Web quest 2.0

Post on 14-May-2015

4.204 views 6 download

description

WebQuest 2.0 interdisciplinars i competencials que desenvolupen intel·ligències

Transcript of Web quest 2.0

Les Webquest 2.0 interdisciplinars i competencials que desenvolupen intel·ligències

Institut escola Jacint Verdaguer. Sant Sadurní d’Anoia. Maig 2010 www.xtec.cat/~nalart Núria Alart nalart@xtec.cat

Fotografies: Núria Alart. Primavera al Collserola

1.Introducció

2.La teoria de les Intel·ligències Múltiples

3.La WebQuest i la web 2.0 a l’aula

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

La fesomia de Catalunya, les seves necessitats i les seves perspectives de futur no són les mateixes que fa 20 anys

Canvis socialsCanvis demogràfics .

Arribada de nouvinguts.Augment de natalitat

Canvis Econòmics:Societat del coneixement

Impacte: canvis tecnològicsGlobalització. Nova Economia

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Decrets 142/2007 i 143/2007 Les competències bàsique ses defineixen:

ENS INTERESSA SABER:

Les capacitatsDecret 181/2008

Què s’ha d’ensenyar?

Què hem d’aprendre?

Quines programacions?

Com? Quan? Quin horari?

ENS PREOCUPEM PER:

Alumnat? Conèixer el seu desenvolupament biològic, psicològic,…Interessos, motivacions,

Personalment. Acadèmicament. Professionalment

Orientar

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Tecnificació de les aules

Dotació aules d’acollidaPla 1x 1

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Documentació escrita, classificada i organitzada amb el format llibre de text

Eina pedagògica principal

Llibre de text

Professorat del segle XXI

SEGLE XIX, XX, XXI

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Reunions de treball, descans, relax...: Seu de Google

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Alumnat diversMón diferent

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Capacitat de comunicar-se oralment, per escritCapacitat de gestionar la informació fent ús de les NTICCapacitat per planificar i organitzar-seCapacitat de resoldre problemes /situacionsCapacitat d’adaptar-se a noves situacionsTenir confiança i control d’un mateixCapacitat d’observar, identificar, analitzar, sintetitzar , ...Capacitat de prendre decisionsTenir coneixements professionals i actualitzar-los permanentmentEstar motivat per seguir aprenent, per millorar, ...Tenir iniciativa, ser creatiu i innovadorSer sensat i mantenir compromisos èticsSer autònomSer responsable en los compromisosSer tolerant amb els altres i amb un mateix. Ser respectuós .Ser empàticTenir capacitat de concentracióSaber cooperar i treballar en equipGaudir d’una amplia cultura general .

Aparició de nous sectors laborals

COMPETÈNCIES EXIGIDES A UN ASPIRANT A UN LLOC DE TR EBALL

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Ref: Arànega

Nadius digitals? Immigrant digitals?M.Prensky,2006

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Els agrada col·leccionar informació i guardar gelosament les seves produccions.

Els agrada compartir, publicar, comunicar als blogs, fotos (Flickr), vídeo (Youtube),..

Segueixen en avaluacions individualsEls agrada i valoren l’autoavaluació i heteroavaluació.

No tenen interès per les aportacions positives dels vídeojocs.Interessos pels vídeojocs a la xarxa positius

Intercanvien la informació presencial. Centre de recursos, biblioteca, etc.

Intercanvien informació a la xarxa: música, jocs, vídeos, pel·lícules, etc

Ensenyen per “si de cas” “perquè toca”Aprenen en el moment “Ara”

Fan treballar a l’alumnat individualment i independentment.Els agrada interactuar simultàneament amb altres persones

Segueixen “al peu de la lletra” el programa d’estudi i exàmens.Aprenen el més important amb utilització instantània i coses divertides i/o emotives

Ensenyen només una sola tasca a la vegadaSón multitasques

Proporcionen informació lineal, lògica i seqüencialAccedeixen a la informació per mitjà d’hipervincles

Donen la informació en text abans que multimèdia.Processen imatges, sons i vídeos abans que textos

Prefereixen ensenyar lentament i amb control de la informacióPrefereixen rebre informacions ràpides i de diferents fonts multimèdia

Professorat metodologies transmissivesAlumnat segle XXI

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Adaptació M. Prensky (2006)

http://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k La por

“La felicitat és l’absència de por” Eduard Punset

Com aprenem?ExperimentantRecollint informació d’altres fontsReflexionant sobre els propis sentitsRelacionant: comparant i contrastantMemoritzant significativamentDemostrant tot allò que s’ha après de diferents maneresAvaluant-nos

“Escolto i oblido, veig i recordo, faig i comprenc”. Confuci

“Allò que aprenem a fer, ho aprenem fent”. Aristòtels

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre.

Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula.

Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i sovint assoleix el resultat final per intuïció.

Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls.

Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades.

Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades.

No li preocupen les parts en si mateixes, sinósaber com encaixen i es relacionen.

Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls.

No analitza la informació, la sintetitza.Analitza la informació pas per pas. Vol entendre els components un a un.

Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global.

Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles.

Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments.

Verbalitza les seves idees

Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com ara lletres i nombres.

Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstractes.

Alumnat d’hemisferi dret (holístic, intuïtiu, sìntètic, no verbal...)

Alumnat d’hemisferi esquerre (lògic, analític, verbal, lineal... )

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

L’emoció i la cognició treballen juntes

És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) Ref: C. Timoneda

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

L’emoció és un camí cap a la motivació i la cognició.

El docent ha de guiar, animar, acompanyar, organitzar, tutoritzar, dinamitzar, etc

Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal per comunicar , somriure, canviar de lloc, els moviments corporals, l’expressió facial, etc.

Evitem la comparació entre l’alumnat

Celebrar els èxits amb l’alumnat (T’he posat una bona nota perquè ho has fet molt bé)

Introduir un nou tema amb una historieta , un relat curt, anècdota o qualsevol comunicacióque tingui un component emocional a partir del qual es pugui desencadena la motivació.

Estratègies per motivar a l’alumnat

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Motivar a partir de l’emoció

Interpretació segons capacitats, estils i característiques de l’alumant i professorat. Context

Damasio ens diu que “raó i emoció s’interfereixen i es modifiquen”

L’emoció és un camí cap a la motivació i la cognició.

A la tasca diària a l’aula hem de treballar:

Tots tres: segons estils, capacitats, elements dels dos hemisferis i els sistemes cortical i límbic.

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses.

La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització

Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu

Ken Robinson (2006)

EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ

FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA

CREATIVITAT

Halpern (1984) diu que “es pot pensar de la creativitat com l’habilitat de formar noves combinacions d’idees per a dur a terme una necessitat”

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Els estils d’aprenentatge

Ritme

Input/ output preferències

Persistència/esforç

Habilitats d’aprenentatge

Coneixements previs

Autonomia

Agrupament

Modalitat d’interacció

“L’estil d’aprenentatge és la manera en la qual un aprenen comença a concentrar-se sobre una informació nova i difícil, la tracta i la reté” (Dunn et Dunn, 1985)

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Tocar, moure’s, sentir, treball de camp, pintar, dibuixar, ballar, laboratori, fer coses, mostrar, reparar coses, ....

Escoltar, cantar, ritme, debats, discusions, cintes d’audio, lectures, parlar en públic, parlar per telèfon, grups petits, entrevistes,...

Mirar, imaginar, llegir, veure, pel·lícules, diagrames, fotos, cartells, pintures, diapositives, telescopis, microscopis, vídeos, mapes, caricatures, còmics, exposicions,...

Activitats

Aprèn allò que experimenta directament, allò que l’impliqui moviment. Li costa comprendre allò que no pot posar en pràctica.

Aprèn allò que sent, a base de repetir-se a si mateix pas a pas tot el procés. Si s’oblida d’un sol pas es perd. No té una visió global.

Aprèn tot allò que veu. Necessita una visió detallada i saber a on va. Li costa recordar allò que sent.

Aprenentatge

Respon a les mostres físiques d’estimació. Li agrada tocar-ho tot. Es mou i gesticula molt. Surt ben arreglat de casa, però de seguida s’arruga perquè no para quiet. Tó de veu baix. Expressa les seves emocions amb moviments.

Parla sol, es distreu fàcilment. Mou els llavis al llegir. Mostra facilitat de paraula. No li preocupa el seu aspecte. Li agrada la música. Modula el tói timbre de la seva veu. Expressa les seves emocions verbalment.

Organitzat, ordenat, observador i tanquil. Preocupat pel seu aspecte. Veu aguda, barbeta aixecada. Se li noten les emocions a la cara.

Conducta

S’estima que un 40% de les persones és visual, un 30% auditiva i un 30 % cinestèsica.

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: audi tiu

ALFABETITZACIÓ TECNOLÒGICA MULTIMÈDIA

Utilitzar diferents llenguatges (textual, visual, sonor, gràfic, númèric, icònic, …

Accedir, crear i compartir informació en múltiples formats.

Seleccionar, interpretar, comunicar i expressar missatges multimèdia.

Desenvolupament d’habilitats cognitives d’alt nivell (T. Bloom: Anàlisi, avaluació i creació)

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

2. Comprender

1. Conocer/ Memorizar

3. Aplicar

4. Analizar 5 Evaluar

6. Crear

Alto nivel

Bajo nivel

Adaptado de la ppt de la Dra. Canny Bellido Universidad de Puerto Rico Mayagüez Ref: I. Pérez.

90% Allò que fan ( Simulacions i jocs)

70% Parlant i escrivint (Cursos e-interactius, e-tutori a)

50% Veient i escoltant (Cursos amb audio i vídeo)

30% Allò que veuen (Curs amb imatges, ppt)

10% Allò que llegeixen (correu, lectures)

Les persones recorden:

Aprenentatge online

Retenció de l’aprenentatge:(National Training Labs., Bethel, Maine)

La resiliència parla d’una combinació de factors que permeten a un ésser humà, afrontar i superar els problemes i adversitats de la vida (Suárez, 1995)

La resiliència per a l’aprenentatge

1.Enriquir els vincles: enfortir les connexions2.Fixar límits clars i firmes i coherents.3.Ensenyar habilitats per a la vida: cooperació, resolució

de conflictes, estratègies de resistència i assertivitat,..4. Donar afecte i recolzament: de qualsevol agent

educatiu: família, docents, veïns,...5. Establir i transmetre expectatives elevades i realistes:

importantíssimes per l’èxit acadèmic.6. Donar oportunitats de participació significativa: tant a

l’alumnat, les famílies com al personal escolar, donant oportunitat de resoldre problemes, prendre decisions,...

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

La neurodidàctica

Es tracta de l’aplicació de coneixements sobre com funciona el cervell i de com intervenen els processos neuronals en l’aprenentage, per ajudar que aquest

sigui més eficaç i òptim. (A. Forés i M. Ligioiz, 2009)

Neurologia i metodologies d’aprenentatge juntes

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

La neurobiologia al servei de l’aprenentatge . Contemplar a les persones en totes les seves facetes per assolir una major globalitat i eficiència en l’aprenentatge

Tot en la vida és aprenentatge : aprenem a relacionar-nos, a respectar-nos i valorar-nos, a estimar, a viure, a més aprenem matemàtiques, història…

Orientar-lo: personal, acadèmica i professionalment. Fer-lo pensar i gaudir.Conèixer l’alumnat

Reflexió constant d’evidènciesAvaluació constant

Posar en pràctica escola 2.0 aprén conjuntament: pares, alumnes, professors, agents externs, personal no docent,....

Dominar i dissenyar activitats amb les TIC/TAC

Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat. Globalització.

Planificació i organització del propi treball

Comunicació verbal i no verbal. (Gestos, mirades. Somriure, diàleg,... Conèixer les diferents intel·ligències

Comunicació assertiva i relacions interpersonals

Projecte Espurn@, projectes telemàtics, comunicar, compartir, col·laborar i confiar. Comunitat d’aprenentatge.

Treball en grup cooperatiu i en xarxa

Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxitsAutoconeixement positiu

COMPETÈNCIA DOCENT Capacitat per ...

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

La competència docent

LA CLAU ESTÀ EN EL PROFESSORAT

En què consisteix la intel·ligència del nostre alumn at?

Els atrau les operacions matemàtiques

Una comprensióespecial pel món natural

Els agrada llegir i escriure

Líders naturals amb models positiu de rol

Gran percepció respecte a la seva persona amb fortes fitesGran habilitat esportiva i

moviments corporals

Toquen instruments musicals amb força destressa

Creen objectes artístics fantàstics

De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligen t?De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligen t?

Cadascu és únic

Diferent

Contribucions valuoses a la cultura humana

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

…”Quan no era l’últim de la classe, és que n’era el penúltim… Obtús per a l’aritmètica …. Profundament negat per a l’ortografia, incapaç de memoritzar

les dates i de localitzar els llocs geogràfics, … mandrós … Jo no entenia res…

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

INTEL·LIGÈNCIAPrincipis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument

Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS

UnaInvariable

QuantificableInnata/heredadaPràctica educativa =

Ensenyament igual per a tothom

És múltipleÉs educable

És una capacitatEs pot desenvolupar

Pot variar segons les experiènciesPràctica educativa =

Ensenyament més personalitzat

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA

MÚLTIPLE

ORGÀNICARESOLDRE, GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

Vídeos Intel·ligències Múltiples , Aplicació a l’aula a Georgia

Howard Gardner

La teoria de les Intel·ligències Múltiples

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

Sensibilitat als patronslògics o numèrics.

Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Capacitat de reconèixeri manipular espais.

Capacitat d’autoestimai automotivació.

Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Capacitat de percebre i comprendre als altres

Capacitat d’identificació del llenguatge natural.

Capacitat de situar-se un mateix en relaciócaracterístiques existencials

Dibuixos: GRAIM

FRONTAL

TEMPORAL

PARIETAL

OCCIPITAL

CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ

Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke

Logicomatemàtica : l. frontal esquerre i parietal dret

Musical: l.temporal dret

Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu

Naturalista : l.parietal esquerra

Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic

Interpersonal : l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic

Visualespacial : regions posteriors de l’hemisferi dret

Existencial: l.temporal

Font: T. Armstrong

CEREBEL

Howard Gardner

Ref. A. Salahttp://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mlti ples-08

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.slideshare.net/nalart/i-ara-qu-orientaci-33 38287

El currículum per competències

10 IDEES CLAUhttp://www.youtube.com/watch?v=p5MmOnRq6Ik

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

COMPETÈNCIESCOMUNICATIVES

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural

COMPETÈNCIESMETODOLÒGIQUES

3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendre

COMPETÈNCIESPERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal

COMPETÈNCIESESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I HABITAR EL MÓN

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

Referents clau per al desplegament del currículum per competències:

TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA

Ref: R. Canals

El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Integració dels contingutsEnfocament globalitzadorRenovació metodològicaCompetències docents

Sistema d’avaluació

Les CCBB es basen en:

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Cooperatiu Racons Estudi de casos Portafolis Projectes Contractes PBL TIC/TAC Eines 2.0, WQ, Wiki, Caceres,

blocs,vídeo,...

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

METODOLOGIES COMPETENCIALS QUE DESENVOLUPEN INTEL·L IGÈNCIES

C. social i ciutadana : Interacció amb els demés, normes de convivència, consciència de diversitat,…

C. Coneixement i la interaccióamb el món físic: interacciómanipulativa i sensorial amb els elements del món físic

C. comunicativa, ling. audiovisual: conversar i escoltar. Expressar-se per escrit, i diferents llenguatges audiovisuals

C. Aprendre a aprendre: Consciència i control de les pròpies capacitats i coneixements. Autoavaluació.

C. matemàtica: Comprendre, utilitzar i relacionar els números. Resoldre problemes

C. Artística i cultural: observació i expressiócreativa

C.Tractament de la informació i c. digital: gestionar la informació, ús de les TIC

C. Autonomia i iniciativa personal: aplicació de valors i actituds personals. Projectes individuals o col·lectius

Una WebQuestUna WebQuest no és:Per utilitzar Internet.Per navegar per la xarxa sense cap objectiu.Per fer ús gratuït de les TIC/TACPer seguir unes instruccions sense cap interès.

Una WebQuest és:Per fer activitats o treballs de “Processos mentals complexos”, activitats cognitives d’alt nivell, en seqüències de recerca, en contextos reals d’aprenentatge, significatius,...

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

• Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet.

• Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.

• Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes.

• Prioritza la transfomació de la informació.

• Inclou una avaluació autèntica

DEFINICIÓ WQ

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Processos mentals d’ordre superior

Identificar Coneixement Enumerar

Classificar Comprensió Explicar

Calcular Aplicació Usar

Compara Anàlisi Elegir

Crear Síntesi Contrastar

AvaluacióJustificar

Taxonomia de Bloom. Classificació jeràrquica dels objectius educatius cognitius en sis nivells

Competències Bàsiques

Prendre decisions

Genera, integra i combina idees en un producte o en proposa de nous.

Valora, crítica en base a criteris específics.

Diferencia, classifica i relaciona hipòtesis, evidències o estructura d’una pregunta.

Selecciona, transfereix, utilitza dades per a completar una tasca o solucionar un problema

Associa, compren o interpreta informació en base al seu coneixement previ

Recorda, reconeix informació, idees de la mateixa manera que ho ha après

CREARReunir,

incorporar

AVALUARJutjar el resultat

ANALITZARDividir, separar

APLICARFer ús del

coneixement

COMPRENDREComfirmació

Aplicació

CONÈIXERRecollir

informació

Què fa l’alumnat?

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Resoldre, utilitzar, manipuilar, aplicar, calcular, formular, usar, recollir, construir, projectar, proporcionar, relacionar, resoldre, demostrar, informar, relatar, administrar

Aplicar el que s’ha après per resoldre un problema, seleccionar, transferir i utilitzar dades i lleis per completar un problema o tasca, aplicar les destresses adquirides a noves situacions que es presenten, utilitzar la información rebuda en situacions noves i concretes per resoldre problemes.

3 Aplicació

Explicar, interpretar, descriure, comparar, diferenciar, classificar, convertir, discutir, estimar, generalitzar, donar exemples, exposar, resumir.

Desmostrar que s’han après els conceptes. Entendre “fer-se seu”, allò que s’ha après; això es demostra quan es presenta la informació d’una altra manera, es transforma, se cerquen relacions, s’associa a un altre fet, s’interpreta o se’n saben dir les possibles causes i conseqüències

2 Comprensió

Enumerar, anomenar, identificar, definir, reconèixer, recordar, reproduir,…..

Recordar informació apresa prèviament. Reconèixer informacions, idees, fets, dates, noms, símbols, definicions, etc d’una manera aproximada a la manera com s’han après

1 Coneixement

EXEMPLES DE VERBS que es fan servir en la redacció dels objectius

DESCRIPCIÓNIVELL

B. BLOOM (1956) va elaborar una classificació jeràrquica dels objectius educatius cognitius en sis nivells :

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig

EXEMPLES DE VERBS que es fan servir en la redacció dels objectius

DESCRIPCIÓNIVELL

Avaluar, jutjar, defensar, criticar, justificar, argumentar, concloure, constrastar, decidir, interpretar, valorar.

Triar entre diferents alternatives i justificar l’eleccióespecificant els criteris utilitzats. Emetre judicis aobre la base de criteris preestablerts. Emetre judicis respecte al valor d’un producte segons les seves opinions personals a partir d’uns objectius prèviament determinats.

6AvaLuació

Adaptar, combinar, comparar, compondre, contrastar, crear, desenvolupar, elaborar hipòtesis, estructurar, formular, generar, integrar, modificar, planejar, reconstruir, reorganitzar.

Crear, integrar, combinar idees, planejar, proposar noves maneres de fer. Crear aplicant els coneixements i habilitats anteriors per produir alguna cosa nova o original.

5Síntesi

Analitzar, organitzar, deduir, elegir, distingir, discriminar, categoritzar, il·lustrar, contrastar, precisar, separar, limitar, prioritzar, subdividir, construir, fer diagrames, compara,….

L’alumnat distingeix, classifica i relacions evidències o estructures d’un fet, d’una qüestió, es fa preguntes, elabora hipòtesis. Descompon el tot en les seves parts i pot resoldre problemes a partir del coneixement adquirit. Intenta entendre l’estuctura de l’organització del material informatiu examinant les parts de les quals es compon. La informació que obté li serveix per elaborar conclusions divergents

4Anàlisi

Les fronteres entre els diferents nivells de coneix ement són difuses i que fer servir un verb o un altre no fa que aquell coneixem ent canviï d’un nivell a l’altre

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig

“Una WebQuest se construye alrededor de una tarea atractiva que provoca procesos de pensamiento superior. Se trata de hacer algo con la información. El pensamiento puede ser creativo o crítico e implicar la resolución de problemas, enunciación de juicios, análisis o síntesis. La tarea debe consistir en algo más que en contestar a simples preguntas o reproducir lo que hay en la pantalla. Idealmente, se debe corresponder con algo que en lavida normal hacen los adultos fuera de la escuela”.(Dodge en Star,2000)

ASPECTES CLAU (B.Godge, 2000)

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Investigació guiada.Treball cooperatiu.Autonomia de l’alumnatTransformació de la informacióRecursos autèntics (internet i altres)Habilitats cognitives d’alt nivellCreació d’un producte.Integració amb el món real.Avaluació autèntica i integrada.Responsabilitat individual .

ASPECTES CLAU

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Bastida inicial: materials que activen els coneixements previs. Exemples: pluja d’idees, entrevistes, preguntes, debats, proves,..

Bastida de transformació: materials que ajuden a l’activitat,línees del temps, caceres del Tresor, resolució de problemes,...

Bastida final: esquemes, mapes mentals, conceptuals, exemples fets, plantilles, ...

Activitats de “bastida”

Faciliten el procés de la WebQuest i la seva posada en marxa de les habilitats cognitives de diferent nivell.

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Índex o pàgina principal.Introducció.Tasca.Procés/Recursos.Avaluació/Rúbrica.Conclusions.Crèdits i Referències. Guia Didàctica.Espai interactiu (Fòrum, Blog, wiki…).

Estructura

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

El procès: especifica pas a pas què ha de fer l’ alumnat, quan ho ha de fer i com ho ha de fer (activitats, agrupaments, rols...)

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Convertir-se en autor del seu propi material.Fer una recerca sobre un contingut determinat a treballar.Reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge.Seleccionar els seus propis recursos.Dissenyar les estratègies i les activitats més adients.Adequar els continguts al seu alumnat.Treballar de manera cooperativa amb diferents companys/es experts/es en la matèria.Compartir la seva obra amb els diferents docents a la xarxa.Reciclar-se sobre la matèria.Convertir-se en investigador i creador dels seus propis materials.

Rol del creador/a

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

La WebQuest i la web 2.0 a l’aula

No podem confondre innovació amb utilització de les T IC/TAC

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Treball a través de les TIC/TAC Eines web 2.0:

Wiki: Wispace

Podcast: Podsonoro

Videos: Youtube

Microblogging: Twiter

Mapes: Google maps

Xarxes socials: Espurn@

Blogs: Blogger

Fotos: Flickr

Mapes conceptuals: Freemind ...

Metodologies

WebQuest

Caceres del Tresor

Treball per projectes

Treball per portafolis

Treball per tallers

PBL/ABP

Treball amb mapes mentals

Treball per àmbits d’aprenentatge

Treball per geolocalitzacions ....

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Metodologies competencials que desenvolupen intel·l igències

http://www.lacatedralonline.es/innova/system/Docume nt/attachments/3651/original/Mapa-Web20-LC.pdf

DOCENT EN XARXA

Vídeos

Blogs

Xarxes socials

Web, ning Moodle

ConferènciesPodcast

Recursos digitals

Recursos impresos

Repositoris

Família/ comunitat

Companys/es grup WIKI

Web 2.0

WEBQUEST

WEB 2.0

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

L’enfocament globalitzadorWEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures.Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus,

autoavaluació, empatia en l’anunci.

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20an uncis/index.htm

Des d’un punt de vista didàctic, globalitzar suposa: partir dels interessos i motivacions de l’alumnat i dels seus coneixements previs, a través de les oportunes relacions, poder construir coneixements significatius.

En l’aplicació d’aquest principi de la globalització a la pràctica diària apareixen els termes com: els coneixements previs, l’aprenentatge actiu, significatiu, funcional, contextualitzat, motivador, etc; descrits en els actuals decrets on es despleguen les competències bàsiques a desenvolupar en el currículum escolar actual

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Proposta de temes al voltant de problemes rellevants, preguntes, temàtiques, etc, que connecten amb els interessos i motivacions de l´alumnat. Dissenyar situacions didàctiques interactives que facin protagonista l´alumnat en la recerca, interpretació i comunicació de la informaciói el coneixement.

Projectes interdisciplinars (IM): Sant Jordi

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

CRÈDIT DE SÍNTESI: L’AIGUA

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/inde x.htm

Transformar i contrastar la informació.Desenvolupar habilitats cognitives.Treballar de manera cooperativa.Demostrar autonomia.Crear alguna cosa.Regular i planificar la seva actuació.Reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge.Prendre decisions.Proposar nous objectius.Actuar amb responsabilitat individual.Treballar de manera crítica, creativa i solidària.

Organitzar els grups, l’espai els recursos.Crear un entorn d’aprenentatge.Facilitar el material.Facilitar que els productes siguin del món real.Observar i avaluar el procés, la participació dels grups, el producte, etc…Atendre la diversitat.Seleccionar, avaluar i actualitzar els recursos.Adaptar les activitats al nivell de l’alumnat.Ajudar a resoldre els dubtes.Assegurar la participació de tot l’alumnat.Acompanyar, guiar i assessorar tot el procés d’aprenentatge.Mostrar empatia.

ROLS

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Com podem treballar amb IM i CB?Activitats docentdiversitat d’activitats, materials, avaluacions, treball d’habilitats socials, reflexió aprenentatge..

Perfils d’IM Qüestionaris, observacions, família, valoracions, autoavaluacions, conductes disruptives,

Canviar el “xip”tothom és intel·ligent, + 1 intel·ligència, combinació pròpia, ...

Ambients d’aula decoracions aula, expliquem a l’alumnat,

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.youtube.com/watch?v=jBEvE-0PhB0

Organització i metodologia

Metodologies

El coneixement compartit

Aprenentatge entre iguals

Aprenentatge cooperatiu

Activitats com: el debat i la reflexió sobre l’acció en grup, posa en joc ambdós hemisferis, (el pensament, l’emoció i l’experimentació)

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Traspassar a l’aula tot interaccionant directament amb el món físic, mitjançant recursos totalment actualitzats i del món real.Comprendre la realitat social en què es viu, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable, demostrant autonomia, resolent problemes i prenent decisions.

Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge i capacitats.Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. Aplicar valors i actituds personals i interrelacionades amb un aprenentatge cooperatiu. Potenciar les habilitats cognitives d’alt nivell. Obtenir bons resultats gràcies a una estràtegia didàctica engrescadora.

WQ

CONVIURE HABITAR EN EL MÓNConeixement món físic, social i ciutadania

PERSONALSAutonomia i iniciativa personal

CB

Resoldre, entendre i aplicar problemes i activitats proposades relacionades amb la vida real.Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet seleccionant i contrastant diferents informacions.Fomentar l’autoavaluació, control i gestió del propi aprenentatge. Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació.

Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges audiovisulas.Posar en joc l’esforç i el treball individual, en parelles o en petit grup que portarà a parlar, convèncer, consensuar, argumentar, etc. Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat.

WQ

METODOLÒGIQUES Matemàtica, digital, aprendre a aprendre

COMUNICATIVESLingüística, audiovisual i artística

CB

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

WebQuest una activitat competencial

-Fem de meteoròlegs/es. –Com evoluciona un hort? –Hortifruitilàndia. –Pot passar un terratrèmol al teu poble o ciutat? –Com es fa el comportatge? –Què fem a la fira de Sant Ponç? –Animals en perill d’extinció. Per què floreixen els arbres a la primavera? –La tardor. –L’hivern

CONVIURE HABITAR EN EL MÓN social i ciutadana, coneixement del món

-Ens presentem. -Els meus records. –Com està la meva germana. –Podcast sobre les nostres emocions. –Quin són els oficis i valors que es treballen en un circ?

PERSONALS autonomia i iniciativa

-Com preparar un menjar amb pocs diners i reciclant? –Què necessitem per esmorzar? –Cerquem una casa sostenible. –Quin cotxe em compro. –Jocs tradicionals. Totes les WebQuest treballen la competència digital.

METODOLÒGIQUES matemàtica, digital i aprendre a aprendre

-Fem anuncis. – Som els protagonistes d’un còmic. –Fem un telenotícies. –De Nador a Vic. –Vols fer un treball de Harry Potter. – Fem una revista intercultural. – La gota d’aigua de Chopin. – Volem fer una desfilada de models.

COMUNICATIVES Lingüística, audiovisual i artísitca

WEBQUEST interdisiciplinars i competencials que des envolupen IMCCBB

Classificació de les WebQuest personals i les competèn cies bàsiqueshttp://www.xtec.cat/~nalart/ Núria Alart

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Avaluació i reflexió sobre l’activitat

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Sintetitzar, reflexionar i avaluar en l’avaluació in icial, la formativa i la final

L’alumnat ha de ser capaçde detectar les seves dificultats i autorregular-les

Portafoli (instrument d’avaluació)

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/i ndex.htm

Font: C. Monereo

Proximitat

Llunyania

Escolar Extra-escolar

Rellevància (identitari)

Irrellevància (impersonal)

Projectes

Simulacions

Portafolis

Cooperació

Casos de pensament

Problemes tradicionals

Exercicis

Textos en col·laboració

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.slideshare.net/nalart/avaluacio-competen cial

WQ

La WebQuest + Caceres del Tresor

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/terratremol%20ci utat/index.htm

Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats didàctiques, competèncials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritme d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de cinc parts:

1. Títol. 2. Introducció. 3. Preguntes. 4. La gran preg unta. 5. Recursos

Caceres del Tresor: Què passa a la tardor? Què ha passat al bosc?

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/tardor/index.h tm

Lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualitzaciófreqüent. Llistat de tasques, enllaços, diari, escriptura reflexiva, comentaris, exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està preparada per organitzar i emmagatzemar informació.

Els blogs

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda /

Els vídeosUtilització didàctica del vídeo:Transmissor d’informació. Instrument: motivador, d’avaluació, de comunicació, de producció i creativitat, d’anàlisi del context proper, ....

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.youtube.com/nuriaalart

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Es tracta d’arxius d’audio que es poden escoltar amb qualsevol reproductor compatible amb els diferents formats existents: mp3, ogg, etc. Es poden escoltar en llocs sense cobertura. És una eina que permet publicar un so

(cançó, text llegit) a una web, blog, moodle, etc.

Els podcast

http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/podcast/index. htm

Google docs

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

https://docs.google.com/Doc?docid=0ASb8aUsY1abDZGRz azR0c3BfNjZnamtrOWNkdA&hl=en

Geolocalitzacions

FMAtlas, Wikimapia

Mapes col·laboratius

Paisatges sonors

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Mapa de les llengües http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/

http://earth.google.es/

Wiki

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

És un lloc web col·laboratiu que pot ser editat per diferents usuaris. Aquest poden crear, editar, borrar o modificar el contingut d’una pàgina web, de manera interactiva, fàcil i ràpida, aquestes facilitats fan de la wiki una eina afectiva per a l’escriptura col·laborativa. Quan algú edita una pàgina wiki, els canvis apareixen immediatament en la web, sense passar per cap tipus de revisió prèvia.

http://joanaraspall.wikispaces.com/

Microbloging: Twitter

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

www.twitter.com

Comunitat d’aprenentatge. Espurn@

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://espurna.ning.com/

Storytelling. Pechakuchas

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

http://www.youtube.com/watch?v=nnPoB2u0xFY&feature= related

Storytelling

http://www.3rdworldfarmer.com/Word Farmer

http://www.softonic.com/s/zoo-tycoonZoo tycoo

Zoo tycoo. Construcció i gestiód’un zoològic

Gestionar una plantació amb una quantitat de diners. Presa de decisions com: escollir tipus de conreu, el bestiar, compra d’eines i estris, gestióde problemes; plagues, epidèmies,…

Conclusions del treball: http://5centims5.blogspot.com/ Ramon Barlam. Projecte Espurn@

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Els vídeojocs a l’ESO

Entorns virtuals 3D. Second Life

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Escola virtual Espurn@ http://espurna.ning.com/group/escolavirtualespurna

Taller de PDI, aprenentatge de

llengües, storytelling,…

Mapes conceptuals i/o mentals

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Es centre en conceptes, s’estructura de manera jeràrquica, començant pels conceptes més importants als més particulars. Les característiques d’un mapa conceptual són la jerarquització (ordenaciódels conceptes), l’impacte visual i la simplificació(selecció dels conceptes més importants).

És un diagrama, gràfic i/o dibuix utilitzat per representar les paraules, idees, tasques o conceptes lligats i distribuïts i ordenats radialment al voltant d’una paraula clau o ideea central. Les connexions es presenten d’una manera gràfic radial, no lineal. Un mapa mental no té cap ordre establert pot constar d’una paraula o imatge central o conepte, al seu voltant es dibuixen de 5 a 10 idees principals que es refereixen al tema central i d’aquestes es dibuixen més idees.

MAPA CONCEPTUALMAPA MENTAL

CmapsTools, FreeMind, Inspiration...

www.freemind.com , www.inspiration.com

Karaoke. “ Dot.sub”

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Un Karaoke és una manera de cantar en playback, seguint la lletra de la cançó impresa sobre una pantalla, amb diferents imatges o vídeos que segueixen la lletra de la cançó.

www.dot.sub.com

http://www.espurna.cat/kalidoscopi/mod/glossary/vie w.php?id=319 ESO http://www.espurna.cat/kalidoscopi/mod/glossary/vie w.php?id=363 Primària

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

JigsawPlanet és una eina divertida que ens permet crear trencaclosques a partir d’una imatge pròpia. El trencaclosques creat, pot tenir diferents graus de dificultats

Sonor:“ GenMagic”http://www.jigsawplanet.com/

Trencaclosques

Repositoris d’ensenyament-aprenentatge personals

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010

Programes instal.lats en el USB, que ens permeten portar a sobre nostre el programari més habitual. http://espurna.ning.com/group/einesportables

http://www.codigos-qr.com/tag/quickmark/Codis QR QuickMark

i més …

“Els docents hem d’incloure a tothom en el procés d’ensenyament-aprenentatge: les habilitats socials, l’emoció per educar, saber utilitzar les

TIC/TAC, comunicar, compartir, col·laborar i confiar per cooperar i treballar en equip, fomentant el coneixement crític i la reflexió” nalart

Moltes gràcies!Professora de Secundària IES OlordaProfessora de Pedagogia de la Universitat de BarcelonaFormadora del Departament d’EducacióFormadora de l’ICE de la Universitat de BarcelonaCoordinadora del grup de recerca de les IM: GRAIMMembre de la Comunitat Catalana de WebQuestMembre del Projecte Espurn@

Imatges: Núria Alart. Primavera al Collserola

Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010