9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014

download 9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014

of 65

  • date post

    03-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    1.153
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of 9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014

  • 1. TEMA 9 DEMOCRCIES I TOTALITARISMES (1918-1939)

2. Context histric Etapa dEntreguerres 1919-1939 Felios anys Vint : etapa de creixement econmic. Prosperity als Estats Units Crac de 1929 Gran Depressi 1929-1939: crisi econmica mundial.. New Deal als Estats Units. Sistemes poltics totalitaris: Ascens dels feixismes (Itlia i Alemanya) i Comunisme (URSS). Alemanya: Repblica de Weimar (1919-1933). Dictadura nazi de Hitler (1933-1945) Itlia: Monarquia de Victor Manuel III (1900-1946). Govern feixista de Mussolini a partir de 1922. 3. ETAPA D'ENTREGUERRES 1919-1939 FELIOS ANYS 20 1919-1929 ASCENS DELS FEIXISMES 1929-1939 CRISI 1919-1924 PROSPERITY 1925-1929 GRAN DEPRESSI 1929-1939 Alemanya REPBLICA DE WEIMAR 1918-1933 DICTADURA NAZI 1933-1945 Hitler Itlia Monarquia de Victor Manuel III (1900-1946). DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini) 4. 1. La crisi de les democrcies liberals Desprs de la Primera Guerra Mundial neixen nous pasos amb sistemes poltics liberals parlamentaris i desapareixen els imperis autoritaris. Crisi econmica: inflaci, fallida dempreses i atur. Crack de 1929 Crisi social: vagues i mobilitzacions obreres i oposici a les democrcies. 5. 1. La crisi de les democrcies liberals Els estats amb democrcies ms consolidades formen governs de coalici i integren el socialisme al govern per frenar la via revolucionria. Els pasos amb poca tradici democrtica adopten governs autoritaris per combatre les idees socialistes i comunistes. Mapa pg. 178 6. Qu s el feixisme? Model poltic que va sorgir a Itlia i Alemanya a letapa dEntreguerres. Amb el temps ha ampliat el seu significat i fa referncia al tipus de sistema poltic autoritari i violent contrari a la democrcia i al socialisme. 7. Caracterstiques del feixisme Nacionalisme exacerbat: La ptria com a mxim valor i l'individu supeditat a ella. Dictadura de tipus totalitari Lder carismtic Partit nic Contraris al comunisme i a la democrcia Xenofbia: rebuig a l'estranger. Militaritzaci: Exaltaci de l'exrcit i dels valors de la guerra. Mobilitzacions de masses Organitzacions juvenils Simbologia prpia ( uniformes, banderes, emblemes, salutacions) s de la violncia Poltica econmica autrquica (autosuficient) Contrari al capitalisme (antiburgs) Defensen l'adopci de mesures socialitzants: nacionalitzaci de la banca, repartiment de beneficis entre els obrers, sistema de seguretat social... 8. 2.1 La crisi de la postguerra Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder adquisitiu dabans de la guerra. Ocupaci de terres dels grans propietaris. Forta repressi del govern contra aquests moviments. Inestabilitat poltica: molts canvis de govern i forta oposici. Partit comunista: fundat el 1921 per Gramsci Nacionalisme exaltat: fracs de les terres irredemptes. 9. 2.1 La formaci del partit feixista 1919 Fundaci dels Fasci Italiani di Combattimento. Moviment amb un programa populista i nacionalista,fundat per Mussolini. 1921 Es transforma en un partit Partito Nazionale Fascista. Simbologia: camises negres i salutaci romana. Programa: populista en temes socials, defensor de la propietat privada, nacionalista, expansionista i militarista. Anticomunista i antisocialista. Esquadres feixistes: actes violents amb la complicitat de la policia. 600 assassinats en un any Fort creixement de militants: 700.000 (1922) 10. 2.3 La Marxa sobre Roma i larribada al poder Capacitat dorganitzaci dels feixistes. Marxa sobre Roma (octubre 1922) Reclamen restablir lordre i lautoritat al pas Marxen cap a la capital per reclamar el poder si el govern no s capa dimposar la seva autoritat. Dimissi del govern (28 doctubre) El rei Victor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (30 doctubre) 1922-24 Procs de restricci de les llibertats, per el sistema parlamentari es mant. 1924 Assassinat de Mateotti, diputat socialista. Implicaci directa dels feixistes. Mussolini assumeix tots els poders de lestat per aturar loposici. 11. La marxa sobre Roma 1922 12. 2.4 La dictadura feixista Mussolini es nomena Duce i estableix un estat totalitari. Identificaci entre lEstat i el Partit Feixista. Mussolini assumeix tots els poders 1929 Pactes del Later amb lEsglsia Catlica: reinici de les relacions entre el Vatic i Itlia, trencades el 1870. El Papa reconeix lEstat Itali a canvi duna renda anual. Re militaritzaci Poltica expansionista: campanya per recuperar els territoris irredempts. Ocupaci d'Abissnia (actual Etipia), Eritrea, Lbia i Somlia 13. Els Pactes del Later 1929 Els Pactes del Later van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu(representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri). Sn anomenats aix perqu foren signats al Palau del Later, antic palau dels papes. Aquesta signatura tanc el conflicte poltic de la Qesti Romana iniciat a mitjans del segle XIX. 14. 2.5 Un fort dirigisme econmic: autarquia Intervenci de lestat en leconomia Autarquia Creaci de lIRI per anar controlant sectors de leconomia. Proteccionisme Producci industrial de baixa qualitat i costos elevats. Industria darmaments Estancament de la industria lleugera i de consum. Inversi en obres pbliques Impulsa obres pbliques per disminuir latur Programa agrari per fomentar la producci Impuls a la natalitat Minoria beneficiada pels negocis Baixa el nivell de vida dels italians respecte de la mitjana europea. Disminuci dels salaris i augment de latur. 15. AUTARQUIAAUTARQUIAAUTARQUIAAUTARQUIA L'autarquiaL'autarquiaL'autarquiaL'autarquia s un sistema econmic basats un sistema econmic basats un sistema econmic basats un sistema econmic basat en l'autoen l'autoen l'autoen l'auto----abastiment i el rebuig de l'ajudaabastiment i el rebuig de l'ajudaabastiment i el rebuig de l'ajudaabastiment i el rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un pas autrquic sexterna. Per tant, un pas autrquic sexterna. Per tant, un pas autrquic sexterna. Per tant, un pas autrquic s aquell que tanca el seu mercataquell que tanca el seu mercataquell que tanca el seu mercataquell que tanca el seu mercat internacional per a cobrir tota la demandainternacional per a cobrir tota la demandainternacional per a cobrir tota la demandainternacional per a cobrir tota la demanda del pas amb productes nacionals, aixdel pas amb productes nacionals, aixdel pas amb productes nacionals, aixdel pas amb productes nacionals, aix doncs, per aplicardoncs, per aplicardoncs, per aplicardoncs, per aplicar----ho a un pas s condiciho a un pas s condiciho a un pas s condiciho a un pas s condici necessria que aquest tinguinecessria que aquest tinguinecessria que aquest tinguinecessria que aquest tingui suficientssuficientssuficientssuficients recursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturals com per nocom per nocom per nocom per no dependre de les importacions.dependre de les importacions.dependre de les importacions.dependre de les importacions. L'autarquia, amb diferents finalitats, fou defensada com a sistema econmic pels partits feixistes. 16. 2.6 Un control social estricte El feixisme vol controlar i dirigir la societat Promou lafiliaci al partit o el sindicat feixista. Control sobre leducaci Catolicisme: religi oficial Control sobre els mitjans de comunicaci 17. El feix rom El feix era, a l'antiga Roma, un conjunt de barres en forma de paquet cilndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt. Les barres simbolitzaven la fora, i la destral la justcia. 18. Qestionari apartat 2 Quins eren els principals problemes dItlia abans de larribada de Mussolini al poder? Com va aconseguir arribar al poder? Quins motius van provocar la Marxa sobre Roma? Qu sn les esquadres feixistes? Quin sistema poltic existia a Itlia abans de larribada de Mussolini al poder? Explica la situaci de lesglsia catlica i els pactes amb Mussolini. Quina era la simbologia feixista? Quines mesures va aplicar per millorar leconomia? Quins van ser els resultats? Perqu es diu Partit feixista? Quins territoris colonials va incorporar a Itlia? 19. 3. La Repblica de Weimar (1918-1933) 20. 3.1 La feblesa de la Repblica de Weimar 1918-1933 Repblica democrtica creada desprs de la Primera Guerra Mundial (1918) Sistema poltic inestable 1919 Aixecament de la Lliga Espartaquista (comunistes), reprimit amb duresa. 1920 Cop destat. Intent docupaci de Berln. 1923 Putsch de la cerveseria. Cop nacionalista i antidemocrtic contra el govern, impulsat per Hitler. Fracassa per lesclat duna vaga general. Crisi econmica. Reparacions de guerra, inflaci, depreciaci del marc alemany, atur. 1923 Ocupaci de la zona minera del Rhur per part de Frana com a garantia de cobrament del deute. 1924-1929 Estabilitat relativa, petita millora econmica. 1929 Crack del 1929 Augmenta la inestabilitat del govern i perilla el sistema democrtic parlamentari. 21. 3.2 La formaci del partit nazi 1921 Hitler lidera el NSDAP, partit extremista, racista, agressiu, anticapitalista, antisemita (contra els jueus). 1921 Hitler funda les SA (seccions dassalt), esquadrons paramilitars violents que utilitzen lamenaa i la coacci. Simbolismes: camisa marr, salutaci romana, creu gammada... 1923 Hitler escriu el Mein Kampf a la pres. En aquest llibre explica la seva ideologia( menyspreu per la democrcia, odi als bolxevics, i necessitat dun lder fort, superioritat de la raa ria, antisemitisme, necessitat dun Gran Reich amb tots els territoris germnics i programa dexpansi territorial). Hitler refora el seu lideratge al partit en sortir de la pres i s conegut com a Fhrer 1925 Creaci de la SS (grup de protecci), milcia prpia de Hitler. 1924-1929 Prdua de terreny poltic dels nazis per lestabilitat poltica daquests anys. 22. 4. LAlemanya Nazi (1933-1939) 23. 4.1 Larribada al poder del nazisme Crack de 1929: malestar i crisi econmica. 1932: Polaritzaci poltic