trimestral del 2019 mostra una reducció del creixement que

es va fer més intensa a la segona meitat de l’any, per acabar amb un

creixement de l’1,3 % interanual en el quart trimestre. Durant el 2019

va mantenir-se la feblesa de la indústria, alhora que es va alentir

l’activitat del sector de serveis i, més notablement, la construcció.

La desacceleració de l’activitat l’any 2019 va concentrar-se en la

demanda interna, amb una aportació d’1,4 punts percentuals, vuit

dècimes per sota de la del 2018. Aquesta feblesa de la demanda interna

reflecteix la desacceleració del consum de les llars, amb un creixement

anual del 0,9 %, malgrat que la formació bruta de capital (FBC) va

mantenir un avanç anual significatiu, del 3,0 %. En concret, la FBC en

béns d’equipament va presentar un comportament força irregular, amb

una caiguda el quart trimestre, mentre que la FBC en actius de la

construcció va desaccelerar-se de manera gradual al llarg de l’any. La

despesa en consum de les administracions públiques, en canvi, va

accelerar-se fins al 2,4 %, un punt més que l’any anterior

En relació amb el sector exterior, la demanda externa va presentar una

aportació de 0,5 punts, gràcies a la contribució del saldo amb

l’estranger (d’1,1 punts). Aquesta contribució reflecteix un creixement

notable de les exportacions de béns i serveis (3,6 %), força per sobre de

l’avanç de les importacions (1,1 %), les quals van presentar una

desacceleració marcada.

A continuació, es presenten tres escenaris macroeconòmics per a

l’economia catalana que cobreixen els anys 2020 i 2021: l’escenari de

referència abans de l’esclat de la pandèmia (E0), i dos escenaris que

incorporen el deteriorament de l’activitat econòmica derivat de la crisi

sanitària.


Les previsions de l’escenari de referència (previ a la pandèmia)

suggerien una desacceleració suau del creixement de l’economia

catalana, fins a l’1,5 % l’any 2020, i un petit repunt de dues dècimes

l’any 2021, fins a l’1,7 %. Aquestes xifres indicaven una estabilització

del creixement en xifres properes al seu valor potencial o de llarg

termini. Aquesta moderació del creixement era compartida pel nostre

entorn immediat, amb previsions de l’economia espanyola molt

similars. En aquest sentit, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i

Transformació Digital apuntava el febrer a un creixement de

l’economia espanyola de l’1,6 % l’any 2020 i de l’1,5 % l’any 2021.

Aquest escenari previ a la crisi sanitària suggeria un creixement de

l’economia catalana basat en el dinamisme moderat de tots els

components de la demanda interna i una aportació neutral de la

demanda externa. La persistència en la moderació del creixement de la

zona euro, les tensions comercials, el deteriorament global de l’activitat

manufacturera i les incerteses al voltant del desenllaç del Brexit eren

alguns dels elements que frenaven el ritme de creixement d’aquest

escenari de referència. En canvi, l’orientació expansiva de la política

monetària, la dinàmica més afeblida però sòlida del mercat de treball ‒

amb la recuperació progressiva dels salaris‒ i un procés de

desendeutament molt destacat de les llars i empreses eren elements

que apuntalaven el creixement. Aquestes projeccions suggerien un

menor dinamisme del mercat de treball, amb creixements de

l’ocupació per sota del 2 %, un ritme suficient per mantenir una

disminució moderada de la taxa d’atur, fins al 10,4 % el 2021.

Les previsions que incorporen l’impacte econòmic de la crisi sanitària

indiquen una caiguda significativa del PIB de l’economia catalana el

2020, del 7,6 % a l’escenari base (E1). En aquest escenari s’assumeix

una resposta de política econòmica contundent que es reflecteix en una

acceleració de la despesa en consum de les administracions públiques

fins al 7,3 %. El consum de les llars cauria un 7,0 % per les mesures de

confinament (restriccions a la demanda), però també per la caiguda de

rendes derivada de la destrucció de l’ocupació (malgrat les mesures

preses per mitigar els efectes sobre el mercat de treball) i una taxa

d’estalvi en augment per motiu de precaució. La formació bruta de

capital –molt influenciada per les expectatives‒ també es veuria molt

afectada, amb caigudes properes al 20 %, en gran part per la incertesa

que regna, tant pel que fa a l’evolució de la pandèmia com per les

perspectives econòmiques. En conjunt, l’aportació de la demanda

interna seria molt negativa (-6 punts el 2020).

La demanda externa, per la seva banda, també presenta febleses. Es

preveu una aportació negativa tant del saldo amb la resta de l’Estat, de

-1,1 punts, com del saldo amb l’estranger, de -0,5 punts. En aquest

darrer cas, convé destacar la caiguda de dos dígits dels fluxos


comercials, en línia amb les previsions dels principals organismes

internacionals (FMI i OMC). Les exportacions de béns i serveis a

l’estranger s’estima que retrocedirien un 15,5 %, una mica menys que

les importacions (-17,9 %). La caiguda de les importacions estaria en

consonància amb el fort retrocés de les exportacions i la formació bruta

de capital, que són els components de la demanda final amb un

contingut importador més elevat.

Quant a l’any 2021, en aquest escenari base es preveu un rebot del PIB

fins al 6,5 %, gràcies a l’aportació positiva tant de la demanda interna,

de 4,0 punts, com de la demanda externa, de 2,5 punts. La despesa en

consum de les llars, amb un creixement del 3,9 %, és el component de

la demanda interna que rebotaria amb més força, gràcies, en bona part,

a l’aixecament de les restriccions a la demanda. La despesa en consum

de les administracions públiques es desacceleraria fins al 3 %, mentre

que la formació bruta de capital repuntaria fins al 8,7 %. Aquest

repunt, però, no aconseguiria compensar la caiguda del 2020, en part

per la incertesa sobre les perspectives econòmiques i el deteriorament

de la posició patrimonial de les empreses. En l’àmbit de la demanda

externa, cal destacar l’avanç esperat de les exportacions de béns i

serveis el 2021, del 17,1 %, que permetria compensar la caiguda del

2020, una trajectòria consistent amb les perspectives més favorables

de l’OMC. En aquest sentit, convé tenir present que el creixement

econòmic global, així com la capacitat d’oferir una resposta

internacional coordinada –per evitar possibles disrupcions en les

cadenes globals de valor‒ són elements clau per a la recuperació dels

fluxos comercials de béns i serveis. Les importacions presentarien un

ritme d’avanç menys intens que les exportacions, del 14,2 %, en part

per l’avanç més moderat de la formació bruta de capital. Aquesta

situació afavoriria una aportació de 2,2 punts del saldo amb

l’estranger.

A l’escenari més pessimista (E2), s’assumeix una resposta menys

contundent de les autoritats fiscals, la qual es tradueix en efectes més

permanents de la crisi sobre l’ocupació i el teixit empresarial i en una

caiguda del PIB de Catalunya d’un 8,8 % el 2020. Aquesta previsió més

desfavorable recull sobretot una caiguda més intensa de la despesa en

consum de les llars (del -7,3 %) i un creixement més moderat de la

despesa en consum de les administracions públiques (del 4,1 %).

També recull unes perspectives menys favorables dels fluxos

comercials amb l’estranger i la resta de l’Estat. Aquest escenari més

pessimista també presenta un ritme de creixement més lent el 2021, de

manera generalitzada en tots el components de la demanda interna: un

repunt de la despesa en consum de les llars i la formació bruta de

capital més moderat, d’un 3,4 % i el 5,9 %, respectivament, i un avanç

de la despesa en consum de les administracions públiques més

contingut (de l’1,8 %). També destaquen unes perspectives menys


favorables quant a la demanda externa: el rebot de les exportacions i

importacions de béns a l’estranger no contraresta les caigudes del

2020, en consonància amb l’escenari central de l’FMI per a les

economies avançades.

El gràfic següent resumeix l’evolució del PIB de Catalunya en els tres

escenaris descrits. Com es pot veure, les previsions apunten que a

finals del 2021 encara no s’haurà recuperat el PIB en volum del 2019.

També convé remarcar que les previsions presentades en els paràgrafs

anteriors fan referència als creixements mitjans dels anys 2020 i 2021,

la qual cosa amaga el perfil trimestral de l’evolució del PIB. És

esperable que després de la caiguda del segon trimestre del 2020 hi

hagi una pujada forta al trimestre següent, i que a partir del quart

trimestre del 2020 els ritmes de creixement siguin més moderats que

el rebot inicial. Amb tot, la recuperació de l’activitat econòmica

s’espera que segueixi patrons força diferenciats en funció de la branca

d’activitat.

Previsions macroeconòmiques de Catalunya

2019

E0 E1 E2 E0 E1 E2

PIB % de variació real 1,9 1,5 -7,6 -8,8 1,7 6,5 5,1

PIB Milions d'euros 250.597 258.672 231.509 228.105 268.107 250.108 242.363

Demanda interna Aportació al creixement 1,4 1,5 -6,0 -6,9 1,5 4,0 3,1

Despesa en consum de les llars % de variació real 0,9 1,4 -7,0 -7,3 1,6 3,9 3,4

Despesa en consum de les

administracions públiques1

Formació bruta de capital2 % de variació real 3,0 2,0 -19,2 -20,3 1,7 8,7 5,9

Saldo exterior Aportació al creixement 0,5 0,0 -1,6 -1,9 0,2 2,5 2,0

Saldo amb l'estranger Aportació al creixement 1,1 0,5 -0,5 -0,6 0,4 2,2 1,8

Exportacions de béns i serveis % de variació real 3,8 2,6 -15,5 -17,1 2,8 17,1 12,5

Importacions de béns i serveis % de variació real 1,4 1,7 -17,9 -19,6 2,2 14,2 9,7

Saldo amb la resta d'Espanya Aportació al creixement -0,6 -0,5 -1,1 -1,3 -0,2 0,3 0,2

Llocs de treball creats3 Milers 80,0 55,2 -226,8 -261,8 49,1 122,6 92,5

Llocs de treball creats3 % de variació 2,4 1,6 -6,6 -7,6 1,4 3,8 2,9

Taxa d'atur estimat (EPA) aturats / població activa (%) 11,0 10,7 17,1 18,0 10,4 14,2 15,9

(p) Previsió.

1 Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars.

2 Inclou la variació d'existències.

3 En termes equivalents a temps complet.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.

Nota: E0 correspon a l'escenari de referència preCOVID-19, i E1 i E2 fan referència a les previsions dels dos escenaris que incorporen l'impacte de la crisi sanitària.

2020 (p) 2021 (p)

% de variació real 2,4 2,5 2,17,3 4,1 3,0 1,8


Finalment, les previsions sobre el mercat de treball apunten a una

caiguda destacada de l’ocupació el 2020, del 6,6 % a l’escenari base

(E1) i del 7,6 % a l’escenari més pessimista (E2). Aquesta caiguda, però,

és inferior a la pronosticada pel PIB, com a resultat principalment dels

mecanismes d’ajust temporal de l’ocupació que permeten mantenir el

vincle entre empreses i treballadors (com els ERTO). No obstant això,

aquests ritmes de caiguda tenen un gran impacte, amb una destrucció

neta de 226.800 llocs de treball equivalents a temps complet en

l’escenari base (E1) i de 261.800 llocs en el segon escenari (E2). En

aquest sentit convé tenir present l’impacte especialment negatiu en

branques dels serveis com l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i

el transport, totes elles afectades especialment per les mesures de

distanciament social. Aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció

amb un creixement de la població activa al voltant del 0,3 %,

propiciaria un augment de la taxa d’atur, fins al 17,1 % (E1) i el 18,0 %

(E2), respectivament.

Les previsions per al 2021 suggereixen també un augment de

l’ocupació menys intens que el PIB, del 3,8 % a l’escenari base (E1) i

del 2,8 % a l’escenari més pessimista (E2). Aquests augments es

tradueixen en una creació neta de 122.600 (E1) i 92.500 (E2) llocs de

treball, respectivament i, per tant, es fan paleses diferències

substancials en els efectes permanents de la crisi de la COVID-19,

assumits en un i altre escenari. No obstant això, com s’ha esmentat

anteriorment, aquests efectes permanents dependran en gran mesura

de l’eficàcia de les mesures aplicades per les autoritats fiscals i

monetàries per tal de mitigar els efectes del Gran Confinament així

90

92

94

96

98

100

102

104

2019 2020p 2021p

Escenari 0 preCOVID-19 Escenari 1 COVID-19Escenari 2 COVID-19

Font: Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.

Escenaris de l'evolució del PIB(2019=100, variació anual en volum)


com del posterior retorn a la nova normalitat. L’augment de l’ocupació

assenyalat, amb unes trajectòries de creixement molt moderades de la

població activa, conduirien a una disminució de la taxa d’atur fins al

14,2 % (E1) i el 15,9 % (E2) l’any 2021, respectivament.

Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i...

Documents

Transcript of Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i...