1. 11. La ciutat i el mn urb

2. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat2. Els agents socials productors de la ciutat3. Lespai urb: un valor de canvi4. Lurbanisme i lordenaci del territori5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat6. Les funcions urbanes7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya

3. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat 1.1. Criteris per definir la ciutat El nombre dhabitants La concentraci de lhbitat, la densitat i la continutat Lactivitat econmica La influncia territorial Larquitectura i lurbanisme Lestil de vida La concentraci de funcions

4. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors de la ciutat 2.1. Els agents socials urbans Els propietaris privats de sl urb Els empresaris Els ciutadans Els poders pblics 2.2. Conflictes entre agents urbans

5. 11. La ciutat i el mn urb3. Lespai urb: un valor de canvi 3.1. La ciutat com a mercaderia 3.2. El valor del sl

6. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del territori 4.1. Objectius de lurbanisme 4.2. Els plans urbanstics 4.3. Classificaci del sl

7. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.1. Emplaament i localitzaci 5.2. Tipus de plnols Plnol irregular Plnol radiocntric Plnol ortogonal 5.3. La morfologia urbana al segle XX La ciutat jard La ciutat funcionalista o racionalista

8. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1. Activitats i funcions urbanes: Residencial Comercial Industrial Militar Poltica i administrativa Cultural Ldica i turstica6.2. El centre de la ciutat: funci comercial, funci administrativa i funci simblica

9. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya 7.1. Els plnols de les ciutats catalanes 7.2. La problemtica urbana catalana La segregaci social La mobilitat residencial Limpacte ambiental 7.3. La poltica territorial catalana

10. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat 1.1. Criteris per definir la ciutat- El nombre dhabitants: No hi ha unanimitat a lhora de definir una ciutat. A Espanya es considera ciutat qualsevol nucli de poblaci a partir de 10.000 habitants.- La concentraci de lhbitat, la densitat i la continutat- Lactivitat econmica: Diversitat dactivitats dels habitants, amb menys del 25% al sector primari.- La influncia territorial: Centre de poder, de creativitat i doportunitats. Nodes molt ben connectats a travs de moltes vies de comunicaci i de mitjans de transporthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat

11. 11. La ciutat i el mn urb1. El concepte de ciutat 1.1. Criteris per definir la ciutat- Larquitectura i lurbanisme: Edificis alts i avingudes llargues i amples.- Lestil de vida: Ms tolerncia i ms dinamisme.- La concentraci de funcionshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat

12. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors de la ciutat 2.1. Els agents socials urbans: Aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creaci despai urb. Entre ells hi ha:- Els propietaris privats de sl urb: Si el sl urb s escs, com sol ocrrer, poden fer bons negocis convertint-se en promotors immobiliaris.- Els empresaris: Creen llocs de treball i reclamen de ladministraci la construcci dinfraestructures. Molts se desplacen als polgons industrials.

13. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors de la ciutat 2.1. Els agents socials urbans- Els ciutadans: Intenten satisfer les necessitats: habitatge, transport, educaci, sanitat, etc. Poden agrupar-se en moviments socials per defensa els seus interessos.- Els poders pblics: Representen el conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials. (Ajuntaments, diputacions i governs autonmics). Fan els plans durbanisme, on decideixen els usos del sl urb.

14. 11. La ciutat i el mn urb2. Els agents socials productors de la ciutat 2.2. Conflictes entre agents urbansEls interessos dels agents socials urbans poden ser diferents.Propietaris: Aspiren a un valor de canvi del sl ms alt.Ciutadans: Aspiren a un valor ds del sl ms alt.Normalment els ciutadans sagrupen en associaci de vens i els promotors en grups de pressi o lobbies.

15. 11. La ciutat i el mn urb3. Lespai urb: un valor de canvi 3.1. La ciutat com a mercaderiaLa ciutat i els seus elements (sl urb, edificis, habitatges) es converteixen en mercaderia que sintercanvia al preu de mercat.Els propietaris particulars del sl es beneficien daquest valor de canvi i sapropien el valor afegit de la urbanitzaci collectiva.

16. 11. La ciutat i el mn urb3. Lespai urb: un valor de canvi 3.2. El valor del slEl valor del sl urb s producte de dos factors: situaci i edificabilitat.Situaci: Localitzaci del sl dins del conjunt urb.Edificabilitat: Possibilitats de construcci del sl i superfcie edificable.

17. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del territori 4.1. Objectius de lurbanisme Conjunt de procediments tcnics i poltics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urb. Intenten corregir els dficits i establir pautes per fer un s racional del sl urb.

18. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del territori 4.2. Els plans urbanstics.Document tcnic, poltic i legal on es planteja els llocs, les pautes i els ritmes dexpansi de la ciutat i la seva renovaci. El carcter dels plans pot ser:- Condicionat: per la situaci preexistent- Correctiu: Palliar els dficits existents- Prospectiu: Previsi dinversions i actuacions en el futur- Normatiu: Llei obligatria per a tothom

19. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del territori 4.2. Els plans urbanstics Podem diferenciar els plans territorials dels plans urbanstics.Plans territorials: Afecten comarques, regions o pasos sencersPlans urbanstics: Afecten municipis o rees metropolitanes

20. 11. La ciutat i el mn urb4. Lurbanisme i lordenaci del territori 4.3. Classificaci del slEls plans durbanisme qualifiquen el sl en quatre grans categories:- Sl urb: Construt i amb serveis generals- Sl urbanitzable: terrenys que en un futur pot ser urbanitzat- Sl no urbanitzable: No podr ser mai urbanitzat- Sistemes generals: Destinat al funcionament general

21. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.1. Emplaament i localitzaci 5.2. Tipus de plnols Plnol irregular Plnol radiocntric Plnol ortogonal 5.3. La morfologia urbana al segle XX La ciutat jard La ciutat funcionalista o racionalista

22. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.1. Emplaament i localitzaciEmplaament: lloc fsic concret on es troba una ciutatDepn de: - Topografia del terreny - Funci per la qual va ser creadaLocalitzaci: La seva situaci respecte a altres llocs. Relacionada amb la funci

23. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.2. Tipus de plnolsPlnol irregular: Coincideix amb la part antiga de la ciutat. Fa referncia a la ciutat preindustrial dorigen rom o medieval. Les antigues muralles eren una frontera infranquejable per al creixement urb i el lmit precs amb el mn urb.

24. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.2. Tipus de plnolsPlnol radiocntric: Des dun punt central parteixen carrers i avingudes, com si fossin radis. El plnol es completa amb lobertura de vies concntriques, com cinturons urbans, que connecten el barris sense haver de passar pel centre. Exemples: Pars, Moscou i Amsterdam. Tamb Tarragona.

25. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.2. Tipus de plnolsPlnol ortogonal: Plnol reticular o en quadrcula. Els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Illes quadrades i edificis amb disposici ordenada. Afavoreix els desplaaments pels eixos horizontals i pels verticals. Complica els trajectes transversals. LEixample de Barcelona s un dels ms coneguts a Espanya. Obra dIldefons Cerd, aprovat el 1863.

26. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.3. La morfologia urbana al segle XXDos models bsics: La ciutat jard i la ciutat funcionalista o racionalista.La ciutat jard: Proposta de lurbanista angls Ebenezer Howard. Creaci duna tram de carrers que integressin habitatges de tipus unifamiliar de pati i jard. 30000 habitants com a mxim. Carcter autosuficient.Els barris dhabitatges adossats de moltes ciutats espanyoles sn una herncia totalment alterada daquelles cases jard angleses del comenament del segle XX.

27. 11. La ciutat i el mn urb5. La morfologia urbana: el plnol de la ciutat 5.3. La morfologia urbana al segle XXDos models bsics: La ciutat jard i la ciutat funcionalista o racionalista.La ciutat funcionalista o racionalista: Construir blocs molt alts de pisos amb lobjectiu dalliberar sl per a zones verdes obertes. (Le Corbusier) Larquitectura havia de ser til ms que bonica.

28. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1. Activitats i funcions urbanes:- Funci residencial: Comporta equipaments i infraestructures per tal dassegurar el benestar dels ciutadans. Inclou tota la ciutat. Hi sol haver: - El barri vell. Sovint degradat i amb pocs serveis. De vegades revaloritzat per processos de gentrificaci. - Eixamples. Bones condicions dequipaments i serveis - Perifria. Barris obrers. Preus del sl ms baixos http://www.lavanguardia.es/vida/20110322/54131205934/tortosa-se-adelanta-al-raval.html

29. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1. Activitats i funcions urbanes:- Funci comercial: Intercanvis de productes i serveis. Apareixen moltes activitats terciries relacionades amb aquesta funci.- Funci industrial: Paper histric molt important en la conformaci de les ciutats. Actualment se solen installar a prop de les ciutats als polgons industrials.- Funci militar: Motiu fundacional de moltes ciutats. Refugi o base estratgica.

30. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.1. Activitats i funcions urbanes:- Funci poltica i administrativa: Les capitals sn nuclis de poder. Abunden els funcionaris pblics i els centres de decisi pblics i privats.- Funci cultural: Centres religiosos, educatius i de recerca apareixen en les ciutats.- Funci ldica i turstica: Algunes ciutats tenen com a funci principal el turisme grcies a latractiu del seu patrimoni cultural.

31. 11. La ciutat i el mn urb6. Les funcions urbanes 6.2. El centre de la ciutat: funci comercial, funci administrativa i funci simblicaLrea central duna ciutat acostuma a coincidir amb el barri histric i amb els primers eixamples. Fa de referent simblic perqu shi concentren molts atractius. Els alts preus del sl foragita les funcions i les persones que no poden assumir el preu.

32. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya Distribuci desigual. Es concentra a la zona metropolitana i litoral. s necessria la planificaci territorial

33. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya 7.1. Els plnols de les ciutats catalanes Morfologia urbana similar a la resta dEspanya i dEuropa. Nucli antic en lloc estratgic, vora la mar o vora el riu A reds dun castell o crulla de camins A partir de mitjan segle XIX es construeixen els eixamples Expansi actual en barris perifrics

34. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya 7.2. La problemtica urbana catalanaLa segregaci social: La forta immigraci dels ltims anys ha provocat la saturaci del barri vell de Barcelona i daltres ciutats. Els seus habitants queden marginats. Un fenomen similar passa amb els pisos de les ciutats dormitori.La mobilitat residencial: Un nombre considerable de famlies acomodades, a ciutats inferiors de 100000 habitants situades fora de les zones metropolitanes. El canvi residencial no implica el canvi de lloc de treball. Sintensifica la mobilitat residencial

35. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya 7.2. La problemtica urbana catalanaLimpacte ambiental urb: Es manifesta de diverses maneres: nivells de soroll, densitat de trnsit, consum energtic, emissi de gasos. La gesti de residus urbans

36. 11. La ciutat i el mn urb7. Ciutat i urbanitzaci a Catalunya 7.3. La poltica territorial catalanaLa poltica territorial catalana va destinada a frenar el consum de sl, a millorar la cohesi social, a protegir el patrimoni urbanstic, a millorar els transports pblics i a connectar de manera eficient Catalunya amb les xarxes urbanes i de transport dEuropa.Llei de barris (2004)ARE (rees residencials estratgiques) (2007)