Crisi democràcies i segona guerra mundial

: CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL

(1919-1945)

Els EUA, primera potència mundial

Els “feliços” anys vint

Els països europeus que participaren en la Primera GuerraMundial van patir una greu crisi econòmica. Els EUA en vansortir molt beneficiats.

La venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats vaestimular el creixement econòmic i la supremacia comercialamericana. Les pèrdues materials i humanes van ser petites encomparació amb la dels altres països.

En acabar la guerra, els Estats Units s’havien convertit en laprimera potència econòmica i financera mundial.

La producció agrícola era molt elevada i la producció industrialrepresentava el 44,8% del total mundial.

Els Estats Units eren els creditors principals del món com aconseqüència dels préstecs de guerra.

Havien aconseguit acumular la meitat de les reserves mundiald’or, i el dòlar es va convertir en una moneda de canvi sòlida.

La banca americana es va consolidar com la principalinversora. Nova York es va convertir en la primera plaçafinancera mundial.

El creixement americà es va prolongar durant els deu anysposteriors a la guerra.

Les noves fonts d’energia (electricitat i petroli), van generarl’aparició de noves indústries (automòbil) i de nous mitjans decomunicació (ràdio, telègraf, cinematògraf...)

El treball en cadena (taylorisme) va contribuir a incrementar laproductivitat i a reduir costos.

L’augment del salaris obrers i la millora del nivell de vida de lapoblació va comportar la SOCIETAT DE CONSUM.

• Campanyes publicitàries.• Compra a terminis.• Préstecs bancaris.

L’AmericanWay of Live.


L’eufòria econòmica de la dècada del 1920 va generar unagran confiança en el model de vida americà i en els valors queel sustentaven.

L’american way of live es fonamentava en:

Consum individual de béns.

Desenvolupament dels mitjans de comunicació.

Nova concepció de l’oci amb espectacles de masses modern.

Manera més desimbolta de vestir.

Corrents musicals innovadors.

Les dificultats europees


Els països europeus es van veure enfrontats a la reconstruccióeconòmica, amb una producció agrícola i industrial enretrocés, un nombre elevat d’aturats i uns preus en ascens.

Els problemes van ser especialment greus per a Alemanya,que no va poder pagar les reparacions de guerra exigides pelTractat de Versalles.

A mitjans de la dècada del 1920, la situació econòmicaeuropea va començar a millorar gràcies a :

Pla Dawes (1924) Els EUA concedien crèdits a Alemanya perestimular el creixement econòmic.

Acords de Locarno (1925) Van permetre a Alemanyarenegociar el deute.

Causes de l’enfonsament de la borsa

La Crisi del 1929 i la Gran Depressió

Sobreproducció:

• La producció va créixer més ràpidament que la demanda. Lesfàbriques produïen més del que venien.

• L’acumulació d’estocs, va fer baixar els preus. Empreses fanfallida.

• Es va estendre l’atur obrer. El consum va disminuir.

Especulació borsària:

• Molts americans van invertir en borsa.

• L’augment de la demanda de les accions va fer pujar el preu.

• Es van generar grans expectatives de guanys.

• Bombolla especulativa.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

1928 1929 1930 1931 1932 1933

Bank Failures

“Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.

Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.

Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O

almenys això semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig

obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any

doblaria o triplicaria el seu valor.”

G. MARX: Groucho i jo (1981).

El Dijous Negre


Quan els accionistes van ser conscients de que el preu de lesaccions era més alt que el valor es va generar unadesconfiança.

El 24 d’octubre del 1929 (Dijous Negre), una gran onada depànic va afectar la borsa de Nova York: tothom volia vendreles seves accions i ningú no volia comprar.

Es van posar a la venda 13 milions de títols que no van trobarcomprador. Enfonsament de la borsa.

La Gran Depressió


El Crac de la borsa va precipitar una crisi bancària perquè labanca no va poder atendre tots els clients que volien treureels seus diners. Molts bancs van tancar per manca deliquiditat.

La crisi es va estendre a tots els sectors de l’ recessióeconòmica generalitzada. Finalment, la crisi es va estendre ala resta del món.

1929 1939

La depressió dels anys trenta

Crac de la borsade Nova York

Fallida de la banca

Crisi empresarial

Augment de l’atur

Crisi als EE.UU

Inicia una

A partir d’una

Que provoca

Que provoca

La crisi s’esténper tot el món

Estimula l’aparició dels règims totalitaris

Als EE.UU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New Deal Es busquen solucions a la crisi

Teories keynesianes

Retirada d’inversions americanesBaixada de preus mundials

Conseqüències internacionals

Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica

La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

La lluita contra la crisi


El New Deal américa El president, Franklin D. Roosevelt, elegit el1932, va proposar el New Deal. El programa defensava la intervencióde l’Estat.

Principals àmbits d’actuació

Economía

a) Ajudar a les empreses privades en dificultats, crear empresespúbliques en sectors sense incentius per a la inversió privada i destruirels estocs agrícoles acumulats.

b) L’Estat va establir un control sobre els bancs. Els va obligar a facilitarpréstecs amb interessos baixos.

Social:

a) El govern va promoure un gran pla d’obres públiques, va incentivarl’augment salarial i va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanes.

“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el

poble torni al treball. No és un problema sense solució

si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot

solucionar-se, en part, mitjançant la contractació directa

per part del govern, actuant com en cas de guerra,però,

al mateix temps, portant a terme els treballs més

necessaris, a partir d’aquestes persones contractades,

per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres

recursos naturals.”

Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (març

del 1933)


EL NEW DEAL

1933, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)

Control dels bancs

Estímul de la inversió (crèdits estatals)

El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos

Devaluació de la moneda

Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)

Intervenció estatal

Obres públiques

Intervencions econòmiques

Intervencions socials

Reduicció de l’atur (disminució jornada laboral)

Fixació salàri mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)

(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)



Les propostes europees:

L’any 1933 es va convocar a Londres una ConferènciaInternacional per fomentar a cooperació contra la crisi. No esvan aconseguir acords.

Molts països van confiar en la intervenció de l’Estat per ajudara la recuperació econòmica. Es van adoptar mesuresproteccionistes i es van ajudar empreses en crisi; es vancontrolar els preus; es van augmentar els salaris i es van ferofertes públiques d’ocupació i es va disminuir la jornadalaboral.

La doctrina feixista

Característiques del feixisme

Es caracteritza per

a) Exaltació de l’Estat per damunt de l’individu

b) Nacionalisme agressiu que aspirava a l’expansióterritorial. Racisme i Persecució de les minories.

c) Rebuig de liberalisme i de la democràcia. Anticomunisme.Estat autoritari.

d) Intervencionisme de l’Estat en l’economia.

e) Culte al líder carismàtic. Obediència cega.

f) Legitimació de la violència i culte al militarisme.

Itàlia a la postguerra

El feixisme italià

El final de la Gran Guerra va deixar seqüeles humanes ieconòmiques greus:

a) 700.000 homes;

b) indústries inutilitzades;

c) elevat deute exterior = augment de la inflació;

d) el cost de la vida es va incrementar;

e) els salaris van disminuir;

f) el nombre d’aturats no parava de créixer.

Els acords de pau van suposar una gran decepció, no vanatorgar a Itàlia una sèrie de territoris que reclamava (Fiume iDalmàcia).

Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt ràpidament la cosa

va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se

definitivament dels mitjans de producció. Es van preparar armant-se per a la defensa,

transformant moltes fàbriques en veritables fortaleses i començant a organitzar la producció pel

seu compte. Els patrons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del

dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar-se. El moviment

s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els camperols ocupaven la terra. Era la

revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”

E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

El feixisme italià

Es comença a estendre la idea que la participació italiana a laguerra havia estat un engany. L’irredemptisme hi va guanyaradeptes.

També hi havia inestabilitat política: el governs noaconseguien una majoria suficient (cinc executius diferents).

La crisi econòmica va generar una forta tensió social.

Al nord d’Itàlia es va desenvolupar un moviment vaguistasovint amb objectius revolucionaris.

La por a una revolució social va començar a espantar lesclasses de caràcter més conservador.

IRREDEMPTISMECorrent polític que propugna la

incorporació a l’Estat d’un territori que es considera propi per motius històrics o culturals

que està sota el domini d’un Estat estranger.

L’ascens del feixisme

El feixisme italià

En aquesta situació de crisi i agitació social aparegué BenitoMussolini, que el 1919 va crear els fasci de combat (grupsparamilitars que volien frenar l’auge del moviment obrer.S’oposava als sindicats obrers i al seus líder), ,coneguts per lesseves camises negres.

L’any 1921 es van transformar en el Partit Nacional Feixista.

Amb un discurs populista i un programa basat en laconstrucció d’un Estat fort, que garantís l’ordre social i lapropietat privada, i que impulsés una política exteriorexpansionista., aconseguirà el suport de la PETITA BURGESIA,el finançament dels GRANS PROPIETARIS AGRÍCOLES IINDUSTRIALS i la tolerància de l’ ESGLÉSIA.

Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens

apropiem per a nosaltres sols el dret de controlar-la i,

si arriba el cas, d’eliminar-la (...). Mentrestant, i sempre

que ho considerem necessari, continuarem colpejant

amb major o menor intensitat els cranis dels nostres

enemics, és a dir, fins que la veritat penetri en ells (...).

El programa de la política exterior del feixisme

comprèn una sola paraula: expansionisme.

Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921

El feixisme italià

A les eleccions del 1922, només va aconseguir 22 diputats enun Parlament de 500.

Aquell mateix any Mussolini va exigir al rei que li lliurés elgovern. I per demostrar la seva força va organitzar una marxasobre Roma acompanyat de 300.000 camises negres. El mesd’octubre, el monarca el va nomenar cap del govern.

La dictadura feixista

El feixisme italià

Mussolini va convertir Itàlia en una dictadura en dues fases:

Prmera fase (1922-1924): va desenvolupar un procés derestricció de les llibertats i de persecució dels seusadversaris(socialistes, comunistes i democratacristians).Manté la ficció d’un règim parlamentari.

Segona fase (després eleccions 1924): guanyades per lacoalició de Mussolini gràcies a la violència exercida contra elsseus oponents, va anunciar la instauració d’un règim autoritari.

“Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el

qual és responsable de l’orientació de la política

general del govern; és l’encarnació suprema del

poder executiu; tria els seus ministres, que són

responsables davant el rei, però també davant d’ell;

ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir

personalment diverses carteres ministerials; forma

part del Consell de tutela dels membres de la família

reial; les Cambres no poden abordar cap qüestió

sense el seu consentiment previ; transcorregut un

termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar

un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les

dues Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i

sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una

proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra.

Qualsevol que atempti contra la vida, la integritat

física o la llibertat del cap de govern serà mereixedor

d’una reclusió la durada de la qual no serà inferior a

quinze anys, i en cas d’un atemptat fatal, se’l

castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que

ofengui amb actes o paraules al cap de govern serà

castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta

mesos.”

Llei del 24 de desembre del 1925.

El feixisme italià

El nou règim feixista atorgava prioritat a l’Estat sobre elsindividus, que havien d’acceptar el govern de les elits més benpreparades i renunciar a les llibertats i als drets individuals siaquests perjudicaven els interessos col·lectius de l’Estat.

Rebutjava la democràcia i el marxisme i defensava un Estattotalitari.

Els partits polítics van ser il·legalitats.

Es van prohibir les vagues i els sindicats van ser substituïts perun sistema de corporacions.

Les eleccions van ser suprimides i el Parlament va sersubstituït per la Cambra dels fasci i de les Corporacions.

És perfectament concebible que un Consell

Nacional de les Corporacions substitueixi en la

seva totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que

mai va ser del meu gust. És anacrònica fins en la

seva denominació; però és una institució que ja

existia quan nosaltres entrarem, amb el seu

caràcter aliè a la nostra mentalitat i a la nostra

passió de feixistes. Aquesta Cambra pressuposa

un món que nosaltres hem demolit; pressuposa

l’existència de diferents partits polítics i, sovint,

una injúria a l’esperit de treball. Des del dia en

què vam suprimir la pluralitat de partits, la

Cambra de diputats ha perdut la seva raó de ser.”

B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del

1933

El feixisme italià

L’Estat exercia un fort control de la societat a través del partit,que dirigia la vida social i dominava els mitjans decomunicació. També controlava l’economia i defensava unapolítica econòmica autàrquica que aspirava a l'autosuficiènciaeconòmica.

Mussolini va prometre la creació d’un imperi italià quecontrolaria el Mediterrani.

El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la

segona meitat dels anys ’30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des

de l’elecció dels directors i els periodistes fins

als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a

respectar. Mitjançant aquestes directrius tipogràfiques, és del Ministeri de

Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duce amb majúscules

amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot

sobre el rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els

poders en matèria de segrest i de suspensions, decidia l’oportunitat de tota

nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les concessions de

carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial

de condicionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers

cultural homogeni que impedia els discursos dissidents.”

RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana?, 1988.

La república deWeimar

La instauració del nazisme a Alemanya

El 1918, després de la derrota d’Alemanya a la Primera GuerraMundial, el kàiser Guillem II va abdicar. Es va proclamarl’anomenada República de Weimar. Es va reunir unaAssemblea Constituent i es va elaborar una constituciódemocràtica per al nou règim polític.

El resultats electorals van donar el govern a una coalició delstrets partits més compromesos amb la democràcia: PartitSocialdemòcrata (socialdemòcrates), Partit de Centre(catòlics) i Partit Democràtic (iberals).


Aquesta república va començar amb una situació difícil: va haverd’assumir la derrota militar i acceptar les dures condicions de pauimposades pels vencedors.

Els anys de postguerra van ser de crisi econòmica, de misèria id’atur. Els deutes de guerra i les reparacions van portar a unagran inflació. La crisi va arribar al seu punt més àlgid quan al 1923no van poder pagar les reparacions. Els francesos van ocupar elRhur com a garantia de cobrament.

La República de Weimar es va enfrontar a l’oposició dels grupsmés radicals:

Els moviments revolucionaris d’esquerra aspiraven a

desencadenar una revolució obrera. L’any 1919 van protagonitzar

un aixecament armat.

Els grups de l’extrema dreta consideraven il·legítim i traïdor el

règim republicà perquè acceptava les condicions de Versalles,

volien aconseguir el poder per la força (Pustch de Munic de les

milícies nazis del 1923).

PUSTCH DE MUNIC:Intent fallit de cop d’Estat portat

a terme entre el 8 i el 9 de novembre del 1923 a Munic per membres del Partit Nazi. Adolf

Hitler va ser detingut i empresonats per haver-hi

participar.

Hitler i el partit nazi


Adolf Hitler, soldat d’orígen austríac. No va acceptar laderrota d’Alemanya a la 1a Guerra Mundial. Al 1920 s’uní alPartit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya(NSDAP). Va ser el seu líder indiscutible.

El 1925, a la presó, va escriure el llibre La meva lluita (MeinKampf).

Hitler va utilitzar una gran demagògia prometent feina per atothom, la reducció dels beneficis industrials, la millora delssalaris i una societat més solidària.

Va atacar els qui considerava responsables de la crisialemanya: jueus, comunistes i demòcrates.

“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus

elements racials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per

aconseguir la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per

tant, en la igualtat de les races, sinó que, pel contrari, en admetre la

seua diversitat, reconeix també la diferència qualitativa existent entre

elles. Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la

preponderància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del

dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers.

(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt

central de la vida general; ha de vetllar per la conservació de la seva

puresa i ha de consagrar l’infant com el bé més important del seu

poble. Està obligat a cuidar de que sols els individus sans tinguin

descendència.

(...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més

que rebutjos.”

A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir una Gran Alemanya.

Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació del nostre poble i

per a establir el nostre excés de població.”

A.HITLER: Mein Kampf, 1924.

Expressava el seu

menyspreu per la

democràcia

parlamentària, el seu

odi al bolxevisme,

defensava

l’antisemitisme, la

superioritat de la raça

ària i la necessitat de

crear un gran imperi

(Reich) que unís tots

els pobles de parla

alemanya.


El Partit Nazi va escollir com a emblema la bandera roja amb lacreu gammada i es va dotar d’organitzacions paramilitars, lesSeccions d’Assalt (SA) i les Seccions de Protecció (SS) que es vanenfrontar a les organitzacions d’esquerres i es van presentar comuna garantia de l’ordre social davant l’agitació revolucionària.

El nazisme al poder


A partir del 1924, i després del Pla Dawes i dels Acords deLocarno, Alemanya va viure un període de relativa millora de lescondicions econòmiques i una certa estabilitat social.

Les conseqüències del crack del 29 van ser molt greus per aAlemanya: es retira el capital americà, alguns bancs fan fallida i estanquen fàbriques i augmenta l’atur.

Això provocarà malestar en la població i una part d’ella opta perles propostes dels partits extremistes.

• El burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats es sentiranatrets per les promeses nazis. El Partit Nazi va tenir el suport delsgrans industrials i financers i va disposar de forts ajuts econòmics.

• Els intel·lectuals i la major part dels obrers es van inclinar pel partitcomunista.


A les eleccions del 1932, el Partit Nazi aconseguí 196 diputats,els comunistes 100. Per frenar l’ascens del comunisme, elsconservador van pressionar al president Hindenburg per a quenomenés Hitler com a canceller d’Alemanya.

Hitler convocà noves eleccions al març del 1933 amb l’objectiude d’aconseguir majoria parlamentària.

Durant la campanya electoral es produí un incendi al Reichstag iels nazis van acusar falsament els comunistes. Es declarà l’estatd’emergència, perseguí els adversaris i retallà les llibertats civils.El Partit Nazi va obtenir el 44% dels vots.

El 1934 Hitler es proclamà Führer i Canceller del III Reich.

El totalitarisme nazi

El III Reich alemany

El 1934, els nazis transformen Alemanya en una dictadura. ElPartit Nazi va monopolitzar el poder. Es prohibiren tots elspartits i sindicats, es clausurà el Parlament i es suprimiren leseleccions i les llibertats individuals. Tots els treballadors van sercridats a afiliar-se al Front Alemany del Treball.

Alemanya es convertí en un Estat policial que va imposar unrègim de terror. Les SS i la Gestapo van ser els encarregats deperseguir l’oposició. A partir del 1933, es van crear els camps deconcentració per a tancar-hi els opositors i els enemics delReich.

L’administració pública va ser depurada amb una llei queautoritzava l’acomiadament per raons polítiques i racials.

L'homogeneïtzació social


L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societatalemanya, basada en la superioritat de la raça ària i la ideologianacionalsocialista. El sistema educatiu, la cultura i l’art havien deseguir les consignes nazis.

El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya vacomportar la persecució dels jueus. El 1933 es promulga elboicot als negocis jueus i el 1935, es dicten les Lleis deNuremberg que impedeixen els matrimonis mixtos i excloïen elsjueus de la ciutadania alemanya.


El nazisme donava a la dona un paper social molt marginal. Les3 K: Kinder, Kirche, Küche (fills, església, cuina).

Es van crear les Joventuts Hitlerianes, que s’encarregavend’orientar l’oci i l’educació dels joves.

“La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i racionalment en els

cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment de raça. Cap adolescent, sigui home o

dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament convençut del que significa la puresa de la sang i la seua

necessitat. A més, aquesta situació, des del punt de vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar,

és a dir, que el temps que duri aquest servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació

de l’alemany en general.”

A. HITLER: Mein Kampf (1924).

Autarquia i Rearmament


L’Estat planteja un projecte expansionista que unís tots elsalemanys en un únic Estat i que dominés nous territoris perassegurar el manteniment de la població alemanya.

Es va dissenyar una política econòmica que preparés els seuprojectes expansionistes i militaristes.

El III Reich es va proposar un rellançament econòmic perpreparar Alemanya per a la guerra:

• L’Estat va exercir un fort dirigisme econòmic. Objectiu:aconseguir l’autarquia econòmica.

• Es donà prioritat a la indústria pesant, sobretot la d’armament.

• Per frenar la inflació i l’atur, s’exercí un fort control sobre elspreus i els salaris.

• Programa d’obres públiques.

ESPAI VITAL: Expressió utilitzada pel nazisme perdefensar la necessitat d’Alemanya de disposar d’unterritori d’acord amb la seva població. Es preteniarestaurar les fronteres d’Alemanya anteriors a laPrimera Guerra Mundial i expandir-se cap a l’est, aexpenses de les considerades “races inferiors”.

Autarquia i Rearmament


Les ambicions expansionistes necessitaven d’un exèrcitpoderós. S’inicia una política militarista: reforça l’exèrcit amb elservei militar i la creació d’un de nou, la Wehrmacht, i unaaviació moderna, la Luftwaffe.

L’exèrcit fort i una economia orientada a la guerra, Hitler es vasentir preparat per a la construcció d’un GRAN IMPERI. El camícap a la segona guerra mundial estava preparat.

Les causes del conflicte

Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

El règim feixista italià i el règim nazi alemany van seguir unapolítica expansionista que volia engrandir les fronteresterritorials i desafiava a la Societat de Nacions (SDN). Enaquesta línea van:

1. Reforçar l’exèrcit, imposar el militarisme i propiciar una intensacursa d’armaments.

2. Es va exalçar el sentiment nacional.

3. Es va iniciar una política exterior agressiva contra els païsosvencedors.

“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima prosperitat en, al menys, una

generació; si creiem que tots els nostres aliats són àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria,

Hongria i la resta) són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya sigui empobrida i els seus fills es

moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’enemics, aleshores rebutgem totes les proposicions

generoses, i particularment aquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga

prosperitat material. (...) Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, la venjança, no

dubte en predeir-ho, no tardarà.”

J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919).


Els projectes expansionistes d’Alemanya i d’Itàlia van trobar unaliat: el Japó. L’emperador Hiro Hito impulsà l’enfortiment del’exèrcit amb l’aspiració d’expandir la seva influència a Àsia isubstituir les potències colonials europees.

Les coincidències entre els projectes expansionistes i la delsenemics (França, Regne Unit i URSS) van unir Alemanya, Itàlia iel Japó en una aliança militar.

Els països democràtics no van saber frenar l’avanç dels règimsautoritaris.

Els EUA portaven aterme una políticad’aïllament, al margedels problemesmundials.

El Regne Unit o Françavolien resoldre els seusproblemes interns idefensaven una políticad’apaivagament per evitaruna nova guerra.

La SDN no va poderpropiciar un climad’entesa. AbandonenAlemanya i Japó el1933 i Itàlia el 1936.

La marxa cap a la guerra


Des de començaments de la dècada del 1930, els règimsautoritaris impulsen una sèrie d’agressions bèl·liques a altrespaïsos.

1. Japó ocupa Manxúria el 1931, i el 1937 inicia la invasió de la Xina.

2. Itàlia ocupa Etiòpia el 1935 i també envaí Albània.

3. Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil espanyolaajudant als insurrectes.

El 1936, en contra del que imposava el Tractat de Versalles,Hitler remilitaritza la regió de Renània. Volia crear un granimperi alemany.

El març del 1938, Alemanya va ocupar militarment Àustria.Mesos més tard va exigir a Txecoslovàquia l’entrega del territoridels Sudets.


França i el Regne Unit van convocar la Conferència de Munic(1938) per frenar les aspiracions alemanyes. Van acabarclaudicant davant la promesa de Hitler de no continuar el seuexpansionisme. Txecoslovàquia desaparegué com a Estat,Bohèmia i Moràvia es van convertir en protectorats alemanys iEslovàquia va passar a ser un Estat satèl·lit alemany.

Les aliances i l’esclat bèl·lic


La política expansionista de les dictadures es va recolzar en unasèrie de tractats internacionals d’ajuda mútua.

Any 1936, Eix Roma-Berlín: Alemanya i Itàlia ajuden als militarsinsurrectes de la Guerra Civil.

Any 1936, Pacte Antikomintern: Alemanya amb Japó contra l’URSS,al qual es va adherir una mica més tard Itàlia. Al 1939 es renoval’aliança amb el nom de Pacte d’Acer.

Any 1939, Pacte Germanosoviètic: Hitler signa un tractat secret ambStalin, per tal de que l’URSS no s’aliés amb el Regne Unit o ambFrança. Els dos països es comprometien a no atacar-se mútuamentni a donar suport a tercers països.

Any 1939, França i el Regne Unit firmen un tractat defensiu ambPolònia. Hitler havia reclamat a aquesta el corredor de Danzing perpoder sortir al mar Bàltic.


Un cop pactada la neutralitat soviètica, el setembre del 1939Alemanya va envair Polònia. França i el Regne Unit, complint elspactes, declaren la guerra a Alemanya → COMENÇA LA SEGONAGUERRA MUNDIAL.

POTÈNCIES DE L’EIX:

Alemanya

Itàlia

Imperi Japonès

ALIATS:

Gran Bretanya

França

URSS

EUA

Les grans ofensives alemanyes

Europa sota el domini nazi (1939-1941)

Amb la invasió de Polònia, Hitler inicià la guerra llampec. Esbasava en la utilització combinada de divisions cuirassades id’un suport aeri important. Això permetia avançar ràpidament.

Els exèrcits soviètics van envair Polònia per l’est i el país es vaenfonsar. Polònia va ser dividida entre Alemanya i l’URSS tal icom s’indicava al Pacte Germanosoviètic.

Els aliats van iniciar un bloqueig naval d’Alemanya per impedirl’aprovisionament de ferro. L’abril del 1940 els alemanys vanenvair Dinamarca i Noruega.

Al maig, la Wehrmacht inicià l’ofensiva contra el Països Baixos,Bèlgica, Luxemburg i França.

L’exèrcit francès va ser vençut. França va quedar dividida endos:

1. La França ocupada pels alemanys (part nord i oest).

2. La França de Vichy, estat sota el control alemany. Estat

col·laboracionista.

A l’estiu del 1940, només el Regne Unit resistia a Alemanya. LaLuftwaffe, va bombardejar els ports i les ciutats britàniques en labatalla d’Anglaterra (juliol-octubre del 1940). Winston Churchill,va estimular la resistència. El Regne Unit va resistir l’atac aeri iHitler no va poder desembarcar.

L’octubre del 1940, Hitler va decretar el bloqueig de les illesBritàniques i va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per impedirl’arribada de subministraments als britànics.

Europa sota el domini nazi (1939-1941)“Però a Londres (...) els mètodes de seguretat

estaven poc desenvolupats. A excepció del

Metro, no disposàvem quasi de refugis segurs.

Pot dir-se que la majoria de la població

londinenca dormia a les seues cases o als

refugis “Anderson”, baix el foc enemic, fent

front als corresponents riscos després de la

dura jornada de treball, amb una flema

típicament britànica. Sovint quedaven, en una

sola nit, quinze o vint mil persones sense

casa.

Res, tret de les tasques dels ciutadans que

feien servici de guàrdia d’incendis a les

teulades, impedia que es produïren focs

inextingibles. Els hospitals, ja plens d’homes i

dones mutilats, rebien de ple les bombes de

l’enemic. Les comunicacions per ferrocarril i

carretera quedaven interrompudes a cada

moment. Però, malgrat tot, la vida de Londres

havia de continuar.

(...) Suportàvem la més dura prova a la que

havia estat sotmès el poble britànic i no

teníem altra solució per assolir la victòria que

continuar lluitant. Com vaig dir als membres

de la Cambra dels Comuns i del meu govern,

en fer-me càrrec de l’executiu: “Sols us podem

oferir sang, esforç, llàgrimes i sudor”.

W. CHURCHILL: Memòries, 1965.

La mundialització del conflicte


A partir del 1941, la guerra es va mundialitzar i es va estendremés enllà d’Europa, al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, italians ialemanys van combatre contra els exèrcits britànics ambl’objectiu: impedir l’accés dels britànics al canal de Suez. Per aaconseguir-ho, l’Afrikakorps va desembarcar a Líbia el febrer del1940 i es va internar a Egipte.

Al mateix temps, una força militar alemanya fou enviada al nordd’Àfrica el 1941 per ajudar les tropes italianes que estaven sentderrotades pels britànics. El seu comandament era el mariscalRommel, anomenat la Guineu del Desert.

Iugoslàvia i Grècia van se conquerides l’abril del 1941. El junyHitler llençà l’operació Barba-roja contra Rússia. L’exèrcit rus nova poder frenar l’ofensiva.

L’expansió japonesa al Pacífic va fer que el president nord-americà Roosevelt es decidís a decretar un embargament sobrel’acer i el petroli destinats al Japó. Com a resposta, el desembredel 1941, el Japó atacà la flota nord-americana a Pearl Harbour.Els EUA li van declarar la guerra.


“(...) Per tant, Japó ha iniciat una extensa i sorprenent ofensiva,

estenent-se a tota l’àrea del Pacífic. Els fets d’ahir parlen per

ells mateixos. El poble dels Estats Units ja s’ha format una

opinió i comprèn bé les implicacions per a la pròpia vida i

seguretat de la nació. Com a Comandant en cap de l’Exèrcit i

de la Marina he ordenat que siguin preses totes les mesures

per a la nostra defensa. (...) No importa quan ens puga costar

superar aquesta premeditada invasió, el poble d’Estats Units

triomfarà i aconseguirà una victòria absoluta. Crec interpretar el

desig del Congrés i del poble quan assegura que aquesta

forma de traïció mai ens amenaçarà novament. Les hostilitats

existeixen. No hi ha parpelleig al fet que el nostre poble, el

nostre territori i els nostres interessos estan en greu perill. Amb

confiança en les nostres forces armades, amb la determinació

del nostre poble, aconseguirem l’inevitable triomf, amb l’ajuda

de Déu.

Li demano al Congrés declarar, degut al covard atac efectuat

per Japó el diumenge 7 de desembre, que existeix un estat de

guerra entre els Estats Units i l’Imperi del Japó.”

F.D.ROOSEVELT, La Casa Blanca, 8 de desembre del 1941.

http://www.tqnyc.org/NYC073871/battle_images/STALINGRAD3.jpg




El sotmetiment del països ocupats


ELS ALEMANYS VAN ORGANITZAR

ELS TERRITORIS CONQUERITS EN: REGIONS

INCORPORADES AL REICH: Alsàcia,

Lorena, Luxemburg, Bohèmia...

ESTATS SATÈL·LITS amb governs col·laboracionistes amb l’ocupació:

la França de Vichy, Eslovàquia i Romania.

TERRITORIS OCUPATS: Polònia

Oriental, Països Bàltics...

La finalitat de l’ocupació nazi era l’explotació dels territorissotmesos en benefici propi. Els territoris estaven obligats acontribuir a l’esforç alemany de guerra i a proveir al Reich dematèries primeres, productes agrícoles i béns industrials.S’obligà als treballadors a desplaçar-se per treballar a Alemanya,i els presoners de guerra eren utilitzats com a mà d’obra per ales indústries alemanyes.

Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la poblaciócivil dels països ocupats. A altres llocs es va organitzar unaresistència clandestina que donava suport a l'avanç dels aliatsmitjançant atemptats i sabotatges contra l'exèrcit alemany.

Els nazis van implantar un règim de violència i de terror. LaGestapo i la SS, van exercir una forta repressió sobre la poblaciócivil. A tot arreu s’implantà la persecució dels jueus, que van serportats als camps de concentració.


L’esforç de guerra aliat

Les grans ofensives aliades (1942-1945)

A partir de 1942 el Regne Unit (Churchill), els Estats Units(Roosevelt) i la URSS (Stalin) faran un gran esforç de guerra.Tota la seva economia es reorganitza segons les necessitatsmilitars.

El juny de 1942, la situació de la guerra va començar a fer un gir.Els nord-americans van frenar el progrés japonès al Pacífic:batalles de Midway i Guadalcanal i van iniciar la reconquestadels territoris ocupats.

Al nord d’Àfrica, els britànics van derrotar els alemanys, que vaniniciar la retirada. Un exèrcit aliat es va instal·lar a l’Àfricafrancesa i va vèncer els alemanys a Tunísia.


L’assalt sobre Stalingrad (agost del 1942-febrer del 1943) va serel gran primer fracàs de Hitler. La ciutat va resistir durantmesos. Després de la rendició del mariscal von Paulus, elssoviètics van passar a l’ofensiva alliberant Leningrad.

L’alliberament d’Europa


Els aliats van començar la seva ofensiva. El juliol del 1943, vandesembarcar a Sicília i posteriorment van conquerir el sud d’Itàlia.Mussolini va ser deposat. Els alemanys van envair Itàlia, van alliberarMussolini i el van posar al capdavant de la República Social Italiana.

L’alliberament d’Europa es va iniciar després del desembarcamentanglonord-americà a Normandia (juny del 1944). Va permetrel’entrada de nombrosos soldats i vehicles. Els anglonord-americansvan iniciar l’avanç des de l’oest: van alliberar part de França i vanentrar a Alemanya.

Els russos van avançar per l’est i van expulsar els alemanys de Polònia,Romania i Bulgària. Els dos exèrcits van iniciar l’ocupació d’Alemanyai es van trobar al riu Elba el 26 d’abril del 1945. El dia 30, Hitler es vasuïcidar i, el 8 de maig, Alemanya va capitular. Mussolini intentaràfugir d’Itàlia però serà arrestat i afusellat el 28 d’abril.

El final de la guerra al Pacífic


Al Pacífic, la reconquesta americana dels territoris ocupats pelsjaponesos estava gairebé finalitzada. El Japó mantenia una resistènciafanàtica.

Malgrat els bombardejos, semblava que la capitulació podia tardarmesos. Per precipitar la rendició, Truman, va decidir utilitzar una armanova, la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutatsd’Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945.

Davant l’horror nuclear, el 2 de setembre, el Japó va capitular. LaSegona Guerra Mundial havia acabat.

L’impacte de la guerra

Les conseqüències de la guerra

Conseqüències demogràfiques → Més de 50 milions de morts (lamajor part civils i soviètics), 35 milions de ferits, morts indirectes,generacions buides i milions de desplaçats pels canvis frontereresen els tractats de pau.

Conseqüències econòmiques → Europa i l’Orient Llunyà quedendestruïts, quedant Estats Units i l’URSS com a les dues granspotències mundials.

Conseqüències morals → Fort impacte moral per tota la violènciade la guerra (bombardejos sobre civils, tortures, bombes atòmiques)i les atrocitats dels camps d’extermini nazis que són fetes públiques.

Les conferències de pau


Els tres grans aliats (Regne Unit, EUA i l’URSS) van col·laborarintensament per enfrontar-se a l’enemic comú i derrotar lespotències de l’Eix.

Conferència de Teheran (novembre del 1943) → Assisteixen Stalin,Roosevelt i Churchill. Es prenen les primeres mesures militarsconjuntes per accelerar el final de la guerra: acord sobre el llançamentde l’Operació Overlord = Desembarcament de Normandia.

Conferència de Jalta (febrer del 1945) → Es decideix l’eliminació delrègim nazi a Alemanya, la divisió d’Alemanya i Àustria en quatre zonesd’ocupació i una divisió de les ciutats de Berlín i Viena.


Conferència de Postdam (agost del 1945) → Els nous protagonistesAttlee (Regne Unit), Truman (EUA) i Stalin (URSS) es posen d’acord endiversos aspectes referents a Alemanya: devolució de tots els territorisannexats per Alemanya, separació d’Àustria, desmantellament de laindústria militar, procés i càstig dels líders nazis per un tribunalinternacional... Es fixa la línia de frontera entre Alemanya i Polònia.També es van veure les diferents concepcions econòmiques ipolítiques de les grans potències.

Els antics aliats es van començar a acusar mútuament d’aprofitar eltriomf bèl·lic per augmentar la seva hegemonia. Europa es va anardividint en dues zones d’influència: l’est, alliberat del domini naziper l’exèrcit soviètic, i l’oest, alliberat per l’exèrcit americà. Dos blocsantagònics i rivalitat entre les noves potències emergents (l’URSS iels EUA).


Conferència de París (1946) →Es volia reordenar el mapaeuropeu. L’URSS es vaincorporar una zona oriental dePolònia, els Països Bàltics,Prússia oriental i una petita partde Finlàndia i de Romania.Hongria va tornar a les sevesfronteres del 1937. Itàlia vaperdre el Dodecanès i Ístria afavor de Grècia i Iugoslàvia.

La creació de l’ONU


L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar en laConferència de San Francisco (abril del 1945) per substituir la Societatde Nacions. Integrada per 46 estats. Alguns dels seus objectius:

• Manteniment de la pau internacional, rebuig de la força i no ingerència enels afers interns d’un Estat.

• Defensa dels drets humans, de les persones.

• Cooperació entre els diversos pobles.

• Dret dels pobles de disposar d’ells mateixos.

A l’ONU, els estats membres estan representats en l’AssembleaGeneral i cal una majoria de dos terços per adoptar una decisió.També es va crear el Consell de Seguretat, cinc membres permanents(EUA, URSS, Regne Unit, França i Xina) tenien dret a vetar lesdecisions de l’Assemblea.

Crisi democràcies i segona guerra mundial

Education

Transcript of Crisi democràcies i segona guerra mundial