revista mensual gratuta - 5000 exemplars - setembre 2010 www.comericiutat.cat

nm

ero

5Del 24 al 26 de setembre, 6 Festival Internacional de Teatre Infantil i juvenil

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Valls

www.restaurantelosabetos.com

Castell de Sant Maral

www.comericiutat.cat

setembre2 publicitat

eduox@hotmail.comtel. 653 81 07 23

16-17 plnol comercial

editorial 3setembrewww.comericiutat.cat

Ha arribat setembre i a tots ens toca comenar el curs. No no-ms sn els estudiants el que hauran destudiar cada dia per tirar el curs endavant i aprovar, les empreses i autnoms hauran de veure si sn capaces de tirar endavant els seus negocis i el seu examen ser no haver de tancar, les famlies amb membres sense feina hauran de fer el gran examen mensual darribar a final de mes, aquest ltim havent pagat els llibres escolars, matrcules, hipoteques, etc.

Tamb inicien el curs els nostres politics, i aquest inclou la cam-panya electoral. Tots ells comencen a confeccionar el que seran les seves propostes pels propers 4 anys. Per buscar laprovat sor-tiran al carrer i es reuniran amb els diferents grups de Cerdanyola, tant amb entitats i associacions com amb vens i intentaran fer arri-bar a la ciutadania en general que sn bons per treballar i gestionar Cerdanyola. Abans haurem de fer memria de quantes promeses ens van fer lltima campanya i quantes shan dut a terme, i de les que shan dut a terme, haurem de valorar com i de quina manera. Haurem de saber diferenciar el que shauria de fer perqu Cerdan-yola fos millor, del que realment es podr fer, perqu no podem obviar que si durant els anys que econmicament podem pros-perar no ho hem fet en un seguit de coses, ara haurem de ser ms prudents i destinar els diners realment a les coses necessries i que facin evolucionar el bon funcionament de la nostra ciutat i la seva gent. Caldr escoltar el seu examen oral per poder valorar el que noms sn promeses del que poden ser realitats, per a que al final nosaltres poguem decidir qui ha aprovat i qui ha susps.

Realment aquest setembre tots ens hem matriculat, i de ben se-gur que tots ens hi aplicarem molt per aprovar.

trobans a:comerciciutat@comerciciutat.com

673571709 - www.comericiutat.cat

03 editorial i sumari05 associaci de comerciants07 entitats08-09 opini i ha estat notcia10 i 11 lentrevista13 la tira15 histries de cerdanyola17 gremi dhostaleria19 cuinem21 agenda cultural i serveis25 cultura27 publireportatge29 mascotes31 entitats32-33 opini sobre la uab

35 opini CiC36-37 el pecat i la penitncia38 lectura recomenada41 entitats43 lavi i el nt45 seguretat47 webs i blocs49 petites joies de catalunya51 el museu53 els anunciants de CiC53 actitud positiva55 el pdium57 passatemps59 esports61 horscops63 ciutadans periodistes i fotodencia

sumaricomencem nou curs

Comer i ciutat

Editors:Montserrat Soley & Gregorio MaasFotograFia-MaquEtaci:Xavi Oliv (www.xaviolive.com)iMprEMta i dissEny grFic:Cerdanyola Impressionswww.impressions.catcollaboradors:Jaume SobrevalsJordi GarsaballJos Miguel AbdelkaderJose Antonio CidEduSantiago SerranoCarlos MuozMercedes Martn

edita

Comer i Ciutat no es fa responsa-ble del contingut dels articles ni com-parteix necessriament les opinions dels col.laboradors. Queda prohibida la reproducci total o parcial dels con-tinguts de Comer i Ciutat sense autoritzaci dels editors.

publicitat: 673571709Comer i ciutat s unamarca registradadipsit lEgal:B-22994-10

rEdactors:Xavier RibaMontserrat SoleyGregorio MaasXavi OlivJaume Sobrevals

editorial i sumari

opini uab

publicitat4 setembrewww.comericiutat.cat

5setembrewww.comericiutat.cat

publicitat

Lassociaci de comerciants Sant Antoni Bo-nasort des del primer dia que es mostra com una associaci activa i participativa. Tenim el que ja son les nostres activitats prpies com el Comer al carrer del mes de maig o La Festa de la Tardor al mes doctubre. La nostra festa de Nadal amb el nostre Ti gegant i els Reis Mags que sempre arriben amb els seus mag-nfics camells.Som participatius en daltres activitats com els

Tres Tombs o representatius en concursos, cursos, exposicions, visites, etc. Ens agrada collaborar amb daltres associacions i entitats i amb el Gremi dHostaleria. Intentem ser soli-daris amb la Rosa Solidria i el nostre sopar de Nadal. Volem millorar el nostre barri i fer crixer el nos-tre comer.Aqu teniu un recull dimatges de tots aquests anys.

5 anys fent crixer el barri i el seu comerEns agrada collaborar amb daltrEs associacions i Entitats i participar En lEs grans activitats dE la ciutat

La Plaa Constituci abans de les obres del prquing 2006. La primera festa de la Tardor 2006. Nadal

2007. Comer al carrer 2007. Comer al carrer

2007. Aparablues

2008. Aplec de Sant Iscle

2009. Rei Mag i els seus camells 2009. Comer al carrer

2008. Sopar solidari amb FADAM

2008. Tres Tombs 2010. Cursa de cambrers

antonio manzanares

7www.comericiutat.cat

entitats

antonio manzanares

setembre

Un dels trets caracterstics de les festes majors catalanes s la presncia al carrer de diables de foc, personatges festius que amb noms diversos participen a les cercaviles i correfocs, en-voltats per les espurnes de les seves carretilles.Aquesta tradici ha estat en perill per la entrada en vigor de la normativa europea sobre ls de material pirotcnic en espectacles al carrer.Aquesta normativa estableix que hi ha dhaver un distncia de 15 metres entre el foc i el pblic, per evitar accidents.Els integrants de les colles de dia-bles sempre han tingut molta cura per a que ning prengui mal, prote-gint-se amb el vestuari adient, uti-litzant guants, mocadors, barrets, etc. i publicitant les recomanacions que shan de seguir per participar en un correfoc.Per sort, lestat Espanyol ha tingut en compte les tradicions populars i ha redactat un reglament que no s

tant restrictiu com leuropeu, per que malauradament no sha enre-cordat de la majoria daportacions realitzades per la Federaci de

Diables i Bsties de Catalunya, ni les daltres associacions, que en definitiva saben de primera m els problemes i riscos inherents als nostres correfocs i celebracions.Aix s, aquesta nova reglamen-taci comporta canvis importants com sn:- Edat mnima per participar en un correfoc com a diable s de 8 anys.

- Tots el membres de la colla han de rebre la formaci pertinent per manipular el material pirotcnic.- Ms restriccions pel que fa al tras-

llat i emmagatzematge del material pirotcnic.- Autoritzaci del go-vern civil per a la realit-zaci dels correfocs.Per adaptar-se a aquesta nova regla-mentaci hi ha un ter-mini de 18 mesos a comptar des del 9 de maig denguany.Per no cal patir, a la nostra poblaci ja fa

ms de 25 anys que existeixen dia-bles. La colla va sorgir al 1982 per no va ser fins al 1992-93 que es va consolidar com a associaci i a lany 2003 es va crear la colla infan-til, i continuarem realitzant els co-rrefocs que tant agraden a la gent fins que lautoridad competente ens ho prohibeixi per la fora.

Salut i foc.

associaci de joves diablesEls diablEs han Estat En pErill pEr lEntrada En vigor dE la normativa EuropEa sobrE ls dE matErial pirotcnic En EspEctaclEs al carrEr

Per posar-vos en contacte amb nosaltres: diablescerdanyola@gmail.com

Si sou una entitat de Cerdanyola i voleu explicar el vostre projecte o la vostra finalitat, CiC us cedeix lespai per a fer-ho. Heu denviar un correu electrnic a comerciciutat@comerciciutat.com

cartes dels lectors

No entiendo qu ocurre en mi ciudad. Vivo en la Plaza Enrique Granados, por lo que me era muy cmodo ir al Altis. Como me suce-de a m, imagino que a muchsima gente del centro. Es una lstima que por una gestin psima nos veamos como nos vemos. No se si es verdad pero creo que la empresa que tena la concesin no haba pagado al ayuntamiento por lo que tena una deuda muy elevada, y an as, se le volvi a dar la concesin, es cierto?, podran averiguar algo sobre este tema?. Adems, parece ser que los terrenos fueron cedidos, no?Creo que el tema de las concesiones en nuestra ciudad clama al cielo, para muestra el tema del Bosc Tancat y NatuParc. Creo que hay materia para investigar, si se quiere y se tienen ganas, y de una vez por todas sepamos lo que ocurre con estos temas tan delicados y que nos acaban afectando a todos nosotros. Espero que dejen de to-mar decisiones a dedo y perjudiquen a otras empresas serias para que puedan acceder a la concesin, y en definitiva fastidiando y en detrimento de toda Cerdanyola.

Enhorabona per la revista, i ms concre-tament per lltima. Mha agradat molt lentrevista amb la jutge, un deu, una molt bona entrevista.He seguit la seva evoluci, entre curio-sitat i abnegaci i he de comentar que levoluci del primer nmero al segon va ser espectacular, per el tercer i quart n-mero es veu molta ms professionalitat i un tracte molt ms seris i ambicis.Segueixin vosts aix, i per res del mn es deixin influenciar per les forces del mal.Grcies per entretenir i informar un cop al mes. No shan plantejat distribuir Comer i Ciutat quinzenalment?, pblic per a llegir la seva revista no els faltaria.

Ignasi Rodrguez

Concessions

Opini sobre CiC

JDN

Gracias. Miles de gracias a todas y a todos los que nos apoyasteis con vuestra presencia en el Parc del Turonet para ver juntos la final del Mundial de ftbol de Sudfrica. Apostamos fuerte, con entusiasmo, montando una pan-talla gigante y nuestra seleccin, La Roja, correspondi como esperbamos ganando el Mundial. Vuestra presencia fue una parte muy importante de esa noche, dado que demos-trasteis demostramos que juntos no tene-mos lmites. Seguro que nuestros jugadores notaron las energas positivas que les envi-bamos desde Cerdanyola del Valls!.Gracias especialmente a la seora alcaldesa, Carme Carmona, que nos acompa como una fan ms, junto con una destacada pre-sencia de concejalas y concejales de nuestro Ayuntamiento. Desde la Casa Gran quiero fe-licitar la velada, con una gran implicacin de la Brigada de Obras municipal. Un saludo es-pecial a Enrique, amigo, empresario hostelero de Mesn don Sancho, Alaska i ca lEnric, por su entusiasmo. Destacar a Alberto, de la gran familia profesional de ca lEnric, i Jonathan Mrquez, almas de la velada. Y, cmo no, re-marcar el gran apoyo de las asociaciones de vecinos del Turonet i Les Fontetes. Sin olvidar las aportaciones de la Polica Local, los Mos-sos dEsquadra i el personal de limpieza.Mucha gente, en definitiva, la que trabaj para una gran noche, marcada a fuego y gloria en la historia del ftbol patrio. Mucha gente, todos nosotros y nosotras, fuimos los que vi-bramos en una velada que recordaremos por aos que pasen, con una frmula ms o me-nos como sta: Recuerdas cuando Iniesta marc el gol de la victoria en el Mundial de Su-dfrica y estall de alegra el Parc del Turonet?. Yo estaba all!!. Gracias a todas y a todos!

Bauti Lpez

Vuestro apoyo, nuestro xito

opini8 setembrewww.comericiutat.cat

Els lectors de Comer i Ciutat que vulguin publicar una opini, un suggeriment, etc., podran fer-ho exclusivament mitjanant ladrea electrnica opinio@comerciciutat.com i shauran didentificar amb el nom i el DNI, tot i que si desitgen lanonimat i aix ens ho manifesten, napareixeran noms les inicials o un pseudnim. Els textos hauran de dur ttol i tenir una extensi mxima de 250 paraules. CiC no es fa responsable de les opi-nions i comentaris realitzats pels usuaris en aquesta secci, ni necessriament shi identifica o les comparteix.

Soy Eduardo Wilson, Ecuatoriano de nacimiento, pero Espaol, tanto por mis bisabuelos, como por el tiempo que llevo viviendo aqu, ya ms de 34 aos, uno ms que la edad de Jess.Lo primero es poner en su conocimiento que su revista me es especial-mente amena, sin duda algo bueno. No me gustara que tomaran mi opinin como en saco roto, ya que es la primera vez que escribo una carta al director, y me sera muy grato que la publicaran. Ustedes nos han demostrado que se puede apuntar y dar, no como hemos ido vien-do todos estos aos que parece que apuntan pero nunca dan a nada. Ciertamente tiene matices que hacen que su revista se desmarque de cualquier otra, la descubr en el nmero 2, nutrindome en el almuerzo de un bar cercano a casa, descubr con sorpresa que existan, me goz ver que no era una revista poltica, aunque s que hablaban sin pretex-tos sobre ella y posicionndose en ciertos aspectos. Eso se le conoce como talante. Observando el nmero 3 y 4, resuelvo que siguen en la misma lnea; no me gust el anuncio sobre Cerdanyola Decideix ni el artculo sobre el mismo tema. Mejor dicho, no es que no me gustara, es que no creo que se tuviera que publicar, pero ustedes sabrn el mo-tivo. Me gusta el enfoque general de la revista, apoyando al comercio e informando a la ciudadana, la publicidad es muy bella y seductora, me gusta mucho ver como tratan ustedes las entrevistas, felicidades por la entrevista con la Juez de Cerdanyola, es muy substanciosa y hay que saber captar el mensaje sobre la disponibilidad de la justicia haca los ciudadanos. Los artculos de economa son realmente magnficos, es-pecialmente el de economa domstica, mi seora y yo lo vamos a po-ner en prctica. Sobre la parte ldica y de entretenimiento, seductora la seccin de pequeas escapadas para conocer Catalunya, a pesar de llevar tantos aos aqu, desconoca por completo las joyas que ustedes proponen, lo de los paranys, un virtuoso y habilidoso truco para poten-ciar a sus anunciantes, fabuloso por ustedes y un plus para sus clientes.No me acaban de meter en costura las noticias, demasiado escuetas y lacnicas, quizs ustedes prevn que como su revista es mensual, los ciudadanos estamos a la orden, pero creo que como yo, nos gustara una seccin ms profunda sobre noticias ocurridas en nuestra ciudad, con su toque y posicionamiento sin remilgos, como hacen en la editorial y en la seccin de opinin de la revista. Adems veo que ustedes no acaban de entrar a evaluar temticas importantes de nuestra ciudad como el Altis, el puente, el Bosc Tancat, los cambios de gobierno, aun-que lo entiendo, sera gustoso saber su perspectiva y conclusiones, no obstante la seccin del podium, que es muy buena, podra ampliarse. Si fuera posible aumentar el tamao de la letra para facilitar la lectura, siempre que no fuera en detrimento de las secciones, sera un hndi-cap para los que andamos castigados de la visin, y en stira podran ajusticiar a la persona encargada de las 7 diferencias?, mi seora y yo hemos estado un fin de semana completo para delimitarlas.Por ltimo felicitarles por las portadas y desearles una larga vida. Hago voto de ambicionar comprar ms en el barrio e intentar de acercarme menos a las grandes superficies.

Felicitaci a CiC

Eduardo Wilson

El passat dia 6 de juliol es va constituir oficialment lEntitat Mu-nicipal Descentralitzada de Be-llaterra. Lacte va ser presidit per el Conseller de Governaci,Jordi Auss i per lalcaldessa de Cer-danyola, Carme Carmona. Com a president de lEMD va ser es-collit Ramon Andreu de Gent per Bellaterra, partit que t la majoria absoluta. Dies ms tard, la comis-si gestora de lEMD, va aprovar el primer govern integrat exclusi-vament per membres de Gent per Bellaterra. El Ple tamb va aprovar la creaci dels tres grups munici-pals que el conformaran que sn Gent per Bellatera, CiU i ICV.

ha estat notcia...

LEMD de Bellaterra ja governa

377 establiments dalimentaci i producte fresc de Cerdanyola shan adherit a la campanya de recollida de matria orgnica que ha impulsat conjuntament les re-gidories de Desenvolupament Econmic Local i dEspai Pblic. La recollida es fa porta a porta i a diari, a travs de contenidors de diferents capacitats, i personalit-zats per a cada establiment, i que tenen un sistema de tancament per a que no es pugui manipular el seu contingut una vegada es deixi a fora de lestabliment.

recollida orgnica als comeros i restaurants de cerdanyola

9www.comericiutat.cat

setembre opini i ha estat notcia

santiago borrs viumatarife i president de la colla de gitanes i antics dansaires de cerdanyola del valls

Formar part duna entitat tenriquia duns valors que a la vida sn molt impor-tants. La joventut dara no ho sap valorar ni apreciar; no volen compromisosEl santi s una pErsona molt conEguda a cErdanYola tant pEr la sEva parada al mErcat com pEr la sEva traJEctria dins El mon cultural

Quan fa que tens parada al mercat?Amb 14 anys vaig comenar al mercat de Sabadell, als 15 vaig venir a lantic mercat de Sant Josep als 4 Cantons i quan aquest es va ensorrar, vaig anar al mercat de Fontetes, on vaig estar 10 anys. I des de fa 35 anys tinc parada al mercat de Serraparera. Sc dels primers que hi vaig arribar i un dels pocs que queda daquella poca.Han canviat molts les coses des de que vas comenar?I tant, abans per exemple no te-nem ni cmeres de refrigeraci, ni aigua a les parades i en canvi ara estem molt ben condicionats. Abans tothom anava a mercat a comprar, era com una tradici, i en canvi ara hi ha molta ms competncia i grans comeros i la clientela sha repartit. Tot i aix, al mercat de Serraparera tenim qualitat i professionalitat.Hi ha continutat a les para-des?No hi ha relleu generacional. Els fills dels paradistes no volen continuar i hi ha molt poca gent interessada en obrir parades noves. Hem de pregar als pocs interessats per a que les obrin.El 2008 et van donar la meda-lla dhonor per la teva tasca de dinamitzador del comer, com ho recordes? Va ser la illusi de la meva vida, la medalla als meus 50 anys tre-

ballant als mercats i molts anys vinculat a la Junta intentant aconseguir ser millors.Quan vas comenar a ballar gi-tanes i com van ser els inicis?Lany 1964 vaig comenar a ballar gitanes i com que no hi havia radiocasets, anvem a buscar al Sebasti Garriga a la Redosa perqu ens toqus el piano. Per entrar a la colla vaig haver de pagar 100 pessetes i una de les despeses principals era pagar-li el sigal al Sebasti al Bar Grau. Lany de Catalanes rem 12 parelles que assajvem al Casino i ballvem a la pista del Hockey. Sempre ens van ajudar patrocinadors com el Paella, Maranges, la Ondino, Solanet, Bar Grau i Mobles Truyols.Per hi ha hagut ms danses?S, lany 1969 es va fer la Tiro-titina, el primer ballet que es

va fer a Cerdanyola. Es va crear lesbart Sant Maral i es van re-cuperar i fer moltes danses, per prefereixo parlar de les gitanes i daquelles tardes que anvem a diferents pobles a ballar i des-prs berenvem tots junts; les noies portaven lentrep a la seva parella i aquesta li pagava la beguda. Ballant vaig conixer la meva dona i moltes parelles shan conegut ballant.Vols dir que no noms s ba-llar, que s alguna cosa ms?Abans anar a una entitat tenia un valor, a les cases es transmetia com una cosa important. Formar part duna entitat representava molt per a la persona, tenriquia duns valors que a la vida sn molt importants i que ens ajuden en molts moments de la nostra trajectria, tant profes-sional com personal. La joventut dara no ho sap valorar ni apreciar,

www.comericiutat.cat

setembre10 lentrevista

no volen compromisos. I que et fa recuperar i posar en marxa la colla de gitanes amb exdansaires?Recupero la colla de gitanes fa 15 anys arran de lhomenatge que es va fer al Sebasti Garriga. La Xufr va haver de fer ms de 100 vestits per aquell dia i varem ballar per

la Festa Major a lenvelat. Va ser tot un xit hi ho varem haver de repetir la setmana segent al pa-vell. A partir daqu continua una colla i ballem nicament gitanes. Nosaltres ballem tota la famlia, 7 persones i 3 generacions.Que tha aportat tot plegat?Sempre ha estat el meu hobby, mha

aportat molts mals de caps per tamb molts bons moments que no oblidar mai. Mha perms conixer molta gent, nens i nenes que els he vist crixer ballant i que ara dadults quan ens veiem sempre tenim his-tries per recordar. Tothom que ha format part de la colla de gitanes en guarda un bon record.

Restaurant per anar a sopar:el rac de la PlaaLloc per passejar:Carrer Sant ramonUn rac per llegir el diari:Bar la terrassa del mercatUna visita cultural:Poblat ibricOn comprar una corbata:PaellaOn comprar un pasts:Passtisseria JliaActe cultural anual:La roda de Gitanes

el test de CiC

Ballada de gitanes a la plaa Abat Oliba

www.comericiutat.cat

setembre 11lentrevista

www.comericiutat.cat

setembre12 publicitat

13www.comericiutat.cat

setembre la tira

publicitat14 setembrewww.comericiutat.cat

15setembrewww.comericiutat.cat

histries de cerdanyola

Havem deixat la histria de Cerdanyola a lAlta Edat Mitjana just quan el 801 els francs ocupen Barcelona. Des daquell moment, Cerdanyola passa a formar part de lImperi Carolingi dins de la Marca Hispana.Carlemany, lemperador, havia posat sota el seu poder una gran part del territori europeu: les actuals Catalun-ya (fins el Llobregat), Frana, Pasos Baixos, Alemanya, el nord dItlia Lorganitzaci daquet immens territo-ri corria a crrec dels comtes i el supor de lEsglsia a travs dels bisbes i dels monestirs.Els comtes reren funcionaris pblics a qui lemperador assignava un de-terminat territori perqu, en nom seu, ladministrs. Desprs de la mort de Llus, el Piets, fill de Carlemany, lImperi Carolingi es comena a dividir: incapa de mantenir la seva unitat per manca de recurosos: primer entre els seus fills i posteriroment els comtes anirant allunyant-se paulatinament del poder central i acabaran convertint el crrec pblic de comte en hereditari. Daquesta manera actu el comte Guifr, conegut com a Pils, que la historiografia romntica acabar convertint-lo en lorgen de la nissaga del Casal de Catalunya. Els fets foren altres, per.Guifr i el seu germ Miro, dit el Vell, comtes de Cerdan-ya, iniciaren un important procs dexpansi del seu comtat: Mir sexpand cap el nord (Conflent, Vallespir, Rossell) causant grans desastres per all on els seus

exrcits passaven. Igualment, el seu germ Guifr feia el mateix cap el sud annexionat al casal de Cerdanya els territoris del Bergued, el Solsons, Osona, Ripo-lls, etc i entrant en conflicte amb altres comtes, com ara el comte Sunyer. Del pas del comte Guifr ens ha quedat el testimoni de viles, masos, llocs, que encara

avui mantenen el topnim Cerdanyola, Cerd (o Sard), Cerdans, etc que es van extenent per tota la Catalunya Vella vers el sud. Com vosts poden obser-var aqu, tenint un can Sard al bell mig de Collserola i el propi nom de la nostra ciutat: Cerdanyola, la petita Cerdanya.Aix doncs, podem situar lorgen del topnim Cerdanyola en el perode del comte Guifr el Pils, 870-898, perode durant el qual els primers cerdans deu-rien arribar a aquesta part del Valls.El mateix Guifr mor prop daqu, a Terrassa, a Awra, lluitant contra els musulmans segurament lany 898.

Aquest topnim Awra-Terrassa se lha volgut rela-cionar igualment amb la Valldaura cerdanyolenca per res ms lluny de la realitat, com tamb cal denunciar una altra fantasia romntica (que caldria ja erradicar duna vegada per sempre) relacionada amb lorgen de les quatre barres de la nostra ban-dera, que molts creuen encara fruit de la sang del Pils. Guifr no mor pas fidelment al costat del seu rei Carles, sin als camps vallesans. Una mort ben poc gloriosa, per real.

cerdanyola es fa cerdanyola: la cerdanyola del comte guifr

el Casino de Cerdanyola

principis 1900

jordi garsaball

si teniu fotografies antigues de Cerdanyola amb

una histria que explicar,

envieu-nos-la a fotografia@comerciciutat.com

www.comericiutat.cat

setembrepublicitat16

gremi dhostaleriasetembrewww.comericiutat.cat

17

19setembrewww.comericiutat.cat

cuinem

Primer hem destovar el pop: el congelem durant dos dies, i un dia abans de cuinar-lo, el descongelem a la nevera a sobre duna safata per escrrer els sucs. El segon pas s posar una olla amb aigua, y quan bulli afegim el pop. Lagafem pel cap i el posem i el traiem de la cassola tres vegades abans de tirar-lo definitivament. El deixem al foc durant 50 minuts. Una vegada cuit el retirem del foc, tapem la cassola i el deixem repo-sar uns 15 minuts. En la mateixa aigua que hem cuit el pop, posem a coure les patates, prviament pelades i tallades en rodanxes. Mentre es couen, tallem el pop en troos no massa grans. Quan estiguin bullides les pa-tates, les traiem i les col.loquem en un plat. A sobre delles, posem els trossos del pop. Finalment, amanim el pop amb oli doliva, el pebre vermell, el pebre vermell picant i abundant sal gruixuda.

pop a la gallegarEcEpta fEta pEl rEstaurant El pasEo dE lavinguda canalEtEs, 39

ingredients per a 4 persones

1 pop de 2 kilos

500 grs de patates

Pebre vermell picant

Pebre vermell

Oli

Sal gruixuda

elaboraci

Dificultat: mitjaTemps: 70 min.

restaurant el paseo

FARMCIAROVIRA

Pg. Cordelles, 64tel. 93 592 13 99

DV 10 DE SETEMBRE

Nit dastronomia

Lloc. Can Coll-Centre

deducaci ambiental.

DV 10 DE SETEMBRE

Ballada de sardanes

Lloc: Plaa de lAbat Oliba.

DSS 11 DE SETEMBRE

Diada Nacional de Catalunya

Plaa de lOnze de Setembre.

Hora: a partir de les 11h. del mat

DSS-DG 11 i 12 DE SETEMBRE

Campionat de videojocs

Pride 2010

Lloc: Casal de joves Altimira.

DV-DG 24 al 26 DE SETEMBRE

XXX Festes de la Tardor al

barri del Pont Vell

Lloc: Barri de Can Tiana-Pont Vell.

DV-DG 24 al 26 DE SETEMBRE

Festival Internacional de Tea-

tre Infantil i Juvenil FIT

Lloc: Diferents espais de la ciutat.

DSS-DG 2 i 3 DOCTUBRE

X Cap de setmana Ibric.

Lloc: Poblat Ibric de Ca nOliver

agenda cultural setembre-octubre

farmcies de gurdia

EMErgnciEs: 112

urgnciEs boMbErs: 085

Mossos dEsquadra: 93592 47 00

policia local: 092 / 93691 20 00

avariEs aigua: 900 710 710

avariEs: 900 700 720

avariEs gas natural: 900 750 750

aMbulnciEs: 061

tEl. atEnci ciutadana: 010

uab: 93 581 10 00

coMissaria policia: 93 691 18 54

taxi (rdio-taxi): 93580 27 27

taxi (Fono taxi valls): 93300 11 00

rEnFE: 93691 88 69

sarbus: 93580 67 00

cap cita prvia: 93728 44 44

cap canalEtEs: 93591 07 40

cap la Farigola: 93 691 95 89

cap sErraparEra: 93580 63 63

cap FontEtEs: 93594 44 70

cap2 (urgnciEs): 93594 22 16

cap2 (visitEs): 93594 21 11

crEu roja: 93691 61 61

agncia catalana consuM: 93 551 66 66

telfons dinters

agenda cultural i serveis 21setembrewww.comericiutat.cat

DIA (9 a 22h) 1011 12131415161718192021222324 252627282930

NIT (22h.)HIDALGO SANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGO SANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZ

HIDALGO SANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGO SANCHEZROVIRAROVIRAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZ

SE

TE

MB

RE

DIA (9 a 22h) 12 345678910

NIT (22h.)Hidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGO SANCHEZROVIRARIVERAVALLS

Hidalgo Val lsSELVAROVIRAPEREIROORDISHIDALGO SANCHEZROVIRAROVIRAVALLSO

CTU

BR

E

publicitat22 setembrewww.comericiutat.cat

- TECARTERPIA

- FISIOTERPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Valls

Tel. 93 692 87 32

www.davidserra-fisio.cominfo@davidserra-fisio.com

roger roca: Campi dEspanya de Maratatletes dlit a la Marat de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de lesport

i columna

- TECARTERPIA

- FISIOTERPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Valls

Tel. 93 692 87 32

www.davidserra-fisio.cominfo@davidserra-fisio.com

roger roca: Campi dEspanya de Maratatletes dlit a la Marat de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de lesport

i columna

CiC us convida a participar al I Concurs de Fotografia Les meves vacances.BASES:tEmticaQualsevol tema relacionat amb les vacances, fetes durant aquest any 2010.participantsPot participar tothom qui vulgui, amb un mxim de 3 fotografies per participant.prEsEntaciLes fotografies han de ser enviades a Comer i Ciutat, mit-janant ladrea electronica fotografies@comerciciutat.com Heu despecificar el vostre nom, DNI, adrea, tema de la imatge, el vostre correu electrnic i un telfon de contacte. No sacceptaran fotomuntatges.data lmitLa data lmit denviament de les imatges s el dia 25 de se-tembre de 2010. Els guanyadors es faran pblics a ledici del ms dOctubre de la revista CiC.caractErstiquEs dE la fotografiaLes imatges han de ser digitals, en color o blanc i negre,

i dun tamany mxim de 3Mb. Han de ser originals i no han dhaver estat presentades en cap altre concurs. Cal especificar de quin indret es tracta i si sadjunta un text que no excedeixi les 50 paraules.Exposici i propiEtatCiC podr utilitzar les fotografies rebudes, per tal de ser utilitza-des a les publicacions, la web, etc. en cas de trobar-les adients. Els drets dautoria corresponen a lautor de la imatge. Les imatges es publicaran a ledici de les revista CiC dels mesos doctubre i novembre, a la web i al facebook de CiC.JuratEl jurat dels premis estar format per persones significatives relacionades amb el mn de la fotografia i responsables de la revista CiC.prEmis1er. premi: 1 cap de setmana per a dos persones. 2on. pre-mi: 1 cmara digital. 3er. premi: Pen Drive. 4art i 5 premis: ampliacions de les fotografies premiades.accEptaciLa participaci en el Concurs suposa lacceptaci de totes i cadascuna de les presents normes

1er Concurs de fotografia CiCLes meves vacances

23setembrewww.comericiutat.cat

publicitat

www.comericiutat.cat

setembre24 publicitat

foto: JR Urbano

fit, un festival per a tota la famlia

programaci FIT 2010

En el marc del Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil, FIT, i durant lltim cap de setmana de setembre, carrers, places i quatre escenaris de Cerdanyola cobren vida amb cercaviles, representa-cions de teatre, titelles, dansa, circ i molt ms. En la 6a edici del FIT, hi actuaran 17 companyies europees, amb 19 espec-tacles dinterior i 8 propostes dexterior adreades al pblic infantil i familiar. En-treteniment i formaci es donen la m en aquest festival organitzat per lAjuntament i lentitat Bambalina, amb la collaboraci de la Fundaci Xarxa. El FIT ha esdevingut un aparador de les ltimes produccions i una plataforma per presentar a lescena catalana espectacles premiats en altres in-drets. La qualitat, la imaginaci i la creati-vitat estan garantides. Grans i petits us ho passareu genial!

El fit arriba a la sEva sisEna Edici, quE Es dur a tErmE EntrE Els diEs 24 i 26 dE sEtEmbrE, amb una trEntEna dEspEctaclEs programats

www.comericiutat.cat

setembre cultura 25

Companyia Tot Circ

Companyia de titelles Anita Maravillas

www.comericiutat.cat

setembre26 publicitat

fent les paus amb la nostra esquena

Cuntas veces no habremos escuchado en una conver-sacin asociar de forma inmediata las palabras espalda y dolor. Tanto es as que ya nos parece hasta normal el hecho de haber padecido en algn momento de nuestra vida de tal afeccin. Pero se han preguntado alguna vez por qu siempre nos quejamos de dolor o tensin en la espalda y en cambio rara vez nos quejamos de dolor en la zona abdominal? Y se han preguntando por qu nuestros msculos de la espalda tienden a estar rgidos o tensos, incluso aunque practiquemos algn deporte, y, en cambio, nuestros abdominales tienden a estar relaja-dos, incluso cuando los intentamos fortalecer con duros ejercicios de tonificacin?

Para conocer las respuestas a estas cuestiones debe-mos entender primero las reglas bsicas sobre cmo se organiza nuestro cuerpo a nivel muscular.El ser humano presenta dos tipos de msculos: los es-tticos y los dinmicos. Los estticos son los que nos mantienen de pie debido a su tono y facilitan que nos podamos mover debido a su contraccin. De ah que su tendencia natural sea la de no estar nunca relajados. En cambio, los msculos de la dinmica son muy poco tnicos, ya que no desempean ningn papel en el man-tenimiento de nuestra posicin erguida. A estas alturas de la explicacin seguro que ya saben dnde se encuentran sus msculos estticos y dnde los dinmicos. Efectivamente, como suponen bien, la tensin o dolor que sienten en la espalda, o incluso en la parte posterior de su cuerpo, tiene su razn de ser en es-

tos msculos estticos que siem-pre tienden de forma natural a la rigidez para permitirnos la posicin erguida, y al revs, el hecho de que sus abdominales siempre tiendan a presentar un aspecto poco tni-co o fofo se debe a su tendencia natural a la relajacin. Es por ello, que si nos empea-mos en continuar ejercitando en contraccin los msculos de la esttica, los msculos de la parte posterior de nuestro cuerpo, slo conseguiremos que estn an ms rgidos y tensos, con lo que aumentaremos el dolor en esa zona, y adems, nuestros abdominales seguirn pre-sentando el poco tono muscular que acostumbran. Pero entonces qu hacemos? Una idea que supongo a mu-chos se les viene a la cabeza es la de tonificar los mscu-los de nuestra parte anterior, los abdominales, para que los msculos de la espalda se estiren y no nos duelan. Lamentablemente, nuestro cuerpo no funciona de este modo y es justo lo contrario lo que deberamos hacer. As, la solucin pasa por estirar de forma global los msculos de nuestra parte posterior para que de esta forma nues-tros abdominales y muslos lleguen a ese tono muscular tan deseado y para que tambin, de este modo, nues-tros msculos de la esttica se elonguen y no presenten rigidez o tensin.

dEbEmos EntEndEr primEro las rEglas bsicas sobrE cmo sE organiza nuEstro cuErpo a nivEl muscular

terapias de colocacin postural activa (tcpa)

Santa Anna, 2, interior. Cerdanyola del VallsTelfono de contacto: 620815917 - cpaester@hotmail.com

http://tallerdecuerpos.wordpress.com

27setembrewww.comericiutat.cat

publireportatge

www.comericiutat.cat

setembrepublicitat28

Si ests embarazada y tienes un gato, seguramente tu mdico te habr advertido del riesgo de contraer la toxo-plasmosis. No tienes por qu alarmarte y mucho menos deshacerte de tu gato. Que no cunda el pnico!La toxoplasmosis es una enfermedad parasitaria produ-cida por el Toxoplasma gondii y afecta a aves y mamfe-ros. En los humanos no tiene consecuencias negativas exceptuando a personas inmunodeprimidas y mujeres embarazadas, ya que puede afectar al feto. Un gato con toxoplasmosis puede liberar los huevos del parsi-to por las heces, pero esta enfermedad tambin puede ser contrada por comer carne poco hecha, embutidos poco curados o fruta y verdura mal lavada. Un gato no te puede contagiar el parsito por contacto, ya que los huevos necesitan un periodo de das de maduracin en el ambiente.Si tienes un gato, pide a tu mdico que te haga una anal-

tica para saber si tienes anticuerpos contra la toxoplasmosis, y si es as, no tienes por qu preocuparte. Si no los tienes solo debes se-guir unas sencillas pau-tas para evitar el con-tagio: comer carne bien cocida, evitar embutidos poco curados, lavar muy bien la fruta y la verdura, pedir a otra persona que cambie la arena del gato y lavarse muy bien las manos tras acariciarlo.Tu veterinario puede realizar una analtica a tu gato para saber si tiene toxoplasmosis. De todas formas si tu gato no come carne cruda ni caza, es pco probable que tenga este parsito.

el veterinari respon...

Si teniu dubtes sobre la vostra mascota, ens les podeu fer arribar a comerciciutat@comerciciutat.com

Mercedes MartnCl. Vet. BansCol. num. 1418

enva la foto de la teva mascota a comerciciutat@comerciciutat.com

Estoy embarazada y tengo un gato, Es peligroso para mi? Ten-go que deshacerme de l?

Em dic Xica i sc una gata molt tranquilla per no deixo que cap ratol passi pel meu davant.

la teva mascota

mascoteswww.comericiutat.cat

setembre 29

11 de setembre,

Diada nacional de Catalunya

Ofrenes florals, a partir de les 11h. del mat a la Plaa Onze de Setembre

30 publicitat setembrewww.comericiutat.cat

casal popular i cultural La Clau

El passat mes de febrer de 2010, el Casal Popular i Cul-tural La Clau de Cerdanyola va obrir les seves portes. El Casal La Clau de Cerdanyola s un espai social, obert a tots els collectius, ciutadans i ciu-tadanes que vulguin fer sentir la seva veu. s un espai po-pular, on tothom est convidat a intercanviar coneixement, on tots i totes som independents per organitzar activitats socials i culturals del nostre inters, i com no, s un espai en el que trobar-se amb amics i ami-gues, prendre un caf i gaudir dun bon ambient.

Espai lliure i autogestionatLa Clau de Cerdanyola neix a partir de la necessi-tat de tenir un espai lliure i autogestionat al nostre poble, on demostrar que mitjanant la organitza-ci ciutadana s possible crear espais socials on crixer, aprendre i compartir. Amigues i amics de Cerdanyola, us animen a participar!!!! En noms 6 mesos shan organitzat multitud dactivitats que no us podeu perdre, com ara: Taller dAlfabetitzaci Digital, dHort Ecolgic i de conversa en angls. Taller de creaci duna Colla Bastonera. Projecci de documentals. Xerrades debats: Arrels de lluita, amb la plataforma Salvem el Del-ta del Llobregat. Obrint lesquerda, amb lEnric Duran. Taula Rodona Histria de la lluita obrera a Cer-danyola. Tastet gastronmic productes regi dAude, Occitnia. Presentaci del disc del grup local Malestar So-cial. Vermut hip-hop, rap i pintada de graffitis.A ms a ms, si voleu recolzar un projecte auto-gestionat i voleu collaborar amb La Clau, tamb

us podeu fer socis i scies. Us beneficiareu de descomptes, participareu en la gesti de lespai i, el ms important, estareu collaborant en fer reali-tat aquest projecte.Ens trobareu al carrer Mare de Du del Pilar, 43, cantonada amb Belles Arts, de dimarts a dissabte de 17 a 22h. Vine, entra i participa!!!!!Telfon: 93.188.15.14Web: http://laclaucerdanyola.wordpress.comE-mail: laclau.cerdanyola@gmail.com

El casal la clau dE cErdanYola s un Espai social, obErt a tots Els collEctius, ciutadans i ciutadanEs quE vulguin fEr sEntir la sEva vEu

11 de setembre,

Diada nacional de Catalunya

31setembrewww.comericiutat.cat

entitats

Ofrenes florals, a partir de les 11h. del mat a la Plaa Onze de Setembre

Llevo varias semanas pensando en qu podra es-cribir sobre cmo son las relaciones entre la univer-sidad (Universidad Autnoma de Barcelona, UAB), nuestra universidad, la ciudad (Cerdanyola del Va-lls, con Bellaterra) y sus ciudadanos/as, y sobre cmo y por qu motivos deberan mejorarse.Siendo yo mismo uno de esos ciudadanos, y tam-bin trabajador de la Universidad Autnoma de Barcelona (de Cerdanyola del Valls, en cuanto al trmino municipal), me concierne, me preocupa, me frustra, me decepciona y me entristece que,1) las relaciones entre la ciudad y nuestra univer-sidad parezca que se limitan al alquiler de pisos o habitaciones a estudiantes, a los que a menu-do conocemos poco ms que por coincidir en los locales de ocio; y 2) como las op-ciones de ocio han disminuido en la ciudad en favor de otras (quizs ms va-riadas, quizs ms masivas) que se les faci-litan ms a los estudiantes, y dado que ade-ms existe una Vila Universi-tria donde (unos 3000 o ms) pueden vivir y desarrollar todo tipo de actividades,3) todo ello implique que esta universidad nues-tra que nunca estuvo demasiado presente, cultu-ralmente hablando, en la vida de la ciudad y sus ciudadanos/as, an hoy lo est menos.Me precio de estar en contacto habitual con un espectro amplio de conciudadanos de Cerdanyo-la, desde muy jvenes a ya mayores, de prctica-mente todos los estratos sociales y profesionales. Siendo ciudadano de esta Villa, y siendo miembro

de nuestra universidad, duelen preguntas que, en confianza y con ingenuidad (sin malicia), le hacen a uno a menudo, como: Y, ah en la universidad, qu hacis?. Y t, adems de las clases, en qu trabajas? (para muchos, an, impartir clases no es exactamente trabajar, y de ah la pregunta). Y, eso de la investigacin, qu es?.Algunas personas, tal vez instruidas, tal vez tele-videntes o lectoras (o las tres cosas), identifican el concepto investigacin cientfica con aquello que ven en algn programa televisivo de divulga-cin (cientfica), con lo que leen en alguna revista de divulgacin (las hay de calidad diversa) o en su-plementos de peridicos (tambin los hay de ca-

lidad irregular). Esa informacin es (indepen-dientemente de su calidad), sin ninguna duda, comprensib le tan slo por una nfima parte de nuestra socie-dad y conciu-dadana. No hay nada que pueda suplir el contacto direc-to, cercano, del emisor (un cien-tfico, ponga-mos por caso, dando un semi-

nario) con el receptor (un ciudadano cualquiera en la audiencia) a la hora de hacer que un mensaje con contenido complejo o especializado (de cual-quier mbito o disciplina) sea comprendido y con-solidado en la mente/cerebro de quien lo escucha (convirtindose as en una unidad de saber -o conocimiento- extra en su haber).En relacin con lo anterior, pongamos un ejemplo: se han preguntado por qu la mayor parte de las personas, cualquiera que sea su nivel de ins-truccin o educativo, pueden comprender intui-

las rElacionEs EntrE la ciudad Y nuEstra univErsidad parEcE quE sE limitan al alquilEr dE pisos o habitacionEs a EstudiantEs, a los quE a mEnudo co-nocEmos poco ms quE por coincidir En los localEs dE ocio

ciutat, universitat i saber tivamente- que si se tiene un dficit importante de alguna vitamina ser necesario tomar racin extra de la misma durante algunas semanas en forma de pastillas (u otra forma) para repararlo, y sin embargo las mismas personas no pueden entender que si se tienen sntomas de depresin se debern tomar un medicamento antidepresivo durante al menos un par de meses sin dejarlo en ningn momento? Qu es lo que hace que respecto a las vitaminas se entienda, y respecto a la de-presin y los antidepresivos no se entienda? Pues bien, es cierto que la respuesta est en los libros. Pero no los hay que usen el lenguaje accesible, com-prensible, que sera necesario (para un nivel no universitario). Los/las mdicos de familia (en los CAPS), o los psiquia-tras o psiclogos, no suelen tener tiempo (o tal vez el len-guaje adecuado) para poder explicarlo apropiadamente. Sin embargo, bastaran unos pocos seminarios de trabaja-dores/profesores de nuestra universidad (UAB) para disi-par esas dudas (as como de muchsimas otras sobre mltiples campos del sa-ber) en los ciudadanos y ciudadanas. Por la sencilla lgica de proximidad, los trabajado-res, investigadores, profesores, de nuestra univer-sidad que adems son ciudadanos de Cerdanyola del Valls, son un instrumento valioso para, a travs de simposios, seminarios, mesas redondas, etc. resolver dudas (y aprender) del resto de conciu-dadanos. El efecto, adems ser el de immedia-tamente hacer que la presencia de la universidad se sienta con mayor intensidad. Estas actividades deberan realizarse con frecuencia y regularidad.Cerdanyola del Valls acoge en su seno (o trmino) una universidad que (con ms de 40000 pobla-dores cada da) est regularmente entre las 3 4 primeras en importancia en el estado espaol, y que es oficialmente considerada como universidad de excelencia a nivel europeo.. Hagamos que sea habitual que, si se nombra un Doctor Honoris Cau-

sa en la UAB, las autoridades o representantes de Cerdanyola sean invitadas y estn presentes. Ha-gamos que, si un trabajador (del tipo que sea) de la UAB residente en nuestra villa, recibe un premio importante a su actividad, o realiza una publicacin (libro, artculo) o actividad destacable (ej. una Tesis, u otras), eso tenga repercusin en la ciudad. Haga-

mos que las actividades cultu-rales, cientficas o de cualquier rama del saber tengan presen-cia en la ciudad, y en la univer-sidad aquellas que organice la ciudad. Instityase una oficina mixta Ciudad (Cerdanyola)-UAB, que tenga sede en un edificio pblico de Cerdanyo-la, y sede en el Campus de la UAB, donde se centralice informacin de todo tipo de actos culturales-cientficos (as como mapas, transportes, comercio, etc). Hagamos que la poblacin universitaria (todo el personal y los estudiantes) dispongan puntual, exhaus-tiva y abundantemente de la informacin sobre todo lo que ocurre o se prev que ocurra en la ciudad (insisto: el co-mercio, actos, cultura, ciencia, festivales, etc.).

Hagamos que la universidad (UAB) tenga las puer-tas abiertas a la ciudad, posibilitando que los ciuda-danos puedan conocer sus entraas, materiales e intelectuales; y que la ciudad se ofrezca a la univer-sidad (que no es slo un montn de hormign que rinde por los espacios que ocupa, sino un crisol hirviente de ideas, cultura y saber) de forma que los universitarios puedan desearla. Me temo que es perentorio que el transporte mejore urgentemente y sustancialmente para que la atraccin surja. [...los sueos,...: Hagamos, o al menos deseemos, que Cerdanyola sienta y desee a su univer-sidad como Bolonia u Oxford (de tamao similar a Cerdanyola) a las suyas. Pero no esperemos que transcurran siglos, como los que aquellas universi-dades tienen de antigedad. ...sueos son...]

Text: Alberto Fernndez TeruelNeurocientfic, Professor de la UAB

Fotografies de larticle: Xavi Oliv

www.comericiutat.cat

setembre32 opini uab 33setembrewww.comericiutat.cat

opini uab

Llevo varias semanas pensando en qu podra es-cribir sobre cmo son las relaciones entre la univer-sidad (Universidad Autnoma de Barcelona, UAB), nuestra universidad, la ciudad (Cerdanyola del Va-lls, con Bellaterra) y sus ciudadanos/as, y sobre cmo y por qu motivos deberan mejorarse.Siendo yo mismo uno de esos ciudadanos, y tam-bin trabajador de la Universidad Autnoma de Barcelona (de Cerdanyola del Valls, en cuanto al trmino municipal), me concierne, me preocupa, me frustra, me decepciona y me entristece que,1) las relaciones entre la ciudad y nuestra univer-sidad parezca que se limitan al alquiler de pisos o habitaciones a estudiantes, a los que a menu-do conocemos poco ms que por coincidir en los locales de ocio; y 2) como las op-ciones de ocio han disminuido en la ciudad en favor de otras (quizs ms va-riadas, quizs ms masivas) que se les faci-litan ms a los estudiantes, y dado que ade-ms existe una Vila Universi-tria donde (unos 3000 o ms) pueden vivir y desarrollar todo tipo de actividades,3) todo ello implique que esta universidad nues-tra que nunca estuvo demasiado presente, cultu-ralmente hablando, en la vida de la ciudad y sus ciudadanos/as, an hoy lo est menos.Me precio de estar en contacto habitual con un espectro amplio de conciudadanos de Cerdanyo-la, desde muy jvenes a ya mayores, de prctica-mente todos los estratos sociales y profesionales. Siendo ciudadano de esta Villa, y siendo miembro

de nuestra universidad, duelen preguntas que, en confianza y con ingenuidad (sin malicia), le hacen a uno a menudo, como: Y, ah en la universidad, qu hacis?. Y t, adems de las clases, en qu trabajas? (para muchos, an, impartir clases no es exactamente trabajar, y de ah la pregunta). Y, eso de la investigacin, qu es?.Algunas personas, tal vez instruidas, tal vez tele-videntes o lectoras (o las tres cosas), identifican el concepto investigacin cientfica con aquello que ven en algn programa televisivo de divulga-cin (cientfica), con lo que leen en alguna revista de divulgacin (las hay de calidad diversa) o en su-plementos de peridicos (tambin los hay de ca-

lidad irregular). Esa informacin es (indepen-dientemente de su calidad), sin ninguna duda, comprensib le tan slo por una nfima parte de nuestra socie-dad y conciu-dadana. No hay nada que pueda suplir el contacto direc-to, cercano, del emisor (un cien-tfico, ponga-mos por caso, dando un semi-

nario) con el receptor (un ciudadano cualquiera en la audiencia) a la hora de hacer que un mensaje con contenido complejo o especializado (de cual-quier mbito o disciplina) sea comprendido y con-solidado en la mente/cerebro de quien lo escucha (convirtindose as en una unidad de saber -o conocimiento- extra en su haber).En relacin con lo anterior, pongamos un ejemplo: se han preguntado por qu la mayor parte de las personas, cualquiera que sea su nivel de ins-truccin o educativo, pueden comprender intui-

las rElacionEs EntrE la ciudad Y nuEstra univErsidad parEcE quE sE limitan al alquilEr dE pisos o habitacionEs a EstudiantEs, a los quE a mEnudo co-nocEmos poco ms quE por coincidir En los localEs dE ocio

ciutat, universitat i saber tivamente- que si se tiene un dficit importante de alguna vitamina ser necesario tomar racin extra de la misma durante algunas semanas en forma de pastillas (u otra forma) para repararlo, y sin embargo las mismas personas no pueden entender que si se tienen sntomas de depresin se debern tomar un medicamento antidepresivo durante al menos un par de meses sin dejarlo en ningn momento? Qu es lo que hace que respecto a las vitaminas se entienda, y respecto a la de-presin y los antidepresivos no se entienda? Pues bien, es cierto que la respuesta est en los libros. Pero no los hay que usen el lenguaje accesible, com-prensible, que sera necesario (para un nivel no universitario). Los/las mdicos de familia (en los CAPS), o los psiquia-tras o psiclogos, no suelen tener tiempo (o tal vez el len-guaje adecuado) para poder explicarlo apropiadamente. Sin embargo, bastaran unos pocos seminarios de trabaja-dores/profesores de nuestra universidad (UAB) para disi-par esas dudas (as como de muchsimas otras sobre mltiples campos del sa-ber) en los ciudadanos y ciudadanas. Por la sencilla lgica de proximidad, los trabajado-res, investigadores, profesores, de nuestra univer-sidad que adems son ciudadanos de Cerdanyola del Valls, son un instrumento valioso para, a travs de simposios, seminarios, mesas redondas, etc. resolver dudas (y aprender) del resto de conciu-dadanos. El efecto, adems ser el de immedia-tamente hacer que la presencia de la universidad se sienta con mayor intensidad. Estas actividades deberan realizarse con frecuencia y regularidad.Cerdanyola del Valls acoge en su seno (o trmino) una universidad que (con ms de 40000 pobla-dores cada da) est regularmente entre las 3 4 primeras en importancia en el estado espaol, y que es oficialmente considerada como universidad de excelencia a nivel europeo.. Hagamos que sea habitual que, si se nombra un Doctor Honoris Cau-

sa en la UAB, las autoridades o representantes de Cerdanyola sean invitadas y estn presentes. Ha-gamos que, si un trabajador (del tipo que sea) de la UAB residente en nuestra villa, recibe un premio importante a su actividad, o realiza una publicacin (libro, artculo) o actividad destacable (ej. una Tesis, u otras), eso tenga repercusin en la ciudad. Haga-

mos que las actividades cultu-rales, cientficas o de cualquier rama del saber tengan presen-cia en la ciudad, y en la univer-sidad aquellas que organice la ciudad. Instityase una oficina mixta Ciudad (Cerdanyola)-UAB, que tenga sede en un edificio pblico de Cerdanyo-la, y sede en el Campus de la UAB, donde se centralice informacin de todo tipo de actos culturales-cientficos (as como mapas, transportes, comercio, etc). Hagamos que la poblacin universitaria (todo el personal y los estudiantes) dispongan puntual, exhaus-tiva y abundantemente de la informacin sobre todo lo que ocurre o se prev que ocurra en la ciudad (insisto: el co-mercio, actos, cultura, ciencia, festivales, etc.).

Hagamos que la universidad (UAB) tenga las puer-tas abiertas a la ciudad, posibilitando que los ciuda-danos puedan conocer sus entraas, materiales e intelectuales; y que la ciudad se ofrezca a la univer-sidad (que no es slo un montn de hormign que rinde por los espacios que ocupa, sino un crisol hirviente de ideas, cultura y saber) de forma que los universitarios puedan desearla. Me temo que es perentorio que el transporte mejore urgentemente y sustancialmente para que la atraccin surja. [...los sueos,...: Hagamos, o al menos deseemos, que Cerdanyola sienta y desee a su univer-sidad como Bolonia u Oxford (de tamao similar a Cerdanyola) a las suyas. Pero no esperemos que transcurran siglos, como los que aquellas universi-dades tienen de antigedad. ...sueos son...]

Text: Alberto Fernndez TeruelNeurocientfic, Professor de la UAB

Fotografies de larticle: Xavi Oliv

www.comericiutat.cat

setembre32 opini uab 33setembrewww.comericiutat.cat

opini uab

tenim universitat?

Desprs dhaver llegit detingudament larticle sobre Cerdanyola i la UAB dun investigador, professor de la mateixa Universitat i resident a la nostra ciutat, la primera impressi que causa s dinters, realment fins avui, no sabem la va-loraci real i el punt de vista duna persona que treballa en ella. Nosaltres sabem, i fem campanya daix, que no es t cura, no sassisteix, no es mima, no satrau i moltes vegades fins i tot es menyprea als treballadors i als estudiants, gaireb obligant-los a dirigir-se a altres poblacions, tant per a oci, comer, residncia, etc... Probablement tots tinguem una mica de culpa, nosaltres els primers, sens infla la boca dient que hem datraure la UAB a Cerdanyola, per no ens interessem de les seves inquietuds, les seves in-vestigacions, les seves notcies, els seus esdeve-niments, etc. Per aix, hem decidit crear un espai mensual en CiC per la nostra Universitat. La segona impressi que es dedueix de la proposta

que ens fa el Professor Alberto Fernndez s molt atrevida i sorprenent, per no per aix sha dobviar. Al contrari, nosaltres creiem que s una idea excep-cional, s una forma de fer que hi hagi un simbiosi entre Cerdanyola i la Universitat, i a linrevs. s clar que tenim un potencial excepcional a les nostres mans, tenim que utilitzar-lo, i no perdre ms el temps i cal reflexionar sobre la proposta que ens han deixat a la taula i comenar duna vegada per totes a sentir nostra la UAB. Hem destar orgullosos que sigui una de les universitats ms importants de Catalun-ya i dEspanya, i obrim-li la nostra ciutat, fem que tant els treballadors com els estudiants anhelin per venir a Cerdanyola, deixem dignorar el que es cou en ella, aprofitem loportunitat nica que tenim a les nostres mans, posem-nos mans a lobra!. Un primer punt dinflexi ha de ser la millora dels transports de Cerdanyola a la Universitat i de la vila cap a la nostra ciutat, podrem comenar per aqu, posem-nos a treballar.

no Ens intErEssEm dE lEs sEvEs inquiEtuds, lEs sEvEs invEstigacions, lEs sEvEs notciEs, Els sEus EsdEvEnimEnts, Etc.

Si compres al teu barri, inverteixes en ell

Tres Tombs, rosa solidria, la boTiga al carrer, FesTa inFanTil, FesTa de la Tardor, Fira de nadal, sopar solidari amb Fadam, cagaTi, reis mags, eTc.

www.sanTanTonibonasorTcomerc.comTF.: 692 67 28 30

35opini CiCsetembrewww.comericiutat.cat

Vaig nixer el dia 16 de maig de 1894. Pocs dies desprs era batejat a la parrquia de Santa Ma-drona, dins una tarda tempestuosa daigua com una obstinaci. Aquell dia posaven en capella uns condemnats a mort. Als set anys, mor el seu pare daccident laboral en alta mar: fo-goner dun transatlntic, cau dins la caldera. Salvat-Papasseit s internat a lAsilo Naval Espaol, instituci rncia i srdida ubicada dins un vaixell ancorat al port de Barcelona. En surt cinc anys des-prs i es troba amb la mare vdua i un germ petit: ha de posar-se a treballar. Fa diversos oficis, entre daltres de vigilant nocturn al moll de la fusta, on ara hi t un monu-ment. Aquesta experincia la por-ta al damunt durant tota la seva curta vida, fins aflorar en forma de poema al volum pstum: Heus aqu: jo he guardat fusta al moll. / (Vosaltres no sabeu / qu s / guardar fusta al moll.Daquesta preco vida laboral, no noms nobt experincies podrem dir-ne lriques. El mn del treball, i lexplotaci conseqent, el fan abraar idees socials radicals. Primer influenciat pel so-cialisme, desprs per Nietzsche, i finalment per lanarquisme, comena la seva trajectria literria tot publicant articles viscerals a diverses revistes, recollits lany 1918 en el llibre Humo de fbrica. Sn articles poc reflexionats, sense a penes ar-guments, plens dimatges i didees juxtaposades, fruit del garbuix dinfluncies que rep. Home de lletres sense formaci acadmica (ell mateix ho re-coneix), les seves idees sn la seva vida, en brut, sense a penes elaboraci. Lany 1917 entra a treballar a les Galeries Laieta-nes, on es posa en contacte, duna banda, amb la intellectualitat catalana del moment i, duna altra, amb les avantguardes europees. En aquell moment, arran sobretot de la Gran Guerra, Bar-celona forma part dun circut de creaci cultural innovadora, compartit sobretot amb Pars i Mil. Salvat s al lloc adequat per iniciar la seva de-

puraci intellectual. Ell mateix comena a editar revistes (algunes dun sol full) de contingut i format avantguardista, com ara Un Enemic del Poble, de clars ressons ibsenians, o b La Columna de Foc, ambds compartint un mateix i signifi-

catiu subttol: Fulla de subversi espiritual. s a Un Enemic del Poble on escriu jo no prometo res. Noms camino i, ms enda-vant, no vull allistar-me sota de cap bandera. Sn el ver distintiu de les grans opressions. dhuc el Socialisme ns una nova forma, dopressi, perqu s un estat nou seguidor de lEstat. Ser ara el glosador de la divina Acrcia. A la mateixa revista, publica tam-b el primer poema, tot un pro-grama doctrinal avantguardista: Columna vertebral: Sageta de foc (Hi ha un HOME a la pres, / dels qui avanaven: / JUNTEU-VOS, / treieu-li lembarrs que li oprimeix les mans. / PERQU

FACI CAM.), incls el 1919 en el seu primer llibre de poemes Poemes en ondes hertzianes. Salvat hi contraposa el mn passat (rural, caduc) amb el mn present (urb, tecnificat) ple de futur; no noms en el discurs, sin tamb en la forma, ex-plorant les possibilitats de les diverses tipografies, disposant el text de manera inslita, i ado(a)ptant el caligrama a la nostra llengua. Segons afirma Joaquim Molas, les Avantguardes sn lexpressi ms genuna de la nova societat industrial i per a Salvat, lAvantguarda fou una possibilitat de po-tenciar la subversi ideolgica amb la formal. Lany 1919 s clau en la vida de Salvat-Papasseit. A ms de Poemes en ondes hertzianes publica el seu primer manifest, tamb a Un Enemic del Poble: Sc jo, que parlo als joves. (Aquells qui en sser vells recorden amb enyor llur joventut, aquells, encara serven la illusi i lesperana de dominar el mn.- Caldr que desconfieu dels jo-ves que no vulguin copsar aquest desig). Tamb s lany de la primera crisi pulmonar. Li quedaran cinc anys de lluita perduda contra la tuberculosi.

amunt, amunt!homE dE llEtrEs sEnsE formaci acadmica, lEs sEvEs idEEs sn la sEva vida, En brut, sEnsE a pEnEs Elaboraci

jaume sobrevals

el pecat i la penitncia36 setembrewww.comericiutat.cat

La crtica poltico-social es va esllanguint, i el 1920 publica lltim exemplar de La Columna de Foc i tamb lltim text programtic, el manifest Con-tra els poetes amb minscula. Primer manifest catal futurista on, desprs denaltir Maragall (!?) proclama: Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, s a dir, immortals. A que canteu avui com el dia davui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El dem s ms bell sempre que el passat. Lirradiador del port i les gavines (1921) representa el cant del cigne del seu avantguardisme. A partir daleshores se succeeixen diver-sos llibres relacionats amb el seu incessant recorregut per diversos sanatoris: Les Conspiracions (1922), un interludi nacionalista arran duna estada al sanatori de la Fuenfria, i El Poema de la rosa als llavis (1923), probablement arran duna experincia amorosa al

sanatori de les Escaldes.Enmig daquests, La gesta dels estels (1922) mar-ca un tomb substancial tant en la forma com en el fons. Els temes sn ms plcids i sovintegen

les canons. No endebades s la part ms difosa de la seva obra. Segueixen apareixent personatges singulars (el mariner, el soldat, el bandit) per ara no vinculats a una hipottica revolta, sin rendits a lamor. La seva realitat es transfor-ma: lobrerisme, el maquinisme, el futurisme (ja no t futur) deixen pas a la intimitat, la introspecci, la fan-tasia, el mn creat a la seva mida, a la mida de lhabitaci del sanatori de torn on s recls o de lhabitaci de casa seva on, delirant, viur les ltimes hores.

Afeblit i enfebrat, mor el 7 dagost del 1924. Sota el coix apareix la seva obra pstuma, ssa menor, amb un subttol definitiu: (fi dels poe-mes davantguarda).

niu joiers & joyaestilo.es

C/Sant Antoni, 52 - Cerdanyola del Vallsc/e: clientes@joyaestilo.es - www.joyaestilo.es

Pulseras de los ngeles y pulseras de la vida de Jess con piedras semipreciosas y plata de ley

37setembrewww.comericiutat.cat

el pecat i la penitncia

Los trastornos mentales suelen caracterizarse por la propensin a las recadas tras la primera remisin de sntomas. Al valorar la eficacia de los mejores psicofrmacos o de las mejores terapias psicolgicas es primordial considerar su capacidad de prevencin en las recadas, aspecto en el que las terapias psicolgicas cientfi-camente fundamentadas demuestran mayor eficacia.Preguntas pendientes, en relacin a la ptima combinacin de psicofrmacos y terapia psicolgica, son: cundo debe realizarse slo tratamiento psicofarmacolgico o slo terapia psicolgica?, qu interacciones se establecen entre las terapias farmacolgi-cas y las psicolgicas en funcin del trastorno y el tratamiento?, por qu las terapias psicolgicas cientficamente basadas prote-gen ms de las recadas que los psicofrmacos?, qu efectos tienen las terapias psicolgicas sobre el cerebro? De ello se ocupa el presente texto, a travs de estudios clnicos prestigiosos, que pretenden aportar respuestas y proporcionar informacin relevante para los estudiantes y profesionales de la salud mental, y as un beneficio teraputico ms duradero para los pacientes.

lectura recomenada: Autor: ALBERTO FERNNDEZ TERUELEditorial: EDITORIAL UOC

Sinopsis:

lectura recomenada38 setembrewww.comericiutat.cat

Psicofarmacologa, terapias psicolgicas y trataminetos combinados

39setembrewww.comericiutat.cat

publicitat

Calle Gonzlez, 17 - Cerdanyola Tf.: 93 580 37 97 - 606 56 19 37

Telas para confeccin y hogar

quieres hacerte un vestido?

Cortamos, probamos y

confeccionamos a medida

PRECIOSAS TELAS PARA CONFECCION SEORA, ARREGLOS, FORROS, FULARES, GASAS, TULL, LONETAS, TELAS PARA PUNTO DE CRUZ, HULES, MANTELERIAS, MULETON, SABANAS PARA BEBE, PIQUES, TOALLA

100% ALGODON, POPELIN, ALGODON, PATCHWORK, LINOS, BANDERA, SENYERA, FIELTROS, TELAS PARA ESCAPARATE. ***TELAS DE CARNAVAL TODO EL AO***

PROXIMO CURSO BSICO DE CORTE Y CONFECCIN

www.comericiutat.cat

setembrepublicitat40

41www.comericiutat.cat

setembre entitats

El Club Waaagh va nixer ara fa 10 anys de la m dun grapat daficionats als warhammer de Cerdanyola del Valls. El seu objectiu era el doferir als joves un espai i un grup de joc amb el qual reunir-se en les seves estones lliures i poder disfrutar daquest hobby. Amb el pas del temps, el club sha anat consolidant i ha crescut de manera quantitativa i qualitativa. Ac-tualment, el club participa en un bon nombre dactivitats de lleure de la ciutat com el mercat medieval i organitza tornejos i concursos peri-dics (warhammer, infinity, concursos de pintu-ra, maquetisme), alguns dells shan convertit en un referent com es el cas del WAAAGH que sorganitza cada setembre al pavell de Can Xarau.

On trobar-losSi teniu curiositat per endinsar-vos en aquest fasci-nant mn, de miniatures i estratgia, noms teniu que passar-vos per Joguines Pardo i participar en els tallers de pintura gratuts i les partides de de-mostraci que organitzem tots els dissabtes per la tarda.Val a dir que el club est obert a tothom que bus-qui un lloc i grup daficionats amb qui jugar (el grau dimplicaci ja depn de cadasc!). Si ests interes-sat en rebre ms informaci sobre els avantatges que comporta ser membre del club et pots adrear a la nostra seu (la botiga Joguines Pardo del carrer Sant Ramon, 99), consultant la pgina web (www.clubwaaagh.com) o b escriure un mail al nostre compte de correu (info@clubwaaagh.com).

lestratgia del club waaaghEl sEu obJEctiu s El dofErir als JovEs un Espai i un grup dE Joc amb El qual rEunir-sE En lEs sEvEs EstonEs lliurEs

www.comericiutat.cat

setembrepublicitat42

lavi/a i el nt/a

Quin espai de Cerdanyola tagrada ms?lex: Al camp de la Bvila. Luisa: Al parc CordellesOn us agrada anar a passejar?A.: a lavinguda Espanya perqu s on visc L: Per lavinguda CatalunyaOn us agrada anar a comprar, a la botiga de barri o ales grans superfcies?A.: Magrada anar a les grans superfcies perqu s ms divertit L.: Compro a les botigues de barri i al mer-cat de Serraparera per prefereixo les grans superfcies perqu aix ja ho trobo tot al mateix recinte.Qu voldreu canviar si fssiu alcaldes?A.: Faria un parc molt gran on es pogus jugar a fut-bol, basquet, ping-pong i handbol. L.: Molta ms llum en alguns carrers, els passos de vianants elevats i ms policia a peu.Quina festa o activitat de la ciutat us agrada ms?A.: Carnestoltes i la Cavalcada dels Reis Mags L.: Cap en especial per quan veig o participo en alguna activi-tat intento passar-ho b.Us agrada lescola?A.: Vaig al Saltells. Lassignatura que ms magrada sn les matemtiques. L.: A lescola on va hi ha molt

bon professorat jove i lensenyament est molt b. Qu s per tu un policia?A.:s una persona que ha de vigilar que tota la ciutat estigui b i que la gent no aparqui malament. L: Penso que la policia no hauria de demanar tantes dades quan es fa una denncia.Practiqueu algun esport?A.: He fet nataci i ara jugo a bsquet al Parc de Cordelles. L.: Jo no practico esport per crec que hi haurien dhaver ms recintes es-portius.

Si voleu ser protagonistes daquesta secci, envieu un correu electrnic a comerciciutat@comerciciutat.com

lvia: luisa, 64 anys nt: lex, 8 anys

www.comericiutat.cat

setembre 43

www.comericiutat.cat

setembre44 publicitat

comer i civisme

Lelement essencial del comer s lintercanvi de mercaderies, des daquesta perspectiva sem-bla un tema fcil i sense compli-cacions, i per aquesta ra ms duna persona del meu entorn mha comentat que sembla men-tida que el comer local doni per tant (en relaci als meus articles). He de reconixer que en part te-nen ra, ja que per exemple des del punt de vista de la ciudad ideal de Aristteles, aix hauria de ser, per no ens enganyem, la realitat s una altre.Encara resten per tractar molts temes que poden incidir en dife-rents aspectes que afecten a te-mes concrets del comer local com: civisme, trnsit, solidaritat, bones prctiques, competn-cies, consells de seguretat, etc. En primer lloc he cregut conve-nient fer algunes reflexions sobre comer i civisme, per no sha dencabir nicament en el civis-me de lespai pblic, si no tamb en el civisme de la competncia, de les bones prctiques, etc.El civisme a lespai pblic par-teix de gaudir dun entorn que afavoreixi el comer: vies netes, aparcaments, mobiliari urb, etc. i el bon manteniment daquests. No hi ha dubte que la policia ha de jugar un paper important en la prevenci de lincivisme, que parteix de la base de la pre-venci i la proximitat, la primera amb la presencia policial amb un model de policia comunitria i la proximitat i sensibilitzaci davant els problemes dels comerciants. Per, sota el meu parer, la pre-venci de lincivisme a lespai pblic sha de centrar princi-

palment en la educaci cvica i viria, aix com leducaci en el propi si de la famlia.El civisme de la competncia on el propi comer sigui res-ponsable i competitiu, ja que si b en la promoci del comer lAdministraci Local juga un pa-per important, el comer tamb ha de posar de la seva part amb innovaci, iniciativa i constant adaptaci, sobre tot amb una bona imatge de competitivitat comercial. I a vegades portar a la prctiques unes altres opcions, com aprendre dels xits de la competncia dels altres, que per alguna ra ser.El civisme de les bones prcti-ques, que es materialitza en una bona imatge de comer, amb unes bones eines de respostes a les demandes del client, i sobre tot amb unes bones respostes davant la insatisfacci o la man-cana dexpectatives del client. Bones prctiques no shan de centrar nicament en complir amb la normativa vigent, si no en el tracte, en la cordialitat, en ser propers al client i sobre tot prac-ticar la honestedat. Per exemple plantegen una hiptesis, tornem de vacances destiu i tenint ga-rantit un bon nivell de seguretat

ciutadana, un bon nivell de fo-ment i promoci del comer i una bona renovaci i imatge, tot aix no serviria de res si no son capaos de traslladar confiana i seguretat al client, confiana per comprar a preus competitius, confiana i seguretat en el tracte, potenciar latracci del client en-vers comer local, fer arribar les avantatges dadquirir al comer local i sobre tot, veure el comer local com un conjunt i no com una botiga allada i separada.Aix citant en Peter Druker: Re-cuerda que lo ms importante respecto a cualquier empresa, es que los resultados no estn en el interior de sus paredes. El resultado de un buen negocio es un cliente satisfecho.

seguretat

ms duna pErsona dEl mEu Entorn mha comEntat quE sEmbla mEntida quE El comEr local doni pEr tant (En rElaci als mEus articlEs)

www.comericiutat.cat

setembre 45

Jos miguel abdelkaderintendent en cap de la policia local

Doctor en seguretat i prevenci per la u.a.B.

e-mail: abdelkaderm@terra.es

www.asociacionfadam.com

www.asociacionfadam.com

webs i blocs

Escrit pEl pEriodista dE cErdanYola rdio Jordi Jorba, comEnta rEgularmEnt difErEnts tEmEs dE lactualitat local

a cavall entre cerdanyola i ripollet

http://www.carrerclos.blogspot.com

www.comericiutat.cat

setembre 47

Cerdanyola i Ripollet sn les dues cons-tants que marquen el bloc del periodista Jordi Jorba. Troba-reu opinions sobre temes diversos i imatges que el pe-riodista troba i que sn jeroglfics visuals de la condici hu-mana. Per a ms a ms de temes locals de les dues pobla-cions, tamb hi han referncies a temes de lactualitat ms generals com sn la polmica dels toros

a Catalunya o la guerra de ban-deres que sha generat a molts balcons de Cer-danyola i Ripo-llet. A data davui, i com marca un comptador en el bloc, ja haur superat els 1000 dies de funciona-ment del mateix. Tamb el podeu seguir a travs de twitter clicant un enlla en la mateixa pgina.

MERCAT DE SERRAPARERA

Producte fresc i de qualitat

Pescado de playa todos los das

Servicio a domicilioServicio a bares

y restauranes

Tf.: 93 692 25 89

Peixatera El Dof

Tf.: 691 659 286

Reparto a domicilioServicio a bares y restaurantes

Fruites Noa

Aparcament gratut si compres en el mercatP

Reparto a domicilioServicio a bares y restaurantes

Fruites Noa

juliol

Si coneixes algun indret de Catalunya que ens vulguis recomanar, envians la proposta a petitesjoies@comerciciutat.com

49www.comericiutat.cat

petites joies de catalunya

A la poblaci gironina de Cass de la Selva, trobem aquest espai natural anomenat Parc Art, un lloc singular que combina naturalesa amb escultures dart contempo-rani. Durant el seu recorregut, po-dem gaudir de diferents escultu-res fetes per reconeguts artistes com Jorge Oteiza, Andreu Alfaro, Enric Homet, Llus Llongueres o Dominica Snchez. La visita pot fer-se en uns 60 minuts aproximadament, per si us deixeu portar per lambient relaxat que traspa el parc, pot allargar-se a les 2 o 3 hores. Disposeu dun rea de pcnic i daparacment gratut. A banda de laspecte ldic de

lespai, el Parc de les Arts Contempornies s una celebraci de la plstica: en un sol espai sens per-met disfrutar de totes les possibilitats de l escultura. Diversos materials, formats variats i tots els llenguatges propis de lart modern, de la figuraci a lexpressionisme, de labstracci al minimalisme, de Iorganicisme al geometrisme.La potica del mn antic ens parla del jard tancat com del lloc am on hi floreix el fluir de l art i la vida, i on podem descansar del trfec quotidi amb la con-templaci de les coses belles i emocionants. I aquest Parc Art

s una mostra daquest fet. Per acabar la visita, i si aneu acompanyats amb nens, el cos-tat del Parc Art hi ha una granja on els ms petits poden gaudir dels cavalls i ases que all es troben pasturant.Trobareu informaci sobre hora-ris, preus i com arribar a la web www.parcart.net.

el Parc Arta cass dE la sElva, Es pot visitar aquEst curis parc quE combina Escultura i natura

51setembrewww.comericiutat.cat

El 5 dagost de 2009 tornava a ledifici el trptic de les Dames de Cerdanyola i la resta de vitralls que havien estat retirats feia dcades. La totalitat de les vidrieres es va conservar in situ fins a lany 1961. En aquell moment, la torre destiueig dEvarist Lpez va ser transformada en els laboratoris Domnech i es van retirar alguns vitralls que van passar al ma-gatzem duna masia del Maresme i, daltres es van reutilitzar, a un pis de Barcelona. No obstant aix, les Dames es van quedar a ledifici, ja que lamo del laboratori, no es va poder resistir al seu encs i va decidir installar el seu despatx a lantic sal de la casa. Durant anys van ser un dels elements ms emblemtics i populars de la localitat. Des de la tan-ca del carrer de Sant Mart la gent del poble trobava mgics aquells vitralls meravellosos, fins al punt que la canalla creia que si es llenava una moneda per la bstia de la reixa, els cignes es movien. Tanmateix, van restar absolutament ignorats per la historiogra-fia de lart fins a lany 1982 quan Joan Vila-Grau i Francesc Rodon van incloure els vitralls en un lloc dhonor al llibre Els vitrallers de la Barcelona mo-

dernista. Va ser llavors quan Vila-Grau i Rodon van considerar les Dames com un punt culminant del vi-trall modernista catal. Lany 1984 es van desmuntar per participar a lexposici El vitrall modernista ce-lebrada a la Fundaci Mir. Poc desprs va ser quan es posava en venda ledifici i els vitralls ja no van retornar al seu emplaament original. LAjuntament de Cerdanyola, el nou propietari, va desestimar la idea inicial denderrocar la casa, i la va protegir a final de la dcada dels 90. Lany 2006 es va iniciar una restauraci integral per convertir ledifici en Mu-seu dArt. En aquell moment es van reprendre els contactes amb els antics propietaris per recuperar la part ms destacada dels vitralls, incls lesmentat conjunt de les Dames. Un any desprs les obertures que havien quedat orfes durant dcades, tornen a illuminar-se de nit amb el reflex de llum i vitrall daquest parads artificial i la gent que passa pel carrer de Sant Mart, torna a admirar-los des de la tanca, com si mai haguessin marxat. Finalment la joia del vitrall modernista catal ha retornat al lloc per on va ser concebuda.

el retorn de les dames de cerdanyola

txema romero

El 10 dE sEtEmbrE far un anY dE la inauguraci dEl musEu dart dE cErdanYola

el museu

Fotografies de la col.locaci de les dames al MACFotos fetes per orlando Barrial

www.comericiutat.cat

setembrepublicitat52

53setembrewww.comericiutat.cat

els anunciants de CiC/actitud positiva

els anunciants deAlimentaci:Carnisseria Ser-Car: 93 594 65 40Congelats La Vieira: 93 580 43 44La Vianda: 93 580 81 20Mercat Serraparera: 93 692 60 43Pescaderias Luna Acadmies, escoles i instituts:Centre Jaume Mim: 93 580 39 94Aluminis:Aluminis Diseo y Montaje: 93 591 27 63Assessors:Assessoria Sant Antoni: 93 193 32 86Gestoria Piqu & Riba: 93 594 74 74Assegurances: Corredora dassegurances Ana Checa: 93 691 93 69Associacions de Comerciants:A.C. Sant Antoni Bonasort: 692 67 28 30Audiovisuals:Crator Produccions: 658 597 395Autoescoles:Montero: 93 692 76 77Clniques Dentals:Sumo: 93 692 41 09Dissenys Grfics:Edux: 653 810 723Esports i gimnasos: Arvi Sport Club: 93 692 94 94Valldor Sala: 93 594 60 98Esttica:Centre desttica Lourdes Muoz: 93 580 83 04Dpls Fotodepilaci: 93 517 32 43Shambala Esttica i Salut: 93 594 98 37

Electrodomstics:ElectroOferta: 679 792 087Farmcies:Farmcia Rovira: 93 592 13 99Floristeria:Fermaflors: 93 594 50 29Forns i pastisseries:Valero: 93 580 26 90Fotografia:Xavi Oliv: 93 580 29 91Immobiliries:Finques Ramal: 93 594 74 74Impremtes i arts grfiques:Cerdanyola Impressions: 93 580 63 71Joieries:Dofoid: 900 70 10 85El Brillante: 93 692 26 29niu joiers: 93 692 70 26Paquita: 93 580 30 56Llaminadures:Sol Valls: 677 593 425Llibreries:LAranya: 935809535Mascotes i complements:Gosgat: 93 692 59 91Material doficina i escolar:Pickin Pack: 93 591 02 47Medicina i rehabilitaci:David Serra Fisioterpia: 93 692 87 32terapias de colocacin postural activa (tcpa): 620 81 59 17Moda:Benetton: 93 591 26 77Moda Intima Bonasort: 93 580 23 87

Modistes:Arreglos LAgulla: 93 691 05 10Motos:Motos Sant Jordi: 93 580 26 71Netejes:FeMaF: 690 67 64 96ci:Disco Mbil: 605 88 70 26ptiques:San Antonio: 93 692 13 94Piscines:Piscines Montflorit: 93 691 52 62Restaurants:Alcazabar: 618 331 161El Paseo: 93 580 77 43El Rac de la Plaa: 93 691 10 21La Pedrera: 93 692 23 94La Rotonda: 93 691 93 80La Tasqueta den Ferran: 93 592 28 76Los Abetos: 93 692 11 48Los Caracoles: 93 691 52 02Tast & Gust: 93 591 00 00Tarot i astrologia:Juan: 686 07 49 47Televisi:TV Valls 1: 93 589 88 99Telles:Teixits Lili: 93 580 37 97Sabateries:Calats Como un Guante: 93 692 46 74Veterinaris:Clnica Veterinria Banus: 93 580 53 54

los condicionamientos

Todos pensamos muchas veces que nuestra acti-tud es debida a los condicionamientos que hemos ido recibiendo a lo largo de esta vida. Ya sea, por educacin, por madre, padre, por las innumerables circunstancias que surgen de la vida.Tambin en psicologa, segn qu tipo de problema, lo utilizan para tratar de descubrir la causa que ha producido dicho problema al paciente.Personalmente, creo que nos autoengaamos, es ms fcil echar las culpas a cualquier cosa de nues-tro pasado que a la realidad que estamos viviendo. Nosotros somos los que consciente o inconsciente-mente hemos elegido cmo vivir.Dos hermanos pueden recibir la misma educacin y ser completamente diferentes, dos personas pue-den haber pasado por el mismo trauma y reaccionar de forma completamente diferente ante este trau-ma, dos enfermos pueden tener el mismo problema y afrontarlo de manera diferente.

Sabes realmente lo que condiciona el resultado, pues la actitud, eso es lo que diferencia.Tomarte la vida positivamente provoca que tu manera de ver las cosas sea diferente a la de la gran mayora, los dems despus cuando no saben qu hacer, se dedican a decir, que estn condicionados.Toma las riendas, toma tus decisiones, no pongas ex-cusas, que lo nico que te pueda condicionar sean las ganas de solucionar las situaciones difciles en las que te veas involucrado. Intenta hacerlo segn tu criterio, intenta equivocarte t solo. An si es as, habr sido tu decisin sin condicionamientos, despus, asume las consecuen-cias, y sigue adelante. Te aseguro que es mejor equivo-carse por uno mismo que acertar por condicionamiento de otros, de lo contrario, no aprendes nada.Las decisiones buenas o malas han de ser tuyas, algu-nas acertadas otras equivocadas, pero en el momento que actas segn tu criterio, siempre ganas, aunque solo sea seguridad en tus decisiones.

tomartE la vida positivamEntE provoca quE tu manEra dE vEr las cosas sEa difErEntE a la dE la gran maYora

Carlos Muoz Salgado

publicitat54 setembrewww.comericiutat.cat

C/ La Pedrera, n 5 08290 CerdanyolaReserves: 93 692 23 94

r e s t a u r a n t i c a f e t e r i a

6 anys al teu costat amb qualitat i tracte familiarMen diari i esmorzars

6 anys al teu costat amb qualitat i tracte familiar

55el pdiumsetembrewww.comericiutat.cat

amunt avallni fred ni calorel pdium: crtica i recomanacions

Finalment sha fet justcia a molts anys de lluita i patiment i sha reconegut la falta descrpols de lempresa Uralita. Els afectats per lasbestosi han guanyat una batalla.

1 sentncia favorable

Nou president i nova junta al capdavant dels castellers, fan entreveure un nou impuls per a una de les entitats ms actives i que necessita un alt comproms dels seus membres per assolir castells de ms dificultat.

2 nova etapa als castellers

En aquest temps que moltes persones es troben a latur, es bo que ladministraci faci un esfor i ampli lhorari, obrint tamb per les tardes.

3 ampliaci horari oficina treball

Shan lliurat les claus dels pisos del carrer Crdoba i 44 de La Clota. Aix no treu que el retard en fer-ho, suposi una molstia per als seus propietaris i llogaters, aix com el seu preu.

4 lliurament de claus

festa major de tardor perdudaFets tant importants com la suspensi de la Festa Major de Sant Mart, suposa una molt mala notcia. La Comissi organitzadora ha fet autocrtica?

Per motius econmics, el primer equip del Cerdanyola CH ha baixat de categoria. Esperem que vinguin millors temps per en el 75 any de vida del club no s un bon presagi.

6 el primer equip del cerdanyola ch baixa

Cap de setmana IbricAmb lobertura del mu-seu del poblat ibric, Cerdanyola guanya un altre edifici de gran qualitat i que podr ser gaudit pels visitants del proper Cap de setma-na Ibric els dies 2 i 3 doctubre.

VISA pour lImageQueden pocs dies per visitar aquest certamen fotoperiodstic, per a menys de 3 hores en cotxe, a Perpiny, podreu gaudir de les millors fotografies en lmbit periodstic del moment.

5

Festa Major barri Pont VellUn any ms, lassociaci de vens del Pont Vell organitza una nova edici de les festes del barri i amb aquesta ja en sn 30. Seran els dies 24, 25 i 26 de setembre.

57setembrewww.comericiutat.cat

sudokufcil

difcil

passatemps

troba les 7 diferncies

CiC torna a posar a prova els seus lectors amb lespai BUSCA EL PARANY. En tres dels anuncis daquesta re-vista, si busques, hi trobars en la seva publicitat un parany. Les tres primeres persones que trobin aquests tres paranys ho hauran de fer arribar a CiC, mitjanant ladrea electrnica paranys@comerciciutat.com, el ms aviat possible i rebran un obsequi. Heu dindicar el nom i un telfon de contacte. Primer premi un sopar en un restaurant de la nostra ciutat. Segon i tercer premi un val de compra en un comer de la nostra ciutat.

busca els paranys

Les blanques donen mat en 3 jugades

www.comericiutat.cat

setembre58 publicitat

El passat 25 de juliol es va celebrar la quarta edici de la Cursa dels Poblats Ibrics, en un recorregut de 9 kilmetres i recorrent una part de la muntanya de Collserola, al voltant del barri de Monflorit. Com cada any, la cursa es va celebrar durant la Festa Major del barri. Un any ms, la participaci va ser un xit ja que va superar de llarg la de lany anterior, amb 270 inscripcions, 177 per a la cursa, 55 per a la marxa i 38 per a la cursa infantil. La cursa, organitzada per lassociaci de Vens de Montflorit i la secci datletisme del Cerdanyola CH, va tenir com a guanyador latleta sabadellenc Pere Ordez, que repetia triomf per tercer any consecutiu. En categoria femenina, el primer lloc va ser per a Montse Martnez. Pel que fa als at-letes locals, els ms destacats van ser David Serra, segon en categoria masculina de ms de 35 anys i Snia Osuna en categoria femenina.

nou xit de la Cursa dels Poblats Ibrics

Fotos: web http://www.atletisme.cerdanyolach.cat

Aquest diumenge comena la tem-porada per al primer equip del Cer-danyola FC i ho fa jugant a la Bbila davant del Mollerussa. En aquesta nova temporada lequip torna a mi-litar al grup segon de la Territorial Preferent i tindr com a rivals els se-gents equips: Cervera, Pubilla Ca-sas, Reddis C.F., Torreforta, Barce-loneta, Roquetenc, Viladecans UD, Jpiter, Mollerussa, Marianao Po-blet, Sant Ildefons, El Catllar, Remo-linsBitem, Morell, Alcarrs, Organy i Vista Alegre. Lequip va comenar la pretemporada el passat 16 dagost.La plantilla a lhora de tancar ledici daquest nmero estava conformada pels segents juga-dors:Porters: Yoyo i Miguel. Defenses: Roque, Juanjo, Juanan, Belda, Oscar, Fran i Robert. Migcam-pistes: Marc Fons, Meja, lvaro, Turu, Miguelito, Rafa, Valderas i Cadmo. Davanters: Albert Hos-pital, Edu Marron, Casillas, Felipe i Serrano

comena la temporada per al primer equip del Cerdanyola FC

el Femen Cerdanyola comena el dissabte 18

El primer equip del Femen Cerdan-yola, que militar al grup 1 de la Copa Catalunya de bquet femen, debutar el proper dissabte 18 de setembre davant del Femen Sant Adri. La plantilla estar composa-da per les segents jugadores:Vero Snchez, Nria Vives, Carlota Ale-gre, Montse Roca, Nria Carrin, Natlia Tach, Paula Eeso, Vanes-sa Viana, Mireia Marc, Anna Grau, Cristina Lpez i Guanyamina Pea.

59www.comericiutat.cat

juliol esports

www.comericiutat.cat

setembrepublicitat60

horscop del mes

61setembrewww.comericiutat.cat

horscops

Enmig de tota aquesta moguda econmica, que tesgotar gai-

reb tota la teva energia, Venus fa una visita al teu signe i tajudar una mica perqu et facili-tar moments devasi i divertiment. Potenciar la teva amabilitat, estars encanta-dor amb la gent i, per tant, les teves gestions

tindran ms xit. Venus tajudar a tenir un nim ms positiu i feli. Gaudeix daquests dies al mxim i intenta recolzar-te en la familia, que sempre est al teu costat.

ries il.lustres: Sean Connery, Elvis Costello, Claudia Schiffer, Madre Teresa de Calcuta, Cameron Daz, Ingrid Bergman, Michael Jackson, Van Morrison, Richard Gere, Gloria Estefan

Nmeros de la sort:1, 4, 8 Dies de la sort: dimarts i dimecres Colors de la sort: groc i verd Pedres de la sort: Diamant, Maragda i PerlaNo confi en la gent

No fumi per tota la vida

Viatges a lOrient se traduiran en

prdues

Sempre que pugi utilitzi Perles Un mes difcil per a les teves relacions perso-

nals en general i per les de parella en particular. En aquest mbit de la teva

vida les contrarietats i els enfrontaments po-den sorgir de manera imprevista i adoptar for-mes molt variades. Els teus desitjos de trencar els llaos afectius seran molt forts.

El Sol passa aquest mes per la teva casa

IV i afavoreix els assumptes de la llar, lhabitatge i la famlia. Podrs millorar

tot el que afecta a la teva intimitat introduint pe-tites innovacions o reformes. Encara segueix sent interessant organitzar reunions damics a casa teva, que resultaran molt agradables

bessons Ests en un bon mo-ment per descobrir

noves sensacions o aprendre altres coses respecte al sexe i les emo-

cions. Tot aix podr generar una petita crisi o, per contra, curar velles ferides emocionals del passat. Dependr de com afrontis els reptes que hagis de superar en aquests mbits.

balana

capricorn

sagitariescorp

lle Estars sempre disposat a discutir qualsevol qesti

que tinteressi i defensars les teves idees i les teves postures de forma

molt vehement. Venus pot suavitzar aquesta tendncia i treure de tu aquest savoir faire que domines com ning i pots salvar-te aix de les situacions tenses que es podrien crear

La teva llar i la teva intimitat po-

den estar en lull del hurac. En qestions afectives i familiars es

posaran moltes coses en joc. Necessi-tars reestructurar les relacions a casa teva i definir postures. Moltes coses es posaran sobre la taula.

El ms probable s que la batalla ms dura i dif-

cil es doni en el sector de la vida afec-tiva, tant familiar com en la relaci de

parella i altres relacions ntimes. Si arrossegues una relaci de parella que no s bona i no et de-cideixes a acabar, el ms probable s que ara tinguis lempenta necessria per fer-ho.

Aquest mes ni tan sols Venus s

favorable, per tant els temps no vnen propicis per a la teva

vida afectiva. Ms aviat pots sentir-te bastant decebut