Unitat didàctica- La comunicació i els seus elements
29
1 Unitat Didàctica La comunicació i els seus elements Serra Gost, Miquela Valero Ríos, Alba Data d’entrega: 09/05/2014
-
Upload
miquelaserra -
Category
Documents
-
view
551 -
download
3
Transcript of Unitat didàctica- La comunicació i els seus elements
1
Unitat Didàctica
La comunicació i els seus elements
Serra Gost, Miquela
Valero Ríos, Alba
Data d’entrega: 09/05/2014
2
ÍNDEX
1. Context i justificació ..................................................................................... 3
2. Objectius ......................................................................................................... 4
3. Continguts ...................................................................................................... 5
3.1. Continguts previs ................................................................................... 5
3.2. Continguts mínims a treballar .............................................................. 5
4. Competències bàsiques ............................................................................... 6
5. Recursos ......................................................................................................... 7
6. Metodologia .................................................................................................... 7
7. Temporització ................................................................................................ 8
8. Desenvolupament de les activitats ............................................................. 8
9. Criteris d’avaluació ..................................................................................... 22
9.1. Avaluació inicial .................................................................................... 22
9.2. Avaluació formativa ............................................................................. 22
9.3. Avaluació final....................................................................................... 23
10. Bibliografia ................................................................................................ 24
Annexes
3
1. Context i justificació
El tema d’aquesta Unitat Didàctica és La comunicació i els seus elements.
La Unitat Didàctica va dirigida a 4rt d’Educació Primària.
La classe a la qual va dirigida està formada per 25 alumnes. Com a mestres
tendrem en compte les necessitats de cada un dels alumnes i, per tant,
realitzarem les adaptacions que siguin oportunes per cada nin/a.
Al llarg d’aquesta Unitat Didàctica treballarem la comunicació verbal i no verbal
i veurem la importància del seus elements, així com també introduirem les
funcions del llenguatge de forma breu i clara.
Les activitats proposades tenen com a finalitat el coneixement i anàlisi del
llenguatge, afavorint la conceptualització i terminologia bàsica. De manera que
les tasques es centraran bàsicament en l’observació, anàlisi i manipulació de
les seves produccions lingüístiques, així com també fomentar la creativitat i
imaginació en les seves produccions.
Per altra banda, tot això ens permetrà seguir evolucionant en el llenguatge, que
és un element imprescindible pel desenvolupament intel·lectual, social, cultural,
afectiu i emotiu de la persona.
Amb aquesta Unitat Didàctica cobrim una de les finalitats principals que
apareixen en el currículum de l’àrea de Llengua Catalana en el bloc de
Coneixement de la llengua:
“A l'educació primària els docents han de possibilitar
la continuació i perfeccionament del procés
d’adquisició de la llengua per part dels alumnes,
promovent interaccions i situacions d'ús que
possibilitin un domini millor i major d'aquest
instrument. [...]
En la reflexió sistemàtica sobre el llenguatge i les
seves condicions d'ús es proposa que els alumnes
comencin a elaborar un sistema conceptual bàsic i
4
un metallenguatge que faciliti la comunicació a l'aula
durant el procés d'aprenentatge i que serveixi de
suport per a l'aprenentatge d'altres llengües.” (Decret
72/ 2008, de 27 de Juny).
2. Objectius
Objectius generals:
- Utilitzar la llengua per relacionar-se i per expressar-se de manera
adequada en l’activitat social i cultural, per participar en diverses
situacions de comunicació aplicant les regles bàsiques de comunicació.
- Utilitzar les destreses lingüístiques bàsiques de la llengua catalana de
manera eficaç: escoltar, parlar, llegir i escriure, tant com a instrument de
processament d’informació per a l’aprenentatge com per escriure textos.
- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció i coherència per satisfer
necessitats de comunicació en diferents situacions i contextos,
desenvolupant la creativitat, la sensibilitat i l’estètica en l’ús personal del
llenguatge.
- Posar en pràctica hàbits i estratègies de feina que permetin tant l'activitat
individual com l’aprenentatge cooperatiu, col·laborant activament i amb
responsabilitat en el treball en grup.
Objectius específics:
- Reflexionar sobre la importància de la comunicació, destacant el paper
de la comunicació no verbal.
- Comprovar la necessitat de la combinació i coherència entre la
comunicació verbal i no verbal.
- Conèixer els elements de la comunicació, així com també saber-los
identificar.
- Conscienciar que el llenguatge escrit també és un mitjà de comunicació,
amb la mateixa importància que el llenguatge oral.
- Introduir de forma senzilla i clara les funcions del llenguatge.
5
3. Continguts
3.1. Continguts previs
- Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives i socials i
reconeixement del seu paper com a factor condicionant dels intercanvis
comunicatius.
- Observació de les diferències entre llengua oral i escrita a través
d’experiències de comunicació en situacions diverses.
3.2. Continguts a treballar
Conceptual Procedimental Actitudinal
Classificació dels
diferents tipus de
comunicació: verbal i no
verbal. A la vegada que
la verbal es divideix en
oral i escrita.
Reconeixement dels
elements del context
comunicatiu com a
factors que incideixen en
la selecció de les formes
orals o escrites de
l’intercanvi comunicatiu.
Conscienciació de la
importància que té la
comunicació no verbal,
així com també la seva
coherència amb la
comunicació verbal.
Reconeixement de les
modalitats oracionals
declarativa, interrogativa
i exhortativa, analitzant
les diferents formes que
pot presentar una oració
en relació amb el seu
significat.
Reconeixement de les
diferències més
rellevants entre la
llengua oral i escrita.
Cooperació amb els
companys per elaborar
les tasques.
Identificació de les
funcions del llenguatge.
6
4. Competències bàsiques
- Competència lingüística: Aquesta és la principal competència que es
desenvolupa en la Unitat Didàctica, ja que es pretén augmentar els
coneixements dels alumnes mitjançant un ús correcte del llenguatge.
Amb les activitats plantejades analitzaran i reflexionaran sobre el
sistema de la llengua, la qual cosa els permetrà millorar les seves
produccions, conduint-los a tenir confiança en sí mateixos. Per altra
banda, interpretaran codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de
forma activa i efectiva.
- Competència d’autonomia i iniciativa personal: Els alumnes hauran
de tenir una actitud positiva cap als nous coneixements i adaptar-se a
ells de forma crítica i constructiva. Al llarg de tota la Unitat Didàctica es
pretendrà, amb la metodologia utilitzada, motivar-los per aconseguir els
objectius plantejats. Al mateix temps, serà important el desenvolupament
de les tasques en equip col·laborant entre ells i tenint en compte
l’organització del temps.
- Competència social i ciutadana: Durant tota la Unitat Didàctica els
alumnes realitzaran treballs en equip, fomentant així el respecte entre
companys i la col·laboració. En determinats jocs i activitats, sobretot,
hauran de respectar el torn de paraula i les aportacions del
companys/es.
- Competència per aprendre a aprendre: Allò més treballat d’aquesta
competència es basa en que els alumnes siguin conscients dels
aprenentatges que tenen per poder adquirir-ne de nous, promovent la
confiança en sí mateixos i que siguin capaços d’acceptar i aprendre dels
propis errors. Així com aprendre amb i dels seus iguals.
- Competència del tractament de la informació i competència digital:
Els alumnes utilitzaran les TIC (vídeo) com a eina per organitzar la
informació, processar-la i orientar-la per aconseguir uns objectius i
7
finalitats d’aprenentatge, d’aquesta manera hauran de generar
produccions responsables i creatives.
- Competència cultural i artística: A través del còmic treballaran la
iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se a través de codis
artístics.
5. Recursos
Per dur a terme aquestes sessions amb les seves respectives explicacions i
activitats necessitarem diversos recursos materials:
- Recurs TIC: Vídeo de “El hombre orquesta”.
- Ordinadors portàtils o tenir accés a l’aula d’ordinadors.
- Material del joc “Endevina quina pel·lícula és”.
- Diferents tipus de bafarades amb un missatge.
- Fitxa de deures de la quart sessió. (Annex 1)
- Fitxes de les funcions del llenguatge. (Annexes 2, 3, 4 i 5)
6. Metodologia
Al llarg de les sessions plantejades es seguirà una filosofia constructivista, ja
que partirem sempre dels coneixements previs dels alumnes essent
imprescindible la seva actitud activa per aconseguir un aprenentatge més
significatiu.
Primerament farem una avaluació inicial per poder partir d’allò que saben i que
ho puguin relacionar amb els coneixements nous a aprendre.
En quant a les explicacions, el mestre actuarà de guia en tot moment.
Presentarà situacions per poder reflexionar a través de diferents preguntes i
així arribar als continguts desitjats. De manera que seran fonamentals la
participació i aportacions dels alumnes.
En les activitats, el mestre també actuarà de guia però a més a més els donarà
un feedback per tal d’anar-los orientant cap a allò més correcte. El mestre
8
pretén dur-les a terme de forma dinàmica, utilitzant diferents vies per a què
arribin als continguts i afavorir la motivació dels alumnes.
Al llarg de la Unitat Didàctica treballaran tant de forma individual com a través
del treball cooperatiu. Tot i això, hi ha moltes activitats que funcionaran com un
joc en els que tots participaran al mateix temps. Sobretot en aquestes últimes
serà important treballar les normes del torn de paraula així com també el
respecte cap als altres.
Allò que més es pot destacar és la forma d’avaluació. No hi haurà ni es basarà
en un examen escrit, que és allò més comú, sinó que s’avaluarà tot el procés
d’aprenentatge. Encara que al final duran a terme un còmic on podran reflectir
tots els continguts ensenyats.
Finalment, també està present la transversalitat d’àrees ja que en algunes
activitats es fa referència a continguts de l’àrea de matemàtiques i coneixement
del medi. Així com també la tasca del còmic es treballa des de l’àrea de plàstica
i, per tant, també serà objecte d’avaluació d’aquesta.
7. Temporització
Aquesta Unitat Didàctica està organitzada en set sessions, amb la durada
d’una hora cada una. Encara que cal tenir en compte una altra sessió des de
l’àrea de plàstica.
8. Desenvolupament de les activitats
Primera sessió:
La primera sessió començarà amb un vídeo que és el següent: “El hombre
orquesta”. Amb aquest el que pretenem és poder recordar la importància de la
comunicació verbal (oral i escrita) i introduir la comunicació no verbal, que
també permet transmetre missatges de forma eficient.
9
En aquest curtmetratge ens trobam amb una situació comunicativa la qual és
possible gràcies a la comunicació no verbal, que és l’objectiu principal
d’aquesta sessió. No obstant, també apareix la comunicació verbal, en aquest
cas l’escrita.
Després de la visualització del vídeo reflexionarem sobre aquest. Algunes
preguntes que se’ls podria fer són:
- Quin tipus de comunicació es troba en aquest curtmetratge? Com diríeu
que s’anomena?
- Nosaltres solem utilitzar aquest tipus de comunicació? Amb quin altre
tipus de comunicació sol estar combinada?
- S’utilitza la llengua oral? Tot i això, heu entès el missatge? Quin és?
Com l’heu pogut esbrinar?
- Únicament hi ha un tipus de comunicació? Quin altre podeu observar?
Apareix de forma constant?
A continuació i a través de les respostes d’aquestes preguntes, els anirem
guiant sobre el què és la comunicació no verbal. Al mateix temps que els farem
refrescar els continguts de la comunicació verbal, la qual ja coneixen.
La comunicació no verbal és aquella complementària al llenguatge oral,
formada per moviments corporals, gestos, mirades, postures, espais o
distàncies, expressions facials, etc. que realitzam tant de forma voluntària com
involuntària. Encara que a aquest tipus de comunicació no li solem prestar
molta atenció, està comprovat que transmet molt més que la comunicació
verbal. Tal com indica McGraw-Hill, en una comunicació interpersonal, la
comunicació verbal forma el 35% mentre que la comunicació no verbal un 65%.
En la comunicació verbal hem de distingir entre el llenguatge oral i l’escrit. En el
llenguatge oral empram la paraula articulada, és a dir, ens comunicam emetent
sons que formen paraules i oracions. Encara que també la formen els crits, les
rialles, els xiulets, entre altres. En canvi, el llenguatge escrit està format per la
representació gràfica de signes, els quals formen en aquest cas el nostre
alfabet.
10
Una vegada acabats de veure aquests continguts, tornarem a posar el vídeo
inicial per tal que puguin assolir-los millor i puguin veure reflectit amb més
claredat allò explicat.
A continuació els plantejarem una pregunta: Què penseu que pot passar quan
no existeix una concordança entre el que es diu i el que es fa mitjançant la
comunicació no verbal? Amb aquesta pregunta el que volem fer veure als
alumnes és que llenguatge oral i comunicació no verbal sempre van lligats i
que, per tant, és necessari que ambdues transmetin el mateix significat. Ja que
si, per exemple, en el llenguatge parlat diem “Estic feliç” però llavors la nostra
expressió facial no ho demostra, crea confusió a la persona que rep el
missatge.
Per acabar amb la sessió, a partir dels seus coneixements previs, farem una
posada en comú, realitzant al mateix temps una taula sobre les diferències
entre llenguatge oral i escrit. Aquesta taula s’anirà fent a partir de les seves
aportacions i del paper del mestre com a guia. També es destacarà que
ambdós són igual d’importants, encara que són molt diferents i moltes vegades
a les escoles ens basam més amb el llenguatge escrit.
LLENGUATGE ORAL LLENGUATGE ESCRIT
El missatge es rep a través de l’oïda. El missatge es rep a través de la
vista.
La resposta del receptor és
immediata.
La resposta es dóna quan el receptor
rep el missatge o, inclús, a vegades
no hi ha resposta.
L’acte comunicatiu és momentani. L’acte comunicatiu és durader (llibres,
revistes...)
És espontani i no pot ser borrat. Pot ser corregit tantes vegades com
es desitgi.
Combinat amb la comunicació no No hi ha combinació amb la
11
verbal: mirada, gestos, expressions
facials, ritme...
comunicació no verbal.
Utilitza signes de puntuació,
paràgrafs, títols... per representar el
llenguatge verbal.
Segona sessió:
En aquesta sessió dividirem la classe en grups de 5 alumnes cada un. Cada
grup haurà d’inventar-se un diàleg pel curtmetratge visualitzat en la sessió
anterior, intentant desxifrar el que es diria si s’utilitzés la llengua oral i tenint en
compte que els gestos han d’estar en concordança amb el que es diu.
Els alumnes treballaran de forma cooperativa i mentrestant el tutor/a s’anirà
passejant per l’aula donant feedback a allò que vagin fent. Cal tenir en compte
que per realitzar l’activitat cada grup necessita un ordinador per poder veure el
vídeo i realitzar el diàleg. Hauran d’anar a l’aula d’ordinadors o demanar els
portàtils del tercer cicle.
Després d’haver elaborat els diàlegs farem que se’ls intercanviïn entre els
diferents grups, per tal que puguin comprovar si transmeten el que realment
volen. Per tant, l’objectiu d’aquest intercanvi és comprovar que representen de
forma escrita exactament el que volen dir de forma oral. És a dir, si les seves
produccions són correctes i clares (signes de puntuació, pauses, detalls
específics...). Seguidament hauran de representar el curtmetratge (gestos i
expressions que es realitzen) juntament amb els diàlegs, així que els deixarem
assajar 15-20 minuts i començarem amb les representacions.
Cada grup haurà de triar tres persones per fer la representació, ja que només hi
ha tres personatges. Encara que els altres dos que no realitzin la representació
poden ajudar-los amb el decorat o altres aspectes que ells considerin
necessaris per a l’espectacle.
Llavors de cada representació, els alumnes podran intervenir donant la seva
opinió o fent preguntes als seus companys/es, al igual que la mestra els
transmetrà un feedback.
12
Tercera sessió:
En aquesta sessió continuarem amb les representacions i amb els comentaris
pertinents. Al finalitzar totes les representacions, els farem reflexionar sobre
que una mateixa situació en la que només intervé la comunicació no verbal pot
tenir uns significats més amplis i el fet que s’acompanyi del llenguatge oral fa
que el missatge transmès sigui més concret. Això ho podran comprovar perquè
no tots els grups hauran realitzat exactament els mateixos diàlegs, encara que
la idea principal sigui la mateixa.
Per practicar la comunicació verbal i no verbal realitzarem un joc de mímica. El
titularem “Endevina quina pel·lícula és”. Aquest consistirà en el següent: sortirà
un alumne davant la resta i es posarà una cinta pel cap, la qual inclourà una
etiqueta en la que hi haurà escrit el títol d’una pel·lícula infantil o bé una imatge
que identifiqui a la pel·lícula. Els alumnes hauran d’anar fent mímica (gestos o
expressions) per tal que l’alumne que porta la cinta ho pugui endevinar. La
mestra regularà la participació dels alumnes per tal que vagin intervenint d’un
en un. Es realitzarà tantes vegades com tenguem temps i al final de la sessió
es reflexionarà sobre algunes situacions.
- Si l’alumne ha vist la imatge o icona del personatge de la pel·lícula però
no ha sabut de quina pel·lícula es tractava. És a dir, no coneix la
pel·lícula. En aquesta situació el que ha passat és que l’alumne no
coneix el codi, per tant no s’ha donat la situació comunicativa de forma
correcta.
- En el joc només s’hi troba un únic tipus de comunicació? En cas d’haver-
ni més d’una, quina trobeu que aporta més informació?
- Etc.
13
Quarta sessió:
En aquesta sessió començarem repartint diferents tipus de bafarades en les
quals hi ha un missatge. En cada bafarada hi haurà una pregunta o resposta, o
imatge o símbol, la qual tendrà correspondència amb una altra. Cada alumne
en tendrà una i es començarà amb la lectura de la bafarada d’un alumne
qualsevol. Serà important que tots els alumnes estiguin atents perquè hauran
de desxifrar quina és la resposta o pregunta corresponent a aquell missatge. La
mestra participarà i disposarà d’una bafarada, en la qual hi haurà un missatge
amb el llenguatge xinès (sempre i quan a classe no hi hagi un alumne xinès),
llengua desconeguda per a tots i aquesta ens servirà per veure la importància
d’entendre el codi perquè hi hagi comunicació.
14
Aniran resolent aquelles situacions comunicatives que reconeguin i les que no
s’aniran deixant pel final. D’aquesta manera al final, quedarà la bafarada d’un
alumne i la de la pròpia mestra, entre les quals no hi haurà correspondència
perquè el codi falla.
Els missatges de les bafarades estan escrits en català, castellà i anglès, a la
vegada que inclouen alguns continguts vistos en les diferents assignatures així
com també situacions de la vida quotidiana. D’aquesta manera treballarem de
forma transversal i l’activitat ens servirà de repàs per algunes assignatures.
A partir d’aquesta activitat anirem analitzant els diferents elements de la
comunicació. Primerament començarem amb l’emissor, receptor, missatge,
codi i canal. En quant a aquest darrer element, els destacarem que encara que
rebin la informació a través del canal escrit, han d’imaginar-se la situació
comunicativa corresponent per tal d’identificar-hi els elements. Ja cap al final de
l’activitat també farem referència al context, que encara que aquest sigui
15
imaginari en totes les situacions comunicatives, els servirà per poder veure que
també és necessari.
Amb aquesta activitat pretenem que també vegin que perquè hi hagi una
comunicació efectiva cal que hi hagi una correspondència o concordança entre
el missatge de l’emissor i el receptor.
A més a més, a través d’aquesta tasca veurem els diferents tipus de bafarades
que existeixen: de diàleg, de pensament i de crit.
Al llarg de l’activitat s’aniran fent diferents preguntes:
1. Com sabeu que aquest missatge va en relació amb aquest altre?
2. Sempre la comunicació es dóna entre persones?
3. Com és possible que la comunicació sigui efectiva i emissor i receptor
s’entenguin? (Per introduir l’element del codi).
4. Què utilitzen per poder comunicar-se?
5. Si el canal falla, hi podria haver comunicació?
6. Sempre hi ha un context o entorn en cada acte comunicatiu?
A través d’aquestes es conduirà als alumnes a els següents continguts:
Els elements bàsics de la comunicació són els següents, i és necessari que
estiguin presents tots per donar-se un acte comunicatiu:
- L’emissor és qui emet o dóna informació. Pot ser una persona, un grup,
una màquina, fins i tot, símbols. (Respon a la pregunta “Qui?”)
- El receptor és qui rep el missatge o informació. Pot ser una persona,
grup o màquina. (Respon a la pregunta “A qui?”)
- El missatge és la informació que es dóna o es rep. (Respon a la
pregunta “Què?”)
- El codi és el llenguatge o sistema de signes amb el qual s’expressa el
missatge. (Respon a la pregunta “Com?”)
- El context consisteix en el món exterior al que fan referència els
missatges i la situació en la que s’emeten, el que fa que els missatges
tenguin sentit. Per tant, fa referència a totes aquelles característiques
16
temporals, socioculturals i espacials de l’entorn i que permeten
comprendre els missatges. (Respon a la pregunta “On?”)
- El canal és el medi o aparell a través del qual es transmet el missatge.
Pot ser tant el medi natural (aire, llum...) com aparells (telèfon, televisió,
ordenador...), i es captat pels diferents sentits de la persona (vista, oïda,
gust, olfacte i tacte). (Respon a la pregunta “Com?”)
Per a què es doni una situació comunicativa, l’emissor, amb un determinat codi,
emet una senyal o missatge. Les senyals o missatges viatgen a través d’un
canal i arriben al receptor, el qual, si disposa del mateix codi, podrà
descodificar. Per tant, és important que el codi entre emissor i receptor sigui el
mateix o conegut pels dos, per tal que es doni l’acte comunicatiu.
Per revisar que tots ho han entès, cada un haurà de completar un esquema
sobre els elements presents en el seu missatge. Per altra banda, en la mateixa
fitxa inclourem diferents actes comunicatius, en els quals hauran d’identificar
els elements, i per acabar hauran de crear ells mateixos una situació
comunicativa. Ho realitzaran de deures (annex 1).
Quinta sessió:
En aquesta sessió introduirem els alumnes en les funcions del llenguatge, però
sense profunditzar en aquestes, simplement perquè sàpiguen el seu nom i
tenguin una idea clara sobre en que consisteixen.
Com que hi ha sis funcions, explicarem les tres principals en aquesta sessió,
que són: la referencial, l’expressiva i l’apel·lativa. Els explicarem que no hi pot
haver cap acte comunicatiu sense cap d’aquestes tres funcions bàsiques.
Començarem veient que no tots els missatges tenen la mateixa funció o
objectiu: alguns simplement volen informar, altres es realitzen amb la finalitat
de provocar una resposta en el receptor, altres per comprovar que el canal
funciona, etc. La funció que desenvolupa un missatge va en funció de l’element
que predomina en el procés comunicatiu, ara bé, cal saber que en un mateix
missatge hi pot haver diferents funcions. Així doncs, les funcions no es solen
17
donar de forma aïllada, sinó combinades, encara que sempre sol predominar
una.
A partir d’aquí, els anirem mostrant diferents làmines amb imatges i plantejant
diferents preguntes per tal que vagin comprenent de forma clara i senzilla en
que es basa cada funció. Al mateix temps, anirem completant un esquema on
s’anirà relacionant cada element amb la seva funció. Al finalitzar amb les tres
primeres funcions, llavors els direm els noms de les altres tres que veurem el
proper dia. Els donarem els noms per tal que puguin reflexionar i investigar
sobre aquestes per a la propera sessió i intentin relacionar-les amb els altres
elements que queden. D’aquesta forma participaran més i al tractar-se de
funcions més complexes els ajudarà a entendre-les millor.
Funció referencial
Aquesta funció està orientada al context. La trobam quan el missatge dóna
informació sobre alguna cosa del món exterior, és a dir, que si no hi hagués
aquest context la comunicació no es podria dur a terme de forma efectiva.
Per explicar-la, els mostrarem la fitxa de l’annex 2, en la que hi ha quatre
imatges diferents. A partir d’aquestes imatges els farem les següents preguntes
per tal d’arribar a veure en que consisteix aquesta funció:
1. Què passa en cada imatge?
2. Hi ha una comunicació efectiva en totes elles? Per què? (Veure que en
algunes imatges fa falta l’element del món exterior al que es fa
referència)
3. Quins són els elements de la comunicació en cada imatge? Funcionen
tots correctament?
Funció expressiva
Per explicar-la, els mostrarem la fitxa de l’annex 3.
Aquesta funció està orientada a l’emissor. La trobam quan el missatge dóna
una informació, però a més a més, informa sobre l’estat d’ànim de la persona.
18
Preguntes:
1. Sabent els dos tipus de comunicació que existeixen, quin apareix en les
imatges? (Per veure si recorden la comunicació verbal i no verbal)
2. Què expressen aquestes imatges? Allò que diuen es reflecteix en la
persona (gestos, cara...)?
3. És important la concordança entre el que diuen i el que fan? (Per
repassar continguts de les sessions anteriors)
4. Fixau-vos amb una imatge i distingiu els elements de la comunicació que
hi estan presents. Quin creieu què és el que predomina més?
Funció apel·lativa
Per explicar-la, els mostrarem la fitxa de l’annex 4.
Aquesta funció està orientada al receptor. Es pretén crear una resposta o
reacció en el receptor, és a dir, influir en ell.
Preguntes:
1. El missatge únicament informa al receptor?
2. Què pretén l’emissor en cada cas quan es dirigeix al receptor?
3. En el cas dels anuncis de Nesquik, qui és el receptor? Què pretenen
amb aquest missatge?
4. Coneixeu altres situacions de la vostra vida quotidiana que siguin
similars?
Sexta sessió:
En aquesta sessió seguirem amb les funcions del llenguatge. Primerament
posarem en comú així com han relacionat aquestes tres funcions que ens
queden amb els elements, a la vegada que la mestra els donarà un feedback i
els guiarà a fi d’arribar a la relació correcta.
Seguirem la dinàmica de la sessió anterior, menys en el cas de la funció
poètica i la metalingüística. Aquestes dues darreres, al ser més complicades
19
d’entendre i tenint en compte que només pretenem introduir-les, les explicarem
i els posarem exemples per tal que puguin apropar-se al seu significat sense
indagar molt més.
Funció fàtica
Per explicar-la, els mostrarem la fitxa de l’annex 5.
Aquesta funció està orientada al canal. Es basa en comprovar que el canal
funciona i no tant en transmetre una informació, per tal que la comunicació es
pugui dur a terme.
Preguntes:
1. Què passa en aquestes imatges?
2. Més que transmetre una informació o contingut, què es pretén?
3. Heu duit a terme vosaltres mateixos aquesta funció alguna vegada? Per
què ho heu fet?
Funció poètica
Aquesta funció està orientada al missatge. Es centra més en la forma de dir-ho
o escriure-ho, que en el missatge en sí. Fa referència als poemes, rimes, jocs
de paraules... Per tant, és menys comú.
Exemples:
Paula,
para la taula,
para-la bé, que ton pare ja ve.
20
Caragol, caragolí,
anirem al molí,
durem una coqueta
la menjarem aquí.
A través d’aquests exemples podrem repassar les rimes de les paraules,
versos...
Funció metalingüística
Aquesta funció està orientada al codi. La trobam quan utilitzam el llenguatge
per parlar sobre el mateix llenguatge.
Exemples:
Fer-los veure que allò que estan fent en el moment a classe té una
funció metalingüística, perquè a través d’ell estan analitzant el llenguatge
en si.
Com s’escriu la paraula hipopòtam?
Per acabar amb la sessió, revisarem l’esquema realitzat i el repassarem. Amb
la finalitat d’assegurar-nos que el tenen ben elaborat i que han entès allò
explicat.
L’esquema seria aquest:
21
Setena sessió:
Com a darrera sessió i poder comprovar que han assolit els continguts, hauran
de realitzar un còmic.
Aquesta tasca serà individual i per realitzar-la hauran de seguir les passes
pròpies per a la producció: la planificació, elaboració d’esborranys, revisió i
correcció de l’escrit. Per altra banda, els donarem una sèrie de condicions per
elaborar-lo:
1. Ha d’aparèixer la comunicació verbal i no verbal.
Per representar el llenguatge oral heu d’emprar un element explicat a
classe, el qual segons la seva forma informa d’una cosa o altra.
2. Han d’aparèixer tots els elements de la comunicació.
Començaran l’activitat planificant el seu còmic: personatges, bafarades,
diàlegs... Sempre tenint present les condicions que han d’aparèixer de forma
obligatòria. Una vegada tenguin clara la seva idea i hagin fet l’esborrany, la
mestra ho revisarà i els donarà un feedback.
22
A continuació, disposaran d’una sessió de plàstica per realitzar la part artística
del còmic, com són els dibuixos. Seguiran el mateix procediment que en el cas
anterior, de manera que primer de tot faran un esborrany.
Com a darrera passa de tot el procés, hauran de passar l’esborrany a net per
tal de poder-lo entregar.
Vist això, serà una activitat que també serà avaluada des de l’àrea de plàstica.
Una vegada realitzat el còmic, cada un haurà d’identificar quina és la funció o
funcions del llenguatge que més predominen. Encara que aquesta part tendrà
menys pes en l’avaluació, ja que l’objectiu és únicament introduir-los en
aquestes.
Així doncs, aquesta activitat englobarà tots els continguts vistos al llarg de la
Unitat Didàctica i, per tant serà l’activitat que tendrà uns dels percentatges més
alts de l’avaluació. A part d’això, aquesta activitat també ens permetrà veure si
han entès els diferents tipus de bafarades vistes.
9. Criteris d’avaluació
9.1. Avaluació inicial
A partir de la visualització del vídeo a la primera sessió juntament amb les
reflexions i comentaris, el mestre aconseguirà repassar d’una manera diferent
un contingut ja explicat i introduir-ne un de nou, com és la comunicació no
verbal, en relació als seus coneixements previs.
Per altra banda, durant aquesta sessió també farem una posada en comú que
ens permetrà veure quins coneixements tenen assolits els alumnes sobre les
diferències entre llenguatge oral i escrit. Així partirem d’allò que ja saben per tal
d’aprofundir més en el tema.
9.2. Avaluació contínua
Al llarg d’aquesta Unitat Didàctica es podran valorar diferents aspectes dels
alumnes per tal de comprovar que hagin adquirit els continguts proposats i
s’hagin complert els objectius establerts.
23
S’avaluarà el dia a dia dels alumnes, al igual que totes les tasques realitzades
per ells/es. Així que el mestre tendrà en compte diferents aspectes com la fitxa
de deures, els treballs que es realitzaran a classe, la participació en els jocs i
l’activitat final del còmic. Per tant, els percentatges de les notes que
conformaran la nota final (sobre 10) són els següents:
El treball en grup, que inclou la creació del diàleg pel vídeo i les
representacions, valdrà un 20% de la nota final.
Les fitxa de deures valdrà un 10% de la nota final.
La participació activa a classe i l’interès pel tema, esforçant-se per
millorar i aprendre, valdrà un 35% de la nota final.
El còmic valdrà un 35% de la nota final.
9.3. Avaluació final
L’avaluació final serà el còmic, en el qual es troben tots els continguts vistos a
classe. Encara que aquest serà una part de tot el procés de l’avaluació.
24
10. Bibliografia
AREO, S. (2010). La comunicación verbal. Cómo mejorar mis competencias
profesionales. La ciudad virtual más grande de Andalucía. Recuperat dia 3
d’abril del 2014, de:
http://www.edukanda.es/mediatecaweb/data/zip/1261/page_06.htm
GRUPO COPESA. (2012). Diferencias entre el lenguaje oral y escrito. Icarito.
Recuperat dia 10 d’abril de 2014, de:
http://www.icarito.cl/enciclopedia/articulo/segundo-ciclo-basico/lenguaje-y-
comunicacion/comunicacion-oral/2009/12/95-8630-9-2-diferencias-entre-el-
lenguaje-oral-y-escrito.shtml
MCGRAW-HILL. La comunicación no verbal. Unidad 4. Recuperat dia 3 d’abril
del 2014, de:
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=8&ved=0CFI
QFjAH&url=http%3A%2F%2Fwww.mcgraw-
hill.es%2Fbcv%2Fguide%2Fcapitulo%2F8448175743.pdf&ei=Th89U-
HKPISl0AXn5oGwDQ&usg=AFQjCNFmEnYmXH0LvsHKue6v64rb6m__og&bv
m=bv.63934634,d.d2k
PIXAR. (2013, abril i 7). El Hombre Orquesta (vídeo). Recuperat dia 3 d’abril
del 2014, de: http://www.youtube.com/watch?v=5Clck-UBzG8
PROYECTO CÍCEROS. (2007). Funciones del lenguaje. Profesorado. Gobierno
de España. Ministerio de Educación. Recuperat dia 8 d’abril del 2014, de:
http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_1.htm
SIMÓ ARTERO, J. C. (2014). Habilitats lingüístiques per a l’E.P.:
Ensenyament- Aprenentatge de la LL.C. (Apunts). Palma de Mallorca,
Espanya: Universitat de les Illes Balears: Grau d’Educació Primària.
25
Annex 1: Fitxa deures
NOM:_________________________________________ DATA:____________
Completa l’esquema amb la teva situació comunicativa viscuda a classe a
través de les bafarades.
Identifica els elements de la comunicació dels següents actes
comunicatius:
- Na Marta convida a anar al cinema a la seva amiga Marina amb un
missatge pel Facebook.
- El meu pare s’atura davant una senyal de STOP amb el cotxe.
- Joan explica els sinònims i antònims als alumnes de la classe de quart.
- En Toni llegeix un poema escrit pel seu germà petit.
- N’Aina truca a la seva mare per avisar-la que arribarà més tard.
Inventa’t una situació comunicativa. Recorda que és necessari que hi
apareguin tots els elements.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
26
Annex 2: Fitxa funció referencial
27
Annex 3: Fitxa funció expressiva
28
Annex 4: Fitxa funció apel·lativa
29
Annex 5: Fitxa funció fàtica
