Alimentació · 2019. 3. 15. · 2 Alimentació. Guia informativa i proposta d activitats per...

AlimentacióGuia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Alim

enta

ció

Col.leCCió Guies d’esColes + sostenibles4G

uie

s d

’esC

ole

s +

sost

enib

les

4

Col.leCCió Guies d’esColes + sostenibles4

AlimentacióGuia informativa i proposta d’activitats

per promoure l’alimentació agroecològica

2 3Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

sumari

Presentació 4

Introducció 8

1.Alimentacióisalut 12

2.Alimentacióisocietat 28

3.Alimentacióientorn 42

4.Alimentacióalscentreseducatius 54

Activitats 92

Bibliografiairecursos 114

Desembrede2014

Edita:AjuntamentdeBarcelona.ÀreadeMediAmbient iServeisUrbans.Departamentd’Educació

Ambiental.

Coordinació, continguts i redacció:MireiaAbril,LaiaCapdevila,NeusGarriga,AlbaGros,MartaMiró

iMartaVilar.

Col·laboradores:MargaridaFeliu,HildaWeissman,AgnèsMoya,OlgaRodrigueziYolandaMonteiro.

Fotografies: les imatgesqueapareixena“Alimentació.Guia informativa ipropostad’activitatsper

promourel’alimentacióagroecològica”procedeixendediversoscentreseducatiusqueformenpart

delprogramaBarcelonaEscoles+Sosteniblesitambédediferentsparticulars,institucionsiadmi-

nistracionsqueenshanceditelseumaterialgràfic.Atotsellselsdonemlesgràciesperferpossible

lail·lustraciódelsconceptespresentatsenaquestaguia:

EscolaBogatell,EscolaDovella,EscolaVirolai,EscolaCongrés-Indians,EscolaÀngelsBaixeras,Es-

colaArc Iris,EscolaSúnion,EscolaPatronatDomènech,EscolaVictorCatalà,EscolaSantRamon

Nonat,EscolaElsPins,EscolaJaumeI,EscolaÀngelsGarriga,EscolaCervantes,InstitutJosepPla,

InstitutValld’Hebron,InstitutMontserrat,MireiaAbril,MartaVilar,LaiaCapdevila,StefanoPuddu.

Disseny i maquetació:Fainocomunicació,sl

Impressió:Agpograf,sa

Dipòsit legal:B-27889-2014

Imprès amb la col·laboració de:


Presentació

E l consum d’aliments és una realitat quoti-diana als centres educatius: a l’hora d’es-morzar (proveït per l’escola a l’etapa 0-3,

idecasa la restade l’alumnat),deldinar (majo-ritàriamentper l’alumnatde0finsals12anys igeneralment també ofert dels 12 als 16) i el be-renar(nomésalesescolesbressol).Éstambéunfet puntual, però per això no menys important,elmenjar ibeureen lacelebració de festes i al-tresesdevenimentsfestiusod’àmbitescolarmésglobal (generalment gestionat per les famílies ol’AMPA).

Els menjadors dels centres educatius sovintsónunapartmésdelprojecte educatiu del cen-tre (PEC), de manera que la tasca educativa del’escolaéscoherentprecisamentperquèvamésenllà del temps lectiu: alimentar-nos no és no-més cobrir unes necessitats fisiològiques, sinóque aporta salut, fomenta criteris de consum,l’aprenentatge d’habilitatssocialsiésunarealitatsocialitzadora.

La tria de cada aliment que ens mengem, te-nint en compte tot elprocésdesde la sevapro-ducció,transformació,distribucióielaboració,és una apostapermodelsmésomenysrespectuososambl’ambientimésomenysjustosamblasoci-etatielmón.

AvuidiaexpertsenalimentaciódelaONUestan d’acord en què els sistemes alimenta-rishandegarantir a tothom l’accésa “dietessostenibles” enteses com “dietes de baix im-pacte ambiental que contribueixin a la seguretat alimentària i nutricional i a la vida sana de les generacions presents i futures. Les dietes sosteni-bles contribueixen a la protecció i respecte de la biodiversitat i els ecosistemes, son culturalment acceptables, econòmicament justes, accessibles, nutricionalment adequades, innòcues i saludables i permeten la optimització dels recursos naturals i humans”.(DeSchutter,O.2012)

Enelsprojectesdesenvolupatsalesescolesi instituts en el marc de Barcelona Escoles +Sostenibles (BcnE+S), molts centres han fo-mentat criterisde sostenibilitat en la realitza-

Presentació


ció de les activitats relacionades amb elsàpats a l’escola. Educar en sostenibilitatsignifica també educar els hàbits alimen-taris, reflexionar sobre els criteris de com-pra i de consum que utilitzem, incorporardietesequilibradesenlesqueelsproductessiguinestacionalsidelterritori...unabonaoportunitatperafavorirmodelsdesocietatid’economiaméscoherentsambnosaltresmateixesiambelnostreentorn.

Conceptescomlaseguretatalimentària,la sobirania alimentària, el comerç just, larecuperaciódevarietatsautòctones,elsali-ments integrals, les proteïnes vegetals, elsadditiusalimentaris,lacuinasana,elcom-postatge, etc. es poden desenvolupar alscentresescolarsiesdeveniruncampamplid’experimentacióidepresadedecisionsenelque lacomunitateducativa reconeix que l’alimentació i el consum són àmbits trans-formadors de la realitat local-global actual.

Des del programa BcnE+S, amb ajutd’entitats i professionals que treballenenaquestàmbit i,amblacomplicitatd’es-coles, instituts i associacions de famílies,aportem informació, formació, eines i cri-teris perquè la comunitat educativa siguiimpulsora de models d’alimentació mésagroecològica.


introducció

L’ alimentacióconsisteixenl’obtenció,pre-paració i ingesta dels aliments. Menjarés una necessitat biològica del nostre

cos que ens permet mantenir la vida. En el fetdemenjarentrenenjoctotselssentitsi,alhora,esdevéunactesocial ideconvivència.Éstambéunsigned’identitatcultural.

Eldretal’alimentacióestàreconegutal’article25delaDeclaracióUniversaldelsDretsHumansialPacteInternacionalpelsDretsEconòmics,Soci-alsiCulturals.LaCimeraMundialdel’Alimenta-cióde1996vaaprovarlaDeclaraciódeRoma,enquèlacomunitatinternacionalesvacomprometreareduiralameitatelnombredepersonesdesno-dridesabansdel2015.Aquestcompromísvaserincorporat comundelsObjectiusdeDesenvolu-pamentdelMil·lenni.Detotesmaneres,milmi-lionsdepersonespateixenfam,malgratquepro-duïmalimentssuficientsperalimentarelplaneta.La producció d’aliments des dels anys 60 fins al’actualitats’hamultiplicatpertres,mentrequelapoblaciómundial,desdellavors,tansolss’hadu-plicat (GRAIN,2008);però, tot iaixí,quasi900milionsdepersones,segonslaFAO,passengana.

Estàclarquealgunacosanofunciona.Lespolí-tiquescontralafamdelesdarreresdècadeshanfracassat:finsi totenperíodesdegrancreixe-menteconòmiclafamcreix1.

En la producció dels aliments hi confluei-xenmoltsaspectesrelacionatsamblasaluthu-mana, els drets dels treballadors i treballado-res,elbenestaranimal,l’úsd’energia,elroldelesmultinacionals,etc.,demaneraqueelquemengemimporta,imolt.

La guia que presentem pretén aportar alsagentseducatiusdel’escolaunamiradaàmpliasobre l’alimentació. Conté una primera partinformativa organitzada al voltant de quatregranseixos:salut,societat,entornimenjadorsescolars.Els tresprimerseixosestànmolt in-terrelacionats entre ells, el fet d’agrupar-lostéunafinalitat funcional.Elquart eix ésméspràctic i específicdelsmenjadorsescolars.Lasegonapartsuggereixactivitatsquepermetenaprofundirenaquestesperspectives.Latercerapart conté una selecció acurada de recursos ibibliografiaactualitzada.

El debat respecte als problemes de l’agri-cultura i l’alimentació al món globalitzat delsnostresdiespassanecessàriamentperreconèi-xer laconfrontacióentredosgransmodelsdeproducció,l’industrialil’agroecològic.

El model alimentari que predomina actu-alment és el model industrial. A grans trets,aquestesbasaen:altatecnologia;produccióin-tensivad’aliments;úselevatd’energia;úsd’ungrannombredeproductesquímics;transportagransdistànciesdepinsos,animalsiproductesalimentaris i la necessitat d’emmagatzematgedurantllargsperíodesdetemps.

Elmodelagroecològicesbasaenl’aprofita-mentdelsrecursoslocals,l’incrementirecupe-raciódelabiodiversitat iunagestióadequadadelamatèriaorgànica,l’aiguailahumitat.Engeneral,procuralamàximareducciódel’úsdeproductesexternsalafinca,maquinàriapesanticombustiblesfòssils.Elmodelvaacompanyatdeladinamitzaciódelesformessocialsicultu-ralsdecadaterritoriperenfortirleseconomieslocals, fetquepermetreduir lesdistànciesdetransportperòtambéeliminar intermediaris ipermetrealapagesiatenirméscontrolsobrelasevaproducció,mésindependènciadelsacordscomercialsiviuremésdignament.

introducció

10 11Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica introducció

AGROINDÚSTRIA AGROECOLOGIA

l’alimentació com a una oportunitat de negoci l’alimentació és un dret humà fonamental

especialització de la producció per camps, per zones i fins i tot per països

Producció molt diversificada

Collites de monocultius, grans extensions amb un únic tipus de planta o arbre

incorporació de policultius i la pràctica de la rotació en la producció

separació entre les collites i la ramaderiaintegració en un únic sistema d’agricultura i ramaderia (ús del fem com a adob i ús de la palla per a alimentació i jaç)

es confia en els recursos no renovabless’utilitzen més els recursos renovables i es conserven més els que no ho són

Molta necessitat de fonts d’energia (principalment fòssil), subministraments (aigua, fertilitzants sintètics, etcètera) i crèdits

Ús preferencial de fonts locals, depenent menys de coneixements i productes externs

Predomini d’un enfocament especialitzat i científic, químic i biològic

Aprofita el coneixement social i tradicional de la pagesia, i incorpora altres disciplines (sociologia, antropologia, etc.)

Contribució significativa a l’escalfament global. emissions de no2 (òxid nitrós) per la concentració agrícola de monocultius, i de Co2 pel transport i la producció a grans distàncies

es fomenta una biodiversitat que protegeix el medi natural

Contaminació d’aigües subterrànies i de la terra per l’ús d’agrotòxics i esgotament dels factors nutritius

es mantenen els factors orgànics necessaris per a la fertilitat de la terra

Cultius destinats indistintament a l’alimentació, a olis o a agrocombustibles

es prioritza la producció d’aliments sobre altres usos comercials

efectes negatius en la salut de la pagesia, de les seves famílies i dels consumidors

Protecció de la salut dels agricultors/es i consumidors/es (aliments saludables)

la seguretat alimentària s’aconsegueix important aliments des d’on són més barats

la seguretat alimentària és major quan la producció d’aliments està en mans del mateixos productors/es i quan els aliments es produeixen localment

els beneficis són a curt termini i produeixen greus conseqüències a llarg termini; els costos socials i ambientals s’externalitzen

els resultats a curt i llarg termini són importants de la mateixa manera i no hi ha costos agroambientals

es decideixen els preus lluny de la producció i el consum, s’estableixen en borses de valors internacionals, com la borsa de Chicago o londres

els preus es decideixen en el comerç local i de proximitat.

AGROINDÚSTRIA AGROECOLOGIA

les llavors són una mercaderia patentable i els oMG són una proposta de futur que reforça l’agroindústria i el monocultiu

les llavors són una herència comú i els oMG són prohibits pel principi de precaució

els subsidis estan permesos als estats units i europa tot i que es paguen només als agricultors més grans afavorint la pràctica del "dumping"

s’accepten només els subsidis que no perjudiquen a altres països (garantitzant que els subsidis siguin només per famílies, per la comercialització directa, el recolzament de preus i/o ingressos, la conservació del sòl, la recerca...)

el creixement econòmic es sustenta en un consum molt alt el consum és més sostenible

dependència obligada d’uns acords previs comercials de caire internacional

Producció i consum més independent d’acords comercials

Pèrdua de la diversitat sociocultural Conservació i foment de la diversitat sociocultural

la pagesia és vista com anacrònica Reconeixement del saber de la pagesia

les persones estem separades de la naturalesa i som superiors a ella

l’ésser humà forma part de la naturalesa i depèn d’ella

Paper de la dona invisibilitzat Reconeixement del paper de la dona

1.http://esthervivas.com/2014/03/05/les-causes-de-la-fam-són-politiques/

2.Peraprofundirenelsmodelsdeproducció: http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachmentsarticle/749/6enaSessio2013-14.pdf

Notes

12 13

1.Alimentaciói salut

14 15

El sistema agroalimentari industrial

Quins són els trets característics d’aquestmodel alimentari? I quines en són les conse-qüènciesperalasalut?

Aliments quilomètrics

Laglobalitzacióeconòmicahaportat laco-mercialització dels béns de consum a escalamundial,inclososelsaliments.Aixòimplicaeldesplaçamentdiaridemilionsimilionsdeto-nesdeproductespertotelmón.Perquèelsali-ments frescos (fruites, verdures i hortalisses)puguinsuportaraqueststrasllatssensedeteri-orar-se,ésnecessariquelacollitaesfaciabansdelpuntòptimderecol·lecció;esrecullenver-des, es transportenverdes i es conserven i esfanmadurarartificialmentencambres.Aquestfet afecta negativament la qualitat organolèp-ticainutricionaldelsaliments.D’altrabanda,l’elecciódelesvarietatsacultivaresfaenfun-ció de la seva resistència a suportar llarguesdistàncies, en lloc de triar-les en funció de lasevaqualitat.

Amés,lesllarguesdistànciesdelsalimentsquilomètricsdificultalasevatraçabilitatiaug-menta el risc de pràctiques fraudulentes quenosóndetectadesperlesautoritatssanitàries1.

Alimentació i salut

Tenintencomptequesomelquemengemiquela

nostrasalutestàdirectamentrelacionadatantamb

laquantitatcomamblaqualitatdelsalimentsque

ingerim,ésimportantsaberquèmengem.

Lamajoriadels aliments exerceixenuna funciópositiva

al nostre organisme més enllà de la funció nutricional;

i aixòha estat semprepresent enel saberpopular, tal i

comhoexpressenmoltesditesirefranys.Talicomdeia

HipòcratesalsegleVa.c.“Queelteualimentsiguilateva

medicinailatevamedicinasiguielteualiment”.

Però l’actual sistema alimentari predominant empo-

breixlanostraalimentació.Lesconseqüènciesnegatives

enlasalutdeladietaqueingerimnosóndegudesnomés

a una qüestió d’hàbits alimentaris inadequats. Les ma-

laltiesrelacionadesambl’alimentació, jasiguiperexcés

operdefectedenutrients,enpartsónconseqüènciadel

modelambelqualelsalimentshanestatproduïts.

Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Sabies que moltes de les fruites i

verduresquemengemhanrecorregut

mésde2.500quilòmetresperarribar

alnostreplatiquelaimportaciód’ali-

mentshacrescutun66%desdeprin-

cipisdelsegleXXI?

16 17

L’ús de fitosanitaris en els cul-tius i la fertilització amb adobs químics

L’agriculturaintensivaiambmoltpocamàd’obra,utilitzafitosanitaris (herbicides, insec-ticides, fungicides,...)percontrolar lesherbesespontànies,lesmalaltiesilesplagues,iadobsquímicspermantenirlafertilitatdelsòl.

L’exposicióaaquestessubstànciess’harela-cionatambproblemesdesalut:Ω Elsfitosanitaris,tantperl’exposicióprofes-

sional(personesquetreballenenelcampien la indústriaquímica)comper l’alimen-tària, s’han relacionat amb problemes en-docrinsiinfertilitat(disruptorsendocrins),alguns tipus de càncer, obesitat i diabetis,AlzheimeriParkinson.

Ω Tot ique la legislacióeuropeacadacopésmésrestrictiva i elnombredefitosanitarisautoritzatsenagriculturahadisminuïtmoltenelsdarrerstemps,encarahihamoltsre-sidusdefitosanitarisutilitzatsenelpassatdispersos per l’ambient que es degradenmoltlentament,iquearribenalnostreplatatravésdelacadenaalimentàriaperquèsónbioacumulables.

Ω El control amb fitosanitaris de les plaguesd’animals i de les herbes espontànies pro-voca l’aparicióderesistèncieseninsectes iplantesi,allargtermini,lanecessitatd’aug-mentar les quantitats d’aquests agrotòxics.Aquestsinhibeixenlasíntesidesubstànciesdedefensaquetélapròpiaplantacontralesplagues que actuen com a antioxidants en

el nostre organisme. També, en eliminarelsmicroorganismesdel sòl, que viuenensimbiosis amb les arrels de les plantes, esdificulta l’absorció dels micronutrients delsòl,totempobrintlaplanta.

Ω Lafertilitzacióquímicanoaportaalsòltotselsnutrientsquelaplantanecessita(conte-nenfòsfor,potassiinitrogenenexcésisónpobresencoure,magnesi,manganès,etc.)demaneraqueelsvegetalssónnutricional-mentdepitjorqualitat.També,enacidificarel sòl, es perjudiquen els organismes quetenen la funció de convertir els mineralsdelsòlencompostosassimilablesperalesplantes.Amés,lafertilitzacióenexcéscontaminael

sòlil’aigua;perexemple,elsnitratss’infiltrenpel sòl i arriben a les aigües subterrànies. Laprincipalfontd’exposiciópelshumanssónelsvegetalsil’aiguadebeguda.Elsnitratsescon-verteixenennitrits, i aquests,anivellgàstric,ennitrosamines,ques’hanrelacionatambunmajorriscdepatircàncerd’estómac.

La cria animal intensiva

Les condicions d’estabulació en la rama-deria industrial (amuntegament d’animals,alimentaciónofisiològicaperaccelerarelcrei-xement o incrementar la producció de llet oous,etc.)ielsllargstransports,provocaestrèsalsanimals,fetqueafavoreixl’apariciódecer-tesmalaltiesilanecessitatd’utilitzarmedica-mentstantpreventiuscomcuratius.

L’abús d’antibiòtics afavoreix l’aparició debacterisresistents,totposantenperill l’eficà-cia dels tractaments per curar malalties queafectentantalsanimalscomalespersones.Amés,algunsantibiòticspodenresultar tòxics,produiral·lèrgiesi,engeneral,afectennegati-vamentlafloraintestinal.

Elresidusdemedicamentsnonomésestanpresents als productes de granja, sinó tambéen els peixos produïts en piscifactories i a lamel.

Aliments modificats genèti-cament

Hi ha una gran controvèrsia en relacióals efectes sobre la salut d’aquests tipusd’aliments. Els estudis presentats per lesmultinacionalsqueels comercialitzenafir-men que són segurs, però d’altres estudishanconstatat efectes secundarisenprovesdelaboratorisobremamífers2aixícomno-vesal·lèrgiesalimentàries.

L’úsdecultiusmodificatsgenèticamentresistentsaherbicideshasuposatunincre-ment de l’ús d’aquests fitosanitaris (és elcasdelglifosatenelcultiudelasoia).Elblatdemoromodificatgenèticamentresistentaltaladrecontéenlasevacomposiciófinsaunquilod’insecticidaperhectàrea3.

Totiqueelscultiustransgènicsvanso-bretotdestinatsapinsosanimals(soia,blatde moro i colza), en som consumidors/esindirectesatravésdelconsumdecarn,peix

Alimentació i salutAlimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Sabiesqueeltermedisruptorendocrídefi-neixqualsevolsubstànciaque,uncopal’or-ganisme, té la capacitatd’afectar-ne l’equi-librihormonal?Entreaquestessubstànciespodemtrobaralgunsfitosanitaris,coml’en-dosulfà,unplaguicidaqueesfaservirmolten l’agricultura espanyola, encara que estàprohibitendiversospaïsos.

http://www.proyectoinma.org/que-afecta-a-salut/contaminantes-ambientales/ca_disruptores-hormonales.html


depiscifactoriaious.Amés,consumimingre-dientstrangènicsatravésdelsadditiusafegitsdurant el procés industrial (lecitina de soia,midódeblatdemoro,olisvegetals....)

Segons l’Eurobaròmetre, un 61% dels eu-ropeusnoacceptaelsalimentstransgènicsde-gutaladesconfiançaenlasevaseguretat,alavegadaquenoespercepcapbenefici.Segonsl’Informe Anual sobre “La situación mundial de la comercialización de cultivos modificados ge-néticamente en 2011” publicat per l’Internatio-nalServicefortheAcquisitionofAgri-Biotech(ISAAA), els únics països europeus que vansembrarblatdemorotransgènicBtvanserEs-panya,RepúblicaTxeca,Portugal,Eslovàquia,RumaniaiPolònia.

Davant efectes imprevistos de la modifica-ciógenètica,caldriaaplicarelprincipidepre-caucióidemanaralsgovernsmoratòriesenelcultiu(incloentl’experimentalacampobert)ienlacomercialització.

Aliments processats industrial-ment i l’ús d’additius

L’elevat processat dels aliments també in-flueixenelcontingutdenutrients.Engeneral,elsalimentsaltamentprocessatscontenenmésgreixossaturats,mésgreixostrans,méssucresi més sal. A més, el refinament dels aliments(pa,pasta,farines,sucre)ocertespresentacionscomercials (quartes i cinquenes gammes) elsempobreixenmicronutrientsiantioxidants.

Pel que fa als additius, entre d’altres, tro-bem els conservants, que podem considerar

necessaris en molts dels aliments processatsperquè han de recórrer llargues distàncies os’hand’emmagatzemardurant temps (marisccongelat, menjar precuinat, etc.). Els conser-vants també són necessaris en productes vul-nerables a l’alteració microbiana (preparatscarnisopademotlloenvasat,perexemple).

Uns altres tipus d’additius són els ques’emprenpermilloraralgunescaracterístiquessensorialsdelsaliments(la textura,elgust,elcolor,etc.)usatssovintperamagarlesdeficièn-ciesd’unesmatèriesprimesdebaixaqualitat,obépercompensarlespèrduesanivellsensorialdurant el processat, o per fer més atractiu elproducte.

Totiqueelsadditiusquetrobemenelsali-mentssónelsautoritzats,algunss’hanrelacio-natambcertsproblemes,comal·lèrgies,asma,mals de cap o hiperactivitat. Per exemple, elssulfitssónal·lèrgensipodenprovocarproble-mesdèrmicsiasmaenpersonessusceptibles,l’E-621(glutamatmonosòdic)esrelacionaambmalsdecapil’augmentdelaingestail’obesi-tat.4

Medicalització de la dieta

Laindústriavenels“alimentsfuncionals”percorregirlahipercolesterolèmia,perdisminuirlahipertensió,percombatreelrestrenyiment,etc.,enllocdepromoureunsbonshàbitsalimenta-ris.Unapersonasanaquefaciunaalimentacióiunaactivitatfísicaadequadesnonecessita,per“estarmillor”,consumiraquestsalimentsfunci-onals,queaméssolenserméscars.

La nanotecnologia

Darrerament, en el sector de l’alimentacióhaentratunanovatecnologia:lananotecnolo-gia(manipulacióaescalad’àtomsimolècules).L’úsdenanopartículesenelsalimentsienelsenvasosalimentarisperallargarlavidaútildelsaliments s’està introduint en el mercat senseinformaciósuficientsobrelesimplicacionsenlaseguretatalimentària.Davantefectesimpre-vistosd’aquestanovatecnologiatambécaldriaaplicarelprincipideprecaució.

L’aliment com a mercaderia, no com a dret a una alimentació segura

El model alimentari industrial prioritza elbeneficieconòmicpersobredequalsevolaltraconsideracióiperaixòbuscaabaratirelscostosdeproducció,peròenalgunscasosaixòporta,per exemple, a fer ús de subproductes indus-


Sabiesqueelsadditiusalimentarispermesos per l’EFSA (Autoritat Eu-ropea de Seguretat Alimentària) sóngairebé400,mentrequeelsadditiuspermesosenlatransformaciódelsali-mentsecològicsésnomésde50?


Desequilibri alimentari

En el nostre entorn, la globalització i la in-dustrialitzaciódelaproducciód’alimentshain-fluenciatenelmodeldeconsumalimentari,afa-vorintquelanostradietaescaracteritziperun:

Ω consum excessiu d’hidrats de carboni sen-

zills (sucre, begudes ensucrades, brioixe-ria) i refinats (pa blanc, pasta no integral,arròsblanc,..)endetrimentdelshidratsdecarboni complexos (pasta, arròs, patatesi llegums) i integrals (cereals no refinats).Elshidratsdecarbonisenzillssónd’absor-ció més ràpida que els hidrats de carbonicomplexes, passen ràpidament a la sang,augmentant la glucèmia ràpidament i afa-vorint la formació de greix; d’altra banda,la presència de fibra (en el cas d’alimentsno refinats o aliments integrals) alenteixl’absorciódelshidratsdecarboniidificultal’absorciódelsgreixos.

trialscomaingredientsbaratsenlafabricaciódepinsos(ambelconseqüentriscperalasalutencasdeconfusions:comelscasosdeconta-minació per dioxines dels pinsos); a amunte-gar animals en les granges (amb més risc dedisseminaciódemalalties)oaengreixar-losil-legalment(clembuterol),etc.

Informació confusa

El bombardeig d’informació sobre alimen-tació que estem rebent actualment és eleva-díssimiunapartmoltimportantprovédelesempreses alimentàries a través de les sevescampanyes publicitàries. Els governs podendedicarmoltsmenysrecursosaprogramesdesensibilització sobre l’alimentació saludableque els que puguin dedicar-hi les empreses.Així doncs, ens arriben informacions contra-dictòries,sovintsenseconsenscientíficigaire-bésemprehiprevalenels interessoscomerci-als.(OliverDeShutter,2012)5.


Ω consum excessiu de proteïna animal (i enparticularenelconsumdecarnilactisricsengreix)endetrimentdelaproteïnavegetal(llegum,fruitasecaoleaginosa,cerealsinte-grals),propiciantunincrementdelconsumdelsgreixossaturats,elsqualssónunfactorderiscdelesmalaltiescardiovasculars.

Ω consumelevatdegreixoshidrogenatstrans(es fabriquen a partir d’olis vegetals, ques’hidrogenen per tal que siguin sòlids atemperaturaambient;sónd’úshabitualenlaindústriaalimentàriaperafegir-losaape-ritius, brioixeria, fer-ne margarines, etc.);aquests greixos trans eleven molt les con-centracionsensangdelcolesterolLDL,ipertantafavoreixenelriscdemalaltiescardio-vasulars.

Ω consum de sal (clorur de sodi) superior alrecomanat;unexcésenelconsumdesodipotprovocarunaugmentdelapressióarte-rial, augmentant el risc d’una malaltia delcorod’unaccidentcerebrovascular.Aquestsdesequilibrisesdisparenenaque-

llespersonesenlesqueelconsumd’alimentspreparats i l’anomenat “menjar ràpid” ocupaun percentatge elevat de la seva alimentació.Lespersonesambmenys recursoseconòmicsestanmésexposadesaconsumiraquestspro-ductes, perquè, entre d’altres factors, aquestssónelsmésbarats,alavegadaquesacienmés.

Sabies que, segons l’estudiAladino(*AgenciaEspañoladeSeguridadAlimentariayNutri-ción, 2011), un 45,2% dels in-fantsdel’Estatespanyolentre6i10anystenenexcésdepesoobesitat?

Quadre1:Siapliquemcriterisnutricionals(deixantdebandaelsdesostenibilitat)unapersonaadultahauriad’ingerirunmàximde100gramsdecarn4diesalasetmana,quecorrespondriaauns20,8kgdecarnal’any.Larestadeproteïnesespodrienextreured’altresaliments.Comveiemalagràfica,elconsumdecarnaCatalunyas’elevaamésde50kgperpersonaiany.

Consum de carn a Catalunya, 2004-20116.60

50

40

30

20

10

0

kg/

any

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Pèrdua de cultura alimentària

La manera intensiva de produir alimentsmoltsovintvaendetrimentdelaqualitatnutri-cionalperò tambésensorial.Amés, lamancadereferentsculinarisa les llarsper lapèrduadelaconvivènciaamblagentgran,ielpredo-minide la compraengranssuperfíciesonhiha una homogeneïtzació de l’oferta centradaen les grans marques alimentàries, són algu-nesdelescausesdelapèrduadereferentsali-mentaris territorials i de l’abandonament delesdieteslocalsquesegueixenunalògicaesta-cionalidecuinad’aprofitament.


Seguretat alimentària no garantida

Laseguretatalimentàriaéslasituacióqueproporcionaatoteslesperso-nes,enqualsevolmomenticircumstància,unaccésfísic,econòmiciso-cialalsalimentsnecessaris(enquantitat,qualitatnutricional,seguretatipreferènciacultural)perunavidaactivaisaludable,pertotselsmembresdelafamília,entotmomentisenseriscprevisibledeperdre’l.

Pertant,elconceptedeseguretatalimentàriaésunconceptededoblesignificat,enanglèsesdiferenciaentre“food security”(seguretatalimen-tària),relacionatamblaquantitatisuficiènciad’aliment,ien“food safety”(salubritatalimentària),enreferènciaalahigienedelsaliments,alasevainnocuïtat.Entermesgenerals,enelspaïsosindustrialitzats,sovintquanesparladeseguretatalimentàriaespensaenelconceptede“food safety”,vinculatalagestiódel riscsanitariobviantaixíaspectesmolt importantspera lasalutdelapoblació.Peròfinsitotquanesparladelaseguretatalimen-tàriaamblaperspectivadelafood safety(delainnocuïtatdelsaliments)sovinttambéestornaareduirelconcepte.Escentramoltenl’absènciademicroorganismespatògensienevitartoxiinfeccionsalimentàries(ma-laltiesagudes),oblidantelriscperlasalutallargterminidegutaresidusdesubstànciestòxiquespresentsenelsaliments(fitosanitarisimedica-ments),acontaminantsambientalsqueensarribenviaalimentària(di-oxines,metallspesats)odegutalapèrduademicronutrientsprovocadapelmateixsistemadeproducciód’aliments.

24 25Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Alimentació i salut

Malgrat que hi ha moltes normatives so-breel límitmàximde residus i contaminantspresentsenelsaliments,elcontrolperpartdel’administraciónoéssenzill i,amés,éscom-plicatsaberelsefectessobrelasalutil’entornd’aquestessubstàncies,algunesdelesqualste-nenefectessinèrgicsenelnostreorganismeienelmediobéesprodueixenallargtermini.

Elprincipalproblemaéseldesconeixementdelsefectescombinatsdel’exposicióinadverti-da però continuada a diversos compostos quí-mics, tot i estar sota els límits establerts comasegurs.Trobarevidènciesquerelacionincla-rament l’exposició crònica alspesticides ambalgunes malalties és difícil perquè els efectessónmoltdilatatsenel temps i sóndiversos, iperquènos’estudiasuficientment.Davantd’ai-xò, caldriaaplicarelprincipideprecaució, es-pecialmentsipensemenels infants,quanelsseus sistemes d’eliminació de toxines encarasónimmadursielsefectesdelstòxicsapareixenennivellsmésbaixos.

Tanmateix, en relació a la qualitat nutricio-nal,tambééscomplicatsaberquanthiperdem,peròexcepteencasosmoltconcrets,nohihacapnormativasobreellímitmínimdenutrients.

L’agroecologiai la salut

Podemaconseguirunadietaméssana,se-gura,nutritivaisaludablesimengemalimentsprocedents de la producció agroecològica, detemporadaideproximitat,perquè:

Ω Per produir-los no s’han utilitzat fitosani-taris ni adobs químics de síntesi ni orga-nismes modificats genèticament, per tant,reduïm l’exposició alimentària a aquestes substànciespocaconsellables.

Ω La ramaderia a petita escala i extensivacomporta un tracte més respectuós delsanimals.Esgaranteixelbenestar animalenla cria i el transport, i això disminueix lesmalaltiesdelsanimalsipertantlanecessi-tatd’utilitzarmedicaments tantpreventiuscomcuratius.Peròamés,en laramaderiaecològica,noespermetl’úsd’algunsmedi-caments, com els antibiòtics ni promotorsdelcreixement.

Ω Els aliments produïts d’aquesta maneracontenenmésnutrients,substànciesantio-xidantsialtrescomponentsambpropietats funcionals7degutaque:

• Contenenmenysquantitatd’aiguaimésmatèriaseca,queésonesconcentrenelsnutrients.

• Sis’utilitzenpràctiquesagrícolesrespec-tuosesambl’ecosistema,laplantasinte-titzamésantioxidantsiabsorbeixmillorelsmicronutrientsdelsòl.

• Quan s’escurça la cadena alimentària,s’escurçaeltempsentrelacollitaielseuconsum i,per tant, al tractar-sedepro-ductesmésfrescos,elsnutrientsescon-servenmoltmillor.Amés,esconverteixenunadietaculturalmentmésadequadainutricionalmentmésequilibrada.

Ω Els greixos que es troben en els alimentsecològics d’origen animal tenen un millor perfil lipídic, amb una menor quantitat degreixos saturats i una major quantitat degreixosmonoinsaturatsipoliïnsaturats.

Ω Un sistema de producció i consum d’ali-mentslocalsideproximitat,enescurçarlacadenaalimentàriaireduirels intermedia-ris,disminueix els riscos sanitaris.Siaméstenimencomptequequiprodueixd’aques-tamanerasónempresespetites,encasquehi hagi un problema sanitari la dispersiódelproblemaésmoltmenor.D’altrabanda,enuncontextdemercat local i consum de temporada,nosónnecessàriesmoltessubs-tàncies,perexempleconservants,queenlaproduccióconvencionalsíquecalen.En la


produccióilatransformaciód’alimentseco-lògics,l’úsd’additiusestàmoltlimitatlegal-ment.8


En resum, davant dels riscos

sanitarisquecausenalgunesde

les característiques del model

industrialsegurament lasolució

noésaugmentarelscontrolsali-

mentaris ni investigar en tecno-

logiescadacopméssofisticades,

sinórevisarelmodeldeproduc-

ció i consum d’aliments i ado-

nar-nosqueexisteixenalternati-

ves viables capaces d’assegurar

unaalimentaciósaludableatota

la població, és a dir, que garan-

teixenlaseguretatalimentàriade

veritat.

6.Arrandeterra.IndicadorsparticipatiusdesobiraniaalimentàriaaCatalunya–IEEEP-EntrepoblesMaig2010

7.Raigón,M.D.2007.Los alimentos ecológicos: Calidad y salud.SEAE/JuntadeAndalucia.192pp.

- Raigón,M.D.;Domínguez-Gento,A.;Carot-Sierra,J.M.;Vidal,E.2002.Comparación de parámetros de calidad en hortalizas de hoja ancha bajo sistemas de producción ecológica y convencional.AgrícolaVergel241,26-32.

- AguirreJiménezI.2000.La calidad de los alimentos ecológicos.19p.Ed.C.A.A.E.

- DossierFIBL:La calidad y seguridad de los alimentos ecológicos.Feb2007.24p.Ed.SEAEyotros.

8.«Reglamento(CE)núm.889/2008delaComisión de5deseptiembrede2008porelqueseestablecen

disposicionesdeaplicacióndelReglamento(CE)núm.834/2007delConsejosobreproducciónyetiquetadodelosproductosecológicos,conrespectoalaproducciónecológica,suetiquetadoysucontrol».

Ω Hihamés transparència,necessàriaper laconfiançaentrelespersonesconsumidoresilesproductores,iimprescindibleperlase-guretatalimentària.

Notes

1.http://www.euroxpress.es/index.php/noticias/2013/2/9/la-crisis-de-la-carne-de-caballo-galopa-por-europa/

2.Éselcasd’estudisencapçalatsperGilles-ÉricSéralini,professordebiologiamoleculardelaUniversitatdeCaen(França).

3.Descombes,Ch.;Fajardo,Y.“Gilles-ÉricSéralini:S’estàprenenttotalapoblaciócatalanacomahostatge”.Agrocultura,núm.47[gener2012].

4.Fernández-TresguerresHernández,JesúsA.“Efectodelglutamanomonosódicoporvíaoralsobreelcontroldelapetito(unanuevateoríaparalaepidemiadelaobesidad)”.Revista:AnalesdelaRealAcademiadeMedicina(Madrid),2005;TOMOCXXII(CUADERNOSEGUNDO).Página(s):341-354.

PerellóM,GaillardRC,ChisariA,SpinediE.“AdrenalEnucleationinMSG-DamagedHyperleptinemicMaleRatsTransientlyRestoresAdrenalSensitivitytoLeptin”Neuroendocrinology2003;78:176–184

5.DeSchutter,O.InformedelRelatorEspecialsobrederechoalaalimentación.NacionesUnidas,AsambleaGeneral,2012.


2.Alimentaciói societat


I, quins són els trets d’aquest model ali-mentari que afecten l’entorn social? I quinesensónlesconseqüències?

Desaparició de la pagesia i èxode rural: l’alt preu de l’agricultura industrial

ApartirdelasegonameitatdelsegleXX,esvamaterialitzarl’anomenadaRevolucióVerda,abanderadaper lesgransempreses relaciona-desambelsectoragrari.Laindústriaquímica,la indústria transformadora i la distribuïdoraoferienunpaquettecnològicconcretdellavorshíbrides, agroquímicsde síntesi imaquinàriaagrícolaalimentadaambenergiafòssilcomlaclau del nou escenari tecnològic-industrial enquè basar-se l’agricultura. D’aquesta mane-ra, els mitjans de producció, com les llavorso els adobs –que històricament havien estata mans pageses gràcies a la reutilitació i a larenovaciódelscicles–vancomençaraesdeve-nir mercaderies que calia comprar per poderproduir aliments més econòmics. L’objectiuproclamateradisminuirlafamalmón,peròelcertésque,aconseqüènciadelabaixadadelspreusdelsaliments,lesfamíliesforencapacesdedestinarunapartmésimportantde lesse-vesrendesaconstruir lasocietatdelconsum,comprantbénsquefinsaleshoreserenmenys

Alimentació i societat


E l sistema agroalimentari industrial

es basa en premisses capitalistes

i d’estructures globalitzades que

favoreixen la visió de l’alimentació com a

oportunitatdenegocideixantensegonpla

eldretal’alimentació.Aquestsistemapor-

ta associades una sèrie de repercussions

socials.

assequibles,comperexemplecotxes,roba,jo-guines, cosmètica, joies, etc. En una EuropaquesortiadelaIIGuerraMundial,l’augmentdelaproduccióvaserbenvingut,peròaixònovasalvardelamisèriaamoltsaltrespaïsos.

Paral·lelament,lesnovestecnologiesvanseradoptadesmésfàcilmentpelsgranspropietarisambméscapacitatd’inversió,quevanabsorbirlaterradelesfamíliesquenotenienaquestaca-pacitatideixavenlasevafeina.AixíéscomlaRe-volucióVerdavadestruirlacapacitatdelapetitapagesiaméspobre.

32 33

Actualment, l’agricultura és també unsector per a l’especulació. Els pagesos de-nuncienl’arribadad’inversorsqueadquirei-xen terres i posen en funcionament gransexplotacions de monoconreu (cítric, vinya,horta,fruitadolça,cereal...)ambbaixíssimautilització de mà d’obra. Aquests produc-torsalterenelsentornsagrarislocals:incre-mentdelpreude la terra,modificaciódelsmercatsdetreball,delesrelacionslaboralsi,evidentment,de les formesdecomercia-litzacióidelspreusdemercat.

Fruitdelapocarendibilitatdel’activitateconòmicaagrícola,peròtambédelapres-sióurbanística ide la indústriaenelmedirural, ens trobem que any rere any hi hamenys pageses i pagesos que produeixenalimentsacasanostra.

Un comerç internacional injust

L’agricultura és una activitat que estàreguladainternacionalmentdinsdel’Orga-nitzacióMundialdelComerç(OMC),iaixòla sotmet als seus dictàmens (inspirats en

lespolítiquesde“lliurecomerç”).D’aquestamanera,elsestatsigovernsnopodenesta-blirpolítiquesagrícolespròpiesperaprote-girlesproduccionsinternesielsinteressosdels seus camperols i camperoles, enfrontl’entradad’alimentsamésbaixcost.

ElsTractatsdeLliureComerç(TLC)im-pedeixenqueelspaïsosdelsudsubvencio-nin els productes de la seva pagesia local,mentre EE.UU. i Canadà mantenen sub-vencionsdel38%iel49%,respectivament.Aixòelspermetenvairambelsseusproduc-teselsmercatsdelspaïsosdel sudcompe-tint amb avantatge amb la producció local(dumping).

En lesúltimesdècades, s’haproduitunprocésintensdedeslocalitzaciódel’agricul-tura: les grans empreses relacionades amblaproducciód’alimentsestraslladenonsurtmésbaratproduir(terresmésbarates,sousmésbaixos,menys restriccions legals, etc.)transferint també els impactes dels gransmonoconreusalspaïsosenques’instal·len.Alavegada,generaunagranvulnerabilitatidependènciaenelspaïsosque,sotaunaapa-

rençadeseguretatid’abundànciaalimentà-ria,enrealitatdisminueixenasevacapacitatperaproduirelsalimentsquenecessiten.

Remuneracions injustes per a la pagesia

Sovint, les persones que viuen de pro-duir aliments no poden comercialitzar lessevesproduccionsapreusquecobreixinelscostosdeproduccióileshandevendrepersotad’aquestscostos.Unadelescausessónlesdirectriusdels mercats internacionals inacionals on els preus es mouen per lleisd’oferta i demanda relacionades amb l’ex-peculació, alienes a lesnecessitats alimen-tàries del planeta. La majoria dels preusdels aliments del mercat ho fan en base al’agricultura industrial i intensificada, queminimitza costos mecanitzant feines, sim-plificantcultius,abusantdelpetroliisensetenirencompteelscostossocioambientalsassociats.

Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Alimentació i societat

Sabiesque,segonsl’Informe«Arran

deTerra»,aCatalunyadel100%dela

poblacióactivanomésun1,9%treballa

alcamp?

Aliments o Carburants?

Elsagrocombustiblesfancompetènciaalconreud’aliments, i en particular empenyen a l’alça elseupreu (juntamentamb l’especulaciófinance-ra),impossibilitantalespoblacionsméspobresdel món adquirir els productes bàsics. Per tantsónunfactorqueprovocal’augmentdelaganailamalnutricióalmón..Quanl’arròs,elblat,elblatdemoro ,etc.,comencenadestinar-sea laproducciód’agrocombustibles, el seupreuaug-menta.Sihihamésdemanda,pugenelspreus,perquè algú (els que fabriquen agrocombusti-bles) els comprarà. Evidentment, les grans em-presespodenpagaraquestaugment,peròlesfa-mílies,segurqueno.Mésinformació:http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/13_AC_Aliments-cat.pdf


mentària. Subministren llavors, fitosanitaris,fertilitzants, fan acords amb pagesos que en-greixen els animals amb els seus productes iels compra a un preu pactat, participen en elnegoci del transport, en l’elaboració i en lacomercialització a través d’acords amb hiper-mercats.Respectelesempresesdedistribuciói venda final, a Europa i gran part del món,uns pocs supermercats controlen entre el 50-60%delqueesdistribueixiesven.Amés,lesgranssuperfíciesimposenlesreglesdelacom-petència,perexemple,oferintgransdescomp-tesiofertesoambàmplishorariscomercials.Aquest oligopoli influeix sobre el que com-

prem,aquinpreu,etc.ihacontribuïtagenerarcanvisalimentarisenelnostreconsumidieta.

Si les grans superfícies tenen tant poder,podendecidirquantpaguenpelsproductesalapagesia,osenzillamentimportar,desdepaïsosméspobresiaunpreumoltmésbaix,elma-teixqueesprodueixalnostrepaís.

Polítiques de subvencions

La PAC (Política Agrària Comunitària), através de les subvencions, estimula l’agricul-tura industrial seguint criteris de rendibilitat

Estratègia dels oligopolis al llarg de la cadena agroalimentària

Les grans multinacionals agroalimentàriestenen un gran control dins de la cadena ali-

Riscos laborals degut al treball precari

Especialment en el països empobrits, lescondicions laborals del treballadors i treballa-doreshabitualmentsónprecàries(llarguesjor-nadeslaborals,soubaixos,mancadeprotecciósocial,etc.)

Per altra banda, la Revolució Verda va feraugmentar les collites a base d’altes quanti-tatsd’irrigacióialtesdosisdefitosanitaris,elsqualsprovoquenefectesadversosalasalutdelstreballadorsilestreballadores.


Mapa fam al món:http://cdn.wfp.org/hungermap/

Casos d’intoxicacions arreu del món

El cas de la Insuficiència Renal Crònica a les plantacions de Sucre de NicaraguaAlesplantacionsdesucreperaferetanol(alimentarcotxes)adiferentspaïsosdeCentroamèricas’hidonenunesrealitatstremendesdepatimentideesclavatge.Pertald’augmentarlaquantitatdesacarosaenlesplantesdecanyadesucreesfanservircompostosdegli-fosatindiscriminadamentllançant-losdesd’avionetes.Enaquellazonahihaungrannombred’homesjovesafectatspermalaltiesrenalsquefannecessàrialadiàlisi(quenoespodenpermetrepagar)persobreviure.S’estàduentatermeunampliestudiepidemiològicqueplante-jaunarelaciód’aquestscasosambelglifosfat,quejasesapquetéefectessobreelsronyons.

http://sembremvalles.wordpress.com/2012/02/28/terri-ble-epidemia-de-fallides-renals-a-centreamerica/

Els hivernacles d’El Ejido, AlmeriaPerònocalanartantlluny,perquèaAlmeria,tambéesprodueixencasosdemalaltiesimortsprovocadespelsefectesdelsfitosanitarisdel’agriculturaintensivaiindustrial.Estudisd’ElEjidohanpermèscomprovarqueamblacalordel’estiuaugmentaelnombred’intoxicacionsales27.000hectàreesdecampscobertsperplàstics,ontreballenmésde70.000jornalersijornaleres.El90%delesintoxicacionsqueesdonensóncutànies:lacalor,altsnivellsd’humitatil’escassaventilaciósotaelsplàsticsdilatenelsporusdelapellifacilitenl’absorciódelsplaguicidescompostospersubstanciesaltamenttò-xiques.Propd’1%delspacientsesmorperaquesttipusd’intoxicació.Amés,d’algunsestudisesdesprènqueel95%delapoblaciótreballadoraautòctonadiuconèixerlesmesuresdeprotecciócontralesintoxicacionsmentrequeel66%delapoblacióimmigrantresponendesco-nèixercomhandeprotegir-sedelsfitosanitaris.(Joaqui-maUtrera,ElPaís2004)


Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina,cafè de Vietnam… molt del que mengemcada dia es cultiva en un altre país. A ve-gades, un país s’encarrega de produir moltd’un sol producte només per exportar, i esveu obligat a importar la resta d’alimentsquenecessita.Perexemple,l’Estatespanyolnecessitaun territoride la superfíciede totCatalunyaperobtenirtotalasoiaqueconsu-meix la seva ramaderia industrialperò comqueelmonocultiudesoiacontamina,desfo-restaierosionaelssòls,escompraaArgen-tinaiBrasil.

Especulació alimentària

Elspreusdemercatd’unproductealimen-tariestancondicionatsperaltresaspectesqueno estan només relacionats amb el cost de la

hanpogutaccedirmajoritàriamenthanestatca-racteritzades per condicions laborals precàries:malremunerades,sousinferiorsalsdelshomes,ambcontractesicondicionsdetreballprecàries.Elreconeixementd’unúnictitularperexplotacióagropecuàriadeixalamajoriadedonespagesessensedretalajubilacióialesprestacionssoci-alsdirectes.Enunsialtrescasosladependènciaeconòmica limita la seva autonomia personal ilesfamésvulnerablesalaviolència.

Deute Ecològic

El deute ecològic és el deute contret pelspaïsosindustrialitzatsamblarestaacausadel’espoli històric i present dels recursos natu-rals,elsimpactesambientalsexportatsilalliu-reutilitzacióde l’espaiambientalglobalperadipositar-hiresidus.

s’aplegaa lesbarraquesdelsbarrismarginalsdelesàreesmetropolitanes.

Relacions de gènere injustes

Les dones desenvolupen un paper clau enl’agricultura i l’alimentació mundial tot i queenlamajoriadepaïsosnotenenaquestreconei-xement. Les dones en el món rural en generali les dones pageses en particular encara viuenavuidialesconseqüènciesd’unainvisibilitzacióid’unadesvaloritzacióhistòrica: invisibilitzacióidesvaloritzaciódelsseussabers, lesseves tas-ques,lessevescompetències,lasevaopinióilasevaveu.Prejudicissocials,culturalsireligiosos,sumatsapràctiqueslegalsipolítiquesdiscrimi-natòries, impedeixenamoltesdonesgaudirelsseusdretsdepropietat.Lesdonesalmónruraltampocnohanestatreconegudescomaagentsactius laboralment. Les ocupacions a les quals

immediata,decompetitivitatinternacionalidesuportalsinteressosdelesgransempresesdel’agroalimentacióidelsgranspropietaris.Sub-venciona empreses amb grans extensions deterreny però poc vinculats a la petita pagesia.Del100%debeneficiarisdelaPACun16%repun75%(Mercadona,Carrefour,Alcampo,Os-borne, Freixenet, Duquesa de Alba...) mentrequeelspetitsproductorsrebenbenpoc.

Els criteris de subvenció són determinatsper hectàrea de terreny i producció d’algunsalimentsdeterminats.Aixòprovocaqueelpro-ductesubvencionatsiguiexcedentinoesven-guiaquí,ienconseqüènciaesvenaaltrespa-ïsosaunpreumésbaixdellocald’aquellpaís(lletfrancesaalSenegal,arròsamericàaHaití,etc.).

Desigualtat en l’accés a l’ali-mentació

Enlahistòriadelahumanitatsemprehihahagut desigualtats i injustícies relacionadesambl’accésal’alimentació,peròlainjustadis-tribuciódelsalimentsa lapoblacióal llargdeles últimes dècades ha assolit magnituds finsaradesconegudes.

Precisament en l’era de la tecnologia i lesaltesproductivitatsagrícoles,aquestesmilloresnos‘handestinatal’erradicaciódelafam,sinóalamultiplicaciódelsbeneficiseconòmics.Elsaliments s’han convertit en una mercaderia ilasevafuncióprincipal,alimentar-nos,haque-datenunsegonpla.Lamalnutriciós’acumulaprincipalmentalapoblacióruralquecorresponal75%de lapobresamundial.El25%restant


Sabies que el treball de les dones

generaentreel60iel80%delapro-

ducció alimentària dels països més

pobresientornel50%delaproduc-

ciómundial?


LaSobiraniaAlimentàriaésunnouparadigmaalternatiudeproduir iconsumiralimentsquetépresentcriterisambientals,socialsidesalut.

Lasobiraniaalimentària(SA)garanteix:

• L’alimentaciócomadrethumàfonamental

• Unareformaagràriaintegral

• Accés als recursos naturals i mantenimentdelabiodiversitatexistent

• Elmercatlocalielscircuitscurtsdecomer-cialització

• Elsdretsirolfornamentaldelesdonescam-peroles

• Larecuperaciódelarelaciócamp-ciutat

• L’aprenentatgedelaculturapagesaicampe-rola.

seva producció i comercialització sinó ambl’especulaciódelsmercats:

a) L’acaparament directe: Consisteix senzi-llamentenemmagatzemarimantenirforadelmercatunproducteal’esperaqueelseupreupugi.Éslaformamésantigad’especulacióitélloc a escales molt diferents. És una operaciócomúquepodenrealitzarlespròpiesempresesacaparadoresdegraorealitzadapelscorredorsde borsa per compte propi o per compte delsseusclients,quepodenserempreses,entitatsbancàriesialtres.

b) L’especulació als mercats de futurs:Estrac-tadelmecanismeméshabitualentreelsactorsespeculatius,que compren i venencontractesesperant treure beneficis en qualsevol de lestransaccions, independentment que aquestscontractesesmaterialitzin.Uncontractedefu-tur de blat de moro és un acord que obliga avendre o comprar una quantitat determinadad’aquestgraenunadata futura.Aquestscon-tractessón“subhastats”alaborsao“mercatdefuturs”.

c) L’enginyeria financera actual: És l’espe-culació que té lloc mitjançant instruments imecanismes financers cada vegada més com-plexos iquepermet,perexemple, trobar fonsd’inversiólligatsalsmercatsagrícoles.

Elspreusdelsalimentssolenseguirlesten-dències dels preus dels contractes de futurs.Com més demanda hi ha d’un contracte defutur,méspujaràelpreu.Ambell, augmentatambéelpreuqueespreveuquetindràelgraenunadatafutura.Aixòimpactasobreelpreurealactualdelgra,al’alça,ésclar.Vegemunexem-


‘La Sobirania Alimentària éseldretdelspoblesaalimentsnu-tritiusiculturalmentadequats,accessibles,produïtsdeformasostenibleiecològica, ielseudretadecidirelseupropisistemaalimentari ipro-ductiu.Aixòsituaaaquellsqueprodueixen,distribueixeniconsumeixenaliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries per sobre delesexigènciesdelsmercatsidelesempreses.Defensaelsinteressosde,iincloua,lesfuturesgeneracions.Ensofereixunaestratègiaperresistiridesmantellarelcomerçlliureicorporatiuielrègimalimentariactual,iredreçarelssistemesalimentaris,agrícoles,pecuarisidepescaperaquepassinaestargestionatspelsproductorsiproductoreslocals.LaSobira-niaAlimentàriadónaprioritataleseconomieslocalsialsmercatslocalsinacionals,iatorgaelpoderalapagesiaialaagriculturafamiliar,lapescaartesanalielpastoreigtradicional,icol·localaproduccióalimentària,ladistribucióielconsumsobrelabasedelasostenibilitatmediambiental,socialieconòmica.LaSobiraniaAlimentàriapromouelcomerçtranspa-rent,quegaranteix ingressosdignesper totselspobles, ielsdretsdelsi les consumidores per controlar la seva pròpia alimentació i nutrició.Garanteixqueelsdretsd’accésilagestiódelanostraterra,delsnostresterritoris, lesnostres aigües, lesnostres llavors, elsnostres ramats i labiodiversitatestiguinenmansd’aquells/esqueproduïmelsaliments.LaSobiraniaAlimentàriasuposanovesrelacionssocialslliuresd’opressióidesigualtatsentreelshomesidones,pobles,grupsracials,classessocialsigeneracions.’

(ConferènciadeNyéléni,Mali,2007)

L’agroecologia,un model just i solidari

ple:siunatonadeblatésvenudaa115€avui,peròmitjançantuncontractedefuturselpro-ductor o l’actor que controla la producció potvendre per 230 € d’aquí a tres mesos, podriajutjarconvenientemmagatzemarlaproduccióiesperarelstresmesos.Aquestadecisióimplicaquelaquantitatdeblatalmercatdisminueixiiqueelpreuaugmentiefectivament.

40 41Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Alimentació i societat

Comerç just

Existeixen múltiples maneres de definirel comerç just però les organitzacions quehitreballenn’hanconsensuatlasegüentde-finició:

«El comerç just és una associació de co-merç,basadaeneldiàleg,latransparènciaielrespecte,quebuscaunamajorequitatenel comerç internacional. Contribueix a undesenvolupamentsostenibleoferintmillorscondicionscomercialsiassegurantelsdretsde productors i treballadors marginats, es-pecialmentenelSud.Lesorganitzacionsdecomerç just, recolzades pels consumidors,estanimplicadesactivamentadonarsuportalsproductors,sensibilitzaridesenvoluparcampanyesperaconseguircanvisenlesre-gles i pràctiques del comerç internacionalconvencional».

Elsproductesdecomerçjustcompleixenelssegüentsprincipis:

• Salarisicondicionsdetreballdignes.

• Relaciócomercialallargtermini.

• Els productors destinen part dels seusbeneficisalesnecessitatsbàsiquesdelessevescomunitats.

• Absènciad’explotaciólaboralinfantil.

• Igualtatentrehomesidones.

• Funcionamentparticipatiu.

• Respectepelmediambient.

• Productesdequalitat.

Hi ha productes com el cacau, el cafè, elsucre...quejaformenpartdelanostradietaid’altresquenoformenpartdelanostracultu-raalimentària(lasoia,laquinoa...).Desd’unpunt de vista ecològic i de sobirania alimen-tària, elqueentenempercomerç justnomésté sentit quan es tracta de productes que noes poden produir de forma natural al nostreentornique,malgrattot,sónpartdelanostradietadeformairreemplaçable.Vallapenava-lorarquinsproductesdecomerçjustcomprariconèixerquinesalternativeshihaqueperme-tenevitarelsalimentsquilomètrics.

Circuits curts de comercialització

El concepte de circuits “llargs” o “curts”de comercialització no es refereix només a ladistànciafísicaentrelaproduccióielconsum,sinó al nombre d’intermediaris entre ambdós(Observatori Europeu Leader, 2000). Els cir-cuitscurtsdecomercialització(CCC)escarac-teritzenper lapresènciad’unsol intermediaricom a màxim entre el producte final i qui elconsumeix,o tambéentre laproducció i l’ela-boració.Sinohihacapintermediari,parlemdevendadirecta.

Aquests circuits permeten un contacte di-recte i coneixement mutu entre la producciói el consum d’aliments i suposa una apostaper consolidar i enriquir el teixit productiu il’economialocals.Éspertant,unainversióenl’equilibri territorial, la cura del paisatge i lescultureslocals.

Relació camp-ciutat

Elcreixementdelesciutatsil’especulaciódelsòlhanprovocatpressióalsespaisagraris.Peròlapropiademandad’aquestesurbsexigeixunareva-loritzaciódelsespaisurbansiperiurbansperalaproducciód’aliments.

Darreramentnombrosesiniciativescol·lectivesestancreixentalaciutatpromoventl’agroecologiaurbanaa l’espaipublic:hortsurbanspromogutsperajuntaments; hortsescolars ;hortsresultatsd’iniciativesd’unconjuntdecol·lectiusdeveïns;etc.permetenavançarcapaunaactivitatproduc-tivaagrícoladinslaciutat.

ABarcelona,laintervencióenelspatis,terras-ses, etc. dels centres educatius ha permès crearprojectes compartits dins la comunitat escolar ipromoureunaxarxa.Lasevanaturalesanoespro-ductivaperòsieducativaienriqueixlacomunitat,elterritoriielteixitagroecològicdelaciutat.

Notes

1.“NavegandoporlosmeandrosdelaEspeculaciónAli-mentaria”,MónicaVargasiOlivierChantry.EditatperMundubat,Bilbao2011.

Les dones i la sobirania alimentària

En les societats camperoles, el conjunt deconeixements multidisciplinaris relacionatsamb el sistema alimentari constitueix la basede l’economia, l’organització social i la cultu-ra.Lespageses,garantsdelaproduccióil’ali-mentació familiar, han desenvolupat i refinataquestssabersdurantmil·lennis.Ellessónlescreadores,dipositàriesitransmissoresdelsco-neixements agraris, alimentaris i culinarisdelahumanitat.Dinsdelparadigmadelasobira-niaalimentàriaesreconeixaquestpaperdeladonadinsl’agricultura.


3.Alimentaciói entorn

44 45Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Alimentació i entorn

I, quins són els trets d’aquest model ali-mentariqueafectenl’entorn?Iquinesensónlesconseqüències?

Contribució al canvi climàtic i elevat consum d’energia

L’actual sistema agroalimentari, en la pro-ducció,distribucióiconsum,ésresponsabledequasiel50%delesemissionsdegasosd’efec-tehivernacle.Estàbasatenunelevatconsumd’energiaquetéllocentotesicadascunadelesfases: la producció, el transport, el processat,l’embalatge,ladistribució,l’emmagatzematge,el consum i el tractament dels residus (Figu-ra1).D’entreaquestesfases,eltransportprenunpapermoltrellevant,acausadelesllarguesdistànciesquehanderecórrertantlesmatèri-esprimeresabansd’arribara l’explotació (lla-vors, fitosanitaris, fertilitzants, etc.) com elsalimentsabansd’arribaralanostrataula.

L’expansió agrícola que es realitza a moltspaïsos va associadaa ladesforestacióper a lasembra,laproduccióil’úsd’adobsnitrogenats,quegenerengasosambefectehivernacle.Tam-bégeneragasosd’efectehivernacleladigestiódelsremugants,principalmentdelbestiarboví.

D’altrabanda,l’agriculturaésiseràunadeles grans afectades per les conseqüències delcanviclimàticambeldesenvolupamentdeno-


E l sistema agroalimentari industrial

basatenlaintensificacióilaunifor-

mització dels cultius i en el trans-

portdegransdistànciesdematèriesprime-

resialiments,tambéportaassociadesuna

sèriedeproblemàtiquesambientals.

vesplaguesil’augmentdecatàstrofesnaturalscomsequerespersistentsoinundacions.

Figura 1.Fases bàsiques del cicle de vida dels aliments i els inputs necessaris.Lesfletxesgrossesindiquento-teslesetapesdetransport.(Font:Quan l’om demana peres.EnginyeriasenseFron-teres,2010).

Fertilitzants,pesticides,llavors,etc.

AlimentperalbestiarCombustiblemàquinaMantenimentinstal·lacions

Activitat agrària

Llars

Consum

Residus

Elaboració i processat

Distribució i venda

Hostaleria i distribució

TractamentEnvasat

MaterialEnvasat

Matèriesprimeres

Tractament

Emmagatzematge

EmmagatzematgeCuinat/Neteja


Contaminació difusa

Parlemdecontaminaciódifusaquanésimpossibledeterminarl’origenexacted’unproducte contaminant. La uniformització iintensificacióde laproduccióenmonocul-tiusfaaugmentar lasevaexposició apla-guesimalaltiesidisminueixlafertilitatdelaterra,fentcréixeraixí lanecessitatd’uti-litzarfitosanitarisifertilitzants.Elsresidusd’aquests pesticides i adobs químics s’es-campencontaminantelsòl,elsrius,elmari tots els éssers vius a través de la cadenatròfica.Finsitottrobemrestesdepesticidesalgreixdelsóssospolarsodelspingüinsdel’Antàrtida.

Erosió

Els mètodes de producció intensiva,ambunexcésdetreballdelsòl,provoquenla seva erosió accelerada. A més, la sobre-explotacióde l’aiguadolçadestinadaacul-

tius intensius industrials està assecant elsprincipalsriusdelmónilesterresfèrtilsdelplanetacadavegadaestanmésamenaçadesperl’erosió.

L’erosió,conjuntamentamblasalinitza-cióilacompactaciódelssòls,sónfenòmensque,allargtermini,suposenlacaigudadelsrendimentsagrícoles.

Pèrdua de la biodiversitat

Laproduccióenmonocultiussubstitueixelssistemesagrícoles tradicionals i l’avançde la frontera agrícola provoca elevats ín-dexs de desforestació, que comporten, aescala mundial, la desaparició de moltshàbitats naturals posant en perill un grannombred’espèciesanimalsiplantes.

Elsmètodes intensius i l’úsdefitosani-taris tambéamenacenlaflora i faunaquetradicionalmenthancompartit amb l’ésserhumàelscampsdecultiu.

Així mateix, els darrers anys s’han per-dut milers de varietats agrícoles degut a

l’homogeneïtzació imposada per les varie-tatshíbridesitransgèniques.

Destrucció de la capa d’ozó

Elgasosqueesdesprenendelsadobsni-trogenatstenenefecteenladestrucciódelacapad’ozó.Unpesticidaempratfinsaraperaladesinfecciódesòls,elbromurdemetil,téunacapacitatdestructiva50vegadesmésgranqueelsCFCs,elgasdelsaerosolsqueva ser ràpidament eliminat del mercat. Elbromurdemetiltotjusts’haprohibitaraaEuropaperòescontinuafentserviraaltrespaïsosdelmón.

Generació de residus associats a l’ús d’embalatges

Durant les últimes dècades, el consumd’envasos, associats al consum alimentariha crescut considerablement. La prolifera-ció de productes congelats, preparats, en

Sabiesquel’energianecessàriaper

aproduiralimentsd’origenanimalés

aproximadament 10 vegades major

que per a produir aliments d’origen

vegetal?

Sabies que només els cultius de

blat,arròs iblatdemoroproporcio-

nenel41,5%delescaloriesoproteï-

nesconsumidesarreudelmón?

porcions petites, i també la necessitat deconservacióielpesdelmàrquetingsónlesprincipals causes de l’augment de l’emba-latge i el sobreempaquetatge. Tots aquestembalatges esdevenen residus, que cal re-ciclarobédural’abocadoroincineradora.Tantlaproducció,comelreciclatgeoelimi-naciódelsembalatgesestanassociatsaunúselevatderecursosiefectescontaminants.

Balanç desequilibrat de nitrogen

El nitrogen és un nutrient molt impor-tantperalcreixementvegetaljaqueformapartdelaproteïnadetotselséssersvius.Elnitrogendelsòlajudaacréixeralesplantesiatravésdel’alimentaciópassaalsanimalsialespersones.Quanunanimalnoutilitzael nitrogen que ingereix, l’evacua a travésdel’orinailesfemtes.Lesfemtesespodenutilitzarperadobarelscamps i retornarelnitrogen al sòl tancant el cicle. Si el ques’aporta al sòl és el mateix que el que se


n’extreu, el balanç és equilibrat; el problemaactualésques’aportamésnitrogenalsòldelques’extreuperquèbonapartdel’alimentaciódelsanimalsdegranjaprovéd’altresterritoris.Amés,nos’incorporaalsòltansolsenformade femtes i orines, també hi ha pagesos queincorporen nitrogen químic. Aquest, quan ésexcessiu, va a parar a l’aire en forma d’amo-níacinitratsqueamblaplujaprovoquenunaplujaàcidacorrosiva.Però,sobretot,vaapararen forma de nitrats a les aigües subterràniesi superficials, que esdevenen tòxiques per alconsum.

Catalunya té un deute important de nitro-genrespecteaaltresterritorisquen’hipropor-cionen, perquè la majoria de la ramaderia noestàvinculadaalacapacitatdelsòlpergeneraralimentsiperabsorbirelnitrogenevacuatpelbestiar.

Apartd’aquestesproblemàtiques,talicomdiul’informe“Quanl’omdemanaperes”d’En-ginyeriasenseFronteres,l’actualsistemaagro-alimentaritéaltresefectesindirectessobreelmedi,comperexemplelaconstrucciód’infra-estructures (de reg, vialsperunir els llocsdeproducció amb els ports mercantils, l’amplia-ciódezoneslogístiques,etc.), quesovintvanassociadesaimpactesnegatiussobrel’entorn.

La sostenibilitat de la vida humana depènde la nostra capacitat d’entendre i practicaruna relació respectuosa, de reciprocitat i em-patia amb la natura. Aquesta és la gran lliçópràcticamentoblidadaenlessocietatsindustri-alitzades, que tenim l’oportunitat d’aprendrede les nostres cultures antigues i dels poblesindígenes. L’aigua, la terra i les llavors tenenels seus drets i els hem de defensar. És unaqüestió de justícia i solidaritat amb el nostreentorn.

Si apostem per una alimentació pensadadesde l’agroecologia ibasadaenunaproduc-ció respectuosa amb l’entorn, reduirem con-siderablement els impactes negatius que lanostraalimentaciótésobreelmedi,perquèesbasaen:

• úsdeproductelocal,procedentd’uncircuitdecomercialitzaciócurt.Ésadir,comprarencentresonnohihagiunexcésd’inter-mediaris o fer una compra directa a pro-ductors(mercats,cooperatives).

• ús de producte de temporada recuperantaixílaculturaculinàriaigenèticadelanos-traterra.

• ús d’aliments produïts en finques on esrespecten els drets dels treballadors i tre-balladores.

L’agroecologia i l’entorn

L’agricultura ecològica cerca l’ob-

tenciód’alimentssans,naturalsid’ele-

vada qualitat, sense malmetre l’entorn

procurant pel benestar dels animals i

preservantelsequilibris i lasalutde la

naturaileszonesrurals.


de síntesi química evita l’alliberamentd’aquestessubstànciesalmediilasevapre-sènciaalsalimentsdeconsumhumà. Peraltrabanda,elfetqueesrestringeixil’úsdeproductesquímicsredueixlacontaminaciódelesviesfluvialsidisminueixelfenomend’eutrofització.

• Mitiga el canvi climàtic. És més eficientenergèticamentjaqueaprofitaméselsrecur-sospropisdel’explotació,inoesconsumei-xenfertilitzantssintèticsquevanassociatsamésconsumd’energia.Amés,s’integral’ac-tivitat agrícola i la ramadera a una mateixaexplotació,lligantlaproduccióalseuterrito-riiaprofitantelsfluxosdematerialsd’amb-dós sistemes, reduint ladespesaenergèticaque resultade la importaciódeproductes iequilibrantelbalançdelnitrogen.

varl’agrobiodiversitatilaculturaagrària,jaquehanarribatalpresentdesprésd’unllarg procés de selecció pagesa, resultatdelscanvisperadaptar-sealsintercanvis,experiments i variacions constants. Són,pertant,partdelanostraculturaiaméss’adaptenmilloralmediialespertorbaci-onsitenenméscapacitatpersuperarsitu-acionsdesfavorables.

-Finalment,caldestacarquelesnormesdeproducció ecològica prohibeixen explícita-mentelcultiu i l’úsd’organismesmodifi-catsgenèticament, jasiguipera l’alimen-tacióanimaloperalahumana;ipertants’eviten tots els problemes de contamina-cióipèrduadelabiodiversitatassociadaalstransgènics.

• Redueix la contaminació del medi (sòls, rius, etc).Elfetqueenproduccióecològicanoespermetil’úsdefitosanitarisniadobs

En concret, el consum de productes ecolò-gics:

• Contribueix al manteniment o augment de la fertilitat del sòl.Enagricultura ecològi-ca s’utilitzen cobertes vegetals i s’aportenadobs orgànics a la terra (fems, restes ve-getals,compost)perafavorir-nelafertilitatilesaptitudsproductives.Aixòmilloral’es-tructuradelssòls i lasevacapacitatdere-tenciód’aigua,augmentantlasevafertilitati evitant l’erosió. D’aquesta manera el sòlesconverteixenunmagatzemdelcarbonicontingutenlamatèriaorgànicaiesfrenal’augmentdelsnivellsdediòxiddecarboniatmosfèric.

• Preserva la biodiversitat.Laproduccióeco-lògica vetlla per una bona gestió de la bi-odiversitat, que és un element clau per amantenir l’equilibri d’un sistema i evitareldesenvolupamentdeplaguesimalalties.Afavoreix i potencia el desenvolupamentdelafaunailafloraassociadaalssistemesagrícolesenllocdeperjudicar-laambl’úsdeproductes químics En concret, s’utilitzentècniques com les rotacions i associacionsde conreus, les cobertes vegetals perma-nents,laintegraciódelaramaderiail’agri-cultura,laconstrucciópaisatgísticaqueafa-voreix les bandes boscoses, les cledes, elsmarges i espais silvestres intercalats entreleszonesdecultiu...-Enagriculturaecològicatambéespriorit-

zal’úsdevarietatslocalsideracesautòc-tones,mésrústiquesiadaptadesalescon-dicions específiques de cada regió. L’úsd’aquestes varietats contribueix a preser-

Els productes locals sónaquellsque

s’han produït, collit, processat, venut i

consumitenunàmbitfísicrelativament

proper. Malgrat que no està clar quina

ésaquestadistància,calaplicarelsentit

comú i valorar si té sentit onoalimen-

tar-nosambproductesllunyans.

52 Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Alimentació i entorn 53

• Permetl’úsdepocs embalatges,reduintelconsum energètic del procés d’elaboraciódelsmateixositambédelseutractamentoreciclatge.

• Enforteixl’economia local ipermeteldes-envolupamentrural,promoventunarelacióde reconeixement mutu entre els àmbitsurbàirural.

• Sielproductes’haproduïtoelaboratdema-neratradicionalalterritori,promou la cul-tura i tradicions.

Ielconsumdeproductesdetemporada:

• Té menys despesa energètica, ja que nosónnecessaristantsprocessosdeconserva-cióencàmeres.Ielconsumdeproducteslocals:

• Minimitza el transport dels alimentsi,pertant,laconseqüentcontaminacióquepro-voca.Elsconceptes“alimentsquilomètrics”o “petroaliments” s’han creat precisamentper a descriure la desproporció i la insos-tenibilitatendespesaenergèticadelmodelagroindustrial basat en els monoconreusperal’exportació,aixícomlasevaincidèn-cia en el canvi climàtic. En canvi, els ali-ments anomenats “quilòmetre 0”, són elsqueensarribend’unarodaliademenysde60quilòmetres.

• Proporciona un producte molt més fresc i que conserva millor les seves propietatsoriginals –sempre que el transport i l’em-magatzematge siguin els adequats–, atesalacurtadistànciaenquèesmouenelsali-ments.

L’exemple. Per il·lustrar tot el que s’ha comentat enaquestapartati,enconcret,enrelacióaladiferènciaentreelconsumenergèticdelsistemaagroalimentariactualilapro-posta de consum ecològic, local i de temporada (propostaagroecològica),exposemelsresultatsd’undelscasosd’estu-

dideltreballQuan l’om demana peres. L’insostenible consum energètic del sistema alimentari,enelqualesfancomparaci-onspràctiquesentreelconsumenergèticd’ambdósmodelsperadiferentsfasesdelcicledevidadelsalimentsisotadi-ferentssupòsits.

TenintencompteelconsumanualdepomesaCatalunya,siprenemelsconsumsenergèticsassociatsacadaescenariplan-tejat, ladiferènciaentrecomprarpomes industrialsportadesdeXileipomesecològiquesdelaregióalllargd’unanyequivalalconsumenergèticanualde60.812,59llars.Eltransportésun

factorfonamentalenl’empremtaenergèticad’aquestafruitai,pertant,l’origenproperdelaproduccióilacompraenestabli-mentsquenonecessitindesplaçamentenvehicle-comhaes-tatelcasdel’escenariecològicplantejat-,serancriterisimpor-tantsatenirencomptesivolemreduirladespesad’energia.

CAS INDuSTRIAL CAS AgRoECoLògIC: fruites Montmany

Elcasd’estudiindustrialeslocalitzaaXile,enunafincade152hectàreesdedicadaalcultiuintensiudefruitersperal’exportació.Estractad’unaexplotacióaltamenttecnificada,ambunelevatnombredemàd’obra imaquinària iun rendimentelevatdepro-ducció.(39.142,8kg/hao19.571,4kg/0,5ha).

Elcasd’estudiagroecològicsesituaaBegues,enunafincadegestiófamiliarespecialitzadaenfruitaecolò-gicaibiodinàmica.Lasuperfíciedestinadaapomeresésdemitjahectà-rea,ambunacollitade14.000-17.000kg.Lespomesesvenenalaregió,enpartenvendadirecta.

tasques agrícoles

1,68 MJ/kg 486litresdediesel/ha1.346litresdegasolina/ha

Combustibleoperacions

151,5litresdediesel/ha 0,32 MJ/kg

1,38 MJ/kg 7màquines Construcciómàquina 2màquines 0,41 MJ/kg

0,59 MJ/kg11tipusdiferents:calç,sulfatdepotassi,àcidfosfòric,àcidbòric,etc.

Fabricacióitransportfertilitzants

Reutilitzacióderestesdepoda 0 MJ/kg

1,22 MJ/kgMésde85kgd’herbicides,insecticidesifungicides,entreellsRoundup ready

Fabricacióitransportfitosanitaris

Homeopatia,olid’estiuisulfursiclorurspermesosal’agriculturaecològica

0,19 MJ/kg

0,11 MJ/kg Perabombeigdereg:1.017kWh/any

Electricitat Perabombeigdereg:9.125kWh/any 1,93 MJ/kg

distribució

6,04 MJ/kg13.900kmenvaixelldesdeXilefinsalportdeRotterdam;1.500encamiódesdeRotterdamfinsaCatalunya

Transportfinsalpuntdevenda

7kmenfurgonetadesdeBeguesfinsaTorrelles;27kmenfurgonetadesdeTorrellesfinsaBarcelona

0,1 MJ/kg

0,17 MJ/kg 4mesosencàmeresfrigorífiques

Emmagatzematge 1mesencàmarafrigorífica 0,04 MJ/kg

0,09 MJ/kg Safatadeporexpan Envasat Agranel 0 MJ/kg

consum2,28 MJ/kg Transportencotxedesdel

centrecomercialfinsalallarTransportfinsalallar Caminantalmercatdelbarri 0 MJ/kg

Figura 2.Contribució relativa al consum energètic de cada fase de la cadena de la poma.Casindustrialvscasecològic.(Font:Quan l’om demana peres.EnginyeriasenseFronteres,2010).


4.Alimentacióals centres educatius

56 57Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Alimentació als centres educatius

la contractació segueixi alguns criteris de

qualitat(socioambientalidesalut),comper

exemplelacompradeproductefrescdepro-

ximitat,unmínimderacionsdiàriesdefrui-

taiverdurafresca,l’úsdel’olid’oliva,evitar

elsprecuinats,etc.

Ésimportantquel’alimentaciód’infants

ijoves,ambunorganismeméssensibleals

desequilibris alimentaris o als efectes que

poden ocasionar alguns residus químics

dels aliments, compleixi amb els paràme-

tresnutricionalsequilibratsi,amés,quesi-

guielméssegurapossibledesd’unamirada

àmpliaiintegradoradelconceptedesegure-

tatalimentària.

Totiaixí,sianalitzemelsmenúsescolars

ambaquestamirada,lamajoriaamésdeser

pocsaludables, sónpocsostenibles, sobre-

totdesdelpuntdevistadelesmatèriespri-

meres:elseuorigen(alimentskilomètrics),

l’estacionalitat(elsmateixosingredientstot

elcurs),elprocessament(3ai4agammaen

comptes de producte fresc, i massa elabo-

rats),l’envasat(excésderesidus),etc.

Durantalgunesdècadess’haextèsla

tendència de fer desaparèixer les

cuines de les escoles i contractar

serveisexternsqueportenelmenjarcuinat,

obéexternalitzarelserveiqueportaelsali-

ments i els cuinaa l’escola.La introducció

majoritàriadegransempresesdecàteringi

restauracióalscentreseducatiushaallunyat

del’escolaelcentrededecisiósobreelcom

ielquèesmenja,is’haoblidatmassasovint

queelpúblicsóninfantsi jovesenedatde

creixement,iquedinaral’escolaéstantuna

fontdesalutcomunaprentatge.Jafaanys

quedesd’algunesescoles(AMPA/AFA,con-

sellescolar,direcció)s’hadesvetllatl’interès

per laqualitatde l’alimentació col·lectiva i

esdediquenmoltsesforçosenmillorartant

lescondicionsdecontractaciódelescuines

imenjadorsescolars,comenassegurarque

els menús siguin equilibrats, compleixin

els criteris nutricionals recomanats o que

s’acordenamblacomunitateducativaique

compleixenlanormativasanitària.Tantma-

teixesreclamaal’administraciópúblicaque

58 Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Tal i com hem comentat a l’introducciód’aquestaguia,menjaral’escolaésunfetquo-tidià i que va més enllà del menjador: ambl’esmorzar, ambelsproductesde la collitadel’hort, amb les festes i celebracionsde tota lacomunitat educativa, etc. Si a l’escola volemmillorarl’educacióintegraldelsinfantsijovesapostantperunamiradasostenibleentotselsaspectes, els àpats escolars, el menjador i lacuinanopodenquedar-nealmarge. Incorpo-rar el concepte d’alimentació agroecològica almenú,basatenunaproporcióelevadadepro-ductesecològics,localsidetemporada,amésd’augmentar-nelaqualitat,ensobreunventallde possibilitats interessants tant a nivell edu-catiucomdegestió,alhoraquecontribueixaldesenvolupamentruralperiurbàiadinamitzarl’activitatagràrialocal.

Si bé sempre han existit escoles que hantingutunhortescolar,al llargdelsdarrers10anys, amb l’acompanyament de l’Agenda 21Escolarhihahagutunincrementconsiderabledels horts escolars, petits o grans, que facili-tenlacomprensiódelconceptedel’agriculturaecològicail’agroecologiailacomprensiódelarelació entre què passa a l’hort i el que men-gem,larelacióentrelanostrasalutiladel’en-torn, la importància d’allò local per entendrel’afectaciósobreelmésglobal.

L’agroecologia a l’escola

Enaquestcapítolpresentemunasèried’in-formacionsirecursosquepodenajudarami-llorar els menús dels menjadors escolars aixícom la resta dels àpats o celebracions que esfacindinselscentreseducatius.

Calendari

Perajudaraincloureeltemadelalocalitatilatemporadas’hanpublicatcalendarislocalsons’indicaquinaés lamillorèpocaperconsumirunadeterminadafruitaoverdura.Potajudarte-nir-neunpenjatal’aulaoalmenjadorescolar,per ferunseguimentdelquèpassaa l’hort (sin’hiha)ialmenjadoripoderralacionar-los.

Elfactor“il·lusió”potresultarunbonestí-mulperrebreambganesfruitaoverduranovadesprésd’esperardurantunsmesos.

59Alimentació als centres educatius

Figura 3.Calendari orientatiu de collita de les diferents verdures.CeditperL’Era,EspaideRecursosAgroecològics.Il·lustracionsidisseny:mosdigital.cat


Grup d’aliments Freqüències setmanals a l’escola (5 dies) Criteris de qualitat

Carn, peix, ous i llegums Freqüènciadecarn:màxim3dies.Freqüènciadepeix:1–2dies.Freqüènciad’ous:1–2dies.Freqüènciadellegum:1–2dies.

Deproductorsdeproximitatquepractiquinunaramaderiaextensivai,semprequeespugui,ecològica.Rebutjarelspeixos“industrials”produïtsdeformaintensivaenpiscifactoriesisovintprovinentsdepaïsosempobrits(panga,perca)(http://www.odg.cat/documents/deutes/b82_Pesca_MO_cat_def.pdf).Algreixésons’acumulenlamajorpartdelsresidusquímics,aixídoncsésmillortriarlescarnsmésmagres(que,amés,contenenmenysgreixossaturatsievitarelspeixosblauscarnívorscomlatonyinavermella,elpeixespasa,eltauró,etc.),iprioritzarelspeixospetitsdelmediterraniquenoestiguinenperilliqueprovinguindelapescaartesanal,respectuosaambelmedimarí.1

Fruites, verdures i hortalisses

Encadaàpats’had’oferirunaraciód’hortalissaofruitafresca.Freqüènciasetmanaldefruitafresca:4o5copspersetmana.Freqüènciasetmanaldeverdurescuites(deprimerplatodeguarnició):2-4copspersetmana.Freqüènciasetmanald’hortalissescrues(deprimerplatodeguarnició):3o4copspersetmana.

Fresques,senseenvasar,detemporada,deproximitati,semprequepuguiser,decultiuecològic.Variadesipreparadesicuinadesdediferentsmaneres.

Cereals, patates i llegums Encadaàpats’had’oferirunaraciód’hidratsdecarbonivariatsdurantlasetmanaicompletarl’àpatambpa.

Deproximitatisemprequepuguiser,ecològiques.Hemdeprioritzarlesformessenceresdelscereals,elsintegrals,davantlesrefinades.Podemintroduiraltrescereals,apartdelblatil’arròs,comaraelmill,quenocontégluten;obéelblatsarraí,quenoésuncereal(nocontégluten)peròpresentacaracterístiquessimilarsalscereals.

olis i greixos Principalmentolid’olivaverge Comagreixafegitalacuina,peramaniripercuinar,preferentmenthauriadeserl’olid’olivavergeextra,deproducciólocali,sipotser,ecològic.Calevitarl’olidepinyoladad’oliva(tambéconegutperolidesansad’oliva).

Aliments precuinats (canelons,croquetes,crestes,pizzes,nuggetsdepollastreopeix) i preparats carnis (salsitxes,hamburgueses,mandonguilles).

Freqüènciad’alimentsprecuinats:màxim2copsalmesipreferentmentcapFreqüènciadepreparatscarnis:1coppersetmana.

Rebutjarelspreparatsindustrialsiprogramarnoméselsquesiguindeproduccióartesanalideproximitat.Conèixerlaqualitatdelsingredientsqueporten:tipusdecarnsidepeixos,tipusdegreixos(quenocontinguingreixoshidrogenats“trans”)iquenos’hihagiafegitglutamatmonosòdic.Elspreparatscarnistambéhauriendeserartesanalsifetsambcarnselmésmagrespossible.Lessalsitxes,lesbotifarresileshamburguesesquecontenenunmínimde4%decerealsovegetalspodencontenirsulfitsienaquestcasésobligatoriindicar-nelasevapresència,jaqueestractad’unal·lergen.Calescollirproveïdorsqueelsseuspreparatscarnissiguinsegurs,sensesulfitsafegits.

Dolços, aperitius i begudes

Nomésocasionalment,sihihaunacelebracióespecialoalgunafestaal’escola.L’aiguaéslabegudaperexcel·lència.

Sónpreferibleselsaperitiusméssaludablescomarafruitssecsifruitaseca,patatesfregidesal’escola,bastonetsdepa,etc,idolçoscasolanscommagdalenes,pastissos,padepessic,etc,davantlesopcionsindustrials.Quantalesbegudes,podemoptarpelssucsdefruites,llimonades,etc.fetesacasaoal’escola.

Cuina i menjador

Unacuinasanaimplicaqueelsalimentssiguindequalitatiqueescombininbé.Elscontingutsnutricionalssónmodificatsdu-rantelsprocessosdemanipulació i cocciódelsaliments i,sinos’entéproucura,espotafavorirlacontaminacióol’apariciódesubstànciestòxiquesqueprèviamentnohieren.Elprocésdecoccióielsestrisempratsenlacuinapodencondicionarelresultatfinal.

• Tipus de coccióLa cocció dels aliments en molts casos

ésnecessàriaperpoderaprofitarmillorelsnutrients, per destruir antinutrients pre-sents en alguns aliments, per higienitzarels aliments (eliminar microorganismespatògens), i permillorar-ne el sabor.Peròtambétéinconvenients:podemperdrepartdelesvitaminesiminerals,oincorporar-hisensevoleralguncontaminant.

Alguns sistemes de cocció són menysagressius i més recomanables: la cuina alvapor, a la planxa, els saltejats, els escal-

dats,elsbullits,elsconfitats,elstorrats,lapressióoelsestofats.Encanvi,ambelsfre-gits,elsgratinats,elsfumatsoelcuinaralabrasa,sinoesfabé,hihaelriscqueespro-dueixinalgunessubstànciesindesitjables.

Convéutilitzarelsdiferentstipusdecoc-cióperafavorirl’educaciódelpaladaril’ac-ceptaciódenousplats,aixícomladigestibi-litatdelsdiferentsaliments.

Enelcasdelesverdures,ésmoltrecoma-nableelvaporperquè,siesfacorrectament,els aliments conserven el gust i la textura,esminimitzenlespèrduesdenutrientsiésundelsmètodesquefacilitamésladigestió.Pertald’evitarpèrduesd’algunesvitaminesi minerals, si bullim els aliments, hem defer-hoambelrecipient tapat,durantelmí-nim de temps que calgui, i només amb laquantitatnecessàriad’aigua.

El fregit es recomana de manera espo-ràdica, amb un bon oli d’oliva suau i maipermetrequel’olifumegipertald’evitarelscompostospolars(perexempleusantfregi-doresambtermostat) i fentunboncontroldelaformaciódelscompostospolars.


• Parament de taulaÉs important saberquins costums iquins

estrisensdeterminaranalgunesdelescondi-cionsambientalsidelsvalorssocialsdelmen-jador.

Lacanalla,jadesdebenpetita,potprendreresponsabilitatsobrelestasquesassociadesalsàpats:pararidespararlataula,servirelmen-jar,omplirgerresd’aigua,netejarlataula,etc.Suggerimquepocapocaprenguiiadoptires-ponsabilitat enaquestes tasques,pergrupsotorns,iquepodencompartirambcompanyesicompanysdediferents,edatsdemaneraqueunesaprenendelesaltres.

Si volemevitarunexcésdesoroll almen-jador, que és un dels problemes ambientals

associats més comuns, podem parar la taulaambestovallesohules,quefanunbonesmor-teïmentdelsorolldeplats,gotsicoberts.

Amés,caldràferalguntreballespecíficperdeterminarmesuresactivesdeconscienciacióimitigació:fermesuresambelsonòmetre,tri-arencarregats/desdeferanarunsemàfordecontoldelsoroll,etc.

L’úsdetovallonsderobaperevitarelresi-dudiaridecentenarsdetovallonsd’unsolústambéésrecomanable.

Pelque faa lessafates,apartqueésmésagradable el tacte del plat de ceràmica, si es-temincorporantalmenúlaideadel“platúnic”o “plat combinat”, les safates ens seran cadavegadamésincòmodes.

• Altres tècniques culinàriesSónrecomanableslesamanidesd’aliments

crus, els liquats, les salaons, els fermentats,elsmacerats,elspremsats,l’escabetxielsger-minats.

Pelquefaalsalimentscrus,hemde tenircurademenjar-losacabatsdeprepararperas-segurar-nelaingestatotaldenutrientsievitarl’oxidaciód’algunesvitamines.

• Envasos i estris de cuinaA lacuinasemprecalusarenvasos iestris

peraúsalimentari ienbonestatdemanteni-ment,aixícomfer-losservirenlescondicionsprevisiblesd’ús.Hihamaterialsqueésconve-nient evitar perquè en determinades condici-onspodenposarelsalimentsencontacteambsubstànciestòxiques.Perexemple,algunsreci-pientsplàstics,encalent,alliberensubstànciesambefectesendocrinsnodesitjables3.Elsestrisdecuinad’aluminitambés’hauriend’evitar.

Alimentació als centres educatius

Sí Convé evitar-los

•Acerinoxidable

•Ferrocolat

•Fang

•Titani

•Esmaltdeporcellana

•Vidreresistent

•Alumini,coure,ferro(condueixenmoltbél’escalforperòs’acumulenal’organisme,especialmentperillosesencontacteambalimentsàcids)

•Plàstics(sotacertescondicionsdetemperaturesaltesi/oacidesapodentransferircomponentstòxicsalsaliments)

•Tefló(siesratllaésperjudicialperlasalut)

http://www.etselquemenges.cat/especialista/rene-electrodomestics/paelles-ferro-titani-ceramica-quina-compro

Materials per cuinar i escalfar:

Sí Convé evitar-los

•Ampollesipotsdevidre

•Porcellana

•Acerinoxidable

•Brics(dificultatdereciclatge)

•Poliestirèexpanditifilm(amésdegenerarmoltsresidus,passensubstànciesquímiquesnocives)

•Llaunes(uncopoberteshemdepassarl’alimentrestantarecipientsdevidreoplàstic)

Materials per envasar i conservar:


Acontinuaciós’adjuntaunapropostaorientativaperalaplanificaciódeme-núsescolarsambcriterisd’equilibrinutricional,ambientalisocial.

Menú

dilluns dimarts dimecres dijous divendres

Verdura + patata

Peix + amanida

Fruita

Pa i aigua

Amanida + fruita seca

Cereal + ou

Fruita

Pa i aigua

Verdura + llegum

Cereal + Preparat de peix (30%) + amanida

Fruita

Pa i aigua

Cereal

Carn + verdura

Fruita

Pa i aigua

Amanida

Llegum + cereal

Iogurt

Pa i aigua


Cereal

Carn + Verdura cuita

Fruita

Pa i aigua

Llegum

ou (30%)+ 1/2 verdura 1/2 amanida

Iogurt

Pa i aigua

Verdura + patata

Peix + amanida

Fruita

Pa i aigua

Amanida + fruita seca

Cereal + llegum

Fruita

Pa i aigua

Verdura sense patata

Cereal + peix

Fruita

Pa i aigua


Cereal

ou + vegetals

Fruita

Pa i aigua

Hortalissa crua + cereal

Peix + verdura cuita

Fruita

Pa i aigua

Verdura + patata

Carn + hortalissa crua

Fruita

Pa i aigua


Llegum + cereal

Iogurt

Pa i aigua

Hortalissa crua + fruita secaCereal + Preparat de carn (30%)

Fruita

Pa i aigua



Patata + peix

Fruita

Pa i aigua

Llegum

ou (30%) + hortalissa crua

Fruita

Pa i aigua

Hortalissa crua + fruita seca

Cereal + carn (30%)

Iogurt

Pa i aigua

Verdura + patata

Peix + hortalissa crua

Fruita

Pa i aigua

Arròs

Carn + verdura cuita

Fruita

Pa i aigua

observacions:• Amanida =verduresihortalissesconsumidesencru(enciam,es-

carola,espinacs,tomata,pastanaga,cogombre,api,ravanets,etc.,enfunciódelatemporada),ambpossibilitatd’afegir-hialtresingre-dientsenquantitatsmenors(fruitaseca,espàrrecs,blatdemoro,olives,formatge,tonyina.Tambéinclougaspatxo,sopafredadeto-mataisíndria,sopafredademelóicogombre,etc

• Verdura =verduresihortalissescuites

Exemples de combinacions:

• Verdura / hortalisses + llegum:coliflorambmongetablanca,espi-nacsambcigrons,amanidadellentiesitomata

• Verdura cuita:samfaines,albergínia,ceba,carbassóarrebossatsoalfornoalaplanxa

• Verdura + patata: sencera bullida, sencera saltejada, cremes ca-lentesofredes,purés.Tardor/hivern(bròquil,coliflor,bròcoli,col,bleda,carabassa,borraines,pastanaga,espinacs),primavera/estiu(porro,bròquil,coliflor,mongetaverda,carabassó,pastanaga)

• Hortalissa crua:tardor/hivern(enciam,escarola,brots,pastanaga,olives,germinats,colblanca,remolatxa),primavera/estiu(amani-des amb enciam, tomata, pebrot, ceba, olives, cogombre, brots,germinats;gaspatxo,sopafredadetomataisíndria)

• Llegum: tardor/hivern (cigrons, mongeta blanca, llenties), prima-vera/estiu (faves,pèsols, tirabecs), tot l’any: llegumsec (cigrons,mongetablanca,llenties).Guisades,bullides,enpurésoencremes(fredesocalentes).

• Llegum + cereal:faves,llentiesocigronsambarròs,hamburguesadecigronsicereal,macarronsambllenties

• Llegum + 30% proteïna animal (2n plat, precedit d’una amanidaocremadeverdures):llentiesalacatalana(ambbotifarranegra),cigronsdequaresma(ambouduribacallà)

• Preparat de peix (30% de proteïna animal): bunyols de bacallà,croquetesdepeix,calamarsromana,panadonsdetonyina...nopre-cuinats


• Preparat de carn(30%deproteïnaanimal):piz-zadeforndepaambsofregitdecarn,canelons,croquetesdepernilopollastre...noprecuinats

• ou + verdures:truitesvegetals,pudingsvege-tals, remenats (espinacs, alls tendres, bolets,carbassó,bledes,espàrrecs,samfaina...)

• Patata + peix(30%deproteïnaanimal):estofatdepatataambsípiaoambcalamars,guisatdepatataipeixblanc(tipussuquet)

• Cereal (pasta, arròs) + peix (30% de proteïnaanimal): fideuada, paella de peix, arròs ambverdures(carxofa)ibacallà

• Patata + carn(30%deproteïnaanimal):estofatdepatataambcorder,vedellaoporc

• Cereal (pasta, arròs) + carn (30% de proteïnaanimal):pastadeblatdur,civadaoblatsarraíambcarnpicada,fideusalacassola,arròsalacassola

• Cereal (pasta, arròs) + ou: arròs a la cubanaamb ou fregit o dur, truita de formatge ambmuntanyetad’arròs

• Cereal i similars:pastadeblatdur,civada,blatsarraíambverduresoensopesdebroudecarnodepeix.

* A partir del menú base, es pot oferir unmenú vegetarià modificant només alguningredientd’algunsplats.

Usproposemunaalternativavegetarianaperacadasetmana:

*1 tempehconfitatambtomàqueticeba

*2 arròsambxampinyonsitofu

*3 estofatdeseitanambbolets

*4mongetessequesambsamfaina

dilluns dimarts dimecres dijous divendresBledes amb patata saltejada amb all Bonítol escabetxat amb tomata i cebaPeraPa i aigua

Cabdells d’enciam amb vinagreta d’avellanesArròs integral amb salsa de tomata i ou durRaïmPa i aigua

Mongeta del carai estofada amb ceba, pastanaga i pebrotCroquetes de peix enciam i remolatxa*1

KiwiPa i aigua

Macarrons amb salsa de bolets i carxofesPollastre al forn i albergínia a la planxaPomaPa i aigua

Amanida d’enciam, tomata i olivesLlenties amb blat sarraí, carbassa i carxofesIogurtPa i aigua

dilluns dimarts dimecres dijous divendresSopa de galetsPollastre a la jardinera (pastanaga, carxofa, pèsols, ceba, porro)PlàtanPa i aigua

Llenties guisades (pasta-naga, ceba, tomàquet)Truita d’espinacs, patata i panses, i amanida d’esca-rola, remolatxa i olivesIogurtPa i aigua

Crema de carbassa i moniatoBacallà a la mel i amanida d’enciam, pastanaga i apiMandarinesPa i aigua

Amanida d’enciam, escarola, pastanaga, remolatxa, api i nousEspaguetis a la bolonyesa vegetal (sofregit de tomàquet, ceba, pastanaga i tofu)TaronjaPa i aigua

Bròquil gratinat amb formatgePaella d’arròs i marisc (pota i musclos)*2

PomaPa i aigua

dilluns dimarts dimecres dijous divendresArròs saltejat amb pastanaga, ceba i alls tendres Remenat d’ou i carbassóMaduixesPa i aigua

Amanida de mill amb canonges i panses Sípia estofada amb ceba i pèsols frescosCireresPa i aigua

Col amb patataEstofat de vedella amb bolets*3 i amanida d’enciam, pastanaga i apiPrunesPa i aigua

Crema tèbia de porrosMacarrons amb llenties i sofregit de tomàquet, ceba i pebrot i amanida d’enciam, remolatxa i pastanagaIogurtPa i aigua

Enciam i col morada amb panses i avellanesPizza amb albergínies, tomata i carn picada de pollastreAlbercocsPa i aigua

dilluns dimarts dimecres dijous divendresCrema freda de carbassóCorvall al forn amb patata, ceba i tomàquetPréssecPa i aigua

Cigrons amb vinagreta suauTruita de ceba i albergínia i amanida d’enciam, tomàquet, blat de moro i olives negresMelóPa i aigua

gaspatxo de tomàquet i síndriaFideus a la cassola amb costelló i salsitxaIogurtPa i aigua

Mongeta tendra i patataSonsos fregits i amanida d’enciam, tomàquet, pastanaga i cogombreNectarinaPa i aigua

Amanida d’arròs (enciam, tomàquet, pastanaga, ceba, olives)Pollastre amb samfaina*4

SíndriaPa i aigua

Adjuntemunexempledemenúconcretelaboratambcriterisagroecològics.

Tardor

Hivern

Primavera

Primavera-estiu


Afavoriralmàximlallumnaturalobrintlescortinesipersianesiobrirfinestresallàoncalgui.

• Substituir les bombetes tradicionals perbombetes de baix consum. Adaptar la po-tència, el rendiment del color i la tempe-raturade les làmpadesa lesnecessitatsdecadapuntdellum.

• Apagarelsllumssemprequesesurtd’unasala.

mentarem la temperatura ni disminuiremel temps de cocció: només produirem mésvaporiunadespesaenergèticainnecessària.

• Tapar sempre els recipients: la cocció ésmés ràpida i podrem estalviar un 15%d’energia. L’olla apressiópermet estalviartempsiconsumirlameitat.

• Tenirelsalimentsalfocl’estonaadequada.Algunsaliments,comlesverdures,perdenelsaborilespropietatsvitamíniquesperex-césdecocció.

• Adaptarlamidadelrecipientalfocqueuti-litzem.Sielrecipientésmassagros,lacaloresreparteixmalamentielrendimentdismi-nueix.Siésmassapetit,partdelacalorespotperdre.

• Lanetejadeplaques, forns i cremadorsésmoltimportant,especialmentsilacuinaésde gas. Si la flama és groga, indica que elcremadorestàbrutobéobstruït.

AiGuA

• Vigilarquenohihagiaixetesquedegotin.El consum mitjà d’una aixeta mal tancadaésde30litresdiarisd’aigua.

• Instal·larreguladorsdecabalalesaixetes,estalviaremunscinc litresd’aiguapermi-nut.

• Rentarelsplatsomplintlapicainosotal’ai-xetarajant.

eleCtRiCitAt

• La llumnaturalésmésagradable,méssa-ludable i més econòmica que l’artificial.

Al’horadeferunabonagestió dels residus siguialacuina,almenjadorescolaroal’horad’esmorzar,calconsiderar:

• reutilitzarsemprequeespuguielsresidusgeneratspelfer-necompostobéperajugaroconstruirjocs,fermanualitats,etc.

• de les fraccions generades a cuina i men-jador(principalmentorgànica,cartró,enva-sosirebuig)sen’hadefercàrrecl’empresaadjudicatàriadelservei.

Ús racional dels recursos

En el cas de l’aigua i l’energia (gas i elec-tricitat),alacuinaialmenjadordelcentrecalseguirelsmateixosconsellsquepodemseguiralesnostresllars:

GAs

• Reduir el foc quan s’hagi assolit el puntd’ebullició.Mantenint-lo almàximnoaug-


Prevenció i gestió de residus3

Ésimportantenprimertermeprevenir:intentar generar el mínim de residus quesiguipossible.

• seleccionarproductesqueportinmenysembolcalls, que puguin ser reomplerts,productesagranel,etc.oprocurarqueelproveïdoresfacicàrrecd’emportar-s’hoareutilitzaroreciclar.

• al’horad’esmorzar,promourerecursoscom la carmanyolao labossade roba ievitarmateriald’unsolúscomelpaperd’alumini, film o bosses de plàstic. Perl’aigualescantimplores.

• evitar el malbaratament dels aliments,tant a la cuina com al menjador (veurep.70).

Amb menys residus la seva gestió éstambé més fàcil, sobretot pel volum i pesdecontenidorsielsespaisonubicar-los.


• Nodescongelarmaiatemperaturaambient

• Conservar les sobres ràpidament a tempe-ratura regulada, dins de recipients de ma-terials adequats, ben nets, tapats i etique-tant-loscorrectament

• Mantenir una higiene estricta de mans; sis’utilitzenguantscalcanviar-losmoltsovinti,entotcas,semprequeescanviïdetasca(noutilitzarguantsdelàtex)

• Utilitzarrobaexclusivaperalafeina;al’ini-cidelajornadalaboralhad’estarneta

• Netejar i desinfectar bé les superfícies detreball,utilitzartaulesdetallardiferentsse-gonselsalimentsievitarlescontaminacionscreuades;mantenirelsestrisdenetejaide-sinfeccióenbonestat.

- Planificar els menús seguint criterisd’aprofitamentsegurdelmenjar.

-Buscarcircuitsinovesestratègiesdinsla pròpia comunitat educativa en primerterme,iambtercerssinoéspossible(men-jadorssocials),perevitarl’excedentpuntu-aldemenjar,uncopajustadeslesracionsinúmerod’àpats.

• Disminuirfactorsd’estrèsalmenjador(so-roll,presses...)

• Proposar apadrinaments a la taula entregransipetits

• Implicarl’alumnatenelfuncionamentdelmenjador (parar taula, ajudar a servir elmenjar,ajudaradesparar,etc.)

• Proposarlatemàticacomatreballderecer-cadel’alumnat

• Elprograma“Enshomengemtot”(http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/ens-homengemtot)portaatermeunacampanyade sensibilització sobre el malbaratamentalimentarialsmenjadorsescolarsdelscen-treseducatiusdeBarcelonaidónaaconèi-xer lapetjadaecològicadedeterminatsali-ments d’ús quotidià en els àpats escolars.A la Guia metodològica s’hi poden trobarmoltes idees per minimitzar el malbarata-ment.

Aspectes que poden ajudar a minimitzar el problema del malbaratament a les cuines:

- Assegurar les bones pràctiques de ma-nipulació des d’un punt de vista d’higieneiseguretatalimentàriaallargalavidadelesmatèriesprimeresidelsplatsqueesprepa-ren:

• Comprovarquelatemperaturadelsequipsdefred(neveresicongeladors)ésl’adequa-dapelproductesques’hiconserven

• Evitar temps innecessaris a temperaturaambientdels alimentsquenecessiten fredperlasevaconservació

Aspectes que poden ajudar a minimitzar el problema del malbaratament als menjadors:

• Potenciarelroldelsmonitorsiconscienci-ar-losd’aquestaproblemàtica

• Revisar les ràtiosdemonitors/res i repen-sarcomrealitzarunasupervisióperpartdelmateixalumnat,sobretotambsecundària

• Donaraconèixerlaproblemàticaalesfamí-lies i ser conscientsd’unaestratègia cohe-rentconjunta

• Conèixer l’alumnat per part del personaldecuinaiviceversaésimportant,logística-mentisocial,jaqueescreaunvincleonesvaloren lesactitudsd’unes ialtresquefanques’acceptimillorqualsevolcanvionove-tat

• Deixarescolliripactarquantitatsdinsd’unslímitsacceptables, tenirunacordcoherententrel’equipdemonitors/res.

• Introduirelsplatsnous(receptaoingredi-ents)ambracionspetitesianaraugmentantamidaques’accepten

Malbaratament alimentari

Larecollidadel’orgànicaperalcompostat-gealesescoleshaposatenevidènciaal’alum-nat i al personal docent el malbaratamentd’aliments,tantalmenjadorcomalacuina,ienmoltscasosajudaaconscienciarl’alumnatquesen’encarrega.

La composició dels residus generats a lesescolesdelaciutatéslasegüent2:

68%Matèriaorgànica;21%Papericartró;8%Envasoslleugers;3%Resta4.

És obvi, a partir d’aquestes dades, que calferunesforçperreduirlafracciódelamatèriaorgànicageneradaalesescoles.

S’handetectatdiferènciesimportantsenelmalbaratament entre menjadors de primàriai secundària: aprimàriaésméssenzilldialo-gariarribaraacordspernollençarmenjariasecundàriaésméscomplexperl’actitudrebeldels/lesadolescents.


Sabies que a Catalunya es llencen a les escombraries

262.471tonesd’aliments?(valoratenelsresidusmunicipals,

no es considera el malbaratament de la distribució a l’en-

gròs,nidel’indústriaagroalimentàrianidelsectorprimari).

Això significa un malbaratament alimentari de 34,9 Kg per

personaiany.


ca malgrat que s’hagi elaborat en un país ex-terna laUnióEuropea iqueel seu transporthagirequeritunconsumenergèticimportant.També poden obtenir la certificació ecològicalesfruitesemmagatzemadesencambrafrigo-ríficaqueesperensortiralmercatquan janoés temporada,oalimentscultivatsoelaboratsencondicionslaboralspocrespectuosesoambingredientsprocedentsdepaïsosllunyans.

Quantenimencompte,demaneracomple-mentària, tots aquests aspectes agroecològicses millora de manera significativa el nostreconsum, ja sigui individual o col·lectiu. Ésinteressant,doncs,queenelsmenjadorsesco-larspoguemvaloraraquestscriterisal’horadecompraralimentsecològics,fixant-nosen:

• La procedència dels aliments i, en el casd’aliments transformats, la procedènciadelsseusingredients;

• Les condicions laboralsdequielsprodueixielabora;

• Els criteris ambientalscomplementarisa lanormativa de producció agrària ecològicaques’apliquenenl’empresaoenlafinca;

• L’estacionalitat, i si no són de temporada,els sistemes de conservació que s’han em-pratielseuimpacteambiental.

Juntament amb els criteris que hem citatfins ara, podem incloure el de comercialitza-ció directa. Tractar directament amb els pro-ductors és especialment interessant per alsmenjadorsescolarsperquèésmés fàcil veure

bemalnostreentorn,delgraud’exigènciadelgrupimpulsor,delnivelld’acceptacióisensibi-litatdelacomunitateducativai,evidentment,de les característiques i projecte educatiu del’escola. Quan més participat sigui el procés,méstransformadorspodenserelscanvis.

La identificació i la certificació dels aliments

Alguns distintius de qualitat alimentàriaens permeten saber d’on procedeixen els ali-mentsquecomprem.Lacertificacióéselsiste-maquedónacredibilitatalaproduccióagràriaecològica, des de la producció a camp fins aladistribució.Es tractade lesdenominacionsd’origenilesindicacionsgeogràfiquesprotegi-des.Mésenllàd’aquestssegells,podemconèi-xerlaprocedènciaiestacionalitatdelsproduc-tesquecomprempelcontactedirecteamblespersonesproductoresodistribuïdores,itambéapartirdelscalendaris localsdeproductesdetemporada.

Més enllà de la certificació: els criteris agroecològics

LanormativaeuropeaielQuaderndeNor-mesTècniquesaplicableaCatalunyainclouenbàsicamentaspectesdecairetècnicidetraça-bilitat.Elsaspectessocials,laborals,energèticso culturals no es tenen en compte. És a dir,un aliment pot obtenir la certificació ecològi-

El projecte de menjador escolar ecològic

A l’horadecomençarunprojectedemen-jador escolar ecològic, calparlar i consensuarentre totes les persones implicades un modelque ens ajudi a traçar el camí que volem fertenintsemprepresentlarealitatdelnostrecen-tre.Lasituaciómésòptimaésanarmésenllàdelasubstituciód’unsalimentsconvencionalsper d’altres d’ecològics, és buscar productesd’origenlocalidetemporada,cuinatsambpro-


L’any2010,laGeneralitatdeCatalunyava

publicar el manual “A taula! Manual per

la introducció d’aliments ecològics i de pro-

ximitat a les escoles”. El text fou redactat

perlaTauladeTreballd’AlimentacióEs-

colarEcològica ien lespàginessegüents

oferim un resum/adaptació de les parts

més bàsiques d’alguns capítols que hem

considerat d’interès per iniciar el procés

dereconversiód’unmenjador.Hemafe-

git un apartat sobre la implicació de les

famílieselaboratenelmarcdelSeminari

d’AlimentacióiConsumdelprogramade

formaciódel’Agenda21Escolar.

Resum del manual «A taula!»

cessosquemantinguinlessevesqualitatstantcomsiguipossibleiacompanyarelprocésambelsuportd’accionseducativesdestinadesatotselsagentsparticipants:pagesia i altresprove-ïdors, gestió del menjador, personal docent,professionalsdecuina,monitoratge,equipdi-rectiu,alumnatifamílies.

A partir d’aquesta base genèrica, cal avan-çar aplicant les mesures i les solucions mésòptimesperacadacentre.Aquestaadaptacióalarealitatquotidianadependràdelqueenstro-


• Quanta la infraestructura,ensfixaremes-pecialmentenl’equipament de la cuina i del menjador i els utillatges de què disposem.(veure“cuinaimenjador”,p.61)

• Pelquefaalfuncionament,enscaldràsabertoteslesdades del servei de menjador,comperexemplequantsàpatsesserveixen,quiporta les comandes o qui prepara els me-nús.

• Finalment, també serà molt important co-nèixer la visió i receptivitat dels diferentsactors de la comunitat educativa davant laintroducció dels productes ecològics alsmenjadors.

Respecteaaquestdarrerpuntcaldràdetectar:- Lesresistènciesielstemors;- La capacitat d’adaptació als canvis que

afectaranlasevarutinaactual;- Lesmotivacions ioportunitatsques’as-

socienalesexpectativesdecanvi;- La influència que tenen les experiènci-

esprèvies,engegadestantper iniciativapròpiacomexterna;

- El posicionament i el clima relacionalentrelespersonesclauquehand’accep-tarifer-sesevalaproposta(veurel’apar-tatsegüent).

Identificació dels agents implicatsMalgratquecadacentreésdiferent,elspos-

siblesagentsméshabitualssón:• L’AMPA/AFA:enalgunscasoséslamateixa

AMPA/AFA qui s’encarrega de contractarl’empresa que ofereix el servei de menja-dor,obéquicontractadirectamentl’equipdecuinaidemonitoratge.

ton).Compliramblanormativaecològicatam-béaportaunscondicionantsquerepercuteixenenl’augmentdelpreu,comaralesdimensionspetitesdelesexplotacionsramaderes,unaden-sitatd’animalsmoltmésbaixaqueenproduc-cióconvencionalil’edatmínimaperalsacrificidelbestiar.

Engegar el projecte: la diagnosiEl primer pas per engegar el projecte és

despertar l’interès del conjunt de les famíliesperaconseguirunmenjadoragroecològic.Elscanvissolendespertarrecelineguitiésdifícilaconseguirelvist-i-plaudel100%delesfamí-lies, mestres i personal de cuina. D’entrada,és probable que percebin la proposta com unproblemainocomunamillorasubstancialdelservei de menjador. Pot ser interessant crearunesperitcríticdavantdelscriterisqueregei-xenelmenjadorde l’escoladelsnostresfills ifilles iplantejarunprojectedemilloraonelsalimentslocalsiecològicsensiguinunaconse-qüèncialògica(veure“Estratègiesperimplicarlesfamílies”).

Abans de presentar qualsevol proposta re-lacionadaambelprojecteésmoltaconsellableelaborarunadiagnosiperconèixer la situaciódediferentsaspectesenquèestrobaelcentreipoderplantejarunprojecteques’ajustialmà-ximpossiblealasituacióialesnecessitatsdel’escola.

• Respecteaqüestionsformatives,valoraremles possibilitats de programar accions de sensibilitzacióper a l’alumnat, les famíliesielpersonaldocentinodocent.

petitesirepartidespelterritoriquefaqueelcostdelagestióitransportenrelacióalcostdelproductesiguiimportant.Comacontrapartida,podemtrobarproduc-

tesecològicsencircuitscurtsilocalsdecomer-cialització al mateix preu que els convencio-nals.D’altrabanda,enalgunsaliments,elpreudelmercatconvencionalésmésfluctuantqueel de l’ecològic, que sol ser més estable si estractadirectamentamblapagesia.

Pel que fa als aliments elaborats, la situa-cióéssimilar:habitualmentelpreuéssuperiorals productes convencionals, però no semprehadeseraixí.Amésderepercutirelcostmésalt -si s’escau- de la matèria primera, els ela-boradorshandecompensar les taxespagadesalCCPAEiunamaquinàriaquepermetioferirtransformatsd’altaqualitat,sensel’addiciódeconservantsquímicsqueelsabaratirien.

Quant als aliments d’origen animal, hi habonaofertadevedellaixai,queespodentrobaralmateixpreuque la carn convencional si escompra directament al ramader/a, sobretot siesdemanenlotsgransiambtoteslesparts.Encanvi,elpollastresolserméscar,ideporcen-carahihapocaoferta.Elsfactorsclaudelpreusónlamajornecessitatd’alimentperaprodu-irunquilodecarnenunanimalcriata l’airelliureil’elevatcostdel’alimentació,jaquelesdues matèries primeres principals del pinsode referència -la soia i el blat de moro-, cadacop són més difícils de produir sense risc decontaminació per les varietats transgèniquesquedominenelmercatmundiald’aquestsdosvegetals(algunesgrangesnoveshancomençatassajard’alimentarelbestiarambcerealautòc-

acomplerteslesexpectativesal’horadeferlescomandesd’alimentsecològics,jaquecomuni-car lesnecessitats iacordarnouscriterisambelsproveïdorsésmésdirecteifàcil.Amés,lacomercialitzaciódirectaajudalacomunitatpa-gesaarevaloritzarlasevafeina.

Per què els aliments ecològics tenen un preu més alt?5

És una de les característiques que tothomatribueixalproducteecològic respecteal con-vencional.Totiquenohihaestudisconcloentssobre si és degut a costos de producció mésalts,síquepodenapuntar-sealgunescauses1.

• Les matèries primeres per a l’agriculturaecològica –fertilitzants orgànics, llavorsecològiques...– en general són més caresquelesdestinadesalaconvencional.

• Elsistemaecològicrebutjalestècniquesen-caminadesaforçar laproducciódeplantesianimalsielsdeixacréixerd’acordalsseusritmesnaturals,ielrendimentpotserunamicamésbaixqueelconvencional.

• Laproduccióecològicaacostumaanecessi-tarmésmàd’obrapermancademaquinà-riaapropiadaiassequible,comperexemplesistemes alternatius a l’ús dels herbicidesdesíntesi.

• Perevitarcontaminacióquímicaprocedentde parcel·les convencionals veïnes, els pa-gesos ecològics han de deixar de collir –obé comercialitzar com a convencional– elsproductesdelesparcel·lesllindar.

• Alserproductesambunmercatmoltinci-pient,elproductorhad’assumircomandes



• Els distribuïdors:proveïdorsocomerçosqueabasteixenelcentreeducatiuenelmomentdeladiagnosi.

• L’empresa o entitat gestora:lamaneracomestàconcebutaquestserveipotcondicionarl’organismequeelcontractiilescondicionsilesclàusulesdelconcurs,ivici-versa.

• L’equip de cuina: lesfuncionsielpoderdedecisiód’aquestapersonaopersonespotva-riarmoltenfunciódequintipusdegestiótingui el menjador. Les diferents realitatsexistentsvandesdel’equipdecuinaquetécom a única funció la de cuinar un menúprèviamentestablert,ol’equipdecuinaques’encarrega també del disseny dels menúso, fins i tot, de realitzar les comandes. Lasituaciódepèndesiaquestequipdecuinaformapartdel’empresaoentitatquehaes-tatcontractadaperaprestaraquestservei,obésiéslamateixaAMPA/AFAounaltreor-ganisme qui contracta directament l’equipdecuina.

• L’equip directiu:enocasionsportaelcontroldel’empresadeserveiscontractada.

• L’equip d’educadores i educadors: són els/lesprofessionalsresponsablesdel’alumnatenhoraridemenjador,pot serqueaquestequipformipartdelamateixaempresacon-tractada per a la prestació del servei, o béquesiguil’AMPAounaltreorganismequielcontractidirectament).

• Laxarxa de pagesosecològicslocals.

• L’alumnat: és important conèixer lesedats,quinshanestatelsseushàbitsalimentarisfinsalmomentdel’inicidelprojecteiqui-na lasevainformaciósobreel tema, tantal’escolacomacasa.Tambéfaremunsegui-mentdecompercebenelsdiferentscanvisqueesvaginintroduintenelmenjadores-colar, i els mantindrem informats del per-quèd’aquestscanvis.

• El consell escolar:és l’encarregatd’aprovarelPladeFuncionamentdelMenjadorEsco-lar.


Diagnosi

Perfer la diagnosipotanarbépartird’entrevistesamblafinalitatd’investigar:

• Tinc cuina pròpia?Encasafirmatiu,unprojectedemenjadoragroecològicpotdesplegartoteslessevespotencialitats,peròsielcentrenotécuina,igualmentpotferpassespermi-llorarelservei,comtreballarcontingutspersensibilitzarlacomunitateducativaenaspectesd’alimentacióecològicaisostenible,iintroduiralgunalimentecològicalserveidecàtering.

• Quin és l’òrgan o òrgans responsables de la gestió del menjador escolar?Quinéselseurepresentant?Ésbàsicsaberquitélacapacitatdesignarelscontractesdeserveidecuinaimenjadori/oaltresàmbitsd’alimentació(cantines,màquinesdispensadores,etc.).Segonslatitularitatdelcentre(pública,privada,privadaconcertada)podenvariarforça.

• Com és i com funciona el nostre menjador? Hem de recollir dades referents a nombred’usuarisiàpatsservitscadadia,elstorns,elshoraris,lesdimensions,elmobiliari,elpa-rament(safates,plats,etc.),l’equipd’educadorsieldecuina,ràtios,etc.

• De quina infraestructura disposem a la cuina?La infraestructura iequipamentde lacui-naésuntemacentralilimitant.Ensinformaremdeltipusdefornicuina,delsequipsdeconservació(frigorífics,congeladors)imagatzem/s.Finalment,sobreeltipusd’estrisielsseusmaterials(cassoles,olles,etc.).

• Com es realitzen les compres?Hemdeparlaramblapersonaquegestiona lescompressobre:lafreqüènciad’abastiment,laformadefercomandes,etc.itambésobreelgraudecompromíspersonalambelsproveïdors(sifamoltsanysquetreballenjunts,sihihavin-clesfamiliars,etc.).

• Quina és la vinculació i la influència que l’equip de cuina té amb els comensals?Calsabersielscuiners/cuineresielseducadors/educadoresinflueixenenelshàbitsalimentarisdelaquitxalla,idequinamanerahofan(premis,sancions,pactes,etc.).Aquestainformacióenspotajudaradefinirenunfuturquinaéslamillormaneradetransformarelmenjadorescolarenagroecològic.

• La política actual del centre és favorable a l’adopció d’aquest canvi?Ens interessasabersil’escolaestàadscritaaalgunprogramaespecíficd’educacióambientalcoml’Agenda21Escolar,elgraudesensibilitataaspectessocioambientals,sis’ha fetalguna jornadaes-pecíficasobreelmenjador,isobretotlesvaloracionsqueenpuguemtenir.Tambéhemdeconèixerlasensibilitatipredisposiciódelprofessoratquepotintroduircontingutsafinsalprojecte(ambientalitzaciócurricular)inousrecursosdidàctics.


duraecològicasignificaoblidarelsprecuinatsilaquartagamma;pertant,lafeinaestàasse-gurada i totes les persones que treballen a lacuinasónimprescindibles.Tambécalpreveureunapartidapressupostàriaperajustarl’equipa-ment a les noves necessitats (manipulació encru,tipusdecocció,etc.).

Algunesestratègiesquepermetenajustarelpreudelmenúsón:• La compra directa al productor/aperevitar

intermediarisqueencareixenelpreu.• Pactar amb el productor/proveïdor la quanti-

tat de productequenecessitaremdurantelcursescolar.Entenir laproduccióvenuda,ésmésfàcilajustarpreus.

• Consumir productes locals i de temporada.El mercat ofereix alguns productes ecolò-gics -com per exemple pebrots- durant totl’any,perònoméssónecològicsenlaformaen què s’han produït, perquè el seu trans-port i distribució implica una importantdespesaenergètica i contaminació.Amés,pertotaixò,acostumenaserméscars.

• Coordinar les compresambescolesdel’en-torn.

• Calcular bé les racionspelsdiferentsgrupsd’edat i fer les comandes justes per evitarrelleusquenopodremreutilitzar.Evident-ment, cal tenir suficient menjar, però noens podem permetre de malbaratar-ne perunaprevisióexcessiva.

• Controlar bé els minvaments.Encasdetro-barverduresofruitesambcops,floridures,etc.calavisaralpagèselmateixdiaol’en-demà perquè pugui reposar-les o compen-sar-les.

Alguns proveïdors/es ja envien llistats com-plertsonfigurenelspaïsosolescomarquesdeprocedència dels productes. Si no ens donenaquestainformacióperdefecte,caldemanar-la.Tambéésmoltimportantfixar-nosenquihihaaldarreradequiensproveeix:estractad’unaempresaintegradaperpagesosipageses?D’uncomerçlocalquecompradirectamentapagèsiquerespectaunpreudigne?D’unacooperativade pagesos/es? O bé es tracta d’una empresatransnacional?Tenirclarselscriterisagroeco-lògicsensajudaràenl’elecció.

Ajustar el cost del menú

Undelsprincipalsneguitsal’horadeplan-tejar un canvi cap un menjador agroecològicéselcostdelmenú.LesescolespúbliquesnopodensuperarelpreumàximfixatperlaGene-ralitatqueincloulagestió,lesmatèriesprime-res,lacontractacióisousdelpersonaldecuinaieducadors/esdemenjador.En l’actualitathihaforçaescolesa totCatalunyaqueestando-nant passes endavant i demostrant que hi havies per fer econòmicament viables projectesde gestió de menjadors escolars sostenibles iambalimentsecològics.

I com ho fan?Amésd’ajustarelcostdelamatèriaprimera,hihaaltresaspectes(elsma-teixos que en els menjadors convencionals)que també cal ajustar, com ara la gestió delsrebuts, els contractes, el manteniment de lamaquinàriadelacuina,etc.Pelquefaalages-tiódelpersonaldecuina,calpreveurededes-tinarunapartidaeconòmicaalessuplènciesiles possibles hores extres. Treballar amb ver-

decomunicacióientesapodemestablir.Lasevadisponibilitatalesnovespropostesésmoltim-portant.Sil’empresaquejaestàcontractadanovolonoenspotdonaropcionsalespropostesde l’escola,calesperara la renovaciódelcon-tracteperpoderafegirlesclàusulesnovesqueenspermetindesenvolupar-les.Perexemple,elplec de condicions tècniques per al servei demenjador a les escoles bressol municipals deBarcelona, inclou que els iogurts han de serecològics i l’olid’oliva i lapuntuacióobtingu-daésmésgranpercadaproducteecològicques’incloualmenú (http://www.ajsosteniblebcn.cat/plec_tecnic_menjador_escolar_2012_8167.pdf)

Podem vetllar des de la comissió pel com-plimentdelscriterisinclososenlesclàusules:• Revisant el producte que arriba, observant

elrebostientrevistantalpersonaldecuina.• Demanant un informe periòdic a l’entitat

gestoracontractada.• Demanant una relació d’aliments proce-

dentsdel’agriculturaoramaderiaecològicaielscertificatsifacturesquehoacreditin.Si l’escola decideix fer-se càrrec de la ges-

tiódelmenjador i comprar adistribuïdoresogrups organitzats de productors i/o elabora-dors, cal revisar el decàleg redactat per la co-missió on es defineixen els criteris i posar-sed’acordperl’aplicaciódelsmateixos.Perexem-ple:finsonarribaelconceptedelocalitat:delacomarca?delescomarquesveïnes?deCatalu-nya?Sinoestéclarelpesd’aquestcriteri,elsprincipis bàsics de proximitat es desdibuixeni el menjador escolar ecològic perd el sentit.

La comissió de menjadorAlacomissiódemenjadorésdesitjableque

hihagiunrepresentantdecadasector:perso-nal de cuina, famílies/AMPA/AFA, alumnat,mestres/professorat, equip directiu, equipd’educadors/res de migdia, entitat gestora (sis’escau)obé lapersonaques’encarregade lagestió econòmica del menjador, un represen-tantdel grupproveïdord’aliments ecològics ilapersonaquecoordinaelmenjador.L’existèn-ciad’aquestacomissiómixtaésmoltimportantperaunbonfuncionamentdelserveidemig-diais’had’intentarqueelsdiferentsrepresen-tantsdel’escolahisiguinpresents,isipotser,implicats, ja que l’assistència a les reunionsperadecidiridespréspoderinformaralares-taésmoltpositivasobretotperengrescaralespartsmenysconvençudes.

Lacomissiódemenjadors’ocupadedissenyar:• Undecàlegambelscriterisconceptualsdel

menjadorescolardequalitatiagroecològic.• Un pla anual d’objectius i accions, amb el

calendarid’introducciódelscanvisaprovats.• Unsistemad’avaluacióperiòdic(enquestes,

entrevistes als implicats...), mitjançant elsindicadorsd’avaluació.

• Unpladeformacióisensibilitzaciócontinu-adadelespartsimplicadesenelmenjador.

Relació amb l’empresa gestora del menjador

Enelcasd’unagestióexternalitzada, ladi-agnosi serveix per copsar en quina posició essitua l’empresa gestora davant de les nostrespropostesitambéensajudaaveurequingrau



Formació i comunicació

L’experiènciademostraque la formaciódetotes les persones implicades és vital per po-der iniciar el nou repte amb certes garanties.Amésd’implicaramoltscol·lectius(alumnat;famílies; professorat; educadors i educadoresdemenjador,personaldecuinaideneteja...),tambétenimmoltsespaisonfer-ho:al’aula,almenjador, a casa, enespaisde l’entorn socialmés proper (grups i cooperatives de consum,esplais, etc.), en la formació del professorat(Agenda21Escolar,cursosd’estiu,etc.).Itam-bé és important poder comunicar de maneracoherenticonvincent,tantportesendinscomal’exterior,totallòqueanemaconseguint.

Un dels objectius d’un projecte de menja-dor agroecològic hauria de ser la construcciócol·lectivadelconeixementapartirdelssabersipràctiquesindividuals:observar-nos(al’escola,almenjador,acasa,albarri)ireflexionarquinesconseqüènciestélanostraalimentacióperanos-altres,peralsaltresiperl’entorn.Elfetdeser-neconscientsicompartir-hoenspotajudaradeci-dirsivolemcanviarlanostramanerad’actuar.

Ésimportanttreballartantdesdelsconcep-tes –agricultura ecològica, consum responsa-ble, aliments sans i nutritius, producte local,productedetemporada,organismesmodificatsgenèticament o derivats d’ells, gestió de resi-dus, contaminació,...– com també des de lesactituds ihàbits:potenciantunconsumcrítici responsable on cadascú decideix quin tipusd’alimentacióvol,aquiionvaacompraricomvolquesiguilasevavidaquotidiana.

• Quanlagestiólaportadirectamentl´AMPA,elscostosbaixenperquèelmargedebene-ficiqueesquedaunaentitatgestoraexternarepercuteixenelservei.

Undels alimentsque téunadiferènciadepreumésnotablerespectealseuhomòlegcon-vencionaléslacarn.Espottrobarcarndevede-llaodexaiaunpreumésproperalaconvenci-onalsiensproveïmdirectamentdelramader,peròlesescolesquenotenencambrafredaperalamanipulacióhaurandedemanarqueelslaportinmanipuladaielpreuestornaràaenfilar.Calbuscarl’estratègiaquemésensconvingui,buscant l’equilibri entre allò que sabem quel’alumnatesmenjamésfàcilmentiallòquepotajudaraequilibrarelpreudelmenúescolar.

Engeneral,elsinfantsiel jovent,elsagra-da menjar carn, però la seva producció té unimpacteambientalmoltelevatenquantacostenergèticidegeneracióderesidus,quefareco-manablemenjar-nenotantsovintcoméshabi-tualavuiendia.Tambéésinteressantdesdelpuntdevistanutricionalalimentar-nos d’altres fonts proteïquesvariadescomsónelsllegums,les fruites seques, els ous, la proteïna vegetali els formatgeso els làctics.Hemde tenir encompte que quan combinem els cereals ambllegums, laqualitatproteicaésequivalenta ladelsalimentsd’origenanimal.Desd’unpuntdevistaeconòmic,situarelsllegumsalllocqueelspertocaenunadietaequilibradaisanaenspermetràajustarelcostdelmenúi,almateixtemps,reduiremelsgreixossaturatsdeladietainfantil.


Consum responsable:quanexercimun consum responsable, escollim enbasealsnostrespropiscriterisiescaladevalors,obviant lespressionspubli-citàries, la moda o les opinions delsaltres;consumimessentconscientsdelesrepercussionsdelanostratriaenlanostravida,enelconjuntdelasocietatienelplaneta.

organisme modificat genèticament o transgènic: organisme al qual se lihan introduït gens procedents d’unaaltraespècie.

Elventalldepossibilitatsperal’educacióésmolt ampli i la idea de transversalitat és moltimportant:algunesactivitatspodenserméses-pecífiquesid’altresmésglobals,espodenabor-daral’aula,obéaltempsdemigdiaoentallersextraescolars,espodenproposardeferacasa…Al’aulapodemtreballar-hidesdetoteslesàre-es:podemparlard’agriculturaecològicadesdelesciènciesnaturalsisocials,encatalà,encaste-llà,enanglès,àraboxinès,comcalcularelpreud’unmenúalaclassedematemàtiques,realit-zar un experiment científic -per exemple mel-meladadetaronjadecal’àviaounoudur-uti-litzantel laboratoricomasaladetransformatsocuina,ifinsitotconèixerlaquímicailafísicadelcompostatgeodelsresidusorgànics...

Estratègies per implicar a les famílies

Quanparlemdemenjadorsescolarss’acos-tumaadirquelaimplicaciódelesfamíliesésunrepte.Éscomútrobar-seamb:• Pocaparticipaciódelesfamíliesengeneral

al’escola• AMPESambpoquesfamíliesactivesiamb

implicats“moltimplicats”• Col·lectiuqueesfasentirquanhiha“quei-

xes”,“problemes”...• Dificultatsquanhihadiversitatenelstipus

defamílies• Poca comunicació entre famílies i el col-

lectiuescolarprofessional• Dificultatsdecomunicacióiconsensperla

presadedecisionsenescolesmoltgrans• ...


artesà,hortalissesd’unpagèsde lazona,peixd’unpescadorlocal,etc.Ω Crear una cooperativa de consum amb fa-míliesdel’AMPAambseual’escola(odonaraconèixerexperiènciessimilarsdelbarri)perco-mençaracrearinterèsentrelesfamíliesiaixíposteriormentpotsermésfàcilinclourecanvisenelsmenúsdel’escola.


exemples reeixits: cal donar veu no només algrup de famílies que es queixa sinó també alqueestà interessatenconsolidarcanviscapaunmenúmésagroecològicΩ Buscarocasionsenquètradicionalmentescuinaopreparamenjaral’escola:elspanellets,lamona,elsaniversaris,etc.iproposaralgunsingredients de proximitat, locals, de comerçjust,etc.iaprofitarperpresentar-hoperescrit(etiquetad’ingredients),explicar-hoifer-nedi-fusió...Ω Aproximar-sepocapoc,producteaproduc-te o productor a productor, a partir de la co-neixençad’aquest:anar-loaveure,entendrelasevahistòria, vincular-seambelproducte, re-flexionarsobreeltemadelacompradirecta,elsintermediaris,etc.peraixídesprésfermésfàcill’acceptació i introducció dels productes/pro-ductors.Exemples:arròsdelDeltadel’Ebre,pa

etc.-,prevencióirecollidaselectivaderesi-dus,criterisagroecològicsenl’alimentació:fruitaisucsdetemporada,alimentsprepa-ratsperlesfamíliesacasa,alimentsdelescuinesdelmónsegonsladiversitatculturaldelesfamílies,etc

• Activitatsonelprotagonismeésdel’alum-nat(presenten,cuinen,parenlataula...)

• Activitatsdecapdesetmana,activitatsd’in-terèsgeneral.Perexemple:diadadelapau,sessiócuinesdelmón,etc.ontoteslesfamí-liesportenunplatdela“sevacultura”

• Aprofitar les sessions de portes obertes del’escolaperexplicarbétotsaquestscriteris,peraquesiguinentesosiacceptatsperlesfamíliescomapartdelprojecteeducatiudel’escola,desd’abansd’entraral’escola

• Ferladifusió“endirecte”,comperexempleoferiricompartirunberenarambdetermi-natscriterisenlesreunionsdeclasseenelsquehiassisteixunagranmajoriadelesfa-mílies.

• Organitzar una jornada al trimestre onl’alumnat presenti com ha anat el menja-dor,quèhanfet,elsaliments,quèagradaiquèno,etc.

Ω Cercar complicitats entre les famílies im-plicades:cuineresicuiners,gentqueestàvin-culadaambalgunproductoragroecològicodeproximitat, famílies que formen part de coo-perativesdeconsum...Cadavegadahihamés

Des de l’experiència dels centres, es posaderelleuqueentreelsmoltimplicatsielsqueesqueixenomaiparticipenhihaungruixdefamíliesmoltàmplique“jaelshiestàbécomfunciona el centre”, que estan contents o nodisconformes i que quan es proposen canvisdifícilments’hioposaran.

Estratègies compartides en el marc del Seminari d’Alimentació i Consum de la xar-xa de Barcelona Escoles + Sostenibles que faciliten la superació d’alguns d’aquests reptes:

Ω Començarpocapoc,serconscientsquesóntemesmoltpersonalsidelicatsiqueelscanvispodenserlentsicomplexos.Desdel’escolaesfaelquèespoticadapetitcanviésimportantΩ Cercar de trobar les complicitats i consoli-darelscanvisenespaisonjahihamésimpli-caciódelesfamílies:• Activitatsenquèhiha“espai”pelsinfants.

Exemple: fer una xerrada acompanyadad’untallerinfantilparal·lel,iposteriormentes menja conjuntament el què han fet elsinfants, mentre aquests expliquen “el con-tingut” (nonomésels ingredients,sinoelcom,elperquè,etc.)

• Aprofitarperintroduirelscriterisdesoste-nibilitat en festes i jornades especials quejaes fana l’escola:Perexemple:evitarpa-ramentd’unsolús–tovalles,gots, safates,

Notes1.Podeuconsultarelnúmero23delarevistaOpcionsa

www.opcions.org,queinclouunmonogràficsobrepeix.2.VeureelstreballsdelDrNicolasOlea,Catedràticde

MedicinaInternadelaUniversitatdeGranadaiCoordi-nadordeInvestigacióndelHospitalClínicodeGranada.

3.http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/preguntesre-sidus/

4.Guia:unconsummésresponsabledelsaliments.5.ApartirdelLlibreblancdelaproduccióagroalimentària

ecològicaaCatalunya.GeneralitatdeCatalunya:Depar-tamentd’Agricultura,RamaderiaiPesca,2006.


Des de les Escoles + Sostenibles fa anys que acompanyem a centreseducatius i instituts en reflexionar i pensar propostes innovadores iviablesalvoltantdel’alimentació,elconsum,elmenjadoricuinaescolarielseuaprofitamentpedagògic.Acontinuacióexposemalgunesbonespràctiquesques’hanrealitzatadiversoscentres:

• promociód’unesmorzar més saludable,iinterioritzacióperpartdel’alumnatd’hàbits saludables a l’hora d’esmorzar a l’escola: entrepà fet a casa, fruita,fruitssecs,etc.encomptesdelabrioixeriaindustrial.

Després de fer una recerca sobre el tipus d’aliments que portem per esmorzar a l’ins-titut i d’analitzar quins aliments ajuden a créixer i quins no, i parlar de la conveniència d’eliminar els menys saludables, prenem consciència de la importància d’un bon es-morzar per anar a classe carregats d’energia i decidim buscar una sèrie d’alternatives saludables. Escollim una bona opció per cada dia i durant una setmana al mes ho publicitem a través de les xarxes socials de l’institut: dilluns fruita, dimarts fruits secs, dimecres entrepanet, etc.

• ús d’embolcalls reutilitzables per l’esmorzar, en el marc de la prevenció iminimització dels residus http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/e-s-experiencies

Després d’haver fet una recerca sobre l’alumini (tipus de material, usos, cicle de vida i impactes associats a cada fase...) i una exposició dels resultats a totes les classes de l’escola, vam decidir declarar l’escola com a lliure de paper d’alumini. Per això vam demanar a l’empresa de cuina que no en fes ús els dies que tenim sortida i vam elaborar nosaltres mateixos una carta dirigida als pares explicant el perquè d’utilitzar els em-bolcalls reutilitzables i la importància de la reducció de residus. Vam aprofitar aquesta tarda per recordar la importància d’un esmorzar saludable i “casolà”.

• bonagestiói/ocompostatge de la fracció orgànicacomapràcticasignificativaperlacomprensiódelsciclesdevidadelsmaterialsirecursos

Hem detectat que a la cuina i menjador es genera molta matèria orgànica. Un cop a la setmana, amb la col·laboració de la nostra monitora de menjador, la recollim i la portem al nostre compostador. Com que no disposem de prou restes vegetals de jardí, anem a recollir fulles seques del parc proper a l’escola i també ho aboquem al compos-tador. Així mantenim l’equilibri entre residus orgànics humits i els residus orgànics secs. Ens surt un compost de primera! Amb el compost que fabriquem, podem mantenir el nostre hort en molt bon estat i cada vegada que fem collita, inventem una recepta de verdures i la preparem en el taller de cuina. D’aquesta manera tanquem el cicle!

• promociódelsenvasos reutilitzables pels líquids,perportaraigua,suc,infusió,iogurt,etc.tantperesmorzaral’escolacomenlessortidesescolars

Amb l’objectiu d’estalviar l’ús de tota mena d’envasos no reciclables que contenen begudes, des de la Comissió Coordinadora vam plantejar una campanya per fomentar l’ús de la cantimplora. Fa un temps ho vam fer per la carmanyola i ara ja és una pràcti-ca estesa a tota l’escola. A la carta d’inici de curs, hem incorporat aquesta recomanació com un dels temes més de funcionament del centre. El professorat ha canviat també els gots de plàstic de la sala de mestre per tasses personalitzades. Cada cop tenim menys plàstic d’un sol ús a l’escola... aviat els bujols per envasos estaran ben buits!

• foment del consum de fruita en els esmorzars i la participació en el Pla deconsumdefruitaalesescolesdelaGeneralitatdeCatalunya.

El nostre centre torna a participar del Pla de Consum de fruita a les escoles. Durant un curs escolar, una setmana cada mes, es distribueix fruita seleccionada en funció de l’estació de l’any, la proximitat de producció i la qualitat. Comencem la tercera setmana de novembre i pengem a la web el calendari i tota la informació que tenim al respecte. A més, hem fet un mural sobre la fruita fresca i, el dia de la presentació de la campanya, amb la col·laboració de l’AMPA del centre repartim 400 pomes als com-panys professors i personal no docent.

Menú d’idees de les escoles de la xarxa BcnE+S


• introducciód’hortalissesde l’hort a l’aula i a la cuinadel’escolaperprepararalgunsàpats,realitzaciódetallersdecuinadiversos.

A principi de curs vam plantar bledes a l’hort, vam veure com creixien i, quan les vam veure madures, les vam recollir. Com que menjar-nos les bledes crues no ens sem-blava gaire atractiu, vam buscar diferents receptes: coca de bleda; croquetes de bleda, sofregit de bleda, patata i ceba. Per grups, vam anar a la cuina per elaborar les diferents propostes i finalment vam fer un tastet… mmmh, estava boníssim!!! Ara, proposarem a l’empresa de cuina que inclogui les nostres receptes al menú!

• promociódelasobirania alimentària:cultiuicuradelesvarietatsautòctones,recol·leccióiintercanvidellavors,etc.

Amb el projecte “joves protectors de llavors” preteníem un treball de participació col·lectiva, cultural i científica. Per una banda un diàleg intergeneracional entre els pa-gesos tradicionals i els joves protectors (alumnat del centre), i per l’altra la protecció biològica a base de fer col·leccions de llavors (participant en bancs de llavors) o mante-nint-les vives al pati de l’escola. Vam fer un escrit als pares explicant-los que començà-vem l’experiència i demanant-los la col·laboració. Durant les vacances, els nens i nenes van buscar entre familiars, veïns i amics una persona que pogués ser un protector de la biodiversitat (pagès que selecciona i guarda llavors d’un any per l’altre o les intercan-via amb coneguts, i que per tant, manté llavors de varietats antigues). Del que vàrem recollir, vam fer-ne la història i les vàrem deshidratar per conservar-les. En vam escollir dues per plantar-les a l’escola i fer-ne el seguiment. El planter obtingut el següent any, el vam oferir a escoles veïnes per donar a conèixer i mantenir viva la varietat protegida. Si voleu més dades sobre el projecte podeu consultar la pàgina www.abcd10000ef.org

• promoció d’un servei de menjador sostenible: introducció de productesecològics,decomerçjust,detemporada,deproximitat;evitarelmalbaratamentalimentari,ferlarecollidaselectivadelafraccióorgànica,compostatge,etc.

A l’escola, després moltes opinions i valoracions, vam apostar per un projecte de menjador saludable, ecològic i just. Menjar i seure a taula plegats forma part del pro-

cés educatiu dels infants. El nou i ambiciós projecte, liderat per la comissió de l’AMPA encarregada del menjador, va posar en marxa: la incorporació de nous aliments (car-bassa, remolatxa, fruits secs, codony...), aliments ecològics de temporada i proximitat; arròs i pasta integrals; reducció d’aliments fregits tot potenciant l´ús del forn; increment de consum de peix; reducció d’envasos (iogurt a granel, envasos de la cuina...) i de paper (utilitzar tovalló de roba); reutilització d’aigua de les gerres; aprofitar la matèria orgànica sobrera per fer-ne compost; eliminació d’alumini (paper i cassoles); inclusió de personal amb contractació i sou digne i promoció de la reinserció sòcio-laboral. Al llarg del temps hem pogut constatar que l’alumnat ha desenvolupat una actitud molt positiva d´interès pel menjar desconegut, que els permet superar fàcilment les manies i els prejudicis envers els aliments.

• minimitzaciódelmalbaratament alimentari

A l’escola, hi ha molta diferència entre ara i abans. Ara ens mengem més menjar i abans en deixàvem més. De fet, dels 35 quilos repartits de iogurt en un dia a l’hora del menjador n’ha sobrat poc més d’un, és a dir, només hem malbaratat un 4%. Amb el projecte “Ens ho mengem tot” cada mes de l’any hem treballat un aliment determinat: el pa, el iogurt, el peix, la carn i la patata. Hem après el significat de conceptes com quilòmetre 0 o aliments de proximitat. Sabem que a més a més del cost econòmic que té cada aliment, també té un impacte ambiental calculat en aigua, sòl conreat, energia o gasoil i una petjada ecològica.

Petjada ecològica:sintetitzal’impactedel’activitathumanasobreelmedimitjançantunvalordesuperfície,expressant leshectàreesdeterrenyqueésnecessaricultivarperproveir-nosd’aliments,pertenirunhabitatge,perescalfar-nos,perdesplaçar-nosatreballaroestudi-ar,peranardevacances,perconsumirtottipusdeproductes,etc.Elseuobjectiufonamentalconsisteixaavaluarl’impactesobreelplane-tad’undeterminatmodedevida.


• fomentde l’autonomiade l’alumnat i l’aprenentatgede l’autoregulaciódel’alimentació: aprendre a servir-se un mateix, segons la gana, aprendre amenjardetot...

El migdia es valora com un espai/temps important, que forma part de l’educació integral dels infants tant des del punt de vista social com emocional, on cal tenir cura que els nens i nenes siguin feliços, ja que és indispensable per a la seva salut. A partir de primer es comença a donar autonomia a l’alumnat per dur a terme algunes tasques del menjador, i a partir de tercer, els alumnes participen de tot el procés: parar taula, servir els plats, recollir taules, escombrar, etc. A l’hora de parar taula tenen en compte la presentació, que tot quedi ben col·locat i sigui atractiu per tots els que hi mengen, que vingui de gust d’estar-hi i de menjar. Els encarregats de taula posen el menjar als plats , després desparen la taula, netegen i, si cal, escom-bren. Quan algun aliment no agrada i algú en vol menys es “pacta” amb l’encarre-gat de taula. Aquests van canviant cada setmana i n’hi ha un per cada taula.

• participaciódel’alumnatenlainclusió de nous plats al menú de l’escola

Quinzenalment, un grupet d’alumnes participen dels tastets. Es fan en horari escolar, al migdia. La idea és implicar l’alumnat en la tria del receptari, per tal que comprenguin les característiques específiques d’una cuina de col·lectivitat; valorar noves receptes, transmetre la importància de tenir cura del què mengem i ampliar l’acceptació de gustos. El treball consisteix en un tast de tres plats diferents factibles de cuinar a l’entorn escolar. Les receptes acceptades per la majoria de la comissió de tast s’incorporaran al receptari escolar. L’alumnat elabora uns rètols que informen quines novetats hi ha al menjador.

• participaciódel’alumnatenlapreparació d’alguns alimentsconjuntamentambl’equipdecuinacomahàbitquotidià

L’alumnat participa de les tasques quotidianes del centre: cura del material, co-municació, gestió de la secretaria o servei de reprografia, manteniment d’equips tecnològics, biblioteca, l’hort i jardí... i també la cuina. De manera que, un cop a la setmana, un grup d’alumnes van a comprar, fan d’ajudants de cuina, serveixen els plats, etc. Aquesta tasca s’avalua com un aspecte curricular. Pels nois i noies el fet d’estar a “l’altre costat” és important per poder tenir empatia amb el personal de cuina i menjador.

• contacte directe de la comissió de menjador amb alguns productors:mandarinesd’unhortfamiliar;peixfrescdirectedelpescador,etc.

Cada setmana, els pescadors de la costa catalana ens porten directament el peix fresc i de qualitat a l’escola. Tota la comunitat educativa està molt contenta amb el canvi de peix congelat a fresc i a més, durant les colònies anirem a veure els pescadors per conèixer-los i que expliquin els secrets de la pesca artesanal. Estem coneixent molts nous tipus de peix i ens assegurem que els que mengem a taula són de temporada. Com que ens agrada tant, no se’n malbarata gens ni mica!

A l’escola s’ usen, sempre que és possible, aliments frescos que requereixin el mínim transport i que contribueixin al manteniment de les pràctiques agrícoles i ramaderes locals. Aquesta manera de funcionar ha permès que les mandarines que mengem durant gran part del curs les porti directament una productora ecològica, mare de nens de l’escola. La productora comenta: “els diumenges fem la recollida de les mandarines que es necessiten per l’escola i aquella setmana els infants poden menjar i gaudir de les mandarines agafades de l’arbre i posades a la taula”; “les famílies ens pregunten quines mandarines son que els agraden tant als seus fills i filles i llavors és quan expliquem que tenim una plantació ecològica, que no passen per càmera ni res i per això son tant bones!” Les cuineres de l’escola comenten l’èxit d’aquests producte entre l’alumnat: quan hi ha aquestes mandarines tothom vol repetir.


• organitzaciód’unacooperativa de consum a l’escola:cessiódel’espaidelcentreperorganitzar-laentrelacomunitateducativadel’escola.

Dins la comissió de l’A21E de l’AMPA de l’escola va sorgir la iniciativa de crear un grup de famílies interessades en consumir fruita i verdures ecològiques, lo-cals i de temporada comprades directament a l’agricultor. Al costat de l’hort, un cop a la setmana hi arriben les cistelles que ens porten les nostres productores. A més, de tant en tant , les famílies van al camp a conèixer d’aprop d’on surten els aliments que mengem a casa i a ajudar en les tasques de l’hort. Els canvis en el menjador del centre estaven costant i es va optar per començar formant un grup de famílies interessades en el consum d’aliments ecològics. Hi va haver molt bona resposta i al cap d’un parell d’anys, hi va haver l’oportunitat de canviar d’empresa de menjador i va ser fàcil decidir-nos per una empresa que apostés per un menjador agroecològic.

• fomentdel’úsd’estris reutilitzables per substituir els d’un sol ús:gotsdeplàstic,safatesdecartró,tovallonsdepaper,etc.ifomentdelsmenjars fets a casa,ambingredientsnaturals:sucdellimona,coquesipastissos.

A l’escola vam elaborar, amb el suport de l’AMPA i el professorat, un proto-col d’actuació per a les festes i esdeveniments lúdics. Es tracta d’una guia de centre plena d’orientacions per fer d’aquests actes una continuïtat del compromís per la sostenibilitat. Entre algunes de les recomanacions trobem que les begudes s’adquireixin en formats grans; l’ús dels gots i vaixella reutilitzable que disposa el centre; prioritzar l’ús aliments ecològics i a granel i menjar casolà (socs, coques i pastissos...); transport en safates reutilitzables; especial atenció a la recollida selectiva dels residus, etc.

• difusió del menjar típic de cada lloc d’origen de les famílies, etc. peraportarconeixementireconeixementdelarealitatculturaldelacomunitateducativa,ireforçarlabonaconvivènciaalcentre.

Cada darrer divendres de mes, fem el menjar del món. Per fer les propostes, busquem llocs d’origen de les famílies de l’escola. Demanem a les famílies que proposin un menú i ho coordinem amb la cuinera per trobar una opció viable en un menjador escolar, també s’elabora un mapa del país amb explicacions de la cultura gastronòmica local. L’equip de monitors aprofita aquella setmana per parlar sobre el tema.

• millora de coneixement de les famíliesentemesagroecològics

Després de veure que les xerrades per pares i mares no hi venia gaire gent, hem aprofitat les festes que organitza l´ AMPA, i que se celebren a l´ escola periòdicament (festa de benvinguda, festa de Sant Jordi, festa de cloenda de curs...), per organitzar tallers de cuina agroecològica per als infants (pastissos, berenars...) i simultàniament els pares I mares assisteixen a les xerrades infor-matives. En finalitzar les activitats respectives, tots plegats, pares i fills, poden degustar els plats cuinats

92 93Guia d’alimentacióAlimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

5.Activitats

94 95Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica Activitats

àreesdeconeixement.Encadaactivitat s’haninclòs exemples de possibles preguntes quepodenanimarl’alumnatadescobrir,explorar,reflexionar, preguntar-se, experimentar... Debensegurqueusensorgiranmoltesmés.

Tambéhitrobareupropostesqueusanima-ran a definir mesures concretes per millorarl’alimentaciódelvostrecentreeducatiuidelesfamílies.Usanimemadesenvolupar-les,afer-neunseguimentiaavaluar-les.

A més, en aquelles activitats que s’hi sug-gereix,usanimemausarlacuinadel’escola.Tanmateix,sinodisposeud’unespaiadequatpercuinar,semprepodeuproposaralesfamí-lies que portin a terme l’activitat a casa ambelsfills,idesenvolupar-neaclasseelsaspectesteòrics.D’aquestamaneratambéhiimpliqueulafamília,ipodeuajudarqueincorporinnoushàbits.

Finalment,esperemqueaquestmaterialusanimi a programar noves propostes que per-metin a l’alumnat comprendre aquests fenò-mensdesdediversesperspectives,perquèesconverteixi,així,enparticipantactiudelacuradel’entorn.

Perl’elaboraciód’algunesactivitatsd’aquestespropostesensheminspiratenelssegüentsdocuments:

• materialdidàcticdeMenjadorsEscolarsEcològics. http://entrepueblos.org/ecomenjadors/arxius/v4m2.pdf• monogràficsobreCom ens alimentem,ambelnom“Sempre

s’hamenjatigual” http://www.udg.edu/tabid/6719/Default.aspx/

Propostesdidactiques

En aquest capítol trobareu una propostad’activitatssuggerents,organitzadespergrups d’edats, i que desenvolupen els

temes centrals tractats a la part informativad’aquestaGuia:alimentaciósana,alimentaciójustaisolidària,ialimentaciósostenible.

Totiaixí,podemaprofitarcadascunadelesactivitatspertractartotsaquestsvalors,dema-neraqueelsinfantsi joveselsvaginincorpo-rantenelseudiaadia:ferserviringredientsecològics, de proximitat, comprats en comer-çoslocalsoalmercat,etc.Enaquestapropostad’activitats tambées tractenaspectescomelssentits ielplaer; lasalut ielbenestar; l’auto-nomiail’autogestió;larelació,l’intercanviilacomunicació;laqualitatambientaldel’entorn;lagestiódelsdiferentsrecursos,ialtrescontin-gutstransversals.

Lespropostesd’activitatsques’hiinclouenestan pensades per a quatre grups d’edat: apartirde3anys,apartirde6anys,apartirde10anysiapartirde14anys.Aquestaagrupa-ció és a títol orientatiu, i podem adequar lesactivitatsaaltresedats,jaqueladescripcióésprouobertacomperquècadaeducadoriedu-cadoralesadaptienfunciódelesnecessitatsodelescaracterístiquesdelgrup.Hemprocuratpresentaractivitatsvariades,suggerentsiquesuscitinunareflexió,jasiguial’inicioalfinaldel’activitat.

La gran diversitat de propostes d’activitatspermetqueespuguinvincularambdiferents


A partir de 3 anys

Arrel, tija, flor, fulla o fruit?Nosempreconsumimlamateixapartdelesverdures.D’una

hortalissa,ensenpodemmenjarl’arrel,latija,lesfulles,lesflorsoelfruit.

Podem anar a l’hort, fer una visita al mercat o demanar alsinfantsqueportinhortalissesdecasa.Quina part de la planta ens mengem? (p.ex.: arrels d’una pastanaga, fruit d’un carbassó, flor del bròquil, fulles dels espinacs...) Quines no ens mengem? (p.ex.: arrels d’un enciam, flor d’una ceba...) En sabem el nom? Recordeu altres fruites o verdures que a vegades teniu a casa?Podemferundibuixdel’hortalissaimaginant-netoteslesparts.Tambépodemcompararhortalissesdel’hortambalgunesdelmercat.Quines diferències hi observem?

El gust dels alimentsAlacuina,elsentitdelgustésmoltimportant,peròenrealitat

lallenguanomésdetectaquatregustos:dolç,salat,àcidiamarg.El“gust”del’alimentenrealitatéslasevaaroma,iéselnasquieldetecta.Podemorganitzaruntastetd’aliments1iidentificarquingustpredominaacadaaliment.Com descriuríeu el gust que notem? Quin nom li donaríem? Se’ns barregen els gustos dels diferents ali-ments tastats? Quin ens agrada més? Algun gust és desconegut per a nosaltres?Podemprovardeferelmateixperòambelsullstapats.

Uncopjasabemdistingirelsdiferentssabors,podempracti-carfentuntastdeiogurtsdediferentstipus:vaca,cabra,ovella,kèfir...obéambprocessosd’elaboraciódiferents:artesanal,eco-lògic,industrial...ivalorar-nediferentsatributs(p.ex.:gust,con-sistència,color,textura,acidesa...).Quines diferències notem? Quin es considera més bo? Per què?Peralsmésgrans,podemrelacionarles respostes amb l’origen i “història” del iogurt (com ha estatelaborat,on,siésecològic,etc.)atravésd’unaseqüènciadefotos,unconte,etc.

A taula!Amésdelaqualitatdelsaliments,lapresentaciódelplatide

la taula també jugaunpaperdestacaten lesganesque tindremdemenjar-nos-els.Elscuinersapliquendiferentstrucs,barrejanttextures,colorsisabors.Apartirdelsingredientsdisponibles,femvolarlaimaginacióimuntemplatsbendivertitsicreatius.Quines formes podem fer? Com podem canviar les formes dels ingredients? Per què ens ve més de gust menjar-nos un plat que un altre?

Podempararuna taulabenespecial tenintencompted’usartovallesderoba,evitarl’úsdegotsiplatsdeplàstic,etc.Ambelsmésgranspodemaprendreaplegareltovallódediferentsformesperpararlataulad’unamaneraatractiva.Ainternetespodentro-barvídeosiwebsqueexpliquencomfer-hodemilmaneres.

1.Calespecificarqueestractadetastar,ésadir,paladejar,deixarquel’alimentespassegiperlaboca.


Més dolç que el sucreHihadiversosproductesqueserveixenperendolcirque,toti

serméssansqueelsucreblanc,sónpocconeguts:sucredecanya,panela,mel,xaropdepoma,xaropd’auró,melassad’arròs,estèvia,etc.

Faremuntastetdediversosd’aquestsproductes(elsproductesambtexturamésviscosa,comlamel,elsxaropsolamelassaespodenposardamuntd’untalldepa)il’alumnathad’intentarclas-sificar-losenfunciódelasevadolçor.Quin és el més dolç? Quin ens ha agradat més? Quin gust és més nou per a nosaltres?Peralsmésgrans,podemqüestionar-nos:Quin és l’origen d’aquests productes? Coneixem receptes que els facin servir? Com podem donar-los a conèi-xer a la resta de l’escola?

Algunsaliments,comlacremadecacauiavellanes,sónmoltpopularsentreels infants i joves.Normalment, laquetrobemalmercatportamoltsucreigreixos,peròpodemsubstituir-laperunarecepta2casolanaamblaqualensasseguremqueelsingredientssóndebonaqualitat.

D’excursió a la cuina!Portemelsinfantsalacuinaielsmostremelsdiferentspro-

ductesd’alimentacióquehiha.A quina botiga es poden comprar? N’hi ha també en un supermercat? Quins plats es poden preparar amb aquest ingredient? Us agrada? En mengeu a casa? Us imaginàveu que hi hauria tants aliments a la cuina? Què és el que més us ha agradat o us ha cridat l’atenció? Penseu que és fàcil fer cada dia el menjar per a tants nens i nenes?

Podem acostar-nos a l’espai de la cuina fent alguna receptasenzilla per berenar, i fixar-nos en els estris que fem servir percuinar (per fer suc, per remenar, per aixafar...). Fem una plujad’ideesdequinsingredientsfrescos,deproximitatidetemporadapodemobtenirfàcilmentiescollimunarecepta(p.ex.:broquetesdefruita,galetescasolanes,etc.).

El dibuix compartitEntretotesi totsdibuixaremuncamp,ambelsdiferentsele-

ments que el configuren. Per començar, cada infant dibuixa unarbreambfruitesipassaeldibuixalcompany.Cadainfanthauràd’enriquirelnoudibuixquerepambunaltreelementqueellima-ginienaquestpaisatgeagrícola.Podemrepetiraquestpasdiver-sesvegades:unamasia,unsol,unporc,unapagesa,unagallina,uncargol,untractor,unhort...Uncopacabatselsdibuixos,cadainfantesquedaambeldibuixquetéalesmanspercomentar-lo.Us agrada el dibuix que teniu? Què creieu que li falta? Ho dibuixem? Com se sap que s’ha dibuixat entre diverses persones?

2.Triturembenfines100gr.d’avellanestorradesamb100gr.dexocolata.Hoposemenunacassolaihobarregemamb100mldellet,50gdesucredecanyaintegrali40gdemantega,ihocoemafocmoltlent,demaneraquenoarribiabullir,ihoanemremenantfinsaferunapasta.Hoposemdinsd’unpotdevidreihodeixemrefredar.Esconservaalanevera.


A partir de 6 anys

El menjar diari al llarg del tempsComparem l’esmorzar o el berenar dels nostres avis i pares

ambelsnostres.Podemferunaenquestaatravésdelesfamíliesoanaraalgunallard’avisaferlarecerca.Què menjaven? Què ens sorprèn? Hi ha paraules, expressions o ingredients que no coneixem? Qui acostumava a preparar el berenar? Trobem diferències entre els avis que de petits vivien a la ciutat i els que vivien en un petit poble?

Podemescolliralgunsdelshàbitsquemésensagradinoenscridinl’atencióiquesiguinnousperanosaltresiorganitzarunesmorzaroberenar“antic”pertastar-los.,

Dites i tradicions populars a la cuina!Fentunarecercaenelsentornsfamiliars,l’alumnatpotrecopi-

larditesitradicionspopularsrelacionadesamblacuinaielmen-jar.Quin origen tenen? Què volen dir? Les fas servir sovint? Tenen traducció en altres llengües?

Podemferunarecercasobreaquestestradicionsrelacionadesambl’alimentacióiquetenenunaexplicacióquesovintdesconei-xem3.

Anem al mercat!Entretotsclassificaremlesfruitesiverduresencadaunadeles

temporadesde l’any (primavera, estiu, tardor-hivern i tot l’any).Podemdistribuirunesfitxesdecartolinaamblesimatgesdefrui-tesiverduresentrel’alumnat,obéposarpaperetsambelsnomsde les fruites dins d’una caixa, i els de les verdures dins d’unaaltra,ifer-hopersorteig.Hem sabut classificar les hortalisses? Com podem saber si la fruita/verdura és de temporada? A casa mengem les fruites de temporada? Per què penseu que és important consumir les verdures i les fruites de temporada?

PodempenjarunCalendarial’aulapersaberencadamomentquinssónelsalimentsfrescosidetemporada!:

http://asapcatalunya.files.wordpress.com/2011/02/calendari-temporada1.pdf

Menjars del mónAprofitemladiversitatculturaldel’alumnatdelaclasseode

l’escolaperprepararunreceptariambplatstípicsd’altreszonesgeogràfiques i adonar-nosdecomvaria la formadecuinar i elsingredientsprincipalsempratsalacuinaenfunciódelesregions.

3.Algunsexemples:Menjar12gransderaïmperCapd’Any:vaserpopularitzadaperpagesosel1909ambl’objectiudevendreungranexcedentderaïmquehihaviaaquellany.Finsllavorserenelsaristòcra-tesquitenienelcostumdemenjarraïmibeurecavaperCapd’Any.MenjarcanalonsperSantEsteve:ésunamanerad’aprofitartotalacarnd’ollaquesobravadelbrouques’haviapreparatperaldiadeNadal.MenjarcremacatalanaperSantJosep:al’inicidelaprimaveraésquanlesgallinesponenmésousicaliatrobarunamaneradepo-der-losconsumir.L’ouésl’ingredi-entprincipaldelacrema.PelmateixmotiuesmenjavenousperPasqua,quedesprésesvanpassaraferdexocolata.


ΩSiladiversitatésgranpodemdemanaracadascúqueportiunarecepta tradicionalde la seva regiód’origen (noes tractano-mésdepersonesd’altrespaïsos,tambépodenserplatsd’altresregionsd’Espanya).L’infantpotpreparar-hoacasaifer-neunreportatgefotogràfic,odibuixar-ho,obéconvidarelsfamiliarsacuinar-hoal’escola.Després,al’aula,estractad’explicar-neelsingredientsnecessaris,elspassosaseguir,enquinaocasióesmenja,etc.Podemaprofitaralgunafestivitatquesecelebrial’escolaperferunadegustacióiquel’alumnatportiaquestsplats.Quines diferències veiem entre uns plats i altres? Què ens ha sorprès més? A què pensem que es deuen aquestes diferències? Hi ha algun plat que ens cridi l’atenció i que vulguem proposar de fer un dia a casa nostra?

Ω Sia l’escolatenimpocadiversitatd’origendelesfamílies,espottriarunpaísdelqualsiguifàciltrobarunapersonaorigi-nàriaenl’entorndel’escola,iconvidar-laquevinguiundiaal’aulaaparlar-ne(situarelpaísalmapa,fer-nosveurequinaésl’alimentacióenfunciódelalatitudielclima...).Prèviament,podemprepararpreguntesperfer-li.

Menjar frescComparemlaqualitatdeproductesfrescoscom,perexemple,

els ous. La closca dels ous és porosa; per aquests porus perdenhumitatalllargdeltemps,ilacàmerad’airequetenenadinsesvafentmésgrossa.Posemous(unsdefrescosid’altresdefadies)dinsd’unpotambaigua4.Què pensem que passarà? Suren o s’en-fonsen? A què pot ser deguda la diferència? Quin és més fresc?

Comparemdiferentstipusd’ous:ouscompratsalmercat,ousdel supermercat, ous ecològics, ous convencionals, ous d’unagranjacatalanaoousd’unagranjad’unaaltraregió.Quins són els més frescos? Ara cuinem-los d’alguna manera per tastar-los. Quins tenen més gust? Quins ens agraden més?

Els embolcalls dels productesElsalimentscontribueixenengranparta laproducciódere-

sidus inorgànics, sobretot pels embolcalls dels productes enva-sats.Portemunacapsadegaletesdelsupermercaticomptemelsembolcallsque trobemfinsarribara lagaleta.Quants embolcalls trobarem en total (des del tiquet de compra, bossa... fins a la galeta)? Creiem que són necessaris?

Podementerrardiferentstipusd’embolcallsenunespaidelpatioenuntestideixar-losunparelldemesos(unembolcalld’alumi-ni,unabossadeplàstic,untovallódepaperiunapelldeplàtan).Què pensem que passarà sota terra? Quin desapareixerà abans?Passateltemps,desenterremelsembolcallsaveurequèhapassat.Quins avantatges i inconvenients té cadascun dels embolcalls? De quantes ma-neres diferents podem dur l’entrepà a l’escola per esmorzar intentant re-duir al màxim les deixalles dels embolcalls? (carmanyola, paper d’alu-mini, paper de diari, tovalló de paper, bossa de cereals reciclada, etc.).

4.Femunamarcaalsousperdiferenciarelsfrescosdelsquenohosón.Dissolemdosgrapatsdesalenmiglitred’aigua.Omplimd’aiguaungibrellfinsalameitat,hiafegimelsousiesperemques’enfonsin.Apocapocafegiml’aiguasaladaiveiemcomelsouscomencenasurar.Tornemaafegirmoltapocapocaiguadel’aixetafinsqueelsousestorninaenfonsar.Elsques’enfonsenprimersónelsmésfrescos.


A partir de 10 anys

Els residus dels alimentsLesplantesabsorbeixenelsresidusquímicsquehihaalsòli

queprovenendelsadobsielspesticides.Peraixò,sinosónpro-ductesecològics,non’hihaprouderentarbélesfruitesiverdu-resperaconseguirdeslliurar-nosd’aquesttipusderesidus.Com podem analitzar què passa quan a la planta se li apliquen productes químics?

Agafemunabrancad’apiunamicamarcida,tallem5labasedelabrancailaposemdinsd’ungot.Dissolemcolorantalimentaridecolorblauenaiguafinsquequediblaufosciomplimlameitatdelgotambl’aiguablava.Hodeixemreposartotalanit.Què espe-rem que passarà? L’endemà fem l’observació. Com és que hi ha canvi de color i de vigor? Pot passar aquest mateix fenomen a la natura? Com podem estar segurs que les verdures que mengem no contenen contaminants?

El diccionari de la cuinaHihamoltesexpressionsqueesfanservirexclusivamentquan

cuinemidelesqualspodemaprendreelsignificat:claresapuntdeneu;verdures talladesen juliana; sofregir; escaldar; espantarelsllegums;etc.

Faremunarecercadeterminologies iexpressionsapartirdelaxarxa,biblioteques,preguntanta lesfamílies,parlantamblescuineresdelcentre,visitantunrestaurantdelbarriodemanantauncuinerquevisitil’aula.Ambelresultatobtingutelaboraremundiccionariquepodemacompanyardefotografies.Coneixíem totes les expressions? D’on pensem que provenen? Com podríem fer arribar el diccionari a les famílies de l’escola?

Anem al mercat!Ambaquestaactivitattreballaremelsproductesdeproximitati

detemporada,iunaformadecomercialitzacióonlarelacióambelconsumidorésmoltmésdirecta.Abansd’anaralmercat,al’aula,parlaremambl’alumnatsobrelaimportànciademenjarproduc-tesdeproximitatidetemporada.Elaboraremunafitxaqueespu-guianaromplintapartirdelespròpiesobservacionsopreguntantalsbotiguersoclientsdelmercat.Algunesdelespreguntesqueespodenformulardurantlavisitaalmercat6sónaquestes:Quin tipus de productes es venen al mercat? Tot el que hi ha a les parades de fruita és de pagesos propers, o ve de més lluny? Totes les fruites i verdures són de temporada7? D’on venen les que no ho són? Hi ha alguna parada que tingui fruita i verdura ecològica? Tot el peix és del Mediterrani, o el pesquen en altres llocs? D’on ve la carn que trobem al mercat? Qui compra principalment al mercat? Hi ha d’altres maneres de comprar productes directament als productors?

5.Caltallarl’apiambuncúterbenafilat,sostenint-loambl’altramàpertalquenoestanquinelsporus.

6.L’AjuntamentdeBarcelonatépropostesdidàctiquespervisitarelsmercats.Entrobareulainformacióalwebdelsmercatsmunicipals:http://w110.bcn.cat/portal/site/Mercats/

7.PodempenjarunCalendarial’aulapersaberencadamomentquinsónelsalimentsfrescosidetemporada:http://asapcatalunya.files.wordpress.com/2011/02/calendaritemporada1.pdf


Això surt a la tele8

La publicitat té un gran impacte en les nostres decisions decompra,il’alimentaciónos’escapad’aquestfenomen.Analitzantlapublicitatenpodementendreelsmecanismesdefuncionamenti tenir una visió més crítica sobre els productes anunciats a latelevisió.Pergrups,ensrepartimelscanalstelevisiusonhihagipublicitat; cada grup mirarà la programació infantil durant unahoraendiferenthorariin’estudiaràalgunsatributs.

Quina és la cadena on hi ha més publicitat? A quina hora hi ha més publicitat? Per què creus que és així? Qui acostuma a ser el prota-gonista dels anuncis? On acostumen a passar? Quin tipus de produc-tes s’anuncien més?

Podem triar un dels productes analitzats i portar-lo a classejuntament amb productes de la mateixa categoria però que nos’anuncien,iveurequinesdiferèncieshiha.Tambépodemorga-nitzaruntastdelsproductesperveuresirealmentallòquesurtmésalatelevisióésallòmésbo.

Experimentem amb el paMastegarcorrectamentéselprimerpasperaunaassimilació

correctadelsaliments.Elsenzimspresentsalasalivatransformenelmidóensucresméssenzillsi,pertant,mastegarésimportantper assegurar-nos que es produeix aquesta primera transforma-ció.Femreaccionareliodeambelmidódelpaquemasteguem9.Elpasensemastegarestornadecolorblauperquèeliodereacci-onaambelmidóidónaaquestcolor.Encanvi,elpamastegatnoagafacolor,perquèelmidós’hatransformatensucrequenoreac-cionaambeliode.El gust del pa varia a mesura que el masteguem?

Elpaquetrobemalcomerçpotserdequalitatsmoltdiverses.Laqualitatdelafarinan’ésunfactordecisiu.Moltspans,especi-almentelsquees comercialitzendinsdebossa,portenadditiusperevitarqueesfloreixin;pertant, lescolòniesdefongsqueesdesenvolupenenunpaenpresènciad’humitatsónunindicadordelaqualitatdelafarina.Commésdiversesensiguinlescolòni-es,millorseràlafarina.Podemanalitzarelnombredecolòniesdefongsqueapareixenendiferentstipusdepa.10Quin pa ens agrada més? Per què?

Podemsuggerirobservarquantdurauntrosdepadecasasen-seflorir-seireflexionarsobrelasevaqualitat.el

Comparem productes: al pot petit hi ha la bona confituraQuan anem a comprar fruita podem comprovar que, dins

d’una mateixa caixa, tota té una mida similar. Als pagesos se’lsimposauncalibredeterminatise’lspagadiferentenfunciódesilamidaésmésgranopetita.Silafruitaésmassapetita,laindús-trialafaservirperfersucs,confitures,pastissos,etc., ielpagèsrepmenysdiners.Generalment,lamidad’unafruitanomésésunfactorestèticinon’afectaperreslaqualitat.Alcontrari,sovintlesfruitesmésgranssónmenyssaborosesperquès’hanfetgransacostad’absorbirmoltaaigua.

Comparem diferents pomes per veure si l’origen té relacióamb lamida, i dequinamanera el volumen fa variar el sabor.L’alumnatesposaengrups icadascuntéunapomadediferentorigen:mercat,supermercat,botigadeproductesecològics,granssuperfícies,hort familiar...Quina pesa més? Quina és més bona? On es compren les pomes més grans? Per què en alguns llocs en trobem de mides diferents i en d’altres no?

8.Ideesperdesenvoluparl’activitata:http://www.xtec.es/audiovisuals/av_aula/pdfs/tv2.7.pdf

9.Agafemdostrossosdepaielsretallemenformaquadradade2,5cm.decostat.Undelstrossoselmasteguem30vegadesprocurantquequedibenensalivatil’escopimenunplat.Posemunesgotesdeiodealdamuntdecadatrosdepa.

10.Fembulliraiguadurant5minutsperquèperdielclor.Llesquemelpaicol·loquemunallescadelapartcentraldelpasobreunplatambtrestovallons.Escampeml’aiguaboifredapersobrelesllesquesperhumitejar-les.Desprésde10minutsdetenirelsplatsdestapatselstapemambunplatdelrevésielsdeixemreposarunasetmanavigilantquenos’assequin.


A partir de 14 anys

Ecològic vol dir més car?Elsalimentsecològicstenenfamadeserméscars.Peròaixòno

sempreésaixí,especialmentenelcasdefruitesiverdurescom-pradesatravésdecooperativesodirectamentalproductor.

Pergrupsestriaunaclassed’aliments:fruites,verdures,làc-tics,cerealsiderivats,carn,etc.Investiguemquinaésladiferènciadepreuentreproductesecològicsiconvencionalsmirantelpreuen els diferents canals de venda: mercats, supermercats, granssuperfícies,botiguesespecialitzadesdeproductesecològics,boti-guesgourmet,cooperativesdeconsumidors,internet,etc.Quina és la diferencia de preu entre uns productes i altres? Quins són més cars? Quin és el canal que distribueix al millor preu? A què es deuen les diferències de preu detectades?

Cereals del mónElscerealssónlabasedel’alimentacióalmón.Cadacontinent

téuncerealcaracterístic:Europa,elblat;Amèrica,elblatdemoro;l’Àsia,l’arròs,il’Àfrica,elmill.Totesaquestesculturestenenunamanerapròpiadecuinariconsumirelscereals,jaquecrusnoespodendigerirambfacilitat.Femunarecercaidegustaciód’algundelscereals.Com és la planta? Quina és la distribució geogràfica? Qui-nes cultures el fan servir? Quins en són els principals usos gastronòmics?

Moltsplatstradicionalsbarregencerealsamblleguminoses,jaquemenjantelsdostipusdeproductesjuntsaconseguimtotselsaminoàcidsquenecessitemiquenoobtenimatravésdelespro-teïnesdelsvegetalsd’unúnicproducte.Quins plats tradicionals in-corporen un cereal i una lleguminosa com a ingredients bàsics? Hi ha alguna regió o país on siguin més comuns? Hi ha algun d’aquests plats en el nostre menú escolar? Podríem fer una proposta d’incorporar-ne algun i eliminar la carn o el peix del menú d’aquell dia?

A més del peix, quin altre aliment podem extreure del mar?Podemferunainvestigaciósobrealgunalimentpoccomúen

lanostragastronomiaperòricnutricionalmentiusatend’altrespaïsos.Unexempleenpodenserlesalgues,quesónunalimentricenvitaminesimineralsi,amés,ajudaadepurarl’organisme.Totiqueenelnostrepaísnotenimgairecostumdemenjar-ne,encomercialitzenaGalícia.N’hihademoltstipusiésunsabornouqueenspotsorprendre.

Enfunciódelcicleeducatiu,larecercasobrelesalguespotsermésomenysexhaustiva:podemaprendre’n labiologia, els tipusd’algues comestibles, la distribució geogràfica, receptes de cuinaambalgues,etc.L’alumnatpotferunapresentacióoraldelseutre-ballobémuntarunaexposició.Eldiadelapresentaciópodemferuntastetd’algues:lesposemenremulli,enacabarlasessió,escor-remlesalgues,lestallematrossetsilestastem.Podemdurelquesobrialmenjadorescolarperafegir-hoal’amanida,obéendur-nos-hoalacarmanyoladel’esmorzarpermenjar-nos-hoacasa.


Menjo com cal?Calqueaprenguemaanalitzarsilanostramanerademenjar

éscorrectaono.Podemfer-hodesd’unpuntdevistadelesne-cessitats nutricionals diàries o, tal com s’explica a l’apartat 3.2,enfocar-hodesd’unpuntdevistamésholístic.

Elaboraremunafitxaquepermetirecolliriapuntartotelquemengemalllargdeldia.Ésconvenient,però,queanalitzemmésd’undia i, sipot ser,queprenguemnotadelquemengemunasetmanasencera.

1- Per a l’anàlisi nutricional anirà bé fer els quadres següents:

•Alimentsconsumitsdiàriament

• Classificació dels aliments consumits (aigua, làctics, carn,peix,ous,cereals,llegums,verdura,fruitaialtres–dolços,re-frescos)

•Comparaciódietaideal/dietareal.

Anivellpràctics’hauràdesimplificarelsmenjarscomplexosenracions.Perexemple,unsespaguetisalacarbonaraésunara-ciódecerealmésunaraciód’ou.

Activitat física: Quina quantitat de calories suplementàries s’ha de prendre si es practica un esport de forma regular?

2- Per avaluar la dieta des del punt de vista holístic:

• Laclassificaciódelsalimentshauràdeserlasegüent:alimentsecològics,alimentsdeproximitat,alimentsintegrals,alimentsfrescos,alimentsdetemporada,alimentsnoreals.

• Perfer-hoenscaldràl’ajutdelapersonaresponsabledelacom-pra.Podemanalitzarquinpercentatgedecadascund’aqueststipusd’alimentsestàpresentenlanostraalimentaciódiària.

El glutenLaproteïnaquecontéelblatialtrescerealséselgluten.Elgluten

éselàsticiéselresponsablequeelpasiguiesponjós11.Ambelglutendelafarinadeblatespotprepararelseitan,queésunsubstitutdelacarnempratsobretotperalespersonesquefanunadietavege-tariana.Ésd’origenxinès i es coneixdesde famésde600anys.S’elaborad’unamanerasenzillaisen’obtéunproductesainatural.

Repartim la farinaentre tots.Cadascúhade tenirunbolonposar-la.Hianiremafegintaiguaapocapoc,ianiremamassantcomsi féssimpa.Lamassahadequedar consistent, senseques’enganxialsdits.

Esfaunabolaiesdeixadinsdelbolcobertad’aiguadurant30minuts.Uncoppassateltempss’agafalabola,esposaalcoladoriescomençaarentar.Lafarinacomençaapassaral’aigua,queestornablanca,iensvaquedantelgluten.Pernomalgastarl’aigua,elmillorésnofer-hosotal’aixetasinódamuntd’ungibrell,iaixílapodemaprofitarperregarl’hortoruixarelcompostdel’escola.

Hemd’anarrentant-hofinsque l’aigua janosurtiblanca.Elqueensquedaésunaboladegluten.Perconsumir-las’hadebu-llirdurant30minutsenunbrouvegetal.Uncopbullidaestallailesllesquesespodenmenjarambsalsadetomàquetoalaplanxa.

Hi ha moltes maneres de cuinar el seitan. Podem trobar-nemoltesreceptes,comtambévídeossobrecomelaborar-lo.12

Podemaprofitaraquestaactivitatper treballarel conceptededensitat,jaque,d’unamanerapràctica,podemcomprovarqueunmateixvolumdediferentsproductesnopesaelmateix.

Quant pesa un got de farina? Quant pesa un got d’aigua?

Tipus d’aliment Racions dieta ideal Racions dieta real

Aigua 2l

Cereals+llegum 6-10

Làctics 2-3

Carn+Ou+Peix 2-3

Fruita 2-4

Verdura 3-5

Altres 0

11.Hihapersones,elscelíacs,quetenenal·lèrgiaalglutenihandemenjaraltrescerealsquenoenporten,coml’arròsoelblatdemoro.

12.http://www.youtube.com/watch?v=yahpkUjm-Xc


Els ingredients viatgersPodemferunacomparaciódedosproductes:undeprocedèn-

cialocaliundeprocedènciallunyana,in’expliquemlahistòria15.Complementàriamentpodemobservar-nel’itinerarienunmapa;plasmar les històries en una seqüència de còmic, de fotos o dedibuixos.

Quants quilòmetres recorre cada producte? Quants mitjans de transport calen en cada cas? Quin gasta més petroli? En quina estació trobem aquest producte? En podem consumir tot l’any? Com?

Anem a comprarSobreunataula,posemunasèriedeproductesalimentarises-

collitsespecialmentperpoderdebatresobrelesdiferentsopcionsdeconsumquetenim.Cadaproductevaacompanyatdelpreu.Ex-pliquemalsparticipantsquedisposendesiseurospergastar-se’lsen el que prefereixin. Escullen els productes i, posteriorment,reflexionem sobre el criteri utilitzat per escollir uns aliments ounsaltres.Repartimdosgometsacadaparticipant,demanemqueprioritzindoscriterisquenormalmentfanservira l’horad’anarcomprar, i els recollim. Amb aquesta informació comencem eldebat,enelquals’explicaiesdiscuteixquèhihadarreredelcicledevidadecadascundelsproductesescollits.

15.Perexemple: una pinya a taula d’un àpat de

Nadalpassariapertotaixò:1.CreixenunaplantacióaCostaRica;2.Quanencaranoésmaduralacullenilaposenenunmagatzem;3.Latransportenenuncamiófinsalport;4.Passaunsdiesenunaltremagatzem;5.Lacarreguenenunvaixell;6.Passamoltsdiesviatjanttravessantl’oceà;7.ArribaalportdeBarcelona;8.Lacarreguenenunaltrecamió;9.Lafiquenenunaltremagatzem;10.Lacompraelbotiguerolabotigueradelafruiteria;11.Lacarregaalasevafurgoneta;12.Finalmentesveniarribaaunacasa.

unes castanyes que mengem per la festa de la Castanyada:1.Creixenenuncastanyeral’AltEmpordà;2.Quansónmadures,escullen;3.Lestransportenfinsalmagatzem;4.Elfruiterofruiteracompralescastanyes;5.Lestransportaalseuvehicle;6.Finalmentesveneniarribenaunacasa.

114 115Guia d’alimentacióAlimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

6.bibliografiai recursos


Bueno, M.Qué son los alimentos ecológicos.EdIntegral.Barcelona,2003.

Binimelis, R.A sol i serena: dones, món rural i pagesia[enlínia].InstitutCatalàdelesDones.Barcelona,2008.[Consulta:10març2013].Dis-ponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/ic-dones/serveis/docs/publicacions_quaderns12.pdf>.

Badal, M., et al. Arran de terra. Indicadors participatius de Sobirania alimentària a Catalu-nya [en línia]. Associació Entrepobles: Institutd’EconomiaEcològicaiEcologiaPolítica.Barce-lona,2010.[Consulta:18febrer2013].Disponi-ble a: <http://www.ieeep.net/sobirania-alimen-taria/documents/InformeFinal.pdf>.

Camperoles, llavors de canvi. Guia didàctica[enlínia].Entrepobles.[Consulta:8març2013].Disponible a: <http://www.entrepueblos.org/publicaciones-articulo.php?id=203#>.

Campos, A.; Garcia, M.; Martínez, M.Cuinar tot jugant. Receptes per a un taller de cuina.EdRosaSensat.Barcelona,2007.

Canarias, E., Altamira, F. Ingredientes de Soberania Alimentaria [en línia]. http://vsf.org.es/sites/default/files/docs/maqueta_ingredi-entes_soberania_alimentaria_2.pdf

Barcelona: VSF JUSTICIA ALIMENTARIAGLOBAL,2014[Consulta:02-12-2014].Disponi-blea:http://vsf.org.es/sites/default/files/docs/maqueta_ingredientes_soberania_alimenta-ria_2.pdf

Center forEcoliteracy.Food, inc. Guía de de-bate [en línia].ParticipantMedia.LosAngeles,2009. [Consulta: 18 febrer2013].Disponiblea:<http://www.foodincmovie.com/img/downlo-ads/foodinc_discussion_guide_Spanish.pdf>.

CenterforEcoliteracy.Rethinking School Lunch Guide.[enlínia].2010.[Consulta:18febrer2013].Disponible a: <http://www.ecoliteracy.org/downloads/rethinking-school-lunch-guide>.

Charvet, J. P. La alimentación ¿qué come-mos?SPES.Madrid,2004.

Com menjar-nos el sud: Els impactes del nostre consum a Amèrica Llatina [en línia].XarxaCon-sumSolidari. [Consulta:5abril2013].Disponi-ble a: <http://www.xarxaconsum.info/images/stories/Paneles%20-%2010-11-11.pdf>.

CorporaciónMultimedia.La alimentación en la Educación Secundaria Obligatoria. Guía didàc-tica. Agencia Española de Seguridad Alimen-taria y Nutrición. Madrid, 2007. [Consulta: 10març 2013]. Disponible a: <http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estu-dios/nutricion/guia_ESO-alimentacion2.pdf>.

CRIC. Menjadors escolars: l’assignatura pen-dent [en línia].Revista Opcions,2008,núm.27.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<http://opcions.org/sites/default/files/pdf/27eines_menjadors.pdf>.

CRIC.Menjadors escolars sostenibles: som-hi![enlínia].Revista Opcions,2008/09,núm.28.[Consul-ta:18febrer2013].Disponiblea:<http://opcions.org/sites/default/files/pdf/28einesmenjadorsii.pdf>.

CRIC.Estàs gaire peix?[enlínia].Revista Opcions,2007,núm.23.[Consulta:18febrer2013].Dispo-nible a: <http://opcions.org/sites/default/files/revistas/OPCIONS%2023%20CATALA.pdf>.

Cuevas, O.El equilibrio a través de la alimen-tación.Autoedición.León,1999.

De Schutter, O.Informe del Relator Especial sobre el derecho a la alimentación[enlínia].Naci-onesUnidas,AsambleaGeneral,2012.[Consul-ta: 18 febrer2013].Disponiblea:<http://www.ohchr.org/Documents/HRBodies/HRCouncil/RegularSession/Session19/A-HRC-19-59-Add2_sp.pdf>.

De Sebastián, L.Un planeta de gordos y ham-brientos.Ed.Ariel,2009.

Duch, G.Con los pies en la tierra.IcariaEdi-torial,2007.

Fargas, E.Cuinem junts.Ed.RBA.Barcelona,2006.

Ford, B. J.El futuro de los alimentos.Blume.Barcelona,2003.

FundacióFutur.Projecte MES. Una altra ma-nera de gestionar cuines i menjadors escolars [enlínia]. Ed. Fundació Futur. Barcelona, 2006.[Consulta:11març2013].Disponiblea:<http://www.futur.cat/documents/projecte_MES_en_profunditat.pdf>.

García, F. i Martínez, V.Cuinant el planeta [en línia]. GRAIN, Entrepueblos i la campanya“No et mengis el món”, formada per l’Obser-vatoridelDeuteenlaGlobalització,laXarxadeConsum Solidari i Veterinarios Sin Fronteras.Barcelona2009.[Consulta:18febrer2013].Dis-ponible a: <http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/CUINANT_PLANETA.pdf>.

Guia de Consumo Responsable[enlínia].Cam-pañaConsumoResponsabledeGranada.Gra-nada. [Consulta: 8 març 2013]. Disponible a:<http://www.consumoresponsable.com/guias/guiaweb.PDF>.

Guia de l’alimentació sostenible[enlínia].Guiesd’educació ambiental, núm. 18. Ajuntament deBarcelona.Barcelona,2004. [Consulta:10març2013]. Disponible a: <http://80.33.141.76/ag21/attachments/article/305/guialimentacio.pdf>.

Guia per les administracions públiques: Criteris de compra pública de proximitat[enlínia].Cam-panyaCortocircuitodeVSFJusticíaAlimentàriaGlobal. [consulta: 10 de desembre de 2014].Disponible a: http://cat.vsf.org.es/sites/de-fault/files/docs/criteris_de_justicia_alimenta-ria_en_compra_publica_daliments_0.pdf

Guidoux, V.¿Cómo se cultivan los alimentos?SM.Barcelona,2004.

Gracia, E.Experiments casolans per descobrir adulteracions.Ed.Aquari.Barcelona,1982.

Halweil, B.Productos del país: alimentos loca-les en un mercado global.Bakeaz.Bilbao,2003.

Heras, M.ielGrupdeSobiraniaAlimentàriad’ESF Catalunya. Quan l’om demana peres [enlínia]. Associació Catalana d’Enginyeria SenseFronteres. Barcelona, 2010. [Consulta: 18 fe-brer2013].Disponiblea:<http://asapcatalunya.files.wordpress.com/2011/05/esferes9__cata-la_web_ok1.pdf>.

Hernández Ramos, F. Que tus alimentos sean tu medicina.EdIntegral.Barcelona,2003.

Junta de Andalucía. Comer natural... es di-vertido[enlínia].Ed.JuntadeAndalucía.Sevi-lla,2005.Consulta:18febrer2013].Disponible a: <http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/export/sites/de-fault/comun/galerias/galeriaDescargas/cap/produccion-ecologica/promocion/ecobole-tin5_web.pdf>.

La Colla Pessigolla vol salvar el mercat [en lí-nia]. Associació Catalana d’Enginyeria SenseFronteres. Barcelona, 2008. [Consulta: 8 març2013].Disponiblea:<http://catalunya.isf.es/so-birania/Materials/Colla%20pesigolla.pdf>.

La Colla Pessigolla El gen i la panotxa[enlínia].AssociacióCatalanad’EnginyeriaSenseFronte-res. Barcelona, 2011. [Consulta: 8 març 2013].Disponiblea:<http://asapcatalunya.files.word-press.com/2012/03/colla_pessigolla_2.pdf>.

La cuina, un món de transformacions. Perspec-tiva escolar.2003,núm.277.AssociaciódeMes-tresRosaSensat.Barcelona,1975.

Lamas, R.; Puig, F.; Crisi alimentària i crisi energètica.Inginieríasinfronteras.2008.

Lawrence, F.¿Quién decide lo que comemos?AibanaProductoraEditorial,S.L.2009.

Manrubia, I. La introducció de criteris de sostenibilitat en la gestió del servei de menjador escolar[enlínia].AssociacióEntrepobles.Barce-lona,2012.[Consulta:10març2013].Disponiblea:<http://www.associaciolera.org/recursos/do-cuments_tecnics/agroecologia/criteris_soste-nibilitat_escoles.pdf>.

Ment’jam. Guia pràctica per a tenir una bona relació amb el menjar, amb nosaltres i amb el món[en línia]. Casals de joves de Catalunya. 2011.[Consulta:9març2013].Disponiblea:<http://asapcatalunya.files.wordpress.com/2012/04/ment_jam_casals.pdf>.

Miralpeix, A.La alimentación infantil.Pòrtic.Barcelona,2001.

Montagut, X.; Dogliatti, F.Alimentos glo-balizados.IcariaEditorial.2006.

Muñoz, J.etal.Alimentación saludable. Guía para las familias.Madrid.MinisteriodeSanidadyConsumo;MinisteriodeEducaciónyCiencia.Madrid,2007.

Nottingham, S. Come tus genes: cómo los alimentos transgénicos están en nuestra dieta.Paidós.Barcelona,2004.

Parellada, A.Primer cal batre els ous...Cuina creativa per a joves principiants.Ed.Graó.Barce-lona,2010.

Patel, R.Obesos y famèlicos. El impacto de la globalización en el sistema alimentario mundial.Loslibrosdellince.2008.

Pensem el que mengem?[enlínia].ConsellCo-marcaldel’Urgell.Tàrrega,2009.[Consulta:18febrer 2013]. Disponible a: <http://www.urgell.cat/serveis/publicacions/mengem.pdf>.

Petrini, C.Bueno, limpio y justo. Principios de una nueva gastronomía.EdicionesPolifemo.2007.

Pich, J.El Festí global. Petjada ecològica i ten-sions psicològiques. Publicacions universitat deBarcelona.Barcelona,2007.

Pratt, J.Química para niños y jóvenes.101ex-perimentossuperdivertidos.Ed.Noriega.Méxi-coDF,1994.

Què hi ha darrera els aliments que mengem? [en línia]. RAI. Barcelona, 2010. [Consulta: 8març 2013]. Disponible a: <http://asapcatalu-nya.files.wordpress.com/2011/03/dossier-qu-c3a8-mengem1.pdf>.

Raigon, D. Alimentos ecológicos, calidad y salud [enlínia].Ed.JuntadeAndalucíaySEAE.2007. [Consulta: 18 febrer2013].Disponible a:<http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Ali-mentacio/AL01_PAE/08_Publicacions_materi-al_referencia/Fitxers_estatics/Alimentos_eco-logicos.pdf>.

Riechmann, J.Transgénicos: el haz y el envés. Una perspectiva crítica.LosLibrosdelaCatarata.2004.

Rigolfas, R.; Padró, L.; Cervera, P.Educar en l’alimentació i la nutrició.EdTibidabo.2010.

Roset, M.A.(coord.).Cuinem. Tallers de cuina a l’escola (6-12).Ed.Graó.Barcelona,2008.

Saber popular i alimentació.Pòrtic.Barcelona,2004.

Singer, P.; Mason, J. Com mengem. La im-portància ètica de les nostres decisions alimentàries.PagèsEditors.2007.

Singer, P.; I Mason, J.Somos lo que come-mos.EditorialPaidós.

Stuart, T.Despilfarro.El escándalo global de la comida.AlianzaEditorial.2011.

Taula de Treball d’Alimentació Escolar Ecològica.A Taula! Manual per a la introducció d’aliments ecològics i de proximitat a les escoles[en línia]. Direcció General d’Agricultura i Ra-maderia, Departament d’Agricultura, Alimen-tació iAccióRuralde laGeneralitatdeCatalu-nya.Barcelona2010.[Consulta:18febrer2013].Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/08_Publica-cions_material_referencia/Fitxers_estatics/Manual_A_Taula.pdf>.

Un consum + responsable dels aliments. Pro-postes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari [en línia]. Generalitat de Catalunya.2012. [Consulta: 18 febrer 2013]. Disponible a:<http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/LAgencia/Publicacions/Centre%20catala%20del%20reciclatge%20(CCR)/guia_consum_responsable_w.pdf>.

Vidal, M. C. ¿Sabemos lo que comemos?: salud y seguridad alimentaria. RBA. Barcelona,2003.

Vilar, M.Guia didàctica Ens ho mengem tot [en línia]: Malbaratament alimentari als men-jadorsescolarsdeBarcelona.Barcelona:Ajun-tamentdeBarcelona, 2013. [Consulta: 22 abril2014]. Disponible a: <http://www.sostenibili-tatbcn.cat/attachments/article/985/Guia_Acti-vitats_.pdf>.

Vivas, E.El negocio de la comida.Icariaedito-rial.Barcelona.2014.

Weinhold,A.Els nostres aliments.EdElfos.2004.

Ziegler, J.La fam al món explicada al meu fill.Empúries.Barcelona,2000.

bibliografia i recursos

lecTuRes


AuDIOVIsuAls

A mercat [enregistrament vídeo]. Sant JoanDespí:TVC,2006.ProgramaTotunmón.[Con-sulta: 18 febrer 2013]. Disponible a: <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30206>.

Alimentació halal[enregistramentvídeo].SantJoanDespí:TVC,2005.ProgramaTotunmón.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23490>.

Aprendre a menjar, aprendre a viure. Els men-jadors escolars ecològics: una alternativa cap a la Sobirania Alimentària [enregistrament ví-deo]. Entrepobles, Barcelona, 2009. [Consul-ta: 8 març 2013]. Disponible a: <http://vimeo.com/34362060>.

Arthus-Bertrand, Y.Home[enregistramentvídeo].ElzévirFilms,2009.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM>.

Barthélémy, G.El menjar que llencem[enre-gistramentvídeo].SantJoanDespí:TVC,2011.Programa30minuts.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<http://www.tv3.cat/30minuts/re-portatges/1823/El-menjar-que-llencem>.

Berrino, F. Menjar bé per viure millor [en-registrament vídeo]. Sant Joan Desí: TVC,2012.ProgramaSingulars. [Consulta: 18 febrer2013]. Disponible a: <http://www.tv3.cat/vi-deos/4288610/Franco-Berrino-menjar-be-per-viure-millor>.

Campesinas, semillas de cambio. [enregistra-ment vídeo]. Entrepobles. [Consulta: 8 març2013]. Disponible a: <http://www.dailymotion.com/video/x5wh2x_campesinas-semillas-de-cambio_news#.UTdZa4F42uI>.

Con la comida no se juega[enregistramentví-deo].LaSexta,2012.ProgramaSalvados.[Con-sulta: 18 febrer 2013]. Disponible a: <http://www.lasexta.com/videos/salvados/2012-dici-embre-9-2012120700044.html>.

Contra el canvi climàtic, menys carn? [enre-gistramentvídeo].SantJoanDespí:TVC,2009.ProgramaElmediambient.[Consulta:18febrer2013]. Disponible a: <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48424>.

Cuevas, O. Olga Cuevas [enregistrament ví-deo].SantJoanDesí:TVC,2011.ProgramaSin-gulars.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<http://www.tv3.cat/videos/3468110>.

Dos tomates y dos destinos [enregistramentvídeo]. VSF Justícia Alimentaria Global, 2012.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<http://www.youtube.com/watch?v=JWwkiaY1yVg>.

El menjar [enregistrament vídeo]. Sant JoanDespí: TVC, 2005. Programa Històries de Ca-talunya. [Consulta: 18 febrer 2013]. Disponi-ble a: <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18767>.

El plat o la vida [enregistrament vídeo].Cla-raboia audiovisual, SCCL. 2012. [Consulta: 18febrer2013].Disponiblea:<http://www.elplato-lavida.org/>.

El viatge de la pastanaga [enregistrament ví-deo].GeneralitatdeCatalunya,2005.ProgramaCiències naturals. [Consulta: 18 febrer 2013].Disponible a: <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18161>.

Food Inc. [enregistramentvídeo].ParticipantMedia,2008.[Consulta:18febrer2013].Dispo-niblea:<http://vimeo.com/25310835>.

Grocery Store Wars [enregistrament vídeo].FreeRangeSutdios,2005. [Consulta: 18 febrer2013].Disponiblea:<www.storewars.org>.

Hasta las huevas[enregistramentvídeo].VSFJustíciaAlimentariaGlobal,2008.[Consulta:18febrer 2013]. Disponible a: <http://www.youtu-be.com/watch?v=aY_ndA-OEcw>.

La comida importa [enregistrament vídeo].FoodMattersTV, 2004. [Consulta: 18 febrer

2013].Disponiblea:<http://www.youtube.com/watch?v=goFwYGVJGoI>.

Menús ecològics a les escoles [enregistramentvídeo]. Sant Joan Desí: TVC, 2009. ProgramaEl medi ambient. [Consulta: 18 febrer 2013].Disponible a: <http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48347>.

ON. Por el reconocimiento de la Deuda Eco-lógica y la defensa de la Soberanía Alimentaria [enregistrament vídeo]. No et mengis el món.[Consulta:8març2013].Disponiblea:<http://vimeo.com/15158724>.

Pérez Calvo, J.El ying i el yang dels aliments [enregistrament vídeo]. Sant Joan Desí: TVC,2011.Programa

Rios Labrada, H. - Historias y canciones de Chencho por la diversidad rural(PremiGoldman2010) Disponible a: <http://www.goldmanpri-ze.org/2010/islands>.

Singulars. [Consulta: 18 febrer 2013]. Dispo-niblea:<http://www.tv3.cat/videos/3370950>.

Quiero ser tortilla[enregistramentvídeo].VSFJustíciaAlimentariaGlobal,2008.[Consulta:18febrer 2013]. Disponible a: <http://www.ecolo-gistasenaccion.org/spip.php?article11224>.

Sauper, H. La Pesadilla de Darwin [enregis-tramentvídeo].Barcelona,Filmax,2006. [Con-sulta: 18 febrer 2013]. Disponible a: <http://www.youtube.com/watch?v=e_wYcxlXjOQ>.

Som el que mengem. [enregistramentvídeo].Ecotendències. CosmoCaixa [Consulta: 18febrer 2013]. Disponible a: <http://www.eco-tendenciescosmocaixa.org/ca/web/eco/deta-llenoticia/63777/12603/14017/[V%C3%8DDEO-REPORTATGE]-Som-el-que-mengem>.

Supermercats, no gràcies [enregistramentvídeo]. Supermercatsnogràcies. [Consulta:8 març 2013]. Disponible a: <http://vimeo.com/10936890>.

The Meatrix. [enregistrament vídeo]. FreeRangeSutdios,2003.[Consulta:18febrer2013].Disponiblea:<www.themeatrix.com>.

Thurn, V.El gust pel rebuig [enregistramentvídeo].Schnittstelle:ThurnFilm,2011.[Consul-ta: 18 febrer2013].Disponiblea:<http://www.tv3.cat/videos/3547990/El-gust-pel-rebuig>.

Varda, A.Los espigadores y la espigadora [en-registramentvídeo].Madrid:ElPaís,2007.

Vilardell, J. Fam i model alimentari al se-gle XXI [enregistrament vídeo]. Sant JoanDesí: TVC, 2010. [Consulta: 18 febrer 2013].Disponible a: <http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=36433>.

Wagenhofer, E. Nosotros alimentamos el mundo [enregistrament vídeo]. Karma films,Àustria, 2005. [Consulta: 18 febrer 2013].Disponible a: <http://www.youtube.com/watch?v=PGi0rIyPW_E>.

Worcester, T. Pig Business [enregistramentvídeo]. Gran Bretanya, 2009. [Consulta: 18 fe-brer 2013]. Disponible a: <http://www.pigbusi-ness.co.uk/the_film/>.

Zurita, F.Collites amargues [enregistramentvídeo].ÀgoraNord-Sud:Barcelona,2005.

:

PRogRAMES DE RàDIo

TotsxTots de COM Radio: <http://comradi-oblocs.com/totsxtots/category/sobirania-ali-mentaria/>.

L’alimentacióaGrèciaiaRoma.Enguàrdia!<http://aplitic.xtec.cat/merli/cerca/fitxaRecurs.jsp?idRecurs=/5608&sheetId=null&nomUsuari=null&inxtec=0>.

DIARIS

Diari ARA: http://www.ara.cat/etiquetes/ali-ments.html.

BTV Notícies: http://www.btv.cat/btvnotici-es/tag/alimentacio/.

El País: http://elpais.com/tag/alimen-tacion/a/.

The Guardian: http://www.guardian.co.uk/lifeandstyle/food-and-drink.

NPR:http://www.npr.org/sections/food/.

TheEcologist:http://www.theecologist.org/_tag/0/0/0/25/Food%20+%20Farming/.

àgora Nord-Sud.ONGCatalanesdeSolidari-tat Internacional.Reculldepublicacionssobresolidaritat internacional i cooperacióaldesen-volupament.http://www.agoranordsud.org/

ASAC! Aliança per la Sobirania Alimentà-ria de Catalunya. Materials i recursos per a lasobirania alimentària agrupades per tipus desuport (vídeos, publicacions...) i pel públicalqualvandirigides(infants,joves,adults).http://asapcatalunya.wordpress.com/

Associació Menjadors Ecològics. Té la fi-nalitat de promoure els menjadors ecològicsi de proximitat com a model saludable, edu-catiu,sostenibleijust. http://www.menjadorsecologics.cat/

Asociación Vida Sana. Informació i notíci-essobreagriculturaialimentacióecològica.http://www.vidasana.org

Ciencianet. La Ciencia en la cocina.Llocwebper experimentar amb els principis científicsenquèesbasendiferentstasquesculinàries.www.ciencianet.com/enlacocina.html

Consell Català de la producció Agrària Eco-lògica.Organismeúnicdecontrolicertificacióecològica de tots els productes alimentarisd’origen animal i vegetal, transformats o no,obtingutsaCatalunya.www.ccpae.org

Departament de Salut de la generalitat de Catalunya.Elsapartatscentratsen la temàticasón ‘Alimentació iSalut’ i ‘Seguretatalimentà-ria’.Enelprimerhihaconsells,receptes,estu-disiinformacióperaprofessionals.Enelsegonhihaconsells,informestècnics,legislacióiin-formació sobre seguretat alimentària i tràmitsadministratius.www.gencat.net/salut

Educació per l’Acció Crítica.Propostesdidàc-tiques per treballar l’àmbit del consumisme.http://edpac.cat/activitats-consum/

bibliografia i recursos

MITJANs De cOMuNIcAcIÓ ORgANITzAcIONs


Bridging the gap[enlínia].Jocenlíniapertreballarenanglèsvocabulariiconversesrelativesal’alimentació.http://www.edu365.cat/aulanet/bridging/Unidad7/principal.html

El gran joc de les diferències[enlínia].CampanyaNoetmengiselmón.Barcelona,2011.[Consulta:8març2013].Disponiblea: <http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/JOC_DIFERENCIES_CAT.pdf>.

Escutia, M.; Mora, JM.; Vallès, C.De l’hort a casa. Maleta pedagògica per a l’Educació Primària i l’ESO.Ge-neralitat de Catalunya, Obra Social La Caixa i MamaTerra.Barcelona,2009.Maletapedagògicaquecontématerialspertreballarl’hortescolaril’alimentacióeco-lògica.EnpréstecalsCentresdeRecursosPedagògicsi al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.Mésinformació:http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/08_Publicacions_materi-al_referencia/Fitxers_estatics/guia_professors.pdf

Kit pedagògic Biodiversitat al plat. Fundació Terra.Barcelona, 2010. Inclou materials per treballar la im-portànciadelabiodiversitatenl’alimentació.EnventaalaFundacióTerra.Mésinformació: http://www.ecoterra.org/articulos232cat.html

Menjadors escolars ecològics [en línia]. Entrepobles.Activitatsperrealitzaral’aulaial’espaidemenjadors,i promoure la implicació i la realització d’iniciativescomunitàriesque fomentinelmenjar ecològic i soci-almentjust,ilasostenibilitat. http://ecomenjadors.org/

Entrepobles. Publicacions, propostes, pro-jectessobrejustíciasocialespecialmentcapalscol·lectius més exclosos, discriminats i empo-brits.http://www.pangea.org/epueblos/

Exploratorium. Science of cooking. Receptes,activitats i vídeos per entendre la ciència ques’amagaalacuinaialsaliments.http://www.exploratorium.edu/cooking/

EWg’s 2012 Shoper’s guide to Pesticides in Produce.Guiasobrelesfruitesiverduresambmés i menys residus de pesticides. ElaboradaalsEstatsUnitsidirigidaalsconsumidors.http://www.foodnews.org

Fian International. Informació, campanyes,projectes...promogudesperreaccionarencon-tradelesviolacionsdeldretaunaalimentacióadequada.http://www.fian.org

Food first. Institut for food and Development Policy.Publicacions,notícies,programes,recur-sosentornles injustíciesquecausenlafamalmón.http://www.foodfirst.org

Fundació Terra. Inclou molta informació re-lacionada amb l’alimentació, tallers, recursos,materials,notícies...http://www.ecoterra.org

gastroteca, l’aparador de la gastronomia i els productes agroalimentaris locals. Promoul’alimentació ecològica de proximitat a travésde proposar receptes, llocs on comprar, llocson tastar i un mapa de Catalunya amb llocsoncomprariontastarproductesdelaterra.http://www.gastroteca.cat

greenpeace.LapàginadeGreenpeaceInter-national dedicada a l’alimentació subratlla es-pecialmentlasevainterrelacióambelmediilasalut.http://www.greenpeace.org/

Hunger map. El mapa de la fam, recurs in-teractiudisponiblealwebde l’UnitedNationsWorldFoodProgramme. http://cdn.wfp.org/hungermap/

La cocina encuentada.Contes i receptesso-bre cuina per a nens i nenes que promouenl’alimentaciósana.Espodendescarregargratu-ïtament.http://www.lacocinaencuentada.com

La Via Campesina. Mouvement Paysan Inter-national. Publicacions en defensa de l’agricul-tura sostenible a petita escala com a mètodeperpromourelajustíciasocialiladignitat.http://viacampesina.org/

L’era. Espai de recursos agroecològics. Re-cursos, suport i difusió per a la produccióagràriaecològicail’agroecologia. www.associaciolera.org

Ni un pez por la borda. Campanya contraelrebuigdelapesca(FishFight). http://www.niunpezporlaborda.org/

No et mengis el món.Webquereivindicaeldeuteecològic i la lluitapera la sobiraniaali-mentaria.Contéinformes,materialdivulgatiuillibres.www.noetmengiselmon.org

oliver De Schutter – Relator especial de les Nacions unides sobre el Dret a l’Alimentació. Recullactualitzatd’informesoficials relaciona-desambeldretal’alimentació.http://www.srfood.org/

opcions. Especialitzada en informació so-bre consum responsable, consum conscient itransformador.ContélarevistaOpcionsieldo-cumentalTreshistoriasyunvasodeleche.http://www.cric.pangea.org

organización de las Naciones unidas para la Alimentación y la Agricultura. La FAO pro-moulaseguretatalimentàriaperatothom.http://www.fao.org/index_es.htm

Revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas. Recull d’articles sobre sobiraniaalimentària. http://revistasoberaniaalimentaria.wordpress.com/

School of Public Health. The Nutrition Sour-ce. Pàgina web actualitzada pel departamentde Nutrició de la Harvard School of PublicHealth. Inclou selecció de notícies, espais di-vulgatius,receptesiseleccióbibliogràfica.http://www.hsph.harvard.edu/nutritionsource/

Sodepaz. Disposa d’una secció específi-ca d’informació sobre sobirania alimentària.http://www.sodepaz.org/

Som lo que sembrem. Iniciativa LegislativaPopular per una Catalunya Lliure de Transgè-nics.http://www.somloquesembrem.org/

The food timeline.Unawebquepresentare-ceptesialiments,totsituant-losenunalíniadeltempsquepermetferunrepàsdelahistòriadelahumanitatapartirdelessevesmenges.http://www.foodtimeline.org

VsF – Justícia Alimentària global. Especi-alitzada pràcticament en informació sobresobiraniaalimentària idreta l’alimentació. In-clou articles publicats en mitjans de comuni-caciód’elaboraciópròpiaiinvestigacions.http://vsf.org.es/soberania-alimentaria

Xarxa Consum Solidari. Especialitzada eninformació sobre comerç just, consum res-ponsable i sobirania alimentària. Web on mésde 100 entitats (botigues, comitès de soli-daritat, cooperatives, etc.) exposen les sevesidees,projectes,campanyes,productes,etc.http://www.xarxaconsum.net/

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.Programa interactiu sobre alimentació saluda-ble.Incloupoemes,jocs,receptesiactivitats.www.xtec.cat

JOcs I expeRIMeNTAcIÓ

AlimentacióGuia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica

Alim

enta

ció

Col.leCCió Guies d’esColes + sostenibles4

Gu

ies

d’e

sCo

les

+ so

sten

ible

s

4

Alimentació · 2019. 3. 15. · 2 Alimentació. Guia informativa i proposta d activitats per...

Documents

Transcript of Alimentació · 2019. 3. 15. · 2 Alimentació. Guia informativa i proposta d activitats per...