Dayana Zambrano

Maria Diaz

Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d'un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànie, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:

L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.).

Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina).

Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.).

Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits

Els fluids humans que sovint s’analitzen per a la diagnosi són la sang i l’orina. De l’anàlisi de sang s’obté l’hemograma: el nombre i la proporció de cèl·lules sanguínies. L’anàlisi sanguínia també indica les concentracions de determinades substàncies. L’orina conté les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular, per tant, l’anàlisi d’orina també pot indicar el funcionament anòmal d’algun òrgan.

La radiologia és l’especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajos X, ultrasons, camps magnètics, etc.) per obtenir imatges que orienten el diagnòstic d’una determinada malaltia.

Proves de diagnosi d’imatge:

La radiografia: els raigs X impressionen una placa fotogràfica i així s’obté una radiografia. La radiació és interrompuda pels ossos i els materials sòlids, però, en canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pel·lícula fotogràfica, deixant-la negra. Les radiografies s’usen en traumatologia, per observar els ossos, però també poden indentificar determinats tumors, com ara el càncer de pulmó, o diagnosticar infeccions com la tuberculosi o la pneumònia.

La TC aquesta tècnica radiològica consisteix a obtenir imatges per rajos X del cos, però en diferents plans o seccions, de manera que amb l’ajut d’un ordinador les imatges es computen,fet que permet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan.

La ressonància magnètica nuclear : és un mètode de diagnòstic que permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Amb la RMN es poden obtenir imatges, fins i tot, de músculs, de lligaments o d’òrgans del sistema nerviós; per això és un mètode de diagnòstic molt utilitzat en molt camps de la medicina.

La tomografia per emissió de positrons: consisteix a administrar al pacient una petita dosi d’una substància que emet positrons,

que són computats per obtenir imatges.

El càncer és, ara per ara, una de les malalties que causa més mortalitat. El càncer o neoplàsia maligna es deu a una disfunció d’alguns gens, però rarament és una malaltia heretable que es transmeti de generació en generació, tot i que en alguns casos s’hereta la predisposició a patir-la.

Quan el tumor no envaeix els teixits que l’envolten ni afecta la funció de l'òrgan on creix, aleshores parlem de tumor benigne. Si, en canvi, les cèl·lules del tumor tenen capacitat d’envair els teixits que l’envolten i de disseminar-se a altres parts del cos,

llavors és un tumor maligne.

La leucèmia és la proliferació de leucòcits immadurs. Pot ser aguda o crònica. Segons quines són les cèl·lules alterades pot ser mieloide o limfoide. La leucèmia es manifesta inicialment a través de símptomes poc precisos: febre intermitent, manca de gana, cansament, etc. Altera la formació de leucòcits (les defenses minven i augmenta la vulnerabilitat a les infeccions), i disminueix el nombre de plaquetes (trombopènia) i de glòbuls vermells (anèmia). Com a conseqüència de la disminució del nombre de plaquetes, es produeixen problemes de coagulació sanguínia (hemorràgies espontànies, hematomes, morats puntuals a la pell). Les leucèmies no generen tumors sòlids i el seu tractament es basa en la quimioteràpia i la radioteràpia. En molts casos està indicat un trasplantament de la medul·la òssia, amb el qual se’n pot aconseguir la curació definitiva.

LA QUIMIOTERÀPIA L’acció d’aquestes substàncies es basa a provocar una alteració dels mecanismes implicats en el cicle cel·lular, ja sigui en la síntesi de material genètic o en la interferència d’alguna fase de la mitosi o a provocar l’apoptosi.

Generalment, en els tractaments quimioteràpics se subministra una combinació de diversos fàrmacs , l’acció dels quals no afecta exclusivament les cèl·lules cancerígenes, motiu pel qual provoquen efectes secundaris importants.

La recerca actual va encaminada a aconseguir dianes terapèutiques, és a dir molècules o cèl·lules sobre les quals actuïn selectivament els fàrmacs.

Els equips de recerca biomèdica investiguen nous fàrmacs, utilitzant tot sovint models animals amb normes establertes pel comitès bioètics.

LA RADIOTERÀPIA

Aquests tipus d’energia altera el material genètic de les cèl·lules i les mata o n’atura la reproducció.

Els tractaments radioteràpics es practiquen amb acceleradors lineals de partícules i, gracies als avenços de la física i la informàtica, són cada vegada més precisos i efectius.

LA IMMUNOTERÀPIA

El sistema immunitari – les nostres defenses – actua constantment contra les cèl·lules tumorals. De fet, una part important dels càncer es donen quan hi ha alteracions en els gens encarregats de suprimir tumors.

EL TRANSPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

Aquest tractament intenta eliminar totes les cèl·lules malignes del cos amb quimioteràpia intensa. Les cèl·lules que originen totes les cèl·lules sanguínies al moll de l’os moren i han de ser restituïdes per cèl·lules mare pròpies o bé per cèl·lules mare d’una altra persona compatible, ja sigui de medul·la o de cordó umbilical.

Actualment la donació de sang no comporta cap risc per al donant, i és un acte altruista i solidari que fa millorar la qualitat de vida de moltes persones i, fins i tot, pot arribar a salvar-les. No necessiten sang només els malalts de càncer que segueixen tractaments quimioteràpics, sinó qualsevol persona que hagi patit una hemorràgia.

El transplantament d’un òrgan o un teixit és la substitució d’un òrgan que té la funció molt alterada per un altre per tal de restablir la funció de l’òrgan deteriorat. El sistema immunitari reconeix allò que “no és propi” i, per tant, l’òrgan trasplantat pot ser rebutjat per l’organisme; és el que s’anomena rebuig immunitari. A les membranes de les cèl·lules hi ha molècules que configuren el que coneixem com a complex d’histocompatibilitat, que és diferent per a cada persona. Les persones que són sotmeses a un trasplantament es mediquen amb fàrmacs immunosupressors per disminuir el rebuig immunitari.

Clonar significa generar estructures genèticament idèntiques: gens, cèl·lules, teixits o tot un organisme pluricel·lular.

La transferència nuclear es tracta d’extreure la informació genètica d’una cèl·lula d’un organisme i introduir-la en un òvul al qual prèviament s’ha extret el nucli.

El clonatge terapèutic consisteix a transferir el nucli d’una cèl·lula del malalt a un òvul, generar un embrió i extreure’n cèl·lules que podrien utilitzar-se com a recanvi en el mateix malalt.

El 2007, dos equips de recerca independents van obtenir cèl·lules de la pell mitjançant reprogramació cel·lular.