UD.3

LES DENTS

C9 - CAI

BLOC 2

6. PATOLOGIES BUCODENTALS

6.1 LA CÀRIES DENTAL

INTRODUCCIÓ

La càries dental és una de les malalties més freqüents a Catalunya: afecta 8 de cada 10 nens!!!

Seqüeles de la càries: Disminució de la capacitat masticatòria Dolor de diferent intensitat Efectes sistèmics infecciosos Problemes estètics

La càries necessita un tractament especialitzat i d’elevat cost.

DEFINICIÓ

• BrownBrown ( 1991 ): malaltia infecciosa

que es caracteritza per una destrucció

de l’esmalt, i si no s’atura, de tota la

dent.

PER QUÈ LA CÀRIES ÉS UNA MALALTIA INFECCIOSA?

Per poder contestar aquesta qüestió, ens hem de referir a la placa dental.

Placa

LA PLACA DENTAL O PLACA BACTERIANA

Dipòsit tou de color blanc-groc que s’adhereix a la superfície de les dents, de les restauracions (obturacions per exemple) i en l’espai dentogingival.

Està associada a processos infecciosos com: Càries dental Malaltia periodontal

Es forma de manera natural sobre la dent i no s’elimina ni amb la masticació, ni per l’aire a pressió: només s’evita amb la higiene oral!!!

COM ESTÀ FORMADA LA PLACA?

Per bacteris aerobis i anaerobis Aquests bacteris estan envoltats per una

matriu acel·lular (que representa el 30% del volum)

Aquesta matriu és l’aport nutricional dels bacteris.

Per aconseguir energia els bacteris metabolitzen aquesta matriu produint àcids orgànics, causants de la càries.

La placa dental (ME)Foto cedida per la UdG

LA SITUACIÓ ESPECIAL DE LA BOCA

La majoria de bacteris orals es troben en situacions d’anaerobiosis (sense oxigen) i es dediquen fermentar la matriu que els envolta per aconseguir energia.

Fermentar és un procés d’oxidació; serveix per obtenir energia a partir de matèria orgànica sense utilitzar oxigen.

El resultat d’aquestes fermentacions són: àcids orgànics, causants de la càries.

Els àcids formats pels bacteris fan disminuir el pH

Un pH per sota de 5’5 afavoreix la dissolució de l’esmalt i d’aquesta manera s’inicia la càries!!!

Recorda:

pH neutre: 7 pH àcid: < 7 pH bàsic˃ 7

RESUM: Les baixades de pH (< 5’5) produeixen dissolució del calci i

del fosfat de l’esmalt: desmineralització

En condicions normals la saliva actua com a tampó (neutralitza l’àcid) i com a agent remineralitzador.

Si aquestes baixades de pH són molt freqüents i mantingudes, l’acció salival és insuficient: es perd l’equilibri i s’inicia la càries dental.

La càries pot afectar: esmalt, dentina i ciment. Pot arribar a la polpa destruint, totalment, la dent i provocant repercussions sistèmiques de tipus infecciós.

CLASSIFICACIÓ DE LES CÀRIES

A) Classificació segons la situació de la cavitat:

De cares lliures (vestibulars – linguals/palatines)

De cares oclusals

De cares proximals (mesials-distals)

B) Segons l’extensió de la càries:

Simples: afecta una cara de la dent

Compostes: afecta dues cares de la dent

Complexes: afecta més de dues cares de la dent

C) Segons afectació

I: Esmalt desmineralitzat (càries incipient)

II: Esmalt i dentina

III: Esmalt , dentina i polpa

IV: Necrosi pulpar

D) La classificació de Black

• És molt utilitzada a les consultes dentals.

• Hi ha 6 tipus de càries segons les parts de la dent afectades.

(Per més informació hi ha un resum a l’Aula virtual)

ETIOLOGIA

Caries: és una malaltia multifactorial on els factors principals són:

l’hoste (dent i saliva) la dieta Durant un temps els microorganismes suficient

1. Introducción

Diagrama de Kayes Esquema de Newbrun

Hi ha altres factors secundaris, que afavoreixen l’aparició de les càries.

Exemples: Hàbits Edat Patologia associada Cultura Etc…

A) L’HOSTE: LA DENT I LA SALIVA

1. La Dent (característiques que afavoreixen l’aparició de càries)

Morfologia dentària; ex: fosses i solcs molt profunds

Disposició a l’arcada; ex: apinyaments

Composició dels teixits dentaris; ex: la fluorapatita és més resistent a les càries

que la hidroxiapatita.

Maduració de l’esmalt: es necessiten 2 anys post-erupció perquè l’esmalt sigui

madur.

Textura superficial de la dent: si la superfície és rugosa s’hi acumula més placa

Factors retentius en la dentició: obturacions deficients, ortodòncia, pròtesis etc...

2. La saliva:

És un factor protector molt

important.

Hi ha relació entre una disminució

a la secreció salival (hiposalivació i

xerostomia) i un augment en els

índexs de caries.

La saliva té unes funcions molt importants com:

Netejar les dents

Acció tampó (neutralitza els àcids amb el seu pH de 6.75 )

Redueix la solubilitat de l’esmalt: forma part de la pel·lícula adquirida (capa protectora

formada per proteïnes salivals que s’organitza immediatament després de qualsevol raspallat )

Participa en la remineralització

Té capacitat antimicrobiana

(Vist a la UD1)

B) LA DIETA

És un factor molt important.

La dieta és font d’energia per als microorganismes i ajuda

al creixement de la placa bacteriana.

És important tant el que mengem i quan es menja.

Els glúcids de la dieta són aprofitats pels bacteris de la placa

per obtenir energia i bona adhesió a les superfícies dentals.

Els microorganismes metabolitzen els glúcids i produeixen

àcids que ataquen l’estructura dental formant les càries.

Tipus de glúcids

Sacarosa>Glucosa>Fructosa. Són els glúcids més cariogènics

ja que el pH baixa per sota del punt crític immediatament

després de la seva ingesta.

Hi ha edulcorants que tenen potencial cariogènic nul o baix;

exemples : ciclamat, sorbitol i xilitol

Tipus d’aliment

És important l’adhesivitat, la textura, la solubilitat de l’aliment i el

rentat o (temps de permanència a la cavitat oral)

Freqüència d’ingesta

Ingestes freqüents eviten la possibilitat de remineralització de

l’esmalt.

C) MICROORGANISMES

La caries és una malaltia bacteriana infecciosa complexa.

La colonització inicial es produeix a les poques hores de

néixer i es transmet de mares/cuidadors a l’infant

Amb l’erupció apareixen nous bacteris i entre ells

Streptococcus mutans , el més perjudicial per les càries.

FORMACIÓ DE LA PLACA DENTAL

Pel·lícula adquirida.

Col·lonització

bacteriana.

Placa

madura.

8 a 48 hores.

S.mutans, S. sanguis, Lactobacillus.

Actinomyces.

Bacteris (cocs) i polisacàrids de la placa (ME)Foto cedida per la UdG

La càries als diferents teixitsCàries de corona

A l’inici l’esmalt es torna opac, fent una taca blanca: càries incipient Si aquesta lesió avança lentament s’hi poden incorporar pigments

que donen un color marró-groguenc o marró-negrós. S’atura quan ja no hi ha més glúcids fermentables o per l’acció

protectora de la saliva.  Remineralització: captació d’ions calci i fosfat (o fluor) per l’esmalt. Desmineralització>Remineralització = formació d’una cavitat. Llavors la càries continua cap a la dentina, i hi avança molt

ràpidament pel seu alt contingut en matèria orgànica. Si la càries no s’atura pot arribar a la polpa i provocar pulpitis.

Càries d’arrel Si una peça té el ciment exposat (per recessió de geniva, per

exemple), la càries pot començar al ciment, continuar per la dentina i arribar a la polpa.

* Les càries també poden començar al coll!!!

CLÍNICA

Dolor i càries:Dolor i càries:  

Càries d’esmalt: són asimptomàtiques.

Caries dentinària:

Etapes inicials: dolor a estímuls tèrmics, mecànics o

solucions hipertòniques. Dolor agut, penetrant, localitzat i de

curta duració (desapareix amb l’estímul ).

Etapes avançades: inflamació polpar amb augment de la

pressió intrapolpar i dolor sord, pulsàtil, amb irradiació i

espontani (persisteix sense estímul).

COMPLICACIONS DE LA CÀRIES

Pulpitis: inflamació de la polpa = tractament d’endodòncia en la majoria de casos.

Lesions periapicals: flegmons o abscessos, quists, etc...

Abcés Quist

DIAGNÒSTIC

EXAMEN CLÍNIC Inspecció visual (coloració); normalment

s’acompanya amb el mètode tàctil de la sonda d’exploració:

Teixit tou: càries Teixit dur: càries incipient que cal controlar.

Palpació:tumefacció o sensibilitat a la zona periapical

Percussió:respostes doloroses

Instruments utilitzats: mirall, sonda, bona

il·luminació i dents seques.

EXAMEN RADIOGRÀFIC Les Rx d’aleta de mossegada s’utilitzen molt per

detectar les càries interproximals. També s’utilitzen en les revisions de pacients amb

alt risc de càries.

(Es veurà a la UD7)

EXAMEN COMPLEMENTARI La transil·luminació s’utilitza per detectar càries

interproximals i fissures de les dents anteriors.

TRACTAMENT

S’elimina el teixit cariat i es reposa amb material d’obturació (composite, amalgama, etc...)

Després es poden fer tractaments quimioteràpics per controlar la infecció:

Clorhexidina (col·lutori, gel o vernís) durant un temps limitat.

També es pot fer un tractament de fluor diari (pasta, col·lutori, sistèmic etc...), per reforçar l’esmalt.

MESURES DE PREVENCIÓ Per prevenir les càries podem classificar les actuacions

en dos grups:

A) Augmentar la resistència de les dents davant l’acció de les substàncies àcides que la destrueixen Ús de fluor Segellats de fissures

B) Disminuir la intensitat dels factors bacterians. Higiene bucal (raspallat dental, eliminació de la placa

interproximal, revisions professionals) Controls químics de la placa (ex: clorhexidina) Combatre els factors dietètics (ex: disminució de sacarosa a la

dieta)

(Es veuran més detalladament a la UD8)

6.2 TRAUMATISMES

Són agressions produïdes a les dents per un fet

violent que les afecta directament(accidents de

tràfic, activitats esportives, caigudes, intubacions, ortodòncia, crisis epilèptiques, etc...)

En casos lleus el traumatisme no té perquè tenir conseqüències negatives: es realitza una reconstrucció.

En casos greus, la polpa pot quedar afectada i la peça queda

sense vitalitat. Cal fer una endodòncia. Els traumatismes de les peces poden tenir repercussions des

del punt de vista mèdic i psicològic, sobretot en nens. Les lesions de les dents per traumatisme són molt freqüents

entre els 7 i 15 anys, pel tipus d’activitats realitzades. Les peces més afectades solen ser les anteriors.

Classificació dels traumatismes:

A)Fractures coronàries sense exposició polpar = no complicadesPoden ser fractura d’esmalt (ex: fissura d’esmalt) o fractura d’esmalti dentina

B)Fractures coronàries amb afectació polpar = complicadesS’afecta esmalt, dentina i polpa

C)Fractura radicular S’afecta ciment, dentina i polpa

D)Fractura coronoradicular = greu S’afecta la corona i l’arrel.

4. Traumatismos dentarios

Esquema de les lesions traumàtiques

E) Luxacions

Lesions que afecten les estructures de suport de la dent, la irrigació i laInnervació. Podem parlar de:

Concussió: lesió de les estructures que envolten la dent però la dent no presenta mobilitat.Subluxació: la dent queda fluixa.Luxació lateral: dent desplaçada de manera lateral dins del seu alvèol.Extrusió: la dent està desplaçada, parcialment, cap a fora de l’alvèol. Intrusió: la dent entra cap a dintre de l’alvèol i es clava a l’osAvulsió: sortida total de la dent de l’alvèol. Com cal transportar la dent?

Llet temperatura ambient Sèrum fisiològic Saliva H2O

millor

pitjor

Tractament de les luxacions Recol·locar la peça Suturar geniva Ferulitzar Ortodòncia (si cal) Endodòncia (si cal) Clorhexidina Controls

Altres informacions sobre els traumatismes i luxacions:

Sobre els traumatismes:És molt important conèixer:- Quan, com i on ha passat l’accident?- Ha rebut tractament? Quin?- Hi ha dolor, hemorràgia, mobilitat, etc.? Fases de l’examen clínic:A)Exploració extraoralB) Exploració intraoralC) Proves de vitalitat polparD)Proves radiogràfiques

6.3 ALTERACIONS DELS TEIXITS DURS ALTERACIONS DE LA MIDA Microdòncia:

Una o més dents de mida inferior al normal.

Macrodòncia:

Una o més dents que la seva mida és més gran del normal.

ALTERACIONS DEL NOMBRE

Anodòncia total . Absència congènita de totes les dents: no hi

ha dents temporals ni permanents.

Anodòncia parcial o agenèsia Absència congènita d’una o

més dents.

Dents supernumeràries: Hi ha més dents del compte. El més

freqüent és el mesiodensmesiodens situat entre les incisives superiors.

ANODÒNCIA PARCIAL I CANINS

CÒNICS

DENTS SUPERNUMERÀRIESDENTS SUPERNUMERÀRIES

DENTS DENTS SUPERNUMERARISSUPERNUMERARIS

ALTERACIONS DE L’ESTRUCTURA DE L’ESMALT I DENTINA

A) Alteracions adquirides:Es presenten com conseqüència de factors ambientalsfactors ambientals. Solen afectar a l’esmalt i a la

dentina. Exemples:

Lesions químiques ( fluor): fluorosi

Per traumatismes (vistos anteriorment)

Discoloracions (canvis de color de l’esmalt)

Tabac, colorants, clorhexidina, cafè, te i altres aliments donen tinció a la placa dental. Es pot solucionar amb una higiene dental professional.

Administració de fàrmacs: tetraciclines (antibiòtic que afecta des de la 29ena setmana d’embaràs als 7 anys) i un fàrmac antituberculós : PAS .

Solen afectar a la dentició temporal o a la permanent però rarament a les dues..

FLUOROSI ENDÈMICA

EN UNA NENA SAHARAUI

5. Alter Discoloracions: aciones del color, discoloraciones

Canvis de color per tetraciclines

Canvis de color per colorants procedents del tabac

B) Alteracions hereditàries:Amilogènesi imperfecta:

Defecte hereditari que afecta la funció dels ameloblasts i la mineralització de la matriu de l’esmalt. Això produeix dents amb múltiples anomalies que afecten només la capa d’esmalt. Afecta a la dentició temporal i la permanent.

Dentinogènesi imperfecta:

Defecte hereditari que constitueix dents opalescents . La dentina és formada irregularment i poc mineralitzada. Afecta a la dentició temporal i la permanent

AMILOGÈNESI IMPERFECTA

L’esmalt no té un

gruix normal.

DENTINOGÈNESI IMPERFECTA DENTINOGÈNESI IMPERFECTA (DENTINA OPALESCENT (DENTINA OPALESCENT

HEREDITÀRIA)HEREDITÀRIA)

DENTS FANTASMA

Alteració no hereditària del desenvolupament d’algunes dents

en les que l’esmalt i la dentina són prims i irregulars i no

s’arriben a mineralitzar del tot.

Altres alteracions dels teixits durs:

Incisiu en “Garra”Incisiu en “Garra”

ARRELS SUPERNUMERÀRIES

Són arrels adicionals.Són arrels adicionals.

Més freqüent en premolars i Més freqüent en premolars i

canins inferiors i tercers molars canins inferiors i tercers molars

inferiors i superiorsinferiors i superiors

GEMINACIÓGEMINACIÓ

Dent amb dues corones

amb una sola arrel i un

sol conducte radicular.

Fusió:Fusió:

Es produeix per la unió de dues dents

Diferencia amb la geminació: en el cas de la fusió hi ha una

dent de menys en l’arcada dentaria.

Concrescència: Concrescència:

Unió de dues o més arrels de dos o més dents normals. Es

produeix després de la formació de l’arrel.

6.4 PATOLOTGIA DE LES MUCOSES ORALS

Lesions ulceroses

Aftes bucals: són les més típiques. Solen fer mal. Es curen espontàniament entre 7 i10 dies. La seva etiologia és controvertida: virus, estrès, factors alimentaris, altres etc...

Úlceres traumàtiques: normalment es donen per pressió d’una pròtesi, dents cariades amb arestes tallants,etc...Pot ser una lesió precancerosa.

Tuberculosi i sífilis: malalties transmissibles que poden manifestar-se a la boca en forma d’úlcera.

Carcinoma epidermoide: tumor maligne amb major freqüència a la boca. Generalment es manifesta amb una úlcera. L’ús del tabac està associat amb un 70-80% dels casos de càncer oral. Cal un diagnòstic precoç per tenir un millor pronòstic.

Úlcera aftosa major (2-4 mm)

Úlcera traumàtica per pròtesis Úlcera traumàtica per turbina

L’úlcera traumàtica es considera una lesió precancerosa, per això es fa una biòpsia si no desapareix entre 10 i 14 dies.

La sífilis és una malaltia infecciosa sistèmica transmesa exclusivament per contacte sexual i produïda per Treponema pallidum. El xancre és la lesió

primària i pot sortir a la mucosa oral (llavis, llengua i amígdales)

Úlceres per carcinoma

Lesions exofítiques:Es caracteritzen per un creixement cap a l’exterior.Veurem dos exemples:

Epulis

Fibromes

Lesions pigmentades

Les més típiques es donen a nivell de la mucosa, a l’alçada de les genives i corresponen a cúmuls de melanina

Lesions blanques

Leucoplàsia: és un lesió precancerosa en un 3-6% dels casos. És indolora, de color blanc i no desapareix amb l’espatulat. Cal control.

Candidiasi: infecció per fongs, i sol aparèixer quan les defensen estan disminuïdes.

Lesions vesiculobulboses

Herpes simple: cursa amb múltiples vesícules que en trencar-se es transformen en úlceres de la mucosa bucal.

Liquen pla erosiu: és un lesió precancerosa i es dóna per un desordre immunològic. Apareix una erosió, més o menys intensa, a la mucosa bucal.

El pèmfig: es de caràcter autoimmune; dóna vesícules i ampolles. En trencar-se queden unes ulceres doloroses.

Liquen pla PèmfigHerpes labial

6.5 PATOLOGIA DE LA LLENGUA

Glossitis: inflamació de la llenguaMalformacions linguals: macroglòssia i microglòssia

Anquiloglòssia: el frenell lingual és massa curt.

Llengua vellosa

Llengua saburral

Llengua escrotal

Llengua geogràfica

Llengua dentada

Llengües amb tincions

6.6 PATOLOTIGA DE LES GENIVES

La malaltia periodontal (MP)

Alteració d’origen infecciós que es caracteritza per la inflamació de la geniva (gingivitis) provocada per la colonització bacteriana que arriba a destruir les estructures del periodont d’inserció, formant bosses, mobilitat i pèrdua dentària (periodontitis o piorrea)

21 dies sense eliminar la placa

Quan la inflamació penetra al periodont d’inserció, es dóna:

Destrucció de l’os alveolar Destrucció del lligament periodontal Infecció i estovament de l’arrel

Periodontitis : causa més freqüent de pèrdua dentària a partir dels 35 anys!

RECORDA:Amb el temps la placa bacteriana es pot transformar en càlcul.

La superfície del càlcul és rugosa i s’hi acumula placa bacteriana, que és la causant de les lesions periodontals.

COSES A TENIR EN COMPTE:

La gingivitis inflama La periodontitis destrueix les estructures del periodont: os

alveolar, lligament periodontal, infecció i estovament de l’arrel. Tant la gingivitis com la periodontitis estan produïdes per

bacteris. En presència de placa bacteriana tothom és susceptible a la

gingivitis En presència de placa bacteriana només alguns individus són

susceptibles a la periodontitis (hi ha molts factors de risc implicats) La gingivitis és reversible. La periodontitis es pot tractar amb èxit. El que es fa és aturar la

seva evolució. Una vegada tractada, les peces dentals es poden conservar però no es pot regenerar l’os perdut.

GINGIVITIS INDUÏDA PER PLACA

PERIODONTITIS

ULCERONECROTITZANT

AGUDA

Per poder determinar la profunditat del solc gingival, s’utilitza la sonda periodontal i s’anoten les mides al periodontograma. Les mesures les pren l’odontòleg o l’higienista. Es registren 6 punts per peça, i les mesures han d’estar entre 1-3 mm. Si hi ha una mesura superior de 3mm es parla de bosses.

També es calcula la distància entre el marge gingival i la LAC. En principi haurien de coincidir. Si no coincideixen és que hi ha inflamació (hiperplàsia) o recessió de la geniva

Recessió Inflamació

Amb aquestes dades es pot calcular la inserció i representar-les al periodontograma.

Exemple de periodontograma.

6.7 PATOLOGIA DEL LLAVI

Quilitis: inflamació del llavi

Queilitis angular o boqueres

Es formen unes fissures als costats dels llavis i es poden sobreinfectar per càndida. Normalment es parla de boqueres.

6.8 PATOLOGIA DE LES GLÀNDULES SALIVALS

Vistes a la UD2

Hiposalivació: disminució de la producció de saliva. Es pot donar per diferents causes (psicofàrmacs, radioteràpia, diabetis, etc...)

Xerostomia: boca seca per un mal funcionament de les glàndules salivals.

Sialorrea: augment de la producció de la saliva (durant l’embaràs, erupció dental, algunes malalties digestives, etc...)

Sialolitiasi: càlcul o pedra en els conductes o glàndules salivals majors. Es dóna obstrucció del drenatge de saliva

6.9 PATOLOGIA OSTEOMUSCULAR

Torus: excrescències òssies absolutament normals, que s’han relacionat en pacients bruxistes

La síndrome de dolor-disfunció de l’ATM: també anomenat Síndrome de disfunció craneomandibular : és una disfunció articular que produeix dolor, espetecs i contractures musculars; normalment té relació amb desajustos oclusius d’etiologia diversa.

Bruxisme: oTrastorn que consisteix en carrisquejar o prémer les dents, principalment les posteriors (molars) i de forma inconscient.

oAixò pot donar: cefalea a la zona temporal, dolor muscular facial, dolor a l’oïda lesions a l’ATM , lesions a les dents, etc.

oMoltes vegades es relaciona amb l’estrès.

oClassificació del bruxisme:

Bruxisme nocturn o diürn, segons el moment en què es produeix.

Bruximes cèntric o excèntric, segons el lloc on es prem. Bruxisme cèntric: es prem un punt determinat entre les dues arcades.Bruxisme excèntric: moviments parafuncionals amplis, que destrueixen els extrems incisals.

Per tractar-lo cal: utilització de fèrules, fàrmacs (relaxants musculars) i fisioteràpia

3. Bruxismo

El motiu fonamental del bruxisme és el estrès.

3. Bruxismo

Vista frontal de una fèrula

Fèrula de Michigan

6.10 MALALTIES GENÈTIQUESHi ha certes malalties genètiques que tenen afectació a l’aparell mastegador. Parlem de:

Llavi leporí Les parts que formen el llavi superior no s’ajunten. A vegades s’associa a una fissura palatina.És una malaltia congènita que es produeix durant el desenvolupament fetal. Hi influeixen factors com l’alimentació, l’estrès i la presa d’ansiolítics per part de la mare.

La síndrome de Down Anomalia cromosòmica (trisomia del cromosoma 21) que dóna deficiència mental. Aquests pacients es caracteritzen per tenir una periodontitis primerenca però solen tenir menys càries que els altres individus.

6.11 MALALTIES GENERALS AMB MANIFESTACIONS BUCALS

Malalties endocrinesDiabetis mellitusoMalaltia que cursa amb augments dels nivells de glucosa a la sang (hiperglucèmia), excreció augmentada d’orina (poliúria) donada per una activitat deficient del pàncrees.

oAquests pacients presenten un retard en la cicatrització de les ferides i una major tendència a l’hemorràgia, que s’han de tenir en compte a l’hora de fer una exodòncia (extracció d’una peça)

oTambé presenten una major tendència a la destrucció periodontal.

oTenen disminució de la secreció de la saliva = augment de les càries!

oSolen tenir infeccions micòtiques.

oSi els pacients estan ben controlats, aquests problemes es poden minimitzar.

Malalties infecciosesDestacarem la SIDA que dóna immunodepressió generalitzadaAquests pacients tenen moltes lesions a la boca, gingivitis, periodontitis hemorràgiques, pèrdua d’os alveolar i destrucció de la resta de les estructures periodontals.També solen presentar leucoplàsies, tumors i infeccions greus.

Malalties hematològiquesAnèmia: en casos d’anèmia pot aparèixer glossitis.Patologies dels leucòcits: gingivitis i úlceres bucalsTrastorns hemostàtics (ex. Hemofília) aparició d’hemorràgies exagerades durant els tractaments dentals

Malalties nutricionals: S’associen al dèficit de vitamines A, B i C•Manca de Vit A: susceptibilitat a les infeccions•Manca de Vit B: hipersensibilitat a la mucosa bucal, inflamació lingual,petites vesícules sota la llengua, etc.•Carència de Vit C: dóna l’escorbut que augmenta la susceptibilitat a la infecció i retarda la cicatrització de les ferides. Tendència a la malaltia periodontal, producció d’edemes, hemorràgia i mobilitat dentària.

Malalties tumoralsTumor o neoplàsia: augment anormal del volum d’un teixit de l’organisme per una multiplicació cel·lular incontrolada, desorganitzada i progressiva. Els tumors poden ser benignes o malignes.

•Benignes: no envaeixen els teixits circumdants, poden donar trastorns per compressió però no provoquen metàstasi.•Malignes: envaeixen i destrueixen els teixits i òrgans adjacents i provoquen metàstasi.

Els tractaments dels tumors (radioteràpia i quimioteràpia tenen molts efectes negatius sobre els teixits de la boca)

6.12 LES MALALTIES TRANSMISSIBLES A LA CONSULTA

VIH: virus d’immunodeficiència humana (SIDA)

•Es transmet per la sang i hemoderivats, semen, secrecions vaginals, llet materna, donació d’òrgans i teixits.

•Aquesta malaltia infecciosa cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu. Aquests pacients pateixen molt problemes orals.

•A la consulta cal evitar les punxades i els talls amb elements contaminats. Cal seguir les mesures preventives i les normes barrera de la clínica (veure pàg. 107 del llibre) al peu de la lletra.

Hepatitis B i C

VHB (Hepatitis B)És el virus causant de la hepatitis B. Es troba a la sang, semen i secrecions vaginals.Aquest virus té vacuna i tots el personal sanitari ha d’estar correctament vacunat.Es pot transmetre per contacte amb la mucosa ocular (utilització protectors oculars!!!)

VHC (Hepatitis C)Aquest virus es transmet menys que els altres dos vistos anteriorment (VIH i VHB). Les vies de contagi més importants han estat les transfusions de sang, seguida de consum de drogues per via parenteral. La via perinatal i la sexual són menys significatives.A la consulta el contagi és possible per punxades i talls accidentals

Referent a les hepatitis: a la consulta cal evitar les punxades i els talls amb elements contaminats. Cal seguir les mesures preventives i les normes barrera de la clínica (veure pàg. 107 del llibre) al peu de la lletra.

RECORDA:Conducta a seguir davant un possible accident d’inoculació a la clínica dentalS’entén per accident: el contacte amb sang o altres fluids amb capacitat infecciosa a través d'una inoculació percutània o amb el contacte amb una ferida oberta, pell o erosions a la pell o mucoses.El risc de seroconversió per VIH després d'una punxada és més baix que en l'hepatitis B. La pauta a seguir és la següent:

1. Retirar l’objecte amb el qual s'ha punxat i el guant de goma.

2. Rentar la ferida amb aigua corrent afavorint la sortida de sang.

3. Desinfectar la ferida amb povidona iodada

4. Cobrir la ferida amb un apòsit impermeable5. Declarar l’accident per fer una vigilància del pacient.

7. FÀRMACS D’ÚS HABITUAL EN LA CLÍNICA DENTAL.

7.1 L’ANESTÈSIA•Els anestèsics locals són els més utilitzats en odontologia.•Aquests medicaments impedeixen la transmissió de l’impuls nerviós a través de les neurones boquejant la percepció del dolor.•A la consulta dentals l’anestèsia que és sol utilitzar està composada per AMIDES + vasoconstrictors (no és aconsellada en casos d’hipertensió, diabetis, hipertiroïdisme i glaucoma, entre altres patologies)•Les dosis en odontologia solen ser petites i no solen donar problemes, però alguns pacients poden desencadenar reaccions al·lèrgiques•L’anestèsia va amb uns càrpules i s’utilitza unes xeringues dissenyades per aquest ús.

•A la boca l’anestèsia s’aplica mitjançant diferents tècniques. Podem destacar les d’infiltració periapical (injecció directa en els teixits) o truncular (s’anestesia el nervi implicat).

•Arcada inferior: anestèsia truncular = dóna la pèrdua de la sensibilitat d’algunes peces o d’una regió,•Arcada superior: infiltració periapical= anestèsia per sobre dels àpexs radiculars per vestibular. També es pot utilitzar la truncular.

•També hi ha anestèsics tòpics (polvoritzadors o tocs amb turundes a la mucosa). S’utilitzen per evitar el possible dolor de la punció. A vegades s’utilitza fred (clorur d’etil).

7.2 ALTRES MEDICAMENTS UTILITZATS EN ODONTOLOGIA

Els sedantsEs prescriuen en pacients nerviosos o poc col·laboradors. A les consultes el més utilitzat és l' inhalació de l’òxid nitrós combinat amb oxigen.

Els analgèsics antiinflamatorisAINES: són antiinflamatoris, analgèsics i antipirètics. Entre ells hi ha l’aspirina, el voltaren i l'ibuprofè. Tenen efectes secundaris: possibilitats de lesions gàstriques i al·lèrgies.Narcòtics: derivats de la morfina i de la codeïna (nomalment es combina amb el paracetamol). Poden donar tolerància i addicció.Corticosteroides: s’utilitzen en casos d’inflamacions greu o dolors relacionats. S’utilitza la cortisona.

Antibiòtics i antisèpticsEls antibiòtics serveixen per matar o inhibir el creixement dels microorganismes. A la consulta dental es donen per combatre les infeccions i com a profilaxis durant certs tractaments. Normalment s’utilitzen les penicil·lines i en cas d'al·lèrgia, els macròlids.També s’utilitzen antifúngics com la nistatinaCom a antisèptics: la clorhexidina (molt eficaç, però una utilització de llarga durada pot tenyir les pecs dentals) i l’hexatidina. Normalment es troben en forma de col·lutoris

Coagulants i hemostàtics Serveixen per tractar hemorràgies. A la consulta es solen utilitzen en casos d' exodòncia, sobretot amb pacients que tenen problemes de coagulació. S’utilitzen: esponja de gelatina absorbible + trombina, cel·lulosa oxidada, vitamina K, antifibrinolítics (ex: amchafibrin) que ajuda a conservar el coàgul.També es solen posar uns punts de sutura.

Medicaments d’urgènciaTota consulta dental ha de tenir medicaments en bon estat (No caducats!!!) per fer front davant una situació d’emergència (angina de pit, recció al·lèrgica, hipotensió o hipertensió, xoc anafilàtic, etc...). A més d’això també cal tot l’equip per una possible RCP.(Hi ha un resum a la pàg. 121 del llibre)