4. Laocoont i els seus fills

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Natalia Casabé (2n A)

Curs 2010-11

Alumna: Mar Serna Soler (2n A)

Curs 2014-15

Professora: M Assumpció Granero

4

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (s. II aC, bronze, i s. I aC, còpia romana marbre)

AGESANDRE (pare), POLIDOR i ATENODOR (fills) de RODES

PATI DE BELLVEDERE, MUSEI VATICANI. ROMA

FITXA TÈCNICA (documentació general)

Catalogació i anàlisi formal

Títol Laocoont i els seus fills

Escultors Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes

Cronologia Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana

Estil Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)

Localització d’origen La Domus Aurea de Neró a Roma. Descoberta entre les ruïnes del

Palau de Titus a Roma, l’any 1506 (Rafael a Miquel Àngel).

Localització actual Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)

Material Original de bronze, còpia romana de marbre

Tècnica Talla i trepanat

Forma Escultura exempta o d’embalum rodó

Tipologia Grup escultòric

Cromatisme Monocroma

Dimensions 1’84 x 2’42m d’alt

Tema Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià d’Apol·lo, que va

desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia i va ser castigat

per Atena a morir junt als seus fills, ofegats per les serps que

rodegen els seus cossos (segons la llegenda recollida per Virgili a

l’Eneida).

1.- INSERCIÓ EN EL

CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

1.- CONTEXT HISTÒRIC (323-31 aC) L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística (323-31 aC).

En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent

desprotegit en un món canviant i convuls, per això, desapareix la confiança en els models

clàssics (presentaven unitat estilística), que són abandonats a favor d’una temàtica més

rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que allò de tipus

més general.

1.- CONTEXT HISTÒRIC El Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques,

l’escola de Rodes, entre els anys 50 aC i el 50 dC, a la que

també corresponen altres obres com la Victòria de

Samotràcia i el desaparegut Colós de Rodes. En aquesta

escola va predominar la monumentalitat, el patetisme, la

tendència a composar grups piramidals i la importància dels

valors tàctils.

Possible representació del

Colós de Rodes el qual ha

desaparegut

Teatre de Rodes, possiblement

la seu de l’Escola de Rodes Victòria de Samotràcia

Colós de Rodes. Cares de Lindo.

1.- CONTEXT HISTÒRIC En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi,

sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

ESCOLA

RODES (segles IV- I aC)

ESCOLA DE RODES Escultures monumentals i colossals,

destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.

Obres:

1. Colós de Rodes

2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)

3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)

4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)

5. Faune Barberini (220 aC)

A l’època hel·lenística canviaren els

gustos, l’idealisme clàssic, amb el

seus paràmetres d’equilibri i

serenitat, deixa pas al realisme i a

les expressions turmentades.

Els artistes es recreen en donar

forma al patiment, tan físic com

espiritual, en captar perfectament

el Phatos dels personatges en els

seus rostres.

Així, doncs, se cercava provocar

sensacions immediates, ja fos

amb una tragèdia de dimensions

incommensurables, amb una lluita

aferrissada o amb la força d’un

déu implacable, tot caracteritzat

amb efectes teatrals i amb

preferència per la grandiositat i el

moviment.

1.- CONTEXT HISTÒRIC

1.- INSERCIÓ EN EL

CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

2.- INTERPRETACIÓ

ICONOGRÀFICA (1pt)

2.A.- TEMÀTICA 2.B.- FUNCIÓ

Aquesta escultura representa l’agonia de Laocoont, sacerdot del temple d’ Apol·lo a

Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida,

durant el setge a Troia, advertí els seus conciutadans, sense èxit, sobre el perill que

comportava entrar el famós i gegantí cavall de fusta a la ciutat de Troia, i aconsellà

que no deixessin passar el cavall, que oferien els grecs al déu Posidó, en una

suposada retirada, ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus.

2.A.- TEMÀTICA

<<Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!>> Virgilio, Eneida

Així relata Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir

Laocoont als ciutadans de Troia:

En llançar un broc amb foc contra el cavall, els déus (Atena o Apol·lo, segons

interpretacions) el van castigar enviant-li les dues serps del mar perquè els matessin

a ell i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a

la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la

deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda.

2.A.- TEMÀTICA

Les versions sobre la mort de Laocoont són

nombroses i es discuteix si el grup escultòric

està basat en el relat de Virgili, on moren

Laocoont i els seus dos fills, o en una

versió anterior d’un poema troià, on moren

Laocoont i tan sols un dels fills.

Per això, alguns autors creuen que aquesta

còpia és l’adaptació en marbre d’un original

de bronze del començament del segle II aC.

A l’original només n’hi haurien dues figures,

Laocoont i el seu segon fill, segons el relat

mitològic grec més antic, i després s’afegiria

el fill major per fer coincidir l’escena amb la

narració de l’Eneida que, també, explica que

Atena (partidària de la victòria grega) va enviar

les serps per convèncer els troians de la

veritat de la història de Sinó.

Bust de Virgili.

2.A.- TEMÀTICA

Una altra versió explica que va ser un

càstig d'Apol·lo perquè Laocoont

s’havia casat amb Antíop davant

l’estàtua del déu, cosa que constituïa un

sacrilegi, i ho havia fet en contra de les

ordres del déu.

2.A.- TEMÀTICA

Es pot considerar la mort de Laocoont i els seus fills com a símbol de la decadència de

l’estirp troiana en el moment del final de la civilització grega, substituïda per la

romana. Virgili entronca la fundació de Roma amb la destrucció de Troia (el príncep

Enees, fundador de Roma, havia fugit de Troia amb el seu pare Anquises).

2.A.- TEMÀTICA

Laocoont i els seus fills és una

COMPOSICIÓ de gran dramatisme i

mostra un dels episodis en què els

déus es van mostrar més

desconsiderats i malvats amb els

humans, però l’objectiu de l’escultor

és plasmar l’expressivitat per sobre

de qualsevol valor de judici sobre

la conducta dels déus.

2.A.- TEMÀTICA

2.B.- FUNCIÓ

COMITENT: No se sap si va ser encarregada per l’Estat per exposar-la a un lloc públic o

comanada per un particular. A l’època hel·lenística les persones amb diners començaren a

col·leccionar obres d’art, ja fossin originals o còpies. Es pagaven sumes fabuloses per les

peces d’art i els artistes es feien famosos. Els escriptors contribuïren a la seva glòria,

escrivint sobre la vida dels artistes i les anècdotes de les obres. La còpia romana estava

pensada per a decorar cases importants, en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.

LOCALITZACIÓ

Domus Aurea de Neró.

3.- ANÀLISI TÈCNICA

I FORMAL (1pt)

Material, composició, volum, llum, expressivitat, textura

3.- ANÀLISI

TÈCNICA

I FORMAL

MATERIAL. La còpia romana està

realitzada en marbre, però es creu

que l’original estava realitzat en

bronze mitjançant la tècnica de la

cera perduda.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL La COMPOSICIÓ és geomètrica.

És un grup escultòric representat de

manera frontal i format per tres

figures, una gegantina, la figura

principal del sacerdot, masculina i

nua amb un cos d’ancià, que lluita

desesperadament per descargolar-se

de dues serps terribles, que tenallen

els cossos de dos joves, nus també,

els seus dos fills que, col·locats al

seu costat, sembla que no tinguin

prou força per escapar-se’n.

Tant a l’original com a les còpies, les

tres figures van nues.

De fet, el nu té unes profundes

arrels en l’art del poble grec, que

es poden rastrejar fins al costum dels

atletes, iniciat en l’època arcaica.

COMPOSICIÓ.

El grup escultòric està emmarcat

dins d’una piràmide o triangle,

que dibuixen els tres caps dels

personatges, el de Laocoont

coincideix amb el vèrtex

superior, i la composició forma

una diagonal, que creua tot el

grup, i baixa des de la part

superior esquerra, és a dir, des

del braç dret de Laocoont

passant per la seva cama

esquerra.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

Triangle que

junta els

caps dels 3

personatges

Línia que

creua la

composició

COMPOSICIÓ. La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra (fill petit)

damunt una peanya, mentre que la de la dreta (fill major) es recolza sobre una base

diferent, la qual cosa suposa una ampliació del suport i una tasca a partir de blocs

separats.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

COMPOSICIÓ.

La figura del vell destaca per la seva

anatomia i pel seu rostre angoixat.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

COMPOSICIÓ.

El vell és el personatge més treballat.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

COMPOSICIÓ.

Està en una postura semi sedent,

doncs sembla seure damunt un

hipotètic seient del que pengen uns

rígids vestits, que ens recorden les

estries d’una columna.

La peanya escalonada marca el

sentit d’horitzontalitat i l’escàs

equilibri de l’obra.

És un grup escultòric molt pla,

que va ser concebut per mirar-lo

frontalment.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat

d’escapar-se de les serps, que els tenen presos, però lluiten fins al final.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

MOVIMENT. Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos

musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nins són

com les del pare, però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la

seva edat, i una gran perfecció anatòmica, sobretot la figura central.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

MOVIMENT. És notable el talent dels escultors a

l’hora de plasmar, tot paralitzant-lo, un moment

d’agitació dramàtica sense que l’acció s’aturi. El

grup produeix tal sensació de moviment, que sembla

canviar de posició si l’espectador obre i tanca els ulls

alternativament.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

VOLUM. Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs, els

“draps mullats”, el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats, el

trepanat als cabells i les barbes, la boca entreoberta, són, tots ells, valors dinàmics i

pictòrics similars als dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de

clarobscur que disparen l’emotivitat de l’escena.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

OBJECTIU de l’artista.

Els artistes hel·lenístics s’allunyen

del sentit religiós de l’art i es

concentren a resoldre problemes

tècnics i a crear sensacions en els

espectadors, així, l’obra representa

les emocions humanes en la seva

màxima expressió patètica. Conté el

dramatisme més extremat.

Les tres figures són representades en

un lluita brutal per la vida, en què

cada múscul és en tensió per tal

d’escapar-se de l’abraçada mortal.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

OBJECTIU.

El dramatisme s’accentua en els detalls, com ara la boca oberta de Laocoont i les

arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus

fills, el més gran mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l’expressió de culpabilitat

i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

OBJECTIU. Dins del conjunt, les dues serps

monstruoses, formen part de la composició

visual del grup i, amb les seves línies

corbes, aconsegueix la unió entre tots els

personatges.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

OBJECTIU. Hi ha una voluntat d’exagerar l’efecte teatral

de l’anatomia, i s’afegeix el dolor moral de Laocoont en

presenciar la mort dels seus fills.

Podem copsar el dolor als músculs

de Laocoont, que posa en tensió

els seus nervis, però també es

capta la serenitat del seu esperit.

El seu pit s’eleva per tractar de

contenir el dolor i pel fet que el

ventre està comprimit es pot

veure el moviment de les seves

vísceres.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

Els seus fills el miren

demanant-li ajut i ell manifesta

la seva tendresa paternal amb

la seva mirada tendra, d’uns

ulls que es dirigeixen cap al

cel implorant als déus.

L’obertura de la seva boca té

un moviment que expressa

indignació per la idea d’un

càstig immerescut.

3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL,

MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)

4.A.- CARACTERÍSTIQUES

DE L’ESTIL HEL·LENÍSTIC

4.B.- MODELS COMPARATIUS,

EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

CARACTERÍSTIQUES:

- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.

- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).

- Més moviment i dinamisme.

- Importància al grups escultòrics.

- Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat.

- Temes anecdòtics (Nen de l’espina).

- Busquen provocar sensacions immediates.

- Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre

problemes tècnics.

4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

CARACTERÍSTIQUES:

- Els artistes es recreaven, també, donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.

4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

CARACTERÍSTIQUES:

- Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de

persones concretes...

4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

L’escultura hel·lenística deu molt a l’escultura

clàssica i el Laocoont és un dels millors exemples

del període hel·lenístic i, també, l’escultura més

significativa de l’escola de Rodes. La influència

dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara.

Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est, Altar Pèrgam).

4.B.- MODELS COMPARATIUS,

EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

L’expressivitat i el dinamisme de l’hel·lenisme influiran a l’art

romà durant l’època dels Antoninos, en el grup de Marc Aureli a

cavall.

4.B.- MODELS COMPARATIUS,

EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

El Laocoont, quasi amb tota seguretat, va ser presa

pels romans quan van envair Troia i va estar molt de

temps oculta. Fou descoberta per Rafael, qui de seguida

la va mostrar a Miquel Àngel. El florentí quedà molt

impressionat per l’excel·lència en la composició i per

la ràbia continguda, per la seva terribilità i pel pathos

que transmet, per tant, a l’època del seu descobriment

ja va tenir una gran influència pel seu grau de perfecció.

4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES

Rafael Sanzio Gravat de Marco Dente mostrant

l’ escultura tal i com va ser trobada

Quan va sortir a la llum en 1505-06, gràcies a Rafael fou

molt admirada i ha influït en temps posteriors i en grans

artistes, com per exemple Miquel Àngel (Moisés).

4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES

4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES

Si el període clàssic va ser una font d’inspiració pel Renaixement,

l’hel·lenisme ho serà pel barroc. Així, aquest grup escultòric és un

magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, que

representa el cos en el moment de màxima tensió i dinamisme, com

va fer, segles després, el genial escultor Gian Lorenzo Bernini en el

Rapte de Prosèrpina, l’Èxtasi de Santa Teresa o Apol·lo i Dafne,

entre d’altres.

4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES

Cal afegir que El Greco va representar (1610) en un quadre aquest mite del Laocoont i els

seus fills.

E

L

G

R

E

C

O

L

A

O

C

O

O

N

T

(1610)

Laocoont (1610)

Oli sobre llenç

(142 x 193 cm)

National Gallery of Art Washington (EUA)

CONCLUSIÓ:NARRACIÓ DE VIRGILI EN L’ENEIDA

Anatomia musculosa.

Gran tensió

Diagonal que

travessa tota

l'escultura i marca

el moviment

Cossos contorçats.

Moviment violent .

Les serps

s’enrotllen en els

cossos de pare i

fills, i uneixen les

tres figures

Composició piramidal

Els cossos dels fills

són anatòmicament

com el pare però a

escala reduïda

COMPOSICIÓ

Els cossos s’agiten en les

tres dimensions de l’espai.

Cada múscul del seu cos

mostra la violència de

l’esforç.

El fill petit ja no fa força,

l’altre busca l’ajut del

pare.

El dolor de Laocoont no

és tan sols físic, sinó

també psicològic en

veure patir els seus fills.

Es trenca la serenitat i

l’equilibri de l’època

clàssica.

Estan representats amb

diartrosis, tant individual

com de grup, ja que

cadascun dels fills

s’inclina de forma

oposada.

Estructura piramidal

Sols pot ser contemplat frontalment

Dolor del sacerdot troià

Boca

oberta

Arrugues

en el rostre

Ulls

enfonsats

Volums molt

marcats

Efecte de clarobscur en el

volum músculs, els cabells,

la boca oberta...

Expressió turmentada

Músculs en

tensió...

La serp està a punt de mossegar-li el maluc.

Cossos contorçats...

LAOCONTE

Historia de la escultura

1506. Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón)

de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con

estas palabras tan elocuentes “... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida”.

El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la

figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas, el Moisés. El

papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de

dinero.

Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia (que atraería a su corte a Leonardo

da Vinci), la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó

secretamente la realización de una copia.

El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto

a Roma.

1905. El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de

mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo

escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción

anterior. http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm

ANNEX

CURIOSITATS: El braç perdut En el moment en què el Papa

Juli II va demanar la

restauració d’aquesta obra, a

l'hora de refer-li els membres

mutilats, hi havia sobretot una

incògnita:

Quina havia sigut la posició

original del braç perdut de

Laocoont?

- Estès cap a dalt ...

- o flexionat a l'altura del

muscle, tal com defensava

Michelangelo?

La decisió final va comptar

amb Rafael, com a jutge, i la

podeu veure dalt i en

còpies, que es van fer a

l'època, amb el braç estirat.

Però quan, ja al segle XX

(1905), es va trobar una part

del braç perdut de

Laocoont, va resultar que

Michelangelo tenia raó.

L'escultura fou restaurada de

nou: ara per corregir l'error i

llevar-li tots els afegits d'època

renaixentista. I així s'exhibeix

actualment als Museus

Vaticans.

5.- BIBLIOGRAFIA

• www.wikipedia.es

• http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos

• http://www.slideshare.net/idelalmamia

• http://www.slideshare.net/mcarmearanda

• www.google.es

• www.flickr.es

• http://www.slideshare.net/baldufa8/grecia-escultura

• http://cabanyal-italia08.blogspot.com.es/2008/05/el-bra-de-laocoont.html

• Tema visual escultura grega per M Assumpció Granero Cueves

3. Laocoont i

els seus fills

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Natalia Casabé (2nA)

Curs: 2010-11

Mar Serna Soler (2n A)

Curs: 2014-15

Professora: M Assumpció Granero