Transcript of Geo 11
- 1. 11. La ciutat i el mn urb
- 2. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat2. Els
agents socials productors de la ciutat3. Lespai urb: un valor de
canvi4. Lurbanisme i lordenaci del territori5. La morfologia
urbana: el plnol de la ciutat6. Les funcions urbanes7. Ciutat i
urbanitzaci a Catalunya
- 3. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat 1.1.
Criteris per definir la ciutat El nombre dhabitants La concentraci
de lhbitat, la densitat i la continutat Lactivitat econmica La
influncia territorial Larquitectura i lurbanisme Lestil de vida La
concentraci de funcions
- 4. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors de
la ciutat 2.1. Els agents socials urbans Els propietaris privats de
sl urb Els empresaris Els ciutadans Els poders pblics 2.2.
Conflictes entre agents urbans
- 5. 11. La ciutat i el mn urb3. Lespai urb: un valor de canvi
3.1. La ciutat com a mercaderia 3.2. El valor del sl
- 6. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del
territori 4.1. Objectius de lurbanisme 4.2. Els plans urbanstics
4.3. Classificaci del sl
- 7. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.1. Emplaament i localitzaci 5.2. Tipus de plnols
Plnol irregular Plnol radiocntric Plnol ortogonal 5.3. La
morfologia urbana al segle XX La ciutat jard La ciutat
funcionalista o racionalista
- 8. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1.
Activitats i funcions urbanes: Residencial Comercial Industrial
Militar Poltica i administrativa Cultural Ldica i turstica6.2. El
centre de la ciutat: funci comercial, funci administrativa i funci
simblica
- 9. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya
7.1. Els plnols de les ciutats catalanes 7.2. La problemtica urbana
catalana La segregaci social La mobilitat residencial Limpacte
ambiental 7.3. La poltica territorial catalana
- 10. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat 1.1.
Criteris per definir la ciutat- El nombre dhabitants: No hi ha
unanimitat a lhora de definir una ciutat. A Espanya es considera
ciutat qualsevol nucli de poblaci a partir de 10.000 habitants.- La
concentraci de lhbitat, la densitat i la continutat- Lactivitat
econmica: Diversitat dactivitats dels habitants, amb menys del 25%
al sector primari.- La influncia territorial: Centre de poder, de
creativitat i doportunitats. Nodes molt ben connectats a travs de
moltes vies de comunicaci i de mitjans de
transporthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat
- 11. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat 1.1.
Criteris per definir la ciutat- Larquitectura i lurbanisme:
Edificis alts i avingudes llargues i amples.- Lestil de vida: Ms
tolerncia i ms dinamisme.- La concentraci de
funcionshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat
- 12. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors
de la ciutat 2.1. Els agents socials urbans: Aquelles persones,
grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creaci
despai urb. Entre ells hi ha:- Els propietaris privats de sl urb:
Si el sl urb s escs, com sol ocrrer, poden fer bons negocis
convertint-se en promotors immobiliaris.- Els empresaris: Creen
llocs de treball i reclamen de ladministraci la construcci
dinfraestructures. Molts se desplacen als polgons industrials.
- 13. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors
de la ciutat 2.1. Els agents socials urbans- Els ciutadans:
Intenten satisfer les necessitats: habitatge, transport, educaci,
sanitat, etc. Poden agrupar-se en moviments socials per defensa els
seus interessos.- Els poders pblics: Representen el conjunt dels
habitants i els interessos dels diferents agents socials.
(Ajuntaments, diputacions i governs autonmics). Fan els plans
durbanisme, on decideixen els usos del sl urb.
- 14. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors
de la ciutat 2.2. Conflictes entre agents urbansEls interessos dels
agents socials urbans poden ser diferents.Propietaris: Aspiren a un
valor de canvi del sl ms alt.Ciutadans: Aspiren a un valor ds del
sl ms alt.Normalment els ciutadans sagrupen en associaci de vens i
els promotors en grups de pressi o lobbies.
- 15. 11. La ciutat i el mn urb3. Lespai urb: un valor de canvi
3.1. La ciutat com a mercaderiaLa ciutat i els seus elements (sl
urb, edificis, habitatges) es converteixen en mercaderia que
sintercanvia al preu de mercat.Els propietaris particulars del sl
es beneficien daquest valor de canvi i sapropien el valor afegit de
la urbanitzaci collectiva.
- 16. 11. La ciutat i el mn urb3. Lespai urb: un valor de canvi
3.2. El valor del slEl valor del sl urb s producte de dos factors:
situaci i edificabilitat.Situaci: Localitzaci del sl dins del
conjunt urb.Edificabilitat: Possibilitats de construcci del sl i
superfcie edificable.
- 17. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del
territori 4.1. Objectius de lurbanisme Conjunt de procediments
tcnics i poltics que tenen com a finalitat posar ordre en el
desenvolupament urb. Intenten corregir els dficits i establir
pautes per fer un s racional del sl urb.
- 18. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del
territori 4.2. Els plans urbanstics.Document tcnic, poltic i legal
on es planteja els llocs, les pautes i els ritmes dexpansi de la
ciutat i la seva renovaci. El carcter dels plans pot ser:-
Condicionat: per la situaci preexistent- Correctiu: Palliar els
dficits existents- Prospectiu: Previsi dinversions i actuacions en
el futur- Normatiu: Llei obligatria per a tothom
- 19. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del
territori 4.2. Els plans urbanstics Podem diferenciar els plans
territorials dels plans urbanstics.Plans territorials: Afecten
comarques, regions o pasos sencersPlans urbanstics: Afecten
municipis o rees metropolitanes
- 20. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del
territori 4.3. Classificaci del slEls plans durbanisme qualifiquen
el sl en quatre grans categories:- Sl urb: Construt i amb serveis
generals- Sl urbanitzable: terrenys que en un futur pot ser
urbanitzat- Sl no urbanitzable: No podr ser mai urbanitzat-
Sistemes generals: Destinat al funcionament general
- 21. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.1. Emplaament i localitzaci 5.2. Tipus de plnols
Plnol irregular Plnol radiocntric Plnol ortogonal 5.3. La
morfologia urbana al segle XX La ciutat jard La ciutat
funcionalista o racionalista
- 22. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.1. Emplaament i localitzaciEmplaament: lloc fsic
concret on es troba una ciutatDepn de: - Topografia del terreny -
Funci per la qual va ser creadaLocalitzaci: La seva situaci
respecte a altres llocs. Relacionada amb la funci
- 23. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.2. Tipus de plnolsPlnol irregular: Coincideix amb la
part antiga de la ciutat. Fa referncia a la ciutat preindustrial
dorigen rom o medieval. Les antigues muralles eren una frontera
infranquejable per al creixement urb i el lmit precs amb el mn
urb.
- 24. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.2. Tipus de plnolsPlnol radiocntric: Des dun punt
central parteixen carrers i avingudes, com si fossin radis. El
plnol es completa amb lobertura de vies concntriques, com cinturons
urbans, que connecten el barris sense haver de passar pel centre.
Exemples: Pars, Moscou i Amsterdam. Tamb Tarragona.
- 25. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.2. Tipus de plnolsPlnol ortogonal: Plnol reticular o
en quadrcula. Els carrers es tallen perpendicularment entre ells.
Illes quadrades i edificis amb disposici ordenada. Afavoreix els
desplaaments pels eixos horizontals i pels verticals. Complica els
trajectes transversals. LEixample de Barcelona s un dels ms
coneguts a Espanya. Obra dIldefons Cerd, aprovat el 1863.
- 26. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.3. La morfologia urbana al segle XXDos models bsics:
La ciutat jard i la ciutat funcionalista o racionalista.La ciutat
jard: Proposta de lurbanista angls Ebenezer Howard. Creaci duna
tram de carrers que integressin habitatges de tipus unifamiliar de
pati i jard. 30000 habitants com a mxim. Carcter autosuficient.Els
barris dhabitatges adossats de moltes ciutats espanyoles sn una
herncia totalment alterada daquelles cases jard angleses del
comenament del segle XX.
- 27. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol
de la ciutat 5.3. La morfologia urbana al segle XXDos models bsics:
La ciutat jard i la ciutat funcionalista o racionalista.La ciutat
funcionalista o racionalista: Construir blocs molt alts de pisos
amb lobjectiu dalliberar sl per a zones verdes obertes. (Le
Corbusier) Larquitectura havia de ser til ms que bonica.
- 28. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1.
Activitats i funcions urbanes:- Funci residencial: Comporta
equipaments i infraestructures per tal dassegurar el benestar dels
ciutadans. Inclou tota la ciutat. Hi sol haver: - El barri vell.
Sovint degradat i amb pocs serveis. De vegades revaloritzat per
processos de gentrificaci. - Eixamples. Bones condicions
dequipaments i serveis - Perifria. Barris obrers. Preus del sl ms
baixos
http://www.lavanguardia.es/vida/20110322/54131205934/tortosa-se-adelanta-al-raval.html
- 29. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1.
Activitats i funcions urbanes:- Funci comercial: Intercanvis de
productes i serveis. Apareixen moltes activitats terciries
relacionades amb aquesta funci.- Funci industrial: Paper histric
molt important en la conformaci de les ciutats. Actualment se solen
installar a prop de les ciutats als polgons industrials.- Funci
militar: Motiu fundacional de moltes ciutats. Refugi o base
estratgica.
- 30. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1.
Activitats i funcions urbanes:- Funci poltica i administrativa: Les
capitals sn nuclis de poder. Abunden els funcionaris pblics i els
centres de decisi pblics i privats.- Funci cultural: Centres
religiosos, educatius i de recerca apareixen en les ciutats.- Funci
ldica i turstica: Algunes ciutats tenen com a funci principal el
turisme grcies a latractiu del seu patrimoni cultural.
- 31. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.2. El
centre de la ciutat: funci comercial, funci administrativa i funci
simblicaLrea central duna ciutat acostuma a coincidir amb el barri
histric i amb els primers eixamples. Fa de referent simblic perqu
shi concentren molts atractius. Els alts preus del sl foragita les
funcions i les persones que no poden assumir el preu.
- 32. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a
Catalunya Distribuci desigual. Es concentra a la zona metropolitana
i litoral. s necessria la planificaci territorial
- 33. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a
Catalunya 7.1. Els plnols de les ciutats catalanes Morfologia
urbana similar a la resta dEspanya i dEuropa. Nucli antic en lloc
estratgic, vora la mar o vora el riu A reds dun castell o crulla de
camins A partir de mitjan segle XIX es construeixen els eixamples
Expansi actual en barris perifrics
- 34. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a
Catalunya 7.2. La problemtica urbana catalanaLa segregaci social:
La forta immigraci dels ltims anys ha provocat la saturaci del
barri vell de Barcelona i daltres ciutats. Els seus habitants
queden marginats. Un fenomen similar passa amb els pisos de les
ciutats dormitori.La mobilitat residencial: Un nombre considerable
de famlies acomodades, a ciutats inferiors de 100000 habitants
situades fora de les zones metropolitanes. El canvi residencial no
implica el canvi de lloc de treball. Sintensifica la mobilitat
residencial
- 35. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a
Catalunya 7.2. La problemtica urbana catalanaLimpacte ambiental
urb: Es manifesta de diverses maneres: nivells de soroll, densitat
de trnsit, consum energtic, emissi de gasos. La gesti de residus
urbans
- 36. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a
Catalunya 7.3. La poltica territorial catalanaLa poltica
territorial catalana va destinada a frenar el consum de sl, a
millorar la cohesi social, a protegir el patrimoni urbanstic, a
millorar els transports pblics i a connectar de manera eficient
Catalunya amb les xarxes urbanes i de transport dEuropa.Llei de
barris (2004)ARE (rees residencials estratgiques) (2007)