ALIMENTACIÓ I CÀNCER

Clara Barnadas Nadal

Tutors: Alfons Febrer i Jordi Riba

2n de BATXILLERAT 2

IES Montserrat

Novembre de 2014

  2  

ÍNDEX

0 Introducció ...................................................................................................... 5

1 Alimentació i càncer, marc teòric ................................................................... 8

1.1 La plaga del càncer ................................................................................. 8

1.1.1 EL CÀNCER EN XIFRES ......................................................................... 8

1.1.1 DE QUÈ PARLEM? ................................................................................ 9

1.1.2 GENS RESPONSABLES DEL CÀNCER .................................................... 10

1.1.2.1 Directament responsables ........................................................ 10

1.1.2.2 Indirectament responsables ..................................................... 12

1.1.3 CONTRA LA MALALTIA ......................................................................... 13

1.1.3.1 Uns agents molt especials contra el càncer ............................. 14

1.1.3.2 Evitar la inflamació ................................................................... 15

1.1.3.3 Tallar les vies d’expansió ......................................................... 18

1.1.4 ELS FACTORS DE RISC ....................................................................... 19

1.1.4.1 El factors hereditaris ................................................................. 20

1.1.4.2 Els factors infecciosos .............................................................. 20

1.1.4.3 El factors mediambientals ........................................................ 20

1.1.4.4 Els hàbits de vida ..................................................................... 21

1.1.4.5 L’alimentació ............................................................................ 21

1.2 L’alimentació, un factor de risc important? ............................................ 22

1.2.1 MAPAMUNDI DEL CÀNCER ................................................................... 22

1.2.2 LA DIETA BUDWIG .............................................................................. 24

1.2.3 ESTUDIS REALITZATS ......................................................................... 25

1.2.3.1 Estudi sobre el càncer de pròstata ........................................... 26

1.2.3.2 Estudi sobre el càncer de mama .............................................. 28

1.3 Un terreny propici per al desenvolupament del càncer ......................... 29

1.3.1 EL SUCRE: UN ENEMIC ....................................................................... 29

1.3.2 ELS GREIXOS OMEGA-3 I OMEGA-6 ..................................................... 32

1.3.3 ELS GREIXOS “TRANS” ....................................................................... 33

  3  

1.3.4 LA MARGARINA .................................................................................. 34

1.3.5 LA CARN I LA LLET .............................................................................. 34

1.3.6 SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES EN ELS NOSTRES ALIMENTS .......................... 36

1.4 “Que el teu aliment sigui la teva medicina” ............................................ 39

1.4.1 EL TE VERD ....................................................................................... 39

1.4.2 L’OLI D’OLIVA ..................................................................................... 41

1.4.3 EL PODER DE LA SOJA ........................................................................ 41

1.4.4 LA CÚRCUMA I ALTRES ESPÈCIES ........................................................ 45

1.4.5 ELS BOLETS ...................................................................................... 48

1.4.6 L’ALL I LA CEBA .................................................................................. 48

1.4.7 LA COL, “LA VERDURA DE LES MIL VIRTUTS” .......................................... 50

1.4.8 EL TOMÀQUET ................................................................................... 53

1.4.9 DE LES FRUITES, LES MILLORS ............................................................ 55

1.4.9.1 Fruites vermelles ...................................................................... 55

1.4.9.2 Fruites de pinyol gros ............................................................... 58

1.4.9.3 Els cítrics .................................................................................. 59

1.4.10 VI I XOCOLATA, ELS DOS NEGRES ...................................................... 60

1.4.11 LA SINERGIA DELS ALIMENTS ............................................................ 64

2 Part pràctica ................................................................................................. 67

3 Conclusions .................................................................................................. 69

4 Annexos ....................................................................................................... 73

· Entrevista 1 .................................................................................................. 73

· Entrevista 2 .................................................................................................. 83

· Entrevista 3 .................................................................................................. 88

5 Bibliografia ................................................................................................... 92

  4  

AGRAÏMENTS

Agraeixo l’orientació del meu primer tutor, Alfons Febrer, i la implicació i

paciència del meu segon tutor, Jordi Riba. També agraeixo el temps que m’han

dedicat el doctor Barnadas, la doctora Eres i el nutricionista Borràs, els quals

m’han brindat una informació crucial per elaborar aquest treball..

  5  

0 Introducció

L’alimentació és el conjunt de processos pels quals passen els aliments que

ingerim, els quals aporten a l’organisme substàncies nutritives que són

l’energia o matèria primera necessària per mantenir el funcionament de la

complexa maquinària que constitueix el nostre cos. Aquestes substàncies

nutritives poden ser macronutrients (glúcids, lípids i proteïnes), micronutrients

(vitamines i minerals) o compostos fitoquímics (altres nutrients que són

presents als vegetals). Ens alimentem un mínim de tres vegades al dia, i

aquest conjunt de processos pot influir en diverses malalties. La pregunta de si

podria també influir en el desenvolupament d’un càncer va donar peu a l’inici

d’aquest treball.

L'efecte positiu de l'alimentació al nostre cos és un tema d’actualitat, així com

també ho és la relació que té l’alimentació amb el càncer. Se sent a parlar

sobre els efectes negatius de certs aliments com la brioixeria o certs tipus de

greix. Tots devem haver sentit dir “aquest aliment o producte és cancerigen” o

“la carn pot produir càncer”. Tot eren rumors, però també havia observat que

existia molta controvèrsia al voltant d’aquest tema. Així doncs, vaig decidir

estudiar el càncer relacionat amb l'alimentació, sobre la qual no crec que

tothom hi estigui ben informat.

Altres motius per realitzar aquest treball van ser, d'una banda, l’especial interès

que tinc per la bioquímica, així com també per tot el que engloba la nutrició, i

els efectes que aquesta produeix en el nostre organisme. D'altra banda, la

medicina també és un camp molt interessant en el qual estaria disposada a

dedicar temps per a la recerca. Dins de la medicina, el càncer és una malaltia

malauradament molt present actualment, i a més d'haver afectat familiars

propers, ens fa vulnerables a tots sense cap remei que asseguri la cura. És

inevitable, doncs, preguntar-se per què aquesta malaltia se’ns resisteix, tot i

trobar-nos en una època de gran avenç en tots els camps científics.

  6  

La meva metodologia va ser la següent. Vaig començar a llegir sobre el tema

en dos llibres de tipus divulgatiu, Anticancer del doctor Schreiber i Les meves

receptes anticàncer de la doctora Odile Fernández, ja que tots dos es

centraven en dietes per lluitar contra el càncer. Més tard vaig voler consultar

altres webs, però en la majoria es donava informacions i recomanacions molt

generals, com “ingerir fruites fresques i “no ingerir certs de tipus de greixos”,

mentre que els dos llibres anteriors feien referència a una llista d’aliments en

contra el càncer i especificaven les seves propietats anticancerígenes.

Tot i veure que hi ha aliments que poden tenir propietats beneficioses per

frenar el càncer, vaig voler començar informant-me sobre aspectes generals del

càncer, com aquest incideix en la població, quins factors són els que

determinen o predisposen a la malaltia i què promou l’avenç d’aquesta. Un cop

vaig trobar-hi respostes, vaig passar a exposar quina seria la nutrició adient per

prevenir o frenar el procés del càncer, examinant cadascun dels aliments de

què parlaven els dos primers llibres, amb l’ajuda de tres llibres més: La

alimentación, la 3a medicina del doctor Jean Seignalet, Los alimentós contra el

cancer dels doctors Richard Béliveau i Denis Gingras, i Que tus alimentos sean

tu medicina de Felipe Hernández Ramos. La informació d’aquests llibres la vaig

complementar amb algunes webs, sobretot recercant estudis científics a la web

“Pubmed”, on estan publicats tots els estudis científics supervisats per

especialistes. Vaig observar que existeix una certa controvèrsia sobre aliments

com, per exemple, la soja o el vi, per la qual cosa a vegades havia de buscar

en molts llocs diferents per verificar el contingut que exposava. Comprovava les

fonts dels llibres, així com també buscava i analitzava estudis de cada aliment

per la meva part. Només em quedava una cosa pendent, saber quins punts de

vista tenien especialistes de diferents camps de la medicina que es dedicaven

a temes relacionats. Així, doncs, vaig fer una entrevista al doctor Agustí

Barnadas, cap d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau; a Francesc Borràs,

nutricionista, dietista vegetarià i quinesiòleg, i a la doctora Natàlia Eres,

oncòloga que aplica alguns mètodes alternatius als seus tractaments. Aquesta

va ser la meva part pràctica.

  7  

En aquest treball em vaig proposar com a objectius determinar si la dieta pot

ser preventiva, curativa, neutra o nociva en el procés del càncer, i quins

aliments formen part d’aquesta dieta. En altres paraules: si l’alimentació pot

causar un càncer o prevenir-lo, si un cop desenvolupat pot accelerar o frenar el

procés, o si no juga cap paper, i quines pautes se segueixen amb aquesta dieta.

A partir d'aquí vaig formular la hipòtesi que, si l’alimentació pot influir

negativament i generar malalties com l’obesitat o el colesterol, també ho podria

fer en el cas del càncer, i de la mateixa manera que podia actuar negativament,

ho podria fer positivament. El meu viatge, doncs, va començar aquí.

  8  

1 Alimentació i càncer, marc teòric

1.1 La plaga del càncer

 

1.1.1 EL CÀNCER EN XIFRES

Actualment, el càncer és la segona causa de mort en els països industrialitzats.

Des del 1940 la incidència del càncer ha augmentat a tots els països

industrialitzats. Aquesta tendència s’ha accelerat des de 1975, i especialment

en la població jove. La OMS exposa que, a escala mundial, es calcula que el

2012 es va arribar als 14 milions de nous casos de càncer, una xifra que es

preveu que augmentarà fins els 22 milions anuals en els pròxims 20 anys.

També es preveu que les morts per càncer augmentin des dels aproximats 8,2

milions de casos de mort actuals fins a 13 milions. Les morts per càncer

corresponen a un 12% de totes les morts registrades a escala mundial. La

situació no està millorant: actualment, amb l’envelliment de la població, la

situació esdevé més perillosa.

Els principals càncers que afecten a la població són el de pulmó en primer lloc,

el de mama en segon lloc, i el de còlon en tercer lloc, mentre els que

provoquen un nombre més elevat de defuncions són el de pulmó, el de fetge i

el d’estómac.

Aquí a Catalunya anualment moren uns 9.800 homes i 5.900 dones a causa de

càncer. Tot i que la nostra mortalitat global per càncer se situï per sota de la

mitjana, les projeccions realitzades pel Departament de Salut de la Generalitat

de Catalunya revelen que a l’any 2020 es diagnosticaran, a la població

catalana, 26000 casos de càncer en els homes i 18300 casos en les dones.

Actualment a Catalunya es diagnostiquen aproximadament uns 33700 nous

casos de càncer per any, 20000 dels quals són en homes i 13700 en dones.

  9  

És impossible no preguntar-nos si estem davant d’una epidèmia. A continuació

veurem què és aquesta plaga que lleva tantes vides sense que nosaltres

puguem posar-hi fre.

1.1.1 DE QUÈ PARLEM?

El càncer és la conseqüència d’una proliferació descontrolada de cèl·lules, que

es divideixen sense control, i que es denominen malignes a causa de les seves

característiques anormals. La proliferació pot estar localitzada en una part del

cos i formar un tumor, o pot disseminar-se a d’altres parts, ja sigui per via

limfàtica (invasió ganglionar) o per via sanguínia (metàstasis).

Els tipus de càncer poden agrupar-se en diferents categories: carcinoma (si

comença a la pell o als teixits que recobreixen òrgans interns), sarcoma (si

comença a l’os, al cartílag, al greix, al múscul, als vasos sanguinis o a altres

teixits conjuntius), leucèmia (si comença en el teixit que forma la sang, com és

la medul·la òssia), limfoma i mieloma (si comencen a les cèl·lules del sistema

immunitari) o càncers del sistema nerviós central (que són els que tenen el seu

inici als teixits del cervell i la medul·la espinal).

El nostre organisme està sotmès a canvis continus; els teixits es renoven

periòdicament i les cèl·lules envellides donen lloc a d’altres de noves. Quan la

renovació cel·lular perd l’equilibri, es produeix aquesta multiplicació

descontrolada. Aquest fenomen té lloc per un canvi o mutació del material

genètic d’una cèl·lula, deguda a un carcinogen1 extern, a una infecció per un

virus o bacteri, o a un excés de radicals lliures2.

El desenvolupament d’un càncer és gradual, i passa per tres etapes: la iniciació,

on, a causa d’una substància cancerígena, es malmet l’ADN de manera

irreversible i es produeix una mutació; la promoció, on la cèl·lules canceroses

                                                                                                               1 Agent físic o químic que provoca càncer.

2 Molècules altament reactives que exerceixen una activitat tòxica en l’organisme per la seva capacitat de malmetre les cèl·lules sanes.

  10  

escapen dels mecanismes de defensa del cos que les obligarien a morir, i

creixen de forma autònoma i sense control; i la promoció, on les cèl·lules

transformades i totalment independent envaeixen tot el teixit on es troben fins i

tot n’envaeixen de nous.

1.1.2 GENS RESPONSABLES DEL CÀNCER

1.1.2.1 Directament responsables

Els gens que són directament responsables i que poden conduir al

desenvolupament del càncer si experimenten qualsevol canvi són els següents:

• Els oncogens

Un oncogèn és una seqüència d’àcid desoxiribonucleic (ADN) que ha

estat alterat o que ha mutat respecte de la seva forma original, el

protooncogèn. Opera com un regulador de creixement positiu, i està

involucrat en el procés de diferenciació i proliferació de les cèl·lules

normals. Un canvi en la seqüència de protooncogens o en la quantitat de

proteïna que produeix pot interferir amb la seva funció normal en la

regulació cel·lular. La majoria de les cèl·lules normals tenen una forma

programada de mort cel·lular, anomenada apoptosi, i els oncogens

activats poden causar que aquestes cèl·lules sobrevisquin i proliferin. El

creixement cel·lular descontrolat pot derivar, a la llarga, en la formació

d’un tumor cancerós.

Un exemple dels principals oncogens és la beta-catenina.

• Els gens supressors de tumors

Són gens que s’oposen a la transformació maligna de la cèl·lula, moltes

vegades controlant l’activitat dels oncogens. Quan aquests gens

pateixen alguna mutació o estan inactius, les cèl·lules no poden

  11  

respondre normalment als punts de control del cicle cel·lular, o són

incapaces de dur a terme una mort cel·lular programada (l’apoptosi).

S’han identificat nombrosos antioncogens, entre els quals es troben el

BRCA1 i el BRCA2 (que protegeixen contra el càncer de mama), l’APC i

el DCC (que protegeixen contra el càncer de còlon) i l’RB1 (que

protegeix contra el retinoblastoma).

• Els gens que activen o bloquegen l’apoptosi

L’apoptosi, com hem dit abans, és el suïcidi programat de les cèl·lules,

que es realitza per la transmissió d’alguns senyals, i que permet a

l’organisme desfer-se de determinades cèl·lules inútils o perilloses, i

entre aquestes últimes les cèl·lules que s’orienten cap a la malignitat.

L’apoptosi està controlada genèticament.

Entre els gens inhibidors es troben el bcl-2 i el bcl-XL.

• Els gens reparadors de l’ADN

El manteniment de l’estructura de l’ADN es realitza gràcies a l’acció

d’alguns enzims. Durant la mitosi (cicle cel·lular en què es produeix la

divisió del nucli de la cèl·lula, que duu gran part del material genètic), les

ADN polimerases repliquen l’ADN. En aquest procés es poden produir

errors, que poden donar com a resultat unes anomalies que són

reconegudes i reparades pels enzims Mut S, Mut I, Mut U i Mut H.

Aquests enzims estan codificats per gens anomenats reparadors de

l’ADN.

• Els gens de les telomerases

Les telomerases són les hormones que són capaces d’induir la síntesi

dels telòmers (les extremitats dels cromosomes), els quals, si no hi ha

cap anomalia, després de moltes divisions cel·lulars s’escurcen tant que

no poden donar peu a una altra mitosi i, per tant, la cèl·lula deixa de

dividir-se. En condicions normals les telomerases estan inactives, i quan

són activades és quan es pot produir la immortalitat de les cèl·lules

malignes.

  12  

1.1.2.2 Indirectament responsables

Hi ha gens que intervenen de forma indirecta en el desenvolupament del

càncer. Si deixen de funcionar o funcionen malament no originen directament

un càncer, però afavoreixen la modificació dels gens directament perillosos.

Aquests gens indirectes són:

• Els gens encarregats de catabolitzar3 els agents cancerígens exògens

En aquest apartat cal esmentar les monooxigenases dependents dels

citocroms P450, encarregades d’oxidar les substàncies cancerígenes.

L’eliminació del producte nociu és seguida d’una sulfoconjugació4 o

d’una glucuroconjugació5, en les quals intervenen altes enzims com les

glutatió-S transferases i les N-acetil transferases.

També s’ha de fer esmena dels enzims que eliminen els radicals lliures:

el superòxid dismutasa citoplàsmica, el superòxid dismutasa

mitocondrial, la catalasa i la glutatió peroxidasa.

• Els gens que codifiquen els factors de creixement:

Els factors de creixement (GF) són un conjunt de substàncies que,

juntament amb les hormones i els neurotransmissors, tenen una funció

clau per a la comunicació cel·lular. Estimulen la proliferació cel·lular

mitjançant la regulació del cicle cel·lular iniciant la mitosi, la migració

cel·lular, la diferenciació cel·lular i fins i tot l’apoptosi.

Hi ha nombrosos factors de creixement, com per exemple, l’EGF

(epithetial growth factor), l’FGF (fibroblast growth factor), el PDGF

(platelet derived growth factor), el TGFβ (transforming growth factor β),

etc.

                                                                                                               3 El catabolisme és la part del metabolisme que consisteix a transformar molècules complexes en senzilles, i en aquest procés es desprèn energia.

4 Mecanisme principal de desintoxicació de fenols i hormones sexuals. També pateixen aquesta reacció alguns alcohols i amines.

5 Procés de gran importància en el metabolisme de xenobiòtics (compostos sintetitzats al laboratori) i de substàncies endògenes, que faciliten la seva excreció per part de l’organisme.

  13  

• Els gens que codifiquen algunes hormones

Les hormones femenines més perilloses per al desenvolupament del

càncer són els estrògens, que tenen els receptors en les cèl·lules de la

mucosa uterina (endometri) i en les cèl·lules de les glàndules mamàries.

No semblen per si soles capaces de generar un càncer d’úter o mama,

però faciliten l’acció dels oncogens. En el moment en què es forma el

tumor, acceleren enormement el seu desenvolupament.

De la mateixa manera, els andrògens, sens dubte, no donen lloc per si

sols a un càncer de pròstata, però, quan aquest existeix, afavoreixen la

seva extensió i la seva disseminació metastàtica.

1.1.3 CONTRA LA MALALTIA

Quan es cau presa del càncer, tot l’organisme està en guerra. A les cèl·lules

canceroses no les frenen les restriccions que respecta un cos sa. Aquestes

cèl·lules anòmales no obeeixen els mecanismes que controlen els teixits sans,

amb la qual cosa es tornen “immortals”. Amb les substàncies que secreten

enverinen els teixits circumdants que, per falta d’espai, deixen de multiplicar-se.

Aquesta intoxicació produeix una inflamació que estimula encara més

l’expansió de les cèl·lules canceroses, a base d’envair els territoris veïns.

Finalment, es fan amb els vasos sanguinis que tenen més a prop i els forcen a

proliferar amb la finalitat que les proveeixin de l’oxigen i els nutrients que

necessiten per al creixement del que en breu es convertirà en un tumor.

No obstant això, aquestes agrupacions de cèl·lules malignes descontrolades es

descomponen i perden virulència en les circumstàncies següents:

1. Quan el sistema immunològic es mobilitza contra elles.

2. Quan l’organisme es nega a generar la inflamació sense la qual no poden

créixer ni envair nous territoris.

  14  

3. Quan els vasos sanguinis es neguen a reproduir-se i facilitar el seu

creixement.

Aquests són els mecanismes que es poden potenciar per intentar impedir

l’aparició de la malaltia. Ara bé, un cop el tumor és present, és molt difícil que

les defenses naturals per si soles siguin capaces de substituir la feina dels

tractaments convencionals, que són la quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia

per eradicar la malaltia. Però sí que es poden combinar per aconseguir una

major resistència de l’organisme davant del càncer.

1.1.3.1 Uns agents molt especials contra el càncer

Les cèl·lules NK (Natural Killers), que en català es podrien traduir com a

“cèl·lules assassines naturals”, són uns agents molt importants del sistema

immunitari. Són un tipus de limfòcits (un glòbul blanc) que, com aquests,

circulen pel cos en busca de bacteris, virus o noves cèl·lules canceroses. Quan

detecten un enemic, el rodegen i intenten enganxar-se a la seva membrana.

Després la penetren amb vesícules plenes de verí i armes químiques de la

cèl·lula NK (la perforina i els granzims). Les molècules de perforina es disposen

en forma de microanells, que s’agrupen i formen un tub que dóna pas a

l’entrada dels granzims a l’altre costat de la membrana de la cèl·lula cancerosa.

Un cop dins l’enemic, els granzims activen els mecanismes d’autodestrucció de

la cèl·lula, una ordre de suïcidi que no té més remei que obeir. Es trenca el

nucli de la cèl·lula cancerosa i aquesta explota. Les restes de cèl·lula se les

mengen els macròfags, que serien com uns recol·lectors d’escombraries del

sistema immunològic i que sempre van darrere de les NK. Aquestes cèl·lules

són capaces d’acabar amb diferents tipus de cèl·lules canceroses, en concret

les del sarcoma en els càncers de mama, pròstata, pulmó i còlon.

  15  

Un cas particular va demostrar la feina que fan les NK6. Després d’haver

injectat cèl·lules canceroses S180 (de les més virulentes) a uns ratolins que

eren objecte d’estudi sobre el metabolisme dels greixos, es va observar com a

un ratolí no li feia cap efecte la injecció de cèl·lules canceroses, ja que no patia

ascites ni cap altra anomalia. Després d’injectar-li la dosi multiplicada per 10 es

va observar el que mai s’havia vist abans: un ratolí resistent al càncer. Van

arribar a injectar-li fins a un 10 per 100 del seu pes de cèl·lules S180 sense que

aquest patís cap canvi. Es va poder observar amb el microscopi que les

cèl·lules S180 del ratolí estaven abonyegades i plenes de forats en comptes de

ser esfèriques, peludes i agressives.

Els estudis han conclòs que, com menys actius es veuen al microscopi els

glòbuls blancs NK i altres cèl·lules de la sang, més ràpidament avança el

càncer i més metàstasis fa 7 . Per tant, les cèl·lules immunitàries són

fonamentals per a la lluita contra el càncer, per la qual cosa és important

reforçar el nostre sistema immunitari. Quan aquest es debilita hi ha més

probabilitats que comencin a desenvolupar-se microtumors i a proliferar sense

control.

S’ha comprovat que el que inhibeix i el que activa les cèl·lules immunològiques

està relacionat amb l’alimentació, l’entorn, l’activitat física i les experiències

emocionals.

1.1.3.2 Evitar la inflamació

El procés pel qual tot organisme viu té la capacitat natural de reparar els seus

teixits després d’una ferida és la inflamació.

                                                                                                               6 Z. Cui, M.C. Willingham, M.A. Alexander-Miller i altres, “Spontaneous regression of advanced càncer: identification of a unique genetically determined, age-dependent trait in mice”, Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 103 (20), 2006, pàg. 7753-7758.

7 T. Whiteside i R.B. Herberman, “Characteristics of natural killer cells and lymphocyte-activated killer cells”, Immonol. Allerg. Clin. North. Am. 10,1990, pàg. 663-704

  16  

Quan un teixit es lesiona, les plaquetes de la sang ho detecten i al voltant del

teixit malmès alliberen una substància química anomenada PDGF (platelet-

derived growth factor, que vol dir factor de creixement derivat de plaquetes).

Aquesta substància alerta als glòbuls blancs del sistema immunitari perquè

produeixin una sèrie de substàncies transmissores. Aquestes substàncies són

les citocines, les quimiocines, les prostaglandines, els leucotriens i els

tromboxans. Elles dirigeixen el procés de reparació, que consisteix a dilatar els

vasos de la zona malmesa perquè altres cèl·lules immunològiques facin de

reforç, tancar la ferida activant la coagulació de la sang al voltant de

l’acumulació de plaquetes, fer permeable el teixit circumdant perquè les

cèl·lules immunològiques persegueixin els intrusos que hagin pogut entrar, i

finalment estimular el creixement de les cèl·lules del teixit perquè es

reconstrueixi el fragment que falta i fabricar petits vasos sanguinis per permetre

l’arribada d’oxigen i nutrients a la zona en reconstrucció.

Quan aquests processos essencials per a la integritat del cos i la reconstrucció

davant d’agressions estan en equilibri -és a dir, el creixement del nou teixit

s’atura quan aquest ja esta reconstruït-, les cèl·lules immunològiques activades

tornen al seu estat de vigilància perquè no continuï el procés indefinidament i

ataquin teixits sans. En els darrers anys s’ha sabut que el càncer aprofita

aquests mecanismes de reparació per envair l’organisme i destruir-lo. És l’altra

cara de la inflamació: encara que la seva funció sigui ajudar a curar creant teixit

nou, també pot facilitar el creixement del càncer. Hi ha una semblança

sorprenent entre uns mecanismes estimulats per inflamacions produïdes de

manera natural i la fabricació de tumors cancerosos. Així mateix, més de cada

sis tipus de càncers estan relacionats directament amb una inflamació crònica,

com podem observar en la taula següent:

Tipus de càncer Causa de la inflamació

Limfoma MALT Helicobacter pylori

Bronquis Sílice, amiant, fum del cigarret

  17  

Mesotelioma Amiant

Esòfag Metaplàsia de Barrett

Fetge Virus de l’hepatitis (B i C)

Estómac Gastritis causada per Helicobacter

pylori

Sarcoma de Kaposi Virus de l’herpes humà tipus 8

Bufeta Esquistosomosi

Còlon i recte Malalties inflamatòries de l’intestí

Ovaris Malaltia Inflamatòria pelviana, talc,

remodelació dels teixits

Coll de l’úter Virus del papil·loma

Les cèl·lules canceroses necessiten generar inflamació per créixer, per això es

posen a fabricar en abundància les mateixes substàncies inflamatòries que

apareixen en el procés natural de reparació de teixits: citocines,

prostaglandines i leucotriens. Són els fertilitzants que serveixen per

desenvolupar els tumors i fer més permeables les barreres que el rodegen.

Gràcies a la inflamació que produeixen, penetren en altres teixits veïns i en el

flux sanguini, migrant i establint colònies en altres parts del cos, que és el que

anomenem metàstasi. La producció de substàncies inflamatòries prossegueix

indefinidament. L’excés d’aquestes substàncies en els teixits veïns produeix el

bloqueig de l’apoptosi, per la qual cosa les cèl·lules canceroses estan

protegides de la mort. A més a més, el tumor produeix un altre efecte que

consisteix a debilitar les cèl·lules immunitàries dels voltants, ja que la producció

de factors inflamatoris torna bojos els glòbuls blancs de la zona. Les cèl·lules

NK i altres glòbuls blancs queden neutralitzats i ni tan sols intenten fer front al

tumor.

  18  

Està comprovat que les persones que presenten menors nivells d’inflamació

poden arribar a viure el doble de temps que els altres pacients, i nombrosos

estudis han demostrat que les persones que normalment prenen

antiinflamatoris (Advil, Brufeno, Nuprofeno, Ibuprofeno, Voltarén, etc.) són

menys vulnerables al càncer que les persones que no els prenen, tot i que

aquests tenen efectes secundaris que poden malmetre l’estómac i generar

gastritis o una úlcera.

El creixement i l’expansió de les cèl·lules canceroses són el resultat, en gran

mesura, d’un únic factor proinflamatori secretat per les cèl·lules del tumor.

Aquest factor es coneix com a NF-kappaB o Nuclear Factor kappa B, i la

inhibició de la seva producció aconsegueix que la majoria de les cèl·lules

canceroses es tornin mortals, a més d’impedir la metàstasi. Aquest factor té un

paper crucial en el càncer, i molts mètodes naturals són capaços de bloquejar

l’acció inflamatòria d’aquesta substància. Simplement és qüestió d’eliminar del

nostre entorn aquelles toxines que afavoreixin la inflamació, adoptar una

alimentació anticancerígena, intentar trobar un equilibri emocional (ja que

l’estrès produeix la secreció d’hormones que poden provocar processos

inflamatoris) i intentar satisfer el nostre cos amb exercici físic.

1.1.3.3 Tallar les vies d’expansió

Als anys setanta, el doctor Judah Folkman (un oficial mèdic de l’Armada dels

Estats units) va descobrir, mentre intentava inventar una manera de conservar

les reserves de sang necessàries per a les operacions quirúrgiques, un

fenomen anomenat angiogènesi. L’angiogènesi, mot que està compost per dos

vocables grecs, angio (vas) i gènesi (naixement), consisteix en la proliferació

dels vasos sanguinis. El procés transforma un petit i inofensiu grup de cèl·lules

anòmales en una enorme massa que pot envair altres òrgans. Qualsevol

intervenció que interfereixi en la creació de nous vasos sanguinis pot impedir el

creixement de tumors i mantenir-los en estat latent, ja sigui mitjançant un

determinat règim alimentari o algun altre mètode. En determinades

circumstàncies pot arribar a minvar altres tumors existents.

  19  

Els microtumors no poden convertir-se en càncers perillosos sense crear una

xarxa de vasos sanguinis per alimentar-se, per la qual cosa produeixen

angiogenina, que és una substància química que obliga els vasos a acostar-se

al microtumor i formar noves ramificacions. Un cop les cèl·lules canceroses han

fet metàstasi, només són perilloses quan poden atraure nous vasos sanguinis.

Aquesta és la raó per la qual s’explica que, un cop s’ha extirpat un tumor

quirúrgicament, puguin aparèixer noves metàstasis

Les metàstasis també poden aturar-se per l’acció de la substància química que

paralitza el creixement de nous vasos sanguinis, anomenada “antiangiogenina”,

En aquest sentit, hi ha mètodes naturals que aturen el procés d’angiogènesi i

que no tenen cap efecte secundari, com per exemple, pràctiques alimentàries

específiques que inclouen el consum de te verd, algunes espècies i herbes, i,

en general, qualsevol cosa que contribueixi a la reducció de la inflamació.

Així doncs, s’ha pogut observar que activant i reforçant el nostre sistema

immunitari, evitant els processos inflamatoris i barrant el pas al procés de

l’angiogènesi tenim molt guanyat per fer front a la malaltia. Tot i així, a

continuació veurem de què pot dependre caure presa de la malaltia o no.

1.1.4 ELS FACTORS DE RISC

Generalment la gent veu el càncer com una malaltia desencadenada per

factors incontrolables: el 89% de les persones pensa que es deu a una

predisposició genètica i més del 80% considera que els factors mediambientals,

com són la contaminació industrial o els residus de pesticides en els aliments,

són causes importants de càncer. Pel que fa als hàbits de vida, una immensa

majoria (el 92%), associa el càncer amb el consum de tabac, i menys de la

meitat creu en el paper de l’alimentació en el risc de desenvolupar aquesta

malaltia.

Si s’examinen les causes reals es pot observar que una minoria de càncers es

deuen a factors que s’escapen del nostre control.

  20  

1.1.4.1 El factors hereditaris

Els factors hereditaris en són una causa important, però no tenen el paper

essencial que la població els atribueix. Estudis realitzats fins ara indiquen que

entre el 5% i el 10% dels càncers estan causats per gens defectuosos

transmesos per l’herència. Tot i així, això no significa necessàriament tenir una

certesa respecte de l’aparició de la malaltia.

1.1.4.2 Els factors infecciosos

Es coneixen virus causants de la malaltia, com per exemple el virus del

papil·loma humà i el virus de l’hepatitis B. També algun paràsit, com és el cas

de l’esquistosoma.

1.1.4.3 El factors mediambientals

Quant a la contaminació ambiental, l’exposició a la contaminació de l’aire i

l’aigua causa aproximadament un 2% dels casos de càncer. També passa el

mateix amb els aliments contaminats amb substàncies químiques com ara els

pesticides. En els factors de risc mediambientals, hi entren l’exposició

prolongada a les radiacions ultraviolades i les radiacions ionitzants, com les de

les radiografies, les bombes atòmiques i l’espai. També poden ser factors de

risc les radiacions dels telèfons mòbils.

Nombroses substàncies es consideren cancerígenes: nitrosamines,

benzopirens, quitrans, amiant, etc. Moltes es troben en el tabac, que és la

causa de la majoria de tumors de pulmó i molts de l’aparell digestiu.

En total, els factors que no podem controlar abasten al voltant d’un 30% dels

casos de la malaltia.

  21  

1.1.4.4 Els hàbits de vida

En canvi, diversos factors directament relacionats amb els nostres hàbits de

vida, com el consum del tabac, la inactivitat física, l’obesitat, la composició de la

dieta alimentària, així com l’ús abusiu de l’alcohol i els estupefaents, són la

causa directa del desenvolupament d’un 70% de càncers aproximadament.

S’ha de remarcar la importància del tabac i l’alcohol. El tabac es veu associat a

una llarguíssima llista de problemes, tant per l’organisme (es veu directament

relacionat amb un terç dels càncers, malmet l’aparell respiratori, circulatori i

digestiu, així com també pot provocar problemes per el fetus), com per els seus

efectes secundaris que poden ser la fatiga crònica, la pèrdua del gust o l’olfacte,

etc. Les begudes alcohòliques, constituïdes bàsicament d’etanol, augmenten el

risc de presentar càncers de la cavitat oral, faringe, laringe, esòfag, fetge,

mama, còlon i recte. A més. provoquen dependència, així com també trastorns

del sistema nerviós, problemes hepàtics, hematològics, gastrointestinals,

sexuals i pel fetus.

1.1.4.5 L’alimentació

La dieta és un factor important en l’aparició i la prevenció del càncer. Un 30%

de tots els càncers estan directament relacionats amb la dieta alimentària dels

individus. Estudis epidemiològics recents han detectat una estreta relació entre

el fet de no consumir fruita i verdura i l’augment de la taxa de diversos tipus de

càncer. Es recomana una alimentació que prescindeixi d’alts continguts en

sucres refinats i greixos animals, de l’abús de l’alcohol, així com també

d’aliments cremats o cuinats a altes temperatures, ja que la seva composició

química és perjudicial. És important seguir una dieta saludable i rica en

vegetals. Som el que mengem; per tant, és un punt important a tenir en compte

i en el qual ens centrarem en aquest treball.

  22  

1.2 L’alimentació, un factor de risc important?

Com hem vist en el capítol anterior, l’alimentació és un dels factors importants

en el desenvolupament del càncer. Podríem trobar-hi una relació fixant-nos en

les regions més afectades a escala mundial i en quina alimentació segueixen.

1.2.1 MAPAMUNDI DEL CÀNCER

  23  

L’evidència de la influència dels hàbits de vida en el desenvolupament del

càncer es fa clara amb l’anàlisi de la distribució dels casos de càncer en tot el

planeta. Com podem apreciar a la imatge, la malaltia no està estesa

uniformement. En les últimes estadístiques publicades per l’Organització

Mundial de la Salut, els països que tenen una incidència més elevada són els

de l’est d’Europa (països com Hongria, Eslovàquia i República Txeca), on es

diagnostiquen entre 300 i 400 casos de càncer per cada 100.000 habitants a

l’any. Seguidament se situen els països industrialitzats occidentals, com

l’Amèrica del Nord, amb 260 casos cada 100.000 habitants. En canvi, si ens

fixem en el sud-est d’Àsia, igual que a l’Índia i a la Xina, hi ha una taxa de

càncer molt menor, ja que se situa al voltant dels 100 casos per cada 100.000

habitants.

A més, en cada país el càncer afecta de manera diferent la població, ja que en

cada un es desenvolupen uns tipus de càncer amb més freqüència. Per

exemple, deixant de banda el càncer de pulmó, en els països occidentals

industrialitzats els càncers més freqüents són el de colon, el de mama i el de

pròstata, mentre que en els països asiàtics la posició d’aquests es troba

reemplaçada pels càncers d’estómac, d’esòfag i de fetge. En algunes regions

dels Estats Units, més de 100 de 100.000 dones desenvolupen càncer de

mama, mentre que a Tailàndia són només 8 de cada100.000. Igual passa amb

el càncer de còlon. A Occident, 50 de cada 100.000 habitants en són víctimes,

mentre que a l’Índia només afecta 5 de cada 100.000 individus.

Els càncers que hem dit que afecten més a Occident, com el càncer de mama,

de còlon o de pròstata, són entre sis i setanta vegades més freqüents en

aquesta part del món que a Àsia. Però les estadístiques revelen que en els

homes asiàtics morts abans dels cinquanta anys d’edat per causes que no

tenen relació amb el càncer, s’hi han trobat microtumors precancerosos a la

pròstata en igual proporció que en els homes occidentals. D’altra banda, la taxa

del càncer de la població d’origen nipó ha igualat la nostra establerta a

l’Occident en qüestió d’una o dues generacions.

  24  

Un estudi sobre poblacions immigrants8 confirma que aquestes variacions no

es deuen a una predisposició genètica, sinó que més aviat van lligades a la

diferència d’estils de vida. En aquest estudi es comparen les xifres del càncer

que afecta a japonesos emigrats a Hawaii amb les de la població hawaiana

d’origen. Per exemple, mentre que el càncer de pròstata abans era poc comú al

Japó (14 casos entre un milió), ara es troba que augmenta fins a 10 vegades

en els immigrants japonesos (154 japonesos entre un milió), fins al punt

d’acostar-se subtilment a les xifres dels hawaians natius. A la inversa, el càncer

d’estómac, que és molt freqüent en les poblacions japoneses (1311 de

100.0000), disminueix considerablement tot acostant-se a les xifres dels

hawaians (397 casos d’un milió).

S’han realitzat més estudis sobre la freqüència de certs tipus de càncer en

diverses poblacions d’arreu del món. Tots apunten que canviar d’hàbits

alimentaris repercuteix en el càncer. La cuina oriental, rica en verdura, hidrats

de carboni complexos i baixa en matèria grassa és exemplar. El 80% de més

de dos-cents estudis realitzats mostra que una ingestió abundant de fruita i

verdura comporta una disminució important del risc de desenvolupar un càncer.

Sempre s’ha associat la cuina oriental amb la salut, ja que té una aportació

d’aliments essencials per satisfer les necessitats energètiques sense malmetre

el benestar físic i mental. Els orientals mengen poca carn vermella i

consumeixen molt peix i llegums Contràriament, la cuina occidental es basa en

aliments amb un alt contingut de proteïnes i greix d’origen animal, com la carn

vermella i els productes làctics, cosa que és molt nociva per a l’organisme. Al

desequilibri a favor dels greixos saturats se li suma el fet que la qualitat dels

aliments sigui molt baixa a causa de les repercussions dels avenços

tecnològics.

1.2.2 LA DIETA BUDWIG

Johanna Budwig va ser una científica alemanya del segle XX, que va estudiar

                                                                                                               8 Doll, R. i Peto, R. (1981), J. Natl. Cancer Inst.; 66: 1196-1305

  25  

els greixos i els seus efectes en l'organisme, així com la seva relació amb el

càncer. A partir del 1953 es va dedicar a recollir pacients terminals dels

hospitals alemanys per tractar-los a casa seva. Va desenvolupar una dieta

“anticàncer”, ja que ella tractava i curava el càncer només modificant

l’alimentació i va crear el Protocol Budwig, amb la qual va aconseguir revertir la

malaltia del 90% dels seus pacients. Aquesta dieta consistia a assegurar-se

d’ingerir suficients àcids grassos poliinsaturats, per la qual cosa recomanava

una barreja d’oli de llinosa, que és molt ric en greixos omega-3, i mató, per

conferir una millor biodisponibilitat. En segon lloc, receptava ingerir gran

quantitat de vegetals crus i preferiblement orgànics, ja que contenen molts

antioxidants. Descartava completament el consum d’aliments processats i

additius químics tòxics. En tercer lloc, recomanava l’exposició del malalt al sol

durant uns minuts al dia; i per últim una mica d’exercici físic. S’han intentat

seguir les pautes del Protocol Budwig, però sense assolir el mateix èxit que ella.

Va guanyar 7 premis Nobel de medicina, però va ser nominada amb la condició

que ella utilitzés el seu Protocol juntament amb quimioteràpia i radioteràpia, ja

que no volien que el seu negoci, que els havia costat dos-cents milions de

dòlars, se’ls enfonsés de la nit al dia. Tot i això, ella no ho va voler acceptar mai

i per això no li van atorgar cap dels premis.

Actualment es nega, per molts científics, que la seva dieta curi el càncer. I s’ha

qualificat de poc rigor científic. Potser falten estudis que corroborin que els

aliments puguin curar el càncer, i els seus estudis potser manquen de rigor

científic, però hi ha estudis que demostren la importància de l’alimentació en el

càncer.

1.2.3 ESTUDIS REALITZATS

Hi ha diversos estudis realitzats amb pacients de pròstata i de mama que

poden demostrar la incidència de l’alimentació en el càncer.

  26  

1.2.3.1 Estudi sobre el càncer de pròstata

Un d’aquests estudis9 va ser dirigit pel doctor Dean Ornish, catedràtic de

medicina de la Universitat de Califòrnia a San Francisco i fundador de l’Institut

de Recerca de Medicina Preventiva a Sausalito, Califòrnia. El 2005 va publicar

els seus resultats. Noranta-tres homes amb càncer de pròstata en fase inicial,

amb diagnòstic confirmat mitjançant biòpsia, havien escollit, amb la supervisió

del seu oncòleg, no sotmetre’s a cirurgia i deixar únicament que vigilessin el

tumor.

Anaven mesurant a intervals regulars el nivell en sang de l’antigen específic

prostàtic (PSA són les seves sigles en anglès), que és un antigen secretat pel

tumor. Si augmenta el PSA vol dir que les cèl·lules canceroses s’estan

multiplicant i que el tumor creix.

Després d’haver rebutjat tot tractament mèdic convencional durant un període

d’observació, es van poder avaluar els beneficis de l’enfocament natural en

aquest grup d’homes. Es van formar dos subgrups de pacients, fent-ho a sorts

perquè des del principi fossin estrictament comparables. El grup de control va

seguir sotmès a vigilància amb aquests mesuraments periòdics de PSA, mentre

que per a l’altre grup el doctor Ornish va establir un programa complet de salut

física i mental. Al llarg d’un any sencer aquests homes van seguir un règim

vegetarià amb complements (vitamines antioxidants E i C, més seleni i un gram

d’àcids grassos omega-3 al dia), exercici físic (passeig de 30 minuts, sis dies a

la setmana), cursos de control de l’estrès (moviments de ioga, exercicis de

respiració, visualitzacions i relaxació progressiva) i l’assistència, una hora a la

setmana, a un grup de suport integrat per altres pacients que estaven seguint

el mateix programa.

Dels quaranta-nou pacients que no havien modificat el seu estil de vida i que

s’havien limitat a fer els controls periòdics de l’evolució de la seva malaltia, sis

van veure com el seu càncer empitjorava i van haver de passar pel quiròfan

                                                                                                               9 D. Ornish, G. Weidner, W. R. Fair i altres, “Intensive lifestyle changes may affect th progression of prostate cancer”, Journal of Urilogy 174 (3), 2005, pàgs. 1065-1069, discussió 9-70.

  27  

perquè els extirpessin la pròstata, i continuar més tard amb quimioteràpia i

radioteràpia. En canvi, cap dels quaranta-un pacients que havien seguit el

programa de salut física i mental van necessitar recórrer a aquests tractaments.

En el primer grup, el nivell de PSA (que mesura el creixement del tumor) havia

pujat una mitjana del 6 per 100, deixant al marge els homes que havien hagut

d’abandonar l’estudi a causa de l’empitjorament de la seva malaltia (els seus

nivells de PSA eren encara més preocupants i haurien incrementat

enormement aquell percentatge). L’evolució d’aquest primer grup indicava que

els tumors estaven creixent, lentament però fermament. Pel que fa al segon

grup, el compost per homes que sí que havien modificat el seu estil de vida, el

PSA havia baixat una mitjana del 4 per 100, tot indicant una regressió dels

tumors en la majoria dels pacients.

Però el més impressionant de tot va ser l’efecte que va tenir aquest mètode en

l’organisme dels homes l’estil de vida dels quals havia canviat. En presència de

cèl·lules canceroses típiques de la pròstata (cèl·lules de la línia LNCaP, que

s’utilitza per analitzar diferents agents de la quimioteràpia), la seva sang tenia

set vegades més capacitat per inhibir el creixement de les cèl·lules canceroses

que la sang dels homes que no havien modificat gens el seu estil de vida.

La millor prova de la relació entre els canvis en l’estil de vida i la detenció del

creixement de les cèl·lules del càncer és que, com més diligentment havien

aplicat aquests homes els consells del doctor Ornish a la seva vida diària, més

activa era la seva sang en la lluita contra les cèl·lules del càncer.

En termes científics, això és el que denominem un “efecte resposta-dosi” i

constitueix un argument important a favor de la relació casual entre estil de vida

i càncer.

Per entendre els mecanismes moleculars que hi ha darrere d’aquestes dades,

el doctor Ornish va decidir investigar com influïen els canvis de comportament

en l’expressió dels gens de les mateixes cèl·lules de la pròstata. Va prendre

mostres de l’ARN de la pròstata dels subjectes del test abans de començar a

aplicar el programa de modificació a l’estil de vida, i ho va tornar a fer tres

mesos després. Els resultats d’aquest estudi, publicats el 2008, van estar a

l’altura del que es preveia: van indicar que el programa d’estil de vida dissenyat

  28  

pel doctor Ornish va modificar el funcionament de més de cinc-cents gens de la

pròstata, va estimular gens que tenien un efecte preventiu davant del càncer i

va inhibir aquells que afavorien el desenvolupament de la malaltia.

1.2.3.2 Estudi sobre el càncer de mama10

A la Universitat de Montreal, un equip dirigit per Parviz Ghadirian va estudiar

dones que tenien els gen BRCA-1 i BRCA-2 (cosa que fa que quasi el 80 per

100 de les seves portadores corri el risc de desenvolupar càncer de mama en

algun moment de la seva vida). Moltes dones que s’assabenten que tenen

aquests gens amb mutacions prefereixen que els amputin els pits abans que

viure amb gairebé la certesa que cauran malaltes en algun moment. No obstant

això, Ghadirian i el seu equip van observar que en determinats casos el risc de

desenvolupar el càncer disminuïa radicalment en dones portadores del gen

BRCA. El seu gran descobriment va ser que com més fruites i verdures

consumien aquestes dones genèticament en risc, menor era el risc de patir

càncer. Les dones que consumien fins a vint-i-set fruites i verdures diferents a

la setmana (una varietat que certament sembla important) van veure com

disminuïa el seu risc en un 73 per 100.

Aquests descobriments recents reafirmen la idea que potser els “gens del

càncer” no són tan perjudicials, si no es veuen estimulats per un estil de vida

poc saludable. De fet, potser només són uns gens que han respost malament a

la transformació des de les nostres ancestrals formes d’alimentació,

perfectament adaptades del nostre organisme a la nostra alimentació moderna

industrial i processada. Això explicaria, per exemple, per què dones portadores

dels gens BRCA alterats nascudes abans de la Segona Guerra Mundial

presenten entre dues i tres vegades menys risc de desenvolupar càncer de

mama que les seves filles i netes, nascudes en l’era del menjar ràpid. Potser

aquests gens tan temuts no siguin “gens del càncer” sinó “gens d’intolerància al

                                                                                                               10 P. Gharidirian, S. Narod, E. Fafard, M. Costa, A. Robidoux i A. Nkondjock, “Breast risk in relation to the joint effect of BRCA mutations and diet diveristy”, Breast Cancer Research & Treatment, 2009.

  29  

menjar ràpid”. En altres paraules, les estadístiques sobre el càncer, tal com les

coneixem, no diferencien entre persones que es conformen a acceptar

passivament el veredicte mèdic i aquelles que mobilitzen les seves pròpies

defenses naturals. L’estudi demostra que, encara que no es pot demostrar que

hi hagi cap mètode natural que curi el càncer, tampoc hi ha una fatalitat

inherent.

1.3 Un terreny propici per al desenvolupament del càncer

1.3.1 EL SUCRE: UN ENEMIC

Avui en dia el consum del sucre és exagerat. Quan els nostres gens es van

desenvolupar va ser en un entorn en el qual cada individu consumia un màxim

de 2 quilograms de mel a l’any, i a partir del 1830 el consum de sucre es va

incrementar fins a uns 5 quilograms a l’any. A finals del segle XX va arribar als

70 quilograms de sucre a l’any, una quantitat excessiva.

Està demostrat que el consum de glucosa té un paper molt important en el

metabolisme dels tumors malignes: el càncer s’alimenta de sucre. De fet, la

TEP (tomografia per emissió de positrons), que és una prova que s’utilitza per

detectar la presència de càncer, consisteix a mesurar les àrees del cos que

més glucosa consumeixen, i si es destaca una zona en concret per l’excessiu

sucre, probablement això sigui degut a la presència de càncer.

Quan ingerim sucre o farines blanques, és a dir, aliments amb un “índex

glucèmic” alt, els nivells de sucre a la sang augmenten i el cos allibera una dosi

d’insulina necessària per permetre la penetració de la glucosa a les cèl·lules.

Acte seguit el cos allibera una molècula anomenada IGF (insulin-like growth

factor, factor de creixement semblant a la insulina), que és produïda per

estimular el creixement i la proliferació cel·lular. Per tant, prendre sucre

estimula el creixement dels teixits. A més a més, la insulina i l’IGF potencien els

factors de la inflamació i actuen com adob de tumors.

  30  

El càncer es troba relacionat amb l’excés de consum de sucre, ja que està

relacionat amb l’excés d’insulina i IGF en el nostre organisme. Especialment els

índexs glucèmics (que és l’índex glucèmic) elevats tenen una gran incidència

en el desenvolupament del càncer de pàncrees, el de còlon i el d’ovaris.

A més d’estimular el creixement de les cèl·lules canceroses, també ajuden a

envair teixits veïns. I està comprovat que la reducció important de sucres

refinats i farines blanques té un efecte important en aquestes dues molècules

en la composició molecular d’aquests dos aliments. Per exemple, té una

conseqüència molt visible en la pell, ja que, quan es redueix el consum

d’aquests dos aliments, mostra un aspecte molt més sa.

Les cèl·lules tumorals, per tal de facilitar el seu creixement i la progressió,

creen un microambient al seu voltant que és àcid, amb falta d’oxigen i ric en

àcid làctic. El pH extracel·lular d’aquestes cèl·lules oscil·la entre 6,5 i 6,9

mentre que el de les cèl·lules normals, que és més alcalí, oscil·la entre 7,2 i 7,5.

Aquesta acidesa és responsable de la promoció i progressió de tumors, així

com també de la resistència a la quimioteràpia i la radioteràpia en alguns casos.

Els tumors expulsen l’àcid a l’exterior, i amb això causen irritació i inflamació i

l’aparició de metàstasi. Com més alt sigui el grau d’acidesa al voltant d’un

càncer, més agressiu serà i més facilitats tindrà de crear metàstasis. Com ja

hem vist, el tumor necessita nutrients i per això crea nous vasos sanguinis,

però la quantitat d’oxigen que arriba a la cèl·lula és molt petita. Així doncs, el

tumor ha de crear energia en un ambient amb falta d’oxigen, el qual és

essencial per transformar la glucosa dels aliments en energia. El que fa la

cèl·lula cancerosa és recórrer a la glicòlisi, que és un mecanisme que

transforma la glucosa sense necessitat d’oxigen, gràcies al factor de

creixement per hipòxia (falta d’oxigen). La glicòlisi necessita molta glucosa per

aconseguir la mateixa quantitat d’energia que amb l’oxigen, i a més produeix

molts radicals lliures i àcid làctic, que malmeten altres cèl·lules i creen més

acidesa. Com que necessita molta glucosa, aconsegueix aquest sucre elevant

el nombre de receptors d’insulina a la membrana de la cèl·lula, per captar tota

la glucosa que circula a la sang. Com més acidesa i més hipòxia, més agressiu

és el tumor.

  31  

En resum, seria important evitar consumir aliments amb un índex glucèmic

elevat, i substituir-los per aliments amb índex glucèmic baix.

Els sucres blancs o morenos, la mel, el xarop d’auró, el xarop de fructosa, el

xarop de blat i la dextrosa podrien substituir-se per extractes naturals

edulcorants com el xarop d’atzavara, l’estèvia, el xilitol, la glicina i la xocolata

negra (amb més de 70% de cacau).

Pel que fa a les farines blanques, com ara el pa blanc, la pasta (sobretot massa

cuita), l’arròs blanc, la brioixeria, les galetes d’arròs i els cereals refinats i

ensucrats, es poden substituir per cereals integrals variats, com el pa

multicereals, l’arròs integral o basmati, la pasta i els fideus cuinats al punt

(semiintegrals o de cereals preferiblement), quinoa, mill i blat sarraí.

Seria recomanable substituir les patates (sobretot el puré de patates) per

moniato, llenties, pèsols i mongetes. Així com també els Corn Flakes i l’arròs

inflat per musli, flocs de civada, All Bran i cereals com els Special K.

Tot el que són confitures, melmelades i gelatines, fruita cuinada amb sucre o

fruita en almívar seria bo canviar-ho per fruita en el seu estat natural, i en

especial per nabius, cireres i gerds, ja que ajuden a regular els nivells de sucre

a la sang.

És important reduir les begudes edulcorades com els sucs industrials de fruita i

els refrescos carbonatats i consumir aigua amb llimona, farigola o sàlvia i te

verd sense sucre (ens hi centrarem més endavant). L’alcohol s’ha d’eliminar, tot

i que no és dolent si es pren un vas de vi negre al dia durant un àpat.

La ingesta d’all i la ceba barrejats amb altres aliments ajuden a reduir els pics

de la insulina.

  32  

1.3.2 ELS GREIXOS OMEGA-3 I OMEGA-6

El nostre equilibri fisiològic depèn en gran mesura de l’equilibri entre omega-3 i

omega-6 del nostre cos, que dependrà de com respectem les necessitats i la

fisiologia dels animals que ens alimenten.

L’herba de primavera, que és l’estació en què les vaques donen a llum en el

cicle natural, és una font molt rica en àcids omega-3, per tant, la llet que surt de

vaques criades en pastures i els derivats d’aquesta llet (mantega, nata, iogurt i

formatge) contenen una alta concentració en aquests grassos. El mateix passa

amb la carn procedent de vaques que han pasturat en herba i amb els ous de

pollastres criats en llibertat a base de farratge.

Davant l’augment de demanda de producció de làctics i carn i la necessitat de

produir el màxim i haver de reduir l’espai, una gran part dels grangers han optat

per criar els animals en establiments tancats i alimentats amb blat de moro,

soja i blat, que no contenen pràcticament cap àcid gras omega-3 i que són rics

en àcids omega-6.

Els àcids omega-3 i omega-6 es denominen “essencials” perquè el cos humà

no els pot fabricar i la quantitat present en el nostre organisme depèn

directament de la quantitat que consumim en el que mengem. Això vol dir que

els obtindrem a partir de vaques i pollastres que n’han ingerit. Si aquests

animals mengen herba, la carn, la llet i els ous ens aportaran un perfecte

equilibri entre omega-3 i omega-6. Però si aquests animals han estat alimentats

per blat i soja, el desequilibri al nostre organisme és important. Dins el nostre

cos, els omega-6 faciliten l’emmagatzematge de grasses i afavoreixen la

rigidesa de les cèl·lules, a l’hora que també la coagulació i la inflamació. A més

a més, estimulen la producció de cèl·lules grasses (adiposes) des del

naixement. En canvi, les omega-3 estan relacionades amb el sistema nerviós,

fan que les membranes cel·lulars siguin més flexibles i que la inflamació es

redueixi. A més, limiten la producció de cèl·lules grasses.

A més a més, l’àcid gras CLA (àcid linoleic combinat) és un dels raríssims

components de la nostra alimentació d’origen animal que té possibles beneficis

  33  

contra el càncer, i es troba fonamentalment en el formatge, però només si

aquest prové d’animals alimentats amb pastures. Per tant, en trastocar

l’alimentació dels animals, hem eliminat l’únic benefici que ens podrien haver

aportat.

Les condicions de vida dels animals que ens alimenten són importants per a la

nostra salut, així com també per a la seva. Podem modificar els nivells de

greixos omega-6 i omega-3 només alimentant bé els animals que ens els

proporcionen.

La llinosa o la llavor del lli és l’única que conté més omega-3 que omega-6 (tres

vegades més) en tot el regne vegetal. Si els animals ingerissin llinosa en una

quantitat del 5 per 100 de tota la seva alimentació, el contingut dels seus

productes en omega-3 augmentaria significativament.

Cal anar amb compte, ja que els productes “ecològics” tenen pocs o cap

pesticida, hormones i antibiòtics, però no necessàriament presenten un bon

equilibri entre els omega-3 i omega-6. Seria bo buscar etiquetes que

especifiquessin el tipus d’alimentació de l’animal del qual procedeix.

1.3.3 ELS GREIXOS “TRANS”

A més de la margarina, també altres productes industrials com les galetes, els

productes preparats, les quiches, les patates fregides, etc., contenen greixos

vegetals hidrogenats o parcialment hidrogenats, també anomenats greixos

“trans” (trans perquè indica el tipus d’enllaç molecular que canvia de doble a

simple, així com les propietats nutricionals i dietètiques dels aliments que les

contenen).

Es tracta d’àcids grassos insaturats, d’olis omega-6, gairebé sempre el de soja i

a vegades el de margalló o el de colza, que han estat alterats de manera que a

temperatura ambient es conservin en estat sòlid, quan normalment serien

líquids fins i tot dins la nevera. La conseqüència d’aquesta alteració és que, a

més de ser més difícils de digerir, són més inflamatoris que els olis omega-6 en

  34  

el seu estat natural. Com que és un avantatge que no es facin malbé, moltes

indústries els utilitzen en molts aliments industrials que han de passar unes

quantes setmanes o mesos en pretatgeries de supermercat.

S’ha demostrat una incidència d’aquests olis en el procés del càncer. Un estudi

portat a terme per l’Institut Nacional Francès de Salut i Investigació Mèdica,

després de realitzar l’estudi amb vint-i-cinc mil dones europees, que el risc de

patir càncer de mama augmenta si aquestes tenen uns alts nivells de greixos

trans a la sang.

1.3.4 LA MARGARINA

L’aparició de la margarina des dels anys setanta ha alterat la nostra alimentació

cap a pitjor, igual que els greixos hidrogenats o parcialment hidrogenats. Des

que als anys cinquanta es va descobrir que els greixos animals tenien a veure

amb malalties cardiovasculars, la indústria alimentària i molts nutricionistes van

encoratjar la gent a prendre margarina “vegetal” en comptes de mantega. El

problema és que la margarina normalment es basa en oli de gira-sol (amb

setanta vegades més àcids omega-6 que omega-3), oli de soja (set vegades

més) i oli de colza (amb tres vegades més omega-6 que omega-3). Va ajudar a

reduir els nivells de colesterol, però va provocar un efecte de trastorn

inflamatori que, fins i tot en alguns països va provocar atacs de cor. També

genera greixos trans.

1.3.5 LA CARN I LA LLET

S’ha vist que els productes làctics i la carn representen més d’un 90 per cent

de l’exposició de l’home a substàncies contaminants conegudes, entre les

quals es troben la dioxina, els PCB (bifenils policlorats) i determinats pesticides

que persisteixen en el medi ambient encara que se n’hagi prohibit l’ús fa anys.

  35  

El consum de grans quantitats de carn vermella s’ha associat amb un

increment de la probabilitat de tenir càncer, sobretot en el cas del càncer de

còlon-recte, d’esòfag, d’estómac, de pròstata, de bufeta i de mama. La carn és

rica en greixos saturats11 i greixos trans, i les dietes riques en greixos estimulen

la producció d’estrògens, en particular l’estradiol, que es pot associar al càncer

de mama en nivells alts. El contingut de fibra a la carn és nul, per la qual cosa

s’associa al càncer de còlon. Com hem dit abans, molts animals solen ser

alimentats amb pinsos rics en omega-6, que estimulen la inflamació. Per últim,

la carn està plena de tòxics. Aquests tòxics poden ser substàncies

cancerígenes generades durant la cocció de la carn (amines heterocícliques i

benzopirens); nitrits i nitrats provinents dels additius perquè la carn no es vegi

en mal estat i que són també uns importants agents cancerígens; substàncies

generades a causa de la descomposició de l’animal (cadaverines,

putrefaccines, leucomanies i àcid làctic); arsènic; dietilestilestrol, que és una

hormona estimulant del creixement dels animals; i el bisfenol A, procedent dels

plàstics o substàncies tòxiques per envasar la carn.

La carn també proporciona nutrients positius per al cos, però seria convenient

reduir-ne el seu consum.

El disseny de l’ésser humà és capaç de fer que un bebè pugui assimilar

completament les caseïnes (proteïnes de la llet) de la llet materna. Bevem llet

perquè la indústria làctia ens ho “imposa”, però no per una necessitat del nostre

organisme.

Per digerir la lactosa, que és el sucre de la llet, necessitem l’acció de l’enzim

lactasa. Els mamífers produïm la lactasa fins al final del període de

deslletament, i va disminuint amb el pas del temps, per la qual cosa cada

vegada tolerem menys la llet a mesura que ens fem grans.

La proteïna IGF-1 promou la proliferació cel·lular, mentre que la proteïna

IGFBP-3, quan s’uneix amb la proteïna IGF-1, en disminueix el potencial. Però,

                                                                                                               11 Àcids grassos amb tots els enllaços de la cadena de carbonis simples, que solen ser sòlids a temperatura ambient. La majoria es troben en productes animals, tot i que també n’hi ha al coco o la palma. La majoria de productes industrials tenen un alt contingut en greixos saturats.

  36  

com més llet, més problemes tindrà l’IGFBP-3 per actuar. La caseïna produeix

un augment d’IGF-1 i s’ha relacionat amb el càncer.

La llet i els seus derivats contenen àcid araquidònic, precursor de

prostaglandines PGE2, que estimula els processos d’inflamació i al·lèrgics.

Les llets vegetals són una bona alternativa a la llet animal.

1.3.6 SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES EN ELS NOSTRES ALIMENTS

El paper dels productes sintètics, cada cop més freqüents en el medi ambient,

és cada cop més preocupant. Els factors mediambientals tenen un impacte

causal molt més gran que la predisposició genètica, com és l’efecte del

xenoestrogen que produeixen els pesticides i els herbicides presents en els

nostres aliments, igual que en alguns articles de cosmètica, i del qual en

parlem més endavant.

Moltes substàncies contaminants que són presents en el medi ambient són

“pertorbadors hormonals”, que vol dir que la seva estructura imita la de les

hormones humanes, de tal manera que poden activar les hormones de manera

anormal. Molts dels càncers que hem anomenat anteriorment són “hormona-

dependents”, per això es tracten amb antagonistes hormonals. Aquestes

substàncies contaminants tenen la capacitat d’activar el creixement cel·lular de

les cèl·lules canceroses, activant les hormones, que duen a terme una sèrie de

reaccions que comporten un creixement destructiu. Molts d’aquests

pertorbadors hormonals imiten els estrògens, i Devra Lee Davis els va

anomenar “xenoestrògens”, ja que xeno en grec vol dir estrany. També s’han

relacionat els xenoestrògens amb el càncer de cervell. Aquests

“xenoestrògens” són molt presents en herbicides i pesticides, els quals acaben

formant part de l’aliment del bestiar i, per tant, del seu greix. També formen part

de certs plàstics i alguns derivats dels processos industrials d’eliminació als

quals estem exposats regularment. Fins i tot es troben en productes de neteja i

cosmètica. S’ha demostrat que el xenoestrogen bisfenol-A (BPA) augmenta la

propensió a desenvolupar càncer durant l’edat adulta, molt més tard d’estar

  37  

exposat al producte. L’exposició al BPA durant el període de gestació pot

produir alteracions morfològiques en la glàndula mamària fetal, tant en

l’estroma com en l’epiteli. A més a més, pot afectar també l’hipotàlem i,

consegüentment, la regulació d’hormones que controlen el desenvolupament,

el creixement i la funcionalitat de les glàndules mamàries. El BPA també

bloqueja l’efecte de nombrosos agents de quimioteràpia del càncer de mama.

Moltes substàncies que indueixen el càncer es troben acumulades en el greix,

entre d’altres les substàncies del fum del cigarret, on hi ha el molt tòxic benzè-

[A]-pirè dels additius, una de les substàncies cancerígenes més agressives que

es coneixen. Entre els càncers que més han augmentat en el món occidental

es troben aquells en què el teixit malmès conté greix o n’està rodejat, com és el

cas del càncer de mama, d’ovaris, de pròstata, de còlon i del sistema limfàtic.

El BPA és un dels components del PVC (clorur de polivinil), o plàstic endurit. El

PVC es troba a tot arreu: dins les llaunes de refresc, en els biberons infantils,

en les terrines de plàstic del menjar, en els bullidors elèctrics, en els recipients

aptes per a microones i altres recipients de plàstic, així com també en llaunes

de menjar. Quan el plàstic PCV es sotmet a altes temperatures durant el procés

d’esterilització del menjar envasat es difon BPA. S’hauria d’intentar no utilitzar

envasos amb BPA, així com intentar evitar els líquids que han estat en contacte

amb plàstics durs de policarbonat, com els dispensador d’aigua de les oficines,

o les ampolles reutilitzables dels esportistes, ja que també desprenen BPA.

No se sap del cert si el risc relacionat amb el consum de carn és degut a les

substàncies químiques contaminants organoclorades del greix de la carn, ja

que els productes utilitzats per conservar l’aliment en bon estat un cop és mort

són substàncies cancerígenes conegudes. A part que el plàstic amb què

s’empaqueta la carn sigui productor de xenoestrògens. A més, quan es crema

la carn, aquesta allibera amines aromàtiques heterocícliques, que són unes

molècules que, quan entren en contacte amb la cromatina la desestabilitzen i

poden ser un factor de risc a l’hora de desenvolupar càncer. Els hidrocarburs

aromàtics policíclics presents en els rostits i els fumats i els compostos

nitrogenats en aliments fumats, saladures i escabetxos s’han relacionat amb un

major risc d’aparició de neoplàsies d’estómac i colon.

  38  

També s’ha vist que les verdures de qualsevol mercat contenen cent vegades

menys substàncies contaminants que la carn i que la llet ecològica12 o orgànica

està menys contaminada que la convencional.

Els colorants, edulcorants i conservants també han estat relacionats amb un

increment del risc d’algunes neoplàsies digestives. Moltes substàncies

s’afegeixen als aliments per poder prolongar la seva estada a la prestatgeria o

al magatzem del supermercat o per millorar el seu color, sabor o textura.

Els additius nous han de ser aprovats per la Direcció d’Aliments i Medicaments

(FDA en anglès) dels Estats Units mitjançant proves en animals de laboratori

per tal que aquests no tinguin cap efecte sobre el càncer. En general, hi ha

quantitats molt petites d’additius en els aliments, i fins i tot alguns són nutritius,

com per exemple la vitamina C i E que s’afegeixen com a conservants d’alguns

aliments. En el processament d’aliments s’elimina una gran proporció de

compostos que poden reduir el risc de patir càncer, com per exemple la fibra.

En el cas de la carn, s’hi afegeixen compostos que poden ser causants del

càncer. Entre aquests compostos es troben hormones i anticossos, petites

quantitats de pesticides i herbicides dels aliments vegetals i compostos com

l’esmentat anteriorment BPA, que es transmet a l’aliment a través de l’envàs.

Molts no estan reconeguts com a causants directes del càncer, però poden

influir en el risc de patir-ne.

D’altra banda tenim els metalls pesants, com ara el cadmi o el mercuri, que es

troben continguts en el peix, o es transmeten a través de la contaminació o per

la seva presència natural a la terra o a l’aigua. Aquestes substàncies químiques

són altament contaminants.

Molts productes alimentaris, com per exemple les espècies i la carn, s’irradien

per eliminar el risc de contaminació bacterial i enverinament. Se sap que la

radiació és causant del càncer, tot i que la radiació no romangui en els aliments.

Tornant als aliments ecològics o orgànics, que són els que són lliures de

substàncies químiques, antibiòtics i hormones, també en formen part els que

                                                                                                               12 Els productes ecològics són aquells que es cultiven amb fertilitzants naturals, sense pesticides químics.

  39  

no han estat modificats genèticament o irradiats. Els productes etiquetats com

a tals han de complir aquestes condicions. Aquests aliments han estat

estudiats i, en analitzar el seu contingut nutricional en fruites i verdures, s’ha

vist que la majoria tenen un major contingut nutricional que els convencionals

1.4 “Que el teu aliment sigui la teva medicina”

Ja ho deia Hipòcrates l’any 460 aC. L’aliment actua tots els dies, tres vegades

com a mínim, per la qual cosa té una influència considerable en els

mecanismes biològics que acceleren o frenen el creixement de càncer. Així

com hi ha determinats aliments que poden actuar com a fertilitzants de tumors,

hi ha d’altres que, al contrari, contenen valuoses molècules que funcionen en

contra del càncer. A la naturalesa els vegetals estan proveïts de molècules que

els defensen sense haver de fugir en cas d’agressió bacteriana, d’insectes, o

davant del mal temps i són uns compostos fitoquímics que tenen propietats

antimicrobianes, antifúngiques i insecticides, que actuen sobre els mecanismes

biològics dels agressors. També tenen propietats antioxidants que el que fan és

protegir les cèl·lules de les plantes de la humitat i els rajos de sol (eviten que

les cèl·lules s’oxidin davant dels corrosius efectes de l’oxigen).

1.4.1 EL TE VERD

El te verd ha format, al llarg dels segles una part important dels costums dels

països asiàtics, no només des del punt de vist gastronòmic sinó també per la

seva importància a l’hora de prevenir i tractar malalties. És un dels punts amb

els quals alguns justifiquen la diferència del percentatge de càncer observat en

els asiàtics i en els occidentals. Té propietats anticancerígenes molt potents.

El te verd creix en climes especialment humits, la qual cosa el fa portador de

polifenols anomenats catequines en gran quantitat. Les catequines són

molècules complexes que desenvolupen un paper molt important en la

  40  

fisiologia de la planta i posseeixen propietats antifúngiques i antibacterianes

que oposen resistència a la invasió d’un gran nombre d’agents patògens. Una

de les catequines, l’EGCG (galato d’epigalocatequina), és una de les molècules

tradicionals més poderoses contra la formació de nous vasos sanguinis per part

de les molècules canceroses. En el cas del te negre, l’EGCG es destrueix

durant la fermentació. Després de prendre dues o tres tasses de té hi ha gran

abundància d’EGCG a la sang, que es propaga per tot el cos a través dels

capil·lars i rodeja i nodreix a totes les cèl·lules de l’organisme. L’EGCG es

diposita sobre la superfície de les cèl·lules i bloqueja els receptors que donen

el senyal que permet que les cèl·lules estranyes, com les canceroses, penetrin

en els teixits circumdants. L’EGCG també bloqueja els receptors que emeten el

senyal de formació de nous vasos sanguinis. Un cop bloquejats els receptors,

aquests ja no poden respondre a les ordres de les cèl·lules canceroses

mitjançant la inflamació, i no poden envair altres teixits i fabricar nous vasos.

S’ha observat que aquesta molècula frena substancialment el creixement de la

leucèmia, el càncer de mama, de pròstata, de ronyó, de pell i de boca. A més a

més, el te verd actua com a desintoxicant de l’organisme, ja que activa els

mecanismes del fetge capaços d’eliminar les toxines cancerígenes.

Per últim, l’efecte de l’ECGC és encara més potent si es combina amb altres

molècules de propietats similars, com la soja. Quan es pren te verd i soja en, la

combinació augmenta els efectes protectors observats quan es prenen per

separat. Això és vàlid tant per al càncer de mama com de pròstata.

Tot i així, però, s’ha de remarcar que no tots els tes verds tenen el mateix

contingut en EGCG, ja que depèn del lloc de cultiu, la diversitat de plantes

utilitzades, l’estació de l’any en què es recull i els processos de fabricació. El te

verd japonès conté molta més EGCG que el te xinès. També és important

destacar que tindrà més polifenols si el temps d’infusió és d’entre 8 i 10 minuts.

Seria recomanable beure com a mínim tres tasses de te al dia per tal d’introduir

una bona quantitat de molècules que ajudin a prevenir o a fer front a la malaltia.

  41  

1.4.2 L’OLI D’OLIVA

Està demostrat en estudis epidemiològics que la dieta mediterrània és molt

saludable, encara que contingui una part significativa de greixos. En general les

persones que segueixen una dieta mediterrània es veuen molt menys

afectades, de mitjana, per malalties degeneratives, malalties cardíaques i

càncer.

Un ingredient essencial en la cuina mediterrània són les olives i l’oli que

s’extreu d’aquestes. S’ha demostrat que les olives contenen amb gran

abundància antioxidants, en particular polifenols presents en les fulles, en les

olives mateixes, en l’oli d’oliva verge i en els residus de l’almàssera. Els

polifenols eliminen radicals lliures i tenen efectes antiinflamatoris. El polifenol

més freqüent present en les olives és l’oleuropeïna, i aquest s’ha vist que pot

inhibir el creixement i/o induir fortament la mort cel·lular per apoptosi en

diverses línies cel·lulars del càncer HeLa. Amés, si l’oli és verge, conté

secoiridoides i lignans, que també són elements antioxidants, i totes aquestes

substàncies plegades produeixen un efecte de protecció contra el càncer de

mama, de còlon i d’úter.

A més a més, s’ha determinat que els agents químics presents en l’oli d’oliva,

els polifenols i l’àcid oleic, són capaços d’inhibir el gen HER2, relacionat amb el

càncer de mama.

El problema és que per aconseguir aquest resultat hauríem d’ingerir unes

quantitats d’oli que són difícils d’aconseguir. Tot i així, es recomana que l’oli

d’oliva formi part de l’alimentació diària.

1.4.3 EL PODER DE LA SOJA

La soja és un dels aliments bastant desconegut per la població occidental,

només una minoria de persones l’han integrat a la seva alimentació. A Japó el

consum quotidià mitjà de soja és aproximadament de 65 grams i a Xina de 40

  42  

grams, mentre que als països occidentals no supera 1 gram. Les seves fonts

principals són: les faves de soja naturals, el miso, la salsa de soja, les faves de

soja torrades, el tofu i la llet de soja. Tots aquests productes excepte l’oli de

soja (conegut molts cops com “oli vegetal”) i la salsa de soja, contenen

importants molècules fitoquímiques anticancerígenes. Aquests compostos

fitoquímics són un grup de polifenols que s’anomenen isoflavones. Aquestes

poden influir sobre diverses accions associades al creixement incontrolat de les

cèl·lules canceroses. Les principals isoflavones de la soja són la genisteïna i la

daidzeïna, i una característica interessant de les isoflavones és que

s’assemblen molt als estrògens. És per això que a vegades reben el nom de

fitoestrògens. La genisteïna és considerada la principal molècula responsable

dels efectes anticancerosos per la seva capacitat de bloquejar l’activitat de

diversos enzims implicats en la proliferació incontrolada de les cèl·lules

tumorals, i de provocar una detenció del creixement en aquests.

A més, els fitoestrògens també podrien actuar com a antiestrògens i disminuir

la resposta de les cèl·lules a aquestes hormones. Això és degut al fet que la

genisteïna és capaç d’unir-se al receptor dels estrògens, però amb una afinitat

més dèbil que no permet induir una resposta tan forta com la provocada per

l’hormona. Però la semblança estructural de la genisteïna li permet ocupar

l’espai utilitzat per l’estrogen, amb la qual cosa disminueix la seva unió al

receptor, i amb això els efectes biològics despresos d’aquesta interacció.

Aquest mecanisme és semblant al que produeix el tamoxifèn, que és un fàrmac

utilitzat per combatre el càncer de mama i posseeix una afinitat amb els

receptors d’estrògens idèntica a la de la genisteïna.

Els càncers de mama i de pròstata són “hormono-dependents”, el seu

creixement depèn, en gran mesura, de la concentració d’hormones sexuals en

la sang. En condicions normals aquesta quantitat en l’organisme està regulada

per sistemes de control, per evitar el creixement il·limitat. Els estrògens són

potents estimulants del creixement de teixits, i una quantitat massa elevada a la

sang pot acabar en un creixement incontrolat i causar un càncer. Per aquest

motiu, en els casos de càncer de mama s’observen més estrògens a la sang

que en un organisme sense càncer. Si ens alimentem amb una quantitat

excessiva de greix animal i, consegüentment, hi ha una sobrecàrrega corporal,

  43  

estem exposant-nos a un factor de risc molt important per al desenvolupament

de certs càncers hormonodependents, com ara el càncer d’ovari i d’endometri.

L’obesitat comporta unes quantitats elevades d’insulina a la sang que poden

modificar els nivells d’estrògens i de progesterona en l’organisme. En el cas del

càncer de pròstata, està demostrat que els andrògens contribueixen clarament

al desenvolupament del càncer. El creixement excessiu de la pròstata està

relacionat amb factors d’origen alimentari que afavoreixen la progressió de la

malaltia, com la matèria grassa d’origen animal i l’obesitat. La protecció de la

soja contra el càncer de pròstata aniria més enllà de fer efecte sobre els

receptors dels andrògens, sinó que implicaria també una activitat inhibidora de

receptors del factor de creixement i d’angiogènesi.

Alguns estudis han demostrar la relació de la soja amb un paper de protecció

davant del càncer de mama, mentre que hi ha un petit grup d’estudis que no

n’han determinat cap. De totes maneres, els que no han determinat res han

estat realitzats amb unes quantitats d’isoflavones molt baixes.

A més, un factor clar en la disminució del percentatge de càncer de mama és

l’edat en què s’inicia el consum de productes que contenen soja. En dones que

estan en el període prepuberal i l’adolescència, s’observa una relació important

entre la disminució de càncers i el consum de soja a edats joves, que sembla

tenir un important efecte més tard, inclús en dones que disminueixen el consum

en arribar a l’edat adulta.

Els càncers hormonodependents són molt comuns a Occident, mentre que no

ho són tant a Orient. La diferència en la presència de la soja i de percentatge

de càncer observat en ambdues regions podria suggerir que hi ha una relació

amb la capacitat de les isoflavones com la gestaïna per reduir una resposta a

les hormones i, per tant, la seva capacitat d’estimular el creixement de les

cèl·lules dels teixits afectats.

Existeix controvèrsia sobre el consum de la soja en dos casos molt concrets: el

de les dones menopàusiques i el de les que tenen o han tingut un càncer de

mama. Aquesta controvèrsia es basa en el paper de les isoflavones en actuar

com ho fan els estrògens, així com en els resultats contradictoris obtinguts en

animals de laboratori als quals s’ha injectat tumors mamaris. La menopausa

  44  

està causada per la caiguda radical de la concentració d’hormones sexuals

femenines en la sang, la qual cosa deté les funcions reproductores amb

l’envelliment. Aquest fenomen moltes vegades ve acompanyat de trastorns

entre els quals s’inclou l’augment del risc de malalties cardíaques i la debilitació

de la massa òssia (osteoporosi). Per disminuir els efectes negatius de la

reducció hormonal i aportar a l’organisme les hormones que falten, s’ha

desenvolupat un tractament hormonal substitutiu que s’anomena

hormonoteràpia. El problema és que els beneficis d’aquest tractament

s’associen a un augment global del risc per a la salut d’aquestes dones. Es

pensa freqüentment en la utilització de productes rics en isoflavones com a

alternativa a aquest tractament. Els productes enriquits amb isoflavones s’han

posat al mercat, i susciten certa inquietud, ja que acceleren el

desenvolupament del càncer de mama en rates de laboratori amb una

concentració d’estrògens baixa, com és el cas de les menopàusiques. Un altre

estudi ha mostrat que l’administració d’un preparat de proteïnes de soja a

dones de 30 a 58 anys provoca una elevació de marcadors sanguinis associats

al risc de desenvolupar càncer de mama. En conjunt aquestes dades han

conduït molta gent a pensar que les dones menopàusiques o les que han patit

càncer de mama haurien d’anul·lar el consum de soja. Tot i així, aquest efecte

perjudicial del qual hem parlat és més aviat del que fa als preparats enriquits

amb isoflavones, que tenen poc a veure amb els aliments sencers a base de

soja. El que hauríem de fer és introduir la soja de manera progressiva en

l’alimentació diària, ja que l’administració d’altes dosis d’isoflavones pures, com

qualsevol hormona, poden induir una resposta exagerada dels teixits.

En el cas de les dones que han tingut càncer de mama la situació és més

complexa. Alguns investigadors han llançat la hipòtesis que la capacitat de les

isoflavones de la soja interactuen amb el receptor dels estrògens i que això

podria afavorir el desenvolupament de tumors mamaris en el cas de dones amb

concentracions baixes d’estrògens i amb tumors residuals o existents.

Preparats enriquits amb isoflavones a rates portadores de tumors mamaris van

provocar un major creixement dels tumors. És clar que les dones afectades per

un càncer de mama han d’evitar completament qualsevol suplement

d’isoflavones, tot i que un estudi recent demostri que l’aliment sencer no té cap

efecte sobre el creixement tumoral mamari.

  45  

Tot i la controvèrsia que genera la soja, és important fer esment que el millor

estudi sobre els beneficis de la soja es va realitzar a Àsia, i els resultats

obtinguts són impressionants. El consum de soja durant la infància i

adolescència o durant la menopausa mai ha representat cap risc. Com a

conseqüència, un consum moderat de soja reduiria considerablement el risc de

càncer de mama i de pròstata.

1.4.4 LA CÚRCUMA I ALTRES ESPÈCIES

Un altre compost culinari especialment eficaç, també d’origen asiàtic, és la

cúrcuma. Prové de la trituració del rizoma sec de la planta Curcuma longa, una

planta tropical que es troba principalment a l’Índia i a Indonèsia. L’arrel de la

cúrcuma és la principal espècia que conté el curri groc. És un dels principals

elements de la medicina tradicional índia per les seves propietats

antiinflamatòries. La medicina ayurvèdica és la tradició medicinal probablement

més antiga de la humanitat i segueix en vigor a l’Índia, considerada com a

medicina alternativa a la medicina occidental. Es creu que la cúrcuma té la

propietat de purificar l’organisme i s’utilitza per tractar diversos tipus de

problemes de la salut. Cap altre aliment supera el seu efecte antiinflamatori, el

qual és produït per la seva molècula curcumina. Aquesta posseeix diverses

propietats farmacològiques, entre altres antitrombòtiques,

hipocolesterolèmiques i antioxidants. S’ha comprovat que la curcumina inhibeix

el creixement de càncers de còlon, pròstata, pulmó, fetge, estómac, mama,

ovaris i leucèmia, entre d’altres. També és una barrera per a l’angiogènesi i

força les cèl·lules canceroses a morir mitjançant l’apoptosi. En estudis amb

ratolins es demostra que impedeix el creixement de certs tipus de tumors

causats per substàncies cancerígenes i inhibeix el creixement de tumors

humans implantats. La cúrcuma podria ser útil per a la prevenció i el tractament

del càncer d’estómac, intestí, pell i fetge. I sembla que sobretot tindria una

influència positiva en el càncer de còlon, ja que redueix la concentració de

l’enzim COX-2 (ciclooxigenasa-2), que és el responsable de la producció de

molècules que produeixen inflamació.

  46  

A l’Índia el consum de cúrcuma és d’entre 1,5 i 2 grams per dia, amb la qual

cosa no és estrany que a la mateixa edat els indis tinguin, respecte dels

occidentals, vuit vegades menys càncer de pulmó, nou vegades menys càncer

de còlon, cinc vegades menys càncer de mama, deu vegades menys càncer de

ronyó i cinquanta vegades menys que la nostra taxa de càncer de pròstata. I

això tenint en compte que els indis estan exposats a més substàncies

químiques cancerígenes presents en el medi ambient que nosaltres.

La cúrcuma és eficaç tant per millorar tractaments de quimioteràpia i

radioteràpia com per prevenir el càncer de pulmó i per millorar casos de

diversos càncers. Els estudis en humans actualment encara es troben en

procés i no es coneixen gaires resultats. S’ha vist que la cúrcuma

subministrada en càpsules no és absorbida pel sistema digestiu, sinó que és

quan es barreja amb pebre o gingebre, que és com sempre s’utilitza al curri,

que travessa la barrera intestinal. El pebre multiplica per 2000 l’absorció de la

cúrcuma per part de l’organisme.

L’efecte extraordinari de la cúrcuma es deu en gran part a la capacitat

d’interferir directament amb el NF-kappaB, que com ja hem dit abans, és qui

protegeix les cèl·lules canceroses davant les defenses naturals de l’organisme.

La cúrcuma no té cap efecte negatiu i pot ser combinada amb derivats de la

soja per substituir les proteïnes animals i aprofitar-se de la genisteïna, que

elimina toxines i ajuda a mantenir l’angiogènesi a ratlla.

Podria semblar que la cúrcuma és la responsable del canvi d’incidència del

càncer a Índia i a Estats Units, ja que és un aliment molt específic de la cuina

índia.

A més de la cúrcuma, el gingebre és una de les espècies més utilitzades a la

cuina índia. A més de ser utilitzat com a tractament de diverses malalties, és

molt recomanable per fer una millor digestió i tractar el malestar estomacal. El

gingebre conté gingerols, que són els constituents actius de l’espècie, els quals

proporcionen efectes antioxidants i antiinflamatoris. També és capaç de produir

la mort cel·lular en cèl·lules canceroses i fins i tot barrar el pas a l’angiogènesi.

S’ha vist que és efectiu per a càncer d’ovari i per anul·lar la resistència de les

cèl·lules canceroses als tractaments de quimioteràpia, ja que aquesta malaltia

  47  

està molt relacionada amb la resistència a l’apoptosi de les cèl·lules tumorals,

que es pot prevenir amb el gingebre. També s’ha vist que produeix efectes

similars en el cas del càncer de pròstata, i que inhibeix el creixement en ratolins.

A més a més és molt útil per prevenir els vòmits i les nàusees produïdes per la

quimioteràpia.

Actualment aquesta espècia s’empra amb un fàrmac per a leucèmies i un tipus

de càncer intestinal. El nom comercial és Glívec (imatinib com a nom genèric),

que bloqueja els mecanismes cel·lulars que permeten la proliferació del càncer

i actua sobre un dels gens que estimulen la malaltia. Encara que el tumor

segueixi existint, aconsegueix que quedi en estat latent. Una altra funció que

compleix és la de bloquejar el receptor PDGF que estimula la creació de nous

vasos sanguinis.

Moltes herbes aromàtiques labiades (on s’inclouen la menta, la farigola,

l’orenga, l’alfàbrega, el romaní, la sàlvia, el marduix i el llorer), que tenen un alt

contingut en terpens, tenen efectes similars, ja que poden bloquejar la

proliferació de les cèl·lules canceroses i impedir la formació de nous vasos

gràcies a l’àcid ursòlic que contenen. Aquestes herbes són antiinflamatòries.

Les herbes apiàcies (julivert, celiandre, fonoll, comí i api) també són capaces

d’induir la mort cel·lular i aturar el creixement cel·lular tumoral, gràcies a

l’actuació del polifenol apigenina. L’efecte es produeix inclús en concentracions

petites, com per exemple després d’ingerir julivert al menjar.

També s’ha de fer referència a espècies com el bitxo, el pebre vermell picant,

el clau, el cardamom i la canyella; ja que també contenen propietats

anticanceroses. Aquestes són degudes principalment a la capsaïcina, un

alcaloide.

Les herbes aromàtiques estan considerades dels aliments amb més potencial

antioxidant.

  48  

1.4.5 ELS BOLETS

Alguns bolets japonesos són aliments de primera necessitat en aquell país,

però també s’administren en el tractament de la quimioteràpia. Aquests són els

bolets shiitake, maitake, kawaratake i enokitake.

Aquest aliment conté una molècula anomenada lentinan, que juntament amb

els polisacàrids també presents en l’aliment, estimulen directament el sistema

immunitari. Segons estudis japonesos, aquests bolets estimulen

considerablement les cèl·lules immunitàries dels pacients als quals es

subministren, inclús dins del mateix tumor.

El reishi, un bolet xinès, ha estat utilitzat en la medicina d’aquesta cultura des

de fa molt temps i hi ha estudis que asseguren que també té propietats

d’estimulació immunològica, així com el maitake s’ha vist que estimula el

sistema immunològics de pacients amb càncer de mama.

També s’ha demostrat que té propietats amb els mateixos beneficis les gírgoles

de card, que amb la seva proteïna Quel, s’ha demostrat científicament que té

una activitat anti-proliferativa i immuno-moduladora.

Els fongs són una font d’ergotioneïna, així com de seleni, fibra i diverses altres

vitamines i minerals. Alguns estudis clínics i pre-clínics suggereixen un impacte

de bolets en el control del pes, la salut oral i el risc a tenir càncer. Els fongs

poden recolzar les respostes immunològiques i inflamatòries saludables a

través de la interacció de la microbiota intestinal, millorar el desenvolupament

de la immunitat adaptativa i millorar la funció de les cèl·lules immunològiques.

1.4.6 L’ALL I LA CEBA

L’all, molt emprat en cuina asiàtica, conté moltes propietats positives per a la

nostra salut, és antifúngic, antibacterià, antiinflamatori hipoglucemiant suau

(disminueix la glucosa en sang), broncodilatador, expectorant i vermífug

(elimina els cucs paràsits intestinals). Així com també és recomanat en

  49  

malalties. Afavoreix al procés de la digestió i és un potent desinfectant. De fet,

durant la Segona Guerra Mundial s’utilitzava als embenatges per tal d’evitar

infeccions, i els soldats russos quan no disposaven d’antibiòtics utilitzaven l’all

anomenant-lo “la penicil·lina russa”.

En el camp del càncer, a més de l’all, són importants preventius de càncer del

sistema digestiu components de la seva família. És la família de les liliàcies, on

hi formen part la ceba, el porro, l’escalunya i el ceballot, els quals juntament

amb l’all són especialment preventius de càncer d’estómac, còlon i esòfag.

Aquests aliments tenen un potencial factor desintoxicant i redueixen els agents

cancerígens. Els seus compostos de sofre redueixen dels efectes cancerígens

produïts al cremar la carn o durant la combustió del tabac. S’ha vist que

promouen l’apoptosi en el càncer de mama, de còlon, de pulmó, de pròstata i

en la leucèmia. També ajuden a controlar el creixement de les cèl·lules

canceroses ja que ajuden a regular els nivells de sucre en sang, i

conseqüentment redueix la secreció d’insulina i de IGF.

S’ha de dir que l’all allibera les seves molècules quan es pica el grill d’all, ja que

s’allibera l’enzim al·linasa, que entra en contacte amb l’al·liïna (el constituent

principal de l’all) i es transforma ràpidament en al·licina, una molècula

aromàtica responsable de l’olor que desprèn l’all al ser picat i la qual es

transforma molt ràpidament en compostos de sofre. Aquestes molècules

s’assimilen molt millor dissoltes en oli d’oliva. En el cas de la ceba es

produeixen reaccions similars al trossejar-la, però no genera al·licina.

Diversos investigadors atribueixen les propietats curatives de l’all a l’efecte de

l’al·licina, però al ser una molècula molt inestable químicament, genera dubtes

sobre l’eficàcia de la seva absorció per part de l’organisme i la seva acció sobre

les cèl·lules. De fet, l’al·licina es transforma ràpidament en compostos que

posseeixen activitats biològiques molt interessants que els són pròpies, com el

“ajoeno” (considerat com el compost antibacterià de l’all), el sulfur de dial·lil

(SDA), el disulfur de dial·lil (DSDA) i altres molècules. S’ha descobert al menys

20 compostos derivats de l’all que mostren propietats anticanceroses.

L”ajoeno” està considerat com el compost antibacterià de l’all, ja que neutralitza

el bacteri resistent paralitzant el seu sistema de comunicació. Ha estat estudiat

a la Universitat de Copenhaguen, on s’ha demostrat que aquest compost

  50  

impedeix concretament que la bactèria secreti una substància nociva que

provoca la destrucció dels glòbuls blancs. Aquests són indispensables pel

correcte funcionament del sistema immunitari, no només per la seva oposició a

la inflamació sinó perquè a més a més mata els bacteris. I aquests bacteris

quan s’agrupen en unes resistents pel·lícules de materials orgànics,

adquireixen una major resistència als antibiòtics. Les substàncies SDA i DSDA,

considerades generalment les principals molècules de l’all, són capaces

d’actuar en la prevenció del càncer. L’all és especialment efectiu per càncers

causats per nitrosamines, un tipus d’agents alimentaris molt cancerígens.

Aquestes nitrosamines s’ajunten a l’ADN i produeixen mutacions. Els

compostos fitoquímics de l’all el que fan és reduir el risc a aquestes mutacions i

per tant, al càncer. En rates de laboratori el SDA és capaç de neutralitzar el

desenvolupament de càncer de pulmó provocat per la NNK (una nitrosamina

extremadament tòxica provocada durant la combustió del tabac). L’all sembla

tenir un millor efecte que la ceba, encara que aquesta està associada també a

reduir el risc de càncers d’estómac. El SDA inhibeix els enzims responsables

de l’activació de carcinògens així com augmenta l’eliminació d’aquestes, i

modificant certes proteïnes que tenen la capacitat de ser resistents a certs

medicaments de la quimioteràpia.

En resum, les verdures de la família de l’all semblen relacionats principalment

pel seu contingut en sofre. Tot i així, sobretot en el cas de la ceba, s’ha

d’esmentar l’aportació de polifenols com la queratina, que és una molècula que

s’ha vist que impedeix el creixement de cèl·lules canceroses cultivades al

laboratori i que interfereix en el desenvolupament de càncer dels animals.

1.4.7 LA COL, “LA VERDURA DE LES MIL VIRTUTS”

Així va ser com Hipòcrates va batejar la col al segle VI aC. La col és un prototip

d’una família de verdures anomenades crucíferes. En aquesta família s’hi

troben la col de cabdell, la coliflor, el bròquil, la col de Brussel·les i la col “de

fulles”. Totes les varietats de la col van aparèixer després que els nostres

  51  

avantpassats domestiquessin la planta Brassica oleracea, que creix encara en

estat salvatge a les costes atlàntiques d’Europa i a la costa Mediterrània.

La col ja s’utilitzava fa més de 6000 anys com a teràpia medicinal per alleujar

diversos trastorns, des de la sordesa fins la gota. Així com també per evitar o

disminuir alteracions gastrointestinals. En quant als efectes cancerígens, s’ha

vist que les verdures crucíferes són unes de les principals responsables de les

propietats anticanceroses associades al consum de fruita i verdura. El consum

de cinc o més racions de verdures crucíferes a la setmana, sobretot el bròquil i

la col, s’associa amb una disminució a la meitat del risc a tenir càncer de bufeta

en comparació amb els que no els que en consumeixen una ració o menys.

També s’ha vist una relació amb el risc a desenvolupar càncer de mama, el

qual redueix la mitat en les dones que consumeixen verdures. Hi ha estudis

que suggereixen un efecte protector a la quimioteràpia d’aquesta família de

verdures, i s’ha associat a una disminució del risc de càncer de pulmó, de

l’aparell gastrointestinal i de pròstata.

Aquestes observacions són molt importants en el context de l’alimentació

occidental, sobretot el nord-americà, on les patates suposen fins el 50% del

contingut de fruita i verdura diària i on el consum de verdures crucíferes encara

està molt restringit.

Aquestes verdures són una bona font de compostos fitoquímics. A més de

diversos polifenols, també contenen elevades concentracions d’un grup de

compostos anomenats glucosinolats. Contràriament als compostos fitoquímics

descrita anteriorment, la importància dels glucosinolats en la prevenció del

càncer depèn de la seva capacitat d’alliberar dos classes de compostos que

tenen una gran activitat anticancerosa: els isotiocianats i els indols.

Existeixen més d’un centenar de glucosinolats a la natura, i emmagatzemen

diversos isotiocianats que s’alliberen pel procés següent: quan es mastega la

verdura, les cèl·lules de la planta es trenquen i es provoca la barreja dels

diversos compartiments presents a les cèl·lules. Els glucosinolats que estaven

presents en un d’aquests compartiments entren en contacte amb la mirosinasa,

un enzim present en un altre compartiment i que té la funció de tallar certes

parts de les molècules de glucosinolats. D’aquesta manera, en el cas del

  52  

bròquil (que és una gran font de glucosinolats), l’isotiocianat principal que és la

glucorafanina, entra en contacte amb la mirosinasa i es transforma

immediatament en sulforafan, una potent molècula anticancerosa. En altres

paraules, les molècules anticanceroses de les verdures crucíferes estan en

estat latent en les verdures intactes. Com aquest mecanisme és molt complex,

hi ha diversos factors a tenir en compte per a maximitzar l’aportació

d‘isotiocianats i d’indols. Un seria cuinar els aliments amb la mínima aigua

possible, ja que els glucosinolats són molt solubles en aigua i en una cocció

amb aigua i que duri només 10 minuts ja s’ha reduït a la meitat la quantitat de

glucosinolats. I en segon lloc, que el temps cocció sigui el més reduït possible

ja que l’activitat de la mirosinasa és molt sensible a la calor. En aquest aspecte

les tècniques de cocció ràpida com el wok, l’estofat o el saltejat maximitzen la

quantitat de molècules anticanceroses que aporten les verdures crucíferes. Els

productes congelats també redueixen el contingut de glucosinolats i l’activitat

de la mirosinasa. Així doncs, és molt més preferible utilitzar verdures fresques.

Els isotiocianats tenen una estructura amb un àtom de sofre. Com que cada

isotiocianats resulta de la ruptura d’un glucosinolat diferent, els isotiocianats

associats a les verdures crucíferes depenen de la naturalesa dels glucosinolats

presents en elles. Això és important perquè alguns isotiocianats tenen més

potencial anticàncer que altres, com és el cas del sulforafan associat al bròquil.

El bròquil és la millor font de sulforafan ja que aquesta molècula pot arribar a

tenir 60 mil·ligrams per ració, i els brots de bròquil que es venen en tendes

d’alimentació biològica tenen fins a 100 vegades més sulforafan que el bròquil.

Investigacions indiquen que el sulforafan accelera considerablement

l’eliminació de substàncies tòxiques del cos que tenen potencial a induir càncer,

i a més, també és capaç d’actuar directament sobre les cèl·lules canceroses i

induir el procés d’apoptosi. S’ha observat que també és l’única molècula

d’origen nutricional capaç de provocar la mort de cèl·lules aïllades d’un tumor

cerebral infantil (el medul·loblastoma). Aquesta acció directe en les cèl·lules

tumorals també s’ha observat en tumors de còlon i pròstata, així com en la

leucèmia limfoblàstica aguda. Així mateix, el sulforafan posseeix igualment

propietats antibiòtiques bactericides, sobretot contra l’Helicobacter pylori,

infecció dels quals pot provocar úlceres gàstriques i augmenta

  53  

considerablement el risc a càncer d’estómac. La ingesta de bròquil permet que

els seus sulforafans entrin en contacte directe amb el bacteri de l’estómac i

previngui la malaltia.

Els demés isotiocianats i indols presents en altres membres de la família

crucífera també tenen propietats anticanceroses, i s’haurien de destacar

especialment dos molècules D’una banda l’isotiocianat de feniletil (ITCFE),

molècula resultant de la gluconasturtiina, que és un glucosinolat molt present

als créixens i a la col xinesa, capaç de protegir als animals de laboratori davant

de les substàncies tòxiques que produeixen càncer d’esòfag, d’estómac, de

còlon i de pulmó. L’altre és l’indol-3-carbinol (I3C), que resulta de la hidròlisi de

glucosinolats que abunden al bròquil i a la col de Brussel·les. A diferència dels

isotiocianats, però, tenen una estructura química diferent (no contenen l’àtom

de sofre) i una manera diferent d’actuar per fer front al càncer. Té una alta

capacitat per interferir en els càncers dependent d’estrògens ja que pot induir

modificacions en l’estructura de l’estradiol que redueixen la capacitat de la

hormona a afavorir el creixement de les cèl·lules del teixit maligne.

En conclusió, introduir les verdures crucíferes a la nostra dieta seria un mitjà

fàcil per aportar a l’organisme quantitats considerables dels seus compostos

químics que poden prevenir el desenvolupament de diversos càncers, sobretot

el de pulmó i el gastrointestinal, i per lluitar contra el càncer de mama. Amb una

dieta que contingui tres o quatre racions de bròquil a la setmana, s’ha vist que

ja era quantitat suficient per protegir a individus amb inicis de càncer de còlon.

1.4.8 EL TOMÀQUET

Aquest aliment originari de l’Amèrica del Sud i que és una font important de

vitamines i minerals a l’alimentació occidental, té una elevada quantitat de

licopè, que és la substància química que existeix en forma natural responsable

del color vermell de fruites i verdures. És un dels tants pigments anomenats

carotenoides. El nostre cos és incapaç de fabricar carotenoides, amb la qual

cosa s’han d’obtenir a partir de la introducció de vegetals en l’alimentació.

  54  

Algun d’aquests compostos fitoquímics, com el betacarotè i la beta-

criptoxantina, són precursors de la vitamina A, la qual és essencial per al

creixement, mentre que altres carotenoides no tenen cap activitat relacionada

amb la vitamina A i tenen funcions diferents. El paper del licopè és poc conegut

encara, però les observacions realitzades suggereixen que és el carotenoide

més preventiu del càncer. Per desgràcia, el contingut en licopè dels nostres

tomàquets cultivats és molt menor que el que tenia la fruita silvestre original.

Els productes fabricats a partir de tomàquets cuinats són especialment rics en

licopè, i el que és més important, la ruptura de les cèl·lules deguda a la calor de

la cocció permet una millor extracció de la molècula, així com una millor

assimilació per part de l’organisme. Encara és més eficaç si s’afegeix oli d’oliva

per maximitzar la quantitat de licopè que absorbim. El licopè està relacionat

amb la major supervivència de pacients amb càncer de pròstata, i s’ha vist que

en els països on es consumeix més tomàquet, que són Itàlia, Espanya i Mèxic,

hi ha una taxa de càncer de pròstata molt més baixa.

Aquesta activitat anticancerosa del tomàquet és especialment beneficiosa en

les formes més agressives de la malaltia. És difícil estudiar la relació del licopè

amb la disminució del càncer de pròstata, ja que hi ha una gran variabilitat de

contingut de licopè associada als diferents productes derivats del tomàquet. No

es coneix els mecanismes pels quals redueix el càncer, però podria ser per

l’acció directa sobre certs enzims responsables del creixement del càncer de

pròstata, sobretot interferint en les senyals del andrògens, les hormones que

moltes vegades estan implicades en l’excés de creixement del teixit prostàtic.

En canvi, els estudis realitzats a un gran nombre de població permeten

observar una disminució del risc d’un 30%. Sembla més forta en individus de

65 anys o més, la qual cosa voldria dir que el licopè seria més efectiu en

càncers en els quals el desenvolupament és causa de l’envelliment que no el

càncers que s’adquireixen genèticament.

Si el tomàquet s’ha vist que és preventiu per a un tipus de càncer, també podria

ser-ho per a d’altres. Per tant, consumir productes fets amb tomàquet és un

bon mitjà per reduir el risc de desenvolupar un càncer de pròstata.

  55  

En ratolins s’ha vist que l’enzim que sintetitza els carotenoides influeix en els

mecanismes de diferenciació de les cèl·lules tumorals del fetge, i el procés de

tumorigènesi és atenuat gràcies al licopè.

1.4.9 DE LES FRUITES, LES MILLORS

Les fruites, igual que les verdures i les hortalisses, contenen vitamines

essencials, minerals, carbohidrats i fibra. Són importantíssimes per disminuir el

risc de patir alguns càncers, a més a més de reduir el risc de patir algunes

malalties cròniques com la diabetis, la hipertensió i les malalties cardíaques.

Seria important incorporar a la dieta diària un mínim de cinc racions de fruita i

verdura.

A continuació s’exposen tres grups de fruites que destaquen pel seu especial

potencial anticancerigen. Aquestes les fruites vermelles, les fruites de pinyol

gran i els cítrics. Tot i això, s’ha de dir que es recomana que totes les fruites

que es consumeixin siguin del temps, ja que sinó es perden moltes propietats

1.4.9.1 Fruites vermelles

Entre les fruites vermelles, s’hi troben les maduixes, les móres, les groselles,

les cireres, els nabius (vermells i negres) i els gerds. Aquestes fruites són

potents antioxidants i antiinflamatoris, i així mateix regulen el sucre en sang i

són capaces d’inhibir la proliferació de les cèl·lules cancerígenes que i provocar

la seva apoptosi.

Contenen una gran quantitat de polifenols, entre els quals es troba l’àcid

el·làgic, que és un fitoquímic que té un gran potencial anticàncer i que s’ha vist

que és capaç d’alentir el creixement dels tumors. Aquest àcid és capaç

d’eliminar toxines cancerígenes i inhibir l’aparició de metàstasis, a més de

protegir les cèl·lules normals i enfortir el sistema immunitari, així com també

prevé de l’activitat de certes substàncies cancerígenes a reaccionar amb l’ADN

  56  

i induir mutacions que poden acabar amb càncer. És conegut com “el guardià

del genoma”, ja que té la propietat de detectar i restaurar, en un sistema

biològic actiu, les cèl·lules que no tenen el gen p53 (gen encarregat de la mitosi

o la mort natural de les cèl·lules)13. És especialment present en les maduixes i

els gerds, així com també en certs fruits de closca com les avellanes i les nous.

Tot i així és més fàcil d’assimilar a partir de la ingesta de maduixes que de

gerds, ja que el 90% de la molècula dels gerds està a la llavor, mentre que el

95% de la molècula de les maduixes està a la polpa. Tant extractes de

maduixes com de gerds són capaços de contrarestar el creixement tumoral per

l’acció directa dels polifenols de la fruita. En animals s’ha vist que una proporció

elevada de maduixes i gerds a la dieta provoca una reducció important d’una

substància cancerosa (el NMBA) causant del càncer d’esòfag. Juntament amb

les proantocianidines i les antocianidines són uns potents antioxidants que

porten a l’extermini els radicals lliures d’oxigen, neutralitzant d’aquesta manera

la degradació de les cèl·lules i frenant el seu creixement. Les antocianidines

són els polifenols responsables de la major part d’alguns colors de certes flors i

fruites. Són molta abundants a les fruites del bosc, sobretot en gerds i nabius

negres, i no només són potents antioxidants sinó que també poden aturar la

síntesi d’ADN i, conseqüentment, el creixement de les cèl·lules, conduint-les a

una apoptosi. Finalment, les antocianidines també estan relacionades amb una

inhibició de l’angiogènesi. Pel que fa a les proantocianidines, són polifenols

complexes formats a partir de la unió de diverses unitats catequina, de la qual

ja n’hem parlat anteriorment, formant una llarga cadena. Aquests polímers

poden formar complexes amb les proteïnes. Encara que es trobin amb

abundància en llavors, flors i escorces de diversos vegetals, es troba molt més

en aliments no comestibles, exceptuant la canyella i el cacau, fonts

extremadament importants, i els nabius vermells i negres els quals són les fonts

més importants d’aquestes molècules. S’ha d’assenyalar que el suc de nabiu

conté molt menys proantocianidines que la fruita en estat natural. Aquestes

molècules tenen un fort potencial antioxidant i s’han descobert resultats molt

encoratjadors en la prevenció del càncer. Al laboratori inhibeix el creixement de

                                                                                                               13 Les cèl·lules que contenen el gen p53 intacte són protegides de la seva degradació, i les que no seran propenses a ser atacades per adhesió de bacteris i virus sobre elles, inhibint o canviant i degradant el material genètic, la qual cosa pot concloure amb l’aparició d’un càncer.

  57  

cèl·lules canceroses, especialment les de còlon, i cada cop es veu amb més

claredat que dificulta el procés d’angiogènesi, de manera que podria contribuir

a mantenir els microtumors en estat latent. Per últim s’ha vist que redueixen la

síntesi d’estrògens i podria contrarestar amb aliments que tenen un alt

contingut en hormones. Encara s’està estudiant els mecanismes responsables

d’aquests efectes biològics, però seria important introduir a la nostra dieta

aliments rics en aquestes molècules cim ho son el nabiu vermell o la xocolata.

S’ha observat en rates de laboratori, que les que s’alimentaven de gerds patien

el 50% menys de càncers que les que no en consumien. Els gerds, encara que

la llegenda indiqui la seva procedència de terres gregues, és molt probable que

sigui de les regions muntanyoses de l’Àsia. Han tingut un paper en la medicina

tradicional de diverses cultures, com a antídot pels russos o per retardar

l’envelliment entre els xinesos. Igual que la maduixa, conté grans quantitats

d’àcid el·làgic i és un aliment terapèutic interessant. Des de fa temps es

considera una fruita amb capacitat de tractar trastorns de la circulació, així com

també malalties dels ulls com la retinopatia diabètica, el glaucoma i la cataracta.

La retinopatia diabètica, per exemple, és una malaltia causada per

l’angiogènesi descontrolada dels vasos de la retina, el que es pot comparar

amb la formació de vasos que fa créixer un tumor. En estudis científics es

demostra que en els nabius negres contenen antocianidines que podrien ser

les responsables dels efectes angiogènics d’aquestes fruites, i el que

contribueix a limitar el creixement del tumor. De fet, els nabius negres es situen

a primera fila, seguits dels gerds, les maduixes i els nabius vermells, en quant a

ser potents antioxidants.

Els nabius són rics en antocianidines, que, com hem dit abans, són capaces

d’inhibir el creixement del càncer impedint el procés d’angiogènesi. Però és la

combinació de diversos compostos fitoquímics actuant sinèrgicament el que fan

que tingui efectes beneficiosos i anticancerosos, podent així inhibir la metàstasi,

induir l’apoptosi cel·lular i actuar com a antiinflamatoris. Contenen també

pterostilbè, un ingredient que també es troba al raïm i que té un paper

important en la inhibició del creixement de les cèl·lules tumorals, almenys en el

cas del càncer de còlon. Aquest compost químic, juntament amb el resveratrol

(químicament molt relacionat amb el pterostilbè) formen una combinació ideal

  58  

en la lluita contra el càncer, a més de ser un potent front a les infeccions. El

nabiu vermell també podria ser un factor important a la prevenció del càncer,

tot i que també prevé l’adherència de bacteris a les cèl·lules del canal urinari i,

per tant, redueix el risc de desenvolupar una infecció al teixit.

Les cireres són una altra fruita anticàncer que aporta beneficis antioxidants i

reguladors del sucre en sang. Contenen bastant àcid glucàric, la qual cosa les

fa ser capaces de neutralitzar els xenoestrògens amb què entrem en contacte a

través de la dieta i el medi ambient i els quals poden induir l’aparició de càncers

de mama i pròstata.

Així doncs, tant per la intensa activitat antiangiogènica com pel seu caràcter

antioxidant, les fruites vermelles són una forta font de compostos fitoquímics

anticancerosos, que introduint-los a la dieta sumariem a la prevenció del càncer.

1.4.9.2 Fruites de pinyol gros

La pruna, el préssec i la nectarina, fruites de pinyol gros, han estat descobertes

recentment pels investigadors com a fonts d’agents anticàncer, tants com a les

fruites vermelles. A més de ser fruites d’agradable gust, la nectarina i el

préssec són grans aliats contra la migranya, el colesterol, l’acumulació de greix

i l’anèmia, donat el seu contingut en vitamines, carotens i fibra; a més de tenir

propietats anticanceroses. Són grans antioxidants, especialment la pruna negra.

Duen polifenols amb activitat anticancerosa entre els quals es troben

antocianidines, que indueixen l’apoptosi i estimulen el sistema immunitari. A

part d’antocianidines també contenen carotenoides, que tenen propietats

antioxidants i antiinflamatòries. Poden inhibir els afectes cancerígens induïts

pel consum de benzopirens i ajuden a eliminar toxines cancerígenes de

l’organisme.

S’ha observat al laboratori que tenen una activitat antiproliferativa en el càncer

de mama, especialment la pruna, ja que s’ha vist que l’activitat dels seus

polifenols produïen efectes citotòxics en contra el càncer, a més d’induir la mort

cel·lular. També s’han observat efectes semblants en el càncer de còlon i fetge.

  59  

1.4.9.3 Els cítrics

Les llimones, les taronges, les mandarines i les aranges formen part del gènere

Citrus. Aquestes fruites són procedents de l’Àsia, especialment de la Índia i la

Xina, fa al menys 3000 anys. Actualment formen part de la dieta de la major

part de països. Són una font molt abundant de vitamina , però a més a més

contenen diversos compostos fitoquímics probablement responsables dels

efectes anticancerosos d’aquestes fruites. Per exemple, una taronja té

aproximadament dos-cents compostos diferents, on es troben uns setanta

polifenols i diversos membres d’una classe de molècules molt oloroses, que

són els terpens. Contenen molts polifenols com la naringina, l’hesperidina, la

criptoxantina, la nomilina, l’obacunona i la nobiletina; totes elles amb capacitats

antioxidants, ja que neutralitzen els radicals lliures, i antiinflamatòries. Aquests

polifenols, que es troben dins del grup de les flavanones, participen activament

en els efectes antiescorbútics associats a aquestes fruites. L’hesperidina va

arribar a anomenar-se “vitamina P”, ja que aconseguia conservar la integritat

dels vasos sanguinis, augmentant el seu to i reduint la seva permeabilitat. Raó

per la qual els polifenols associats als cítrics són molècules antiinflamatòries.

S’ha demostrat que les flavanones de la pell de la mandarina penetren en les

cèl·lules del càncer cerebral i faciliten l’apoptosi i redueixen la invasió de teixits

veïns.

S’ha relacionat el consum de cítrics amb una disminució del risc a

desenvolupar càncers del tacte digestiu, on s’inclouen el d’esòfag, el de boca,

el de laringe, el de faringe i el d’estómac. Tot i que també s’ha observat una

reducció del risc a leucèmia en nens que consumien regularment suc de

taronja. Al laboratori es veu com els polifenols i els terpens tenen la capacitat

d’interferir en el procés del càncer i bloquejar el creixement dels tumors actuant

directament sobre les cèl·lules canceroses i reduint la seva capacitat de

reproduir-se. Estimulen també la desintoxicació de substàncies cancerígenes

per part del fetge. Això es pot il·lustrar, per exemple, amb l’efecte de les

aranges en els medicaments, en un estudi on es veu com, tot i ingerir alcohol,

l’impacte de l’aranja resulta amb l’augment de la quantitat de medicament en

  60  

sang. Amb les estatines, medicaments utilitzats per a la reducció del colesterol,

també va esdevenir una situació semblant.

El paper dels cítrics en la regulació dels sistemes implicats en el metabolisme

de substàncies estranyes es deuen, en gran mesura, a la desoxibergamotina,

una molècula del tipus de les cumarines, que el que fa és bloquejar un enzim

del fetge responsable del metabolisme de medicaments (el citocrom P4503A4).

Les molècules anticanceroses presents a l’alimentació són transformades i

eliminades del nostre organisme pels mateixos sistemes d’enzims que estan

implicats en el metabolisme de medicaments. La inhibició dels sistemes redueix

aquest metabolisme i, per tant, augmenta considerablement les concentracions

de compostos anticancerosos a la sang, i això és el que fan els cítrics. A més a

més indueixen l’apoptosi i inhibeixen la formació de carcinògens.

S’ha vist que els cítrics tenen una gran utilitat en càncers d’ovari, de mama,

d’esòfag, d’estómac, de còlon, de cervell, de ronyó i més. Minimitza els danys

causats per la quimioteràpia a l’ADN i ajuda a prevenir l’aparició de tumors

induïts pel tractament.

1.4.10 VI I XOCOLATA, ELS DOS NEGRES

• La xocolata negra

L’arbre del cacau va ser originari probablement de les Amazones i devia haver

estat manipulat pels maies a Mèxic fa uns 3000 anys. El 1582 van entrar els

primers carregaments de cacau a Espanya, i posteriorment es va estendre per

Europa.

A l’antiguitat, el xocolata que consumien els pobles de l’Amèrica Central era

molt diferent del que avui coneixem. Els europeus ràpidament van substituir les

espècies que se l’ha afegien a l’antiguitat per sucre.

Les llavors del cacau contenen entre un 50 i un 57% de matèria grassa que són

lípids saturat, un 35% d’àcid esteàric i un 25% d’àcid palmític. Una bona

quantitat dels lípids (el 35%) procedeix de l’àcid oleic, el qual ja hem vist que es

  61  

troba principalment a l’oli d’oliva i que conté coneguts efectes positius pel

sistema cardiovascular. El seu lípid principal, l’àcid esteàric, s’absorbeix poc i

un 15% es transforma en àcid oleic al fetge. Per això, la xocolata negra seria

un element neutre en quant a l’impacte sobre el colesterol sanguini.

Els seus efectes beneficiosos es troben en la seva quantitat de polifenols, els

quals en una rajola de xocolata es troben en la mateixa quantitat que en una

tassa de te de llarga infusió. Els principals polifenols de la xocolata es troben

en les catequines, les quals formen polímers de proantocianidines, i poden

arribar a constituir el 48% del pes de la llavor del cacau. Gràcies a aquestes

proantocianidines, la xocolata negra també posseeix una important quantitat

d’antioxidants. Conté el doble d’antioxidants que el vi negre (del qual en

parlarem més tard). El cacau, a més de procianidines i catequines, també conté

flavonoides i epicatequines, polifenols que limiten el creixement de cèl·lules

tumorals i eviten la metàstasi. Tot això fa que la xocolata es vegi com a aliment

positiu per la salut. I és que a més a més, al llarg de la història s’ha vist com a

remei per diversos trastorns com l’angina i els problemes circulatoris.

Els beneficis del cacau canvien en el cas de tractar-se de xocolata amb llet, ja

que una part important dels lípids aquest cop provenen de la matèria grassa de

la llet, a més que la llet impedeix l’absorció dels polifenols. Amb la

industrialització de la xocolata i la producció d’aquesta ensucrada fa que moltes

de les xocolates comercials tinguin poc contingut en cacau, i conseqüentment

en polifenols. És per això que es va començar a veure com a producte

perjudicial per a la salut. Tot i així, el contingut de lípids i sucre de la xocolata

comporta que sigui un aliment que s’hauria de consumir amb moderació.

La recerca del poder del cacau encara està als seus inicis, però de moment en

el laboratori s’ha vist que les proantocianidines de la pasta del cacau poden

retardar el creixement de certs càncers en animals, especialment el de pulmó.

S’ha vist que la seva concentració en catequines i procianidines poden anar en

contra de l’estrès oxidatiu i la inflamació crònica. També l’absorció de polifenols

del cacau disminueix un receptor essencial (l’EGFR) que permet el creixement

de les cèl·lules canceroses i l’angiogènesi. Tot i que encara es necessitin més

estudis, el consum diari de 20 grams de xocolata negra que contingui un 85%

de cacau o més (que contindrà molt poc sucre) pot aportar una quantitat

  62  

interessant de polifenols a l’organisme que poden donar un resultat molt positiu.

I ja per últim, per aquells qui es dediquen a consumir llaminadures i productes

dolços que comporten efectes molt negatius per a l’organisme, seria un canvi

ideal passar a la xocolata negra, la qual cosa no els restringeix de poder gaudir

d’una bona sensació pel paladar.

• El vi negre

Es creu que el vi va ser originat al Caucas entre el 7000 i el 5000 aC, i després

a Mesopotàmia. Més tard va estendre’s pel Mediterrani. Al llarg de la història,

els egipcis van creure que era un do del déu Osiris (el deu dels morts), els

grecs rendien culte a Dionís (déu del vi i ebrietat), i la cultura romana va

substituir Dionís per Bacus.

El vi és una beguda fermentada que s’obté del suc de raïm i conté alcohol etílic.

A més de tenir un efecte positiu sobre les malalties cardiovasculars, també el té

per al càncer. El raïm i les seves llavors són excel·lents fonts de diversos

agents contra el càncer, i aquests es multipliquen durant la fermentació del vi

negre. Durant la fermentació del raïm es provoquen canvis importants en la

composició química de la polpa, i s’extreuen molècules que, al seu torn,

modifiquen l’estructura d’altres. El resultat és una varietat de molècules,

sobretot polifenols (un litre de vi pot contenir fins a 2 grams de polifenols), que

normalment s’associen a la pell i les llavors del raïm, per la qual cosa la

fermentació del raïm sencer és molt més rica en polifenols que no la fabricació

de vins blancs, en els quals s’extreuen la pell i les llavors. Entre els polifenols

es troben antocianidines, proantocianidines, flavonoides i fenols que tenen

propietats antiinflamatòries, antioxidants, antimutàgenes i anticarcinògenes.

Un altre polifenol que s’hi troba és el resveratrol, el polifenol més important en

la lluita contra el càncer. És una hormona vegetal que es troba a la vinya i

protegeix aquesta de ser atacada per fongs i de l’estrès mediambiental, entre

altres factors que causen la caiguda de la fulla. El resveratrol és difícil de trobar

en quantitats significatives en fonts alimentàries, a part del vi. Es va començar

  63  

a estudiar i es va trobar que inhibeix el creixement de cèl·lules del càncer de

pàncrees, un càncer amb bastant mal pronòstic normalment. És eficaç per

prevenir el càncer de mama i d’esòfag, així com també s’han mostrat efectes

positiu sobre les cèl·lules del càncer de còlon, pulmó, un cert tipus de tumors

del cervell, pròstata, un tipus de leucèmia i limfomes. Pot inhibir el seu

creixement en qualsevol de les fases on es trobi el tumor, a més d’inhibir el NF-

kappa β. Aquest polifenol és antiinflamatori, antiproliferatiu, anticarcinogen i

antiangiogen. A tot això s’ha de sumar que també incrementa l’efecte de la

quimioteràpia i la radioteràpia, sobretot l’efecte del cisplatí14 en el càncer

d’ovaris, i en disminueix les seus efectes secundaris. Evita l’envelliment

prematur de les cèl·lules i potencia l’efecte anticàncer d’algunes substàncies

com la curcumina. S’està estudiant com poder millorar l’efecte del resveratrol

en humans, ja que l’efecte és menor que al laboratori degut a que l’absorció és

escassa quan s’administra per via oral. Tot i així, una altra observació és la

longevitat associada amb aquesta molècula, ja que se n’ha observat un

augment en organismes vius.

La presència de polifenols en el vi pot variar, seguint una mitjana de 2,5 g/l en

el cas del vi negre i 0,16-0,30 g/L en el vi blanc, ja que com hem dit abans, a

l’extreure les llavors i la pell del raïm reduïm la seva quantitat en polifenols. Les

quantitats també poden variar segons el raïm, el tipus, el clima, la collita, el

procés d’elaboració i fermentació, etc. Com més humida sigui la zona on s’ha

conreat el raïm més resveratrol tindrà. Si volguéssim aconseguir anivellar les

concentracions de resveratrol de les cèl·lules cultivades al laboratori hauríem

de beure quaranta litres de vi al dia, amb la qual cosa aconseguiríem morir

ràpidament. L’acetaldehid és un compost orgànic present en les begudes

alcohòliques que està classificat científicament dels primers carcinògens

humans, i per això s’aconsella reduir el consum de l’alcohol. La ingesta de vi

negre és positiva per l’organisme si es pren durant àpats i va acompanyada

d’una ingesta d’aliments saludables, sobretot verdures. Si va acompanyada

d’una dieta rica en greixos i carn, el risc a càncer pot augmentar. L’alcohol

genera molts radicals lliures, els quals poden provocar mutacions a l’ADN i

induir tumors. La dieta rica en verdures neutralitza aquests radicals lliures, en

                                                                                                               14 Medicament basat en platí usat en quimioteràpia per a tractar diversos tipus de càncer.

  64  

aquest cas ja que el vi no conté tant alcohol com altre begudes, i els polifenols

poden actuar de manera protectora. Per contra, una dieta rica en greixos trans i

omega 6 el que fa és augmentar la quantitat de radicals lliures, el que comporta

una probabilitat més elevada a patir càncer.

Es recomana, per tant, prendre una copa de vi negre per a les dones i dues per

als homes, a poder ser ecològic, al dia i durant els àpats.

1.4.11 LA SINERGIA DELS ALIMENTS

La sinergia es defineix com l’acció de dues o més causes l’efecte de les quals

és superior a la suma dels efectes individuals.

Al contrari dels medicaments, els aliments actuen sobre diversos mecanismes

a la vegada i sense provocar efectes secundaris. Així doncs, la combinació

d’aliments al menjar ens permeten actuar sobre un nombre encara major de

mecanismes presents al càncer. Per aquesta raó al laboratori és difícil analitzar

combinacions d’aliments, ja que el nombre és extremadament gran. Els

investigadors del Col·legi Universitari de Ciències Mèdiques de Nova Delhi han

assenyalat fins a quin punt la combinació de determinats aliments poden actuar

en sinèrgia per aconseguir protegir l’organisme de substàncies cancerígenes15.

Van experimentar amb rates que, després d’exposar-les a una substància

cancerígena la qual els produeix càncer de mama al 100% dels casos, van

rebre quatre substàncies nutricionals (seleni, magnesi, vitamina C i vitamina A).

Primer van experimentar amb una substància sola, i com a resultat va

aparèixer el tumor en el 50% de les rates. Després van provar de combinar

dues de les substàncies i van veure que el tumor només es desenvolupava en

un terç dels animals. Van provar de combinar-ne tres i van veure que només

una de cada cinc rates generava el tumor, i en combinar-les totes van

comprovar que només una de cada deu patia el càncer. El fet de passar d’un

                                                                                                               15 A. Ramesha, N. Rao, A. R. Rao, L. N. Jannu y S. P. Hussain, “Chemoprevention of 7, 12-dimethylbenz(a)anthracene-induced mammary carcinogenesis in rat by the combined actions of selenium, magnesium, ascorbic acid and retinyl acetate”, Japanese Journal of Cancer Research 81 (12), 1990, pàgs. 1239-1246.

  65  

100% de risc a desenvolupar càncer a un 90% de possibilitats d’escapar-se’n

es deu a que, molt probablement, el resultat de la sinèrgia dels diferents

compostos nutricionals actua frenant o boquejant els mecanismes que

promouen el càncer.

L’efecte suposadament reductor del risc a patir moltes malalties gràcies a la

fruita i la verdura, no només es deu als antioxidants individuals, sinó també al

resultat o sinèrgia de varis antioxidants diferents presents en fruites i verdures.

S’ha demostrat, en macromolècules malmeses per radicals lliures, que les

dietes enriquides amb porcions addicionals de fruites i verdures actuen reduint

el procés d’aquests radicals, gràcies a la combinació d’antioxidants de fruites i

verdures. És més eficaç una combinació de diversos aliments amb potencial

anticàncer que un de sol, ja que els efectes es combinen. Prendre un aliment

sencer vol dir que absorbim una combinació de diversos fitonutrients, i seguir

una dieta variada implica multiplicar encara més aquest efecte. Una alimentació

que combini nombrosos principis bioactius i que aglutini una àmplia varietat de

mecanismes anticàncer donarà lloc a una sinèrgia particularment potent davant

de diversos factors de creixement tumoral.

Ja que els aliments interactuen en una sinèrgia positiva, sempre serà més

efectiu un aliment que un suplement. Els extractes fitoquímics de fruites i

verdures han demostrat contenir potents efectes antioxidants i antiproliferatius,

i s’ha suggerit la combinació d’aquests fitoquímics com a responsable de

l’activitat antioxidant i anticancerosa d’aquests aliments. El poder antioxidant de

100 grams de poma amb pell és equivalent a 1,5 grams de vitamina C16,

quantitat que està molt més lluny de l’activitat antioxidant total en 0,057

mil·ligrams de vitamina C (la quantitat de vitamina C en 1 gram de pomes amb

pell). En altres paraules, la quantitat de vitamina C a les pomes és inferior al

4% de la seva activitat antioxidant total. La major part de l’activitat antioxidant

ve dels fitoquímics, no de la vitamina C, per això els suplements de vitamina C

tindran una incidència molt menor en el càncer. La combinació de fitoquímics

en fruites i verdures és la responsable de la seva potència antioxidant.

                                                                                                               16 S’ha de dir que aquesta quantitat és menor en pomes sense pell.

  66  

En la gràfica anterior es mostra com la taronja, la poma, el raïm i el nabiu

presenten diferents perfils fitoquímics, alhora que mostra com la seva

combinació produeix un efecte sinèrgic antioxidant, que és major que els

efectes antioxidants de cada aliment per separat. Per tant, seria important

obtenir els antioxidants a partir d’una combinació d’un ampli ventall de fruita i

verdura a la dieta, que no ha de ser suplementada per compostos que no

contenen la combinació equilibrada de fitoquímics que es troben en aliments

sencers.

Els aliments que tenen un potencial anticancerós porten normalment diverses

substàncies beneficioses perquè l’organisme lluiti contra la malaltia, els efectes

de les quals es potencien entre si quan es combinen amb d’altres. Així doncs,

és important combinar tots els aliments que hem anat exposant anteriorment

per a optimitzar els beneficis que pot aportar la dieta.

  67  

2 Part pràctica

La meva part pràctica consisteix a fer tres entrevistes, que es troben en els

annexos d’aquest treball, realitzades a tres especialistes sobre els temes de

què tracto. Els entrevistats van ser el doctor Agustí Barnadas, director del

Servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i especialista en

càncer de mama; la doctora Natàlia Eres, especialitzada en oncologia i

acupuntura mèdica, i que recepta dietes relacionades amb medicina alternativa

com a coadjuvant dels tractaments convencionals; i el nutricionista Francesc

Borràs, dietista vegetarià i quinesiòleg17, per analitzar els diferents punts de

vista.

Els resultats que he extret amb aquestes entrevistes ha estat diversos. D’una

banda, he pogut comprovar com hi ha certa controvèrsia en la valoració

d’alguns aliments, com la soja i el vi, així com els tres especialistes

coincideixen en la idea que la dieta és un factor important per a la malaltia. El

nutricionista Francesc Borràs va semblar el més radical pel que fa a la

importància de seguir una alimentació tant per curar com per prevenir la

malaltia. En segon lloc, es podria situar la doctora Eres, i al final, el doctor

Barnadas, que sí que accepta que la dieta pot ajudar a prevenir o a millorar la

qualitat de vida del pacient, així com també a evitar una segona recaiguda.

D’altra banda, els tres van coincidir en el fet que l’alimentació és un mètode

preventiu o pot ser un coadjuvant dels tractaments convencionals, però que, en

cap cas, és una alternativa als tractaments convencionals. També van estar

d’acord els tres que, tant el sucre, la carn, la llet convencional i els greixos, així

com també els hàbits de fumar i beure, són nocius. Els tres especialistes van

posar de manifest el factor mediambiental com a predisposant de la malaltia.

De totes maneres, pel que fa a l’explicació de la diferent incidència del càncer a

Occident i a Orient, van donar respostes una mica diferents. El doctor Barnadas

atribueix aquest fet, en primer lloc, a un creixent envelliment de la població, en

segon lloc, una major incidència de l’obesitat, en tercer lloc, al sedentarisme, i

                                                                                                               17 La quinesiologia és l’estudi científic del moviment humà, els mecanismes fisiològics i psicològics.

  68  

en quart lloc, que a Orient hi ha uns sistemes de registre més precaris.

Francesc Borràs ho va justificar dient que a Àsia la majoria de la població és

vegetariana, alhora que també consumeixen més espècies, les quals són

protectores del càncer. I en tercer lloc, la doctora Eres, va dir que aquest fet és

degut als diferents hàbits alimentaris, la intensa contaminació d’Occident i la

mortalitat occidental atribuïda a altres causes.

Mentre que el doctor Barnadas estava d’acord que es dóna prou importància a

la prevenció, els altres dos especialistes concloïen que això no era així, ja que,

d’una banda, el nutricionista trobava insuficients les mesures preventives

preses pel Servei Sanitari i l’oncòloga Natàlia Eres deia que no eren suficients,

sobretot pel fet que no es donava importància a la salut ambiental.

Els tres especialistes van coincidir en el fet que la dieta amb la qual es tracta

un pacient segueix un mateix patró en tots els càncers i que es matisa en cada

cas.

Mentre que el doctor Barnadas posava en dubte el rigor científic dels llibres que

jo havia utilitzat per fer el treball, ja que eren de tipus divulgatiu, la doctora Eres,

al final de l’entrevista, va coincidir a recomanar-me els mateixos llibres que jo

he utilitzat en el meu treball de recerca.

Tant la doctora Eres com el nutricionista Borràs van estar d’acord que els

oncòlegs, quan estudien la carrera de medicina, no reben prou ensenyaments

sobre els aspectes relacionats amb la nutrició i la dieta, cosa que podria

explicar per què hi ha tanta reticència a acceptar la importància de l’alimentació

entre la majoria d’oncòlegs.

  69  

3 Conclusions

És inqüestionable que l’alimentació té un paper importantíssim en la prevenció

del càncer, i actua com a potent coadjuvant de les tècniques convencionals

quan es té la malaltia. No obstant això, no s’ha demostrat, de moment, que

l’alimentació per si sola pugui curar el càncer.

També pot actuar negativament, amb aliments que contenen propietats

oxidants, inflamatòries i, en definitiva, carcinogèniques, que poden produir

modificacions al material genètic de les cèl·lules i alterar-lo de tal manera que

deixin de respondre als sistemes de control, o un cop establerta la malaltia,

poden potenciar factors de creixement que estimulin la proliferació de les

cèl·lules.

Una altra observació ha estat que no es dóna suficient importància a la

medicina preventiva en general. En el cas del càncer, això és encara més

preocupant, ja que no només hi ha en joc la supervivència o mort d’un pacient i

la dura malaltia que ha d’enfrontar, sinó que, a més a més, si tinguéssim en

compte la prevenció, ens estalviaríem una gran part de la despesa sanitària. Ja

ho diu la dita “més val prevenir que curar”.

Al nostre país, per conèixer els aliments i substàncies que són perjudicials i els

que no ho són, hem d’informar-nos per nosaltres mateixos. Hi ha programes de

detecció precoç del càncer, la qual cosa és molt positiva, però, realment no

hauria de caldre esperar a estar malalt per actuar. És molt important prendre

certes mesures per prevenir la càncer, i al mateix temps, mantenir un

organisme sa i immunològicament preparat per defensar-se davant de

qualsevol malaltia. Aquestes mesures, deixant de banda altres condicionants,

consisteixen a seguir una dieta amb una mínima ingestió de sucres refinats,

greixos trans i omega-6, carn vermella i llet animal. A més, és aconsellable

augmentar el consum d’un grup de productes, si pot ser ecològics, entre els

quals s’inclou el te verd, l’oli d’oliva, la soja (si no s’està en el període de la

menopausa, i sense excedir-se), la cúrcuma i altres espècies i herbes, bolets

  70  

(sobretot els d’origen asiàtic), hortalisses del grup de les liliàcies i les crucíferes,

fruites vermelles, fruites de pinyol gros, fruits secs, llegums, germinats, i

quantitats limitades de vi (un got per a les dones i dos per als homes) i de

xocolata. Tot el que pot prevenir pot ajudar a tractar. Si aconseguim una dieta

on es combinin tots aquests elements, aconseguirem crear una barrera

antioxidant, antiinflamatòria, antiangiogènica i molt preventiva del càncer. Si ja

es té la malaltia, caldria ser més radical i eliminar de la dieta tots aquells

productes que en altres circumstàncies es recomana prendre en petites

quantitats, com la carn vermell. En aquest sentit, per exemple, cal recordar que

no es recomana el consum de soja a les pacients amb càncer de mama.

Tot i que és veritat que vivim molt del plaer que experimentem menjant, crec

que hauríem de trobar-lo d’una manera diferent, per tal que no tingués efectes

perjudicials per al cos. Hauríem de ser molt més curosos amb el que ingerim, ja

que no som conscients de la seva influència en malalties degeneratives i en la

salut del nostre sistema en general. La genètica no la podem canviar, els

factors mediambientals no gaire, l’alimentació sí. Així, doncs, seria una molt

bona inversió per al futur adquirir bons hàbits de vida, com fer exercici diari,

reduir el consum d’alcohol i tabac i sobretot seguir una dieta que es basés en

els aliments que hem esmentat anteriorment.

Un dels problemes que he tingut mentre elaborava el treball ha estat, a part de

la controvèrsia observada en el cas d’alguns aliments com la soja, és el fet que,

per al tractament del càncer a partir de l’alimentació, es puguin trobar molts

aliments d’origen vegetal que aportin a l’organisme molècules que compleixin

aquesta funció. La majoria de vegetals ens aporten qualitats nutritives

necessàries i molt interessants per combatre la malaltia, però el treball

resultava massa extens si els intentava explicar tots, per la qual cosa em vaig

centrar en el que vaig veure que se’n feia més referència a més llibres i webs, i

explicar-ne els més importants. Per aquesta raó, també vull fer esment de

vegetals com el meló, el cogombre, la síndria, els llegums, els germinats en

general, a la poma i la magrana, dels quals, encara que no n’hagi parlat al

treball, és important dir que també són aliments beneficiosos per combatre la

malaltia.

  71  

Actualment, la quimioteràpia és el principal mètode emprat per combatre el

càncer, però produeix alts nivells de substàncies tòxiques que tenen uns

efectes molt nocius per a l’organisme. Aquesta toxicitat pot produir mutacions o

afectar òrgans clau i, a més a més, en càncers molt avançats, pot allargar, com

a màxim, la supervivència dels pacients 5 anys en el 2,1% dels casos. La dieta

aquí pot intervenir per maximitzar els efectes del tractament, pot tenir un paper

desintoxicant, al mateix temps que deixa que el tractament faci el seu efecte, i

pot reduir els efectes secundaris.

Tot i que actualment hi ha molts camps de recerca oberts al voltant d’aquest

tema, la investigació sobre la dieta no ha acabat. Hi ha moltes substàncies i

aliments que encara s’han d’analitzar de manera més rigorosa, o fer més

estudis sobre certs tipus d’aliments. Crec que també hauríem d’analitzar la

medicina tradicional que, amb el pas del temps i els avenços farmacèutics, hem

anat deixant enrere. La majoria dels productes que formen part del grup

d’aliments anticàncer ja hi eren en les dietes que anaven dirigides a tractar

malalties en el passat.

He observat que els oncòlegs i els professionals dedicats al món de la dietètica

i la nutrició tenen punts de vista una mica diferents, ja que cadascun segueix el

mètode en el qual s’ha format. He observat com als oncòlegs els costa

acceptar que la dieta tingui un paper decisiu en el tractament del càncer.

Treballen amb una medicina parcial, no holística i basada en l’evidència.

Obvien que el cos és un tot i que la dieta influeix i ajuda, però no li donen la

importància que aquesta pot arribar a tenir. A les escoles i facultats de

medicina amb prou feines els ensenyen res sobre nutrició. Es toquen en

assignatures com bioquímica o epidemiologia, però només són pinzellades

superficials. D’altra banda, he pogut observar que raons polítiques i

econòmiques poden influir en els nostres coneixements. Algunes indústries

alimentàries sembla que intentin amagar la nocivitat dels aliments que venen.

Tampoc resulta factible per al govern invertir grans quantitats de diners en la

investigació en fruites i verdures, ja que no es poden patentar, com es fa amb

els medicaments, amb la qual cosa no es podria vendre de manera que es

  72  

cobrís la inversió inicial. Els estudis en rates no són aplicables igual en

humans; per tant, s’hauria d’invertir per investigar sobre el benefici dels

aliments per combatre el càncer, però malauradament, i més vivint en època de

crisi, no s’inverteix gaire pressupost en aquesta causa.

Per acabar, m’agradaria afegir aquesta cita del Dalai Lama, que vaig trobar

molt interessant i que reflectiria una de les idees que he volgut expressar amb

aquest treball.

“El que més em sorprèn de l’home occidental és que perd la salut per gastar

diners, després perd els diners per recuperar la salut. I, per pensar

ansiosament en el futur, no gaudeix del present, per la qual cosa no viu ni el

present ni el futur. I viu com si no hagués de morir mai, i mor com si mai

hagués viscut”

  73  

4 Annexos

• Entrevista 1

El doctor Agustí Barnadas és especialista en càncer de mama i director del

Servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

─Bona tarda, per començar, m’agradaria saber a què atribuiries l’augment de la

taxa de càncer a escala mundial en els últims anys

─A veure, l’augment del càncer és degut, en primer lloc, a l’envelliment de la

població. El cas és que és una malaltia de gent gran i, a mesura que augmenta

l’expectativa de vida en els països occidentals, la incidència del càncer

s’incrementa, i al mateix temps, succeeix que si els tumors són detectats amb

una certa velocitat, aquelles persones tenen més possibilitats de tenir un segon

o un tercer tumor. I, per tant, a nivell de registre, pot ser que un pacient es curi

d’un tumor, i se’n detecta un segon, i per tant fa la impressió que la incidència

també augmenta; però senzillament és que la població allarga més la seva vida,

i en segon lloc el fet d’allargar més la seva vida fa que hi hagi més possibilitats

de tenir malalties d’aquest tipus.

─I el fet que la taxa sigui més elevada als països d’Amèrica del Nord que als

països asiàtics?

─A veure, això és degut a diferents causes. La primera consideració és que els

països asiàtics no tenen registres poblacionals tan sofisticats com tenen als

Estats Units. Però, segon, als Estats Units el gran problema que hi ha és un

problema justament d’alimentació, en el sentit que hi ha una alta incidència

d’obesitat, i una alta incidència de sedentarisme. I ambdues situacions

predisposen al càncer. Primer, perquè hi ha canvis hormonals ja que l’obesitat

predisposa, sobretot a les dones, a un augment dels estrògens circulants; dos,

  74  

hi ha un procés d’augment de la síntesi d’insulina per part del pàncrees, i

aquesta insulina facilita els processos de proliferació. I, per últim, existeix un

fenomen que s’anomena estrès oxidatiu o que es potencien els factors de la

inflamació, i això també a la llarga predisposa a l’aparició d’un tumor. Aleshores,

a Estats Units o Amèrica del Nord, els elements d’una dieta gens equilibrada,

amb increment de l’obesitat, i reducció d’activitat física, comporta un increment

de la incidència d’aquesta malaltia. A banda d’això, els seus sistemes de

registre són millors i, per tant, recullen molt millor la informació que a Xina o

Corea. Sí que és veritat que a Japó ho tenen molt més ben recollit i allà hi ha

menor incidència d’alguns tumors, però n’hi ha una major incidència d’altres, i

això depèn molt també de la dieta. Per exemple, al Japó hi ha major incidència

de càncer d’estómac. Per què? Perquè acostumen a prendre molt peix cru, que

a sobre està contaminat per alguns paràsits, entre altres l’Anisakis, i l’Anisakis

provoca inflamació a dintre de la mucosa gàstrica i, això associat amb un

procés ulcerós, facilita que aquest procés doni lloc a inflamació crònica, i a

partir d’aquí apareix un tumor d’estómac amb més facilitat. D’altra banda, hi ha

països que utilitzen molts conservants, juntament també amb el peix, com

alguns països d’Europa del Nord, que fan servir molts conservants per fer

fumats, tant el salmó fumat com la truita fumada o altres peixos, i això sembla

que també predisposa a processos inflamatoris dins la mucosa gàstrica i facilita

l’aparició de tumors d’estómac. Per tant, els països d’Europa del Nord i Japó,

tenen major incidència de càncer d’estómac, a diferència dels països del sud

d’Europa, o fins i tot d’Estats Units.

─Per tant, el fet de les hormones és important, com bé has dit abans.

─D’una part sí, però les hormones tenen a veure amb un procés intern del

metabolisme. Especialment les dones que deixen de tenir el període, per a les

dones menopàusiques té un cert sentit i, encara que el paper de les hormones

és especialment rellevant en les persones de sexe femení, és veritat que en els

homes, en algunes circumstàncies, també poden facilitar que apareguin alguns

tumors induïts per un desequilibri hormonal.

  75  

─Així doncs, quins diries que són els factors més importants en l’aparició i

procés del càncer?

─Els factors més importants al dia d’avui, si ho considerem de forma global, el

primer és el tabac, el segon l’alcohol, el tercer la dieta i el quart és el

sedentarisme. Però això ho hem de posar en el context de cada tumor. Per

exemple, el tabac s’ha associat mínimament amb el càncer de mama, però no

és el factor predisposant essencial en aquest càncer. En canvi, el tabac és un

factor clarament identificat com a causa d’aparició de tumors de pulmó,

d’esòfag o de l’aparell de l’àrea otorinolaringològica o on és la bufeta urinària.

D’altra banda, l’alcohol també facilita l’aparició de diversos tumors; per exemple,

si es barreja alcohol i tabac amb certa quantitat, hi ha més pacients que tenen

tumors de faringe i esòfag, o bé tumors hepàtics relacionats amb l’hepatitis, o

associats també amb cirrosi hepàtica, o altres tipus de processos neoplàstics

com poden ser tumors de bufeta urinària. L’alcohol també s’ha relacionat,

sobretot quan és alcohol d’alta graduació, amb risc d’aparició de neoplàsies de

mama en les dones postmenopàusiques, perquè augmenta la quantitat

d’estrògens. Per tant, això és una mica multifactorial. I de la dieta, que és un

concepte molt ampli, hi ha substàncies que poden ser carcinogèniques en

determinats tipus de tumor, per exemple, els greixos saturats, que faciliten més

l’aparició de tumors de còlon que no, per exemple, tumors d’esòfag. També

s’ha vist que els greixos saturats potencien amb una certa facilitat l’aparició de

tumors de mama, que, d’altra banda, hi ha alguns elements de la dieta, com és

per exemple consumir fruites i verdures fresques, que actuen com a protectors

en l’aparició d’un tumor. I si a més a més aquesta persona té un hàbit de fer

una certa activitat física, sembla que tot plegat ajuda a estar més protegit

davant d’ una malaltia d’aquest tipus. En canvi, si una persona té uns hàbits

sedentaris, des de fa molts anys sabem que està més predisposada a

desenvolupar un càncer; si a sobre té una mala dieta, tot plegat fa un còctel

que facilita l’aparició d’aquestes malalties.

─Quan un pacient pateix càncer, se l’aconsella sobre els hàbits alimentaris que

ha de seguir? I quins són?

  76  

─A veure, primer depèn de cada localització tumoral i la situació del pacient. I

això ho hem d’explicar de dues maneres. Primer, dependrà molt d’on s’hagi

originat el tumor per poder fer una recomanació o una altra, perquè per

exemple, a un pacient que té tumor d’esòfag se li farà fer un tipus d’alimentació

triturada, que no porti molta fibra i que pugui ser fàcil d’empassar. En canvi, en

el cas d’un pacient que hagi tingut un tumor de còlon, la dieta serà més o

menys normal, encara que se li recomana que mengi sobretot molts vegetals,

moltes fruites, perquè són antioxidants. Per tant, cal adaptar el tipus de dieta al

tipus de tumor que té el malalt. D’altra banda, també és important en funció de

l’estadiatge de la malaltia d’aquest pacient, és a dir si és un pacient que es cura

d’un tumor, perquè està limitat i l’operes i fas el tractament complementari i

aquell pacient teòricament està sense evidència de malaltia, has d’emfatitzar

molt més a canviar els hàbits dietètics i l’activitat física, perquè això millora el

pronòstic de forma clara. Hi ha molts estudis que han demostrat que fent

activitat física i modificant la dieta el risc d’un rebrot de la malaltia es redueix un

38%. Per tant, és una bona maniobra de prevenció secundària. Llavors en

aquests casos has d’emfatitzar moltíssim que redueixin al màxim el consum

d’alcohol, que deixin el tabac, que consumeixin moltes fruites i verdures, que

no ingereixin res de brioixeria o productes industrials, reduir l’aportació de

determinats hidrats de carboni, no menjar gaire carn vermella, etc. D’altra

banda, com dèiem al principi, si és un pacient que té dificultats per deglutir, és

a dir a empassar, sigui un tumor de la faringe o de l’esòfag, o inclús de

l’estómac, doncs és clar que hauràs de fer túrmix, amb dietes que siguin una

mica hiperproteiques, malgrat que portin una mica de carn o peix o etcètera, és

a dir l’hauràs d’adaptar, en definitiva. Però, és clar, aquí podríem parlar de dues

coses, quin impacte té la dieta en la predisposició o l’aparició d’un càncer, i el

segon és què hem de fer quan un pacient té un càncer i es cura, d’adaptar la

dieta perquè no torni a tenir una segona malaltia.

─Per tant, acabes de respondre la pregunta de la segona part.

─Sí, i quant a la primera, a la població sana, s’han de recomanar els mateixos

hàbits dietètics; és a dir, tenir una certa activitat física, consumir moltes

verdures i fruites fresques, reduir el consum de greixos saturats, reduir el

  77  

consum de proteïna animal, sobretot de carns vermelles, es pot prendre

proteïna procedent de peix o bé de la carns blanques, que són les aus i el conill,

i aleshores aquestes coses són recomanacions generals que serien dintre dels

hàbits de vida saludable, perquè això també va bé per millorar la teva salut

cardiovascular, la salut de l’os, per reduir la hipertensió, evitar la diabetis, etc.

─I la carn vermella, per què és tan perjudicial?

─La carn vermella és perjudicial, primer per alguns conservants que porta. El

segon, perquè els excessos de proteïnes també són perjudicials perquè

generen estrès oxidatiu a les cèl·lules que les han de metabolitzar. SI estem

sobrecarregant el cos amb molta proteïna, resulta que el nostre cos l’ha de

degradar, l’ha de destruir, i això normalment s’acaba fent entre el fetge i el

múscul. Si tu estàs sotmetent l’estructura d’aquestes cèl·lules a fer molta més

feina, arriba el moment que algunes claudiquen, i s’esdevé també un procés

inflamatori degut a això, i en aquest sentit, si és un procés que es cronifica en

el temps, pot predisposar a l’aparició d’un tumor.

─I creus que es dóna prou importància a la prevenció del càncer?

─I tant. Però la prevenció pot seguir per aquestes mesures generals d’hàbits

saludable. Si aconseguíssim que la gent no fumés i que les ciutats estiguessin

mes netes, segurament reduiríem amb més d’un 70% l’aparició de tumors de

pulmó. O bé, els tumors de la zona otorinolaringològica, o d’esòfag. Si, a sobre,

aconseguíssim que no hi hagués un hàbit de presa d’alcohol important – ja que

una cosa és prendre una copa de vi al dia màxim, que és favorable per al fetge,

en la dona, i en els homes una i mitja o màxim dos al dia- les coses podrien ser

diferents. Per tant, entre l’activitat física, regular la dieta i ser prudent amb el sol,

probablement reduiríem molt la incidència de determinades malalties. És veritat

que hi ha d’altres que no les podríem evitar, perquè a dia d’avui no s’ha pogut

aconseguir comprovar que fent intervencions sobre la dieta es redueixi gaire el

risc de tenir un tumor de mama o un tumor d’endometri. Però sí de tenir

sobrepès o no, i si tens sobrepès sí que l’has de reduir. D’altra banda, si

  78  

consumeixes determinats tipus d’aliments que poden ser perjudicials, els

hauries de canviar.

─Un cop desenvolupat el càncer, la dieta seria un plus a les tècniques

convencionals, però en cap cas podria solucionar res.

─No, però evidentment ajudaria a fer que el pacient estigués en millors

condicions per rebre determinats tractaments, siguin quirúrgics, quimioteràpia o

radioteràpia, i al mateix temps reduiríem el risc si s’ajusta bé, de tenir un segon

tumor o una recaiguda.

─Hi ha estudis d’alt rigor científic que demostrin aquesta relació entre

alimentació i càncer?

─Sí, però han demostrat això, que el còctel obesitat, diabetis, colesterol alt i

hipertensió s’associa a més risc de tenir càncer. Pels elements que hem

comentat, que quan hi ha un desbalanç hormonal d’increment de la insulina

que facilita el creixement cel·lular, més estrògens circulants per els tumors més

sensibles com és en el cas del càncer de mama o d’endometri, que facilita la

seva aparició, o bé facilita l’aparició de tumors de còlon, tant dret com esquerre,

o inclús algun tumor de bufeta biliar, per exemple.

─D’acord. El cos, quina reacció de defensa adopta davant de la malaltia?

─Això no està del tot ben conegut. De fet, el càncer són cèl·lules del propi cos

que són anòmales Són anòmales en el sentit que han perdut els sistemes de

control del creixement i s’estan dividint de forma indefinida. Però bé, no és del

tot ben bé així, ja que hi ha un percentatge important de cèl·lules que no es

divideixen i un altres que acaben morint-se, però sempre hi ha algunes que

continuen dividint-se. Aleshores esdevé una situació de manca de competència

del sistema immunitari que no reconeix de forma convenient aquelles cèl·lules

  79  

com a alienes del cos, perquè com s’han format dins d’estructures del propi cos,

en algunes circumstàncies pot reconèixer-la com a cèl·lula pròpia i la intenta

destruir o la destrueix, però la major part d’elles, diguem-ne, és com si se’n

burlessin o esquivessin el sistema immunitari. Aleshores, com més gran és el

tumor pitjor perquè el propi cos no es defensa i aleshores és quan s’esdevé la

situació de falta de nutrició, perquè és va perdent la gana, es va perdent pes, i

també la malaltia s’escampa.

─Dins del meu treball he trobat que aquesta expansió del càncer és degut a

l’angiogènesi, la capacitat del tumor de crear nous vasos sanguinis i així arribar

els nutrients; per la inflamació contínua i per la disfunció de les cèl·lules

anomenades natural killers. És això el que fa que la malaltia proliferi dins

nostre?

─Sí i no. El càncer apareix per una alteració en el genoma de la cèl·lula que es

comença a dividir de forma il·limitada. En principi aquest tipus de cèl·lula

s’anomenen cèl·lules tumorals mare cromogèniques tumorals. Aleshores, quan

aquestes cèl·lules tenen un cert volum, necessiten en la seva estructura una

activitat vascular perquè, si no, no rebrien ni oxigen ni glucosa i es moririen i,

per tant, han d’assegurar la seva pròpia supervivència. Quan passa això? Quan

un tumor té una mesura d’unes 500 micres, és a dir, mig mil·límetre. Aleshores,

la malaltia el que fa per assegurar que el creixement del tumor segueixi sent

viable, per assegurar que rep oxigen i tot el que necessita, estimula el propi cos

perquè es morin cèl·lules endotelials primordials, que, amb l’estímul de les

pròpies cèl·lules tumorals, són reclutades des del moll de l’os fins allà on està

el tumor. Aleshores comencen a estructurar un arbre vascular que està

connectat directament amb la pròpia vena o artèria del propi organisme. Un

mètode molt intel·ligent per assegurar-se de tenir energia, i s’aprofita d’aquest

mecanisme natural que té el propi cos per formar aquest arbre vascular. Però,

a més a més, un cop l’ha format, algunes cèl·lules tenen capacitat d’invasió

d’aquests vasos per donar lloc a les metàstasis. I per últim, malgrat que hi hagi

aquests vasos, atenua molt el senyal d’aquests limfòcits que han de degradar

aquestes cèl·lules que progressen aquests natural killers, que no reconeixeran

aquestes cèl·lules, o les reconeixen parcialment, i no les envien. Aleshores, al

  80  

fallar aquests mecanismes, mica en mica aquella població es va multiplicant i

acaba apareixent la malaltia amb alt risc d’extensió.

─Quin és el paper del sucre en relació amb el càncer?

─A veure, el sucre, quan se’n pren una alta quantitat, en el que esta influint és

a fer que el pàncrees estigui sintetitzant més insulina. La insulina és un

estimulant molt potent de determinats factors de creixement que en algunes

cèl·lules estimula la seva divisió. Aleshores això, juntament amb altres

activacions d’altres vies de senyalització, comporta un increment de la

proliferació cel·lular, especialment d’aquelles que han perdut el seu control

usual de la divisió, i aquelles que estan en procés de replicació no controlada,

que són les canceroses: la presència d’alts nivells d’insulina facilita que allò

creixi més de pressa.

─I què en diries de la llet?

─Això ha estat sempre molt discutit. Hi ha un element que és la llet d’origen

animal i la llet d’origen vegetal. En les llets d’origen animal, hi ha una gran

discussió sobre el fet que pugui condicionar l’aparició d’un tumor. Hi ha alguns

estudis que diuen que conté més quantitat d’estrògens, o uns conservants que

facilitarien la transformació maligna. Però això, a dia d’avui no s’ha pogut

demostrar, llavors no pots dir que la llet d’origen animal predisposi a càncer.

D’altra banda, hi ha determinades llets d’origen vegetal, com per exemple les

llets de soja, que porten fitoestrògens. Aquests fitoestrògens a dia d’avui no

està clar que predisposin a càncer, i hi ha resultats una mica paradoxals. Per

què ho dic? Ho dic perquè, per exemple, als països asiàtics, sobretot a la Xina,

a Corea i al Vietnam, la incidència del càncer de mama és molt baixa perquè

de petites les nenes estan prenent llet de soja més que una altra cosa. La llet

de soja porta fitoestrògens i ajuda que l’epiteli glandular mamari maduri en el

moment de la pubertat. En aquest moment és crític perquè depèn de quines

coses passen, sembla que algunes cèl·lules quedin ja iniciades cap a la

transformació cap a càncer de mama, i el fitoestrògen ajudaria a la maduració

  81  

evitant aquest problema. Per això diem que hi ha una incidència del càncer de

mama a una edat posterior. Ara bé, s’ha vist que els tumors de mama tenen

una especial sensibilitat a les hormones femenines, i en alguns àmbits s’havia

començat a dir que els fitoestrògens de determinats vegetals, especialment la

soja, entre d’altres, podria facilitar la progressió cap a un càncer un cop existeix

una transformació maligna. Però això no ha pogut ser demostrat en tots els

estudis. Els estudis epidemiològics, a dia d’avui, no han pogut demostrar una

relació de causa-efecte entre llet vegetal i càncer. L’altra qüestió és què hem

de fer amb una dona amb càncer de mama, si ha de prendre soja o no. Jo

sempre dic el mateix: de prendre’n una mica, no passa res, però probablement

hauria de ser prudent a prendre’n grans quantitats, i dir-li potser: no en prengui

perquè no ho sé. Però això no vol dir que la soja o la llet de soja predisposi al

càncer.

─Quina importància té l’equilibri dels greixos omega-3 i omega-6?

─A veure, l’omega, igual que l’àcid linoleic, són greixos poliinsaturats que són

protectors. Aleshores, aquests tipus de molècules el que fan és reduir els

processos inflamatoris, els bloquegen i, per tant, facilitarien que alguns

processos inflamatoris deixessin de ser carcinogènics. Ara bé, quan hi ha un

excés d’àcid linoleic o omega-3, es pot produir l’efecte contrari, que determinats

mecanismes estiguin saturats per mínimes quantitats d’aquestes substàncies,

però, en haver-ne un excés, les mateixes cèl·lules que no estan bloquejades

haurien de degradar aquestes substàncies, i aleshores estan, diguem-ne,

sobrecarregades en aquesta funció. Hi ha estudis només en animals

d’experimentació, en alguns casos un suplement excessiu d’omega-3 pot

predisposar a càncer. Però això no vol dir que la població en general, per

suplements d’omega-3, hagi d’augmentar la incidència d’un tumor, perquè això

no està demostrat. Però la recomanació és no consumir excessius suplements

d’això.

  82  

─I ara, per acabar, tu què n’opines sobre els llibres Anticancer, del Dr. David

Servan-Schreiber, i Les meves receptes anticàncer, de la Dra Odile Fernández

Martínez? (es mira els llibres)

─A veure, aquests tipus de llibres els problemes que tenen és, primer, alguns

poden estar relativament ben fonamentats, almenys ”Anticàncer” té referències

bibliogràfiques d’articles científics. L’altra cosa és com han estat fets quests

articles científics. Si hi ha observacions al laboratori, etc. És a dir, com han

estat realitzats. I aleshores, aquí una mica és en base a l’experiència d’una

persona, que et planteja un conjunt d’idees. Aquí ho fa des d’un punt de vista

subjectiu, aleshores, tenen rigor aquests llibres? Rigor no els falta. Són llibres

amb una elevada evidència científica? Segurament no, i llavors poden ser

perillosos, perquè en algun moment poden fer alguna afirmació en la qual no

estiguem d’acord. O generar una interacció medicamentosa amb algun pacient

que necessita un tractament particular. Però a veure, aquest llibre l’ha fet un

senyor que és neuròleg, un psiquiatre, que ser psiquiatre i neuròleg és una

mica difícil, crec que és més aviat divulgatiu, però una part de fonament deu

tenir.

Per exemple, aquí, al llibre “Les meves dietes anticàncer”, et poden fer una

explicació més o menys curosa, però no diu res més. Crec que els dos són

d’un caràcter més aviat divulgatiu.

Moltes gràcies.

  83  

• Entrevista 2

Francesc Borràs és dietista vegetarià, nutricionista i quinesiòleg.

─Per començar, quins factors diria que són els més importants perquè es doni

un càncer?

─Jo diria que són, d’una banda, l’epigenètica, d’altra la dieta, després els

contaminants ambientals i, per últim, els factors emocionals, tot i que és

complicat de poder investigar sobre aquest factor. La ingesta de substàncies

teratogèniques, que són substàncies que poden produir defectes als fetus

també són un condicionant. La ingesta de carcinògens com additius, els que

procedeixen de la contaminació ambiental, els procedents de cosmètics i que

duen disruptors hormonals, els metalls pesants i les vacunes. Si els aliments

baixen el sistema immunològic es poden donar més infeccions i el mecanisme

és incapaç de defensar-se bé. Un altre factor serien els rajos ionitzants com els

UVA, els de l’univers i les microones.

Les cèl·lules realitzen el procés de l’apoptosi, que ja deus saber què és, i

aquest procés pot ser activat o reduït per l’alimentació. En aquest aspecte les

dietes vegetarianes ajuden a activar aquest procés.

─Quines raons atribuiria al fet que a Orient hi hagi menys incidència del càncer

que a Occident?

─És important el fet que a Orient la majoria de la població és vegetariana per

raons religioses i econòmiques. I també utilitzen moltes espècies, que són molt

protectores sobre el càncer. A Occident no és així. Aquí el punt de vista

biomèdic actual està enfocat al tractament i no a la prevenció. Durant el

tractament de la quimioteràpia es produeix una alta toxicitat per a les cèl·lules, i

una dieta vegetariana ajuda a treure aquesta toxicitat. Un cert temps sí que és

bona aquesta toxicitat ja que és la funció que té de cara algunes cèl·lules, però

  84  

amb el temps es torna dolenta. Després s’ha de desintoxicar l’organisme,

minimitzar els efectes secundaris.

─Creu vostè en una dieta anticàncer?

─La cúrcuma el millor aliment del món. La cúrcuma, juntament amb el gingebre

i les espècies, sobretot el clau, constitueixen un grup molt important per a la

salut. L’índex ORAC (capacitat d’absorció dels radicals de l’oxigen) és un

mètode de mesura de les capacitats antioxidants de mostres biològiques, i ha

estat comprovat per la FAD (administració d’aliments i fàrmacs) que els

aliments que resultaven estar en una posició més elevada eren el clau, la

cúrcuma i la pruna. Que, per cert, el gingebre també es capaç de reduir les

nàusees produïdes per la quimioteràpia. Les fruites vermelles també contenen

antioxidants. Hi ha substàncies com les β-glucans dels bolets o la civada, o els

índole-3-carbinol (I3C) de les plantes crucíferes com les coles i el bròquil… O

els flavonoides, la quercetina de les cebes o les catequines del te Sentxa, que

és el te més potent, que no són substàncies antioxidants, però sí que fan

funcions anticàncer. També hi ha aliments que, si fermenten, guanyen o perden

propietats. També s’hauria de parlar dels minerals anticàncer, que són el seleni

(tot i que a través de la dieta és fàcil intoxicar-se) i el zinc i el magnesi, que

actuen en sinergia amb el superòxid dismutasa. També el glutatió és un enzim

que actua com a antioxidant. Les teobromines del cacau també són bones per

a l’organisme. En teoria les prunes, albercocs i cireres contenen vitamina B-17,

que és una substància que pot ser tòxica en grans quantitats però que alhora

és antioxidant. També l’àcid etílic i sulfurat del porro, l’all, la ceba... i les cols de

Brussel·les i tots els aliments verds porten àcid fòlic que s’encarrega de la

divisió i la replicació de l’ADN. Aquests aliments verds duen clorofil·la, de la

qual ningú en parla i és probablement la substància més important. També és

important la vitamina E.

L’alimentació pot ser preventiva, i hi ha estudis que relacionen la carn amb

càncer de còlon, l’ADA (associació americana de la diabetis) ho ha comprovat,

o pot ser coadjuvant als tractaments convencionals, ja que disminueixen la

toxicitat del tractament entre d’altres. Però de moment no es pot dir que pugui

  85  

ser una alternativa als tractaments convencionals, tot i que potser ho pot ser

d’aquí un temps.

─Els dietistes tots teniu un tractament a seguir?

─A un dietista se li donen les eines perquè ell mateix s’espavili. Jo, per

exemple, aconsello molt les espècies, sobretot el clau, ja que he observat una

millora en qualitat de vida. Recepto dietes totalment vegetarianes per als meus

malalts, així com també aliments de temporada, ja que cada dia que passa van

perdent nutrients, com és el cas del kiwi que es porta des de Nova Zelanda, i

que quan arriba aquí ja ha perdut gran part dels seus nutrients. Com més cru

sigui l’aliment, més substàncies anticanceroses ens aportarà. Quan cuinem els

aliments el que estem fent és destruir les substàncies.

Hi ha dos corrents, la “medicalitzada” i l’alternativa. A països anglosaxons estan

més avançats que nosaltres i utilitzen molt la via alternativa. Són països que

estan molt més modernitzats. Cadascú tria amagar o no la informació.

─I no et falten nutrients seguint una dieta només vegetariana?

─No, els puc tenir tots si es combinen bé els aliments. A vegades prenc algun

suplement alimentari, però molt de tant en tant.

─Considera que la llet convencional és nociva per a l’organisme?

─La llet té sentit durant el període de l’alletament, on el nadó ha de créixer i

rebre nutrients, i el factor de creixement de la llet és ideal. Però fora d’aquest

cas, la llet té molts desavantatges ja que es recarrega el sistema limfàtic, la

qual cosa condueix que es pugui produir una alteració en el gangli limfàtic.

També la seva secreció de mucositats és dolenta. A part d’això, durant el

càncer els pacients pateixen caquèxia a causa de la quimioteràpia, la qual els

fa perdre la gana i es debilita el seu sistema immunitari. Si en aquest estat hi

fem intervenir la llet farem anar l’organisme a pitjor.

  86  

─Aleshores recomana llets de soja, avena...

─De soja no. La soja és un llegum provinent de l’Àsia i que afecta diferent als

asiàtics que a nosaltres perquè el sistema digestiu oriental és diferent al nostre.

─I què en diria de la carn vermella?

─La vaca ha anat acumulant adrenalina, additius i altres substàncies, que

juntament amb les amines biògenes que es produeixen quan la carn es podreix

i que no tenen cap efecte antioxidant, i els factors de creixement que poden fer

créixer el tumor, fan que no sigui gens recomanable. La carn no du cap

substància beneficiosa.

─El sucre també el tindríem creuat no?

─Les cèl·lules canceroses s’alimenten de glucosa, i aquest sucre és cremat

instantàniament pel metabolisme. En els integrals aquest procés és més

estable. El pH de les substàncies pot activar o inhibir les substàncies àcides

que poden ajudar el càncer a proliferar, i la glucosa té un pH àcid.

─I què en diria sobre la ingesta de vi?

─L’alcohol produeix cancerígens. Hi ha un informe a l’ÀNFORA del qual no en

parla ningú sobre la indústria vinícola. Els efectes de l’alcohol en el vi serien

recomanables només en un cas, en els homes de més de 60 o 65 anys que

hagin patit un accident cardiovascular, però només un got al dia. La resta no.

─Creu que es dóna prou importància a la prevenció del càncer a partir de la

dieta?

─No, crec que se li dóna poca importància. Hi ha campanyes, com per exemple

les dels hospitals, on es recomana una ingesta de 5 fruites al dia. Aquesta dosi

no és suficient. Potser fa 5 anys sí que ho era, però actualment amb el medi

  87  

ambient tan contaminat el sistema immunològic es troba debilitat i necessita

molt més que això. Les campanyes en centres sanitaris no són suficient. A

Dinamarca, per exemple, el govern va incrementar l’IVA dels aliments d’origen

animal, ja que es va veure com la gent queia més malalta com més carn

consumia. A Islàndia van augmentar l’IVA dels sucres senzills, ja que van veure

que hi havia cada vegada més gent malalta i això suposava una gran despesa

sanitària. Aquí no es s’implantaria cap d’aquestes mesures per la indústria

alimentària que hi ha darrere. A més, la gent vol gaudir del “ara” i no pensar

més endavant, i després si tenen qualsevol problema volen la pastilla

miraculosa que els ho curi. Fa anys va haver el baby boom, i això cada vegada

va a més. Pujaran els impostos del servei sanitari públic i tindrem problemes

per pagar.

─Per què creu que hi ha tanta reticència a acceptar el paper de l’alimentació en

la cura del càncer?

─Hi ha molts estudis que demostren que sí que hi ha una rellevant importància

de l’alimentació per frenar el càncer, però els oncòlegs no li donen especial

importància perquè, segons el meu punt de vista, durant la guerra civil

espanyola es veia la carn com un luxe. A l’època de la postguerra la gent

associava la carn a un estatus social més alt, i no menjar-ne a un estatus social

més baix. Les indústries alimentàries també juguen un paper molt important, ja

que els diners mouen el món, també el mouen encara que sigui augmentant els

efectes negatiu en la salut de la població.

Moltes gràcies per dedicar-me el seu temps

  88  

• Entrevista 3

La doctora Natàlia Eres és una oncòloga que prescriu dietes relacionades amb

medicina alternativa com a coadjuvant dels tractaments convencionals. Ha

estat pionera a Espanya en la implantació de diversos programes d’innovació

clínica en Medicina i Oncologia Integrativa.

─Bona tarda, primer de tot m’agradaria preguntar-li quins són els factor de risc

que considera més importants en el desenvolupament del càncer.

─El desenvolupament d’un càncer és multifactorial. Alguns factors de risc estan

molt ben definits en alguns tipus de càncer, com el fum del tabac i la

contaminació ambiental en el càncer de pulmó, alguns tipus de dieta o la

contaminació hormonal amb el càncer de mama i el de pròstata... En la resta

de tumors no hi ha riscos associats definits, però sí que cada vegada se sap

més que els tòxics ambientals que hi ha a l’aire, l’aigua i al menjar, doncs sí

que són promotors del càncer en general, i l’estrès vital també és un altre factor

que no és un factor de risc però sí que és un factor que provoca

immunodepressió i llavors la immunodepressió sí que és un factor de risc del

càncer.

─I quina explicació atribuiria al fet que la taxa de càncers sigui més elevada en

països occidentals que orientals?

─Jo ara no estic gaire actualitzada amb les dades estadístiques, però en

principi s’atribuiria una mica a tot el que són els hàbits alimentaris. Hi ha l’estudi

de Xina, que és tot l’estudi que fan respecte el consum de soja i el càncer de

mama... Però en principi s’atribuiria al grau més intens de contaminació que hi

ha aquí a tots els nivells, i també perquè als països no occidentals es moren

abans per altres causes; això també és un factor a tenir en compte. Hi ha més

prevalença d’infeccions i d’altres.

─Tu creus en una dieta anticàncer?

  89  

─Jo crec que a través de la dieta es pot baixar molt la predisposició general al

càncer, que no és el mateix que tenir una predisposició específica del càncer.

La predisposició general vol dir que el teu organisme funcioni bé, que

desintoxiqui bé els tòxics, que el budell no s’inflami, perquè elements com tenir

molta inflamació al cos, o tenir un fetge que funcioni malament, tot això són

predisponents generals del càncer, i en això la dieta pot ajudar bastant, perquè

és una cosa que fem tres cops al dia, sempre fins que ens morim. Però un cop

s’ha desenvolupat el càncer la dieta és necessària per tenir un cos que funcioni

el millor possible, però no és suficient per revertir el càncer la majoria de

vegades. Tot i això, hi ha molts estudis ara sobre les dietes cetogèniques o

dejunis, que són tipus d’estratègies nutricionals; no tant anticàncer, sinó que el

que fan es canviar el metabolisme de la persona, i això sí que pot ajudar que

les cèl·lules tumorals es debilitin més, però no perquè sigui una dieta

anticàncer sinó perquè es fa un canvi metabòlic.

─Aleshores seria una dieta destinada a la prevenció o com a coadjuvant als

tractaments convencionals

─Sí

─Vostè en recepta una en concret per als teus pacients aplicable en tots els

càncers, o cada càncer i cada persona segueix unes recomanacions diferents?

─Nosaltres ho matisem, ho adaptem al pacient, perquè per exemple pel tipus

de càncer es pot fer més específica o menys. No és el mateix un càncer de

mama en què has de fer, si pots, una alimentació una mica més antihormonal,

o un càncer de pròstata en el qual alguna cosa que en un càncer de mama a

un de pròstata li va bé, o també una persona que està fent químio que

necessita una dieta amb un nombre de toxificació hepàtica i de recuperació del

budell... Vull dir que les adaptem bastant en cada situació. O una persona que

volem fer-li una dieta cetogènica o dejunis per augmentar l’efecte de la

quimioteràpia... Tots porten un bàsic anticàncer que és una bona traçabilitat,

alimentació ecològica, un ABC de com cuinar, com aconseguir els aliments,

baixar la proteïna animal, els sucres, tot el que coneix la gent en general que

és bastant senzill i després a partir d’aquí ho matisem per a casos específics.

  90  

─I com a oncòloga, creu que els professionals del camp de l’oncologia estan

ben instruïts sobre la importància de l’alimentació en el càncer?

─No, jajaja, aquesta resposta és fàcil: no. Jo he estat a l’hospital i la cultura

alimentària és bastant justa. També és un tema de temps, i de política

d’empresa perquè tens molt poc temps per visitar. Les nutricionistes també van

molt apretades, només fan dietes una mica per a desnodrits... Vull dir que el

concepte anticàncer els queda una mica lluny perquè requereixen un altre tipus

de suport.

─Com és que hi ha tanta reticència a acceptar el paper tant important de

l’alimentació en el càncer?

─Jo et diria que ara hi ha dos mercats paral·lels. Per una part hi ha llocs on hi

ha molta reticència, com és un hospital com a corporació, però jo crec que és

més un tema econòmic, de rendibilitat, perquè no volen maldecaps... “Passen”,

per dir-ho d’alguna manera. Però ara hi ha tota una línia totalment industrial de

tot el que és l’alimentació eco i anticàncer, que també té el seu negoci. Jo crec

que simplement és un tema polític, no cap altre més.

─Creu que es dóna prou importància a la medicina preventiva?

─No, no es dóna importància a la medicina preventiva i tampoc es dóna

importància a la salut ambiental, que això encara és molt més greu, perquè el

control de tòxics o l’accés de la població general perquè tu puguis veure l’índex

de contaminació de les aigües, o si vols saber... Vull dir que tot això et diuen

que està registrat però és difícil d’interpretar. Vull dir que hi ha poca

consciència del que és la protecció de la salut ambiental, que és un pas previ a

la medicina preventiva.

─Per finalitzar, en quina fase de recerca creu que ens trobem ara mateix sobre

el paper de la dieta en el càncer?

─Està bastant avançat, vull dir que hi ha molta documentació de quines són les

substàncies químiques dels aliments que tenen activitat antitumoral, també

  91  

s’està treballant molt en tot el que és l’alimentació probiòtica18, que és tota

l’alimentació rica en bacteris vius que ajuden a l’organisme a fer diferents

funcions; hi ha tot un projecte, que és el del microbiota humà, i hi ha molts

investigadors ara amb això. Però molta part de la investigació en salut humana

no ha arribat encara a la medicina. És curiós però és així. Però està molt

avançat.

Molt bé, això es tot, moltes gràcies.

                                                                                                               18 Els probiòtics són bacteris similars als organismes que viuen naturalment en el tacte digestiu, i són estimulants del sistema immunològic; s’han associat a una possible prevenció del càncer de còlon.

  92  

5 Bibliografia

• BÉLIVEAU, Richard i GINGRAS, Denis. Los alimentos contra el cancer. Barcelona: RBA Libros, S.A., 2008 (traducció del text d’edicions Éditions du Trécarré Montreal, Québec, Canadá)

 

• FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, Odile. Mis recetas anticáncer-Alimentación y vida anticáncer. Barcelona: Ediciones Urano, S.A., 2014.

 

• HERNÁNDEZ RAMOS, Felipe. Que tus alimentos sean tu medicina. Barcelona: RBA Libros, S.A., 2003.

 

• SEIGNALET, Jean. La alimentación, la tercera medicina. Barcelona: RBA Libros, S.A., 2004

 

• SERVAN-SHREIBER, David. Anticáncer. Una nueva forma de vida. Barcelona: Espasa Libros, S.L.U., 2013

 

• YOUNG, Robert i REDFORD YOUNG, Shelley. La milagrosa dieta del pH. Barcelona: Ediciones Obelisco, S.L., 2013

 

• BENGMARK, S., MESA, Mª.D. i GIL, A., “Plant-derived health - the effects of turmeric and curcuminoids”. Nutrición hospitalària. Madrid 3, 24 2009, p. 273-281

 

• BISMO STEEN, Kristin. Foods that prevent cancer. Praga: Charles University in Prague (tesi doctoral), 2010.

 

• http://www20.gencat.cat/portal/site/cancer/menuitem.301c31137848581ed91cb318b0c0e1a0/?vgnextoid=ec6599c143d73210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ec6599c143d73210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

• https://www.aecc.es/sobreelcancer/Paginas/Sobreelc%C3%A1ncer.aspx

• http://www.aecientificos.es/empresas/aecientificos/documentos/revision_definitiva_telomeros_figuras.pdf

  93  

• http://bases.bireme.br/cgi-bin/wxislind.exe/iah/online/?IsisScript=iah/iah.xis&src=google&base=LILACS&lang=p&nextAction=lnk&exprSearch=258504&indexSearch=ID

• http://books.google.es/books?id=BeQ6D40wTPQC&pg=PA43&lpg=PA43&dq=sulfoconjugación&source=bl&ots=LNjS9qFQ3n&sig=LrFxBLupA6x7CCe1C8c3L0wwtjU&hl=es&sa=X&ei=v9oOVM2VEc7oaPz5gaAJ&redir_esc=y#v=onepage&q=sulfoconjugación&f=false

• http://www.botanical-online.com/medicinalsalliumsativum.htm

• http://cancer.gencat.cat/ca/ciutadans/prevencio/codi_europeu/consumiu_diariament_fruites_i_verdures/

• http://cancer.gencat.cat/ca/professionals/estadistiques/incidencia

• http://www.cancer.gov/espanol/cancer/causas

• http://www.cancer.gov/espanol/tipos/seno

• http://www.cancer.org/espanol/cancer/cancerdepulmonnomicrocitico-celulasno/guiadetallada/guias-de-la-sociedad-americana-contra-el-cancer-sobre-nutricion-y-actividad-fisica-para-la-prevencion-del-cancer-food-additives

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Gen_supressor_de_tumors

• http://centrodeartigo.com/articulos-enciclopedicos/article_84327.html

• http://www.coflleida.com/arxius/Document_cat_5347.pdf

• http://www.conkwest.com/natural-killer-cells

• http://www.curcumine-sante.net/es/tag/curcuminoides

• http://elnuevodespertar.wordpress.com/2012/03/27/el-jengibre-destruye-el-cancer-con-mas-eficacia-que-los-medicamentos-para-el-cancer-vinculados-a-la-muerte/

• http://en.wikipedia.org/wiki/Oncogene

  94  

• http://www.etselquemenges.cat/especialista/milca-burde/nous-un-aliat-contra-el-cancer-de-mam

• http://geosalud.com/Nutricion/grasastrans2.htm

• http://global.britannica.com/EBchecked/topic/428952/oncogene

• http://www.infodrogas.org/inf-drogas/alcohol

• http://jn.nutrition.org/content/134/12/3479S.full.pdf&member=&journal=nutrition&volume=134&issue_number=12&cover_date=December%201

• http://www.lavanguardia.com/salud/cancer/index.html

• http://www.lligacontraelcancer.cat/ap.php?p=3

• http://www.msal.gov.ar/inc/index.php/acerca-del-cancer/el-cancer-/factores-de-riesgo-y-prevencion

• https://www.msdsalud.es/manual-merck-hogar/seccion-1/causas-riesgos-cancer.html

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK26873/

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16094059

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17213256

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19165595

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19838930

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2125993

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24148818

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24652704

  95  

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24698344

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24812070

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24980757

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24996346

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25048019

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25209720

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25277313

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25287815

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25293877

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25315431

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25317478

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25318054

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3937230/

• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=stoner+GD.+Foodstuffs+for+preventing+cancer

• http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/554.html

• http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/patientinstructions/000690.htm

• http://www.nlm.nih.gov/pubs/factsheets/dif_med_pub.html

  96  

• http://noticiasdelaciencia.com/not/9627/un-potente-compuesto-antibacteriano-contenido-en-el-ajo/

• http://www.oncologiaricardopalma.com/?pag=noticia&id=13

• http://ondax-scientific.com/pdf2/PMKMushroomRev5_1_61406.pdf

• http://quehaydecomerhoy.blogspot.com.es/2009/03/glivec-y-especias.html

• http://salobrena.portaldetuciudad.com/es-es/noticias/maravillas-del-acido-elagico-y-zumo-de-granada-salobrena-006_1_5_198714_42.html

• http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S0864-03002005000100007&script=sci_arttext&tlng=en

• http://www.sciencedaily.com/articles/n/natural_killer_cell.htm

• http://www.teinteresa.es/salud/melocoton-nectarina-aliados-migrana-colesterol_0_1198680347.html

• http://te.innatia.com/c-propiedades-del-te-verde/a-te-verde-prevenir-cancer.html

• http://www.who.int/cancer/about/facts/es/

• http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2014/cancer-report-20140203/es/