Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

23
UNITAT 9. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945) (2a Part)

description

Presentació destinada a l'alumnat de 4t d'ESO de la matèria de Socials.

Transcript of Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

Page 1: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

UNITAT 9. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945)(2a Part)

Page 2: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Page 3: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

6. C

AUSE

S I C

ON

TEN

DEN

TS D

E LA

SEG

ON

A G

UER

RA M

UN

DIA

L6.1. Les causes del conflicte

El règim feixista italià i el règim nazi alemany van seguir una política expansionista que volia engrandir les fronteres territorials i desafiava a la Societat de Nacions (SDN). Què van fer?

Els projectes expansionistes d’Alemanya i d’Itàlia van trobar un aliat: el Japó. L’emperador Hiro Hito impulsà l’enfortiment de l’exèrcit amb l’aspiració d’expandir la seva influència a Àsia i substituir les potències colonials europees. Les coincidències entre els projectes expansionistes i la dels enemics (França, Regne Unit i URSS) van unir Alemanya, Itàlia i el Japó en una aliança militar. Els països democràtics no van saber frenar l’avanç dels règims autoritaris.

1. Reforçar l’exèrcit, imposar el militarisme i propiciar una intensa cursa d’armaments.

2. Es va exalçar el sentiment nacional.

3. Es va iniciar una política exterior agressiva contra els països vencedors.

Els EUA portaven a terme una política d’aïllament, al marge dels problemes mundials.

El Regne Unit o França volien resoldre els seus problemes interns i defensaven una política d’apaivagament per evitar una nova guerra.

La SDN no va poder propiciar un clima d’entesa. Abandonen Alemanya i Japó el 1933 i Itàlia el 1936.

Page 4: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

6. C

AUSE

S I C

ON

TEN

DEN

TS D

E LA

SEG

ON

A G

UER

RA M

UN

DIA

L6.2. La marxa cap a la guerra.

Des de començaments de la dècada del 1930, els règims autoritaris impulsen una sèrie d’agressions bèl·liques a altres països.

1. Japó ocupa Manxúria el 1931, i el 1937 inicia la invasió de la Xina.

2. Itàlia ocupa Etiòpia el 1935 i també envaí Albània.

3. Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil espanyola ajudant als insurrectes.

4. El 1936, en contra del que imposava el Tractat de Versalles, Hitler remilitaritza la regió de Renània. Volia crear un gran imperi alemany. 5. El març del 1938, Alemanya va ocupar militarment Àustria. Mesos més tard va exigir a Txecoslovàquia l’entrega del territori dels Sudets.

Page 5: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

6. C

AUSE

S I C

ON

TEN

DEN

TS D

E LA

SEG

ON

A G

UER

RA M

UN

DIA

L França i el Regne Unit van convocar la Conferència de Munic (1938) per frenar les aspiracions alemanyes. Van acabar claudicant davant la promesa de Hitler de no continuar el seu expansionisme.

Conseqüència: Txecoslovàquia va desaparèixer com a Estat: 1. Bohèmia i Moràvia es van convertir en protectorats alemanys.2. Eslovàquia va passar a ser un Estat satèl·lit alemany.

Neville Chamberlain

Edouard Daladier

Benito Mussolini

Adolf Hitler

Page 6: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

6. C

AUSE

S I C

ON

TEN

DEN

TS D

E LA

SEG

ON

A G

UER

RA M

UN

DIA

L6.3. Les aliances i l’esclat bèl·lic

La política expansionista de les dictadures es va recolzar en una sèrie de tractats internacionals d’ajuda mútua. Any 1936, Eix Roma-Berlín: Alemanya i Itàlia ajuden als militars insurrectes de la

Guerra Civil. Any 1936, Pacte Antikomintern: Alemanya amb Japó contra l’URSS, al qual es va adherir una mica més tard Itàlia. Al 1939 es renova l’aliança amb el nom de Pacte d’Acer. Any 1939, Pacte Germanosoviètic: Hitler signa un tractat secret amb Stalin, per tal de que l’URSS no s’aliés amb el Regne Unit o amb França. Els dos països es comprometien a no atacar-se mútuament ni a donar suport a tercers països.

Any 1939, França i el Regne Unit firmen un tractat defensiu amb Polònia. Hitler havia reclamat a aquesta el corredor de Danzing per poder sortir al mar Bàltic.

Un cop pactada la neutralitat soviètica, el setembre del 1939 Alemanya va envair Polònia.

França i el Regne Unit, complint els pactes, declaren la guerra a Alemanya.

COMENÇA LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Page 7: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

6. C

AUSE

S I C

ON

TEN

DEN

TS D

E LA

SEG

ON

A G

UER

RA M

UN

DIA

LPOTÈNCIES DE L’EIX:AlemanyaItàliaImperi Japonès

ALIATS:Gran BretanyaFrançaURSSEUA

Page 8: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

7. E

URO

PA S

OTA

EL

DO

MIN

I NAZ

I (19

39-1

941)

7.1. Les Grans ofensives alemanyes

Amb la invasió de Polònia, Hitler inicià la guerra llampec. Es basava en la utilització combinada de divisions cuirassades i d’un suport aeri important. Això permetia avançar ràpidament.

Els exèrcits soviètics van envair Polònia per l’est i el país es va enfonsar. Polònia va ser dividida entre Alemanya i l’URSS tal i com s’indicava al Pacte Germanosoviètic.

Els aliats van iniciar un bloqueig naval d’Alemanya per impedir l’aprovisionament de ferro. L’abril del 1940 els alemanys van envair Dinamarca i Noruega.

Al maig, la Wehrmacht inicià l’ofensiva contra el Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França.

L’exèrcit francès va ser vençut. França va quedar dividia en dos:

1. La França ocupada pels alemanys (part nord i oest).

2. La França de Vichy, Estat sota el control alemany. Estat col·laboracionista.

Page 9: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

7. E

URO

PA S

OTA

EL

DO

MIN

I NAZ

I (19

39-1

941)

A l’estiu del 1940, només el Regne Unit resistia a Alemanya. La Luftwaffe, va bombardejar els ports i les ciutats britàniques en la batalla d’Anglaterra (juliol-octubre del 1940). Winston Churchill, va estimular la resistència. El Regne Unit va resistir l’atac aeri i Hitler no va poder desembarcar. L’octubre del 1940, Hitler va decretar el bloqueig de les illes Britàniques i va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per impedir l’arribada de subministraments als britànics.

7.2. La mundialització del conflicte

A partir del 1941, la guerra es va mundialitzar i es va estendre més enllà d’Europa.

Al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, italians i alemanys van combatre contra els exèrcits britànics. Objectiu: impedir l’accés dels britànics al canal de Suez. Per a aconseguir-ho, l’Afrikakorps va desembarcar a Líbia el febrer del 1940 i es va internar a Egipte.

Força militar alemanya enviada al nord d’Àfrica el 1941, durant la Segona Guerra Mundial, per ajudar les tropes italianes que estaven sent

derrotades pels britànics. El seu comandament era el mariscal Romel, anomenat la Guineu del Desert.

Page 10: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

7. E

URO

PA S

OTA

EL

DO

MIN

I NAZ

I (19

39-1

941)

Iugoslàvia i Grècia van se conquerides l’abril del 1941. El juny Hitler llençà l’operació Barba-roja contra Rússia. L’exèrcit rus no va poder frenar l’ofensiva.

L’expansió japonesa al Pacífic va fer que el president nord-americà Roosevelt es decidís a decretar un embargament sobre l’acer i el petroli destinats al Japó. Com a resposta, el desembre del 1941, el Japó atacà la flota nord-americana a Pearl Harbour. Els EUA li van declarar la guerra.

Page 11: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

7. E

URO

PA S

OTA

EL

DO

MIN

I NAZ

I (19

39-1

941)

7.3. El sotmetiment del països ocupats

ELS ALEMANY

S VAN ORGANITZ

AR ELS TERRITORI

S CONQUER

ITS EN:

REGIONS INCORPORADES

AL REICH: Alsàcia, Lorena,

Luxemburg, Bohèmia...

ESTATS SATÈL·LITS amb

governs col·laboracionist

es amb l’ocupació: la

França de Vichy, Eslovàquia i Romania.

TERRITORIS OCUPATS:

Polònia Oriental, Països Bàltics...

La finalitat de l’ocupació nazi era l’explotació dels territoris sotmesos en benefici propi. Els territoris estaven obligats a contribuir a l’esforç alemany de guerra i a proveir al Reich de matèries primeres, productes agrícoles i béns industrials. S’obligà als treballadors a desplaçar-se per treballar a Alemanya, i els presoners de guerra eren utilitzats com a mà d’obra per a les indústries alemanyes.

Page 12: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

7. E

URO

PA S

OTA

EL

DO

MIN

I NAZ

I (19

39-1

941)

Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil dels països ocupats. A altres llocs es va organitzar una resistència clandestina que donava suport a l'avanç dels aliats mitjançant atemptats i sabotatges contra l'exèrcit alemany. Els nazis van implantar un règim de violència i de terror. La Gestapo i la SS, van exercir una forta repressió sobre la població civil. A tot arreu s’implantà la persecució dels jueus, que van ser portats als camps de concentració.

Page 13: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

8. L

ES G

RAN

OFE

NSI

VES

ALIA

DES

(194

2-19

45)

8.1. L’esforç de guerra aliat

A partir de 1942:

El juny de 1942, la situació de la guerra va començar a fer un gir. Els nord-americans van frenar el progrés japonès al Pacífic: batalles de Midway i Guadalcanal i van iniciar la reconquesta dels territoris ocupats.

Regne Unit

Estats Units

URSS

Churchill

Roosevelt

Stalin

Gran esforç de guerra. Tota la seva economia es reorganitza segons les necessitats militars.

Page 14: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

8. L

ES G

RAN

OFE

NSI

VES

ALIA

DES

(194

2-19

45)

Al nord d’Àfrica, els britànics van derrotar els alemanys, que van iniciar la retirada. Un exèrcit aliat es va instal·lar a l’Àfrica francesa i va vèncer els alemanys a Tunísia.

L’assalt sobre Stalingrad (agost del 1942-febrer del 1943) va ser el gran primer fracàs de Hitler. La ciutat va resistir durant mesos. Després de la rendició del mariscal Von Paulus, els soviètics van passar a l’ofensiva alliberant Leningrad.

Page 15: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

8. L

ES G

RAN

OFE

NSI

VES

ALIA

DES

(194

2-19

45)

8.2. L’alliberament d’Europa

Els aliats van començar la seva ofensiva. El juliol del 1943, van desembarcar a Sicília i posteriorment van conquerir el sud d’Itàlia. Mussolini va ser deposat. Els alemanys van envair Itàlia, van alliberar Mussolini i el van posar al capdavant de la República Social Italiana. L’alliberament d’Europa es va iniciar després del desembarcament anglonord-americà a Normandia (juny del 1944). Va permetre l’entrada de nombrosos soldats i vehicles.

Els anglonord-americans van iniciar l’avanç des de l’oest: van alliberar part de França i van entrar a Alemanya.Els russos van avançar per l’est i van expulsar els alemanys de Polònia, Romania i Bulgària. Els dos exèrcits van iniciar l’ocupació d’Alemanya i es van trobar al riu Elba el 26 d’abril del 1945. El dia 30, Hitler es va suïcidar i, el 8 de maig, Alemanya va capitular.

Page 16: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

8. L

ES G

RAN

OFE

NSI

VES

ALIA

DES

(194

2-19

45)

8.3. El final de la guerra al Pacífic

Al Pacífic, la reconquesta americana dels territoris ocupats pels japonesos estava gairebé finalitzada. El Japó mantenia una resistència fanàtica. Malgrat els bombardejos, semblava que la capitulació podia tardar mesos. Per precipitar la rendició, Truman, va decidir utilitzar una arma nova, la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945. Davant l’horror nuclear, el 2 de setembre, el Japó va capitular. La Segona Guerra Mundial havia acabat.

Page 17: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

HIROSHIMA

LITTLE BOY

Page 18: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

NAGASAKI

Page 19: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

9. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA9.1. L’impacte de la guerra

En acabar la guerra, Europa està materialment i moralment destrossada, i la seva població, delmada. Emergeixen dues noves potències: els Estats Units i l’ URSS. Van relegar Europa a un segon pla.

MILIONS DE MORTS-Al voltant dels 50 milions de morts.- URSS, Alemanya i Polònia.- La majoria de víctimes no eren militars.

DESTRUCCIONS MATERIALS-Molt importants.- Ciutats, mitjans comunicació, les instal·lacions industrials. - Producció dels països va disminuir un 50%.- Els països al marge es van convertir en subministradors. Experimenten un gran creixement.

IMPACTE MORAL-Drets humans vulnerats sistemàticament i la violència i la crueltat instal·lada a Europa durant sis anys.- Modificacions de fronteres, expulsió de minories ètniques= nombre elevat de desplaçaments forçosos de la població.- El coneixement de l'Holocaust jueu i les conseqüències de la bomba atòmica van deixar un trauma profund en la població.

Page 20: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

9. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA

Page 21: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

9. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA9.2. Les conferències de pau

Els tres grans aliats (Regne Unit, EUA i l’URSS) van col·laborar intensament per enfrontar-se a l’enemic comú i derrotar les potències de l’Eix.

CONFERÈNCIA DE TEHERAN(novembre del 1943)-Assisteixen Stalin, Roosevelt i Churchill.- Es prenen les primeres mesures militars conjuntes per accelerar el final de la guerra: acord sobre el llançament de l’Operació Overlord=Desembarcament de Normandia.

CONFERÈNCIA DE JALTA(febrer del 1945)- Es decideix l’eliminació del règim nazi a Alemanya, la divisió d’Alemanya i Àustria en quatre zones d’ocupació i una divisió de les ciutats de Berlín i Viena.

Page 22: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

9. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RACONFERÈNCIA DE POSTDAM(agost del 1945)-Els nous protagonistes Attlee (Regne Unit), Truman (EUA) i Stalin (URSS) es posen d’acord en diversos aspectes referents a Alemanya: devolució de tots els territoris annexats per Alemanya, separació d’Àustria, desmantellament de la indústria militar, procés i càstig dels líders nazis per un tribunal internacional...- Es fixa la línia de frontera entre Alemanya i Polònia.- També es van veure les diferents concepcions econòmiques i polítiques de les grans potències.

Els antics aliats es van començar a acusar mútuament d’aprofitar el triomf bèl·lic per augmentar la seva hegemonia. Europa es va anar dividint en dues zones d’influència: l’est, alliberat del domini nazi per l’exèrcit soviètic, i l’oest, alliberat per l’exèrcit americà. Dos blocs antagònics i rivalitat entre les noves potències emergents (l’URSS i els EUA).

CONFERÈNCIA DE PARÍS(1946)-Es volia reordenar el mapa europeu.- L’URSS es va incorporar una zona oriental de Polònia, els Països Bàltics, Prússia oriental i una petita part de Finlàndia i de Romania.- Hongria va tornar a les seves fronteres del 1937.- Itàlia va perdre el Dodecanès i Ístria a favor de Grècia i Iugoslàvia.

Page 23: Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part

9. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA9.3. La creació de l’ONU

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar en la Conferència de San Francisco (abril del 1945) per substituir la Societat de Nacions. Integrada per 46 estats. Alguns dels seus objectius:

- Manteniment de la pau internacional, rebuig de la força i no-ingerència en els afers interns d’un Estat.

- Defensa dels drets humans, de les persones. - Cooperació entre els diversos pobles.

- Dret dels pobles de disposar d’ells mateixos. A l’ONU, els estats membres estan representats en l’Assemblea General i cal una majoria de dos terços per adoptar una decisió. També es va crear el Consell de Seguretat, cinc membres permanents (EUA, URSS, Regne Unit, França i Xina) tenien dret a vetar les decisions de l’Assemblea.