Llegir la forma d’un text per escriure millor

Joan Marc RamosInstitut Premià de Mar

Didàctica

Índex de la presentació

• (Reflexions sobre les proves de competències)• Els reptes professionals• Dispositius:– La seqüència didàctica– El gènere discursiu– Com hi integrem la lectura?– Com hi integrem l’escriptura?

Les proves de competències

1. És realment tan poc satisfactòria la competència lingüística de l’alumnat de secundària?

2. O potser és encara pitjor?

QUÈ AVALUEN AQUESTES PROVES?

Alguns problemes que presenten massa sovint els meus alumnes de 1r d’ESO

1. Baixa velocitat de descodificació

2. Lentitud a l’hora d’escriure (tracció)

3. Incorrecció ortogràfica

4. Lèxic reduït, molt elemental

5. Pocs coneixements metalingüístics i sobre l’estructura d’un text

DUBTES CONSTANTS:

1. Saben què fan quan llegeixen i quan escriuen?

2. Progressen al llarg de la secundària?

Repte professional

• Com aconseguir que els alumnes pensin i s’hi fixin quan llegeixen i escriuen?

• Com organitzar el curs per facilitar-ho?

DISPOSITIUS DIDÀCTICS QUE GENERIN RUTINES

- Procés lent, costós i que implica trencar gestos assimilats per l’alumnat

El repte professional que els alumnes travessin els tres llindars

(Yolande Brénas,2009)

P. Meirieu (2007)

D’une manière systématique, je pense qu’il faut, au cours d’une

séquence d’apprentissage, demander à chaque élève de

s’interroger sur “ce que j’ai fait” et “ce que j’ai appris” en les distinguant

fortement.

Remarca la diferència entre TASCA I OBJECTIU

Llegir i escriure (interacció)

• Estratègies de lectura• Procés lector• Descodificació (L)• Comprensió de la

paraula• …

• Estratègies d’escriptura• Procés d’escriptura• Codificació (L)• Recerca de la paraula• …

QUINS DISPOSITIUS PER COHESIONAR AQUESTES DUES HABILITATS

Dispositiu 1: la Seqüència didàctica

• La seqüència didàctica es pot definir com un conjunt organitzat d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, centrat al voltant d’una tasca precisa de producció oral o escrita, tot acompanyant els alumnes a apropiar-se d’un “objecte” determinat.

Olivier Dezutter

Seqüència didàctica

Descontextualizaciódesenvolupament

ContextualizacióAnticipació

Recontextualizaciósíntesi

Objectiu central

REPTECOMUNICATIU

ACTIVITATS DE LECTURA-Comprensió

-forma

ACTIVITATS D’EXERCITACIÓ

-Aspectes lingüístics, discursius en els quals es

vol incidir

ACTIVITATS D’EXERCITACIÓ

-Aspectes lingüístics, discursius en els quals es

vol incidir

TASCAINSTRUCCIONS

PLAN.

TEXT 1[AVALUACIÓ]

TEXT 2….

DIFUSIÓ

FORMA

Dispositiu 2: el gènere discursiu com a eix vertebrador de la SD

• “Basta nombrar cualquier gran género y hasta el espectador más ocasional demostrará tener una imagen mental de éste, mitad visual, mitad conceptual”[Rick Altman, 2000]

BIOGRAFIARETRATCONTE

LLEGENDARECEPTA

ARTICLE D’OPINIÓACUDIT

INFORMENOTÍCIARELAT

NOVEL·LA DE TERRORROMANÇPIULADARESUM…

Els gèneres discursius

• Els gèneres són conjunts de convencions i expectatives que focalitzen l’atenció sobre diferents aspectes del text i que guien el procés de formulació d’hipòtesis i, per tant, el procés de comprensió oral i escrita.

EL PROCÉS DE CREACIÓ TAMBÉ QUEDA CONDICIONAT

Per què els gèneres discursius?

• Lectura......escriptura contextualitzada.• Integren l’alumnat en una comunitat

discursiva: socialització.• Obliga a fixar-nos en la forma, tant en la

recepció com en la producció.• Permet el treball amb gèneres discursius

literaris, no literaris ... I de qualsevol àrea.• Són relativament flexibles.

LLENGUA I LIT(transmissió id.)

COMUNICACIÓ(transmissió id +

Afectivitat)

ESTUDI DEL SISTEMA:- PARAULES-ENUNCIATS- TEXTOS ?

ESTUDI DELS USOS:-TEXTOS REALS,

-GÈNERES DISCURSIUS

COMPETÈNCIALING I LIT

COMPETÈNCIACOMUNICATIVA

CORRECCIÓEFICÀCIA

QUIN ÉS EL NOSTRE REFERENT DE SABER?

COMUNICACIÓ(transmissió id +

Afectivitat+ raonament)

ESTUDI DELS USOS: -TEXTOS REALS,

-GÈNERES DISCURSIUS

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

EFICÀCIA

QUIN ÉS EL NOSTRE REFERENT DE SABER?

LLEN I LIT

ESTUDI DEL SISTEMA

COMPETÈNCIALING i LIT

CORRECCIÓ

Dolz, Gagnon (2008: 180)

Ens interessem en els gèneres com a objectes d’ensenyament i aprenentatge de la producció escrita i oral, partint del postulat que són les pràctiques de llenguatge significatives, socialment reconegudes , les que han d’orientar l’ensenyament.

Seqüència didàctica

Descontextualizaciódesenvolupament

ContextualizacióAnticipació

Recontextualizaciósíntesi

GÈNERE DISCURSIU

Objectiu central

REPTECOMUNICATIU

ACTIVITATS DE LECTURA-Comprensió

-forma

ACTIVITATS D’EXERCITACIÓ

-Aspectes lingüístics, discursius en els quals es

vol incidir

ACTIVITATS D’EXERCITACIÓ

-Aspectes lingüístics, discursius en els quals es

vol incidir

TASCAINSTRUCCIONS

PLAN.

TEXT 1[AVALUACIÓ]

TEXT 2….

DIFUSIÓ

FORMA

Descripció d’un espai

• L’estructura del text (enquadrament inicial- trajecte-enquadrament final)

• L’ús de vocabulari específic (olors/sons…)• L’adjectivació• Les enumeracions• Ús de connectors per a organitzar l’espai• Els verbs atributius i la seva ortografia

Entrevista formal

• Formulació preguntes directes i indirectes• L’ús dels signes de puntuació en les preguntes• Les parts de l’entrevista: la redacció del

titular, la distribució del contingut i la funció de la imatge

• L’ortografia dels mots interrogatius• La cortesia: l’ús del vostè

Novel·la de terror

• L’adjectivació• La dilació del relat a través d’explicacions• L’ús expressiu dels signes de puntuació• L’ambientació mitjançant el vocabulari

meteorològic i acústic• La progressió temporal

Recital poètic

• La sonoritat de la rima: relació entre fonètica i ortografia

• La separació sil·làbica. • El ritme i l’entonació• La densificació del text a través dels camps

semàntics

3. Com són les activitats de lectura?

• Destinades a la comprensió del contingut• Destinades a l’observació dels aspectes

formals tot relacionant-los amb la seva funció comunicativa

• Destinades a la reflexió metalingüística

Abast de les preguntes de comprensió lectora

1. La resposta es troba en un lloc puntual i concret del text.

2. La resposta suposa comprendrediverses idees d’un paràgraf.

3. La resposta suposa comprendre diversos paràgrafs o globalment el text.

4. La resposta implica relacionar el textamb els coneixements propis.

VALOR AFEGIT

Exemple exercici d’entrevista

Exercici 3El paper de l’entrevistador és fonamental per aconseguir una bona informació. Per aconseguir-ho ha de fer preguntes, però també ha de ser àgil per reaccionar segons el que diu l’entrevistat.

a.Copia a continuació cinc de les preguntes que creus que l’entrevistador portava preparades abans de començar les preguntes.

Exemple exercici d’entrevista

b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador. 1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia

amb l’entrevistat.- 2. Copia dues intervencions en les quals busqui que

l’entrevistat ampliï una de les informacions que ha donat.-

3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del que ha dit.

- 4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que

l’entrevistadorés un bon observador.-

Exemple recursos del terror

- El fragment que has llegit forma part d’un diari personal i, per tant, està escrit en primera persona. Copia cinc frases en les quals es faci palès l’opinió del protagonista o el seu estat d’ànim.

- Rellegeix el paràgraf que comença “A mesura que es feia fosc...” i fes una llista dels elements de la natura que contribueixen a generar una sensació d’inquietud.

Exemple recursos del terror

- En aquest mateix fragment s’observa el punt de vista del protagonista en la manera com veu algunes de les coses que apareixen al camí. Escriu tres frases o expressions on es vegi clarament aquest punt de vista subjectiu.

Preparació recitació/traducció visual

• http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_aula165.pdf

4. Com són les activitats d’escriptura?

• INSTRUCCIONS COMPLEXES QUE RECULLEN LA FORMA TREBALLADA

• Planificació de la documentació i dels elements formals

• Revisió/avaluació a través d’instruments diversos

• Reescriptura• DifusióACONSEGUIR TEXTOS MÉS DENSOS

MENYS IMPROVISATSMENYS “ORALS”

ACONSEGUIR QUE ELS CONEIXEMENTS DE LLENGUA

S’ACTIVIN EN ELS TEXTOS

Descripció del carrerInstrucció

Escriu un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció del carrer o plaça on vius.

Cal que paris atenció als aspectes següents:

a) Posa un títol de l’estil:

Carrer..........................., ......................................................

b) Fes servir un mínim de 10 adjectius. Subratlla’ls per tal de fer-los més visibles.

c) Fes servir, com a mínim, dues enumeracions.

d) Utilitza el vocabulari urbà i el relatiu a sons i olors que s’ha treballat al llarg de la unitat didàctica.

e) Para especial atenció a la correcció lingüística.

Indicacions entrevistaExercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el qüestionari de l’entrevista. Recordeu que heu de pensar molt bé què voleu saber abans de redactar les preguntes de l’entrevista.Tot i que podeu fer les preguntes que us semblin adequades, us proposem algunes idees:

•saber si fa servir sovint aquesta llengua;•saber què sent quan parla aquesta llengua o quan la sent fora del seu àmbit territorial;•conèixer algunes paraules bàsiques (presentació, salutació, agraïments, fórmules per desitjar sort...):•conèixer alguna frase feta o refrany que no existeixi en català i saber-ne el seu ús;•cantar alguna cançó de bressol;•saber quina imatge, olor, gust... li ve al cap quan pensa en la seva llengua;

Exemples proposta reescriptura (novel·la de terror)

• Torna a fixar-te en la descripció del personatge misteriós i afegeix alguns adjectius més que accentuïn la seva personalitat. Recorda que pots atorgar dos o més adjectius al mateix tret del personatge:– Ex. Tenia el rostre pàl·lid i demacrat.

Exemples proposta reescriptura (novel·la de terror)

• Torna a fixar-te en la seqüència d’ambientació i afegeix algunes explicacions de detalls secundaris, de manera que es trigui una mica més a arribar al clímax de la narració.

• Assegura’t que la presència de tòpics del terror a la narració és prou densa. Si no ho és, afegeix-ne alguna més. És possible que hagis de modificar algun passatge.

Exemple rúbrica

Rúbrica d’un muntatge audiovisual

Punts forts i punts febles

• Coherència amb l’enfocament competencial i comunicatiu

• Flexibilitat• Compatibilitat amb el

currículum• Excel·lència

• Integració dels coneixements lingüístics

• Familiarització progressiva dels aprenents

• Relativització del paper dels controls tradicionals

Algunes referències

- Didàctica: http://blocs.xtec.cat/jmrs/

- El miracle de les llengües maternes: http://apliense.xtec.cat/arc/node/948

- Veamos Poesía:

http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_aula165.pdf

- Projecte Eines: http://projecteeines.wordpress.com/

- Los detalles del terror a propósito de Drácula: http://www.grao.com/revistas/aula/156-el-cine-y-la-literatura-en-el-aula/los-detalles-del-terror-a-proposito-de-dracula