UNITAT 9. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945)(1a Part)

1. E

LS “

FELI

ÇOS”

AN

YS V

INT

1.1. Els EUA, primera potència mundial.

Els països europeus que participaren en la Primera Guerra Mundial van patir una greu crisi econòmica. Els EUA en van sortir molt beneficiats. La venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats va estimular el creixement econòmic i la supremacia comercial americana. Les pèrdues materials i humanes van ser petites en comparació amb la dels altres països. En acabar la guerra, els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica i financera mundial.

La producció agrícola era molt elevada i la producció industrial representava el 44,8% del total mundial. Els Estats Units eren els creditors principals del món com a conseqüència dels préstecs de guerra. Havien aconseguit acumular la meitat de les reserves mundial d’or, i el dòlar es va convertir en una moneda de canvi sòlida. La banca americana es va consolidar com la principal inversora. Nova York es va convertir en la primera plaça financera mundial.

1. E

LS “

FELI

ÇOS”

AN

YS V

INT

El creixement americà es va prolongar durant els deu anys posteriors a la guerra.

L’augment del salaris obrers i la millora del nivell de vida de la població va comportar la SOCIETAT DE CONSUM.

Les noves fonts d’energia (electricitat i petroli), van generar l’aparició de noves indústries (automòbil) i de nous mitjans de comunicació (ràdio, telègraf, cinematògraf...)

El treball en cadena (taylorisme) va contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos.

• Campanyes publicitàries.• Compra a terminis.• Préstecs bancaris.

1. E

LS “

FELI

ÇOS”

AN

YS V

INT

1.2. L’American Way of Live.

L’eufòria econòmica de la dècada del 1920 va generar una gran confiança en el model de vida americà i en els valors que el sustentaven. L’american way of live es fonamentava en:

• Consum individual de béns.• Desenvolupament dels mitjans de comunicació.• Nova concepció de l’oci amb espectacles de masses modern.• Manera més desimbolta de vestir.• Corrents musicals innovadors.

1. E

LS “

FELI

ÇOS”

AN

YS V

INT

1.3. Les dificultats europees.

Els països europeus es van veure enfrontats a la reconstrucció econòmica, amb una producció agrícola i industrial en retrocés, un nombre elevat d’aturats i uns preus en ascens. Els problemes van ser especialment greus per a Alemanya, que no va poder pagar les reparacions de guerra exigides pel Tractat de Versalles. A mitjans de la dècada del 1920, la situació econòmica europea va començar a millorar gràcies a :

Pla Dawes (1924)Els EUA concedien crèdits a Alemanya per estimular el creixement econòmic.

Acords de Locarno (1925)Van permetre a Alemanya renegociar el deute.

2. L

A CR

ISI D

EL 1

929

I LA

GRA

N D

EPRE

SSIÓ

2.1. El Crac borsari del 1929

El 1929 es va enfonsar la borsa de Nova York i va arrossegar en la caiguda tota l’economia americana.

Causes de l’enfonsament de la borsa

Sobreproducció• La producció va créixer més ràpidament que la demanda. Les fàbriques produïen més del que venien. • L’acumulació d’estocs, va fer baixar els preus. Empreses fan fallida.• Es va estendre l’atur obrer. El consum va disminuir.

Especulació borsària• Molts americans van invertir en borsa.• L’augment de la demanda de les accions va fer pujar el preu. • Es van generar grans expectatives de guanys. • Bombolla especulativa.

2. L

A CR

ISI D

EL 1

929

I LA

GRA

N D

EPRE

SSIÓ

El dijous Negre

Quan els accionistes van ser conscients de que el preu de les accions era més alt que el valor es va generar una desconfiança.

El 24 d’octubre del 1929 (Dijous Negre), una gran onada de pànic va afectar la borsa de Nova York: tothom volia vendre les seves accions i ningú no volia comprar.

Es van posar a la venda 13 milions de títols que no van trobar comprador. Enfonsament de la borsa.

2. L

A CR

ISI D

EL 1

929

I LA

GRA

N D

EPRE

SSIÓ

2.2. La Gran Depressió

El crac de la borsa va precipitar una crisi bancària perquè la banca no va poder atendre tots els clients que volien treure els seus diners. Molts bancs van tancar per manca de liquiditat. La crisi es va estendre a tots els sectors de l’economia:

La crisi es va estendre a la resta del món.

RECESSIÓ ECONÒMICA GENERALITZADA.

1929 1939

La depressió dels anys trenta

Crac de la borsade Nova York

Fallida de la banca

Crisi empresarial

Augment de l’atur

Crisi als EE.UU

Inicia una

A partir d’una

Que provoca

Que provoca

La crisi s’esténper tot el món

Estimula l’aparició dels règims totalitaris

Als EE.UU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New Deal Es busquen solucions a la crisi

Teories keynesianes

Retirada d’inversions americanesBaixada de preus mundials

3

Conseqüències internacionals

Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica

La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

2. L

A CR

ISI D

EL 1

929

I LA

GRA

N D

EPRE

SSIÓ

2.3. La lluita contra la crisi.

El New Deal americà: El president, Franklin D. Roosevelt, elegit el 1932, va proposar el New Deal. Programa defensava la intervenció de l’Estat. Principals àmbits d’actuació:

Econòmic: •Ajudar a les empreses privades en dificultats, crear empreses públiques en sectors sense incentius per a la inversió privada i destruir els estocs agrícoles acumulats.• L’Estat va establir un control sobre els bancs. Els va obligar a facilitar préstecs amb interessos baixos.

Social:• El govern va promoure un gran pla d’obres públiques, va incentivar l’augment salarial i va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanas.

Les propostes europees:• L’any 1933 es va convocar a Londres una Conferència Internacional per fomentar a cooperació contra la crisi. No es van aconseguir acords.• Molts països van confiar en la intervenció de l’Estat per ajudar a la recuperació econòmica. Es van adoptar mesures proteccionistes i es van ajudar empreses en crisi; es van controlar els preus; es van augmentar els salaris i es van fer ofertes públiques d’ocupació i es va disminuir la jornada laboral.

La lluita contra la crisi

EL NEW DEAL

1933, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)

Control dels bancs

Estímul de la inversió (crèdits estatals)

El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos

Devaluació de la moneda

Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)

Intervenció estatal

Obres públiques

Intervencions econòmiques

Intervencions socials

Reduicció de l’atur (disminució jornada laboral)

Fixació salàri mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)

(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)

CARA

CTER

ÍSTI

QU

ES D

EL F

EIXI

SME

LA DOCTRINA FEIXISTA

Es caracteritza per

Nacionalisme agressiu que aspirava a l’expansió territorial. Racisme iPersecució de les minories.

Exaltació de l’Estat per damunt de l’individu.

Rebuig de liberalisme i de la democràcia. Anticomunisme. Estat autoritari.

Intervencionisme de l’Estat en l’economia.

Legitimació de la violència i culte al militarisme.

Culte al líder carismàtic. Obediència cega.

3. E

L FE

IXIS

ME

ITAL

IÀ3.1. Itàlia a la postguerra

El final de la Gran Guerra va deixar seqüeles humanes i econòmiques greus:

Els acords de pau van suposar una gran decepció, no van atorgar a Itàlia una sèrie de territoris que reclamava (Fiume i Dalmàcia).

• 700.000 homes;• indústries inutilitzades;• elevat deute exterior = augment de la inflació;• el cost de la vida es va incrementar;• els salaris van disminuir;• el nombre d’aturats no parava de créixer.

Es comença a estendre la idea que la participació italiana a la guerra havia estat un engany. L’irredemptisme hi va guanyar adeptes. També hi havia inestabilitat política: el governs no aconseguien una majoria suficient (cinc executius diferents). La crisi econòmica va generar una forta tensió social. Al nord d’Itàlia es va desenvolupar un moviment vaguista sovint amb objectius revolucionaris. La por a una revolució social va començar a espantar les classes de caràcter més conservador.

IRREDEMPTISMECorrent polític que propugna la

incorporació a l’Estat d’un territori que es considera propi per motius històrics o culturals

que està sota el domini d’un Estat estranger.

3. E

L FE

IXIS

ME

ITAL

IÀ3.2. L’ascens del feixisme.

En aquesta situació de crisi i agitació social va sorgir BENITO MUSSOLINI, que el 1919 va crear els fasci de combat, coneguts per les seves camises negres.

Grups paramilitars que volien frenar l’auge del moviment obrer. S’oposava als sindicats obrers i al seus líders.

L’any 1921 es van transformar en el Partit Nacional Feixista.

• Discurs populista.•Programa: es basava en la construcció d’un Estat fort, que garantís l’ordre social i la propietat privada, i que impulsés una política exterior expansionista.

suportPETITA BURGESIA

finançament GRANS PROPIETARIS AGRÍCOLES I INDUSTRIALS.

tolerància

ESGLÉSIA

3. E

L FE

IXIS

ME

ITAL

IÀ A les eleccions del 1922, només va aconseguir 22 diputats en un Parlament de 500. Aquell mateix any Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern. I per demostrar la seva força va organitzar una marxa sobre Roma acompanyat de 300.000 camises negres. El mes d’octubre, el monarca el va nomenar cap del govern.

3.3. La dictadura feixista. Mussolini va convertir Itàlia en una dictadura en dues fases:

1922-1924:Va desenvolupar un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris(socialistes, comunistes i democratacristians). Manté la ficció d’un règim parlamentari.

Després eleccions 1924:Guanyades per la coalició de Mussolini gràcies a la violència exercida contra els seus oponents, va anunciar la instauració d’un règim autoritari.

3. E

L FE

IXIS

ME

ITAL

IÀ El nou règim feixista atorgava prioritat a l’Estat sobre els individus, que havien d’acceptar el govern de les elits més ben preparades i renunciar a les llibertats i als drets individuals si aquests perjudicaven els interessos col·lectius de l’Estat.

Rebutjava la democràcia i el marxisme i defensava un Estat totalitari.

Els partits polítics van ser il·legalitzats.

Es van prohibir les vagues i els sindicats van ser substituïts per un sistema de corporacions.

Les eleccions van ser suprimides i el Parlament va ser substituït per la Cambra dels fasci i de les Corporacions. L’Estat exercia un fort control de la societat a través del partit, que dirigia la vida social i dominava els mitjans de comunicació. També controlava l’economia i defensava una política econòmica autàrquica que aspirava a l'autosuficiència econòmica. Mussolini va prometre la creació d’un imperi italià que controlaria el Mediterrani.

4. L

A IN

STAU

RACI

Ó D

EL N

AZIS

ME

A AL

EMAN

YA4.1. La república de Weimar.

El 1918, després de la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar. Es va proclamar l’anomenada República de Weimar.

El resultats electorals van donar el govern a una coalició dels trets partits més compromesos amb la democràcia:

Aquesta república va començar amb una situació difícil: va haver d’assumir la derrota militar i acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors.

Els anys de postguerra van ser de crisi econòmica, de misèria i d’atur. Els deutes de guerra i les reparacions van portar a una gran inflació. La crisi va arribar al seu punt més àlgid quan al 1923 no van poder pagar les reparacions. Els francesos van ocupar el Rhur com a garantia de cobrament.

- Es va reunir una Assemblea Constituent.-Va elaborar una constitució democràtica per al nou règim polític.

-Socialdemòcrates (Partit Socialdemòcrata).- Catòlics (Partit de Centre).- Liberals (Partit Democràtic).

4. L

A IN

STAU

RACI

Ó D

EL N

AZIS

ME

A AL

EMAN

YA La República de Weimar es va enfrontar a l’oposició dels grups més radicals.

Els moviments revolucionaris d’esquerra aspiraven a desencadenar una revolució obrera. L’any 1919 van protagonitzar un aixecament armat.

Els grups de l’extrema dreta consideraven il·legítim i traïdor el règim republicà perquè acceptava les condicions de Versalles, volien aconseguir el poder per la força (Pustch de Munic de les milícies nazis del 1923).

PUSTCH DE MUNIC:Intent fallit de cop d’Estat portat

a terme entre el 8 i el 9 de novembre del 1923 a Munic per membres del Partit Nazi. Adolf

Hitler va ser detingut i empresonats per haver-hi

participar.

4. L

A IN

STAU

RACI

Ó D

EL N

AZIS

ME

A AL

EMAN

YA4.2. Hitler i el partit nazi.

Adolf Hitler, soldat d’orígen austríac. No va acceptar la derrota d’Alemanya a la 1a Guerra Mundial. Al 1920 s’uní al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP). Va ser el seu líder indiscutible. El 1925, a la presó, va escriure el llibre La meva lluita (Mein Kampf). Hitler va utilitzar una gran demagògia prometent feina per a tothom, la reducció dels beneficis industrials, la millora dels salaris i una societat més solidària. Va atacar els qui considerava responsables de la crisi alemanya: jueus, comunistes i demòcrates. El Partit Nazi va escollir com a emblema la bandera roja amb la creu gammada i es va dotar d’organitzacions paramilitars, les Seccions d’Assalt (SA) i les Seccions de Protecció (SS) que es van enfrontar a les organitzacions d’esquerres i es van presentar com una garantia de l’ordre social davant l’agitació revolucionària.

Expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària, el seu odi al bolxevisme, defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de crear un gran imperi (Reich) que unís tots els pobles de parla alemanya.

4. L

A IN

STAU

RACI

Ó D

EL N

AZIS

ME

A AL

EMAN

YA4.3. El nazisme al poder.

A partir del 1924, i després del Pla Dawes i dels Acords de Locarno, Alemanya va viure un període de relativa millora de les condicions econòmiques i una certa estabilitat social. Les conseqüències del crack del 29 van ser molt greus per a Alemanya: es retira el capital americà, alguns bancs fan fallida i es tanquen fàbriques i augmenta l’atur.

A les eleccions del 1932, el Partit Nazi aconseguí 196 diputats, els comunistes 100. Per frenar l’ascens del comunisme, els conservador van pressionar al president Hindenburg per a que nomenés Hitler com a canceller d’Alemanya. Hitler convocà noves eleccions al març del 1933. Objectiu: aconseguir majoria parlamentària. Durant la campanya electoral es produí un incendi al Reichstag i els nazis van acusar falsament els comunistes. Es declarà l’estat d’emergència, perseguí els adversaris i retallà les llibertats civils. El Partit Nazi va obtenir el 44% dels vots. El 1934 Hitler es proclamà FÜHRER I CANCELLER DEL III REICH.

Malestar Part de la població opta per les propostes dels partits extremistes.

1. Burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats : atrets per les promeses nazis. El Partit Nazi va tenir el suport dels grans industrials i financers i va disposar de forts ajuts econòmics.

2. Els intel·lectuals i la major part dels obrers es van inclinar pel partit comunista.

5. E

l III

REIC

H A

LEM

ANY

5.1. El totalitarisme nazi.

El 1934, els nazis transformen Alemanya en una dictadura. El Partit Nazi va monopolitzar el poder. Es prohibiren tots els partits i sindicats, es clausurà el Parlament i es suprimiren les eleccions i les llibertats individuals. Tots els treballadors van ser cridats a afiliar-se al Front Alemany del Treball. Alemanya es convertí en un Estat policial que va imposar un règim de terror. Les SS i la Gestapo van ser els encarregats de perseguir l’oposició. A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per a tancar-hi els opositors i els enemics del Reich. L’administració pública va ser depurada amb una llei que autoritzava l’acomiadament per raons polítiques i racials.

5. E

l III

REIC

H A

LEM

ANY

5.2. L'homogeneïtzació social

L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i la ideologia nacionalsocialista. El sistema educatiu, la cultura i l’art havien de seguir les consignes nazis. El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus.

El nazisme donava a la dona un paper social molt marginal. Les 3 K: Kinder, Kirche, Küche (fills, església, cuina). Es van crear les Joventuts Hitlerianes, que s’encarregaven d’orientar l’oci i l’educació dels joves.

1933, es promulga el boicot als negocis jueus.

1935, es dicten les Lleis de Nuremberg: impedeixen els matrimonis mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.

5. E

l III

REIC

H A

LEM

ANY

5.3. Autarquia i Rearmament

L’Estat planteja un projecte expansionista que unís tots els alemanys en un únic Estat i que dominés nous territoris per assegurar el manteniment de la població alemanya. Es va dissenyar una política econòmica que preparés els seu projectes expansionistes i militaristes.

El III Reich es va proposar un rellançament econòmic per preparar Alemanya per a la guerra.

Les ambicions expansionistes necessitaven d’un exèrcit poderós. S’inicia una política militarista: reforça l’exèrcit amb el servei militar i la creació d’un de nou, la Wehrmacht, i una aviació moderna, la Luftwaffe.

L’exèrcit fort i una economia orientada a la guerra, Hitler es va sentir preparat per a la construcció d’un GRAN IMPERI. El camí cap a la segona guerra mundial estava preparat.

ESPAI VITAL: Expressió utilitzada pel nazisme per defensar la necessitat d’Alemanya de disposar d’un territori d’acord amb la seva població. Es pretenia restaurar les fronteres d’Alemanya anteriors a la Primera Guerra Mundial i expandir-se cap a l’est, a expenses de les considerades “races inferiors”.

• L’Estat va exercir un fort dirigisme econòmic. Objectiu: aconseguir l’autarquia econòmica.• Es donà prioritat a la indústria pesant, sobretot la d’armament.• Per frenar la inflació i l’atur, s’exercí un fort control sobre els preus i els salaris.• Programa d’obres públiques.