UPDATE EN GERIATRIA 2014-15: Perspectives en atenció geriàtrica i als malalts crònics en situació de complexitat.

UPDATE EN GERIATRIA “Perspectives en atenció geriàtrica i als malalts crònics

en situació de complexitat” Presentació. Aquest cicle d’actualització de coneixements en geriatria, pretén sintetitzar Perspectives multi-dimensionals i multidisciplinàries en l’atenció a la persona gran, amb malalties cròniques i de complexitat, mitjançant sessions monogràfiques treballades amb profunditat. L'atenció geriàtrica i als pacients crònics complexos, representa una prioritat per al nostre sistema sanitari. És molt conegut que un dels pilars del Pla de Salut 2011-2015 de Catalunya sigui el canvi de model d'atenció per fer front a aquestes noves necessitats. Per altra part, parlem de persones amb complexitat clínica (comorbilitat, polifarmàcia, alta utilització de recursos) i social, que requereixen un maneig expert i una manera nova de treballar: és necessari complementar requeriments tècnics canviants amb habilitats no tècniques (competències o eines de gestió clínica) dins d’una visió multi-dimensional i bio-psicosocial. Aquest Update pretén transmetre aquesta visió, que difícilment s’ensenya en les escoles i les facultats, i suggerir respostes per problemes molt freqüents per aquest tipus de pacients. Proposta de valor. Hem dissenyat i programat diferents espais d’aprenentatge i reflexió compartida que es desenvoluparan al llarg de l’any acadèmic 2014-15. Les sessions monogràfiques s’ajusten a 4 possibles eixos:

1) L'atenció a aspectes transversals com les síndromes geriàtriques, que es manifesten per diferents causes i en diferents perfils de pacients, però sempre tenen un impacte negatiu sobre autonomia i qualitat de vida de les persones; 2) Aspectes específics de patologies amb alta incidència i prevalença, que determinen conseqüències de salut negatives i alt ús de recursos; 3) Competències i habilitats no tècniques; 4) Aspectes organitzatius i de model que pretenen aportar valor en l'atenció a aquestes persones.

Formadors, ponents i experts. No pretenem que l’Update sigui exhaustiu en quan als temes tractats, sinó volem analitzar en profunditat, i en un format dinàmic i innovador, cadascú dels temes proposats, que s'han seleccionat i prioritzat en base a una enquesta a professionals de diferents àmbits i nivells assistencials. Respectant el principi fonamental de la visió multidimensional de l'atenció geriàtrica i de la complexitat, ens sembla fonamental mirar qualsevol tema abordant-lo des de diferents perspectives. Per aquest motiu, sobretot en les lectures, proposem visions diferents i complementàries (per exemple aspectes clínics i aspectes psicològics o socials), o fins i tot combinem i sintetitzem visions, aparentment, contrastant un mateix problema. Tot això aportant professionals referents dins i fora de Catalunya, d'àmbits diferents, perquè puguin enriquir aquestes Perspectives. Creiem que això representa un tret diferencial i un valor afegit respecte a altres cursos sobre temàtiques similars.

Cicle de sessions any acadèmic 2014-15. El cicle de sessions que formen part de la primera edició de l’Update en Geriatria es composa de:

• Sessió 1. Abordatge integral del dolor crònic en les persones grans

• Sessió 2. Dieta i nutrició en persones grans: prevenció i tractament

• Sessió 3. Maneig integrat de la fragilitat

• Sessió 4. El pacient amb ictus en la transició cap al domicili

• Sessió 5. Alternatives a l’hospitalització convencional per als pacients grans complexos

SESSIÓ 1. ABORDATGE INTEGRAL DEL DOLOR CRÒNIC EN LES PERSONES GRANS (24/10/2014)

El dolor és un símptoma que s’associa a patologies cròniques molt freqüents. No sempre és de fàcil maneig, sobretot perquè sovint les causes, com en molts dels problemes geriàtrics, són multifactorials. En aquesta sessió pretenem complementar una visió clínica experta i d’excel·lència amb un enfocament psicològic, i dos tallers pràctics que tracten del difícil maneig en pacients amb deteriorament cognitiu, i d’implementació del maneig del dolor en una organització de salut.

Lectura 1.

Avaluació i maneig farmacològic.

La lectura es centrarà sobre el maneig clínic del dolor i els reptes específics en els pacients grans amb patologia crònica. Els principals temes tractats seran els següents. Mètodes d’avaluació del dolor. Problemes de l’avaluació del dolor en el pacient gran. Tractaments farmacològics: analgèsics purs, analgèsics-antiinflamatoris, opioides, i coadjuvants. Interaccions farmacològiques. Mètodes intervencionistes: pros i contres.

Dr. Antonio Montes Pérez

MD. PhD. Cap de la sessió Unitat del Dolor del Parc Salut Mar. President de la “Comissió d’Avaluació i Tractament del Dolor” del Parc Salut Mar. Membre del grup de treball de Dolor Agut de la Societat Espanyola del Dolor. Tresorer de la Societat Catalana del Dolor.

Lectura 2.

Tècniques psicològiques per al dolor crònic.

El dolor crònic no acostuma a caminar sol, va agafat de la mà d’una sensació d’incomprensió i d’altres desagradables emocions com el sentiment d’inutilitat i la pèrdua d’il·lusions. Aquests companys del dolor augmenten l’ansietat i la tristesa i, aquestes emocions, alhora, incrementen el dolor.

Les tècniques psicològiques trenquen aquest cercle viciós. Reduint aquests sentiments negatius aconsegueixen disminuir indirectament el dolor. En què consisteixen aquestes tècniques? Respondre a aquesta pregunta serà l’objectiu d’aquesta sessió

Dra. Jenny Moix Queraltó

Dra. en Psicologia, Professora Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora de: “Felicidad Flexible” , “Cara a cara con tu dolor” i “Manual del dolor”. Col·laboradora habitual de: “El País semanal”, “Ofici de Viure” (Catalunya Radio), i “Afectes positius” (La Xarxa TV). www.jennymoix.com

Taller 1. Implementació pràctica d'un protocol de dolor per a persones grans.

Aquest taller aborda la implementació pràctica d’un protocol del dolor interdisciplinari en un centre sanitari (des de la perspectiva mèdica, d’infermeria, de teràpies, psicològica etc). A partir d’un cas pràctic, desplegarem les fases d’anàlisi del problema, de desenvolupament d’un protocol pràctic interdisciplinari, d’implantació i d’avaluació, centrat en el

context d’un centre de geriatria i malalts oncològics avançats i pal·liatius. Dr. Josep Majó Especialista amb Medicina Familiar i Comunitària. Ha realitzat el Màster de Gerontologia Clínica per la UAB i el Màster de Cures Pal·liatives per UB i l’Institut Català d’Oncologia. Recentment ha aconseguit la titulació complementària de Pal·liatòleg amb la Prova ACOE de l’Institut d’Estudis de la Salut, per a capacitació per les Cures Pal·liatives. Ha treballat des del 2008 fins al mateix abril 2014, col·laborant de manera puntual, amb Equip PADES de Ciutat Vella, com a suport d’Atenció Continuada amb atenció geriàtrica i pal·liativa a domicili.

Taller 2. Maneig del dolor en pacients amb demència.

Aquest taller, a través de casos clínics, es centrarà sobre el repte de l’avaluació del dolor en persones amb demència, mitjançant diverses escales i altres formes diagnostiques, sobre les seves causes més freqüents, el tractament i els aspectes ètics. Dra. Concepción Miralles Llicenciada en Medicina en la Universidad Central de Barcelona en 1982. Curs intensiu interdisciplinari en cures pal·liatives a l’Institut Català d’Oncologia al 2002. Màster en Gerontologia Clínica de la Universitat Autònoma de Barcelona del 2001 al 2003. Màster en Cures Pal·liatives en l’Institut Català d’Oncologia del 2011 al 2013. Comunicació al congrés SEOM de “Cuidados Contínuos en Oncología médica” a Sevilla el 2005. Ponència en les jornades de la UIMP a Barcelona sobre limitació al final de la vida en demències al 2012. Ponència sobre maneig de dolor en residències en les jornades de Residències al 2013. Metgessa del Servei de Neurologia de l’Hospital Militar de Barcelona des de 1983 al 1998. Actualment metgessa coordinadora de l’equip Pades Vallcarca-Carmel del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona des de 1999. Formació de Residents de medicina de família i oncologia de l’ Institut Català de la Salut Barcelona Ciutat i de l’Hospital Vall d’Hebron del 2008 al 2010

SESSIÓ 2.

DIETA I NUTRICIÓ EN PERSONES GRANS: PREVENCIÓ I TRACTAMENT (27/11/2014)

La dieta i la nutrició són pilars de l’envelliment saludables, i la malnutrició s’associa sovint a problemes de salut i socials associats a l’envelliment i a la comorbilitat. En particular, les virtuts de la dieta mediterrània han estat objecte de divulgació científica i no científica en els últims anys. En aquesta sessió pretenem contrastar visions diferents sobre la dieta mediterrània (realitat o mite?) i d’altres abordatges nutricionals, i oferir eines pràctiques de maneig de dieta i suplementació nutricional, i de maneig de la disfàgia en persones grans.

Lectura 1.

La dieta mediterrània en la prevenció i tractament de la síndrome metabòlica i la diabetis.

No existeix una estratègia dietètica universal per a prevenir la diabetis o endarrerir la seva aparició. Conjuntament amb el manteniment del pes ideal, promoure un patró de dieta Mediterrània ric en oli d’oliva, fruites i verdures, que inclogui cereals integrals, llegums, fruïts secs, productes làctics baixos en greixos, i un consum moderat d’alcohol (especialment vi negre) sembla la millor estratègia per a reduir el risc de diabetis i síndrome metabòlic, especialment si aquestes recomanacions dietètiques tenen en compte les preferències individuals de les persones, així permeten una adherència al patró dietètic millor i a mig termini. Prof. Jordi Salas

Catedràtic de Nutrició i Bromatologia (Departament de Bioquímica i Biotecnologia) i director de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Des de 1991, Cap Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

És alhora Director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC), President de la Federación Española de Sociedades de Alimentación, Nutrición y Dietética (FESNAD), Membre del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESAN) del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, Membre de la Xarxa d’Experts de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Ciències Biològiques).

Lectura 2. Alternatives a la dieta mediterrània en pacients amb síndrome metabòlic.

La ponència farà referència a les diferents dietes recomanades en la teràpia nutricional del pacient amb síndrome metabòlic, des de la clàssica hipocalòrica, baixa en grasses, passant per la dieta Mediterrània i finalment, la dieta hipoglucídica. Des d’un punt de vista pràctic s’establiran avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles, amb la finalitat de determinar la que millor s’adapti al pacient i permeti reduir pes i, per tant, risc cardiovascular.

Dr. Andreu Nubiola Responsable de la Unitat d’Endocrinologia de l’ Hospital Universitari de l´Esperit Sant, des de 1989. Responsable del Servei d´Endocrinologia de PAMEM (IMAS), adscrit al Consorci Sanitari de Barcelona. Professor Col·laborador de la Universitat de Barcelona (UB). Profesor de pràctiques del CESNID, Universitat de Barcelona. (Centre de Estudis Superiors en Nutrició i Dietètica Humana), desde 1998. Col·laborador Docent en el Curso Nacional de Lipidologia Clínica (FIPEC). Responsable de la Unitat de Lipids (Xula/CatSalut) FHES. Membre de la Sociedad Española de Diabetes. Grup de Treball en risc cardiovascular. Més de 30 publicacions en Revistes Científiques de l’ Especialitat, i més de 60 comunicacions a Congressos Nacionals i Internacionals.

Taller 1. Maneig de la dieta i dels suplements nutricionals.

Aquest taller aborda el problema de la malnutrició de les persones grans i amb patologies cròniques a nivell hospitalari. Després d’un enfocament del problema, treballarem, mitjançant casos pràctics, la indicació de suplements orals nutricionals i recomanacions a nivell general a no abusar de les dietes restrictives. Dra. Núria Martínez Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992), especialista en Medicina Interna (Hospital Universitari de la Vall d’Hebron 1993-1997), metgessa adjunta i coordinadora de la Comissió de Nutrició del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona.

Taller 2. Maneig de la disfàgia en persones grans.

La disfàgia és una síndrome geriàtrica que afecta entre el 56-76% dels ancians, a més està relacionada amb més discapacitat, estades hospitalàries perllongades i major mortalitat. Les complicacions de la disfàgia deriven des de la desnutrició i la deshidratació fins a la pneumònia i la mort, per tot això és imprescindible una bona detecció dels signes de la disfàgia, un diagnòstic precoç, un bon maneig, tractament i educació sanitària així com la implicació del pacient i la família. El taller es centrarà sobre la valoració de la disfagia a nivell de cribatge, a través de eines que poden ser utilitzades per diferents professionals, sobre diagnòstic i aspectes de maneig. Sra. Natàlia Talleda Logopeda del Parc Sanitari Pere Virgili. Terapeuta Ocupacional. Especialista en afasiologia i disàrtria per l’Hospital Sant Pau. Formadora en disfàgia a metges residents de geriatria, infermeres i auxiliars clíniques.

SESSIÓ 3.

MANEIG INTEGRAL DE LA FRAGILITAT (26/02/2015)

La fragilitat, entesa com un estat de risc de ràpida involució cap a la discapacitat, té una etiologia multifactorial, i és un estat que, si és detectat amb antelació, permet implementar estratègies preventives. En diferents països, durant els últims anys, la fragilitat ha estat objecte d’implementació de polítiques sanitàries de detecció precoç en atenció primària i d’intervenció mitjançant programes preventius i maneig interdisciplinari. En breu Catalunya haurà de dissenyar programes similars. En aquesta sessió pretenem oferir perspectives clíniques i socials de la fragilitat, i abordar pilars fonamentals de maneig com l’exercici físic i la detecció i el tractament de la sarcopènia (o pèrdua de massa muscular). Lectura 1. Interacció entre geriatria i atenció primària per prevenir i tractar.

Encara que no existeixi una definició operativa unívoca de fragilitat, en els últims anys s’ha avançat molt en la comprensió de la fisiopatologia, i per altra part, s’han proposat i validat diferents eines pràctiques per detectar aquest fenotip. Paral·lelament, s’han implementat i avaluat models d’intervenció col·laborativa entre atenció primària i especialitzada, amb resultats molt prometedors. Després de l’èmfasi actual sobre els pacients crònics complexos, que determinen una alta utilització de recursos sanitaris, en els propers anys el model de salut i social s’orientarà en part cap a aquest grup de població. Per aquest motiu l’objectiu de la sessió és discutir concepte i possibilitats pràctiques actuals i desenvolupament futur del tema.

Dr. Marco Inzitari

Metge especialista en geriatria, doctor en Medicina, Master en Direcció d’Institucions Sanitàries. Treballa com Director Assistencial, de Recerca i Docència al Parc Sanitari Pere Virgili, i com professor associat de Medicina a la UAB. Col·labora amb diferents grups assessors del Departament de Salut, és vocal de la Societat Catalana de Geriatria i membre de la secció clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitaria, i és autor de nombroses publicacions internacionals relacionades amb el tema.

Lectura 2. Aspectes socials de la fragilitat.

En aquesta lectura ens enfocarem en els aspectes socials que augmenten o redueixen la vulnerabilitat de les persones grans que viuen a la comunitat a partir de resultats desfavorables de salut. Abordarem preguntes com: quina diferència hi ha entre la solitud i l’aïllament social? què inclou el concepte de suport social? què és el capital social? com es relacionen aquests conceptes amb la salut i l'envelliment?

Dra. Laura Coll

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Màster i tesina en Salut Pública. Del 2000 a 2007 va viure a Alemanya, on va treballar en serveis de geriatria, així com investigadora en geriatria amb una beca de la Caixa i més tard de la Fundació Robert Bosch. És membre de la European Academy of Medicine in Ageing. Des del 2007, treballa a l’Institut de l'Envelliment de la UAB, d’on actualment és responsable de l’Àrea de Recerca en Salut. Ha dut a terme diversos projectes d'intervenció innovadors integrant aspectes físics, mentals i socials de l'envelliment. També ha col·laborat en projectes de desenvolupament de TIC per promoure l’envelliment actiu.

Taller 1. Mesurar i tractar la sarcopènia i la immobilitat.

En aquest moment la sarcopènia, o pèrdua de massa i funció muscular, s’està imposant com un dels determinants més importants de fragilitat i discapacitat. En aquest taller revisarem la definició actualitzada del concepte de sarcopènia, i valorarem a nivell pràctic eines aplicades en l’àmbit clínic i d’investigació per a la detecció de la sarcopènia. Finalment, ens centrarem sobre aspectes de maneig i intervenció primària i secundària de sarcopènia i immobilitat. Dra. Alicia Calle Metge Geriatra en Parc Sanitari Pere Virgili. Especialitat en Geriatria realitzada en Parc de Salut Mar (Hospital del Mar. Hospital de l’Esperança. Centre Forum). Actualment cursant Doctorat en Medicina a la UAB i Màster en Psicogeriatria a la UAB.

Taller 2. Exercici i activitat física: que podem recomanar.

Breu introducció terminològica sobre la definició d’activitat física, exercici, despesa energètica i comportament sedentari. Es parlarà sobre els paràmetres que cal tenir presents per programar correctament l’activitat física i finalment, els tipus d’intervenció més adients per la gent gran i gent gran fràgil. Sra. Maria Giné-Garriga Doctora en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Fisioterapeuta. Professora de les Facultats de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport, i Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Ha participat en diferents projectes de recerca finançats en convocatòries públiques competents, i els resultats han estat publicats en diverses revistes internacionals. Ha obtingut l'acreditació de recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Experiència prèvia en la gestió de l’àrea d’Activitat Física i Salut de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona, de l’Institut Català de la Salut, amb tasques de promoció de l’activitat física en els centres d’Atenció Primària, activitats de formació i recerca.

SESSIÓ 4.

EL PACIENT AMB ICTUS EN LA TRANSICIÓ CAP AL DOMICILI (22/04/2015)

L’ictus cerebral representa una de les principals causes de discapacitat en els Països Occidentals. Encara que els tractaments invasius moderns hagin millorat la supervivència, la discapacitat catastròfica conseqüent a l’ictus, és hores d’ara un greu problema de salut pública, que té implicacions clíniques, socials i organitzatives importants. Aquesta sessió pretén associar, al tema de les complicacions de l’ictus i de la prevenció secundària, una visió de models organitzatius, que han sigut una clau de la millora de l’atenció aguda i estan avançant també en l’àmbit de la rehabilitació i de l’atenció post-aguda. Finalment, els tallers pràctics es centraran sobre com predir l’evolució d’un pacient amb ictus després de la fase aguda, i en donar eines per al suport de pacients i cuidadors. Lectura 1. Complicacions i prevenció II.

L’ictus representa una de les més importants causes de discapacitat en el món occidental, contribuint a una càrrega rellevant per als pacients, les famílies i el sistema sanitari. No obstant l’avenç dels tractaments aguts, molt queda per fer en aquest camp. Sobretot, després de la fase aguda, caldrà tenir en compte les diferents complicacions que poden alterar la recuperació del pacient i instaurar correctament les mesures de prevenció secundària, a la llum de la evidencia disponible.

Dr. Carlos Molina

Neuròleg. Director, Unitat d’Ictus i d'Hemodinàmica Cerebral, Hospital Universitari Vall d'Hebrón i UAB, Barcelona. Autor de més de 150 articles internacionals sobre ictus. Membre del Comitè Editorial de la revista internacional Stroke.

Lectura 2. Organització de serveis i trajectòries després de la fase aguda.

L’organització dels serveis per a l’atenció de l’ictus ha permès grans avenços en el maneig i en el tractament de l’ictus agut (unitats d’ictus, codi ictus etc). Malauradament, queda un gran impacte d’aquesta patologia sobre la discapacitat de les persones afectades, i les intervencions durant les fases post-agudes i de rehabilitació encara tant estandarditzades. Per altra part, noves formes d’atenció post-aguda, derivades sobretot dels Països del Nord d’Europa, s’estan demostrant prometedores, i s’estan començant a replicar en els Països Mediterranis. Aquesta lectura proposarà les solucions i experiències organitzatives amb més èxit per al maneig de l’ictus, i les contextualitzarà amb els programes posats en marxa a Catalunya.

Dr. Miquel Gallofré

Miquel Gallofre . Director del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral, Departament de Salut. Amb anterioritat Director Mèdic de l’Hospital Vall d’Hebron. Postdoctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Economia de la Salut a la UAB. Llicenciatura en Medicina a la UB.

Taller 1. Models predictius en la rehabilitació del ictus.

El procés de recuperació després d’un accident cerebrovascular té com a objectiu principal el compensar els dèficits secundaris a fi d’afavorir l’adequada reintegració familiar, social i laboral. El poder identificar amb major precisió els factors associats a una millora funcional podrien ser d’utilitat per a intentar predir l’evolució de la recuperació dels pacients amb ictus; sent aquesta alhora una gran ajuda no sols per l’equip assistencial en la presa de decisions clíniques i intent de proporcionar l’atenció sanitària més adequada, sinó també a les famílies i cuidadors respecte a les expectatives de recuperació. Dra. Laura Mónica Pérez Bazán Geriatra - Unitat de Convalescència - Parc Sanitari Virgili. Especialitat Geriatria - Parc de Salut Mar. Estudiant de Doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Grup d’Actualització en Ictus, Comissió de Delirium i Contencions del Parc Sanitari Pere Virgili

Taller 2. Risc/benefici en la antiagregació i anticoagulació en pacients grans, crònics complexos: a la pràctica.

A la pràctica clínica sovint per a pacients grans i complexos no es segueixen les recomanacions basades en l’evidència per a la prevenció primària i secundària de l’ictus, per molts motius (edat, risc de caigudes, risc de sagnat gastrointestinal, dificultats logístiques de maneig dels anticoagulants etc). Estem tractant bé els nostres pacients? Cal desmitificar alguns tòpics? Serà un taller totalment pràctic de casos clínics, que donaran l’oportunitat de repassar eines pràctiques de presa de decisions i avantatges i inconvenients dels medicaments i del seu maneig. Dr. Lluís Espinosa Serralta Especialista en Medicina Intensiva, Màster en Geriatria i Gerontologia Clínica per la UAB, postgrau en Direcció i Gestió de Centres Sociosanitaris i d'atenció a persones amb dependència per la Fundació Universitària del Bages i Fundació UCH. Actualment és Coordinador Clínic del Parc Sanitari Pere Virgili i professor de la Facultat de Ciències de la Salut, Universitat Ramon Llull.

SESSIÓ 5.

ALTERNATIVES A L’HOSPITALITZACIÓ CONVENCIONAL PER ALS PACIENTS GRANS COMPLEXOS (18/06/2015)

L’atenció als pacients grans i amb complexitat clínica i social requereix un canvi organitzatiu radical respecte als models tradicionals reactius, centrats sobre hospital d’aguts. Les experiències internacionals d’atenció integrada, el rol proactiu de l’atenció primària, l’organització d’alternatives a l’atenció de les crisis, i l’aspecte transversal de la presa de decisions davant dels problemes complexos són elements clau d’aquest canvi de model, basat sobre una avaluació i una evidència certament prometedora, i seran l’objecte d’aquesta sessió.

Lectura 1.

Visió integrada de l'atenció al malalt crònic.

L'atenció al pacient crònic en situació de complexitat és tot un repte per als sistemes sanitaris actuals. La concentració de l'ús de recursos sanitaris a l'edat avançada i sobretot en el darrer any de la vida, ens mostra que els sistemes sanitaris actuals no estan preparats per a l'atenció de pacients afectats per malalties cròniques i/o persones en situació de malaltia crònica avançada tributària d'atenció de cures pal·liatives de forma precoç.

A tot l'ample del món han sorgit experiències per a dotar als sistemes sanitaris de models d'atenció integrada orientats a resoldre aquest paradigma. Alguns d'aquests sistemes estan obtenint resultats positius. L'objectiu d'aquesta lectura és centrar el discurs de que és un pacient crònic en situació de complexitat, com abordar els pacients en situació de malaltia crònica avançada i en que basen el seu èxit els programes d'atenció integrada.

Dr. Sebastià Santaeugenia Gonzàlez

Cap de Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, Màster en Gerontologia Clínica i Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva Tesi doctoral versa sobre la construcció d’un model d’atenció geriàtrica en el marc d’una Organització Sanitària Integral basant-se en els models internacionals d’èxit d’atenció Integrada. El seu servei participa dintre de dos projectes d’Investigació en Atenció Integrada de la Comunitat Europea (Integrated Palliative Care InSup-C. Seventh Framework Programme (FP7-Health). Project reference 305555 i l’Study of Integrated Care in European Regions: Case Studies - JRC/SVQ/2013/J.3/0043/NC). Actualment és el vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i participa com a expert en el Consell Assessor del Pla Director Sociosanitari i en el grup d’experts del Pla de Prevenció i Atenció a la Cronicitat ambdós del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Lectura 2.

Reorientació de

Tradicionalment l'atenció primària (AP) ha pretès oferir una atenció longitudinal, integrada i integral i ha liderat una posició humanística de la pràctica, centrada en els valors del professionalisme i les necessitats de la persona. Però després de 30 anys de la reforma de l’AP, en el moment actual

l'atenció primària.

ens preguntem:

- Està l’AP donant resposta a les necessitats de la població? - Si no ho està fent, quins són els motius? - Pot l’AP liderar l’atenció a la comunitat? Ho farà amb visió territorial?

Dra Esther Limón

Membre del grup ATDOM de la CAMFIC i la responsable del grup de Cures Pal·liatives de semFYC. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Màster en Gestió Clínica i Assistencial d’Atenció Primària per la UB. Doctora en Medicina per la UB. Membre col·laborador del Pla Director Sociosanitari fins el 2011.

Taller 1. Utilització i reorientació de recursos.

Aquest taller es centrarà en la utilització de recursos i dispositius sanitaris a partir de casos clínics de pacients. Com avaluem? Cap a on dirigim aquest pacient concret? Quin valor i quines limitacions? Des de situacions pràctiques, avaluarem les millors opcions per a una bona selecció dels pacients i per a una adequada utilització dels recursos tradicionals i nous, i de com en canvi es podrien adaptar o reorientar recursos per a que aportin més valor.

Dra. Neus Gual Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UAB, ha realitzat la especialització en Geriatria a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Actualment treballa com a geriatra al Parc Sanitari Pere Virgili, entre la Unitat de Subaguts i la Convalescència. Ha participat en diversos treballs en relació a la nova proposta d'atenció a pacients crònics reaguditzats en unitats específiques d'hospitals intermitjos.

Taller 2. Presa de decisions.

En el dia a dia de l’atenció a les persones amb fragilitat i complexitat clínica, són habituals tan la incertesa situacional (què li passa al pacient? on passa el pacient?) com la dificultat en la presa de decisions (què fem ? com ho fem?). Els professionals necessitem arguments pràctics que facilitin aquest procés conciliant objectius clínics plausibles amb els valors i preferències dels pacients. Aquesta sessió vol donar algunes respostes a aquestes qüestions

Dr. Jordi Amblàs

Metge geriatre. Adjunt de la Unitat Geriàtrica d’Aguts de l’Hospital General de Vic / Hospital de la santa Creu de Vic. Professor a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG). Coordinador del Mòdul de Geriatria del Màster de Cures Pal·liatives de l’ICO / UVic. Membre del Grup de Recerca de Cronicitat Avançada / Càtedra de Cures Pal·liatives UVic.

Direcció acadèmica de l’Update en Geriatria Dr. Marco Inzitari

Metge especialista en geriatria, doctor en Medicina, Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries. Treballa com Director Assistencial, de Docència i Recerca al Parc Sanitari Pere Virgili, i com professor associat de Medicina a la UAB. Col·labora amb diferents grups assessors del Departament de Salut, és vocal de la Societat Catalana de Geriatria i membre de la secció clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitaria, i és autor de nombroses publicacions internacionals relacionades amb el tema. Metodologia Cada sessió inclou:

• dues lectures, des de diferents Perspectives sobre un tema • i dos tallers pràctics.

Els tallers i les lectures són a càrrec de formadors experts per matèria, orientats a presentar diferents continguts, experiències i línies de treball, i entrenar i desenvolupar tècniques, recursos i models que puguin ser útils per aplicar a d’altres organitzacions. Inclouen activitats i dinàmiques participatives per promoure l’intercanvi de coneixements i experiències professionals. Cada sessió té un format de mitja jornada intensiva (de 9:00 a 15:00 h), incorporant dinar-col·loqui per afavorir la interrelació entre els participants. Modalitats d’inscripció Dues possibilitats d’inscripció al cicle Update en Geriatria:

• Inscripció al pack de 5 sessions del Cicle Update en Geriatria. El cost d’inscripció és de 385 euros.

• Inscripció individual a alguna de les sessions del Cicle Update en Geriatria. El cost d’inscripció és de 110 euros .

Per a més informació Unió Consorci Formació. Maria Nadal mnadal@ucf.cat www.ucf.cat Tel: 93.259.43.81