9barris 58

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalínianoubarris

linianoubarris.cat · 15-04-2015 · Núm.58 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Reportatge pàg 3

Nou Barris i Ciutat Vella,els districtes on es parla menys el català

Política pàg 10

Carmen Andrés ocuparà elsegon lloc a la llista del PSCque lidera Jaume Collboni

Cultura pàg 10

La festa dels 50 combinatsde circ arriba dissabte al’Ateneu Popular 9 Barris

Urbanisme pàg 14

Acaba la transformacióde l’antiga zona de lesCotxeres de Borbó

Comerç pàg 18

Els botiguers, satisfets ambla diada a la plaça Llucmajor

Esports pàg 20

La Monta guanya l’Europa is’acosta al ‘play-off’ d’ascens

La Trinitat Nova estrena la renovada Casa de l’Aigua

Acollirà un centre d’interpretació de l’aigua i d’educació ambiental però falta construir el nou casal del barri pàg 10

Entrevista a Ada ColauCandidata de BCN En Comú a l’alcaldia

pàgs 12 i 13

“El que està en joc són dos models

de ciutat: el de ladesigualtat o el de la justícia social”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 15 abril 2015línianoubarris.cat

3 | Reportatge 15 abril 2015 línianoubarris.cat

Barcelona és una ciutat bilingüeamb el castellà com a llengua pre-ponderant. Aquesta és la princi-pal conclusió a la qual s’arriba sis’observen les xifres sobre laqüestió.

Un cop d’ull a les darreresEnquestes de Serveis Municipalspermet observar com la llenguahabitual de la ciutat, el castellà,ho és de més de la meitat delsbarcelonins. Segons l’última d’a-questes enquestes, la referent al2014, la llengua de Cervantes ésl’habitual del 55,5% dels barce-lonins, mentre que el català ho ésdel 40,3% dels ciutadans. Aques-ta és una realitat que en els úl-tims anys s’ha mogut al voltant

d’aquestes xifres, tot i que en elsdos últims anys el català ha ex-perimentat un lleuger retrocés.Si des del 2008 al 2012, aquestpercentatge va passar del 39% al43,4%, el 2013 es va reduir al42,7% i l’any passat va ser del40,3%.

INFORME SOBRE ELS GREUGESEn el marc de l’ús de les diferentsllengües que hi ha en un Estat, oen una zona concreta del seu te-rritori, també hi juga un paperimportant l’acció que desenvo-lupen els governs per promourei protegir aquestes llengües.

En aquesta línia, recentmentel Departament de Cultura hapublicat l’informe ‘Greuges con-tra la llengua catalana 2010-2013’,un document que recull els in-compliments de l’Estat envers laCarta europea de les llengües re-

gionals o minoritàries. Segons laDirecció General de Política Lin-güística, l’estudi “constata la vo-luntat de recentralització de com-petències i de refermament delcastellà a Catalunya per part del’Estat”.

El document també assenya-la com a greuges que pateix el ca-talà per part de les autoritats es-panyoles “la nul·la receptivitat del'Estat a les recomanacions delComitè de Ministres del Conselld’Europa i les dificultats d'úsdel català a les institucions eu-ropees”. Finalment, també apun-ta els “obstacles” que l’Estat posaa l’aplicació del CELRoM –unconveni internacional aprovatpel Consell d’Europa i que Es-panya ha firmat– com ara “elProjecte de llei estatal d’educació,promogut pel Ministeri d’Edu-cació, Cultura i Esport”.

El català recula» Després de cinc anys creixent, l’ús del català entre els barcelonins ha caigut en els últims dos

» La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de l’Estat amb la llengua pròpia de Catalunya

Albert RibasBARCELONA

REDACCIÓ4Pel que fa a Nou Ba-rris, la situació del català és la mésdolenta de la ciutat juntamentamb Ciutat Vella, ja que són elsdistrictes on la xifra de ciutadansque tenen el català com a llenguahabitual és més baixa.

Així doncs, la xifra de veïns deNou Barris que fan servir el ca-talà habitualment és quasi 20punts inferior (20,9%) -exacta-ment igual que a Ciutat Vella-que la mitjana dels barcelonins(40,3%), segons l’Enquesta deServeis Municipals de 2014. Res-pecte al 2013 la situació ha em-pitjorat lleugerament, ja que lla-vors el català era la llengua ha-

bitual pel 24,2% dels veïns deldistricte. On també s’ha empit-jorat és en la xifra de gent queparla el català. Mentre que l’any2013 eren el 78% de veïns, el2014 aquesta xifra va baixar finsal 65,2%.

També cal destacar que les xi-fres dels ciutadans de Nou Barrisque escriuen el català va reculardel 2013 al 2014, ja que es va pas-sar d’un 53% a un 40,6%. Fi-nalment, pel que fa a la com-prensió, la tendència també ésnegativa, ja que el 2013 eren el95,9% els sarrianencs que ente-nien el català, mentre que l’anypassat la xifra va passar al 92,2%.

Nou Barris i Ciutat Vella, on es parla menys el català

Només quatre de cada deu barcelonins té el català com a llengua habitual. Foto: Arxiu

Reportatge| 4 15 abril 2015línianoubarris.cat

“El menjar no es llença”. Aques-ta frase que tantes vegades han ditels pares als fills no té aplicació ala vida real. I és que, tal com mos-tren les xifres, el malbaratamentalimentari és un problema greud’abast mundial que Catalunya iBarcelona també pateixen.

Un estudi fet l’any 2011 per laFAO va determinar que cadaany 1300 milions de tones demenjar -un terç de la producciómundial- es perden o malbara-ten. En el cas de Catalunya, ja queper Barcelona en concret no exis-teixen dades, segons un estudi fetel 2011 per l’Agència Catalana deResidus i la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB) es des-

carten 1,18 milions de tones d’a-liments en forma de residus ali-mentaris. Aquesta xifra es re-parteix entre 262.471 tones demalbaratament -un 58% corres-ponen a les llars- i 920.578 tonesde residus alimentaris inevita-bles. Si mirem l’equivalència perpersona, correspondria a 35 qui-los per ciutadà a l’any.

Aquesta xifra, però, només fareferència als residus a les llars,la restauració i l’hostaleria i la dis-tribució al detall. Si aquí s’hiafegeix l’agricultura, la indús-tria de la transformació i la dis-tribució a gran escala, es calcula-només es tracta d’una estimació-que es podria parlar de 750.000tones malbaratades i de 100 qui-los per persona a l’any.

Paco Muñoz, tècnic de l’Ofi-cina de Medi Ambient de la UAB,afirma que “la situació és greu” i

considera que cal prendre me-sures per revertir el problema.Una de les propostes que fa ésapostar “per mesures fiscals quepremiïn o castiguin, sempre fent-se servir amb molt de compte, sies llença més o menys menjar”.Muñoz també creu que és moltimportant “aprofundir en cam-panyes de sensibilització i recu-perar el valor dels aliments a lesescoles”.

Qui precisament realitzaaquestes tasques és la PlataformaAprofitem els Aliments, que elpassat novembre va organitzar elGran Dinar, un àpat gratuït iobert al públic fet amb alimentsreaprofitats que es va fer a laplaça dels Àngels. La presidentade la plataforma, Gaby Susanna,explica que “la gent no és cons-cient del malbaratament d’ali-ments que hi ha”. Tot i això, re-

marca que cada vegada es parlamés del problema i destaca quedesprés del Gran Dinar “ens hantrucat des de Mercabarna i dife-rents entitats amb ganes de tre-ballar plegats”.

XERRADES INFORMATIVESQui juga un paper fonamental enla batalla contra el malbaratamenti en fer arribar menjar a aquellesfamílies que viuen dificultatseconòmiques és el Banc dels Ali-ments. L’entitat lluita contra elmalbaratament i fa durant totl’any una important tasca socialgràcies a la recollida d’alimentsque després reparteix a aquellesfamílies que no tenen garantidauna alimentació adequada.

Un cop a l’any celebra el GranRecapte d’Aliments, que en laseva última edició va recollir mésde quatre milions i mig de quilos

de menjar. Anna González, laseva cap d’Estudis i Assessora-ment, explica que “la meta delBanc dels Aliments hauria deser desaparèixer, però no et pucdir si ho aconseguirem perquèdos de cada deu catalans viuensota el llindar de la pobresa”.

Per conscienciar els ciutadansl’entitat ha dut a terme recent-ment un cicle de xerrades infor-matives sobre el malbaratamentalimentari, els seus orígens i comevitar-lo. La primera va tenir lloca la biblioteca Joan Maragall deSarrià-Sant Gervasi el passat 2 demarç, el dia 12 de març se’n va feruna a la biblioteca Francesc Can-del, al barri de la Marina; el 18 demarç a la biblioteca Fort Pienc; el25 de març a la biblioteca Nou Ba-rris i ahir es va acabar el cicle ambla que es va fer a la biblioteca Po-blenou-Manuel Arranz.

Amb el menjar no s’hi juga» El malbaratament alimentari és un problema de primera magnitud que presenta xifres preocupants

» El Banc dels Aliments inicia una sèrie de xerrades informatives a la ciutat per conscienciar la gent

Albert RibasBARCELONA

Imatges de la primera edició del Gran Dinar celebrat a Ciutat Vella el passat novembre (esquerra) i del Gran Recapte d’Aliments (dreta). Fotos: Aprofitem Els Aliments i Arxiu

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 15 abril 2015 línianoubarris.cat

| 6 15 abril 2015línianoubarris.cat

Actualitat a la xarxa

#Estrella#Canvi #Sorpasso?

@apuente: El concejal de ICV-EUiA QuimMestre tiene como principio no estarnunca con un partido que pueda ganar laselecciones.

@JEFFERSONCATALA: Vista l'enquesta d'El Mundo sobre Barcelona, és fonamentalque la CUP aconsegueixi fer-se un lloc a costa de Colau.

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

Un diari plural Un diari participatiu

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

Opinió

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianoubarris.cat

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars mensuals


@GrassonetBord: No sé si en Toni Cantópot estar dubtant ara entre tornar al teatreo seguir en política, però si acaba fitxant per C's no li caldrà triar.

@Apujolmas: El full de ruta d'UDC amb"consulta acordada" està en sintonia amb l'esperit de Pasqua: demana un miracle!

@encampanya: Gent d'ERC que es mor deganes de fer acudits sobre Toni Cantó peròque pensen en Puigcorbé i opten per plorar molt fort.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El pavelló de la Fira de Cornellà s’om-plia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feiapúblic, després de dos mesos de feina in-terna, les diferents propostes que per-metran que tota la maquinària de l’or-ganització es posi de nou en marxaamb un sol objectiu: que l’independen-tisme guanyi clarament les pròximeseleccions del 27 de setembre.

El passat 4 de març, el plenari del Se-cretariat Nacional de l’ANC va debatrei aprovar, amb un sol vot en contra, elFull de ruta 2015-2016 i la Ponènciamarc complementària. Des de l’endemàmateix, les assemblees territorials i ex-teriors de l’ANC disposen d’ambdós tex-tos per tal de poder debatre’ls i pre-sentar-hi esmenes, si ho creuen conve-nient. Els textos definitius els aprova-rà l’Assemblea General del pròxim 12d’abril.

La proposta de Full de ruta del Se-cretariat Nacional de l’ANC presenta dosgrans eixos de treball a curt termini i quepodríem resumir en: El primer, construirla unitat d’acció imprescindible entre lasocietat civil, les institucions i els par-tits polítics i, segon, orientar adequa-dament el treball per augmentar la in-cidència social de l’ANC, arribant a sec-tors socials escèptics amb la indepen-dència. En aquest sentit prenen especialimportància les accions inscrites en el Plad’Actuació 2015-2016.

L’ANC avisa els partits que podriaanar a les eleccions. Impulsaria una can-didatura de país si els partits no s’avin-guessin a pactar uns punts mínims d’u-nitat d’acció. L’ANC mou fitxa perquèles eleccions del 27 de setembre siguinun autèntic plebiscit per la indepen-dència de Catalunya. La ponència polí-tica aprovada pel secretariat i que hau-rà de ser validada en l’assemblea gene-ral del 12 d’abril, demana als partits quehi hagi unitat d’acció amb la societat ci-vil. I proposa un punt programàticcomú perquè després del 27-S comen-ci el procés cap a la independència. Unprocés que l’ANC preveu que serà de sismesos o d’un any i mig, depenent de sil’estat espanyol s’avé a negociar o no.

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-

finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana,des de l’Assemblea treballarem inten-sament en els tres eixos bàsics del nos-tre Pla d’actuació: Incidència social, in-cidència política i mobilització social.Respecte a l’eix d’incidència social, l’ob-jectiu principal continua sent el mateix:augmentar la majoria social favorable ala independència.

L’ANC vol insistir i remarcar sobreels perquès de la independència. Volemproclamar una nova República catala-na independent que comporti el com-promís de construir un país nou, un paísper a tothom. Volem la independènciaperquè disminueixin els actuals des-equilibris socials. Volem un estat de dret,democràtic i social i això vol dir que cal-drà millorar i ampliar tot allò que faci re-ferència als drets socials: salut, ense-nyament, habitatge, pensions, atur, ser-veis socials…

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana in-dependent, des de l’Assemblea treba-llarem intensament en els tres eixos bà-sics del nostre Pla d’actuació: Incidèn-cia social, incidència política i mobilit-zació social.

Respecte a l’eix d’incidència social,l’objectiu principal continua sent el ma-teix: augmentar la majoria social favo-rable a la independència. Les accions d’a-quest eix buscaran incidir més directa-ment en els diferents àmbits a travésd’un missatge clar de futur, un missat-ge en què es facin ben palesos els valorsde l’ANC: llibertat, democràcia i justíciasocial.

L’ANC insisteix a remarcar elsperquès de la independència. Volem pro-clamar una nova República catalana in-dependent que comporti el compromísde construir un país nou, un país per atothom. Volem la independència perquèdisminueixin els actuals desequilibris so-cials. Volem un estat de dret, democrà-tic i social i això vol dir que caldrà mi-llorar i ampliar tot allò que faci referènciaals drets socials: salut, ensenyament, ha-bitatge, pensions, atur, serveis socials, imolts altres interessos bàsics del país.

4Al peu del canóper Sebastià Barrufet

Vagi per endavant que una tragèdia comla viscuda avui fa una setmana escassatreu qualsevol mena de transcendènciaa si trobem a faltar o no la nostra llen-gua en una placa en terres alpines. Elsque trobem a faltar, i ens manquen deveritat, són les víctimes, que sota capconcepte mereixien viure, i patir, una cir-cumstància tan brutalment sagnantcom injusta i innecessària. I el nostre re-cord ha de ser per elles i pels familiarsi amics que no deuen viure un momentespecialment tendre. Des d’aquí dosmots prou clars: reconeixement i com-prensió.

Deia Baudelaire que la gran virtut deldiable és fer-nos creure de la seva in-existència i l’Aloixa als aclamats Ger-mans Karamazov també ens recordavaque tot podia ser possible en un móndescregut i sense Déu. És clar, i evident,que hom pot no creure i ser un virtuós,de la mateixa manera que certes creen-ces, o formes de comprendre-les, podeninduir-te a comportaments immorals oassassins. No és per aquest article, niaquest articulista, discutir sobre lesraons que portaren al copilot de l’avió afer semblant bestiesa però quan parlemque vivim en una societat creixentmentdeshumanitzada, i desviada d’un conjuntde valors tradicionals i de moral relati-vista, hauríem d’adonar-nos que, sensevoler, ens acostem a la barbàrie i ens allu-nyem de la civilització.

Que la nostra llengua no es trobi enuna placa o en un monument a Françano hauria de sorprendre a ningú. Fran-ça té una llarga i extensa tradició de ne-gació de tot allò que s’allunya del patrójacobí i homogeneïtzador. O millor dit,hauria de sorprendre a tots els qui pre-diquen i es confessen seguidors de l’Es-panya plural i d’un encaix satisfactori deCatalunya a Espanya, i ja no diem a lapròpia França. Al món, o ets un Estat ono ets ningú. Als vuitanta, he escrit mol-tes vegades, una colla de catalanistes –i europeistes- ben intencionats i, tant omés ingenus, creieren que amb el pro-cés d’integració europeu el fet diferen-

cial català, no només seria respectat,sinó, fins i tot, incrementat al nivell com-petencial, jurídic i normatiu. La realitatfou molt més prosaica i decebedora, Ca-talunya va beneficiar-se de formar partde la UE en tant que regió espanyola,però no pas pel fet de ser catalans. El fa-mós, i inútil, Comitè de les Regions maiva arribar a ser la cambra política que an-helaven solvents catalanistes com Pujol,Maragall, i tants d’altres a dreta i es-querra de l’arc polític, i nacions com Ca-talunya eren equiparades a pobles de Lu-xemburg o a regions sense cap mena deconsciència nacional. Qui ho volia veu-re ja se n’adonava llavors però a casanostra una determinada i suposadaprudència, aconsellava fer la vista gros-sa i mantenir un pensament acrític so-bre les nostres relacions amb Europa iel mateix Estat espanyol.

Avui les coses han canviat molt i acasa nostra una part important de la ciu-tadania, en especial els menors de cin-quanta anys que no han viscut amb ri-gor el pes del franquisme, entenen quel’emancipació nacional, o sigui la inde-pendència, és l’únic instrument viable ieficaç per fer tirar el nostre país enda-vant i guanyar-nos el respecte i el reco-neixement exterior que ara, indiscuti-blement, no gaudim ni tenim. Si entreles víctimes de l’avió de German Wingshi hagués un ciutadà andorrà la nostrallengua faria part de la placa en qüestió.Ja sé que una placa amb un idioma o unaltre no serveix per consolar a les vícti-mes però il·lustra, aquest fet, la petite-sa de la nostra terra essent com som, aulls del món, una mera regió espanyo-la que encara no ha fet el pas endavantvers les seves aspiracions nacionals i, perquè no dir-ho, racionals. Que el català,per Andorra, sigui oficial a l’ONU, i nopas a la UE per Catalunya i el conjuntdels Països catalans, expressa que llunyde debilitar-se la globalització continuafent dels estats, petits o grans, l’instru-ment i actor únics en el marc de les re-lacions internacionals. Si volem, podrem,ara ja no valen dilacions.

4Ni rastre de català als Alpsper Marc Gafarot

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

15 abril 2015

Nou Barris| 10

línianoubarris.cat

La remodelació de la Casa del’Aigua ja és una realitat desprésque els veïns de la Trinitat Novala poguessin estrenar el passat21 de març.

Després d’un any d’obres derehabilitació, i de 25 sense havertingut cap ús, aquest conjuntmodernista construït entre elsanys 1915 i 1917 acollirà un cen-tre d’interpretació de l’aigua i d’e-ducació ambiental amb un per-fil museístic i pedagògic. Lesobres, que en un primer momentvan causar una certa polèmicaentre els veïns a causa d’algunesmodificacions que l’Ajuntamentva fer a la façana, han consistita reforçar l’estructura dels edifi-cis, impermeabilitzar les cober-tes dels dipòsits, construir un ves-tíbul de vidre i fusta per unir els

dos edificis i arreglar diferentsdesperfectes. Tot plegat, gràciesa un pressupost de quasi quatremilions d’euros.

FALTA EL CASAL DEL BARRIL’equipament que encara nos’ha construït és l’esperat casaldel barri. Es tracta d’un espai de

quasi mil metres quadrats ques’ubicarà al davant de la Casa del’Aigua però que no començaràa executar-se fins al pròximmandat.

Aquest nou equipament tin-drà una sala polivalent, espaiper fer reunions i tallers i unacafeteria.

Un grup de veïns, durant el dia de la inauguració. Foto: Ajuntament

La Trinitat Nova estrena la renovada Casa de l’Aigua

» Acollirà un centre d’interpretació de l’aigua i d’educació ambiental» Falta per construir l’edifici on hi haurà el nou casal del barri

Carmen Andrés serà lanúmero dos a la llista del PSC

POLÍTICA4La regidora socia-lista Carmen Andrés serà la nú-mero dos de la llista del PSC queencapçala Jaume Collboni per ales pròximes eleccions munici-pals. D’aquesta manera, An-drés passarà de rival de Collbo-ni a les primàries del partit perescollir alcaldable per a la ciutat,on va quedar en la segona posi-ció, a peça important de la can-didatura socialista.

Andrés, regidora des del2007, milita a l’agrupació so-

cialista de Nou Barris, districteque presideix i en el que tambéviu. Amb aquesta decisió, Coll-boni es garanteix la presència dequi millor el pot ajudar a treu-re un gran nombre de vots aldistricte, un dels bastions so-cialistes a la ciutat. En les da-rreres eleccions el PSC va mi-llorar en més de deu punts per-centuals els seus resultats aNou Barris en comparació ambla mitjana obtinguda al con-junt de la ciutat.

CULTURA4L’Ateneu Popular de9 Barris acollirà aquest dissabteuna gran festa per celebrar els 50combinats de circ, un clàssic del’Ateneu i una de les mostres mésrepresentatives del circ català.

Al llarg de les 50 edicionsaquesta mostra ha reunit unagran quantitat d’artistes i s’hi hanpogut presenciar espectacles di-rigits tant per directors profes-sionals com amateurs. Peraquest dissabte està prevista laparticipació de companyies i ar-

tistes veteranes o de recent cre-ació que cobriran moltes de lesdisciplines que abraça el circ:clown, trapezi, perxa xinesa, ver-ticals, mans a mans, malabars,monocicles, corda, música...

La programació de dissabtecomençarà a les sis de la tarda al’escenari Plaça, on es podrancontemplar circ a l’aire lliureamb les actuacions de, entre al-tres, les companyies Zirkonita, ElNegro & El Flaco, La Banda delPassatge o Le Mountor. Una

hora i mitja més tard comença-rà, a l’escenari Carrer, la segonapart del circ a l’aire lliure amb laparticipació, entre altres, de To-más Taboada, Albert Vinyes,Eva Gloria, Lorraine o GermanCoppini.

La recta final de la jornadacomençarà a dos quarts de deudel vespre a la Torre de l’Ateneuamb l’espectacle Dansa Vertical,mentre que a les 10 el Cabaretcombinat de circ 50 clourà la fes-ta de celebració.

RedaccióTRINITAT NOVA

Collboni i Andrés, durant una compareixença recent. Foto: collboni.cat

Torna el circ a l’Ateneu

Transport | Quatre nous autobusos per a les línies 80, 81 i 82 Les línies d’autobús 80, 81 i 82, que donen servei a Torre Baró, han estrenat recentment

quatre vehicles pensats específicament per al tipus de recorregut que cobreixen, on hi ha pendents pronunciats i carrers estrets. Els nous vehicles tenen capacitat per a 16

passatgers asseguts i 35 de drets i disposen d’un sistema per reduir les emissions de gasos.

| 12 15 abril 2015línianoubarris.cat Entrevista

Ada ColauCandidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia

“Nosaltres apostem per una gran obra,la més gran de totes: cohesionar la ciutat”

Darrerament s’ha publicatalguna enquesta que ladóna com a possible ven-

cedora de les eleccions municipalsa la ciutat. Se sent preparada perser alcaldessa?Sí, em sento perfectament prepara-da, sobretot perquè formo part d’unprojecte col·lectiu en el qual s’han im-plicat centenars de persones exper-tes en les diferents matèries i barrisde la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar-celona En Comú és que comptemamb la implicació de moltíssimagent que de forma desinteressada igenerosa s’ha corresponsabilitzatdel projecte. Suposo que això és elque reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?Bé, les enquestes sempre s’hand’agafar amb prudència. Però mésenllà dels resultats concrets quepronostiquen, crec que el més im-portant és que expressen una ten-dència molt clara: els barcelonins ibarcelonines ens visualitzen coml’alternativa al govern de Conver-gència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos mo-dels de ciutat.

Quins?El primer és el de la desigualtat, li-derat actualment per CiU amb el su-port habitual del PP, i que passa perla privatització, per un turisme forade control, per les diferències entrebarris... I l’alternativa és el de la justí-cia social que abandera BarcelonaEn Comú, que aposta per una ciutatmés justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una rendamunicipal complementària.Sí, per assegurar que no hi hagi capveí ni veïna amb una renda inferiora la mitjana de la ciutat, que se situaals 600 euros. Cal deixar clar, però,que no és una renda bàsica, sinó unajut extra que complementaria elsque ja presta actualment l’Ajunta-ment. No estem parlant de repartirxecs, sinó de garantir uns mínimsde subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es fi-nançarà aquesta renda?Creiem que necessitarem uns 25milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es potpermetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura comaquesta?L’Ajuntament té un pressupost anuald’uns 2.500 milions d’euros ambuna capacitat d’inversió d’entre 300i 400 milions. Per tant, si cal ens hopodríem permetre, sí. El que segurque no ens podem permetre ésque a Barcelona hi hagi personesque no tinguin els recursos sufi-cients per poder tenir un habitatge,

per poder menjar o per poder aten-dre les necessitats dels seus fills,perquè som una ciutat amb recur-sos on es mouen molts diners.

Una part important dels qualsprovinents del turisme. Recent-ment s’han fet públiques lesbases per al Pacte Local de Tu-risme. Les comparteix?No comparteixo la forma d’abordaruna problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipi-tada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que ésel que està fent el senyor Trias ambaquest i altres temes. És vergonyósque un mes i mig abans de les elec-cions es vulgui fer veure que s’estanfent les coses que no s’han fet du-rant quatre anys.

Més enllà de les formes, compar-teix el fons, però?Comparteixo que Barcelona té totsels elements per resoldre aquestaproblemàtica en positiu. Evident-ment, el turisme és un gran recursde la ciutat i és una molt bona no-tícia que siguem un centre d’atrac-ció tan important, però el que hemde fer és governar aquest model,democratitzar-lo i posar-lo al serveide la ciutat perquè beneficiï el seuconjunt i no només una part.

Com?Fent que sigui una font d’ingressosjusta que redistribueixi els benefi-cis i que sigui sostenible, perquèara mateix no ho és. I per aconse-guir-ho cal, primer de tot, fer unamoratòria immediata de tots elsallotjaments turístics per fer uncens ben fet i poder saber en quinasituació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors dela ciutat les diferents realitats delsbarris i el camí a seguir en cada und’ells. Perquè no tot s’acaba ambels pisos turístics.

Però sí que són un dels focus mésimportants dels problemes deconvivència veïnal. Quina és lasolució definitiva per a aquestaproblemàtica?Bé, no hi ha una única solució. Hi haalguns barris que no poden supor-tar cap allotjament més, ni legal niil·legal, i altres que potser sí. Cal es-tudiar-ho bé, però, en general, elque hem d’aconseguir és que elshabitatges de la ciutat siguin perviure-hi en lloc de destinar-se ausos turístics. Perquè el problemadels pisos turístics no és només deconvivència i incivisme, sinó quetambé fomenten l’especulació im-mobiliària i l’augment del preu del’habitatge a Barcelona, que a la ve-gada és una de les ciutats líders endesnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos tu-rístics tal com els coneixem avui?Depèn. Barcelona ha de decidirquines són les seves prioritats i peraixò volem analitzar-ho profunda-ment de la mà de tots els actors de

Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez

“No estem parlant de

repartir xecs, sinó de

garantir uns mínims

de subsistència”

13 | 15 abril 2015 línianoubarris.cat

la ciutat un cop feta la moratòriaque li explicava anteriorment. Peròel que tinc clar és que els pisos noes poden destinar il·limitadament aapartaments turístics perquè ales-hores acabarem expulsant els veïnsi veïnes dels barris com ha passat,per exemple, a Venècia, que és unaciutat preciosa però on ja no hi havenecians. I això fa molts anys queho alerten aquí els veïns de CiutatVella, però des de l’Ajuntament nose’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governsanteriors, on hi havia Iniciativa,ara soci seu...Tampoc. I així ho he criticat públi-cament. Però en el que ens cen-trem ara nosaltres és en quinaciutat volem per al futur, no en elpassat. I si Iniciativa creu que cal uncanvi de model i aposta per unacandidatura que ho vol fer possi-ble, amb protagonisme ciutadà ideixant les sigles de banda, ben-vinguda sigui. Tenim molta feina aldavant com per perdre’ns en re-trets del passat.

Canviant de tema, darreramenttambé ha sobrevolat la ciutatl’ombra del jihadisme. AlbertoFernández Díaz (PP) ja ha dema-nat més “exigència” amb els im-migrants... Quina seria la sevapolítica envers aquesta qüestió?S’ha de ser molt curós amb aquesttipus de qüestions, perquè gene-ren molta alarma social. I crec queés imprescindible separar una cosade l’altra. És una barbaritat intentarbarrejar immigració i jihadisme oqualsevol altre tipus de fanatisme.Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Caldedicar-hi tots els esforços a com-batre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també hapromès que, si és alcalde, ender-rocarà Can Vies. Què farà vostè enaquest cas?A Can Vies, el que cal fer és recupe-rar la situació originària d’abans de laintervenció violenta per part del go-vern de Convergència i Unió, que haprovocat el problema actual. Perquèabans no hi havia problema. S’esta-ven fent les obres de cobertura deles vies sense que l’existència de CanVies fos un obstacle. Per tant, cal re-cuperar la situació anterior i repren-dre el diàleg amb Can Vies i tot elbarri, fixant-nos amb casos d’èxitmolt propers com Can Batlló, perpoder resoldre un problema que, in-sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicialque n'ordena l'enderroc...La sentència és conseqüència de lapetició del propi consistori. Tal comel mateix Trias ha reconegut públi-cament, l'enderroc depèn de la vo-luntat de l'Ajuntament, així quesempre som a temps d'aturar la viajudicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciu-tat és el preu del transport pú-blic. Jaume Collboni (PSC)ha tretpit pel descens que ha aconse-guit en el cas de la T-10. Si vostèés alcaldessa, abaixarà les tarifessignificativament?Sí. Creiem que cal, sens dubte, unabaixada significativa dels preus i en-caminar-nos cap a una política tari-faria que ens acosti més a Europa.

Però no només per una qüestió so-cial, sinó perquè això faria molt mésatractiu el transport públic i tot ple-gat acabaria revertint en un aug-ment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més in-gressos. Sembla una paradoxa,tenint en compte, a més, l’impor-tant deute acumulat que té TMB.Doncs no ho és. Perquè una millorpolítica tarifària, amb més abona-ments anuals, per exemple, serviria

per promocionar més el transportpúblic i, finalment, això acabariagenerant molts més ingressos. Simillores el servei i el fas més atrac-tiu, estàs fent una inversió que aca-barà generant un millor retorn delque hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme.Alfred Bosch (ERC) proposa soter-rar les rondes i convertir-les en es-pais d’ús ciutadà. És viable?Ho ha pressupostat? Oi que no?Bé, jo no sé si el senyor Bosch téalgun as a la màniga que no ens haexplicat, però crec que propostesd’aquest tipus només s’haurien defer seriosament i acompanyadesd’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterramentso cobertures d’aquest tipus, és ab-solutament inassumible amb elpressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?Nosaltres apostem per una granobra, la més gran de totes: cohesio-nar la ciutat. La nostra prioritat seràcosir les ferides obertes que la bom-bolla immobiliària ens ha deixat,com les obres de la Sagrera o la L9de metro, per exemple. El que cal ferés solucionar tot això. I si per ara noes pot acabar tot un projecte sencerperquè era desorbitat, com el de laSagrera, doncs almenys fer-hi ac-tuacions quirúrgiques per millorar lavida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?Impulsarem nous equipaments, per-què n’hi ha molts de pendents. Perexemple, en aquest mandat no s’hanfet escoles bressol noves. Se n’han in-augurat cinc però que ja estavenprojectades per l’anterior govern. I,en canvi, sí que s’han prioritzat altresobres que no eren urgents ni im-prescindibles, com ara la reforma dela Diagonal o del Passeig de Gràcia, oaltres actuacions en zones benes-tants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquesteszones ens diuen que durant moltsanys han estat oblidats. Recorden,per exemple des de Sarrià-SantGervasi, que no tenen ni un solhabitatge públic tutelat per a gentgran. No tenen dret a rebre inver-sions, també?Per descomptat, però la qüestió sónles prioritats. El que està clar és queha augmentat un 40% la diferènciaentre el 10% més benestant de lapoblació i el 10% més pobre. Iaquesta diferència, que és una bar-baritat, és clarament territorial: hi habarris molt empobrits i altres on larenda s’ha disparat. Per tant, això ésel que ens ha de marcar les priori-tats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol diratendre totes les necessitats de totsels veïns i veïnes de la ciutat, peròsabent que algunes són més ur-gents que altres. I això és el que noha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polí-tiques més socials que les dels úl-tims 32 anys...El senyor Trias confon la caritatamb una política de drets. Aquestaés la gran diferència entre el seumodel i el que defensem nosaltres.No tinc cap mena de dubte que hadonat molts ajuts. De fet, com méss’han anat apropant les eleccions,més n’ha donat. Però això és unapolítica erràtica. Anar a cop d’ajutno arregla res.

Què caldria fer?Polítiques redistributives i prevenirles situacions d’emergència. El se-nyor Trias s’ha limitat a augmentarels ajuts socials a alguns barris, peròno les inversions. I aquí és on es veula diferència entre la política de dretsi l’assistencialisme. La gent no vol ca-ritat, vol poder-se valdre per ella ma-teixa. I nosaltres, com li deia tot justcomençar, volem fer de Barcelonaun referent mundial de ciutat justa idemocràtica.

Parlant de referents internacio-nals, em pot aclarir la seva posiciórespecte a grans congressos quetenen lloc a la ciutat, com el Mo-bile World Congress?Nosaltres apostem totalment pelMobile World Congress i altresgrans congressos, malgrat que sem’han atribuït posicionaments alrespecte que mai no he defensat.El que sí que he dit és que crec quel’actual Ajuntament no aprofitaprou aquests grans esdeveni-ments i que s’haurien de reorien-tar perquè la ciutat se’n beneficiésmolt més.

En quin sentit?Som la ciutat del Mobile WorldCongress però tenim barris on el50% o fins i tot el 70% de la pobla-ció no té accés a internet, per ex-emple. Per tant, ens sembla quecal aprofitar millor aquest esdeve-niment per generalitzar l’accés ainternet a tots els barris. Hem detenir una política d’aposta real perles noves tecnologies que vagimés enllà dels anuncis televisiussota el títol d’Smart City.

Entrevista

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”

“Els pisos de la

ciutat han de ser per

viure-hi en lloc de

destinar-se a

usos turístics”

“Creiem que cal,

sens dubte, una

baixada significativa

dels preus del

transport públic”


El Centre de Promoció Industrialsubstitueix el Cibernàrium

INDÚSTRIA4El Barcelona Ad-vanced Industry Park (BAIP),l’equipament ubicat al districtedestinat a la dinamització delteixit industrial de la ciutat i elcreixement empresarial i subs-titut del Parc Tecnològic Bar-celona Nord, ha afegit recent-ment a les seves instal·lacions elCentre de Promoció Industrial.

Aquest centre pretén fo-mentar la innovació, donar a co-nèixer l’enginyeria aplicada i lesnoves tècniques de fabricacióavançada i desenvolupar novesempreses. Es tracta del primercentre municipal que ofereix es-

pais de fabricació de prototips,amb impressores 3D i amb untaller amb maquinària per fersèries curtes de producció.

Durant la presentació delCentre de Promoció Industrial,l’alcalde de la ciutat, XavierTrias, va assegurar que l’objec-tiu d’aquest nou espai és crearocupació, ja que “crear empre-ses vol dir crear més llocs detreball, i això vol dir més pro-grés social”. “No hi haurà pro-grés social sense activitat eco-nòmica, i aquest ha de ser elnostre esforç i la nostra dedi-cació”, va afegir Trias.

La transformació de la zona onhi havia les antigues Cotxeres deBorbó, al barri de Vilapicina i laTorre Llobeta, ha arribat al seufinal amb els recents estrenatsJardins de Can Xiringoi.

La construcció d’aquestazona verda de més de 7.000metres quadrats forma part detot el conjunt d’equipaments iserveis construïts on antigamenthi havia les cotxeres. El resultatde les obres és una gran plaça,

entre els carrers de Costa i Cu-xart i l’avinguda de Borbó, ques’afegeix al Centre Integral deSalut Cotxeres, la Biblioteca Vi-lapicina i la Torre Llobeta, el po-liesportiu CEM Cotxeres Borbói el Casal de Gent Gran de la To-rre Llobeta.

En una de les cantonades dela plaça s’hi ha instal·lat un mo-nòlit que recorda la masia deCan Xiringoi, el mas que dónanom als jardins, a petició del veï-nat i de l’Arxiu Històric de Ro-quetes-Nou Barris. En una partdel text s’hi pot llegir que "enaquests terrenys estava ubicadala masia Can Xiringoi, on tretze

generacions de la família Ar-mengol hi van viure entre elsanys 1679 i 1971”.

D’altra banda, l’espai entreels carrers de la Jota, Desfar i Fe-lip II ha estat batejat com a Pla-ça de Can Sitjar.

LA CONSELLERIA, PENDENTDe moment, el projecte que haquedat pendent a la zona és el dela construcció de l’edifici de laconselleria de Benestar Social dela Generalitat, que no té data pre-vista. L’arribada d’aquesta con-selleria al barri suposaria com-pletar el conjunt anomenat Es-pai Cotxeres Borbó.

Els Jardins de Can Xiringoi ocupen part de la zona on hi havia les Cotxeres de Borbó. Foto: Ajuntament

Els jardins de Can Xiringoi acabenla transformació de les cotxeres

RedaccióVILAPICINA I TORRE LLOBETA

Imatge de l’entrada del recinte. Foto: Ajuntament

Nou Barris

15 abril 2015

Ciutat| 16

línianoubarris.cat

El Suprem avala la prohibiciód’anar despullat per la ciutat

SOCIETAT4El Tribunal Su-prem ha avalat l’ordenançamunicipal de l’any 2011 queprohibeix anar despullat per laciutat.

Segons l’alt tribunal, ques’ha hagut de pronunciar des-prés d’un recurs de l’Associacióper a la Defensa del Dret a laNuesa i per la Federació Es-panyola del Naturisme, la pro-hibició no vulnera el principi de

llibertat ideològica, tal com ar-gumentaven els recurrents con-tra una decisió prèvia del Tri-bunal Superior de Justícia deCatalunya.

En canvi, el que sí ha tom-bat el suprem és la part del’ordenança que també prohibiaanar “gairebé nu” o “amb robasimilar al banyador”. El tribu-nal les ha considerat contràriesal principi de legalitat.

Barcelona ja ha començat a re-córrer el camí per optar a con-vertir-se en Ciutat de la Litera-tura dins de la Xarxa de CiutatsCreatives de la Unesco. Abans-d’ahir el Saló de Cent de l’A-juntament va acollir la presen-tació del consell promotor de lacandidatura.

Durant l’acte de presentació,el periodista cultural Oscar Ló-pez, encarregat de conduir la ce-rimònia, va recordar com Bar-celona és “la capital mundial del’edició en dues llengües”, almateix temps que va reivindicarles figures “Mercè Rodoreda,Foix, Marsé, Mendoza i Váz-quez Montalbán". És precisa-ment el pòsit cultural i literari dela ciutat el que ha d’ajudar queBarcelona s’afegeixi a la llistaformada, fins ara, per Edim-burg, Melbourne, Dublín, Praga,Iowa City, Reykjavik, Norwich,

Cracòvia, Heidelberg, Dune-din i Granada.

SUPORT DELS IMPLICATSD’altra banda, el tinent d’alcal-de de Cultura, Jaume Ciurana, vavoler destacar durant la sevacompareixença que la iniciativaté el suport de tots els represen-tants dels sectors dels llibreters,

editors, distribuïdors, lectors iautors. Ciurana va afegir que“volem que Barcelona sigui la ca-pital dels llibres i la literatura”.

Finalment, l’alcalde de la ciu-tat, Xavier Trias, va reivindicarque “Barcelona és una importantcapital editorial, de nivell inter-nacional, en dues llengües, iamb un patrimoni molt ric”.

Foto de família dels assistents a l’acte d’abans-d’ahir. Foto: Ajuntament

Barcelona vol ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO

RedaccióBARCELONA

Anar despullat per la ciutat continuarà estant prohibit. Foto: Arxiu

Política | L’ANC escull la Meridiana per a la mobilització de la Diada L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat aquesta setmana que la mobilització independentista

de la pròxima Diada tindrà com a objectiu omplir la Meridiana. Aquesta avinguda creua els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Segons va explicar la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, a

RAC1, la Meridiana simbolitza algunes de les zones on l’entitat no ha aconseguit fer créixer el seu missatge.

15 abril 2015

| 18

línianoubarris.cat

Comerç

Nou Barris va tornar a viureuna jornada comercial festivaaquest passat dissabte dia 11d’abril, amb la primera ediciód’enguany del cicle de sortides ElComerç de Nou Barris esmou –que consta de tres en to-tal–, que va tenir lloc, com a l’anypassat, a la plaça Llucmajor.

Una cinquantena de boti-gues de diferents sectors vantreure els seus productes al ca-rrer amb una única condició: es-tar associades a qualsevol enti-tat comercial del districte. “Hemde donar més cohesió a la idea decomerç de Nou Barris”, raona enaquest sentit a aquesta publica-ció Maite Fernández, dinamit-zadora de l’Eix Nou Barris, unade les associacions organitzado-res de l’esdeveniment.

El balanç que fa Fernándezde la sortida és “satisfactori”, i as-senyala la “bona assistència”amb què van comptar. Aquestaedició de botigues al carrer vaoferir també actuacions de dan-sa i una activitat oberta a la par-ticipació de tothom, el Provasort, on hom podia llençar undau i rebia, com a premi, vals dedescompte amb el valor en eurosde la quantitat que aconseguísamb la tirada. També hi va haver

espai per a altres entitats i asso-ciacions de Nou Barris.

Aquest acte, que va comptaramb la visita de l’alcalde Trias,forma part d’un cicle de tressortides anuals que organitzenels comerciants de Nou Barris.La pròxima tindrà lloc el 6 dejuny a la plaça Virrei Amat,mentre que la tercera encara nose sap l’emplaçament, tot i quese sap amb seguretat que se ce-lebrarà a l’octubre.

Els botiguers fan un bon balanç de la sortida de dissabte. Foto: Ajuntament

El comerç de Nou Barris torna a omplir la plaça Llucmajor

» Els botiguers del districte, satisfets amb la primera trobada de l’any del cicle de sortides ‘El Comerç de Nou Barris es mou’

Barcelona rep un premi pelseu model de mercats públics

TROBADA4Barcelona va con-vertir-se en la capital mundialdels mercats durant els últimsdies de març. El Congrés Inter-nacional de Mercats Públics,que organitza l’organització es-tatunidenca Project for PublicSpaces (PPS), va servir per en-senyar al món el model de mer-cats barceloní.

Les jornades van cloure ambel lliurament del premi CiutatMercat a Barcelona, un guardó

que reconeix “el model d’utilit-zació dels mercats com a eina dedesenvolupament urbà soste-nible” que en fa la capital cata-lana, segons indica PPS.

La cita va reunir a Barcelo-na prop de 450 assistents de 120ciutats del món, que van acordaruna declaració final en la qual esdestaca que els mercats públics“són espais que ofereixen gransoportunitats per a la transfor-mació de ciutats i regions”.

Els botiguers augmenten les vendes un 3,7% el febrer

BALANÇ4Els bons resultats delcomerç de proximitat català se-gueixen creixent. Segons dadesde l’Índex de Comerç de l’Insti-tut Nacional d’Estadística (INE)publicades fa pocs dies, els bo-tiguers catalans van vendre du-rant el passat febrer un 3,7% mésque en el mateix període del’any passat. A més, aquesta xi-fra representa el sisè mes con-secutiu d’increment de les ven-des del petit comerç.

Aquesta xifra, unida a l’aug-ment de la facturació durant lacampanya nadalenca, auguren

una recuperació del sector. Defet, en l’estudi de l’INE s’indicaque l’increment de les vendes delpetit comerç és superior al de lesgrans cadenes –2,8%– i elscentres comercials –2,5%–.

Per la seva banda, des de laConfederació de Comerç de Ca-talunya (CCC) asseguren queaquestes xifres del mes de febrer“són les millors que s’han regis-trat des de l’inici de la crisi eco-nòmica”. Per altra banda, laCCC destaca que el comerç deproximitat “és l’únic sector queestà generant ocupació”.

Mor Pere Llorens, presidentde la Confederació de ComerçCONDOL4El president de laConfederació de Comerç de Ca-talunya (CCC), Pere Llorens, vamorir el passat 10 d’abril amb90 anys. Llorens també era pre-sident d’honor i fundador delConsell de Gremis de Comerç,Serveis i Turisme de Barcelona,de la Confederació Espanyola deComerç i del Gremi de Detallis-tes de fruites i verdures.

Des de la CCC lamenten eltraspàs del seu president, el

qual asseguren era “un granprofessional”. Llorens va rebrela Creu de Sant Jordi de la Ge-neralitat el 2003 i la Medalla alMèrit en el Comerç, atorgadadarrerament pel Ministeri d’In-dústria.

Llorens va començar la sevacarrera en el món del comerç ala parada de la seva família alMercat del Ninot, i entre 1973 i1979 va ser regidor del Distric-te Sants-Montjuïc.

RedaccióNOU BARRIS

El congrés va destacar el model de mercats de la ciutat. Foto: PPS

Celebració | Punts de llibre per a tots els eixosEn el marc de les accions del programa El Comerç i les escoles, de cara a Sant

Jordi es repartiran un total de 500.000 punts de llibre entre les botigues associades als diferents eixos de la ciutat. Aquests punts han estat elaborats pels escolars que

participen en el programa, i consten de 12 dissenys diferents amb temàtica de Sant Jordi.

15 abril 2015

| 20

línianoubarris.cat

Esports

Un gol del davanter Raúl Rodrí-guez quan faltaven quatre minutsper a l’acabament del partit va sersuficient per donar els tres puntsa la Montañesa en el derbi bar-celoní contra l’Europa (0-1).

Els graciencs van portar la ini-ciativa del joc, mentre que laMonta buscava crear perill alcontraatac. Tot i la manca d’en-cert de cara a porteria, els de Pe-dro Dólera van seguir atacant, i jaa la segona meitat els locals vanreclamar un penal de Rubén so-bre Sergi Pastells.

Malgrat que semblava que elgol local estava més a prop, PedroGarcía va recuperar una pilotadins de l’àrea contrària i va fer unapassada creuada perquè Raúl,que només feia 6 minuts queera sobre la gespa, superés Rafa

Leva. La polèmica, però, nos’havia acabat, ja que els localsvan reclamar una altra pena mà-xima al temps afegit. Desprésd’un córner, el porter Tato i elmigcampista Uri Escabrós vansaltar per evitar una rematada del’Europa, i els jugadors escapulats

van demanar penal per mans.L’àrbitre, però, no va xiular res.

El triomf situa la Monta vui-tena, a 5 punts de la zona de pro-moció d’ascens que marca l’AEPrat, i pròximament afrontaràdos partits consecutius a casa,contra CF Peralada i CF Gavà.

La Monta es va endur els tres punts cap a Nou Barris. Foto: Àngel Garreta / CEE

La Monta guanya al NouSardenya i s’acosta al ‘play-off’

» Els de Toni Escudero són vuitens a cinc punts de la zona d’ascens» Aquest cap de setmana, els groc-i-negres rebran el CF Peralada

El nou ‘skate park’ de la Via Favència, enllestit

ESPORTS URBANS4En una deles seves visites a la ciutat el2013, Paul Rodriguez, quatrecops guanyador de la medallad’or als X-Games, va afirmarque “Barcelona sembla un skatepark enorme, té una arquitectu-ra perfecta”.

El temps sembla donar la raóa Rodríguez, ja que fa unes set-manes es va acabar de remode-lar un espai ja existent a la Via Fa-vència per convertir-lo en el ter-

cer parc urbà de la ciutat. Enaquest recinte, de més de 2.200metres quadrats, s’hi ha construïtuna nova zona patinable poliva-lent, amb bancs, escales i plansinclinats adaptats per a les mo-dalitats que s’hi practiquen.

El de Via Favència és el tercerparc d’aquestes característiquesque hi ha a la ciutat, juntament aldels Jardins Áurea Cuadrado, ales Corts, i el Parc Esportiu Urbàde la Mar Bella, a Sant Martí.

Rècord de participació a la37a Cursa del Corte Inglés

TRADICIÓ4Més de 81.000 atle-tes es van donar cita el passat 12d’abril a la 37a edició de la Cur-sa del Corte Inglés, en una provaque ja s’ha convertit en un clàs-sic del calendari del runningbarceloní. A més, aquesta xifrasignifica un rècord mundial de co-rredors amb xip electrònic, su-perant per gairebé 9.000 el re-gistre anterior, de la marató deHong Kong.

Amateurs i professionals vanrecórrer els 10,7 quilòmetres dela prova, que recorrien bona partde la ciutat, passant pel passeig de

Gràcia, la plaça d’Espanya o lamuntanya de Montjuïc, amb finala la plaça de Catalunya.

El marroquí MohamedBenhmbarka va ser el més ràpiden completar la prova, amb untemps de 33 minuts i 29 segons.El seu compatriota Otmane Btai-mi va ser segon a 15 segons,mentre que el primer català va serel lloretenc Josep Lluís Blanco,que va acabar tercer.

En categoria femenina es vaimposar Hasna Bahom, per da-vant d’Ouaffa Hamani i de laboliviana Janeth Becerra.

El millor cros escolar, al Parc Central de Nou Barris

ATLETISME4Després de la bonaacollida que va tenir el Challen-ge Cros celebrat el passat mes demarç a Ciutat Vella, prop d’unmiler d’atletes es van donar citaal Parc Central de Nou Barris perdisputar la 8a edició del Cros Es-colar del districte.

Des de les 10 del matí fins ala 1 del migdia, les diferents ca-tegories d’aquesta cursa orga-nitzada pel Consell de l’EsportEscolar de Barcelona (CEEB)

van recórrer un circuit intens iexigent que els va posar a prova.

Tots els participants del crosescolar van rebre un obsequiper la seva participació en aca-bar la disputa de les curses.

La següent cita d’aquestamodalitat serà el 6è Cros deSant Andreu. El Parc Llera delRiu Besòs serà l’escenari de ladarrera prova de la temporada,que es disputarà el pròxim diu-menge 17 de maig.

RedaccióNOU BARRIS

Alguns dels usuaris del remodelat parc urbà. Foto: Districte

Participants del 2014. Foto: P. Silvestre

Serveis | L’Oficina de Serveis als Clubs es posa en marxaDurant aquest mes es posarà en marxa l’Oficina de Serveis als Clubs de la ciutat, un

organisme que oferirà assessorament fiscal, comptable o en aspectes com la llengua ola comunicació. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gestionarà l’oficina,

que oferirà els seus serveis amb d’un portal web i d’un local a la Rambla de Catalunya.


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 22 15 abril 2015línianoubarris.cat Agenda

DIVENDRES 24 D’ABRIL19:00 Concert Music Versions 313. La formació

ens ofereix un concert de versions acústiquesde blues i rock filtrades pel seu estil personal./ Centre cívic Can Verdaguer.

DEMÀ DIJOUS 16 D’ABRIL 17:00 Projecció d’un documental que parla so-

bre temes que afecten la gent gran, i una ter-túlia posterior. Activitat per a adults. Accés lliu-re i gratuït. / Biblioteca les Roquetes.

DIMECRES 22 D’ABRIL19:00 En el marc del cicle de trobades i xerra-

des T’interessa, el Grup d’Història Nou BarrisCan Basté organitza una xerrada sobre El Qui-xot del doctor Pi i Molist. / Biblioteca Nou Ba-rris.

FINS AL 2 DE MAIGMatí-Tarda Premi internacional de poesia 2014

Juan Carlos Eguillor. Exposició que mostra elstreballs que es van presentar l’any passat enaquest certament poètic. Organitza l’Associaciód’Escriptors d’Euskadi (AEE). / Centre cívic To-rre Llobeta.

A PARTIR DEL 5 DE MAIGMatí-Tarda Exposició Illustrascifi, una mostra

que permetrà gaudir dels resultats del primerworkshop IllustraSciFi, orrganitzat per Il·lus-traciència, en col·laboració amb el Festival In-ternacional de Sitges de cinema fantàstic. /Centre cívic Can Verdaguer.

DILLUNS 21 D’ABRIL17:30Tallers de descoberta. Es busquen Aliens,

una trobada per aprendre a cerca informacióa la xarxa de manera àgil i autònoma per ajoves de 13 a 17 anys. / Biblioteca les Roquetes.

DIMARTS 28 D’ABRIL18:00 Llibres a escena. Un full en blanc. Una pro-

posta entorn de l’univers literari de MiquelObiols. Activitat adreçada als majos de 4 anys.Accés lliure, aforament limitat. / Bibliotecales Roquetes.

AVUI DIMECRES 15 D’ABRIL Tarda Partit de futbol entre el Canyelles i el Llo-

reda badaloní, corresponent a la 24a jorna-da de competició del grup 2 de Segona ca-talana. / Municipal Canyelles.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

La pallassa Merche Ochoa explicarà lallegenda de Sant Jordi fent riure els par-ticipants en l’activitat. Adreçada a in-fants majors de 4 anys. / BibliotecaZona Nord.

Sac de rondallesLa llegenda de Sant Jordi

Dj. 23 d’abril a les 17:30

AGENDA MENSUAL

Mercedes Sainz i el Grup de Lletres delCentre cívic de Torre Llobeta apropa-ran els participants en aquesta xerra-da a l’univers de l’escriptora que va mo-rir recentment. / Centre cívic TorreLlobeta.

Conferència sobreAna María MatuteDj. 23 d’abril a les 18:00

Un amor de joventut marcat per la li-teratura, una misteriosa desaparició iun retrobament impossible d’imagi-nar, en una pel·lícula del director Ste-phen Daldry. / Centre cívic Torre Llo-beta.

VideofòrumEl lector

Dj. 30 d’abril a les 17:00

Partit de futbol corresponent a la 33ajornada de competició del grup 5 deTercera divisió entre la Montañesa i elCF Peralada. / La Bombonera.

Partit de futbolMonta-PeraladaAvui dc. 15 d’abril

| 24 15 abril 2015línianoubarris.cat Pròxima edició: 12 de maig

9barris 58

Documents

Transcript of 9barris 58