9barris 54

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Reportatge pàgs 8 i 10

La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta

Podem Barcelona pàg 14

Neix a Nou Barris, amb elsuport de l’exfiscal Villarejo, una llista alternativa

línianoubarris16 de desembre de 2014 · Núm.54 · www.linianoubarris.catbarcelona

Comunicació pàg 14

La premsa gratuïta es fa forta als districtesmenys cèntrics

Equipaments pàg 18

L’Ateneu Popular 9 Barrisreobre les seves portesdesprés de la reforma

Cultura pàg 14

Arriba el 19è Circ d’Hivernamb l’espectacle FIRA

Comerç pàg 27

La Fira de Nadal i Reiss’allargarà fins al 5 de gener

Un miler de veïns clamen perun nou pla de rescat social

‘Nou Barris Cabrejada’ es manifesta al centre de la ciutat per la delicada situació que viu el districte pàg 14

pàg 28

Virrei Amat, d’estrenaS’inaugura el remodelat pavelló del barri, pista del SESE

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 16 desembre 2014línianoubarris.cat

3 | En Portada 16 desembre 2014 línianoubarris.cat

Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant el Nadal, el balanç devendes dels botiguers milloraconsiderablement.

Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.

Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura aaquesta publicació que “la situa-ció de l’economia de les famíliesha millorat”, i assenyala que “l’a-tur s’ha reduït una mica, aspec-te que provoca que enguany hihagi més consumidors poten-cials”. A més, des de la CCC pre-veuen que l’ocupació en el sectoraugmenti entre un 2 i un 3%, elque podria significar la creació deprop de 6.000 llocs de treball.

Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire

roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.

IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.

El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.

» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català

F. Javier RodríguezBARCELONA

REDACCIÓ4“Les vendes durantel pont de la Constitució han es-tat millors que les de l’any pas-sat, i això ens crea molt bones ex-pectatives de cara al global de lacampanya de Nadal”, explica aaquesta publicació Vicenç Gasca,president de la Fundació Barce-lona Comerç.

L’optimisme dels botiguersbarcelonins és palpable i, se-gons Gasca, enguany es produi-rà una millora dels resultats deles vendes. “L’augment de lafacturació estarà en una forqui-lla d’entre un 2 i un 4%”, augu-

ra Gasca, que també té esperan-ces en què la campanya nada-lenca 2014-2015 marqui un puntd’inflexió en el panorama deso-lador dels últims anys.

Sobre l’avançament de lesvendes de la temporada, Gascaposa com a exemple la campan-ya de la fundació Avui començael Nadal, on els comerciantsbarcelonins van premiar els seusclients amb vals de descompteper bescanviar a les compresdel mes de desembre. SegonsGasca, l’acollida per part delsclients va ser “molt bona”.

La campanya de Nadal arrenca amb força a la ciutat

El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Mercats BCN

L’hora de la veritat

| 4Opinió16 desembre 2014línianoubarris.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Ser catala no dona ni mes ni me-nys credibilitat a l’hora de donararguments, a favor o en contra,de si Catalunya s’ha d’indepen-ditzar d’Espanya. Escric aixo per-que un tal senyor Marhu-enda –per mes senyes diu que esperiodista–, tot sovint a l’horad’exposar els seus argumentscontra l’independentisme que varepetint com un mantra, primerdeclara a l’audiencia que ell escatala. Un altre es, en Josep Bor-rell, que de tant en tant baixaamb un rai pel riu disfressat dellenyataire i declara que els votshan de ser educats, formats i in-formats i que l’opinio publica ca-talana no esta formada, ni edu-cada sobre que significa laindependencia.

Quina desbarrada, senyor!Aixo nomes s’aplica als ciutadansde Catalunya? Als unionistes es-panyols, no. És que per venturaestan immunitzats de la febre in-dependentista i així ho tenen totclar? Pobrissons catalanets, es-tan abduïts per TV3 i CatalunyaRadio, no tenen remei, estan per-duts, se’ls ha corcat el cervell i noentendran mai el què representaser espanyol. Per que ens hand’insultar? Per que creuen quepensar diferent,es una limitaciode l’enteniment? Alícia Sanchezdiu que enyora aquells temps enquè Franco manava i ella era fe-lic, bona idea! Ens diu: Vull re-cuperar aquella Catalunya de lameva infantesa, on no hi haviatensio. Ostres! Que ho preguntinals morts al camp de la Bota, alsque “queien” per les finestres deles comissaries, als que queda-ven en mans dels germans Creix,Tots tres son catalans, ni que si-gui pel lloc on van naixer.

4Tres beneitsper Jordi Lleal

#TempsDeTorrons#UnAnyDesprés #NoALaViolència

4Convèncerper Josep M. Loste

Estic emprenyat, molt empre-nyat –no pas per raons políti-ques– però de tota manera vol-dria expressar, amb tota la ro-tunditat, el meu enuig –aquestsí clarament polític– perquès’acabi, immediatament, aques-ta polèmica tan eixorca i alho-ra tan cancerígena, segons laqual en Mas pujoleja i en Jun-queras caroteja.

Aquesta polèmica d’en-frontament de curta volada –devol gallinaci– entre CiU i ERC,sobre el sexe dels àngels. No, noi no, conciutadans de Catalunya,en aquests moments no po-dem perdre el temps amb con-trovèrsies estèrils. Ara hem d’a-nar per feina: hem de constru-ir un país que té moltes man-cances vitals. Ara i aquí tenimun problema molt greu, el granproblema de debò: a hores d’a-ra, a casa nostra existeixen,com a mínim, 750.000 indeci-sos, que són més propers alNO que no pas al SI, i cal re-convertir-los de totes totes.

És urgent que la gent del car-rer, el poble català de base, s’im-pliqui i comenci a convèncer in-

decisos, tot fent un tallat; és a dir,a través d’arguments simples,però no simplistes. Cal fer ser-vir arguments del dia a dia so-bre qüestions que neguitegen ala gran majoria de la població ca-talana, la qual cosa es resumeixen la dada empírica bàsica.

Si Catalunya no disposaaviat d’una sobirania plena, restindrà sentit a casa nostra i es-devindrem definitivament, i permolts segles, un país del tercermón. Ha arribat l’hora de con-jugar, d’una forma fefaent, elverb convèncer. No tenim mas-sa temps, però tots tenim l’o-bligació de sumar i no pas res-tar, multiplicar i no pas dividirHem de sortir del pou del pes-simisme i la malastrugança i tor-nar a la velocitat de creuer delsanys 2012 i 2013. L’any 2015 ensho jugarem tot: si som capaçosd’albirar l’autèntica llibertat na-cional –la sobirania plena ambjustícia social i equilibri terri-torial– o bé la defenestració deCatalunya. La situació és críti-ca, o ens posen les piles dedebò o bé “finis Catahaloniae”per sempre.

@viudes74: CiU reclama una llista únicaper a una consulta amb una resposta clara.Ara fa un any en van proposar una ambdues preguntes i tres respostes.

@xlemus: Per erradicar la violència cal ac-tuar al futbol base, a l'amateur i al profes-sional. Una feina titànica, però que si no ésconjunta no serveix.

@MaicaMesseguer: Em desitgen BonNadal amb un viral del Whatsapp ple d'er-rades ortogràfiques i acaba dient-me quesi no el reenvio, rebré una mala notícia!

Me dirijo a usted porque leo ensu entrevista en el periódicoLínia Nou Barris una declara-ción donde dice que el señor Xa-vier Trias no visita nuestro bar-rio. Le comunico que cuandoconsiguió la alcaldía nos visitó,y yo y algunas personas másparlamentamos con él. Sí que escierto que algunas cosas no es-tán del todo bien, pero pense-mos un poco... No estoy deacuerdo con lo que el señorTrias hace con respecto a algu-nas cosas como el tema de los ci-clistas –porque las bicis pasanpor donde quieren sin con-trol–, y tampoco piensa en laspersonas que no pueden subiral autobús, pues los asientos sonmuy altos. ¿De dónde son estostransportes tan incómodos?

Yo vivo en una finca cerca dela plaza Virrei Amat y esta bar-riada, que era como una Suizaen pequeño, la han destruido.No es cómoda, y recuerdo cómoen el 72 salimos deprisa y cor-

riendo a las 2 de la mañana por-que una finca situada en la ca-lle Pi i Molist se partía en dos.Dijeron que el problema era dela construcció del metro, y es-tuvimos un año y medio fuerade nuestra casa con todos losgastos pagados. Hoy, en el 2014,sigue partida en dos, las baldo-sas partidas y las puertas de sa-lida de la casa separadas. En fin,es demasiado largo de contar.

Lo peor es que hoy dan po-der a las administraciones paraque hagan lo que quieran y sincontrol.

Termino preguntando al se-ñor Jaume Collboni qué es loque hará, pues me parece que sialcanza la alcaldía tendrá queseguir con lo que deje el señorXavier Trias. El único alcaldeque yo recuerdo que se pre-ocupó y muchísimo fue PasqualMaragall, pues a los jubiladosles concedió transporte públicogratuito durant sus años demandato.

por Josefina Tapias Muliterno

4Carta al señor Jaume Collboni

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianoubarris.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.6766-2010

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 16 desembre 2014 línianoubarris.cat

| 6Opinió16 desembre 2014línianoubarris.cat

@ramirp: Els partits unionistes que diuenque la majoria de catalans no van votarSÍ+SÍ no tenen pebrots d’organitzar unaconsulta i comptar els que votin NO.

@irenelagriega: No, si aún se erradicarála violencia en los campos de fútbol antesque la violencia de género... Tiene valor lacosa.

@ramon_valenti: Desitjar Bon Nadal a unapersona que es passarà fins al dia 7 de generembolicant regals en una botiga és unamolt bona idea.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Un cop el president Mas i Oriol Jun-queras han fet públiques les seves vi-sions de com hem d’arribar a la inde-pendència, i un cop hem vist que hi hapunts de discrepància, però també deproximitat, vull aportar el que crec potser la solució de consens. A grans trets,el president defensa que cal fer un re-ferèndum per a la independència, icom que l’Estat espanyol no el permet,només resta una possibilitat via elec-cions plebiscitàries. Perquè aquesteseleccions siguin plebiscitàries, el seu re-sultat ha de ser clar i incontrovertit a ullsdels observadors internacionals, elsquals necessitem per a poder legitimarla nostra causa.

Catalunya necessita el reconeixe-ment internacional i el vehicle per ar-ribar-hi és amb una candidatura trans-versal de país que superi la dinàmicaconvencional de partits. Un cop el mónsap quines són les nostres intencions, elpresident diu que hem de convidar elgovern espanyol a negociar els termesde la independència. Sap que el món ensmira i Catalunya no pot aparèixer comqui es nega a negociar. Alhora, el governde Catalunya implementarà el LlibreBlanc per a la Transició Nacional ela-borat pel Consell Assessor i impulsaràun sistema participatiu per a l’elabora-ció de la Constitució de Catalunya.

Aquest procés de negociació, crea-ció de les estructures d’estat i dissenyconstitucional durarà 18 mesos, a par-tir dels quals es convocaran unes elec-cions constituents on l’accent ideològicserà establert pels diferents partits perseparat, i es proclamarà l’estat català viareferèndum. En el cas d’Oriol Junque-ras, la seva proposta defensa unes elec-cions convencionals, on cada partitconcorre en solitari defensant el seu po-sicionament ideològic, sota un paraigües

que agrupi els partidaris de la inde-pendència, i que acabin formant un go-vern de concentració.

Aquest govern ha d’actuar com a es-tat independent des del primer moment,sense requerir la negociació amb l’Es-tat espanyol, i impulsar les lleis i refor-mes necessàries que permetin construirles estructures d’un estat independent.Finalment, s’engegarà un procés cons-tituent que serà ratificat en un refe-rèndum posterior. Com podem obser-var, les dues opcions són clarament co-incidents en el seu objectiu final, la in-dependència.

Cal doncs evitar que les discrepàn-cies pel procediment limitin o impos-sibilitin l’objectiu final. Si no hi haacord en què significa unes eleccionsplebiscitàries, podríem considerar queel menys interpretable són unes elec-cions convencionals amb un govern deconcentració.

Si això és així, podem considerar quel’acció d’aquest govern seria, a la vistadels discursos defensats pel president iper Junqueras, la creació de les estruc-tures d’estat, el disseny de la Constitu-ció i la seva futura ratificació via refe-rèndum. Per tant, crec que la fórmulaper arribar-hi és, com sempre, la méssenzilla i fàcil: Proposo la formaciód’un govern de concentració amb l’ac-tual Parlament, que en el que resta delegislatura implementi el Llibre Blancper a la Transició Nacional i dissenyi lafutura Constitució de Catalunya. Un copesgotat l’actual mandat –si fa no fa els18 mesos proposats pel president Mas–,sotmetre l’aprovació de la Constitucióper part del poble de Catalunya via re-ferèndum, alhora que es vota el primerparlament d’una Catalunya indepen-dent, el recorregut polític més impor-tant dels darrers 300 anys.

4Mas i Junqueras: la solucióper Toni Florido

Lo grifonet és la llavor del fruit, la qualesdevé la mostra de l’olivera. Es con-verteix en un fonament que ha de fruc-tificar mitjançant la combinació de tre-ball, constància, laboriositat, motivació,dedicació i talent, entre tantes altres qua-litats. Òmnium Cultural de les Terres del’Ebre va decidir instaurar el premi LoGrifonet l’any 2011 justament per tal dedonar un reconeixement adequat a di-verses personalitats de les comarquescentrals dels Països Catalans que haginexcel·lit en algun àmbit de la societat,malgrat que no hagin estat altament re-conegudes de manera institucional.

El lingüista tortosí Joan Beltran, elmúsic ampostí Octavi Ruiz i l’escriptorulldeconenc Manel Ollé han estat els tresguardonats en les primeres edicions. Estracta de tres mestres en la seva àrea delconeixement, que han deixat llargapetjada al seu pas, car són admirats atord i a dret. En l’edició d’enguany2014 la guardonada és la infermera iprofessora universitària Lola Santaca-talina i Ubiedo.

Natural de Godella (València), re-sideix a Roquetes des dels anys 1970.Vaig conèixer Lola en època adoles-cent, ja fa més de tres dècades, durantla qual vaig anar adquirint una altaefervescència ideològica. Lola parlavaamb l’accent propi de l’horta valen-ciana, amb claredat i sense embuts. Te-nia uns ideals ferms que em van ser-vir d’autèntic mestratge en el camí a se-guir en la meva activitat pública. El seutret distintiu era l’èmfasi que posava enla dignificació de la dona, de la igual-tat real socialment. Obrerista i femi-nista, tenia molt clar que el futur delsPaïsos Catalans passava exclusiva-ment per la independència, per l’esta-bliment d’un nou estat d’Europa queens permetés crear unes estructuresnoves i molt més justes, adaptades a larealitat catalana actual.

Lola és una grifonet evident, l’espillde l’eslògan d’Òmnium: “llengua, cultura

i país”. Fidel a la terra i a la llengua nos-trada, ha fet de l’àmbit professional i delsideals l’essència de la seva vida. Ha ex-cel·lit en la seva professió i en els estu-dis sobre tot allò relacionat amb la sa-lut, amb tot un seguit de màsters que lihan permès accedir a ensenyaments es-pecífics d’alt nivell. Com a professionalde la salut, ha estat vinculada a l’hospi-tal de Tortosa, a l’escola d’infermeriaVerge de la Cinta i a la Universitat Ro-vira i Virgili en l’actualitat on imparteixassignatures com l’antropologia.

Va ocupar el càrrec de Delegada del’Institut Català de la dona de la Gene-ralitat a les Terres de l’Ebre durant di-versos períodes dels dos governs tri-partits a principis d’aquest segle. Ambel seu ull crític, observa amb tristesa coms’ha anat destruint bona part de la sevatasca a favor de la igualtat de la dona pro-gressivament. De fet, anat fent un o méspassos enrere pel que respecta a un bonnombre d’avenços socials és força ha-bitual depenent del tarannà del governdel moment en qüestió, malaurada-ment. Sense fer esment de l’esperit de re-bel·lia, espill d’inconformisme, no esta-ríem parlant de la Lola, la nostra grifo-net amb tot mereixement.

És una pionera de l’independentis-me durant l’anomenada Transició, du-rant la qual es van perdre massa llençolsa cada bugada i es va passar fulla davantde tants crims. Cal retre homenatge a lespersones com ella que van mantenir altala flama de l’ideari independentista enmoments en què la política catalana ma-joritària anava per altres viaranys, de re-núncia rere renúncia, d’agenollamentrere agenollament. L’eclosió del movi-ment independentista durant aquestsegle XXI deu molt a la feina realitzadaprecisament per aquests pioners inde-pendentistes un cop van passar a millorvida “les llargues vacances del silenci”,Joan Cid i Mulet dixit (Jesús 1907-Ciutat De Mèxic 1982), el 20 de no-vembre de 1975. Per molts anys, Lola!

4Òmnium premia Santacatalinaper Emigdi Subirats

| 8 16 desembre 2014línianoubarris.cat

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis sobre el potencial econòmici la viabilitat d’una Catalunya independent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

4CONTINUA A LA PÀGINA 10

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuBARCELONA

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge


Un país mobilitzat

L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasBARCELONA

1 2

3

4

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

16 desembre 2014

Nou Barris| 14

línianoubarris.cat

El malestar de molts veïns deNou Barris no para de créixer.És el districte més pobre de laciutat i la situació “d’emergèn-cia social per la qual estan pas-sant molts veïns i veïnes”, segonsdenuncia la plataforma ‘NouBarris Cabrejada’, no remet. Perdenunciar aquesta realitat, mésd’un miler de veïns van mani-festar-se pel centre de la ciutatel passat 11 de desembre.

Sota el lemaNo és pobresa,és injustícia, ‘Nou Barris cabre-jada’, formada per un centenard’entitats del districte, va exigira l’Ajuntament “un replanteja-ment de les polítiques socials”que provoqui que es vagi mésenllà de la “caritat”. La marxa varecórrer la Vila Laietana fins a laplaça Sant Jaume, on una por-

taveu de la plataforma va llegir,just al davant de l’Ajuntament,un manifest on exigia “un gir so-cial en els pressupostos i en lespolítiques públiques” i denun-ciava que al districte “s’ha ins-tal·lat la pobresa de manera es-tructural”. Prèviament, els in-tegrants de la protesta, moltsd’ells amb torxes a la mà, vancridar consignes com “Què pas-sa? Què passa? Que no tenimcasa!”, “Això és una dictadura i

ho sabeu!” o “Trias, escolta,Nou Barris està en lluita”.

Per reafirmar la seva denún-cia, ‘Nou Barris Cabrejada’ hapreparat un document, que vaentregar a l’Ajuntament i a la Ge-neralitat, on es recorda que és eldistricte que acumula el 80% deles queixes que arriben al Síndicde Greuges i és el més castigatpels desnonaments. Precisa-ment, l’endemà de la manifes-tació, n’hi havia previstos 10.

Una imatge de la manifestació. Foto: Twitter (@9bCabrejada)

Un miler de veïns es manifestenper exigir un pla de rescat social

» ‘Nou Barris Cabrejada’, sota el lema No és pobresa, és injustícia,denuncia a la plaça Sant Jaume la delicada situació que viu el districte

La premsa gratuïta es fa fortaals districtes menys cèntrics

COMUNICACIÓ4L’Enquesta deServeis Municipals 2014 indicaque, dels barcelonins que llegei-xen premsa diàriament (un49,9%), el 20% consumeix pe-riòdics gratuïts. Es tracta d’unsector que majoritàriament esreparteixen 20 Minutos i la xar-xa Línia Barcelonaamb les sevesdeu edicions, i que té més força endistrictes menys cèntrics comNou Barris, Sant Martí o Horta-Guinardó. Tenint en compte lacaiguda sostinguda en la difusió de20 Minutos, i que aquest té pocspunts de distribució en els barris

més perifèrics, l’alta acceptació deles publicacions gratuïtes en de-terminades zones de la ciutat espodria atribuir a l’increment en ladifusió de la xarxa Línia.

El districte on millor funcio-na la premsa gratuïta és Nou Ba-rris, consumida per un 38% delsenquestats, només superada perEl Periódico (39,5%) i situant-seper sobre de La Vanguardia(36,6%). A Sant Martí i Horta-Guinardó, els lectors de premsagratuïta suposen el 24,5%; a Ciu-tat Vella, el 22,3%, i a Sants-Montjuïc, el 22,2%.

Neix a Nou Barris una llistaalternativa dins de Podem

POLÍTICA4El pròxim 30 de des-embre acabarà el procés queestà en marxa per escollir qui li-derarà el Consell Ciutada de Po-dem a la ciutat. Segons informaEconomía Digital, la candidatu-ra oficialista, ‘Clar que Podem’,té una llista rival sorgida de NouBarris. És ‘Podem per la dignitat’,que encapçala Montse Cutan-do –una activista social de llar-ga trajectòria– i que comptaamb el suport de l’exfiscal CarlosJiménez Villarejo, que va resul-tar escollit eurodiputat –tot ique va cedir la seva posició–

per la formació en les eleccionsal Parlament Europeu del passatmes de maig.

En declaracions a Econo-mía Digital, el mateix Villarejoexplica que dóna suport a la can-didatura de Cutando “perquè escorrespon amb els objectius ra-dicalment democràtics de Po-dem, sobretot en la lluita peruns ciutadans més lliures i mésiguals”. A ‘Podem per la Digni-tat’ també hi ha el politòleg En-ric Martínez, que va ser candi-dat a la secretaria general delpartit a escala estatal.

Arriba la 19a edició del Circd’Hivern amb la proposta FIRACULTURA4Dissabte passat vaarrencar la 19a edició del Circd’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris, que enguany arriba ambla proposta FIRA (Fenòmens In-versemblants Rescatats de l’A-nonimat).

L’espectacle, que es podràveure fins a l’11 de gener, posal’accent en l’acrobàcia, les llumsi les ombres i mostra tot un se-guit de meravelles que sorgeixendel que és quotidià i que acaben

transformant-se en poesia. Alcapdavant d’aquesta produccióhi ha el Col·lectiu Tierra, formatper artistes de circ i músics ambexperiència i dirigit per JordiAspa. Aquest grup d’artistes ex-pliquen com s’han inspirat enl’ambient de l’origen del circ, lesfires nòmades i els seus “mons-tres”: la dona barbuda, el ge-gant… Tot plegat, combinat ambelements del circ més actual icontemporani.

RedaccióNOU BARRIS

Memòria | La biografia de Josep Martín, a punt de publicar-seLa biografia de l’escultor de Nou Barris Josep Martín, escrita per Ricard Fernández, ja està

acabada i està a punt de publicar-se. L’obra, fruit de mesos de reunions entre l’artista i l’escriptor, portarà com a títol Josep Martín Moreno, el oficio reintegrado al arte, i

tractarà sobre la vida d’aquest artesà del soldador i sobre la història recent del districte.


Major de Sarrià, 105 · Tel:+34 932 800 393 · [email protected]

Pasear por Sarrià es siempreagradable, y se está convir-tiendo en un lugar de propu-estas gatronómicas cada vezmás interesantes. SubiendoMajor de Sarria, por encimade la Plaça de l’Esglesia, en elnúmero 105, un emblemá-tico edificio con pasado ypresente en la historia deSarrià, anteriormente sedede Valentí, abre sus puertascon un provocador nombre:La Consentida, para propo-nerte disfrutar experienciasorganolépticas más allá de lopuramente gastronómico.

Motivados por las ganasde fusionar sabores mediter-ráneos y matices exóticos dela cocina japonesa, en unmismo espacio, en unamisma mesa, estos dos cata-lanes emprenden su primeraexperiencia en sector gastro-nómico, Tildo Muxart y José

Luis Marin, llegados de sec-tores tan diferentes como lamoda y el inmobiliario, res-pectivamente.

Un ambiente diseñadopor Tildo Muxart ha conse-guido mezclar conceptos, nosolo en la cocina, sino entodos los elementos y mate-riales escogidos.

La Consentida sugieredesde la renovación de lasbravas, tapas mediterráneasy platillos hasta platos máselaborados como rabo debuey a la cordobesa, cevi chesy una exquisita propuesta ja-ponesa con matices muycreativos.

Un consejo, no dejes deprobar Uramaki afrodisíacoLa Consentida, el Cremosode patata con foie y huevo ydéjate seducir por una cartade cocktails clásicos y creati-vos... date el antojo!

La Consentida abre sus puertas con propuestasdivertidas y atrevidas, como su nombre...

Nou Barris| 18 16 desembre 2014línianoubarris.cat

L’Ateneu Popular 9 Barris és und’aquells edificis on la història deldistricte s’hi plasmava i s’hi plas-ma en molts dels seus racons.L’antiga façana, que testimonia-va l’antic aspecte llibertari d’a-quest ateneu, ha deixat pas a unedifici que ara ha reobert les se-ves portes després que l’Ajunta-ment hagi invertit un total de 2,8milions d’euros en la seva refor-ma i ampliació.

L’espai, situat al carrer dePortlligat 1-31, al barri de Trini-tat Nova, continua conservant,tot i els canvis, la seva essència i,amb els seus 2.655 metres qua-drats de superfície construïda, ésun dels espais del districte mésestimats i utilitzats pels veïns. Laregidora del Districte, Irma Rog-noni, ha explicat que “ambaquesta inversió de 2,8 milionsd’euros hem posat al dia l’AteneuPopular 9 Barris, un dels equi-paments culturals de referència

del districte”, i ha remarcat ques’ha pogut “ampliar l’espai, adap-tar-lo a la normativa existent ifer-lo més accessible”.

Les obres han permès dotarl’edifici de més espai per al des-envolupament de les seves acti-vitats, actualitzar les instal·la-cions i donar-li una nova imatge.La reforma ha afectat la totalitat

de l’edifici existent, mentre quel’ampliació ha suposat canvis enla seva coberta. Les obres, quehan permès posar al dia unes ins-tal·lacions obsoletes, han aprofi-tat al màxim l’estructura originalde l’edifici tant pel que fa a la sevafuncionalitat i distribució com al’aspecte més constructiu i devalor històric. Amb el projecte dereforma s’ha volgut donar valor

als elements més característics del’edifici, com són el volum de lagran nau central, que es manté is’emfatitza amb la gran sala-gim-nàs; el porxo exterior de l’es-tructura existent, que s’incorpo-ra al volum interior per permetrel’ampliació de l’edifici i es rein-terpreta com un nou element i, fi-nalment, s’ha canviat la façana,que ara és de vidre i metall.

Les obres s’han dut a termeen dues fases. La primera vaconsistir en la rehabilitació inte-gral de l’administració, el gimnàs,el bar-restaurant i el local. Tam-bé es van incorporar els porxos al’espai interior, es va tancar l’es-pai exterior cobert entre el bar il’administració per crear un granhall principal d’accés i es va feruna sortida esglaonada a la zonaarbrada. La segona fase ha servitper construir una zona de serveiamb accés des del vestíbul i perampliar la sala de control. Tam-bé s’han reformat les instal·la-cions per complir amb la nor-mativa existent, s’han reformatels camerinos i s’ha construït unvestuari adaptat al nivell -1.

Reformat i ampliat» L’Ateneu Popular 9 Barris reobre les seves portes després d’una reforma per guanyar espai

» L’Ajuntament ha invertit 2,8 milions d’euros en uns canvis que han afectat tot l’edifici

EQUIPAMENTS4 L’Ateneu Po-pular 9 Barris va néixer l’any1977 gràcies a la lluita dels veïns,que van convertir una fàbricad’asfalt en el centre cultural queés actualment.

L’Ateneu, gestionat per l’as-sociació Bidó de Nou Barris, ésun referent en el terreny delsequipaments culturals gràcies alseu projecte social a través de lacultura, la promoció del circ (ala pàgina 14 podeu trobar in-formació sobre la 19a edició delCirc d’Hivern) i les arts parate-atrals. L’Ateneu disposa d’unteatre construït per donar ca-buda a qualsevol representa-ció. També desenvolupa unatasca en el terreny sociocultural,que busca fomentar el compro-mís social i solidari entre els ciu-tadans i el seu esperit crític. Hofa a través d’estimular la parti-cipació i la dinamització de la co-operació entre les entitats.

Un referent al districte

L’Ateneu Popular 9 Barris s’ha posat al dia. Fotos: Ajuntament

S’han posat al diaunes instal·lacions

obsoletes

RedaccióNOU BARRIS

16 desembre 2014

Ciutat| 20

línianoubarris.cat

El metro celebra 90 anys ambun acte i un viatge històric

COMEMMORACIÓ4El metro dela ciutat ha celebrat recentmentel seu 90è aniversari amb unacte institucional al Gran Teatredel Liceu.

Durant l’acte es va presentarel llibre ‘90 anys del metro deBarcelona. 1924-2014’, que con-té una síntesi històrica i abun-dant material gràfic procedentdels fons de la Fundació TMB ide l’Arxiu Fotogràfic de Barce-lona. Després d’un sopar-còctel,

els participants van poder re-viure l’experiència dels primersviatgers del metro fent un tra-jecte amb el tren històric formatpels cotxes M1-M6-M8, que erenpart del parc mòbil del Gran Me-tro el 30 de desembre del 1924,quan es va inaugurar la línia en-tre Catalunya i Lesseps.

L’acte va comptar amb l’as-sistència del president de la Ge-neralitat, Artur Mas, i l’alcaldede la ciutat, Xavier Trias.

L’alcalde de la ciutat, XavierTrias, i l’alcaldable del PSC, Jau-me Collboni, han pactat recent-ment dues mesures que han deservir perquè els socialistes s’abs-tinguin en la votació dels pres-supostos que tindrà lloc el pròxim19 de desembre per tal queaquests puguin tirar endavant.

Després que la setmana pas-sada el líder d’UpB, Jordi Porta-bella, anunciés que la coalició quelidera s’abstindrà en la votació,ara l’abstenció socialista ja espot donar per feta després queTrias i Collboni hagin acordat enels darrers dies una rebaixa de laT-10 i una renda infantil de 100euros al mes per a les famíliesmés necessitades.

Pel que fa a la primera me-sura, aquesta servirà perquè elbitllet més utilitzat per a la ciu-tadania passi de 10,30 euros a9,95 euros. Aquest descens del

preu suposa una rebaixa del3,4%. En el pacte, els líders deCiU i PSC també hi van incloureuna ampliació en les condicionsd’ús de la Targeta Rosa i l’am-pliació del servei d’autobús.

Pel que fa al segon pacte,Collboni va anunciar fa uns diesun pla de rescat social valorat en20 milions d’euros. El pla inclou

una renda infantil garantida de100 euros mensuals per a les fa-mílies de la ciutat que estiguin enel llindar de la pobresa –amb unpressupost de 9,2 milions–. Tam-bé inclourà una partida de 8,3 mi-lions per fomentar l’ocupació i, fi-nalment, l’augment dels recursosmunicipals destinats a combatrela pobresa energètica.

A partir de l’any que ve viatjar amb la T-10 serà més barat. Foto: Arxiu

Collboni i Trias pacten una rendamínima infantil i rebaixar la T-10

RedaccióBARCELONA

El primer comboi del metro que es va utilitzar fa 90 anys. Foto: TMB

Política | Podemos aposta per confluir amb GuanyemEl cercle de Podemos a la ciutat apostarà per confluir amb Guanyem de

cara a les pròximes eleccions municipals del maig de l’any que ve. La decisió es confirmarà el pròxim mes de gener en una votació que es farà un cop s’hagi

constituït formalment el Consell Ciutadà Municipal de Podemos de la ciutat.

16 desembre 2014

Ciutat| 22

línianoubarris.cat

Els accidents de moto han patiten els darrers temps un augmentimportant a la ciutat. Si l’anypassat, entre els mesos de generi octubre hi va haver 9 víctimesmortals, enguany la xifra hacrescut fins a 15. Ara, l’Ajunta-ment ha decidit actuar i ha po-sat en marxa un pla de segure-tat viable per frenar aquestatendència.

El passat 14 d’octubre es vacelebrar una reunió entre l’A-juntament i els grups de Segu-retat Viària i de la Moto delPacte per la Mobilitat, on es vaelaborar un primer document ies va posar en comú la proble-màtica. D’allà n’ha sortit un plade 17 mesures per reduir la si-nistralitat de motos i ciclomotorsamb quatre punts que l’articu-len: la sensibilització i la pre-venció, una modificació nor-

mativa, la correcció de les pau-tes de comportament i l’anàliside la informació.

Pel que fa als canvis norma-tius, el consistori vol demanar ala Direcció General de Trànsit lamodificació del reglament ge-

neral de conductors, que permetconduir motos de fins a 125centímetres cúbics amb els car-nets tipus B (els de vehicles dequatre rodes). Aquesta mesurava ser aprovada fa una dècadapel govern espanyol i ha estat undels causants de l’augment devíctimes mortals, ja que segons

dades de l’Ajuntament, el 45%dels conductors morts en acci-dent de moto tenia el permís B.

CANVIAR HÀBITSUn dels grans canvis que vol im-pulsar aquest pla de seguretat ésen els hàbits del motorista. Eldocument insisteix, a través decinc punts, en la necessitat decanviar hàbits “inadequats”. I ésque, segons l’Ajuntament, en-guany els accidents amb vícti-mes han augmentat un 7,1%,amb quasi un 30% a causa dedesobeir un semàfor i quasi un15% per la manca d’atenció en laconducció.

Tot això implica que a partird’ara la Guàrdia Urbana posaràuna atenció especial en les in-fraccions que facin els motoris-tes, com la conducció fent esses,els girs inadequats o arrencarquan el semàfor encara està envermell. També s’augmentaranel nombre de radars, els controlsd'alcoholèmia i drogues i elscontrols de velocitat i d'ITV.

Que anar en moto no sigui un perill» Davant l’increment d’accidents d’aquests vehicles, l’Ajuntament posa en marxa un pla de seguretat» Es recullen 17 mesures, que van des d’augmentar la sensibilització fins a demanar un canvi normatiu

RedaccióBARCELONA

MOBILITAT4Barcelona és laciutat europea amb més motosper habitant, ja que actualmentté al voltant de 277.000 vehiclesde dues rodes a motor, el que su-posa un 30% del parc total d’au-tomòbils de la ciutat.

Segons la darrera enquesta demobilitat feta en dia feiner, entreels usuaris de la moto hi ha unperfil majoritari d’homes, d’en-

tre 30 i 64 anys, que bàsica-ment utilitzen aquest vehicle peranar a treballar i fan uns trajec-tes de 13 minuts de mitjana.

Les víctimes dels accidents demoto representen el 60% deltotal de lesions en accidents. Toti que els de ciclomotor han min-vat, els de motocicleta han aug-mentat. La majoria de víctimestenen entre 26 i 56 anys.

La ciutat amb més motos

Enguany les víctimes mortals

han crescut respecte a l’any

passat

Les motos són un mitjà de transport molt utilitzat pels barcelonins. Fotos: Arxiu

Anàlisi | Estudiar els llocs dels accidentsEl pla de seguretat viària inclou mesures per millorar la informació i

l’anàlisi de l’accidentalitat i poder actuar sobre el lloc de l’accident i lainfraestructura viària. Per aconseguir-ho es faran estudis analítics dels

trams on hi ha els accidents i es prendran mesures per millorar-los.

27 |

16 desembre 2014

Comerçlínianoubarris.cat

“De moment la gent està respo-nent, enguany tenim molt bonessensacions”, assegura a aques-ta publicació Maite Fernández,dinamitzadora de l’Eix Nou Ba-rris, l’associació que organitza laFira de Nadal i Reis d’enguany.Aquesta mostra ocupa, des delpassat dia 2 i fins al pròxim 5 degener, la marquesina de la ViaJúlia amb tot un seguit de boti-gues que venen tant objectes na-dalencs, artesans o regals.

La fira comptarà també ambactivitats de dinamització comatraccions infantils –inflables iun trenet– i la presència delPare Noel –fins al 24 de desem-bre– i del Rei Melcior, que pas-sejarà pel districte del 27 dedesembre al 4 de gener.

“Quan arriba el cap de set-

mana, notem que l’afluència depersones a la fira augmenta”, ex-plica Fernández, que augurauna gran presència de clients decara a la setmana que ve, quanels infants acabin l’escola.

A més dels típics objectes na-dalencs i de pessebres, la firaofereix dolços, bijuteria i objec-tes artesans fets a mida a la

mateixa fira. Com a novetatd’enguany, la Fira de Nadal or-ganitza una campanya solidàriade recollida de joguines per alsinfants més necessitats de NouBarris. A més, el pròxim dijous,l’eix comercial instal·larà una pa-rada a la plaça Virrei Amat, ones durà a terme una recollidad’aliments.

Enguany es farà una recollida de joguines solidària durant la fira. Foto: Eix NB

La Fira de Nadal de Nou Barriss’allargarà fins al 5 de gener

» La marquesina de Via Júlia acull la mostra des del 2 de desembre» Dijous l’Eix Nou Barris farà un recapte d’aliments a Virrei Amat

Suspenen l’ampliació del’Heron City per les protestesPOLÈMICA4La Comissió d’Hà-bitat Urbà va decidir la setmanapassada aturar de manera tem-poral l’ampliació del centre co-mercial Heron City, un projecteque hagués ampliat la seva su-perfície comercial en més de6.000 metres quadrats.

La comissió va votar en con-tra de l’ampliació a causa de lesqueixes dels veïns i comerciantsdel districte. Ara, l’empresa quevolia dur a terme l’ampliació,Azorallom, té un termini de tresmesos per presentar un informesobre l’impacte comercial del

projecte a la zona. A partir d’a-quest informe, l’Ajuntament de-cidirà si denegar definitivamentl’ampliació o permetre-la.

El projecte d’ampliació pre-veia que l’Heron City passés delsactuals 32.000 metres quadratsa 38.060, una actuació que rà-pidament va topar amb el rebuigdel teixit comercial de Nou Barrisi de la ciutat.

L’anunci d’ampliació del’Heron City se suma a la d’al-tres superfícies comercials comla de Glòries, la Maquinista o laSagrera, entre altres.

RedaccióNOU BARRIS

L’ampliació de l’Heron City ha quedat en suspens. Foto: Google Maps

Ornamentació amb premi

Les propostes d’ornamentació es poden enviar fins al dia 19. Foto: Arxiu

Tecnologia | La Pinxu-Panxo ja té la seva aplicació mòbilL’aplicació mòbil de la ruta de tapes de Nou Barris ‘Pinxu-Panxo’ ja es pot desca-rregar. Aquest software és una iniciativa dels comerciants del districte i compta

amb el suport de l’Ajuntament. Disposa d’un menú i de diversos apartats que permeten descobrir les diferents rutes que ofereix aquest recorregut gastronòmic.

NADAL4La primera edició delconcurs d’ornamentació i deco-ració de Nadal en balcons, apa-radors de comerços i façanesd’edificis de la ciutat de Barcelonaja està en marxa. L’objectiu d’a-questa iniciativa, engegada des dela regidoria de Comerç, Con-sum i Mercats, és fomentar laparticipació de la gent en els ac-tes de Nadal que es fan a la ciu-tat. Els quatre pilars d’aquest cer-tamen són la tradició, la innova-ció, la sostenibilitat i la seguretat.

Amb la convocatòria d’a-quest certamen, l’Ajuntamentvol compartir amb la ciutadaniala responsabilitat d’aconseguirun enllumenat i una ornamen-tació nadalenca característica.

En el concurs es convoquentres categories adreçades a trespúblics diferents: una a la ciu-tadania –guarniments de bal-cons–, una altra als comer-ciants –decoració d’aparadors–i una última als hostalers i pro-pietaris d’edificis.

Per poder participar en elconcurs cal enviar fotografiesde les ornamentacions en bal-cons, façanes o aparadors co-mercials al web bcn.cat/guar-neixelteunadal. El termini perpoder-les enviar finalitza el prò-xim divendres 19 de desembre.

Pel que fa a la categoria d’es-tabliments comercials, el pri-mer premi que s’atorgarà tindràuna dotació econòmica de 4.000euros, el segon de 2.000 i el ter-cer de 1.000 euros.

16 desembre 2014

Esports| 28

línianoubarris.cat

El pavelló Virrei Amat va estre-nar fa pocs dies les noves ins-tal·lacions després de les obresde rehabilitació que ha viscut da-rrerament i que tenien com a ob-jectiu renovar l’equipament iposar punt final a les filtracionsd’aigua, que havien deteriorat lapista del pavelló.

A banda de la pista cen-tral –s’ha canviat el parquet–,també s’ha rehabilitat l’edifici engeneral i s’han implementat mi-llores en els lavabos, els vestidorsi els despatxos d’administració.També s’ha construït un noumagatzem i una nova escala d’e-mergència.

L’alcalde Xavier Trias, la ti-nenta d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, i la regidora de Nou

Barris, Irma Rognoni van serpresents a l’acte d’inauguració deles millores de l’equipament es-portiu. “La gràcia de tot plegat ésque hi hagi entitats que fan fei-na i que es dediquen a formar ipromoure els valors de l’esport”,va afirmar, en referència al clubSESE –Secció Esportiva Santa

Eulàlia–, l’alcalde Trias durantl’acte oficial. Aquest club és l’en-titat que més utiliza aquest po-liesportiu.

Aquest pavelló va ser inau-gurat l’any 1986. Les actuacionsde millora de la instal·lació hantingut un pressupost de 2,15 mi-lions d’euros.

El pavelló és on juga el SESE. Foto: Ajuntament

El pavelló Virrei Amat estrenainstal·lacions renovades

» S’ha rehabilitat l’edifici i la pista, afectada per les filtracions d’aigua» Les obres han tingut un pressupost final de 2,15 milions d’euros

Presenten una campanya perfomentar la pràctica esportiva

CAMPANYA4Fomentar la pràc-tica esportiva en els municipis dela demarcació de Barcelona.Aquest és l’objectiu de la novacampanya de la Diputació, Pen-ja’t una medalla!, una iniciativaque es va presentar fa uns dies alReial Club Tennis Barcelona.Entre els padrins d’aquesta cam-panya hi ha el capità del FC Bar-celona, Xavi Hernández, els ex-tennistes Albert Costa i JordiArrese i el jugador de waterpoloJordi Sans.

Durant l’acte de presenta-ció, el president de la Diputació,Salvador Esteve, va assenyalar

que “l’objectiu d’aquesta inicia-tiva és potenciar la pràctica es-portiva entre la meitat de la po-blació que no fa esport”, i també“engrescar a la gent perquè uti-litzi els equipaments esportiusmunicipals”.

La primera actuació de lacampanya serà el Festival de laInfància, que se celebrarà del 27de desembre al 4 de gener al re-cinte firal de Montjuïc. Per altrabanda, també es vol celebraruna jornada de portes obertes alsequipaments municipals de caraal mes de març per incentivar lapràctica esportiva.

La Monta cau a Cerdanyola i es col·loca desena a la lliga

FUTBOL4Nova derrota de laMontañesa fora de casa. Aquestcop va ser diumenge passat aCerdanyola. Fins al minut 80,però, els de Nou Barris van con-trolar el partit. Uri Escabrós vaobrir el marcador a favor delsgrocs-i-negre mitjançant un ma-gistral llançament de falta, peròun penal molt rigorós assenyalatquan faltaven 10 minuts a favordels locals va canviar les coses.

A partir de l’empat, els de

Toni Escudero van perdre l’em-penta i van acabar caient per 3 a1 –els dos últims gols obra de dosex de la Monta, Barrientos i Ro-land Garrós–.

Amb aquest resultat, la Mon-ta torna a la dinàmica de la de-rrota lluny de la Bombonera,després de la gran victòria aGavà de fa dues setmanes. L’e-quip, ara per ara desè a la lliga,es podrà refer diumenge a casadavant del Santfeliuenc.

Obren les inscripcions perparticipar en la Magic Line

CURSA4La segona edició de laprova solidària Barcelona MagicLine ja ha començat a caminar.El període d’inscripcions es vaobrir a principis de desembre i afinals de novembre es va celebrarl’acte de presentació d’aquestaprova que tindrà lloc el pròxim 1de març.

Els participants hauran de re-córrer un circuit que passaràper 7 turons de la ciutat de Bar-celona, cadascú d’ells dedicat a

una causa social. La sortida de laprova s’efectuarà des de CanCuiàs, a Torre Baró, i ascendiràals turons de Roquetes i la Peira.

De moment ja s’han inscritmés de 1.100 corredors a la cur-sa i s’han recaptat prop de 2.000euros, tot i que encara és d’horaper fer balanços: l’any passat, laMagic Line va recaptar un totalde 120.000 euros que es vandestinar a diversos projectes dela Fundació Sant Joan de Déu.

RedaccióNOU BARRIS

Un moment de la presentació. Foto: Òscar Giralt / Diputació

Atletisme | Kiplagat participarà en la Mitja Marató de Barcelona 2015La keniana Florence Kiplagat va confirmar fa pocs dies que correrà a la Mitja Marató de Barcelona2015, que se celebrarà el 15 de febrer. L’atleta, a més, es marca el desafiament d’aconseguir baixar

dels 65 minuts i batre així el seu propi rècord mundial en la distància de mitja marató, assolit justament a Barcelona durant la passada edició de la Mitja–1 hora, 5 minuts i 12 segons–.

Agenda| 30 16 desembre 2014línianoubarris.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDISSABTE 20 DE DESEMBRE18:00 El conflicte dels Marx és la pel·lícula que

s’emetrà dissabte dia 20 en el marc del ciclede cinema dels Germans Marx que organit-za Can Basté.

A PARTIR DEL 22 DE GENERDj. a les 10:00 Taller de memòria adreçat a per-

sones més grans de 60 anys. La memòria ésla capacitat mental que permet guardar o re-tenir informació o un conjunt de dades. / Cen-tre cívic Can Verdaguer.

A PARTIR DEL 22 DE GENERDc. a les 11:30Taller de relaxació activa, l’ob-

jectiu del qual és començar el dia de mane-ra tranquil·la però alhora amb activitat físi-ca, per agafar forces de cara a la rutina dià-ria. / Centre cívic Can Verdaguer.

FINS AL 20 DE DESEMBREMatí-TardaDones i discapacitat. Exposició que

reflexiona al voltant de com viuen la disca-pacitat diferents grups de dones. Exposició ques’emmarca en el Dia Internacional de les Per-sones amb Discapacitat. / Seu del Districte deNou Barris.

A PARTIR DEL 9 DE GENERMatí-Tarda Exposició En clave morse, una mos-

tra individual de pintura a l’oli a càrrec d’Es-ther Lago, de temàtica impressionista i en for-mat rodó i quadrat. / Centre cívic Can Ver-daguer.

AVUI DIMARTS 16 DE DESEMBRE18:00 Contes de Hans Christian Andersen, una ac-

tivitat adreçada a infants a partir de 4 anys.A càrrec d’Eva González. Entrada lliure, afo-rament limitat. / Biblioteca les Roquetes

A PARTIR DEL 21 DE GENERDc. a les 10:30 Taller de pilates amb nadons,

dirigit a mares amb l’alta mèdica que vulguininiciar exercici físic de recuperació conjun-tament amb el seu nadó. / Centre cívic CanVerdaguer.

DILLUNS I DIJOUS DESEMBRE10:00-11:00 Activitats en el marc del progra-

ma Activa’t als parcs de Barcelona, al parc dela Guineueta s’organitzen activitats de tai-txíi txi-kung. / Parc de la Guineueta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Amb Nadal a tocar, aquesta sessió ofe-reix jocs i joguines amb material reci-clat que vol ser una activitat en famí-lia. Organitza el Casal de Barri deVallbona.

Taller infantil de Nadal

Fins al 17 de desembre

Taller per aprendre a ballar aquestadansa flamenca. Hi haurà dos grups,un que ve del trimestre anterior i unaltre que tindrà un ritme alt. / Centrecívic Can Verdaguer.

Taller de sevillanes

A partir del 23 de gener

El Circ d’Hivern torna més acrobàtic quemai en la seva 19a edició a l’Ateneu Po-pular de Nou Barris, al carrer Portlligat.El col·lectiu Tierra i Jordi Aspa realit-zaran l’espectacle FIRA (fenòmens in-versemblants rescatats de l’anoni-mat). / Ateneu Popular.

19a edició del Circ d’Hiverna l’Ateneu Popular 9 Barris

Fins a l’11 de gener

La Monta s’intentarà refer a casa de laderrota a Cerdanyola. Partit corres-ponent a la divuitena jornada decompetició. / La Bombonera.

Partit de futbolMonta-Santfeliuenc

Dg. 21 de desembre

| 32 16 desembre 2014línianoubarris.cat Pròxima edició: gener de 2015

9barris 54

Documents

Transcript of 9barris 54