// 1 //

El context inicial on es plantejarà aquesta recerca parteix d’un professor que té classe just després de l’hora de l’esbarjo i observa que bona part dels alumnes pugen a classe amb bosses de “xuxes”.

El context reproduirà —d’una manera el més realista possible— part del debat a l’aula amb el professor i els nois i noies de la classe.

La situació servirà de punt de partida per plantejar algunes preguntes relacionades amb l’alimentació:

•Quantsàpatsfemalllargdeldia?Enquinmomentelsfem? •Quantsesmorzeuacasaial’institut?Inomésal’institut? •Quèesmorzemal’institut?Quantsmengementrepà? •Quantsmengemchuches(bolleriaindustrial)? •Quantaenergianecessitescadadiaperviure? •Quinsnutrientssónnecessaris? •Quinsnutrientsiquinaenergiaensproporcionen100ggramsd’entrepàdepernil? •Quinsnutrientsiquinaenergiaensproporcionen100ggramsdebolleriaindustrial? •Quèésméssa?Perquè?

Elsnoisinoies,organitzatsenpetitsgrups,cercaraninformacióapartirdediversesfontsperpodercontestar aquestes preguntes. El procés seguirà les fases pròpies d’una recerca: formulació d’hipòtesi, realitzarprovesicercarinformaciópercomprovar-les,obtencióiprocessatdelesdades,elaboraciódeconclusionsenrelacióalsresultatsobtinguts.Probablement,entrealtrestasqueshaurandedissenyarenquestes,fertaulesigràficsestadísticsiinterpretar-los,aixícomcercarinformacióenentornstelemàtics.

L’activitatesclouràambunsimposioncadagrupexposaràelsmètodes,resultatsilesconclusionsdelasevarecerca.Comquetantelsmètodes,comelsresultatsilesconclusionstindranelementscomunsi diferents, el simposi tindrà una fase on es debatrà el que han trobat i el que han conclòs els diferents grups.

// 2 //

—Quants porteu entrepà de casa o el compreu al bar de l’institut? —pregunta el Xavi.Aixequen la mà només set persones de les trenta.

—Vosaltres sabeu que esmorzar així no és una cosa gaire sana? —els diu el professor.—Estàbo,ensagrada.Envolsprofe?—lin’ofereixelSanti,unalumnequel’anyvinentvolferbatxillerat.—No gràcies, ja he esmorzat.—Amb això puc aguantar fins a les tres de la tarda sense menjar, fins que arriben els meus pares de treballar —assegura la Maribel una de les noies que du una bossa a la mà.—I avui, que has esmorzat? —pregunta el tutor.—Res, però de vegades prenc mig got de llet amb colacao. —Jo sempre porto dos donuts i no menjo aquestes porqueries— diu el Dani apuntant amb el dit la bossa de ganchitos.

El Xavier, tutor de 4t B, té classe amb el seu grup dilluns i dijous a primera hora del matí, i els dimarts després de l’esbarjo.

Cada dia la Consol, la cap d’estudis, es posa on comença l’escala quan s’acaba l’esbarjo i agafa totes les bosses de chuches que duen a les mans els nois i noies mentre pugen a les classes.

// 3 //

Prenentcomareferènciaaquestasituació,quepodriaserperfectamentreal,realitzaremelnostreprojectede recerca.Enprimerlloccaldràqueensorganitzemenpetits grups de 3 o 4 persones. Ensegonllocdefiniremquèpodeminvestigar. Aquí van unes quantes propostes. Recordeu que heu de plantejar la recerca en forma de preguntes a investigar:

Podríemsubdividirlesqüestionsentresblocs,demaneraquecada company del grup s’encarregui d’investigar cada bloc.Així,doncsacadagruphihauràunexperts(odos)encadabloc:unenQuèmengem?;unaltreenPerquèmengem?iunaltreenQuèensconvémésmenjar?

Què mengem?

Quantsàpatsfemalllargdeldia?Enquinmomentelsfem?•Quantsesmorzeuacasaial’institut?Inomésal’institut?•Quèesmorzemal’institut?Quantsmengementrepà?Quantsmengemchuches•Quantsbolleriaindustrial(crosants,donuts,bollicaos,...)?•

Per què mengem?

Quantaenergianecessitescadadiaperviure?•Quinsnutrientssónnecessaris?•Quinsnutrientsiquinaenergiaensproporcionen100ggramsd’entrepàdepernil?•Quinsnutrientsiquinaenergiaensproporcionen100ggramsdechuches?•Quinsnutrientsiquinaenergiaensproporcionen100ggramsdebolleriaindustrial?•

Què ens convé més menjar?

Quèésméssa?Perquè?•

// 4 //

Abans d’iniciar la recerca caldrà que penseu en una possible resposta a la pregunta o preguntes que us heu plantejat. Aquestes tipus de respostes s’anomenen hipòtesi i les elaborareu a partir dels coneixements iideesqueteniu.Seranrespostes que més tard el vostre procés de recerca haurà de comprovar o rebutjar.Peraixòlesformularemsemprecomençantdelasegüentmanera:“Potser....”

Veiem alguns exemples:“Potserlamajoriad’alumnesdelnostreIESfamésde3àpatsaldia”“Potser100gd’entrepàdepernilproporcionenmésenergiaque100gdechuches”

Els resultats de les enquestes els haurem de representar en taules i gràfics, i probablement haurem de realitzaralgunscàlculsestadísticssenzills.

Seràinteressantcercarwebsonespuguicalcularladespesametabòlicabasalapartirdeedat,dadesantropomètriquesisexe,perexemple.Hihawebsquefacilitencalcular-ho,perexemple:

http://www.explora.cl/otros/energia/experimentos/metabolismo.html•http://www.mientrenador.es/Metabolismobasal.htm•http://www.semergen.es/semergen/cda/calculators/calculator.jsp?id=8953•

Tambéhaurandecercartaulesambelsvalorscalòricsielsnutrientsdecadatipusd’aliment.Perexemple,pertrobarelsnutrientsielvalorenergèticdelsaliments:

http://www.seh-lelha.org/busalimento.aspx••

Unapropostad’organitzaciópodriaserqueels“experts”decadagrup,ésadir,aquellespersonesencarregades de les mateixes preguntes, col·laborin entre ells. De manera que, tot i obtenir dades diferents,espuguindissenyarlesmateixesenquestes,perexemple(aixòfaràqueelsresultat siguin comparables)

Cadagruppodràferservirdiferentsmètodesdetreball.Comafontd’informaciódisposaremde llibres, articles i pàgines de web.Probablementcaldràdissenyaruna(omésd’una)enquesta per trobar resultats quantificables que ens ajudinarespondrelesnostresqüestions.

// 5 //

Lainterpretacióidiscussiódelsresultatsesfaraencadagrupihaurand’elaborar-seunesconclusions(quebàsicament són les respostes acurades de les preguntes plantejades, les quals permeten validar o descar-tarlahipòtesiformulada).

Trucs per fer una bona conclusió

Fer un primer paràgraf d’introducció de les conclusions, com per exemple: “Un cop hem fet la recerca 1.d’informació,seleccionatlainformacióimportanticontrastar-laenenquestes,esvanobtenirunsresul-tatsqueenspermetpresentarelsegüentconjuntdeconclusions:”Heuderealitzarlesconclusionsenbasedelsobjectiusespecífics(ohipòtesi),heudetenirtantescon-2. clusions com a objectius específics havieu plantejat a l’inici de la recerca.Heudesermoltclarspelquefaaassenyalarqueaquestaconclusióesrefereixaaquestobjectiu.S’ha3.deseremfàticisegurenelqueafirmes.Finshitothopotsacompanyad’algunesdades.No podeu incloure una cita d’un autor, és més sencill i entenedor si ho feu amb les vostres paraules.4.

Cada grup elaborarà una breu memòriadelasevarecerca.Nohauriadetenirmésde10pàginesiquenohihagiresenganxaticopiat(exceptealgunesimatges);peraixòlimiteml’extensiódelamemòria.

Cada grup també elaborarà una presentació, per exemple en format power point o pdf, que pot penjar en algunespaiwebdelcentreoenaulavirtual(http://www.issuu.com)ienfaràunaexplicacióoral.

Lespresentacionspodensermésomenyspautades,peròhaurienderespondreaunaseqüènciadelstipus:

Quèvolíeminvestigar?1.Comhohemfet?2. Quèhemtrobat?3.

Seriamoltinteressantquetinguessinunaestructuratipussimposi,oncadagruppresentalasevarecercaidesprés hi ha torns de preguntes.