SET

EM

BR

E 2

015.

Núm

ero

31

- P

reu

: 3€

ww

w.f

cbk

ids.

cat

Vull ser ballarí

Guillem Cabrera té 11 anys i ha estat admès a la Royal Ballet School de Londres

I el teu somni, quin és?

Concurs d'estiuVés a la pàgina 8 i sabràs si has estat un dels guanyadors!

Tu pots, Quim!Una història que ens ajuda a entendre què és el càncer

4

GRUP HERMESPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara.Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepre-sident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont (defensor del lector).

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.

BARÇAKIDSDirectora: Susanna Oliveira.Disseny: Jordi Molins i Florent Morante.Fotografi a: Víctor Salgador / FC Barcelona. Correcció: Mei Brescó.Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

Fotos amb premi!Un any més hem rebut mooooltes fotos de les vostres vacances amb el Barçakids. Gràcies a tots! Comproveu si la vostra foto ha estat seleccionada. Ja tenim a punt les samarretes signades pel jugadors del Barça!

8 Vull ser ballarí!Guillem Cabrera té 11 anys i el seu somni és ser ballarí. Ha aconseguit entrar a la Royal Ballet School de Londres, que és com la Masia del Barça però de la dansa. Abans d’anar a Londres va ballar per a Barçakids al Camp Nou.

El c

lic

Que Messi és un crac no en dubta ningú. El podem veure córrer superant els rivals, driblar i fer gols. Però aquesta foto, gairebé impossible, ens permet veure un instant únic,

de com va driblar un dels seus rivals en el partit contra el Màlaga. I és que Messi fa coses gairebe impossibles! Doncs, això, que és un crac.

Sumari de Barçakids

Messi, el crac!

2

10

La receptaCanelons de verdures amb pesto d’ametlles. Tasta’ls!

El còmicL’Sportman se’n va a caçar bolets.

I també:El conte, els jocs, les nostres propostes, l’abecedari del Barça....

Arriben els monstres!!!Aquesta temporada a Barçakids hem convidat una pila de monstres. Sereu prou valents?

Com han calculat l’edat de la Terra, els científi cs?

Quants anys fa que l’home és a la Terra?

Prenent mesures de l’estructura dels àtoms (les unitats més petites i invisibles que formen tots els ma-terials) de determinades roques i fent càlculs a partir de la desintegra-ció d’aquestes roques. La veritat és que resulta un procés llarg i compli-cat de fer... i d’explicar.

Si ens centrem en l’Homo sapiens sapiens, el nostre avantpassat més directe, alguns cien-tífi cs diuen que va aparèixer fa uns 195.000 anys. Quan les xifres són tan grans costa d’imaginar-les, així que us proposem un exem-ple comparatiu. Suposem que la vida de la Terra, des que es va formar fi ns avui, és de 24 hores. Penseu com passen hora a hora, minut a minut i segon a segon. S’ha fet llarg, oi? Doncs d’aquestes 24 hores, l’estona en què propor-cionalment l’home ha estat damunt la Terra són només els 3 últims segons!

El Petit LeonardoT’ajudem a construir una baldufa sorprenent!

Saps què és el càncer?No et perdis la història d’en Quim, et servirà per saber-ne més coses.

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara

Quants anys té la Terra? ?El racó dels saberuts

El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

Uns 4.600 milions d’anys. Si els voleu comptar amb els dits us fareu grans mentre ho proveu, és clar que potser aconseguireu l’agilitat d’un pianista...

PòsterEmporta’t tot l’equip del Barça a casa.

18

22

26

31

+

16

3

El reportatge

Un granEs diu Guillem Cabrera, és de

Manresa, té 11 anys i sempre ha volgut ser ballarí. Des dels tres

anys va a classes de ballet però al principi li feia vergonya perquè alguns nens se’n reien d’ell. (I això no està bé, renoi!)La seva professora de dansa va veure que el Guillem es movia molt i molt bé. Llavors li va proposar fer unes proves per a la Royal Ballet School de Londres, una de les acadèmies de ball més importants del món. Com la Masia del Barça però de la dansa. Una escola on els nens i nenes amb més talent poden preparar-se per ser ballarins.

Va haver de passar unes quantes proves a Londres (ballant, parlant en

anglès…) i al fi nal li van donar la gran notícia. Com en els programes de la tele però per correu electrònic: "T'hem escollit!"

Ara el Guillem és a Londres i té moltes ganes d’aprendre. Les primeres setmanes estan sent una mica dures perquè troba a faltar la família i tot és nou. El seu pare, però,

Teniu algun somni?

Per exemple: Fer la volta al món amb patinet?

Cantar a l’escenari del Liceu? Ser astronauta? O ser el millor mecànic de

Catalunya? Sigui quin sigui el vostre somni, val la pena

lluitar per ell. Us expliquem què fa el Guillem per

aconseguir el seu

El somni d’en Guillem

Text: Marc Parramon. Fotos: Víctor Salgado / FCB.

4

Test ràpid al Guillem!

Un llibre: ‘El club de los

incomprendidos’ de Blue Jeans

Un plat: La pasta

Un jugador del Barça: Messi

Un esport: La natació

El teu somni: Ser ballarí professional

o muntar una escola de ballet

Un dia a la Royal Ballet SchoolLa Royal Ballet School és a Londres, la capital del Regne Unit. Els seus alumnes es lleven cada dia a les 7 del matí. Després d’esmorzar fan classes de mates, llengua, etcètera, i a la tarda fan dues hores de dansa. Sopen a les 6 i abans de les 9 ja van a dormir.

an saltabans de marxar li va explicar la història de l’Andrés Iniesta. Ell, amb 11 anys, també va haver de deixar el seu poble d’Albacete per anar a viure a la Masia, a Barcelona. I va valer la pena: ara és un dels millors futbolistes del món!

Abans de marxar a Londres, la revista Barçakids va convidar el Guillem a conèixer el Camp Nou. I ho va fer vestit com un ballarí del Barça (ell és culer i soci del Club). I és tot un professional. Va fer estiraments i salts sobre la gespa com el que veieu a la portada de la revista. En llenguatge de ballet es diu grand jeté, que traduït del francès seria “el gran llançament”.

Aquesta història ens sona...Heu vist la pel·lícula Billy Elliot? Us la recomanem. Explica la història d’un nen com el Guillem que somia ser ballarí. I

l’acció també té lloc a la Royal Ballet School de Londres.

Un defensa al ballet?

Sabíeu que en el ballet hi ha un pas que

es diu igual que un jugador del Barça?

Sí, en aquest món també hi ha un piqué.

No, no és moure els malucs com la

Shakira al videoclip del Waka-waka. Un

piqué en dansa clàssica és fer una passa

amb la cama ben estirada!

5

El reportatge

L’Obra Social ”la Caixa” col·labora juntament amb altres entitats perquè cada any més nens puguin anar de colònies i als casals durant l’estiu.

Aquest estiu més de 64.000 nens d’arreu de l’Estat espanyol han pogut participar en els campaments d’estiu de l’Obra Social ”la Caixa”. Ha estat un estiu emocionant: els nervis d’abans de marxar i un gran somriure el dia de tornada barrejat amb una mica de cansament, perquè ja se sap a les colònies es fan mooooltes activitats: piscina, excursions, gimcanes, jocs de nit, tallers...

Un dia al zooFins i tot les cabres poden ser simpàtiques; si no us ho creieu, mireu aquesta...

Un estiu ple d'emocionsCasals, colònies, el parc aquàtic, el parc d’atraccions... Què heu fet aquest estiu? Segur que heu participat en un munt d’activitats i heu viscut un estiu ple d’aventures!

Hi ha nens que ho tenen complicat per poder anar al casal o de colònies durant l’estiu. Són despeses que no totes les famílies poden pagar.

6

Per a nens valentsLes atraccions per als intrèpids pugen molt amunt i et deixen cap per avall!!

La Foto de record Tots dient “Lluíiiiis” per sortir somrient a les fotos.

Pirates simpàtics De lluny sembla un pirata, però

de més a prop t’adones que és un pallasso molt divertit!!

7

El concurs de l'estiu

Fotos amb pre m

Nil O

liver

as C

arba

llo

Serin

yà

Mar

tí i G

uill

em P

adró

sLe

ctur

a a

Cada

qués

Joan

a Gr

acia

Miró

Vila

nova

i la

Gel

trú

Davi

d Pu

che

Fern

ánde

zLl

egin

t al c

osta

t del

far

Joan Cámara SerranoDia de piscina a Ibros, a Jaén

Eloi Paz BernatA la biblioteca

Aniol Sunyer DilméPreparat per a un dia de platja

Pau Sanz PuigA Orlando, als Estats Units

Roger Prat BadocaA cals avis, a Roses

Raquel Regidor PonsA la platja

8

e mi !M

artí

Clap

és C

osta

Al M

useu

Gug

genh

eim

de

Bilb

ao

Laia

i M

ario

na P

agès

Lect

ura

noct

urna

Núria Cendra OrselliAmb bona companyia

20El premi Samarretes signades

pels jugadors del Barça

Ivet Riera TurónAl riu Ser, a la GarrotxaPol i Èlia Clos Sauleda

A Disneyland París

Max Alegret SerranoAl Museu de la Ciència de Londres

Iu Mas AmorósA Prades

Albert i Irena Miquel MirA l'ànec Donald també li agrada el Barçakids!

Aran Jiménez RúbiesA Castelsardo, a Sardenya

Judith Gironès GonzálezFent equilibris...

9

No els tingueu por...

Text: Lluís Llort Il·lustracions: Sergi Càmara

Què és un monstre?

La paraula monstre se sol associar a un animal enorme i lleig, com el monstre del llac Ness, que segons

la llegenda és una mena de dinosaure aquàtic. També es pot dir en positiu, com ara “el Messi és un mostre de la pilota”. Ara bé, els millors monstres són els personatges de fi cció que apareixen en llibres, pel·lícules, dibuixos animats i parcs d’atraccions. Perquè passar por fa por, si la por fa veritable por. Com ara si anem sols de nit per un bosc tenebrós

i sentim l’udol d’un llop... Però quan la por és de broma, si no és

real, passar una mica de por és divertit, oi? Fa com pessigolles a l’esquena!I qui fa por, però no gaire? Un dels més clàssics és el

comte Dràcula, que teniu a la pàgina del costat. I quins altres

10 monstres uns presentarem al llarg d’aquesta temporada

del Barçakids? Això ho anireu veient cada mes...

si sou prou valents!

El Barçakids d’aquesta temporada comença fent por. Us presentarem onze monstres, i no són la plantilla del primer equip de futbol del Barça...

10

1On se'l va veure per primer copAquest personatge està inspirat en un de real, el príncep Vlad Tepes, que va viu-

re fa uns 560 anys a Transsilvània, una zona de Romania. Era molt cruel i sanguinari i va inspirar històries de vampirs que s’han fet servir moltís-sim en la literatura, el cinema, els còmics... La més famosa és Dràcula (1897), de Bram Stoker.

2. Per què o com fa porSobretot fa por perquè xucla la sang, i no mola. Però també perquè apareix de cop i volta, i això sempre és un espant, i perquè es transforma en un rat-

penat, que macos macos, no ho són.

Els ullals Xuclen, enverinen

la sang, i ens transformen en

aprenents de vampir.

3. Com se'l pot combatrePer eliminar un vampir se li ha de clavar una estaca de fusta al cor, però l’has d’enxampar dormint i, com que dormen de dia, és complicat perquè hem d’anar a l’escola. També es pot fer servir un crucifi x d’escut. I el millor són els alls. Diuen que n’hi ha prou duent-ne alguns a la bu-txaca, però està compro-

vat que el millor és menjar allioli a

cullerades i fer-li rots a la cara.

Quanta por et fa?

Em fa riure

Em neguiteja

Em fa por

Sisplau, que marxi!

M'he ben cagat a sobre

4. Elements característics● Ullals sortints que fan

parlar papissot.

● Pell molt blanca.

● Repentinat com un banquer.

● Vestit elegant, fi ns i tot amb capa.

● Camina molt dret, com un pal d’escombra.

● Dorm dins d’un taüt.

● No es refl ecteix en cap mirall.

● No li pot tocar el sol.

11

12

Text

i il·

lust

raci

ons:

Txe

ll D

arn

é

13

Jugu

em!

14

15

En Quim té càncer i, com moltes persones que pateixen aquesta malaltia, es pregun-ta: “Per què em passa això a mi?” I, en un tancar i obrir d’ulls, tot canvia. Durant un temps, en Quim ha de deixar l’escola, els partits de futbol, les festes d’aniversari… per estar-se a l’hospital on haurà de fer tractament, potser quimio-teràpia, potser l’operaran… És com si anessis per l’autopista, on els cotxes van ràpids un darrere l’altre i, de sobte, has de sortir i agafar una carretera de terra, un camí amb pujades i baixades, ple de basses i pedretes. Una carrete-ra difícil de transitar, esgotadora i solitària. Però continues fent camí, perquè saps que és l’única manera de seguir endavant.

Al llarg de la nostra vida poden passar-nos moltes coses. Algunes ens agradaran i altres no tant, coses que nosaltres no hem escollit. Però el que sí que podem escollir és l’actitud que volem prendre davant les coses que ens passen.

T’has preguntat alguna vegada per què jo? Per què jo he de parar la taula? Per què jo he de recollir les joguines

del meu germà petit? Per què sempre em donen les culpes a mi? Aquesta és la pregunta que també es fa en Quim, el protagonista de

la nostra història.

El reportatge

Tu pots, Quim !

"Sabies que el riure i el sentit de l'humor ens fan més forts? El bon humor augmenta les nostres defenses i, per tant, ens fa més forts i ens ajuda a trobar idees i maneres creatives per superar les situacions difícils"

Text: Sylvia Miàs

18

El càncer apareix quan algunes cèl·lules decideixen anar a la seva

Les cèl·lules cancerígenes creixen molt ràpidament i no fan cas de les ordres del nostre cos

S'agrupen fins a convertir-se en un tumor

Cada any surten nous medicaments i hi ha més persones que superen aquesta malaltia

Hi ha molts tipus de càncer i tots tenen a veure amb les cèl·lules. Les cèl·lules són molt petites i en tenim milers de milions, des dels cabells fi ns al dit petit del peu.

Les cèl·lules normals crei-xen, es divideixen i, amb el temps, es moren. El càn-cer apareix quan algunes cèl·lules decideixen anar a la seva, creixen molt ràpi-dament, de manera desor-denada, i no fan cas de les ordres que els vénen de les cèl·lules sanes del nostre cos. Aquestes cèl·lules cancerígenes s’agrupen fi ns a convertir-se en un tumor que destrueix les cèl·lules normals del seu voltant. Alguna de les cèl·lules can-cerígenes pot anar a altres parts del nostre cos i créixer allà: és quan els metges parlen de metàstasi.

Avui dia tenim molts trac-taments per combatre el càncer: la quimioteràpia, la radioteràpia, els tractaments biològics..., i cada any els investigadors descobreixen medicaments nous que fan possible que hi hagi més persones que es cu-rin. Sabies que alguns dels científi cs més importants del món que hi treballen són catalans? El doctor Joan Massagué, el doctor Josep Baselga, el doctor Jaume Mora...

Ningú té la culpa de tenir càncer!

Què és el càncer?

"Carrega't d'energia: menja molta fruita i verdura!"

"Les persones que fan meditació regulen millor les seves emocions. És una eina molt poderosa!!!"

"Protegeix-te dels raigs invisibles del sol: posa't crema solar!"

"Fes esport! Fes salut!"

que no són cancerígens"

19

La història d'en Quim

20

Il·lustrador: Pau Sureda. Guionista: Brigitte Kisters. Adj. Guió: Cristina Fernández. Ass. Tècnic: Dr. Pep CornellaDirecció: Carme Gironès i Sylvia Miàs. Col·laboradors: EMPSA de l’Ajuntament de Girona i Club d’Amics de la Unesco de Girona.

Un projecte per a les escoles de: www.oncolligagirona.cat Tel. 972 224 963

21

12. Jocs i joguines

Text: Marc Boada

El Petit Leonardo

Des de fa molts anys els investigadors treballen amb una idea molt interessant: el que fem avui també ho van fer els nostres avantpassats. Aquesta visió científi ca s’anomena actualisme i es pot aplicar en camps molt diversos. Per exemple, els terratrèmols o volcans d’avui han de ser molt similars als que fa milions d’anys van aixecar les grans serralades de muntanyes. Precisament Leonardo va ser un dels primers de copsar això. L’actualisme es pot aplicar també als éssers humans i al seu comportament. És per això que avui quan veiem nens i nenes jugant podem imaginar que de segur que ho han fet sempre. Amb què jugaven els petits prehistòrics? No ho sabem. Però sí que sabem que en l’època dels romans o en el Renaixement els més joves de la casa jugaven amb nines, amb cuines de fi reta i petites espases. Actualment el ventall de joguets és molt més gran i sens dubte els que més ens agraden són els que es mouen o fan coses sorprenents. Leonardo també va quedar

fascinat pel moviment d’alguns ginys, i la prova és que entre els seus manuscrits s’han trobat els dibuixos

d’una baldufa i un io-io que va estudiar detingudament.

Les joguines del geni

EL CONCEPTEQuè és una baldufa?

Per a un científi c la baldufa és una cosa molt interessant. Presenta una propietat extraordinària: quan està en moviment s’aguanta dreta! I si s’atura cau. Això es produeix perquè tots els objectes tenen inèrcia. De fet hi ha dos tipus d’inèrcia: una és la del moviment, és a dir una cosa que es mou té tendència a seguir fent-ho si no hi ha res que l’aturi, com ara l’aire i la gravetat; i la segona és la inèrcia en l’orientació en l’espai: un objecte en una posició seguirà allà a menys que alguna cosa el mogui. Una baldufa és precisament la suma d’aquestes dues inèrcies i són tan importants que superen la gravetat!

LA CURIOSITATLes baldufes més antigues

La civilització romana va ser tan important que tota la vora del Mediterrani és plena de jaciments interessantíssims. Els arqueòlegs hi han trobat tantes restes que avui podem reconstruir la seva vida diària. És per això que en molts jaciments s’han trobat joguines espectaculars. Per exemple, al Museu de Tarragona s’exposen una nina feta de marfi l i altres jocs que els nens i nenes de les famílies riques feien servir en el temps de lleure. Aquells petits de fa dos mil anys ja tenien baldufes, i no eren de fusta com les d’avui, sinó que eren metàl·liques i fetes amb una precisió extraordinària.

Una baldufa japonesa com la que el Petit Leonardo ens proposa de construir.

22

EN EL PROPER CAPÍTOL... Núvols i tempestes.Mireu els dibuixos i les pintures de Leonardo, hi descobrireu que els fenòmens meteorològics l’apassionaven. En el proper capítol descobrirem els fenòmens de l’atmosfera més bonics i farem un núvol en una ampolla!

Construïm una baldufa sorprenentACTIVITAT

2

3

Començarem buscant una esfera de fusta, suro o plàstic una mica tou. Ha de fer un parell de centímetres de diàmetre.

Hem de buscar una petita vareta de fusta o plàstic, de mig centímetre de diàmetre. Això serà el pal. Ara haurem de fixar el pal al centre exacte del pla que hem fet sobre la bola.

L’ideal és fer un forat i introduir-lo a pressió. Demanem ajut a un adult, si cal. Si no tenim un trepant a mà, podem enganxar-lo amb un bon adhesiu.

Freguem tot el conjunt amb un paper de vidre ben fi. Les superfícies han que quedar llises i suaus.Un cop ben sec l’adhesiu, ja la podem provar!

Després, amb molta paciència i cura, la fregarem sobre un paper de vidre posat ben pla damunt una taula. Hem de rebaixar una tercera part de l’esfera fins a deixar una superfície plana.

Avui construirem una baldufa que sens dubte hauria fascinat el mestre Leonardo.

Existeixen milers de baldufes diferents, però d’entre totes un model és especialment curiós. S’anomena baldufa japonesa i per a sorpresa de tothom al cap d’uns segons de girar inverteix la seva posició i acaba donant voltes sobre el pal!

Paper de vidre

1/3 part

1

2 cm

Ø1,

5 cm

Ø

0,5 cm Ø

Rebaixar una tercera part de l’esfera

4

5

23

El conte Text: Joan de Déu Prats. Il·lustració: Carles Arbat

Hi va haver una època en què totes les aus tropicals eren grises. Totes menys una: el corb, que tenia les plomes negres com el carbó. Per aquell motiu, li deien que era un ocell de

mal averany. En aquells temps d’ocells grisos, la vida al tròpic era ensopida. Allò no li agradava a l’Esperit de la Selva, que tenia cura de totes les criatures, de manera que un dia va fer brotar una planta llampant i molt acolorida. La planta, ben a poc a poc, es va anar convertint en un arbre gran i ufanós. Tan espectacular era aquell arbre que totes les aus tropicals s’hi sentien ben a gust arrecerades sota la seva ombra.Era aquell un arbre molt formós, però, quines coses!, mai no havia donat cap fruit.Van transcórrer pluges, vents, boires. I va sortir la lluna i el sol

va donar fruits...

Per què els corbs són negres

24

Però eren ben insípids. Un ocell que els va tastar, va grallar:–No tenen ni suc ni bruc!Tanmateix, dins el fruit hi havia amagada una perla blanca molt bonica: la seva llavor. I era molt gustosa!

d’aquella llaminadura. I l’endemà, quan es van despertar, quina sorpresa!, es van adonar, admirades i esbalaïdes, que els havien crescut plomes de mil colors.Totes les aus havien mudat les plomes... Totes menys una: el corb. En lloc de menjar-se la llavor, se li acudí d’enterrar-la, com solen fer aquestes aus amb les coses precioses.

un dia va ploure. Immediatament després, va succeir una cosa meravellosa. Va començar a brotar de la llavor un arc de molts colors, cosa que no s’havia vist mai! Des d’aleshores, aquell arc sovint omple el cel després de la pluja. Nosaltres el coneixem com a arc de Sant Martí.D’aquesta manera va ser com el corb, negre com el carbó, va renunciar a vestir-se amb plomes llampants. Va preferir regalar al cel... els colors! Potser volia recordar-nos que, encara que de tant en tant tot sembli gris..., sempre acaba sortint el sol.

25

La recepta Il·lustració: Cristina Bueno. Nutricionista: Lídia Mateos

26

27

Les nostres propostes

Un curs per recordar

"Bona nit, Pol"Autor: Jaume CelaIl·lustracions: Anna MongayEditorial: Cruïlla

Tots els companys de la tenda dormen, però en Pol no pot agafar el son i no parar de xerrar amb en Biel. Parla i parla sense parar... Què faries si, estant d’acampada, no poguessis dormir perquè tens por que un ós us ataqui?

A partir de 7 anys

Racó de lectura

Els germans Gasol i Rocapresenten

"El Lluís i el Senyor Kandinsky"

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Ara que estrenem curs, mestres i potser fi ns i tot companys, és un bon moment per fer-se el propòsit de documentar el nostre dia a dia. Gràcies a aquestes aplicacions podrem crear el nostre propi diari digital i recopilar els millors moments de l’any en forma d’imatges i textos. Seran un gran record quan arribi de nou l’estiu i el fi nal de curs!

Veure com creixemEverydaySi el que volem és documentar com ens anem fent grans dia a dia, aques-ta aplicació és la millor solució. Una guia t’ajuda a fer la foto bé i igual que el dia anterior per crear la teva sèrie d’imatges. Al cap del temps podràs veure com t’has anat fent gran. Al fi nal ho podràs exportar en forma de vídeo, perfecte per fer una sorpresa als pares!

Més informació: http://everyday-app.com/Disponible per a iPhone i iPad

Una foto al diaCollectAquesta aplicació per al mòbil ens permet crear un diari fotogràfi c amb els millors records de cada dia. A més de la fotogra-fi a, hi podem afegir un petit text. Cada mes ens permet exportar un collage amb les millors imatges i imprimir-lo. Si prefe-rim que tot quedi més en privat, podem protegir-ho tot amb una contrasenya.

Més informació: http://collectphotoapp.com/Disponible per a iPhone i iPad

Autors: Germans Gasol i germans RocaIl·lustracions: Òscar JulveEditorial: Edebé

Són els germans més coneguts del planeta: els Gassol, Pau i Marc, jugadors de l’NBA, i els Roca, Joan, Josep i Jordi, del Celler de Can Roca, el millor restaurant del món. Tots cinc s’han unit en aquest conte i, amb la seva ajuda, en Lluís, un nen que practica l’atletisme, s’adonarà de la importància de fer esport i menjar de manera saludable. No us perdeu les receptes, nutritives i molt delicioses, que us faran més forts!

A partir de 6 anys

28

"El meu nom és un poema"

Autores: Mercè Viana i Carme Miquel Il·lustracions: Toni CaboEditorial: Bromera

Sabies que darrere de cada nom hi ha un poema? Si t’hi fi xes bé, en cada lletra hi ha versos amagats que porten tota la màgia de la litera-tura. Andreu, Carme, Nerea, Llúcia, Neus, Guillem... Els setanta noms d’aquest llibre –i tots els noms del món– són un poema!

A partir de 9 anys

Estimat diari Day OneSi el que volem és escriure en un diari el que fem cada dia, les nostres aventu-res, refl exions, preocupacions…, ara no cal fer-ho amb paper i bolígraf, ni patir per si algú aconsegueix obrir-lo. Amb aquesta aplicació podem escriure entra-des per a cada dia fàcilment.Més informació: http://dayoneapp.com/Disponible per a iPhone, iPad i Mac

Jocs per posar-se les pilesHa començat un altre curs. Heu retrobat els amics i tornareu a jugar plegats al pati... Però com teniu les neurones? S’han despistat una mica aquest estiu?

Si voleu despertar les neurones que encara dormen, hi ha alguns jocs que us poden ajudar.

El joc de taula

Pick-a-Pig Imagineu una taula plena de porquets, 36 exactament. S’assemblen, però entre ells hi ha lleugeres diferències: n’hi ha de color marró i de color rosa, n’hi ha que porten ulleres de sol i altres que no, uns són grans i els altres són petits, uns porten ulleres de sol i els altres no, uns mengen crispetes i altres no...

Tots els jugadors alhora, sense torns, han de fer una sèrie en què entre un porquet i el següent hi hagi tan sols una diferència. Cal anar ràpid, però també cal parar molta atenció, ja que si t’equivoques pots perdre totes les cartes que hagis guanyat!

www.lu2.cat

5% de descompte amb el di BarçaKids

Word on the Street juniorPracticar l’anglès mai havia estat tan fàcil. S’hi pot jugar per equips i les regles són molt senzilles!

Com s'hi juga? Hi ha unes targetes amb preguntes fàcils: “Digues el nom d’un color”, “Cita el nom d’una part del cos” (en anglès, és clar). Lletregeu la paraula que heu pensat i moveu cap al vostre costat del tauler les lletres que heu dit (tantes vegades com surtin a la paraula). Ara li toca a l’altre equip, que llegeix el que diu la targeta i busca una paraula. Una qualsevol? No!, intentaran arrossegar cap al seu costat les lletres que vosaltres heu “estirat” abans i portar-ne de noves al seu cantó del tauler. Fixeu-vos que no serveix dir el primer que ens passa pel cap, haurem de buscar la paraula que ens permeti prendre lletres a l’altre equip o que ens en faci guanyar.

Amb aquest joc hem fet partides memorables amb nens... i amb avis!

29

30

EndevinaQuins d’aquests jugadors del primer equip del Barça porten a l’esquena un número que, escrit amb lletres, inclou la z

zona

zer

o

Quan volem referir-nos a un so repetint les mateixes síl·labes o fent-ne servir de

molt semblants, posem un guionet entremig. Fixa’t en aquests casos: l’abella

fa zum-zum, la ferida fa zub-zub, el gronxador fa zim-zam, el sonall

del bebè fa zing-zing, i els jugadors d’hoquei són uns mestres fent

ziga-zaga amb l’estic!

Sabies que en el primer partit que va disputar el Foot-ball Club de Barcelona, fa més de 100 anys, van jugar 10 contra 10? No van ser prous per formar un equip reglamentari...! Però de seguida van “fi txar” més jugadors i ja van ser onze sempre més sobre la zona de joc.

Refresquem la memòria!!!Després de consonant, la s sonora es representa amb la z: pinzell, dotze. Però hi ha unes

excepcions: les paraules amb dins, fons i trans- (enfonsat, trànsit, transatlàntic),

que s’escriuen sempre amb s.

Text: Mei Brescó

Ei, que encara teníem pendents les solucions de la revista del mes de juliol!! Les solucions e - Endevina: D’esquerra a dreta, escuts del 1941, el 2002 i el 1910. Completa les frases: Hem marcat les àrees del camp; No pagava mai l’entrada; Han marxat de viatge i tornen demà.

L'abecedari del Barça zCompleteu les paraules

Hi falta la z o la s?

◗ _ebra

◗ cami_a

◗ sen_ill

◗ esmor_ar

◗ co_ina

◗ magat_em

◗ gri_a

◗ tret_e

◗ pre_entar

◗ ti_ores

◗ esbar_er

◗ co_ir

◗ enfon_ar

◗ don_ella

◗ de_ena

◗ cerve_a

◗ ga_olina

◗ dot_ena

◗ ro_a

◗ ben_ina

31

z Còmic