9barris 53

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalínianoubarris

14 de novembre de 2014 · Núm.53 · www.linianoubarris.cat

Via Júlia 61, local 08042 Barcelona Tel: 93 350 64 00

Entrevista a Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 10 i 11

“Suggereixo al senyor alcaldeque visiti més elsbarris. Ho fa poc”

Solidaritat pàg 18

El banc ortopèdic de l’associació ASENDI inaugura el seu local

Patrimoni pàg 15

El Castell de Torre Barótornarà a obrir les sevesportes a partir de demà

Comerç pàg 19

La Fundació Barcelona Comerç celebra 10 anys

Esports pàg 21

La Monta segueix senseguanyar cap partit a fora

El drama dels desnonamentsarriba al ple de l’Ajuntament

La setmana passada la lluita veïnal de Nou Barris va salvar diverses famílies de quedar-se al carrer pàg 12

Agenda Nacional pàg 3

Nou Barris, el districteamb més vots del No en la jornada del 9N

Música pàg 12

L’Ateneu 9Barris acollirà un concert de la Sonora Libre de Mauricio Ochoa

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 14 novembre 2014línianoubarris.cat

3 | En Portada 14 novembre 2014 línianoubarris.cat

Més de mig milió. Aquest és elnombre de barcelonins i barce-lonines que van participar diu-menge en la ‘consulta’ del 9N,que a escala catalana va registrarmés de 2,3 milions de partici-pants i que va deixar –com jas’esperava– el Sí-Sí com a clarvencedor, amb un 80,76% delsvots.

A la ciutat, amb 149 punts devotació habilitats, el 9N es vaviure intensament des de pri-mera hora. Com a la resta delpaís, a dos quarts de vuit delmatí els voluntaris –més de40.000 a tot Catalunya– ja es-taven als punts de participaciópreparats per materialitzar una

jornada que no hauria estat pos-sible sense ells. Emoció, ale-gria, il·lusió i esperança van seralgunes de les paraules que lamajoria d’ells van repetir més in-tensament al llarg d’un dia quepassarà a la història.

A diferència d’altres indretsdel país, on es va produir algunincident –com a Girona o a Car-dedeu–, a Barcelona la jornadava estar marcada per la norma-litat i per la imatge de les cues degent esperant per poder votar.En molts casos, les fileres vore-javen tota l’illa de cases del puntde votació en qüestió.

Els resultats barcelonins,força similars als del conjunt delpaís, van deixar el Sí-Sí com aclar vencedor amb el 78,42%dels vots. Tanmateix, a la ciutathi va haver un percentatge lleu-gerament més elevat de Sí-No

(12,88%) respecte als resultatsdel conjunt del país (10,07%). ElNo va fregar, en ambdós casos,el 4,5%.

LA PARTICIPACIÓ, L’ÈXITPerò més enllà dels resultats, l’è-xit de la jornada de diumenge vaser, sens dubte, la participació.Ni les previsions més optimistesimaginaven que es pogués arri-bar al total de 2,3 milions de par-ticipants en el conjunt del país,una xifra que ha tornat a de-mostrar que la societat catalanavol decidir lliurement el seu fu-tur polític.

Com a referència –si bé sal-vant les distàncies–, els 507.454vots d’aquest 9N a la ciutat gai-rebé dupliquen els 257.645 queva registrar la consulta popularque Barcelona Decideix va or-ganitzar el 10 d’abril del 2011.

La participació, l’autèntic triomf» Més de mig milió de barcelonins participen en la ‘consulta’ del 9N, on el Sí-Sí s’imposa amb el 80% dels vots

» La imatge de les llargues cues de veïns i veïnes esperant per poder votar marca la jornada a la ciutat

Arnau NadeuBARCELONA

REDACCIÓ4Un 9,1%. Aquestva ser el percentatge de vots delNo que va registrar Nou Barrisdiumenge, la xifra més alta detots els districtes, segons les da-des publicades pel periodista iconsultor de comunicació ToniHervás al seu bloc. A més, tam-bé va ser a Nou Barris on es vanregistrar més vots del Sí-No,concretament un 15,6%. Unsresultats que el situen com eldistricte menys independen-tista de tots.

Pel que fa als punts de vo-tació, els tres que van registrarun percentatge més alt de No detota la ciutat són a Nou Barris.

El centre Mare Alfonsa Cavín varegistrar un 16,7% de No, seguitde l’Escola Palma de Mallorca(14,3%) i l’Escola Tomàs Moro(14,3%). Per altra banda, l’Ins-titut Sant Andreu va registrarun 18,5% de Sí-No i l’EscolaCiutat Comtal un 17,9%.

Tanmateix, la jornada aNou Barris es va desenvoluparamb normalitat. Com a la res-ta de la ciutat, l’ambient era fes-tiu i cívic. Hi havia moltes fa-mílies amb nens i molta gent japortava la butlleta omplerta i hotenia tot a punt per poder votaren una jornada que qualifica-ven d’“històrica”.

Nou Barris, el districteamb més vots del No

Més de 2,3 milions de catalans van participar en el 9N. Foto: ANC / Josep M. Grau

14 novembre 2014

Ciutat| 4

línianoubarris.cat

Barcelona ja té Llibre Blanc so-bre què pot representar per a laciutat el fet d’esdevenir capitald’un hipotètic Estat català in-dependent. L’obra, titulada Bar-celona, capital d’un nou Estat,inclou un conjunt d’opinions ipropostes que ajuden a refle-xionar sobre aquesta qüestió.

Un total de 137 autors, entretècnics, experts i referents cívicsi professionals reflexionen obreels reptes i oportunitats quesorgirien si Barcelona es con-vertís en la capital d’un Estat ca-talà. Alguns dels beneficis queapunten els experts són el crei-xement d’infraestructures, comel port i l’aeroport, i una majorcaptació d’inversió estrangera.Alhora, com a capital, la ciutathauria d’assumir noves respon-sabilitats envers Catalunya.

La idea d’elaborar aquest

Llibre Blanc la va anunciar l’al-calde Xavier Trias el 8 de se-tembre passat en l’acte institu-cional de la Diada Nacional deCatalunya i el passat dimecresdia 5 de novembre es va pre-sentar en un acte al Saló de

Cent. En la presentació, carre-gada d’humor i ironia, es va si-mular una reunió l’any 2024d’alguns dels experts que hancol·laborat amb el llibre. El Salóde Cent es va teletransportarsimbòlicament deu anys des-prés del 9N i es va convertir enla sala d’embarcament d’un hi-

potètic aeroport “Pau Casals” deBarcelona.

L’investigador BonaventuraClotet, la monja teresiana Vic-tòria Molins o la professorad’Hisenda Pública Marta Espa-sa són alguns dels col·laboradorsque van contribuir al col·loqui ique van coincidir a afirmar que“Catalunya serà molt millor si al-gun dia és independent”.

L’alcalde Xavier Trias es va su-mar a aquesta visió de futur i vadir que “si volem construir un noupaís amb una nova capital, ne-cessitem somiar. Necessitem ima-ginar, ser creatius i innovar”.Però des del present també va afe-gir que “penso que el dret a deci-dir va lligat al dret a conèixer, i peraixò vaig creure oportú que ha-víem de disposar de la màximainformació sobre els possiblesescenaris de futur que es pre-senten a la capital del país”.

El llibre s’ha editat en cata-là i es pot consultar al web mu-nicipal. Pròximament estaràdisponible en castellà i anglès.

Pensant en ser capital d’un nou Estat» Barcelona ja té Llibre Blanc sobre què pot representar la capitalitat d’un Estat català independent

» El treball, de 834 pàgines, reuneix articles de 137 autors, entre tècnics, experts i referents cívics

RedaccióBARCELONA

AGENDA NACIONAL4 El Lli-bre Blanc compta també amb untotal d’onze il·lustracions queexpressen, sintèticament i a tra-vés de la imatge, les opinionsdels seus autors, no necessària-ment coincidents, sinó plurals idiverses.

Les il·lustracions ajuden acondensar la multitud de res-postes que existeixen sobre una

mateixa pregunta. I és que elprocés polític que està protago-nitzant el país té múltiples vi-sions, per la qual cosa el LlibreBlanc és una aproximació a al-gunes d’elles.

Toni Batllori i Jordi Calvo,dos dels il·lustradors que hi hancol·laborat, van dibuixar en di-recte l’acció que es va desenvo-lupar al Saló de Cent.

Onze il·lustracions

Xavier Trias:“Si volem construir

un nou país ambuna nova capital,

necessitem somiar”

Foto de família de l’acte de presentació del Llibre Blanc al Saló de Cent, el passat dimecres 5 de novembre. Foto: Ajuntament

L’estat de la ciutat | Una capital en marxaEl Llibre Blanc incorpora una primera part dedicada a l’estat de la ciutat,

una anàlisi elaborada pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntamentde Barcelona. En aquest apartat s’hi pot trobar tota mena de dades que per-

meten, segons els seus autors, fer-se una idea acurada de com va la ciutat.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 14 novembre 2014 línianoubarris.cat

| 6Opinió14 novembre 2014línianoubarris.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianoubarris.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.6766-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El martes 11 de noviembre, en lamañana de Antena 3, se emitióun reportaje sobre una familiacatalana dividida por el 9N. Elpadre, partidario del Sí-Sí, se en-frentaba a su hijo de Ciutadans,contrario este a la consulta cata-lana. La imagen era, según An-tena 3, que la sociedad catalanase halla profundamente dividida.

Ante tal situación cabe pre-guntarse si el estado central de-bería intervenir de una vez portodas. Probablemente muchosunionistas dirán que sí, pero esojustificaría que el estado intervi-niera otras muchas institucionesque dividen a toda España. PP yPSOE, banca y Plataforma deAfectados por la Hipoteca y hastael Barça Real Madrid dividen elpaís, ¿debería pues el gobiernodel PP intervenir al PSOE, a laPAH y a los clubs por dividir a lanación? Convendremos que esosería llegar al absurdo, a la im-posición y a la dictadura.

Si volvemos al foco de estacarta, el reportaje de Antena 3,cabe observar que se trata de uncaso aislado y sólo resaltado porun medio de comunicación. Paralos habitantes de Cataluña elproceso del 9N resulta algo pací-fico y sin ataques, que busca laaceptación de lo que la mayoríavote. Ruego mayor objetividaden todos los medios al respecto.Este asunto levanta demasiadasampollas emocionales y muy po-cos bálsamos racionales.

49N y Antena3por David Rabadà

#FiDeLaImpunitat#Immobilisme #Cinisme

4Deixem la butxacaper Jordi Lleal

El cas és que, com tants milersde compatriotes, també vaigfer de voluntari en la màgica jor-nada d'abans-d'ahir. I vaig aca-bar rebentat; un no parar. Totel dia intentant reconduir gentque anava francament perduda.Tant, que crec que, si més no pelque es podia captar a les àreesperifèriques de les grans ciutatsdel país, si haguéssim disposatd'una infraestructura de puntsde votació semblant a la de leseleccions normals, ens podíemhaver atansat seriosament alstres milions de votants.

Sí, amigues i amics, estavaequivocat. El trencament de launitat i la manera en la qual esva plantejar el nou 9N, per pri-mera vegada en la història de lesdarreres reivindicacions del so-biranisme, de dalt a baix, em vafer pensar inicialment que el riscque la iniciativa es girés encontra del procés com a un bu-merang era alta. Estava equi-vocat. Les ganes de votar de lagent i l'afany de desobeir la de-mofòbia del govern espanyolhan pogut amb totes les nostresmancances de plantejament iorganitzatives.

Encara que els cogui i vul-guin dissimular-ho, 2,3 milionsde votants és una xifra estra-tosfèrica. Senzillament brutal.

Abans de començar l'arriscadapartida hauria signat els 1,8. Hiha qui en vol veure en els 1,9 mi-lions de sufragis pel Sí-Sí un certsostre de l'independentisme.Crec, molt seriosament, queno. Els nostres adversaris ensrecorden que la suma de CiU,ERC, ICV i la CUP a les darre-res eleccions s'ha situat enaquesta cota. És cert. Però noquedàvem que una part im-portant de l'electorat d'aquestspartits no estava encara per laindependència? El resultat sug-gereix, doncs, una importantcompactació independentista.

Si a això li sumem que unapart apreciable del Sí-No sesumarà al primer en el cas d'u-na pregunta binària o en uneseleccions definitives, tenim unpanorama certament engres-cador pel davant. I en l'altre ex-trem, tal com destacava avuiTian Riba, la sorpresa que els in-dependentistes siguem capaçosde convocar a expressar-se pú-blicament, com a mínim, tresvegades més partidaris del noque els que Rivera i Sánchez-Camacho van ser capaços de si-tuar el 12 d'octubre a la plaçaCatalunya de Barcelona. La in-capacitat política del depen-dentisme és digna de tesi doc-toral.

per Joan Granollacs

4Compactació sobiranista

És una invitacio que ens convi-da a deixar la comoditat caso-lana i fer alguna activitat a favorde la nova Catalunya. No podemquedar-nos com uns estaquirotscontemplant el que passa, per-que les autoritats, entitats i par-tits unionistes ens collaran devalent i no s’estaran quietes, fa-ran tot el que podran, que demitjans els en sobren, per aixotenen el suport d’un estat ambtotes les seves potencialitats.

A Catalunya, tenim moltsexemples de la mobilitzacio dela nostra societat amb la Mara-to de TV3, recollida d’aliments,donacio de sang, medul·la iorgans o recollida de joguines.Ara se’ns demana un esforcmes, que hem de fer-lo en aque-lles coses que siguem capacos,des de fer una “bustiada”, en-ganxar cartells, recollir firmes oel que sigui. L’any 2015 es unany en que tots ens hem d’im-

plicar i si es fracassa, tinguem-ho ben present, no en podremdonar la culpa als partits politics,el fracas sera de la nostra so-cietat. La gestio del proces l’hemde portar entre tots, ens hemd’implicar en cos i anima do-nant el millor de nosaltres perun futur mes lliure, mes digne,mes solidari, mes just per a lanostra patria.

El 9-N una munio de vo-luntaris i centenars de milers deciutadans van posar una pape-reta en una urna de carto. Nodono xifres concretes dels re-sultats expressament, perqueel que realment importa es la vo-luntat de desobediencia i re-bel·lia cíviques que van fer totsels participants. Sedicio, insur-reccio? Vam fer un acte de va-lentia, vam ser els protagonistesde l’obra. Enhorabona! El 9-Nvam fer història en majuscules.Som una nacio i som sobirans.

@fmarcalvaro: Rajoy fa servir les dadesd'una consulta que menysprea i desquali-fica per donar-se raó. És tot un crac es-tadista.

@LaLluna_LaPruna: ACS, de Florentino,ja ha cobrat els 1.350 milions d'indem-nització per Castor. Això sí que era urgent,els desnonats poden esperar.

@PedroLuna73: La justicia argentina per-sigue a criminales del franquismo. La justiciaespañola a la democracia. #9N2014 #9NDes-obeïm

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] novembre 2014línianoubarris.cat

@ANC_Bombers: La complexitat dels at-acs informàtics a webs de la Generalitat el#9N no poden ser obra de hackers ama-teurs. Cal una organització més preparada.

@n_bonetcatradio: S’acosta un nou GranRecapte. Crida per tancar la llista de vol-untaris amb l’objectiu de recollir 4 milionsde quilos d’aliments.

@carlosecue: Sánchez Camacho anunciaque la fiscalía presentará una querella con-tra Mas. La que montó el PP cuando De laVega avanzó lo que haría la fiscalía.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Hi ha històries que es repeteixen perquèsón una mostra dels racons més pro-funds de l’ànima i mostren les seves pors.Tot creador té por que la seva criaturase li revolti i vulgui matar-lo, una històriaque indefectiblement succeirà perquè elcreat vol créixer i per això ha de mataral pare.

El panorama polític espanyol ha re-visitat el mite amb Podemos. Sí, jo sócdels que pensa que Lara no només vaapostar per crear un líder mediàtic pertemes estrictament d’audiència, sinóque va haver-hi una estratègia planifi-cada i pensada per a crear un partit po-pulista-bolivarià amb una doble inten-ció. La primera dividir el vot de l’es-querra, la qual amb dos o tres partits, sisobreviu IU, no podria mai alçar-seamb el poder davant un sistema que ésbàsicament majoritari. En segon lloc unpartit com Podemos podria desgastarmolt el procés sobiranista, atraient la jo-ventut.

Tot això parteix d’un càlcul: els vo-tants del partit popular no són el públicobjectiu de Podemos. De fet, segons elbaròmetre de juliol del CIS es calcula quenomés el 3,3% dels votants del PP del2011 passarien a Podemos.

Podemos d’altra banda pot fer que aCatalunya s’erosioni la base nacionalis-ta catalana fent impossible una DUI.Tant és així, que si atenem a les eleccionsgenerals veiem que Podemos pot ser se-gona força a Catalunya. Voldrien elimi-nar PSC, ICV, part de la CUP i ERC. Elscatalans molts cops s’han apuntat a lesiniciatives d’esquerres espanyoles, en-cara que signifiquin la seva castellanit-zació, tal com expliquen que a la guer-ra civil els va passar a una colla d’anar-quistes de l’Empordà, que maldaven perparlar castellà com se suposava que ha-vien de fer els anarquistes i només feien

frases hilarants. Tot i això, la influènciaserà menor de l’esperada, perquè el so-biranisme és molt més transversal queel d’una societat malalta i intoxicada. Nonomés amb un cop d’efecte es pot can-viar la situació política. Cal tenir encompte, però, que aquesta és només unade les potes de l’estratègia antisobira-nista. D’això n’haurem de parlar més abastament.

Però, què ha propiciat el pànic al PP?L’operació púnica. Aquest tema seràmolt més important del que podemimaginar-nos, ja que ha fet precipitar unclima de canvi i pot ser que veiem per pri-mer cop que el PP es veu erosionat. Finsara, l’estratègia era no fer res, esperantque el tema català creés l’enemic externsobre el qual provocar la unió de l’elec-torat entorn del partit fort, del PP. Hi haun límit en l’erosió i Bárcenas el va mar-car. El PP no va patir tant com es podiaesperar a l’estiu. Ara ja no és el mateix.Ara això ja no es veu clar, el partit ja noés fort perquè el sistema està massa po-drit i els vents no bufen perquè l’econo-mia permeti treure pit en el curt termi-ni. El seu electorat es desmobilitza.

Aquest canvi d’escenari marcarà latrajectòria dels pròxims mesos. Encaraque veurem un reflux de Podemos des-prés de l’escuma inicial i caldrà que el PPfaci algun moviment. No descartemque sigui de la mà del PSOE, no des-cartem que sigui a Catalunya. Hem detenir en compte que el tema que pot serla clau de volta dels pròxims temps sónels pressupostos, sobretot els d’aquí.

Ara, les preguntes que ens trobemsón: pot Catalunya mobilitzar l’electo-rat conservador aquest cicle electoral? Ia quin cost? Haurem de donar-hi res-posta en els mesos vinents però ara sem-bla que ja Podemos pot influir i molt, enla resposta.

4Podemos i Frankensteinpor Eduard Lorda

Amb tot l’enrenou institucional ques’ha generat darrerament, i que semblaque estigui afectant indirectament la finsfa poc immaculada ratxa del primerequip, s’esperava amb ganes l’opinió delpresident Bartomeu. La seva compa-reixença davant de les càmeres de TV3podia i havia d’aclarir la postura de lajunta sobre els diversos fronts oberts. Al’hora de la veritat res de res, i el més pre-ocupant és que fins i tot amb uns regis-tres d’audiència més aviat discrets (cosaque hauria de preocupar especialmentuna directiva que, per no tenir, no té nipoder de convocatòria dels televidentsquan ha de donar explicacions sobre te-mes tan sucosos com els presents).

Ni la insistència de Lluís Canut va po-der evitar els regatejos d’un Bartomeuque, aquest dia sense ulleres i amb unbon refredat, va passar de puntetes so-bre l’actualitat blaugrana. El seu posatcalmat i de bon jan li va servir per a noapartar-se de la seva habitual estratègiacomunicativa: parlar molt, amb un to ga-irebé balsàmic, i no dir res important.

Sobre l’afer amb Laporta i l’acció deresponsabilitat en va parlar com si tansols hi hagués una lleugera desavinen-ça entre les parts, tot i que va assegurarque vol arribar fins al final però sense

rancúnies; respecte a les denúncies queva fer mesos enrere de “mà negra” a cau-sa de la sanció imposada per la FIFA,se’n va desmarcar com si mai no ho ha-gués dit i només va admetre certs errorsadministratius en la contractació d’algunjove jugador.

Canut va insistir-li en la contradic-ció que suposava aquest fet (no pot serque primer insinuïs manipulacions es-tranyes, i després reconeguis en part allòper què t’han sancionat), però ni així. Pelque fa al vessant esportiu, l’entrevista-dor va ser punyent i va obligar el presi-dent a mullar-se. Òbviament, amb el dis-curs esperat: el joc segueix sent con-vincent i es té màxima confiança en elsmètodes de Luis Enrique i la seva ca-pacitat de gestió del col·lectiu. En rela-ció a l’elevada inversió en fitxatges, jus-tificació d’altes i baixes com a necessà-ries per a millorar globalment. Fins i totla controvertida lesió de Vermaelen nopreocupa: va ser “mala sort” que es le-sionés durant el Mundial però els tècnicsconfien molt en la seva aportació un coprecuperat (no se sap quan). En definiti-va, missatge corporatiu del president queja ni tan sols no tranquil·litza sinó que,per reiteratiu, ni interessa a la massa so-cial barcelonista.

4Bartomeu, com una bassa d'oliper Sergi Villena

| 10 14 novembre 2014línianoubarris.cat Entrevista

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona

“Hi ha una part de la ciutat que estàcomençant a sentir que ja no és Barcelona”

Per què Jaume Collboni serà mi-llor candidat a l’alcaldia de Bar-celona que els companys que livan disputar les primàries?Si sóc millor candidat o no ho hau-ran de decidir tots els barcelonins,perquè la prova definitiva seranles eleccions municipals del maigde l’any que ve. Dit això, crec queen el procés de primàries la gentva entendre molt bé el missatgeque vaig llançar i la meva apostasincera, honesta i a fons per la ciu-tat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar lesprimàries fins al final, CarmenAndrés, ara forma part del seuequip. Ha guanyat múscul popu-lar amb aquesta incorporació?La Carmen ens aporta una visiómolt important de la ciutat: la dela Barcelona popular, la dels barris,connectada als problemes quoti-dians, sobretot dels sectors queestan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?Sí, també. I així crec que ho reflec-

teixen els resultats de les primà-ries. Vaig guanyar a barris molt di-ferents: des de Sarrià fins a SantMartí, des de les Corts fins a Sants.Vaig obtenir un vot molt transver-sal. Fins i tot em va sorprendre po-sitivament a mi.

S’autodefineix com un activista.Creu que la gent el veu així?No ho sé, si m’hi veu o no, però ésaixí. Jo entenc que el fet d’estar vin-culat amb un partit condiciona lavisió que els ciutadans tenen de tu,però afortunadament això estàcanviant molt ràpidament. La mevapretensió no és, en cap cas, ser unprofessional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat,vostè sempre diu que treballaper a la Barcelona real. N’hi hauna d’irreal?Sí, i tant!

Quina?La dels rànquings. Aquesta Barce-lona que se’ns ven com a idíl·lica.La dels grans números, la que viudels mercats internacionals. Peròhi ha una altra Barcelona: la de lamajor part dels veïns de la ciutat.Aquests són, de fet, els grans dam-nificats i els grans oblidats d’un

Ajuntament que té les competèn-cies i els recursos –perquè ha tin-gut superàvits– per fer la vida mésfàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’a-questa Barcelona real de la qualparla és el turisme. Creu que laciutat ha arribat al seu límit?El cas del turisme és un dels ex-emples més clars d’aquesta dobleBarcelona. La que diu que tenim7,4 milions de turistes, que això re-presenta més del 10% del PIB dela ciutat i que tot plegat genera

més de 100.000 llocs de treball,però que paga un preu pel que faa la convivència i a l’ocupació del’espai públic que a molta gent noli compensa. El cost de la indústriadel turisme l’estan pagant aquellsque no en treuen beneficis: la Bar-celona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front aaquesta problemàtica?En primer lloc, una cosa molt sen-zilla i concreta: que el 100% de larecaptació de la taxa turística esquedi a la ciutat. En aquests mo-ments, el 70% d’aquesta recapta-ció va destinada a la promocióturística. Nosaltres creiem que aixòno pot ser. La ciutat ha de tenir elsrecursos que genera el turisme percompensar els barris que més enpateixen les conseqüències. Jo de-fenso la indústria del turisme, peròcrec que hem de trobar els meca-nismes per repartir els beneficisque genera.

L’Ajuntament ja ha congelat elspisos turístics. Què hauria fetvostè en aquest cas concret?Quan hauria arribat al despatx del’alcaldia, hauria obert el calaix im’hauria llegit un pla estratègicque hi havia consensuat des delpassat mandat amb tots els actorsde la societat i on ja es recoma-nava canviar la regulació delspisos turístics. Concretament, ja esdeia que s’havia de limitar el nom-bre d’aquests habitatges en fun-ció de la densitat de cada zona.També es deia que s’havia de ferun pla específic per combatre els

pisos il·legals i que s’havia d’anarcap a la concentració dels legalsen edificis sencers. Moltes de lessolucions que ara es venen com agrans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seumoment, doncs?Això li hauria de preguntar al se-nyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no hova fer?L’alcalde d’abans va diagnosticarel que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?Va preveure que això podia passar.No em sentirà mai exculpant l’an-terior alcalde de tots els problemesi donant totes les culpes al d’ara.Evidentment, nosaltres vam go-vernar durant trenta anys i tambévam fer coses malament, però enaquest cas concret no. Vam pre-veure el que podia passar i vam co-mençar a planificar les mesures aprendre. Però el govern actual n’hafet cas omís.

Deixant de banda el turisme,vostè demana que es rebaixi elpreu del transport públic...Sí, perquè crec que és un dels drets

Text: Arnau NadeuFotografia: Pamela Martínez

“Suggereixo alsenyor alcalde quevisiti més els barris,perquè ho fa poc”

11 | 14 novembre 2014 línianoubarris.cat

bàsics d’una ciutat gran com Bar-celona: facilitar la mobilitat i quesigui assequible. I, en canvi, el preude la T-10 ha augmentat un 23%en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat moltimportant...És cert, però no pot ser que aixòvagi sempre a costa del preu de laT-10 o dels altres títols. El transportpúblic és un element cabdal per ala ciutat.

Vostè l’utilitza?Sí.

Què li sembla la nova xarxa debus ortogonal?Jo faig servir més el metro i el bi-cing. Però la nova xarxa de bus or-togonal, que era un projecte queja venia del nostre govern, estàmolt bé si no s’utilitza com a ex-cusa per suprimir altres línies quecontinuen tenint sentit o els busosde barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “ra-cionalitzat” el servei de bus...Sobre el paper sí, però la realitatem diu una altra cosa. Es tracta demillorar, no d’empitjorar. Crec quealguns detalls de la implementaciódel projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barce-lona real?No si no es fa pensant, precisa-ment, en la Barcelona real. No si esfan reformes de laboratori sense

participació. Aquest govern té unproblema que és constant: disse-nya molt les coses des de la casagran sense escoltar gaire els Dis-trictes. És un Ajuntament moltcentralista i això té efectes greus enel dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les ques’han fet durant els últims trentaanys...No sé què pensar...

...Si les desigualtats a la ciutat hanaugmentat un 12% en només unany, vol dir que alguna cosa greuestà passant. Suggereixo al senyoralcalde que visiti més els barris,perquè ho fa poc. Sobretot els delBesòs. I ja no dic Ciutat Meridiana,que segurament és el paradigmad’una part de la ciutat que, no ésque senti que Barcelona li ha giratl’esquena, sinó que està comen-çant a sentir que ja no és Barce-lona. Hi ha un problema socialmolt greu i una desconnexió del’Ajuntament amb una part im-portant de la ciutat. S’han deixatde fer moltes polítiques preventi-ves mentre, en canvi, es fa de bancbo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja lifeien anys enrere altres partits algovern d’Hereu...Sí, però les xifres no tenen res aveure. En un flux entre administra-cions, que hi hagi un petit percen-

tatge d’impagaments es pot enten-dre. Però ara estem parlant de mésde 200 milions d’euros. I s’estan fentinversions fonamentals per a la ciu-tat a compte de l’Ajuntament sensereconèixer el deute. Fins i tot l’Ajun-tament està comprant edificis a laGeneralitat que prèviament els hihavia cedit el mateix consistori. Unaficció comptable que provoca que

els barcelonins paguem dues i tresvegades molts serveis. Altres ajun-taments han portat el deute de laGeneralitat als tribunals. Nosaltresni tan sols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació al’Ajuntament. Un partit com elseu, que l’ha governat tants anys,pot representar aquest aire fresc?Absolutament. Nosaltres hem estatels impulsors d’aquesta Barcelonade la qual ara n’estem tots tan or-gullosos. Com tot a la vida, aquellprojecte es va esgotar. Però el pro-blema és que no s’ha substituït perun altre: s’ha substituït un projecteper una inèrcia. I què passa quan es

fa això? Doncs el que està passantamb el turisme, amb els comerços...Si tu no fas la ciutat, te la fan. I enaquests moments qui està fent laciutat són els interessos econòmicsi el projecte nacional del presidentMas, molt respectable però que noés el de Barcelona. La ciutat ha detenir projecte propi i aquest, ara,també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Senseanar més lluny, el seu consell as-sessor està presidit per l’exal-calde Hereu...El meu projecte té vocació de resol-dre problemes i, en aquest sentit, jaés renovador. Però els socialistes notenim la vocació de ser els més re-novadors. El que volem és confec-cionar un projecte i poder-lo aplicar.I que això tingui efectes reals en lavida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que potser més atractiu el projecte d’al-tres partits que no han governatmai o que comencen de zero,com Guanyem Barcelona?No ho sé, ja es veurà a les elec-cions. Concretament, els partitsque estan naixent a la nostra es-querra me’ls prenc com un estí-mul, però els demano que tinguinvocació de govern. És a dir, que noes quedin només en el testimo-

niatge. Que tinguin vocació decanviar les coses i, per tant, de go-vernar. I governar també vol diradministrar les contradiccions queaixò implica, que no és gens fàcil.Dit això, ho segueixo amb molt in-terès perquè penso que cal articu-lar una majoria de progrés quepugui governar la ciutat.

Miquel Iceta va obrir la porta auna sociovergència a escala na-cional. Vostè estaria disposat agovernar amb Xavier Trias des-prés de les eleccions?No. Jo espero liderar un projecte

per a la ciutat i desitjo que aquestsigui de progrés, com el que haviagovernat Barcelona durant trentaanys. Amb quina fórmula? No hosé, ja ho veurem. Ara per ara estàtot molt obert. Ja veurem com s’a-caba configurant la correlació deforces. Però jo mantinc el que vaigdir a les primàries: la meva idea ésliderar una alternativa de progrés ien aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?És clar, en principi molt més queCiU. Ara bé, dit això primer vull co-nèixer el seu programa. De mo-ment, aquestes forces emergentstenen una diagnosi, una imatge.Però crec que tots plegats hem defer un esforç per traslladar tot aixòen un programa perquè, al cap i ala fi, una coalició de govern s’ha defer sobre la base d’un programa.Però, a priori, el que és lògic pen-sar és que sempre tens més cosesen comú amb els partits de l’es-querra que no pas amb la resta.Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recent-ment va comparar unes hipotè-tiques eleccions plebiscitàriescatalanes amb l’Alemanya nazi.Què en pensa?Que és un error. No es poden fercomparacions d’aquest tipus. Josempre dic que el feixisme noméss’ha de citar per condemnar-lo. Ellmateix va reconèixer el seu error iho considero una relliscada que vaestar fora de lloc.

Creu que Barcelona podrà seralgun dia la capital d’un Estatcatalà?Si la gent així ho decideix, sí. I crecque Barcelona també ha d’estarpreparada en aquest sentit. Peròno esperem que això passi, no hosupeditem tot a aquest fet, nomirem Barcelona només com lacapital d’un futur Estat. Som méscoses i hem de seguir-ho sent.

Entrevista

“Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments quil’està fent són els interessoseconòmics i el projecte nacional del president Mas”

“Les declaracionsd’Iceta van ser unerror. El feixisme

només s’ha de citar per condemnar-lo”

“Altres ajuntamentshan portat el deutede la Generalitat alstribunals. Nosaltres

ni el reclamem”

“El cost de la indústria del turisme

l’estan pagantaquells que no entreuen beneficis”

14 novembre 2014

Nou Barris| 12

línianoubarris.cat

Repartiment de culpes. Aquestpodria ser un breu resum del pleextraordinari sobre els desno-naments que es va celebrar ahira l’Ajuntament.

El debat de la sessió es va cen-trar al voltant d’un informe quel’Ajuntament havia remès alsgrups. Al document, l’equip degovern feia un petit ‘mea culpa’,ja que admetia que “a pesar deltreball fet i la resolució favorablede la majoria dels casos, s’ha po-sat en evidència una falta d’ha-bitatges socials per posar a dis-posició de les famílies”. Ja en pledebat, però, el tinent d’alcalded’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, vareivindicar “l’esforç molt impor-tant” fet en polítiques d’habitat-ge durant els darrers tres anys. Vi-ves va recordar que s’ha “doblat,triplicat i, fins i tot quadruplicat,els ajuts i les accions directes” i vaposar com a exemples “el parcd’habitatges de lloguer social,que ha arribat als 2.248 pisos ac-tuals o els 50 milions d’euros ques’han invertit a ajudar 39.000 fa-mílies en risc de perdre casaseva”. Posteriorment, el tinentd’alcalde va recriminar al PSC nohaver actuat durant l’esclat de lacrisi “fa set o vuit anys” quan go-vernava la ciutat.

Un cop escoltades aquestescrítiques, Carmen Andrés, la veucantant del PSC durant el ple, vareconèixer errors durant l’etapade govern socialista, però els vafer extensius a tots els partits quehan tingut responsabilitats de go-

vern, tant en l’àmbit de ciutatcom de país, durant els darrersanys. Andrés va posar al damuntla taula una de les xifres més con-tundents en relació als desno-naments: les 732 famílies que desde principis d’any han estat des-nonades. “Lideri la Barcelonadesnonada i no només la cos-

mopolita i capital de les ‘smart ci-tites’”, li va etzibar Andrés a l’al-calde Trias.

També va ser dura la inter-venció del líder d’ICV-EUiA, Ri-card Gomà, que va demanar “so-lucions contundents i inajorna-bles” per fer front al problema i varetreure al govern el contrast en-tre la “fredor distant de les seves

xifres i la gent que es mou, a peude carrer, que fa visible la vora-citat dels bancs i obté resultatsconcrets”. En la mateixa líniaque el PSC i ICV-EUiA, es vamoure el cap de files del PP, Al-berto Fernández Díaz, que varetreure al govern que “anunciencoses que no es materialitzen”. Alfinal del ple la PAH va assegurarque el mateix només havia estat“una carta de bones intencions”.

JORNADA NEGRAEl ple extraordinari d’ahir vaarribar després que el passat di-lluns 3 de novembre es convertísen una jornada negra a Nou Ba-rris. L’anunci de 16 desnona-ments programats per a aquellmateix dia va provocar la mobi-lització de veïns i organitzacions,que van seguir les dues comitivesjudicials per intentar aturar elsdesnonaments. Finalment vanpoder aturar-ne dos i quatre esvan ajornar, mentre que en un cases va produir un acord entre la fa-mília i la propietat.

Govern i oposició van evidenciar el seu distanciament. Foto: Ajuntament

El drama dels desnonamentsarriba al ple de l’Ajuntament

» El govern defensa la seva gestió però rep les crítiques de l’oposició» El districte va viure, a principis de mes, una nova mobilització veïnal

Els ritmes llatins de La SonoraLibre, a l’Ateneu Popular

MÚSICA4La Sonora Libre Or-questra de Salsa & Jazz Llatíserà el pròxim dia 21 de no-vembre a l’Ateneu Popular 9Ba-rris per presentar en exclusiva elseu nou disc Más Que Salsa.

Aquest és el segon treball,després de Salsa Dura & JazzLatino: 01, d’aquesta bandafundada el 2011 a Quito -capitald’Equador-, que és la ciutat na-tal de Mauricio Ochoa, el seu di-rector, conguero i principalcompositor. El grup està formatper 12 integrants procedents del'Equador, Cuba, Colòmbia, Ve-

neçuela, Catalunya, Itàlia, Ar-gentina i Xile, tots ells residentsa Barcelona. Amb composicionsi arranjaments cent per centoriginals, La Sonora Lliure es ca-racteritza per un so propi, lletrescompromeses i acompanyadesd'una alta dosi de cadència i ale-gria de l’herència musical afro-llatina.

En paral·lel, La Sonora estàduent a terme una campanya demicromecenatge que vol acon-seguir 4.000 euros per podercompletar el procés d’edició,mescla i masterització del disc.

Arriba la 13a edició del FòrumFotogràfic de Can Basté

FOTOGRAFIA4L’Espai Foto-gràfic Can Basté tornarà a aco-llir un any més el Fòrum Foto-gràfic que, amb l’edició d’en-guany, que se celebrarà entre el25 i el 29 de novembre, arriba-rà a la seva tretzena edició.

Aquest fòrum és un punt detrobada entre creadors novellsi professionals del món de la fo-tografia que aplega artistes, ga-leristes, comissaris, gestors, edi-tors, entitats i col·lectius. Els or-ganitzadors del certamen ex-pliquen que el seu objectiu és“descobrir, reconèixer i pro-

moure joves creadors que uti-litzen la fotografia com a mitjàexpressiu”.

REPÀS HISTÒRICD’altra banda, una mostra fo-togràfica a l'Espai Via Favènciarecorda la històrica i ja des-apareguda revista ‘Nou Barris9’.La mostra permet fer un reco-rregut a través de la història con-temporània de Nou Barris grà-cies a la cessió de 4.000 negatiusque la fotògrafa Eva Ortí va fera l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

RedaccióNOU BARRIS

PSC, ICV-EUiA i elPP van criticar amb

força el Govern

La banda destaca per la seva vitalitat a dalt l’escenari. Foto: Sonora Libre

Successos | Troben un home ferit per arma de foc El passat dissabte dia 25 d’octubre un veí del barri de Vallbona va trobar, al voltant de les

onze de la nit, un home estès al mig del carrer Oristà amb una ferida per arma de foc. L’home, que es trobava estable dins de la gravetat, va ser traslladat a l’hospital. Els

Mossos d’Esquadra van posar en marxa una investigació per aclarir els fets.

Nou Barris15 | 14 novembre 2014 línianoubarris.cat

Imatge del castell de Torre Baró un cop reformat. Foto: Ajuntament

El castell de Torre Baró reobreles seves portes al públic

SUCCESSOS4Un veí del barride Vilapicina i Torre Llobetava matar aquest dilluns la sevaexdona, de 45 anys i nacionali-tat argentina, colpejant-la ambun objecte contundent al cap iposteriorment es va suïcidar.

El fet que tot apunti, a falta dela confirmació de l’autòpsia, quees tracta d’un nou cas de violèn-cia masclista, és la carta de co-miat que l’home va deixar escri-ta. El cadàver de la dona, trobatal seu domicili del carrer Amics,va ser el primer a descobrir-sedesprés que uns familiars des-cobrissin una nota d’alerta i avi-sessin la policia. Posteriormentl’home s’hauria desplaçat a un lo-cal on vivia després de la sepa-ració i s’hauria suïcidat.

Un home mata la seva exdona idesprés se suïcida

PROTESTA4Els treballadors deCorreus de Ciutat Meridiana vananunciar el passat 30 d’octubre,en una concentració de protesta,una vaga indefinida de quatre ho-res al dia -de les 11 del matí a les3 de la tarda- pel trasllat tempo-ral a l’oficina de la via Laietana,després que a principis d’octubrees neguessin a entrar al seu llocde treball en senyal de protestapel perill d’esfondrament delsostre que hi havia en el local,després que una part petita jas’esfondrés parcialment.

Els treballadors denuncienque el fet d’haver d’anar a la viaLaietana els fa perdre molt detemps en transport i això per-judica “els terminis d’entrega, nonomés del correu ordinari, sinótambé d’altres notificacions”,segons afirmen en un comuni-cat del sindicat CGT.

Vaga dels empleatsde Correus deCiutat Meridiana

El castell de Torre Baró, el sím-bol de Nou Barris, tornarà a es-tar obert al públic a partir d’a-quest cap de setmana desprésd’un procés de restauració dut aterme en els últims temps.

El procés de reformes d’a-quest emblemàtic edifici, ques’havia anat deteriorant amb eltemps, ha permès fer-hi una sè-rie de canvis, com ara un mira-dor i un espai amb uns plafonsamb informació històrica del

castell i la seva relació amb lazona. L’edifici va néixer l’any1905 amb la intenció d’esdevenirun hotel, però va quedar inaca-bat i el seu interior buit. Aquestindret també servirà per dina-mitzar algunes activitats de lesentitats dels barris de Torre Barói Roquetes. A dins, les plantes in-ferior i baixa estaran obertes alpúblic de dilluns a divendres, de10 a 13 hores; dissabtes de 10 a17 hores i diumenges de 10 a 14hores. Les altres tres plantes su-periors només seran accessiblesamb reserva prèvia gràcies aunes visites guiades. A més de larecuperació arquitectònica de

l’espai, també s’ha il·luminat elsvoltants de l’edifici.

PORTES OBERTESDemà, dia de l’obertura, hi hau-rà una jornada de portes obertesa partir de les 11 del matí. Duranttot el dia es faran tallers i visitesguiades. A partir de les sis de latarda tindrà lloc l’encesa de lesnoves llums ornamentals.

Després d’una llarga reivin-dicació veïnal demanat la reforma,Arnaldo Gil, president de l’ArxiuHistòric de Roquetes-Nou Ba-rris ha mostrat la seva satisfaccióperquè la reforma ha respectat laproposta que van fer els veïns.

RedaccióNOU BARRIS

Nou Barris17 | 14 novembre 2014 línianoubarris.cat

Solidaris i pioners. Aquestessón les característiques que fu-siona l’Associació per a la Sen-sibilització Envers la Discapaci-tat de Nou Barris (ASENDI),una entitat que gestiona l’únicbanc ortopèdic de la ciutat ique ara està d’enhorabona des-prés que la setmana passa s’i-naugurés oficialment el seu lo-cal al carrer de Manuel SanchisGuarner, al barri de Porta.

Fins ara l’associació no dis-posava d’un espai on desenvo-lupar la seva tasca, però des del’estiu –tot i fer-se la inaugura-ció la setmana passada, el localfunciona des de fa uns mesos–,la situació ha canviat. Ha estatgràcies a la gestió de l’InstitutMunicipal de Persones amb Dis-capacitat (IMD), que ha estatl’encarregat de llogar el local al’Incasòl, que l’ASENDI ha pogutfer un salt qualitatiu en la sevatasca. “La veritat és que ha es-

tat un canvi molt gran. Abansguardàvem el material en casesparticulars o al centre cívic, i vaarribar un moment que vamhaver de rebutjar material per-què no el podíem guardar”, ex-plica a Línia Nou Barris MariaSixta Pérez, voluntària de l’enti-tat. Aquesta voluntària, cone-guda com a Mari entre la gent del

barri, explica que “ve gent de totala ciutat a buscar-nos material,especialment gent gran que ambla crisi no es poden comprar elque els hi fa falta”. La Mari esmostra molt contenta per laquantitat de trucades que rebenúltimament, especialment desdel dia de la inauguració, ja queva cridar l’atenció dels mitjans iha provocat que la tasca del

banc ortopèdic sigui conegudaper més gent. “Necessitem mésvoluntaris per fer tota la feinaque tenim”, afegeix.

La crida que fa aquesta inte-grant de l’ASENDI ha de per-metre ampliar la plantilla devoluntaris de l’entitat, que ac-tualment està formada per setpersones, amb la presidentaMaite Ruiz i la vicepresidentaConsol Gràcia al capdavant.

GESTIÓ DEL MATERIALTots els voluntaris de l’entitat,amb diferents tasques assigna-des, són els encarregats de ferfuncionar aquest banc que aramateix compta amb una cin-quantena de cadires de rodes,una trentena de crosses, unavintena de caminadors i unadotzena de llits articulats.Aquests últims gràcies a la me-diació de l’IMD.

Per llogar aquest materialels usuaris han de dipositar unafiança, que es retorna quan aca-ba el lloguer. L’entitat se’n que-da el 10%, que es destina a lesdespeses de manteniment.

Un banc solidari i pioner» L’entitat ASENDI gestiona el primer banc ortopèdic de la ciutat gràcies a la feina d’un grup de voluntaris

» La setmana passada es va inaugurar el seu nou local, situat al carrer Manuel Sanchis Guarner

REDACCIÓ4L’entitat ASENDI,nascuda l’any 2007, té com aprincipal objectiu “la sensibi-lització de la societat cap almón de la discapacitat amb lavoluntat de treballar per obte-nir una societat inclusiva, aju-dar a totes les persones amb al-gun tipus de limitació, aconse-guir la no discriminació i l’eli-minació de les barreres més im-portants, que són les culturalsi les mentals”, tal com expli-quen al seu web.

Per aconseguir els seus ob-jectius, l’entitat realitza expo-sicions fotogràfiques sobre ac-cessibilitat i superació i tallersde sensibilització on mostrenadaptacions de la vida diàriaper a una persona amb disca-pacitat. L’ASENDI forma partde la Taula d’Entitats de NouBarris i va rebre, l’any 2010, elpremi a l’acció social per part del’Ajuntament.

Ajudar els discapacitats

Les cadires de rodes i els llits ortopèdics formen part del material del banc. Foto: ASENDI

“Necessitem més voluntaris”, afirmen

des de l’entitat

Albert RibasNOU BARRIS

| 18

14 novembre 2014

Districtelínianoubarris.cat

Nou Barris és un dels districtesmés colpejats per la crisi i undels que té la taxa d’atur méselevada de la ciutat. Per aquestmotiu, el Districte impulsa, desde fa temps, diversos programesd’inserció laboral per fomentarl’ocupació a Nou Barris.

Durant l’any passat, un totalde 4.231 persones van participaren els serveis que es presten pera la formació i l’ocupació alsequipaments del Districte.Aquests programes s’emmar-quen en el desenvolupament i laconsolidació de les polítiquesque afavoreixin l’ocupació i laformació de les persones, ambuna especial atenció a les per-sones més desafavorides, aixícom a les que estan en situaciód’atur de llarga durada.

“Per al govern municipal, lalluita contra l’atur és una de les

principals prioritats, ja que elnostre districte està molt colpe-jat per la crisi”, assegura IrmaRognoni, regidora de Nou Barris.En aquest sentit, Rgnoni argu-menta que “aquestes accions es-tan destinades als col·lectius

més vulnerables i als territorisamb els indicadors socioeconò-mics més baixos”.

I és que col·lectius com elsjoves, la població en atur de llar-ga durada, amb baixa qualifi-cació professional, perceptorsdel PIRMI o població nouvin-guda són els principals desti-

nataris d’aquests programes. Amés, es tracten amb especial in-terès aquelles zones que pre-senten un nivell d’indicadors so-cioeconòmics més baixos, comara Ciutat Meridiana, TrinitatNova, Torre Baró, Roquetes iTuró de la Peira.

Les accions que es duen a ter-me són, per exemple, promourela capacitació laboral de les per-sones, donar orientació i asses-sorament i fomentar l’esperitemprenedor, entre altres me-sures. I és que, per trobar feina,primer cal tenir les eines peraconseguir-ho. I tot començaper tenir clar que buscar feina jaés una feina en si mateix. La re-cerca requereix reflexió, esforç,temps i, sobretot, mètode. Unescompetències que es fomentenen aquests programes.

Per tot plegat, els equipa-ments del Districte acullen tot unseguit de serveis que, gestionatsdes de Barcelona Activa, ser-veixen per fer una mica més fà-cil el repte de trobar feina.

Fomentant la inserció laboral» L’any passat, 4.231 veïns van participar en els programes d’ocupació als equipaments del Districte

» Es presta especial atenció a les persones més desafavorides i a les que estan en atur de llarga durada

RedaccióNOU BARRIS

OCUPACIÓ4Entre els progra-mes d’ocupació més destacats hifiguren el Programa d’InsercióSociolaboral (PISL) i el Progra-ma Personalitzat per a la Recer-ca de Feina (PROPER).

El primer s’adreça a personesen situació d'atur en risc d'ex-clusió i/o amb dificultats so-cials afegides. Consisteix en l'ac-cés a un itinerari d'inserció per-sonalitzat al mercat de treball

que ofereix tutories individuals,orientació laboral, aprenentatgei contacte amb empreses perfacilitar la inserció.

El segon s'adreça a personesen situació d'atur amb espe-cials dificultats i contempla unconjunt d'accions a mida decada persona que inclouenorientació i formació, tècniquesde recerca de feina i formaciótècnico-professional.

Els programes PISL i PROPER

Irma Rognoni:“La lluita contra

l’atur és una de lesnostres principals

prioritats”

Els programes, gestionats des de Barcelona Activa, ofereixen formació i atenció personalitzada. Fotos: Barcelona Activa

Estadística | Contractació de persones amb dificultats Un 50% de les ofertes de treball generades per les Clàusules de Contractació

Responsable aprovades per l’Ajuntament, en què el consistori compromet les empreses adjudicatàries a incorporar un 5% de persones en risc d’exclusió, es

gestionen des d’aquests programes per donar oportunitats als seus usuaris.

19 |

14 novembre 2014

Comerçlínianoubarris.cat

La Fundació Barcelona Comerçva celebrar el seu desè aniversa-ri dimarts passat al World TradeCenter amb un sopar on es va re-conèixer la tasca dels 18 dina-mitzadors dels eixos comercialsque formen la fundació amb el

guardó especial de l’ens. VicençGasca, president de la fundació,va expressar la seva “especial sa-tisfacció personal” per haver lliu-rat el Premi Fundació als dina-mitzadors. L’alcade, Xavier Trias,també present a la gala, va fer unacrida a la unitat del comerç bar-celoní i va assegurar qualsevolnova decisió sobre el sector “hau-rà de comptar amb el suport delseixos”.

Foto de família dels dinamitzadors guardonats. Foto: Fundació

La Fundació Barcelona Comerçcelebra el seu desè aniversari

» L’organització premia la tasca dels 18 dinamitzadors dels eixos que la conformen durant un sopar commemoratiu de celebració

Tres cercaviles per donar la benvinguda al Nadal

CELEBRACIÓ4L’alegria nada-lenca començarà a omplir els ca-rrers del districte a partir del prò-xim dia 21 de novembre, quanl’Eix Nou Barris participi enl’encesa oficial de l’enllumenatde Nadal amb un acte oficial a laplaça Llucmajor a dos quarts de7 de la tarda.

La festa, però, arrencarà mi-nuts abans amb tres cercavilesque sortiran de tres indrets di-ferents del districte: un de la Me-

ridiana, un altre del Mercat de laGuineueta i un altre del Mercatde Montserrat. Les comitivesconfluiran a Llucmajor a dosquarts de 7 de la tarda, quan co-mençarà l’acte oficial de l’ence-sa dels llums.

Per altra banda, a partir delmateix dia 21 l’Eix Nou Barrisiniciarà la campanya de des-comptes Avui comença el Nadal,que es posarà en marxa a dife-rents eixos de la ciutat.

RedaccióBARCELONA

Imatge de la protesta dels integrants dels JEV. Foto: ICV-EUiA

POLÈMICA4La pista de gel Bar-gelona de plaça Catalunya, unainiciativa que posa en marxa laFundació Barcelona Comerç desde fa quatre anys durant les da-tes de Nadal, comptarà ambuna aportació econòmica de l’A-juntament, concretament de243.000 euros, procedents de lataxa turística.

Aquesta xifra representa el2,4% de la recaptació d’aquestataxa i, segons recullen diversosmitjans, servirà per il·luminar elsarbres de la plaça i promocionarla candidatura de la ciutat alsJocs Olímpics d’Hivern del 2026a l’exterior del recinte de pati-natge, que s’obrirà al públic el

pròxim dia 21 de novembre,coincidint amb l’encesa oficial del’enllumenat nadalenc a la ciutat.

Abans-d’ahir un grup de Jo-ves d’Esquerra Verda (JEV) vaprotestar davant la pista de gel de-nunciant que “és l’element em-blemàtic de la Barcelona en ven-da que ha caracteritzat el mandatde Trias”. El líder municipal delsecosocialistes, Ricard Gomà, quetambé va ser a l’acte, va remarcarque “el govern ens havia dit quela pista no implicava cap cost decaler públic i ara hem sabut queés mentida”. Segons dades de laFundació Barcelona Comerç, lapista va atreure l’any passat a mésde 700.000 persones.

El model Barcelona guanya elde Madrid, segons un estudi

ANÀLISI4Segons un estudi com-paratiu elaborat per les empresesEIXOS Economic Observatory, elportal immobiliari Idealista.com,BBVA Data & Analytics i el MITSenseable City Lab, les dues gransciutats de l’Estat, Madrid i Bar-celona, presenten models co-mercials molt diferenciats. Aques-ta anàlisi destaca que Barcelonapresenta millors dades d’ocupa-ció, dotació, facturació i atracciócomercial, mentre que Madrid té

un preu més alt del lloguer dels lo-cals comercials. A més, Barcelo-na té una ocupació dels locals co-mercials que arriba al 83%.

En aquesta línia, l’estudi tam-bé ressalta que Madrid comptaamb 45 centres comercials, mésdel doble que la capital catalana,que compta amb diversos eixosamb un “dinamisme comercialpositiu” com Ciutat Vella, l’Ei-xample, Gràcia, Sarrià-Sant Ger-vasi, Sants, Horta i les Corts.

El consistori destina diners dela taxa turística a la pista de gel

Moda | Prop de 8.000 visitants a les passarel·les urbanesEl programa de desfilades de moda de tardor que organitza la Fundació Barcelona

Comerç a través dels eixos comercials de la ciutat, el BCN Moda al Carrer, ja acumula prop de 8.000 espectadors durant el passat mes d’octubre, segons

dades de la Fundació. Enguany aquesta iniciativa celebra els seus 7 anys de vida.

21 |

14 novembre 2014

Esportslínianoubarris.cat

Una caiguda d’Adri Díaz a l’àreade la Monta va decidir un partitmolt disputat i que va oferir po-ques ocasions de gol. La Montava punxar a Can Rosés davant laUE Rubí per 1 gol a 0 a causad’un rigorós penal assenyalatper Garcia Rosel al minut 37 delprimer acte. Aquest resultat su-posa la cinquena derrota dels deNou Barris a la lliga, totes ellesfora de casa, on enguany l’equipnomés ha fet un gol en el que por-tem de competició regular –con-tra el Vilafranca a mitjans d’oc-tubre, en un matx que van per-dre per un contundent 4 a 1–.

Diumenge passat els de ToniEscudero van intentar per tots elsmitjans fer l’empat, però la faltad’encert va truncar les expectati-ves dels barcelonins, que ara per

ara són tretzens amb quinzepunts. Malgrat les xifres negati-ves del conjunt de Nou Barris forade casa –dels 18 punts possiblesen els enfrontaments a domicilinomés n’ha esgarrapat un, en unempat a zero al camp del Prat–,a la Bombonera les coses són for-ça diferents. Allà, l’equip, no no-més no coneix la derrota, sinó quea més ha aconseguit mantenir laporteria a zero. Amb aquest pa-norama la Monta rebrà diumen-

ge l’Europa, en un partit que haesdevingut un clàssic del futbolcatalà en els últims anys.

EL MILLOR GOL CATALÀNils Puchades, exjugador de laMonta i actualment a l’Europa,va rebre el guardó al millor goldel futbol català durant la Gala deles Estrelles del Futbol per unacanonada des de la punta de l’à-rea en un partit de l’any passatcontra el Palamós.

El Rubí és l’actual líder del grup 5 de Tercera. Foto: UER

La Monta punxa a Rubí i segueixsense guanyar fora de casa

» Un penal més que rigorós deixa els de Nou Barris sense puntuar» Els de Toni Escudero només ha fet un gol a domicili a la lliga

Creix el nombre d’equipsescolars a Barcelona enguany

ESTADÍSTICA4Un total de 1.752equips d’arreu de Barcelona hantramitat les seves inscripcions perparticipar en la primera fase dela lliga dins del programa dels di-ferents esports del Consell del’Esport Escolar de Barcelona(CEEB). Això representa un in-crement de 60 equips –un 3,5%més– respecte a l’any passat.

La temporada d’esports delCEEB va començar de maneraformal el passat divendres 17d’octubre. Per disciplines espor-

tives, l’increment més gran s’haregistrat en l’àmbit del voleibol,amb prop d’un 20% de creixe-ment respecte a l’any passat.Tanmateix, el futbol 5 –una ver-sió molt similar al futbol sala tra-dicional– segueix sent l’esportamb una participació més gran:dels 1.752 equips inscrits, 873 sónconjunts d’aquesta modalitat es-portiva. Amb tot, també ha estatsignificatiu el creixement expe-rimentat per altres esports coml’handbol o l’hoquei sala.

Prop de 700 ciclistes a laMarxa Popular per CollserolaCICLISME4La tradicional Mar-xa Popular de Mountain BikeCollserola-Nou Barris, celebra-da el passat diumenge dia 26d’octubre, va comptar amb laparticipació d’uns 700 ciclistesque van recórrer un circuit sen-yalitzat de 30 quilòmetres per laserra barcelonina.

Enguany aquesta prova, or-ganitzada pel Club Open Natu-ra i el Club Esportiu Bicisport, vacelebrar el seu 33è any de vida

Torna la Jean Bouin, la cursamés antiga de tot l’Estat

ATLETISME4La joia de la coro-na de l’atletisme barceloní tornael pròxim 23 de novembre. LaJean Bouin, la cursa més antigade la ciutat, arriba enguany a la91a edició i constarà d’un total detretze curses de diverses distàn-cies en les quals participaranhomes i dones de totes les edatsi nivells esportius.

La carrera tornarà a oferir dosrecorreguts, que transcorreranpels barris de Sants i Ciutat Ve-

lla: un de 5 quilòmetres i un al-tre de 10. A més, també hi hau-rà una cursa adaptada per a per-sones amb discapacitat que tin-drà lloc per un circuit especial aMontjuïc. Les inscripcions perparticiparromanen obertes.

La Jean Bouin 2014 tindrà unvessant solidari, ja que l’orga-nització ha demanat als partici-pants que aportin menjar perparticipar en un recapte d’ali-ments de Càritas.

RedaccióNOU BARRIS

Enguany hi ha 60 equips més inscrits a les lligues escolars. Foto: CEEB

Futbol | Segona derrota consecutiva del CanyellesEl CE Canyelles va caure a casa el cap de setmana passat davant l’Escola de Futbol

Mataró per 2 gols a 3. Amb aquesta nova derrota, el Canyelles ja en suma 5 a la lliga, les dues darreres de manera consecutiva. La pròxima jornada els de Nou Barris

juguen contra el Carmelo, en el derbi barceloní de la jornada de Segona catalana.

Agenda| 22 14 novembre 2014línianoubarris.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 21 NOVEMBRE22:30 Concert El Generador al Centre cívic CanBasté. Actuaran les propostes de rock Zunchoi Puri López, de Punk Rock.

DISSABTE 15 DE NOVEMBRE18:30 Cicle il·lustrats. Taula rodona amb laprojecció del vídeo Què significa under-ground, a càrrec de Guillermo Carandini. / Cen-tre cívic Torre Llobeta.

DIJOUS 27 DE NOVEMBRE19:00 Cicle T’interessa. D’Arquimedes a Einstein

amb experiments, una xerrada adreçada a unpúblic adult de caràcter divulgatiu i científic.A càrrec de la física Paula Navarro. / Biblio-teca les Roquetes.

FINS AL 30 DE NOVEMBREMatí-Tarda Energies i sentiments. Instants de

blues. Exposició amb trenta fotografies on esveu reflectida l’energia que desprèn aquestestil musical i els sentiments dels seus pro-tagonistes. Instantànies a càrrec de JoanGómez. / Centre cívic Can Verdaguer.

DIMECRES 3 DE DESEMBREMatí-Tarda Inici de l’exposició El cicle de la ma-

tèria orgànica, una mostra on s’ensenyen 12plafons on s’explica el cicle de la matèria or-gànica a la ciutat de Barcelona: des de la sevageneració a les llars fins al seu tractament./ Centre cívic Can Verdaguer.

DIMARTS 25 DE NOVEMBRE18:00 El rovelló petit. Una història que parla d’unnen perdut al bosc que es troba a una clarianaamb un petit rovelló que l’ajuda a trobar elcamí de tornada. / Biblioteca les Roquetes.

DIMARTS 2 DE DESEMBRE18:00 Granotes, gripaus i altres trifulgues. Obresde petit format i de curta durada –50 minuts–basades en llibres que combinen la narracióamb la dramatització i el suport d’objectes comtitelles. / Biblioteca Canyelles.

DIMARTS 17 DE NOVEMBRE10:00-11:00 En el marc del programa Activa’t

als parcsde Barcelona, el parc de la Guineuetaacull cada dimarts una classe de tai txi i txikung. / Parc de la Guineueta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Un mercat de veus on triar i remenarcontes. Amb persones, fets o coses me-ravelloses. Narrats en les diferentsparles catalanes, en aquest cas esfarà tal com ho faria un barceloní. / Bi-blioteca Nou Barris.

Contes màgics en la parla del Barcelonès

Dc. 26 de novembre a les 18:00

Projecte pilot que convida a les famí-lies amb fills petits a gaudir de la cui-na i a aprendre tècniques noves i re-ceptes especials. Aquest taller se ce-lebrarà fins al març de l’any que ve. /Mercat de la Guineueta.

TallerCuinem en família

Ds. 6 de desembre a les 11:00

Amb motiu del Dia internacional delsdrets dels infants, l’orquestra de l’As-sociació Cultural Músics i Veus per laPau i la Integració oferirà un concertper a joves i adults. / Centre cívicZona Nord.

Concert del Dia dels drets dels infants

Ds. 22 de novembre a les 20:00

La Bombonera acollirà un dels partitsmés atractius del futbol català ara perara. Els de Nou Barris intentaran seguiramb la seva gran ratxa de victòries acasa. / La Bombonera.

Partit de futbolMonta-Europa

Dg. 16 de novembre a les 12:00

| 24 14 novembre 2014línianoubarris.cat Pròxima edició: 16 de desembre

9barris 53

Documents

Transcript of 9barris 53