Unitat didàctica 1 Geografia i Història; dues ciències socials

Post on 21-Jun-2015

585 views 4 download

description

Unitat Didàctica 1 2014/2015

Transcript of Unitat didàctica 1 Geografia i Història; dues ciències socials

Unitat didàctica 1

Geografia i Història; dues ciències socials

1) Geografia

Geografia

Geografia física

Climatologia

Geologia

Hidrografia

Geografia humana

Demografia

Sociologia

Estadística

2) El globus terraqüi

La terraGeoide

Globus terraqüi

3) Tipus de mapes

Físics Topogràfics Polítics Temàtics

Mapes físics

Mapes topogràfics

Mapes polítics

Mapes temàtics

1 2

3 4

La fletxa Ens permet orientar el mapa

El títolInforma sobre

què tracta el mapa

Paral·lels i

meridians

Per a localitzar amb exactitud

La llegenda

Recull els símbols per a

representar les dades

Textos Noms dels llocs.

L’escala

Indica quantes vegades s’ha

reduït

Parts d’un mapa

Lle

gen

da

Títol

L a f l e t x a

Para

l·le

ls i

meri

dia

ns

E s c a l a

Textos

L’escala

Numèrica Gr

àfica

Crea el teu propi mapa

Els punts cardinalsNord

Est

Sud

Oest

La rosa dels vents

Paral·lels i Meridians

Meridians• Semicercles que

uneixen els pols i tenen direcció Nord-Sud. Greenwich: Hemisferi oriental i hemisferi occidental.

Paral·lels• Cercles

imaginaris, amb direcció est-oest. Equador, tròpic de càncer i capricorn, cercles polars àrtic i antàrtic.

Hemisferi nord• Boreal• Septentri

onal

Hemisferi sud• Austral• Meridiona

l

Les coordenades geogràfiques

LatitudDistància d’un

paral·lel respecte a l’equador.

Va dels oº a l’equador als 90º dels pols.

Pot ser nord o sud

Longitud

Distància d’un meridià respecte

a Greenwich

Va des de 0º a Greenwich fins

als 180º

Pot ser est o oest

Localitza aquest punt

38º 96’ N 0º 17’ W

4) La geografia física i la geografia

humanaGeografia física• L’estudi de les condicions de la natura o del paisatge natural.

Geografia humana• L’estudi dels elements del paisatge que han estat creats per societats humanes.

El relleu terrestre

L’estructura interna

de la terra: escorça, mantell i

nucli

Oceans i continents

La formació del relleu: plaques

tectòniques, falles i plecs,

volcans i terratrèmols

La modificació del relleu:

erosió, transport,

sedimentació.

Temperatura, vent, aigua i

éssers humans

Relleu dels continents, costaner, submarí

L’estructura

interna de la terra:

escorça, mantell i

nucli

Oceans i continents

La formació del relleu: plaques tectòniques, falles i plecs,

volcans i terratrèmols

La modificació del relleu:

erosió, transport,

sedimentació. Temperatura, vent, aigua i

éssers humans

Les aigüesRius

Aigües marin

es

Llacs

Aigües subterrà

nies

El temps i el clima

Temps• És l’estat de l’atmosfera en un lloc en un moment concret

Clima• És l’estat característic de l’atmosfera que es repeteix en un lloc

Les persones i el medi natural

Ésser humà

Fauna

Clima

Vegetació

Aigua

Relleu

5) Història

Història• La història és la ciència que investiga

com vivien les persones d’altres èpoques i quins són els fets més destacats del passat.

Historiografia• La historiografia és el registre escrit

de la història, la memòria fixada per la pròpia humanitat amb l’escriptura del seu propi passat.

Tipus de fontsFonts primàries Fonts secundaries

Aquelles que són contemporànies als fets de què informe

Aquelles que són posteriors als fets de què informen.

Fonts orals Entrevistes a testimonis del passat

Fonts escrites Documents escrits (obres literàries, tractats, discursos, periòdics, inscripcions...)

Fonts iconogràfiques Imatges (fotografies, pintures, escultures...)

Fonts materialsObjectes (roba, ferramentes, armes, joguets, edificis...)

Fonts escrites (epigrafies)

Fonts escrites (papirs)

Fonts escrites (pergamins)

Fonts escrites (paper)

Fonts iconogràfiques

Fonts materials

Derelicte

Dressel

Classificació

d’àmfores

Datació

Unitat estratigràfica

Jaló

1 2

3 4

Fes el teu propi arbre genealògic

6) Posar dates i ordenar el temps

Comptar anys: Dècada,

segle, mil·lenni

Les eres: Abans de Crist (aC) després de Crist (dC)

A quin segle pertany un any: 409 aC, 345 dC, 1667 dC, 620 aC, 1246 aC, 1492 dC, 176 aC, 1 aC, 1 dC, 1789 dC

Els nombres romans

La numeració romana utilitza set lletres majúscules que corresponen als següents valors.

Activitats

I V X L C D M

1 5 10 50 100 500 1000

Si a la dreta d’una xifra romana

s’escriu un altra igual o menor, el

valor d’aquesta es suma a l’anterior La xifra “I”

col·locada abans de “V” o la “X”, els

resta una unitat, la “X” precedint a la “L” o la C els resta

deu unitats, i la “C” precedint as la “M”

cent unitats.

En cap número és pot posar una

mateixa lletra més de tres vegades

seguides

La “V”, la “L” i la “D” no es poden

duplicar

Si entre dues xifres qualssevol existeix

un altra menor, aquesta restarà el

seu valor a la següent

El valor dels nombres romans queda multiplicat

per mil tantes vegades com ratlles

horitzontals es col·loquen sobre els

mateixos.

PREHISTÒRIA HISTÒRIA

EDAT DE PEDRA EDAT DELS

METALLS

EDAT ANTIGAEDAT

MITJANA

EDAT MODERNA

EDAT CONTEMPORÀNIA

PALEOLÍTIC

NEOLÍTIC

COURE

BRONZE

FERRO

Civilitzacions

fluvials

Civilitzacions

urbanes

Alta Edat Mitjana

Baixa E. Mitjana

Mesopotà

mia

Egipte

Grècia

Roma

5 milions d’anysPrimers homínids

8000 aC Agricultura

5000 aC Metalls

3000 aC Escriptura

s.V caiguda I.Romà

1492D.Amèrica

1789 R. F

hui