AJUNTAMENT PLE 9/14 SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 30 DE...

pàg 1

AJUNTAMENT PLE 9/14

SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 30 DE JULIOL DE 2014 A la casa consistorial d'Esplugues de Llobregat, al saló de sessions, a les dinou hores trenta minuts del dia trenta de juliol de dos mil catorze, es reuneix el Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària, en primera convocatòria, sota la Presidència de l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero, amb l’assistència dels tinents i de les tinentes d’alcalde, Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García i Sra. Maria Mena Galindo i dels regidors i regidores Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sra. Lidia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada. Assisteix igualment l’interventor Sr. Francisco Javier Vicén Encuentra. Actua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez, qui certifica. Oberta la sessió per la Sra. alcaldessa, s’hi entra en l’examen i debat dels assumptes inclosos en l’ordre del dia. ACORD NÚMERO U.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL RECLAMANT QUE S’ATURI EL CONFLICTE ARMAT DE GAZA. La senyora Díaz diu: “Doncs molt bona tarda. Donem inici al Ple ordinari d’aquest ajuntament, avui dimecres dia 30 de juliol a les 19:30 hores, a l’objecte a tractar els assumptes inclosos en l’ordre del dia.

El primer punt de l’ordre del dia és la Declaració institucional reclamant que s’aturi el conflicte armat de Gaza.

pàg 2

En aquest cas faré lectura de la declaració acordada pels Alcaldes i Alcaldesses per la Pau a Catalunya, que en aquest cas reclamen que s’aturi el conflicte armat de Gaza. I, per tant, llegeixo el text íntegre, com es va acordar per Alcaldes i Alcaldesses per la Pau a Catalunya.

I diu: «Des de fa setmanes, la població palestina de la franja de Gaza està patint les conseqüències d’un conflicte armat que sembla no tenir final. Els bombardejos de l’exercit israelià han provocat la mort de centenars de persones, moltes de les quals són infants. També els coets de Hamàs han causat víctimes israelites. Famílies senceres han quedat sense les seves cases i s’han provocat danys en infraestructures vitals. La immensa majoria de les víctimes són civils. Amb els passos fronterers tancats, els ciutadans i ciutadanes no poden fugir i són les víctimes innocents d’aquesta situació. Cal tenir present que l’atac directe sobre objectius civils, a més d’inadmissible i reprovable, està considerat un crim de guerra pel dret internacional. Aquests fets, per tant, cal que siguin investigats i jutjats.

Com a alcaldes i alcaldesses que tenim com a funció principal procurar el benestar dels ciutadans i ciutadanes, condemnem enèrgicament tot ús de la força, i ens solidaritzem amb la població de Gaza. Com a membres de la Xarxa Internacional d’Alcaldes per la Pau, una organització que agrupa més de sis mil municipis de tot el món, compromesos amb la pau, no podem restar indiferents davant d’aquests fets. No hi ha cap justificació per utilitzar la violència per a la resolució dels conflictes. Demanem que s’aturin tots el bombardejos contra pobles i ciutats. Reclamem als governs que s’impliquin en la recerca d’una solució al conflicte, que sigui pacífica i justa per a tothom. Que no s’ataquin zones poblades, o no s’utilitzin les armes contra la població civil indefensa.

Sol·licitem que la Comunitat Internacional actuï immediatament per aturar tots els bombardejos, protegint la població civil, i iniciar negociacions de bona fe que condueixin a una resolució pacífica del conflicte.

Secció Catalana d’Alcaldes per la Pau». ACORD NÚMERO DOS.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES ACTES NÚM. 7/14 CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 18 DE JUNY I NÚM. 8/14 CORRESPONENT A LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE DATA 30 DE JUNY.

Bé, llegida la declaració, passem al segon punt de l’ordre del dia, que és aprovació, si s’escau, de les actes número 7/14 corresponent a la sessió ordinària de data 18 de juny i número 8/14 corresponent a la sessió extraordinària de data 30 de juny.”

El senyor Pons diu:

pàg 3

“Bon vespre. Aquest regidor vota favorablement aquest punt primer.”

El senyor Figueras diu:

“Bona tarda a tothom. El Grup d’Esquerra hi votarà a favor.”

El senyor Comellas diu:

“Bona tarda a tothom. Malauradament hem vist dues petites errades a l’acta del Ple 7/14. La primera a la pàgina 29, s’obvia el nostre sentit del vot. I a la pàgina 55, diu a la nostra intervenció, «al·leguem» en comptes d’«haguem». Ho sento, que això ho he anotat en l’últim moment. A banda d’això, òbviament, hi votem favorablement.”

La senyora Díaz diu:

“Entenem que amb aquestes correccions sí que donaríem per aprovada l’acta.”


“Correcte. Gràcies.”

La senyora Ibáñez diu:

“Sí, el nostre grup hi vota que sí.”

La senyora Haro diu:

“Buenas tardes. El Partido Popular vota que sí.”

El senyor Giner diu:

“Bona tarda. Hi votem favorablement.” Sotmeses a votació les actes, s’aproven amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat i en compliment del que disposa l’article 107 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i l’article 110 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, es transcriuran al llibre d’actes, autoritzant-se amb les signatures de la Sra. alcaldessa i Sr. Secretari. ACORD NÚMERO TRES.- INFORMACIONS DE L’ALCALDIA.


“Molt bé, doncs, el tercer és Informacions de l’Alcaldia, i em permetran els regidors i regidores que en aquest cas sigui una mica més extensa, no gaire

pàg 4

més però una mica més, perquè s’ha acabat la temporada per a moltes de les nostres entitats esportives, i, per tant, tenim grans fites que crec que seria molt important poder-les ressaltar en aquest ple. I per tant, aprofitar per donar la felicitació, la nostra felicitació a aquests esportistes de la nostra ciutat, i a les entitats que representen, i, com no, a la ciutat que representen.

En el cas del Club Voleibol Esplugues, els equips femenins, el sènior va ser semifinalista a la divisió d’honor catalana, el juvenil A va ser el tercer classificat a la Superlliga de la Real Federació Espanyola de Voleibol.

En el cas de l’Associació Penya Esplugues de Futbol Sala, molt meritori perquè són equips femenins, i, per tant parlem de l’infantil A, que ha participat al campionat d’Espanya; el cadet A, que ha participat al Campionat d’Espanya també; el juvenil A, que en aquest cas a més a més no només va participar sinó que va ser el campió d’Espanya; el base A, campió de lliga i campió de la Copa Catalunya; cadet juvenil A, campió de lliga i campió de la Copa Catalunya; i el sènior B, que ha aconseguit l’ascens a Divisió d’Honor de Catalunya.

En el cas del Club de Bàsquet Nou Esplugues, pel que fa als equips masculins, l’infantil va ser campió de lliga i el tercer de Catalunya; el sots vint-i-u, sotscampió de Lliga i campió de Catalunya preferent; i en el cas dels equips femenins, van jugar les fases d’ascens.

El Club Handbol Esplugues, els equips masculins, el cadet A va ser campió de Catalunya de Primera Catalana, i en aquest cas, el Pol Giralt va ser nomenat el millor porter, i el Marc Gimenez el millor jugador; en el cas del sènior C, sotscampió de Tercera Catalana, i va aconseguir l’ascens a Tercera Catalana Preferent.

En el cas del futbol, l’Associació Espluguenc, pel que fa a equips masculins, l’infantil A va ser campió de lliga i l’aleví A també campió de lliga.

I ja a nivell d’esportistes, a nivell individual han destacat les següents: la primera, la Yaiza Rodríguez, sotscampiona d’Europa sotsvint, amb la selecció espanyola de bàsquet. Aquesta jugadora, que ja des de l’any passat milita un equip estatunidenc, de la Universitat de –no sé si es pronuncia «boise», o d’una altra manera– ha aconseguit enguany un nou èxit proclamant-se sotscampiona, com dèiem, d’Europa de categoria sotsvint. Aquesta jugadora espluguina, de dinou anys, suma aquesta medalla de plata a les que ja va aconseguir en anys anteriors amb la selecció, or en l’Europeu sotssetze, plata en el mundial sotsdisset, i or en l’Europeu sotsdivuit. O sigui, que és un carrerón, i aprofitem per felicitar el seu pare.

La Selena Georgiev va aconseguir la medalla de bronze al German Junior Open d’Squash a Nuremberg.

pàg 5

Ignacio Ávila, que després dels èxits a l’atletisme, doncs ara també els aconsegueix en tàndem, al ciclisme, i, per tant, ha estat proclamat campió d’Espanya de persecució en ciclisme adaptat, fent tàndem amb el seu company; medalla de plata en tàndem de persecució en el Campionat Mundial de Ciclisme, i campió de la Copa del Món del ciclisme paralímpic, amb medalla d’or a les proves de contrarellotge i ruta.

En el cas del Sergio Llamas, ha participat també al Campionat d’Espanya de tir amb arc per a persona amb discapacitat física.

En el cas del Jordi Matos, el millor triatleta amateur Espanya de llarga distància.

En el cas del Club de Natació, que enguany a més celebra també el seu..., o acaba de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari, en aquest cas dos nedadors, el primer la Maria Ventura, que va participar i es va classificar per als campionats d’Espanya Infantil d’Hivern i d’Estiu, i l’Alejandro Marco, que també es va classificar per als Campionats d’Espanya d’Estiu aleví.

En el cas de la secció màster també hem tingut nou nedadors i nedadores, però destacaríem aquells que han aconseguit medalla. I per tant, doncs, l’Anna Carrasco, sotscampiona d’Espanya als cent i als quatre-cents lliures, i tercera en els docents lliures; el Cristian Ossorio, sotscampió d’Espanya als dos-cents braça; i en aquest cas també el relleu, l’Anna Carrasco, l’Esther Salgado, la Blanca Castro i l’Antonia Cano, que a més és treballadora de la nostra casa, aquesta última, la Toñi Cano, i en aquest cas van aconseguir la medalla de bronze als quatre per cinquanta lliures femení.

I ens queda ja poc. El Club de Gimnàstica Artística d’Esplugues Les Moreres, Irina Muñiz i Paula Pascual, campiones de França amb l’equip de Flip Beaucaire Tarascon; i els Campionats d’Espanya de Gimnàstica Artística femenina, a la categoria olímpica, Alba Petisco, que va participar en el nivell 5, i medalla de bronze en barra d’equilibri; la Carlota Rodríguez, que va participar en el nivell 6; i en categoria nivell de base, van aconseguir haver d’anar al Campionat d’Espanya –cosa força difícil– l’Anna Ortega, a nivell 1, la Berta Diví i la Inés Deo.

I per últim, el Club de Patinatge, Oriol Leo i Yesly Mafla, sotscampions de Barcelona, sotscampions de Catalunya, categoria junior, convocats per entrenar al CAR, amb la selecció Espanyola. Han participat al campionat d’Espanya, i no sé si faltaria alguna cosa més, perquè em sembla... No. Estàvem pendents de la classificació. I la Judith González i l’Elena Alcázar, ascens també a categoria nacional, cadet i juvenil respectivament.

pàg 6

Bé, jo crec que ho hem fet sempre. Al Ple d’avui, per les dates, havíem acabat temporades, i és meritori felicitar tots els esportistes de la ciutat, però especialment aquells que han tingut un paper molt rellevant.”

COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT ACORD NÚMERO QUATRE.- DICTAMEN PROPOSANT LA PRÒRROGA DE L’AUTORITZACIÓ PEL LLOGUER DE L’HABITATGE DE PROMOCIÓ PÚBLICA EMPLAÇAT AL CARRER PUBILLA CASAS, NÚMERO 10-12, 1º 2ª, D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT.

“Si els sembla bé, passem al següent punt de l’ordre del dia, que és el punt número 4, dins la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat, que és el dictamen proposant la pròrroga de l’autorització pel lloguer de l’habitatge de promoció pública emplaçat al carrer Pubilla Casas, número 10-12, 1r 2a, d’Esplugues de Llobregat.

Bé, en aquest cas, examinada la sol·licitud de pròrroga formulada, i comprovat que es mantenen en l’actualitat les mateixes circumstàncies que varen fonamentar l’atorgament de l’autorització, és a dir, la situació de necessitat de residència fora del municipi per raons de treball de la persona sol·licitant, es proposa al Ple autoritzar la pròrroga del lloguer d’aquest habitatge per un període addicional màxim de tres anys més, prorrogables d’any en any a partir del dia 1 d’abril de 2015, data en la qual finalitzava la primera autorització de lloguer atorgada per acord del Ple de 21 de març de 2012. D’aquesta forma s’exhauriran els possibles sis anys màxims d’autorització. Les condicions del lloguer seran les aprovades el març de 2012.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat: Per acord del Ple municipal en sessió ordinària de dia 21 de març de 2012 es va autoritzar al Sr. Oscar Recuero Cobos, propietari de l’habitatge de promoció pública emplaçat al carrer Pubilla Casas núm 10-12 1r 2a i de la plaça d’aparcament núm. 10 al qual està vinculat, a llogar la seva propietat a la Sra. Noemí Rufo Domínquez per un període d’un any, prorrogable fins a 3 anys, a partir del dia 1 d’abril de 2012, com a conseqüència de la necessitat d’haver traslladat la seva residència a una altra comunitat autònoma per motius laborals. En data 23 d’abril de 2012 i número de registre 4950 el Sr. Oscar Recuero Cobos va presentar còpia del contracte del lloguer autoritzat pels imports màxims indicats.

pàg 7

En data 11 de juliol de 2014 i número de registre 7623, el Sr. Oscar Recuero Cobos presenta escrit en el qual sol·licita la pròrroga de l’autorització del lloguer atorgada en data 21 de març de 2012, atès que la seva situació laboral és la mateixa que en el moment de la sol·licitud d’autorització i que per tant no hi ha previsions a curt termini de retornar al seu habitatge de propietat emplaçat al carrer Pubilla Casas núm. 10-12 1º 2ª. En situacions similars a les plantejades pel Sr. Oscar Recuero Cobos, la Generalitat de Catalunya autoritza els lloguers d’aquests habitatges per un període màxim improrrogable de sis anys. Per tant, semblaria lògic, per unificar criteris entre administracions, que en les mateixes circumstàncies s’autoritzés un lloguer d’una durada màxima de sis anys improrrogables. Tanmateix, una vegada transcorregut aquest període màxim de sis anys, comptats des del dia 1 d’abril de 2012, el propietari de l’habitatge de referència haurà d’ocupar de manera efectiva el seu habitatge, en cas contrari l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat aplicaria la normativa vigent en relació a aquest incompliment. Atès que l’article 82.4 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge preveu que de manera excepcional es podrà autoritzar als propietaris d’habitatges de protecció oficial a posar en lloguer o a cedir el seu ús d’altre forma, en casos expressament motivats per l’administració pública competent i amb les condicions que es fixi. Per la qual cosa, es proposa: Primer.- Autoritzar al Sr. Oscar Recuero Cobos la pròrroga del lloguer de l’habitatge de promoció pública emplaçat al carrer Pubilla Casas núm 10-12 1r 2a i de la plaça d’aparcament núm. 10 al qual està vinculat, per un període addicional màxim de tres anys més, prorrogable d’any en any, a partir del dia 1 d’abril de 2015, data en la qual finalitzava la primera autorització de lloguer atorgada per acord del Ple de 21 de març de 2012. D’aquesta forma s’exhaurien els possibles sis anys màxims d’autorització. Les condicions del lloguer es mantenen segons l’acord de 21 de març de 2012. Segon.- Informar al Sr. Oscar Recuero Cobos que en cas que es resolgui l’actual contracte de lloguer amb la Sra. Noemí Rufo Dominguez haurà de comunicar a aquest fet, així com si té interès de llogar-ho a una altra persona als efectes de comprovar els seus requisits d’accés. Tercer.- Advertir al Sr. Oscar Recuero Cobos que haurà d’ocupar de manera efectiva el seu habitatge de propietat a la data màxima d’1 d’abril de 2018, en cas contrari l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat aplicarà la normativa vigent en relació a aquest incompliment.

pàg 8

Quart.- Notificar el present acord al Sr. Oscar Recuero Cobos i a la Sra. Noemí Rufo Domínguez. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Bé, la veritat és que aquest punt em generava una sèrie de dubtes en tot el procés intern de com s’havia escollit la persona que havia d’accedir a aquest lloguer, però em sembla que bé, un cop aclarit en comissió, i concretant-se d’alguna manera que es mantenen les mateixes condicions que es requerien en l’inici d’aquest lloguer, doncs, bé, entenc que no hi ha d’haver motiu perquè ens hi posem en contra i, per tant, em sembla procedent votar-hi favorablement.”


“El Grup d’Esquerra hi votarà a favor.”


“Convergència i Unió s’hi absté.”


“Iniciativa hi vota a favor.”

El senyor Ortega diu:

“El Partit Popular s’hi abstindrà.”


“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, quinze vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, és a sis vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta.

pàg 9

ACORD NÚMERO CINC.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A LA FINCA SITUADA AL CARRER MANUEL FLORENTIN, 26 (FINCA CASAL DEL CRIS), PROMOGUDA PER LA CONGREGACIÓN DE LOS LEGIONARIOS DE CRISTO.


“El punt número 5 és el dictamen proposant l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità a la finca situada al carrer Manuel Florentin, 26 –la finca Casal del Crist–, promoguda per la Congregación de los Legionarios de Cristo. La modificació plantejada proposa, bàsicament i com a conseqüència de noves necessitats funcionals de l’equipament docent que fan necessària una nova disposició dels volums edificables, la determinació de nous perímetres i perfils reguladors sense modificació de l’edificabilitat ni dels usos, ni de la resta de determinacions bàsiques del planejament vigent, i en aquest cas, els serveis municipals han informat favorablement la modificació sol·licitada, però han indicat la necessitat que el document aportat sigui esmenat en els aspectes que s’especifiquen expressament a l’informe corresponent, i en aquesta proposta de resolució. Per la qual cosa es proposa al Ple, molt resumidament: d’una banda, considerar ajustada a dret la modificació puntual proposada, havent d’incorporar al document aportat les esmenes que s’indiquen específicament en aquesta proposta d’acord; dos, suspendre, sens perjudici del qual s’indica a l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme, l'atorgament de llicències de parcel·lació, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, de planejament: i tercer, sotmetre el projecte de modificació puntual, així com el present acord, a informació pública, durant el termini d’un mes.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat: Atès el projecte de modificació puntual del Pla General Metropolità de la finca situada al carrer Manuel Florentin, 26 (FINCA CASAL DEL CRIS), d’Esplugues de Llobregat, promogut per la Congregación de los Legionarios de Cristo i presentat en data 5 de març de 2014. Atès que el document de modificació de Pla General Metropolità esmentat proposa, bàsicament la determinació d’uns nous perímetres i perfils reguladors, sense modificació de l’edificabilitat i dels usos, ni de la resta de determinacions

pàg 10

bàsiques del planejament vigent, com a conseqüència de noves necessitats funcionals de l’equipament docent que fan necessària una nova disposició dels volums edificables. Atesos els informes emesos pels Serveis Tècnics i Jurídics Municipals. Atesos els articles 96, 85 i 73 del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer; articles concordants del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol; i els arts. 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, modificada la seva redacció per la Llei 57/2003, de 16 de desembre. ES PROPOSA: 1.- Considerar oportuna, necessària i beneficiosa pels interessos del municipi d’Esplugues de Llobregat la modificació puntual del Pla General Metropolità de la finca situada al carrer Manuel Florentin, 26 (FINCA CASAL DEL CRIS), d’Esplugues de Llobregat, referida a la determinació d’uns nous perímetres i perfils reguladors, número de plantes i ARM, sense modificació de l’edificabilitat i dels usos, ni de la resta de determinacions bàsiques del planejament vigent, com a conseqüència de noves necessitats funcionals de l’equipament docent que fan necessària una nova disposició dels volums edificable, i aprovar inicialment el projecte de modificació esmentat, promogut per la Congregación de los Legionarios de Cristo, amb les següents condicions: 1.1. Realitzar a la Memòria les següents esmenes: Apartat -Objecte de la Modificació -: On diu: “Te per objecte la determi d’uns nous perímetres i perfils reguladors, sense modificació de l’edificabilitat i dels usos, ni de la resta de determinacions bàsiques del planejament vigent ,com a conseqüència de noves necessitats funcionals de l’equipament docent que fan necessària una nova disposició dels volums edificables Ha de dir : Determinació d’uns nous perímetres i perfils reguladors, número de plantes i ARM, sense modificació de l’edificabilitat i dels usos, ni de la resta de determinacions bàsiques del planejament vigent ,com a conseqüència de noves necessitats funcionals de l’equipament docent que fan necessària una nova disposició dels volums edificables. Apartat -Descripció de la proposta -

pàg 11

On diu : “Així mateix es proposen nous perímetres reguladors que es representen en els plànols 10 i 11, corresponents a la nova edificació. mantenint sense modificació les alçades reguladores màximes”. Ha de dir : Així mateix es proposen nous perímetres reguladors que es representen en els plànols 10 i 11, corresponents a la nova edificació, modificant en part el número de plantes i les alçades reguladores màximes. Apartat - Quadre comparatiu de les determinacions urbanístiques - On diu “Qualificació urbanística planejament vigent :7b/9 Ha de dir Qualificacions urbanístiques planejament vigent : 7b/6b/9 Apartat - Quadre resum comparatiu- On diu pel planejament vigent “Usos: docent, cultural, religiós i complementaris vinculats als usos principals” Ha de dir: Us principal docent, cultural i religiós, i com a complementaris del principal els usos administratiu, esportiu i residencia per els membres de la Comunitat religiosa.. Els usos complementaris seran com a màxim el 35% del sostre sobre rasant. On diu per la Modificació puntual del PGM “Usos: docent, cultural, religiós i complementaris vinculats als usos principals” Ha de dir: Us principal docent, cultural i religiós, i com a complementaris del principal els usos administratiu, esportiu i residencia per els membres de la Comunitat religiosa.. Els usos complementaris seran com a màxim el 35% del sostre sobre rasant. 1.2. Realitzar en la Normativa urbanística les següents esmenes: Article 4 Substituir No modificat per modificat Substituir el seu contingut per: Contingut documental Aquesta Modificació de Pla General té la següent documentació: Memòria, Normes i plànols

pàg 12

Article 5 Substituir el seu contingut per: Objecte de la modificació del planejament vigent: Te per objecte la determinació d’uns nous perímetres i perfils reguladors, número de plantes i alçades reguladores màximes, sense modificació de l’edificabilitat i dels usos, ni de la resta de determinacions bàsiques del planejament vigent, com a conseqüència de noves necessitats funcionals de l’equipament docent que fan necessària una nova disposició dels volums edificables Article 7 Substituir el seu contingut per: Qualificació del sòl: El sòl comprés en l’àmbit de la Modificació del Pla General es sòl urbá i es troba qualificat com sistema d’equipaments de nova creació, clau 7b, de 14.618,07 m2 de superfície i protecció de sistemes, clau 9, de 3.227,33 m2 de superfície. Article 8 Substituir el seu contingut per: Tipus d’equipament. Equipament de nova creació, amb us principal docent, cultural i religiós, i com a complementaris del principal els usos administratiu, esportiu i residencia per els membres de la Comunitat religiosa.. Els usos complementaris seran com a màxim el 35% del sostre sobre rasant. Article 20 Substituir el seu contingut per: Aparcaments: Es preveuen 36 places d’aparcament, incloses les destinades a minusvàlids, suficients per a les necessitats del centre escolar, situades a l’espai lliure d’edificació de la zona qualificada amb clau 7b, sent cadascuna d’elles accessibles directament.

pàg 13

També s’ha previst d’acord amb l’estudi de mobilitat i seguint les seves recomanacions un espai per l’aparcament de 20 bicicletes, al costat de la zona de càrrega i descàrrega dels autobusos. Les places d’aparcament tindran unes dimensions mínimes de 2,20 x 4,50 m. Article 21 Substituir el seu contingut per: Usos Us principal docent, cultural i religiós, i com a complementaris del principal els usos administratiu, esportiu i residencia per els membres de la Comunitat religiosa.. Els usos complementaris seran com a màxim el 35% del sostre sobre rasant. Article 26 Substituir el seu contingut per: Condicions constructives En el projecte d’urbanització o en el constructiu dels edificis ,segons correspongui, es donarà compliment als aspectes proposats en l’estudi de mobilitat, reserva de places d’aparcament , espai de càrrega i descàrrega d’autobusos i senyalització 1.3. Complementar la documentació gràfica aportada amb: Plànol d’ordenació de l’edificació amb indicació de la situació de les 36 places d’aparcamet i de les 20 bicicletes. Plànol justificatiu de compliment de les separacions mínimes i alçades de les noves edificacions establertes per protecció de la Masía Can Juncadella. 2.- Suspendre, sense perjudici de l’indicat a l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, l'atorgament de llicències de parcel·lació, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, de planejament, assenyalat en el plànol número 2 denominat TOPOGRAFIC -, durant el termini d'un any, extingint-se aquesta suspensió amb l'aprovació definitiva del projecte i, en tot cas, pel transcurs d'aquest termini.

pàg 14

3.- Sotmetre el projecte de modificació puntual del Pla General Metropolità de la finca situada al carrer Manuel Florentin, 26 (FINCA CASAL DEL CRIS), d’Esplugues de Llobregat, així com el present acord a informació pública, pel termini d’UN MES, mitjançant publicació d’anuncis en el Tauler i el web de la Corporació, Butlletí Oficial de la Província, un diari i notificació individualitzada als propietaris i interessats afectats i als Ajuntaments limítrofes; i sol·licitar els informes preceptius corresponents. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions: El senyor Pons diu: “Bé. De fet aquí el tema de l’edificabilitat era una qüestió que ens generava uns certs dubtes, però un cop confirmat que en principi es manté la mateixa edificabilitat i l’únic que es fa és una reordenació pròpiament de l’espai, doncs no veig inconvenient a votar-hi favorablement.” El senyor Figueras diu: “Bé, la vegada anterior que aquest punt, aquest tema o aquesta finca, va passar per aquest Ple, el Grup d’Esquerra va votar-hi ja negativament entenent que hi havia un procés obert i encara no estava tancat sobre la protecció d’aquesta finca i de la seva inclusió dintre del catàleg de protecció d’edificis històrics-artístics. Aleshores, entenc que la proposta que presentaven era fins i tot menys agressiva quant a la distribució dels volums que la que actualment es presenta. Per tant, no tenim cap motiu per canviar el nostre sentit del vot, i hi votarem en contra.” El senyor Comellas diu: “El Grup Municipal de Convergència i Unió s’hi absté.” La senyora Ibáñez diu: “El nostre grup, com en vegades anteriors, hi votarem que no.” El senyor Ortega diu: “El Partit Popular veu que és una mesura més racional la proposta edificatòria. No modifica res la volumetria en absolut, i a més a més pensem que també d’alguna manera preserva encara més el que és el complex històric que tenim, que és la Masia, perquè encara li genera més distància. Amb la qual cosa hi estem d’acord, i hi votarem que sí.” El senyor Giner diu:

pàg 15

“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, quinze vots. Voten en contra els regidors Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, quatre vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, dos vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO SIS.- DICTAMEN PROPOSANT APROVAR LA DELIMITACIÓ D’UN SECTOR D’ESTACIONAMENT REGULAT, DE CARÀCTER PROVISIONAL, AL BARRI DE CAN CLOTA, SOBRE LA PORCIÓ DE TERRENY DELIMITADA PEL CARRER 1R DE MAIG, L’ACCÉS A LA RONDA, EL CARRER TIERNO GALVÁN I EL CARRER LLEIALTAT, D’AQUESTA POBLACIÓ. La senyora Díaz diu:

“El punt número 6, el dictamen proposant aprovar la delimitació d’un sector d’estacionament regulat, de caràcter provisional, al barri de Can Clota, sobre la porció de terreny delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, d’aquesta població.

Bé, aquesta porció de terreny ha estat utilitzada per la ciutadania en general, i de forma tolerada pels seus propietaris, per a l’aparcament de vehicles, perquè recordem que és un terreny privat. El deteriorament de l’estat dels terrenys, malgrat les actuacions puntuals de l’Ajuntament, amb generació de polsegueres i altres efectes, va provocar peticions reiterades veïnals per a l’adequació de l’espai. Per aquesta raó, la Junta de Govern Local va requerir de la Societat Municipal Mixta, que gestiona el servei d’aparcaments, la realització de treballs d’adequació dels terrenys i l’anàlisi de la viabilitat de l’establiment d’una zona d’estacionament regulat.

Finalment, ha estat possible establir un principi d’acord amb els propietaris dels terrenys per garantir-ne la disponibilitat, i ha estat elevada per part de la Societat Municipal una proposta de creació d’una zona d’estacionament regulat, amb les següents característiques: el nombre de places de nova creació, tres-centes places; la modalitat de l’estacionament regulat, Àrea Verda,

pàg 16

en les mateixes condicions horàries, tarifàries i de funcionament que la resta de places d’estacionament regulat existents en determinats vials de la localitat, sense perjudici de les condicions específiques que s’indiquen seguidament.

Especificitats: prenent en consideració l’estudi de viabilitat aportat per la Societat Municipal Mixta, el caràcter de la porció d’espai habilitat, i especialment la tipologia dels usos que previsiblement es produiran en la zona creada, s’estableix que els usos diferents als realitzats per persones residents els seran d’aplicació les tarifes següents: ús sol·licitat per hora: 0,83; ús sol·licitat per dia sencer: 2,48; ús sol·licitat per setmana: 8,26; i ús sol·licitat per mes, 25,00 euros. Sobre aquests imports s’aplicarà l’IVA corresponent, i, per tant, doncs, acabem tenint les tarifes de què havíem parlat en el si del consell d’administració de PROGESER, i també a la informativa, és a dir, 1 euro l’hora, 3 euros el dia sencer, 10 la setmana completa i, per últim, 30 euros al mes.

La zona s’estableix amb caràcter provisional, ateses les limitacions de la disponibilitat dels terrenys, i per aquesta causa es planteja també la forma en què, si és procedent, es compensaria la Societat Municipal Mixta, en cas que, per causes no imputables a la mateixa, l’explotació de la zona no exhaurís el termini inicialment previst de cinc anys. Per la qual cosa, es proposa al Ple de la corporació: d’una banda, aprovar la delimitació d’un sector d’estacionament regulat, de caràcter provisional, al barri de Can Clota, sobre la porció de terreny descrita; d’una altra aprovar, en l’àmbit de les competències municipals, l’estudi d’implantació aportat per la Societat Municipal Mixta de Promoció i Gestió de Serveis d’Esplugues S.A. –és a dir, PROGESER– amb les característiques bàsiques descrites; i per últim, establir la forma en què, si és procedent, l’empresa municipal mixta haurà de ser compensada de les pèrdues que l’actuació li pogués generar.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat: Primer.- Al barri de Can Clota existeix una porció de terreny de titularitat privada i delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, amb accés des de la via pública des d’aquest últim carrer, que des de fa un cert temps ha estat utilitzada lliurement i de forma tolerada per la propietat, per la ciutadania en general, com a espai d’aparcament de vehicles. A petició de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de Can Clota, l’Ajuntament d’Esplugues ha realitzat en diferents ocasions actuacions puntuals d’adequació de la indicada porció de terreny amb la finalitat de facilitar la seva utilització per la ciutadania.

pàg 17

No obstant, degut a l’increment en l’ús d’aquest espai i a les queixes manifestades tant per l’Associació de veïns i veïnes del barri, com per ciutadans i ciutadanes a títol individual, en relació amb el deficient estat de l’espai, ple de sots i desnivells i amb la pols que es genera com a conseqüència del moviment de vehicles, la Junta de Govern Local, en sessió de data 7 de juny de 2013, va adoptar els següents acords: “1.- Declarar la conveniència i oportunitat de realitzar un estudi relatiu a l’evolució usos i necessitats d’estacionament que es realitzen a la porció de terreny delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, amb accés des de la via pública des d’aquest últim carrer; i a la valoració de la conveniència i viabilitat econòmica d’establir algun tipus de regulació (àrea verda, estacionament segregat de la via pública o altres alternatives), en la porció de terreny indicada, sempre, en aquest cas prèvia l’oportuna autorització degudament formalitzada per part de la propietat. 2.- Encarregar a la Societat Municipal Mixta de Promoció i Gestió de Serveis d’Esplugues, S.A., la realització de l’estudi indicat al punt primer d’aquesta resolució. L’estudi i valoració s’haurà de lliurar a l’Ajuntament d’Esplugues abans de 31 de desembre de 2013. Els costos derivats de la realització de l’estudi seran assumits per la Societat Mixta, com a part integrant de les seves obligacions com a gestora del servei. 3.- Encarregar a la Societat Municipal Mixta de Promoció i Gestió de Serveis d’Esplugues, S.A. (PROGESER), l’execució dels treballs urgents d’adequació de la porció de terreny, consistents en l’eliminació dels sots situats en el recorregut de circulació dels vehicles, l’aportació de material que faciliti la rodadura dels vehicles i la reducció/eliminació del pols generat per aquells i la retirada de les acumulacions de terres existents amb caràcter puntual al terreny. El cost derivat d’aquests treballs urgents seran assumits per la Societat Municipal Mixta de Promoció i Gestió de Serveis d’Esplugues, S.A. (PROGESER), sempre que com a conseqüència de l’estudi definit als punts 1 i 2 d’aquesta resolució, s’estableixi una zona d’estacionament regulat i sigui possible la seva repercussió a les persones usuàries, mitjançant la tarifa que s’estableixi. En cas contrari, és a dir, si no s’estableix cap zona d’estacionament regulat i la Societat no por repercutir els costos indicats a les persones usuàries del servei, l’Ajuntament assumirà al seu càrrec els costos corresponents, prèvia aportació de la corresponent justificació i certificació de les obres efectuades i de les despeses derivades.” Segon.- En execució de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local, la Societat Municipal Mixta va procedir a la realització dels treballs urgents d’adequació de la porció de terreny, en els termes ordenats per l’Ajuntament.

pàg 18

Paral·lelament la Societat Municipal va iniciar les tasques que havien de concloure amb la realització i lliurament de l’estudi indicat a l’acord de la Junta de Govern. Per a la realització del mateix resultava imprescindible determinar el cost de la disponibilitat material i jurídica dels terrenys de referència, que, com s’ha indicat són de propietat privada. Finalment, durant els primers dies d’aquest mes de juliol, s’ha obtingut un principi d’acord entre la Societat Municipal Mixta i la propietat de la finca, la família de Delás, en els termes que consten al document de contracte de lloguer incorporat a l’expedient. Aquest contracte, en els seus termes, permet, per una banda garantir la disponibilitat dels terrenys, i per altra establir un dels conceptes bàsic de la conformació dels costos d’establiment de la zona d’estacionament regulat i correlativament la viabilitat econòmica de l’actuació. Per aquesta raó, i encara que més enllà del termini inicialment previst, la Societat Municipal Mixta, ha aportat l’estudi sol·licitat per l’Ajuntament, que obra incorporat a l’expedient administratiu. Tercer.- En aquest estudi es proposa la creació de conformitat amb el que s’estableix a l’article 2 i següents de l’Ordenança municipal sobre estacionament regulat, aprovada pel Ple municipal en data 19 de desembre de 2012, d’una zona d’estacionament regulat, en “espai habilitat a aquesta finalitat amb caràcter provisional”, al sector Can Clota, sobre la porció de terreny delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, amb accés des de la via pública des d’aquest últim carrer. Les característiques bàsiques de la nova zona creada són les següents:

1. Ubicació de les places: Sector Can Clota, sobre la porció de terreny delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, amb accés des de la via pública des d’aquest últim carrer.

2. Nombre de places de nova creació: 300 places. 3. Modalitat de l’estacionament regulat: Àrea Verda, en les mateixes

condicions horàries, tarifàries i de funcionament que la resta de places d’estacionament regulat existents en determinats vials de la localitat, sense perjudici de les condicions específiques que s’indiquen seguidament.

4. Especificitats: Prenent el consideració l’estudi de viabilitat aportat per la Societat Municipal Mixta, el caràcter de la porció d’espai habilitat i, especialment la tipologia dels usos que previsiblement es produiran en la

pàg 19

zona creada, s’estableix que als usos diferents als realitzats per persones residents els hi seran d’aplicació les següents tarifes:

a. Ús sol·licitat per hora o fracció: 0,83 € b. Ús sol·licitat per dia sencer: 2,48 € c. Ús sol·licitat per setmana (7 dies): 8,26 € d. Ús sol·licitat per mes (30 dies): 25,00 €

Sobre aquests imports s’aplicarà l’IVA corresponent.

Quart.- Així mateix, i considerant que aquesta actuació respon, en primera instància, al requeriment efectuat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i considerant també que la implantació de la zona d’estacionament regulat té necessàriament un caràcter provisional, es considera oportú que la Societat Municipal Mixta sigui compensada per l’Ajuntament d’Esplugues, en cas que, per causes no imputables a la pròpia Societat, la duració de l’explotació tingués una durada inferior als cinc anys inicialment previstos i aquesta durada inferior provoqués la impossibilitat d’amortitzar els costos d’implantació i, de resultes, es derivés un resultat negatiu per a la Societat. Si aquest supòsit es donés, la Societat presentarà davant l’Ajuntament la documentació acreditativa i justificativa dels resultats de l’explotació, en el termini de dos mesos des de la seva finalització. A la vista de la documentació aportada l’Ajuntament establirà l’aportació econòmica necessària per compensar estrictament la pèrdua ocasionada. Per la qual cosa, es proposa al Ple de la Corporació: Primer.- Aprovar la delimitació d’un sector d’estacionament regulat, de caràcter provisional, al barri de Can Clota, sobre la porció de terreny delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, amb accés des de la via pública des d’aquest últim carrer. La ubicació i distribució de les places es grafia al plànol que s’incorpora com annex I a aquesta proposta. Segon.- Aprovar, en l’àmbit de les competències municipals, l’estudi d’implantació aportat per la Societat Municipal Mixta de Promoció i Gestió de Serveis d’Esplugues S.A. Tercer.- Les característiques bàsiques de la nova zona creada són les següents:

1. Ubicació de les places: Sector Can Clota, sobre la porció de terreny delimitada pel carrer 1r de Maig, l’accés a la Ronda, el carrer Tierno Galván i el carrer Lleialtat, amb accés des de la via pública des d’aquest últim carrer.

2. Nombre de places de nova creació: 300 places.

pàg 20

3. Modalitat de l’estacionament regulat: Àrea Verda, en les mateixes condicions horàries, tarifàries i de funcionament que la resta de places d’estacionament regulat existents en determinats vials de la localitat, sense perjudici de les condicions específiques que s’indiquen seguidament.

4. Especificitats: Prenent el consideració l’estudi de viabilitat aportat per la Societat Municipal Mixta, el caràcter de la porció d’espai habilitat i, especialment la tipologia dels usos que previsiblement es produiran en la zona creada, s’estableix que als usos diferents als realitzats per persones residents els hi seran d’aplicació les següents tarifes:

a. Ús sol·licitat per hora o fracció: 0,83 € b. Ús sol·licitat per dia sencer: 2,48 € c. Ús sol·licitat per setmana (7 dies): 8,26 € d. Ús sol·licitat per mes (30 dies): 25,00 €

Sobre aquests imports s’aplicarà l’IVA corresponent.

Quart.- Les actuacions d’implantació de les places d’estacionament regulat que comportin obra, instal·lació o senyalització es realitzaran de conformitat amb les directrius dels serveis tècnics municipals competents en cada cas. L’efectiva entrada en servei de la nova zona d’estacionament regulat resta condicionada a l’efectiva i correcta realització de la totalitat de les actuacions previstes en el document aportat, fet que es comunicarà de forma fefaent a aquest l’Ajuntament, sempre amb caràcter previ a l’entrada en servei de la zona d’estacionament regulat. Cinquè.- Establir que la Societat Municipal Mixta serà compensada per l’Ajuntament d’Esplugues, en cas que, per causes no imputables a la pròpia Societat, la duració de l’explotació tingués una durada inferior als cinc anys inicialment previstos i aquesta durada inferior provoqués la impossibilitat d’amortitzar els costos d’implantació i, de resultes, es derivés un resultat negatiu per a la Societat. Si aquest supòsit es donés, la Societat presentarà davant l’Ajuntament la documentació acreditativa i justificativa dels resultats de l’explotació, en el termini de dos mesos des de la seva finalització. A la vista de la documentació aportada l’Ajuntament establirà l’aportació econòmica necessària per compensar estrictament la pèrdua ocasionada. Sisè.- Notificar la present resolució a la Societat Municipal Mixta de Promoció i Gestió de Serveis d’Esplugues, S.A., pel seu coneixement i efectes. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

pàg 21

“Bé, estem davant d’una reivindicació històrica, jo diria del barri. Sí que és veritat que aquest espai sempre s’ha estat demanant d’alguna manera per habilitar-lo i dignificar-lo a efectes d’utilitzar-lo d’aparcament, i, per tant, és benvinguda aquesta proposta. El que passa és que em sembla que hauríem d’aprofitar aquest punt d’alguna manera per plantejar-nos la celeritat i la velocitat que en aquest cas el govern municipal ha tingut per donar sortida a aquesta vella reivindicació. Hi insisteixo, jo crec que és un bon moment i és una notícia positiva per al barri, però el que caldria, almenys a futur, és que les mesures i tots aquests tipus d’accions i decisions fossin més àgils a efectes de també adaptar-nos més ràpidament als serveis i a les necessitats de la població.

En qualsevol cas hi voto favorablement.”


“Sí, és una proposta que sembla que té el consens del barri, també de l’ajuntament, per tant, podem dir que el poble hi està d’acord, i si a més a més l’aristocràcia també, aleshores, doncs, no tenim cap mena de problema a votar-hi favorablement.”


“El Grup Municipal de Convergència i Unió, atenent a les converses prèvies amb l’alcaldessa sobre el tema que s’estudiï la millora de l’enllumenat de la zona, i si realment el tema d’inseguretat és percebut o realment existeix, més enllà de la percepció puntual que alguns veïns ens han fet arribar, doncs que es valori la instal·lació de càmeres, doncs, atenent a la seva bona predisposició, hi votarem que sí.

Gràcies.”


“Bé, el nostre grup entenem que l’adequació dels terrenys encarregats a PROGESER no és la correcta, així us vam fer arribar alguna fotografia, i, per tant, ens hi abstindrem.”


“El Partit Popular pensa que aquesta reivindicació històrica que porta l’Associació de veïns de Can Clota, doncs, s’ha vist ja per fi afavorida amb aquest terreny, que s’ha fet el concert amb el senyor propietari, i pensem que donarà un servei, l’indicat amb aquest ús per a residents, i ús per a itinerants d’alguna manera econòmica, i perquè pugui donar, doncs això, servei d’aparcament, que bona falta fa.

pàg 22

Hi votem que sí.”


“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, divuit vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes i Sra. Elisabet Millà Salinas, és a dir, tres vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO SET.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PÚBLICA DEL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA PLANA, DE LA MODIFICACIÓ DE L’ESTUDI DE VIABILITAT, AIXÍ COM DE LA MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE. La senyora Díaz diu:

“El punt número 7 és el dictamen proposant l’aprovació inicial de la modificació del projecte d’obra pública del Complex Esportiu Municipal La Plana, de la modificació de l’estudi de viabilitat, així com de la modificació del contracte.

Previ expedient corresponent, l’Ajuntament d’Esplugues va formalitzar contracte de concessió d’obres públiques per a la renovació i construcció de les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal La Plana i altres actuacions. En l’àmbit del contracte formalitzat, el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 17 de juny de 2005, va acordar aprovar l’estudi de viabilitat i el pla de gestió presentat pel concessionari DUET ESPLUGUES S.A.

Les obres previstes al corresponent Projecte d’obres es van desenvolupar per fases, per adaptar-se a les necessitats de funcionament de les diverses instal·lacions del complex, havent-se completat les corresponents a les fases primera i segona.

La tercera fase de les obres es va retardar en el temps per dos motius bàsics: el primer, relacionat amb la necessitat de mantenir en l’ús inicial la pista poliesportiva, a l’espera de l’entrada en funcionament del pavelló de Les Moreres; i el segon, relacionat amb la necessitat de revisar el programa

pàg 23

funcional, ja que el temps transcorregut ha fet evident la conveniència de no realitzar alguns dels usos inicialment previstos, i, paral·lelament, la conveniència de fer-ne, millorar-ne o ampliar-ne d’altres.

Les diferències bàsiques consisteixen en el següent: d’una banda, la substitució de les instal·lacions d’aigua inicialment previstes per a una nova piscina, a situar a continuació de l’actual zona de piscines, la qual cosa repercutirà en la millora de l’equipament i ampliarà els usos possibles; d’una altra, l’eliminació de la zona de bar i «chiquipark», i realització en aquest lloc de zones d’ús esportiu; d’una altra, l’augment dels espais destinats a activitats dirigides a usos polivalents de caràcter esportiu. La integració també de tres pistes de pàdel indoor; i altres modificacions puntuals que es detallen a l’expedient, quant als usos de les zones de despatxos o vestuaris.

Per aquest motiu l’empresa concessionària, previs els requeriments municipals efectuats, i prèvia també la coordinació amb el Servei Municipal d’Esports, ha aportat una proposta de modificació del projecte d’obra pública, del pla de gestió i de l’estudi de viabilitat per a la seva presa en consideració per l’ajuntament, i aprovació, si escau. L’aprovació dels documents aportats comportarà la modificació del contracte de concessió d’obra pública, de conformitat amb la normativa d’aplicació. Els serveis municipals han informat favorablement sobre les modificacions incorporades des del punt de vista de funcionalitat de les instal·lacions esportives, així com l’estudi de viabilitat i el pla de gestió. Així mateix, els serveis tècnics municipals han informat favorablement el projecte d’obra aportat, establint, això sí, un conjunt de prescripcions i necessitats d’esmenes que hauran de ser incorporades per l’empresa concessionària, per fer la seva aprovació ja final o definitiva.

Finalment, els serveis jurídics han informat favorablement l’aprovació dels documents aportats i la modificació del contracte, en els termes previstos a la present proposta de resolució. Per la qual cosa, al Ple bàsicament es proposa el següent: d’una banda, aprovar inicialment el projecte d’obres, l’estudi de viabilitat i el pla de gestió aportats per l’empresa concessionària, amb les condicions i prescripcions indicades als informes tècnics i recollides en aquest acord; dos, aprovar inicialment la modificació de la concessió d’obra pública; tres, exposar al públic el present acord, així com els documents aprovats inicialment, a l’efecte de formulació d’al·legacions i reclamacions; i quatre, l’aprovació definitiva dels documents indicats resta supeditada al compliment de les condicions i prescripcions establertes, i d’igual forma la modificació de la concessió administrativa resta supeditada a l’aprovació definitiva dels documents indicats.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat:

pàg 24

Per acord de la Junta de Govern local de data 14 de març de 2014, es va posar de manifest que durant el període d’execució del contracte de concessió d’obres públiques per a la renovació i construcció de les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal La Plana (CEM La Plana), formalitzat amb DUET ESPLUGUES, S.A. en data 29 de maig de 2006, s’havien produït circumstàncies que havien alterat la cadència prevista entre el Pla d’execució de les obres i el pla d’explotació econòmica, ja que la tercera fase, que consisteix en la construcció i posada en funcionament de la nova piscina de xapoteig, zona d’estètica, servei mèdic, espai de restauració, sales d’activitats dirigides, parc infantil i ampliació de la sala de fitness, no ha estat possible fins al moment d’entrada en funcionament del Complex esportiu municipal Les Moreres. Que l’entrada en funcionament del Complex esportiu municipal Les Moreres es va produir durant l’últim trimestre de 2012, i des del dia 9 de gener de 2013, els espais destinats a la realització de les actuacions compreses en la fase tercera abans descrita, són de plena disponibilitat de l’empresa DUET ESPLUGUES S.A., en els termes establerts a la concessió administrativa d’obra pública vigent. Que malgrat el temps transcorregut des dels fets indicats i de les diferents peticions formulades pels representants municipals, l’empresa concessionària no havia aportat el projecte constructiu necessari per a l’execució de les obres, ni el calendari previst per a la seva execució, pel que es va requerir a l’empresa DUET ESPLUGUES SA, per a que en compliment de les seves obligacions derivades del Contracte d’obra pública formalitzat i de conformitat amb el que s’estableix a l’estudi de viabilitat i el Pla de gestió aprovats en data 17 de juny de 2005 aportés, en el termini d’un mes, el projecte constructiu, a nivell executiu, apte per a l’execució de les obres contemplades a la fase tercera de les de renovació i construcció de les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal La Plana (CEM La Plana) amb la seva programació i concreció de les dates previstes d’inici i finalització de les mateixes; i també se li manifestava que en cas que considerés oportú formular proposta de modificació dels termes en que s’havia d’executar la fase tercera de les de renovació i construcció de les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal La Plana, hauria d’aportar, en el mateix termini, com a mínim els següents documents: - Justificació de la impossibilitat o inconveniència per a l’interès públic de l’execució de la fase tercera, en els termes establerts en l’actualitat. - Proposta de modificació que s’eleva a la consideració de l’Ajuntament, degudament justificada des del punt de vista de l’interès públic i suportada en els corresponents Estudis de viabilitat funcional, tècnica, sostenibilitat econòmica i financera; Pla de gestió i explotació; i Projecte tècnic de les obres amb un nivell de detall propi d’un projecte bàsic, en el que es recullin

pàg 25

adequadament les solucions constructives proposades, el seu pressupost i termini d’execució, amb indicació del termini d’inici i finalització de les obres, comptat des de l’aprovació, en el seu cas de les modificacions proposades. L’empresa concessionària DUET ESPLUGUES, S.A., el 2 d’abril de 2014 va presentar un escrit adjuntant la proposta d’actualització de l’Estudi de viabilitat del contracte incorporant les corresponents propostes d’actualització del projecte d’explotació i del pla econòmic financer del contracte, així com la corresponent proposta de les tarifes i preus, i la proposta volumètrica i arquitectònica de les obres de la 3a fase de l’explotació del servei, sol·licitant es donés per complimentat el requeriment de data 14 de març de 2014 i la seva aprovació, proposta que es va remetre a informe dels Serveis Tècnics i d’Esports Municipals que es van coordinar amb l’empresa per tal d’ajustar els requeriments corresponents, tant de caràcter funcional com tècnic. Atès que l’empresa DUET ESPLUGUES, S.A. ha presentat en data 16 de juliol de 2014 el projecte bàsic i executiu de reforma del complex esportiu La Plana, 3a fase, i el 21 de juliol l’estudi de seguretat i salut del projecte, sol·licitant la seva aprovació. Segons la memòria del projecte de reforma esmentat, en aquesta fase 3a s’actua principalment a la zona de piscina, amb la construcció d’una nova piscina i a les zones del pavelló reformant els vestuaris existents, creant dos sales d’activitat noves, tres pistes de pàdel i l’ampliació de la zona de fitness de la planta primera on s’instal·la una sala de spinning. Atès que l’empresa esmentada també en data 21 de juliol de 2014 ha presentat escrit sol·licitant l’aprovació de la Proposta d’actualització de l’Estudi de viabilitat del Contracte que adjunta com a Document núm. 1, i que incorpora les propostes d’actualització del Projecte d’Explotació i del Pla Econòmic i Financer del Contracte, així com la corresponent Proposta de les tarifes i preus relatius a la 3a fase de l’explotació del servei, la modificació del contracte i de la documentació contractual, en el sentit d’establir que l’execució de la 3a fase es realitzarà amb subjecció a les determinacions establertes en dita proposta, de conformitat amb la clàusula Tercera, punts 1º 2º i punt 5º.3 i clàusula Quarta, apartats 1) i 4) del Plec de Condicions Tècniques del Contracte i segons l’establert als articles 101 i 250 del TRLCAP. Atès l’informe tècnic de data 22 de juliol de 2014 relatiu al projecte bàsic i executiu de reforma del complex esportiu La Plana, 3a fase, presentat, emès pels arquitectes municipals del Servei d’Obres Públiques que es transcriu parcialment a continuació:

“Examinada la documentació tècnica presentada, els Tècnics sota signants, observen el següent:

1. En la memòria del projecte (pàgina 4) consta com a subjecte redactor del mateix, l’empresa SOCIPROFAT, SL, i s’especifica que aquesta tasca ha estat

pàg 26

assumida per l’arquitecte tècnic Joaquín Chica. Sense perjudici de les competències corresponents i de la professió habilitant per a signar un projecte d’aquestes característiques, no queda clarament identificada l’autoria de la seva redacció.

Per tant, aquesta s’ha d’acreditar clarament, indicant nom, cognoms, titulació professional habilitant vigent, i identificació col·legial de les persones, físiques o jurídiques, que assumeixin la responsabilitat legal sobre el projecte presentat. Aquest criteri d’identificació és extensiu per a tota la resta d’agents que, segons s’indica a la memòria, han intervingut en la redacció del projecte: Despacho de Alonso y Balaguer, ingeniería DEERNS ESPAÑA SL, ingeniería LAURECO INGENIEROS, SL.

2. En l’apartat 1.2.2. de la memòria s’indica que l’objecte del projecte és “describir la actuación a realizar, una reforma de las instalaciones del CEM La Plana”. Però en cap cas no es fa constar l’increment de superfície construïda i per tant, d’ocupació, que comporta l’ampliació de l’edifici existent, degut a la incorporació de la nova piscina.

Aquest aspecte s’ha de fer constar explícitament, indicant la variació quantitativa en aquest paràmetre de superfície, atès que en la memòria no queda clar si la superfície en planta de 4.467 m², que s’indica en tinta vermella (apartat 1.2.3), correspon a l’estat actual de l’edifici, o a la seva superfície, un cop s’hagin executat les obres del projecte i aquesta s’hagi incrementat en els 202,89 m² que es fan constar en el paràgraf Justificació urbanística, del mateix apartat 1.2.3.

3. A l’apartat 2 de la memòria constructiva, s’adjunta còpia corresponent a les conclusions de l’estudi geotècnic. En relació amb el contingut d’aquest apartat, els tècnics sota signants indiquen les següents precisions:

a) Reiterar la recomanació sobre la conveniència d’un reconeixement posterior del terreny, immediatament posterior a la explanació i obertura de les rases de fonamentació, d’acord amb el que disposa el Codi Tècnic de l’Edificació.

Del compliment d’aquest tràmit, així com de la consideració dels resultats que se n’obtinguin, s’haurà de deixar constància en les actes o llibre d’obra que correspongui.

b) A la frase final d’aquest apartat es fa la següent indicació: “Se ha comprobado la estabilidad de los cimientos con respecto a otros edificios, no habiendo interferencia entre ambos”. Aquesta afirmació és ambigua, doncs no aclareix si l’afectació a què es refereix és relativa als edificis o als elements construïts d’altres solars. En cap cas no queda demostrat que no hagi afectació del bulb de pressions de les sabates al mur que delimita el solar d’actuació, del que ocupa l’IES Severo Ochoa.

Aquesta justificació s’ha de fer prèviament a l’execució de les obres, adoptant en el seu cas, aquelles modificacions en el sistema de fonamentació, que, garantint plenament l’estabilitat de la nova edificació, evitin afectació a dit mur, o a altres elements edificats.

pàg 27

4. A l’apartat Climatización de la memòria, punt 2.6.6. Normativa de Aplicación, s’indica textualment: “Esta lista no es limitativa y puede ser completada por una parte por la Dirección Técnica, y por otra, por la experiencia profesional de la empresa instaladora”. Referent a aquest punt, els tècnics sota signants recorden:

- L’obligació general de complir amb la totalitat de la normativa vigent, actualitzada al moment d’executar l’obra, val a dir, en la data en què la Direcció Facultativa faci constar l’ordre d’execució en l’acta d’obra i/o en el llibre d’ordres.

- La responsabilitat de la Direcció Facultativa (d’Obra i d’Execució) de les obres en la seva obligació de fer complir aquesta normativa.

- La responsabilitat contractual de l’empresa constructora i els seus proveïdors i subcontractes, sobre el compliment de la mateixa.

- La necessitat de legalitzar tots els aparells i dispositius, tenint especial cura en els paràmetres de confort, control i correcció de la humitat, eficiència energètica i la garantia de les condicions de salubritat, i particularment en la prevenció d’episodis de legionel·losi.

Conseqüentment, com que el compliment de la normativa no es pot reduir a un simple tràmit d’ofici, i per la transcendència que aquesta responsabilitat té en el servei públic prestat en règim de concessió, l’acreditació d’aquesta serà lliurada formalment a l’Ajuntament, signada per l’empresa concessionària i per la Direcció Facultativa de les obres.

5. Pel que fa a la climatització de la piscina de nova construcció, en la memòria no s’observa cap referència al tractament específic per a aquest àmbit. L’apartat 2.6.7 Climatización y ventilación, de la memòria, no fan referència específica a la piscina de nova implantació, ni al volum del seu àmbit. De la lectura de l’apartat 2.6.8 Deshumectación piscinas y SPA, només es dedueix que es manté la instal·lació existent actualment.

S’han d’incorporar al projecte d’obres la descripció, els càlculs i les especificacions tècniques corresponents a la solució proposada per a la climatització i la ventilació d’aquest àmbit, justificat en relació amb el conjunt global de les piscines. En cap cas, aquestes dades podran condicionar la modificació de la configuració arquitectònica del projecte, llevat d’adaptacions puntuals, què hauran de ser acceptades prèviament per la Direcció Facultativa de les obres, amb acord i autorització prèvies i imprescindibles del personal tècnic que l’Ajuntament designarà com a responsable de la supervisió.

6. En relació amb els punts de connexió per a recepció de dades, aquests es replantejaran a peu d’obra, comprovant les necessitats efectives del servei a prestar, i adequant, tant la seva posició com el seu nombre, als requisits reals.

7. Pel que fa al cel ras, aquests s’hauran de fixar amb vareta roscada, de característiques i disposició adequades al pes del conjunt de guies i plaques, i elements suspesos que hagin de suportar, comprovant tots els punts

pàg 28

d’ancoratge, i disposant els registres i safates de cablejat correctament, segons replanteig previ. Així mateix, abans d’executar els elements de suport de cel ras de les sales d’activitats dirigides, es comprovarà l’estat de l’estructura metàl·lica de la qual es proposa suspendre dit cel ras, adoptant les mesures que pertoquin per tal de garantir el seu correcte estat, així com la possibilitat de deixar registres que permetin el registre per a inspecció periòdica de dita estructura.

8. Pel que fa a la coberta de la piscina de nova implantació, no hem trobat cap especificació referent a elements d’accés per a manteniment (pates, escales, etc.) ni punts d’ancoratge per cinturons de seguretat o, en el seu cas, línia de vida.

Aquests elements, tant els d’accés degudament protegit, com els de previsió de seguretat, s’han d’incorporar al projecte i executar correctament. Així mateix, i atès que la fase que s’executarà és la final de tot un conjunt d’actuacions sobre l’edifici, s’haurà de revisar i garantir el compliment de les condicions d’accés per a manteniment i de seguretat i protecció en la resta dels àmbits de coberta, esmenant possibles errades i completant aquelles mancances que es puguin detectar. El compliment correcte d’aquest aspecte, serà condició inexcusable per a la recepció de les obres per part de l’Ajuntament.

9. Pel que fa als amidaments, al pressupost i als plecs de condicions tècniques del projecte, els tècnics sota signants constaten que aquests han estat incorporats al projecte. Tanmateix no s’ha verificat ni el criteri seguit pels redactors per a la formació de preus unitaris, compostos i desglossats, ni la certesa dels amidaments.

Correspon als tècnics redactors del projecte i a l’empresa concessionària, la responsabilitat sobre aquests aspectes, i en cap cas no serà admissible per a la recepció de les obres la omissió de capítols del projecte, o la seva execució incompleta, fora de normativa, o incorrecta, degut a esmenes de possibles errades, mancances o incoherències

10. Quant als càlculs justificatius, tant dels capítols d’instal·lacions, com del càlcul estructural, els tècnics sota signants constaten que, si més no, s’han incorporat al projecte els llistats dels valors obtinguts mitjançant processos informatitzats, sense que hi hagi una justificació argumentada i raonada de les solucions i de les diverses hipòtesis de càlcul adoptades. És a dir, manca la memòria de càlcul amb l’exposició clara i concisa dels criteris i dades bàsiques que permetin interpretar correctament els resultats, validar-los i en el seu cas, corregir possibles defectes o imprevistos.

Atès que per raons de termini i de disponibilitat de recursos, el present informe no té el caràcter d’una auditoria tècnica, la responsabilitat sobre la correcció, efectivitat i viabilitat de les solucions adoptades, així com sobre el seu cost econòmic, corresponen exclusivament als tècnics redactors del projecte, essent en tot cas l’empresa concessionària qui respondrà de la correcta execució de l’obra, així com del servei públic prestat, davant l’Ajuntament.

pàg 29

11. A continuació es relaciona un seguit d’aspectes, la definició dels quals es considera insuficient, ambigua o contradictòria dins el conjunt dels plànols presentats. Com que el caràcter del projecte ha de ser executiu, d’acord amb els criteris fixats pel Codi Tècnic de l’Edificació, i a criteri dels tècnics sota signants no ho és en allò que respecta al nivell de detall i a la concreció de les partides d’obra, tots aquests aspectes hauran de ser correctament completats i desenvolupats, i en el seu cas corregits per part de la Direcció Facultativa o de l’equip redactor del projecte, en l’execució de les obres, i prèviament a l’execució de les partides corresponents.

Aquesta informació s’haurà de concretar per tant, amb el grau de detall i les especificacions que pertoqui, i es presentarà per part de la Direcció Facultativa, amb antelació suficient perquè els tècnics designats per l’Ajuntament com a supervisors tècnics, la puguin validar. Tanmateix, en cap cas aquesta validació eximirà de la responsabilitat i obligacions contractuals que corresponguin per les seves respectives competències als tècnics redactors, a la Direcció Facultativa, a l’empresa constructora ni a l’empresa concessionària.

Un cop validada de manera fefaent, la documentació complementària es registrarà en documents tècnics què es consideraran annexes al projecte, per tal que el seu contingut assoleixi de manera efectiva, correcta i concisa el caràcter executiu que en el seu estat actual no té.

Les observacions als plànols, què es relaciona a continuació, podrà ser ampliada a aquells aspectes que en la planificació i execució de l’obra s’estimi tècnicament necessari per part dels tècnics supervisors de l’obra:

a) El conjunt de plànols que defineixen les zones d’actuació s’haurà de completar en el curs de l’obra i amb antelació suficient, concretant l’afectació i les vies d’accés de treball i d’entrada de material. Atès que es preveu executar les obres mantenint la resta de l’equipament obert a l’ús públic, prèviament a l’execució material dels treballs, la Direcció Facultativa, haurà d’aprovar explícitament i amb el vist i plau dels tècnics supervisors i de la Coordinació de Seguretat i Salut, els documents on es concreti i defineixi aquesta planificació, juntament amb les mesures de seguretat que s’adoptaran. L’incompliment d’aquest pas comportarà la paralització immediata de les obres, sota responsabilitat de la Direcció Facultativa d’aquestes.

b) S’han de corregir i aclarir els següents plànols, atès que la informació que contenen és confusa i contradictòria i indueix a interpretacions errònies:

- E - 110 B: Planta Sótano Estado Final (Obra Nueva)

- E - 111 B: Planta Baja Estado Final (Obra Nueva)

c) Les escales de piscina representades al plànol E - 201 A: CIMIENTOS PISCINA no concorden amb les representades en altres plànols que també indiquen aquestes escales, però en altra disposició.

S’ha de corregir aquesta contradicció. Com a criteri general i per evitar errors d’interpretació, aquells elements que es representin en diversos plànols, han de respondre a una única definició, tot i que els plànols facin referència a aspectes o capítols diferents.

pàg 30

Així mateix, aquest plànol s’ha de completar incloent-hi la comprovació gràfica amb dades exactes, del bulb de pressions de les sabates en relació amb el mur de delimitació del solar, segons el que s’indica en el paràgraf 3.b de l’apartat II) EXPOSICIÓ DE MOTIUS del present informe.

d) Al plànol E - 211 A: Saneamiento planta sótano, és imperceptible el diàmetre de les canalitzacions i no s’indica el punt de connexió a la xarxa de sanejament públic. S`han de justificar a més el càlculs corresponents per determinar el diàmetre, així com detallar les característiques dels pous i els elements de registre.

e) Al plànol E - 301 A: Estructura losa piscina, on ha estat acotada la implantació de les escales de piscina, aquestes només permeten un pas lliure de 59 cm en relació amb el mur de tancament de l’edifici. S’ha de concretar el tipus d’ancoratge de dites escales, o modificar la seva distribució per garantir el pas mínim de 90 cm.

En relació amb dites escales, no hi ha constància que s’hagi previst cap dispositiu per a accés de persones amb mobilitat reduïda a la nova piscina. Referent a aquest punt s’estarà al que indiqui el servei d’Esports de l’Ajuntament.

f) El plànol E - 302: Estructura Losa Piscina, representa l’esquema estructural del pòrtic estructural de l’àmbit de la piscina de nova construcció. Entenem que hi ha una errada en el seu títol, què s’ha d’esmenar. Tanmateix aquest plànol i els següents només inclouen una descripció esquemàtica del pòrtic en general i de les armadures, ometent detalls significatius com les unions de travada entre aquests elements.

Hi ha punts singulars que s’han de definir acuradament, com ara la unió on conflueixen el pòrtic 5, el pilar 4 i la bigueta de formigó que salva els pòrtics 4 i 5.

En aquest mateix plànol també s’han d’aclarir les cotes que s’indiquen en l’esquema gràfic denominat com a GEOMETRIA PORTICO CENTRAL, doncs no coincideixen amb l’alçada lliure interior del recinte per a la nova piscina. Cal indicar a quin nivell i a quin element correspon el segment horitzontal representat entre les indicades com a COTA MURO i COTA CIMIENTO.

g) Al plànol E - 304: Forjado Gradas, s’han d’acotar les grades en el gràfic denominat com a Sección 1/10.

Al mateix plànol s’ha d’indicar si el triangle representat en l’extrem esquerre del gràfic denominat com a Planta 1/100, junt a l’àmbit identificat com a MAGATZEM 02, és una rampa. En cas afirmatiu, s’ha de definir aquesta, tant pel que fa a la seva geometria, com a les seves característiques constructives, garantint a més que aquesta sigui admissible des del punt de vista normatiu.

En dit plànol no consta la unió constructiva amb l’element de tancament vertical de la nova superfície que separa el nou forjat, del buit sobre l’àmbit on s’ubiquen les pistes per a pràctica de pàdel.

pàg 31

En la Planta 1/20 s’indica una doble barra d’armadura en els extrems exterior i interior del forjat de xapa col·laborant que cobreix les grades existents. Tanmateix a la Sección 1/10 només consta la doble barra en l’extrem exterior, però no pas en l’interior.

Ni en cap llegenda del plànol, ni en els llistats de càlcul estructural consta la càrrega d’ús i de pes propi considerada en la comprovació estructural de dit element.

Finalment, la solució proposada no indica la disposició de cap tipus de junta constructiva ni estructural. Les dobles línies representades a punts en la Planta 1/20 no s’especifiquen de cap manera i abasten tant la superfície de la xapa col·laborant com la del forjat inferior de les dependències contigües (sales d’entrenadors, ampliació fitness, cycling i magatzems)

S’han de documentar, especificar i justificar tots aquests aspectes.

h) Al plànol E - 404B: Planta Cubierta Estado Final, no s’acota ni la coberta de nova execució ni els lluernaris. Tampoc no s’indica el pendent d’aquesta, si bé és cert que en la memòria es fa referència al valor del 10%, però sense especificar si es tracta del pendent del parament interior o de l’exterior. Així mateix s’observa una ha manca generalitzada de cotes en les seccions generals.

Pel que fa als lluernaris, no hi ha ni definició geomètrica, ni descripció constructiva, ni cap indicació sobre solapament d’impermeabilització. El projecte es limita a insinuar gràficament la seva existència.

Finalment, en la SECCIÓ TRANSVERSAL PISCINA Escala 1:50, s’indica la cota de nivell inferior del vas de piscina com a -1,33, essent confusa la cota de referència ±0,00. Els tècnics sota signants insisteixen en la fondària d’1,40 metres des del nivell de la làmina d’aigua, sol·licitat a requeriment del servei d’Esports i reiterat als redactors del projecte.

Òbviament s’han de completar i corregir tots aquests aspectes, què són propis d’un projecte executiu, i imprescindibles per replantejar i realitzar correctament les partides d’obra corresponents.

i) Al plànol E - 408: Fachadas Piscina, no s’han representat els baixants ni la projecció del canaló de recollida d’aigües i la representació del nivell de terra és imprecís. Així mateix, no s’especifica a què respon la variació en el sistema de representació de la superfície del finestral, dividida en dues franges.

S’han d’aclarir tots aquests aspectes i facilitar la descripció i característiques constructives de les façanes, amb major detall i nivell de concreció.

j) El plànol E - 409: Zona exterior. Piscina. Niveles, conté una errada greu en la definició geomètrica de la rampa de sortida de l’edifici. Tal i com es representa, la intersecció entre el tram superior d’aquesta rampa i la superfície de paviment de la sortida d’emergència no es pot construir, atès que el pendent que assoliria la línia d’intersecció, què no pot correspondre de cap manera a les cotes de nivell relatives indicades (-0,04 i -0,02) si s’adopta la resta com a certes, seria del tot inviable.

pàg 32

Cal rectificar dita superfície, fent-la geomètricament i constructivament possible, adequant-la a l’entorn en què s’encaixa i als espais que vincula, i d’acord amb les pautes i mides facilitades i avançades pels serveis tècnics municipals en les diverses reunions de treball mantingudes, prèviament al lliurament del projecte.

Cal considerar i incorporar al pressupost econòmic els amidaments i la valoració econòmica dels conceptes relatius a aquestes actuacions d’adequació exterior, així com la corresponent al concepte de previsió de reposició d’elements de vialitat que puguin ser afectats per l’execució de les obres.

k) S’ha de definir amb precisió el procediment de deconstrucció i enderroc del mur de tancament, que s’elimina per la construcció de la piscina de nova execució.

l) Pel que fa al pressupost indicat (pàgines 46 i 47 del Document 1/3), el concepte TOTAL PEC no especifica cap referència al percentatge en concepte d’IVA. S’ha d’especificar aquest, indicant clarament la base imposable, el percentatge d’aplicació, el seu valor, i el pressupost final, IVA inclòs.

12. Cal detallar clarament el programa de control de qualitat a realitzar durant l’execució de les obres, incloent l’assignació de partida econòmica al pressupost.

13. Pel que fa als plànols d’instal·lacions, els tècnics sota signants no han entrat a valorar en detall la idoneïtat del seu contingut tècnic ni el seu grau de definició, atès el termini de què s’ha disposat per a emetre el present informe d’aprovació, molt breu en relació amb l’extensió i el nivell d’especialització de dits capítols. Tanmateix es fa insistència en el caràcter executiu que dites partides han de tenir, així com la seva coherència en relació amb la resta de capítols del projecte.

14. Pel que fa a l’estudi de seguretat i salut, els tècnics sota signants han verificat la seva inclusió en els documents de projecte, sense perjudici de la responsabilitat sobre la correcció del seu contingut, la qual correspon a l’equip redactor. En tot cas, l’aprovació del pla de seguretat i salut, i la coherència amb dit estudi, correspondrà al tècnic que l’empresa concessionària designi per a l’execució de les obres.

15. En tot cas, referent al projecte en general, i en especial als punts 12, 13 i 14 anteriors, en particular, es confia la idoneïtat i la correcció d’aquests capítols a la solvència tècnica i a la responsabilitat de l’equip redactor del projecte, així com a la responsabilitat contractual de l’empresa concessionària davant l’Ajuntament, essent del tot imprescindible la coordinació i concordança entre totes les parts i capítols del projecte.

En cap cas ni sota cap concepte s’acceptarà cap errada, mancança ni incompliment normatiu, que sigui derivat de possibles errades del projecte, sota

pàg 33

el pretext de la seva aprovació, essent obligació deontològica de la Direcció Facultativa de les obres, la comunicació als serveis tècnics municipals de tota imprecisió que es pugui detectar, així com de la proposta raonable i tècnicament viable d’esmena. L’empresa concessionària haurà d’assumir en tot moment el possible increment de cost econòmic que hom pogués derivar de la correcta execució d’aquestes esmenes.

16. A la finalització de les obres i com a condició indispensable per a la seva recepció per part de l’Ajuntament, l’empresa concessionària haurà d’aportar els següents documents:

a) Document d’obra realment executada, as built, elaborat i signat per la Direcció Facultativa de les obres. Atès que els treballs que es proposa executar corresponen a la modificació de la tercera i última fase de les obres, aquest document recollirà tot el conjunt de les obres executades, tant en la present fase com en les anteriors, diferenciant clarament la tercera.

b) Recull de totes les actes d’obra signades i degudament documentades, així com dels annexes tècnics que s’hagin elaborat i acordat en el curs de les obres.

c) Resultats dels assaigs i informes relatius al pla de control de qualitat.

d) Documents de compliment de la normativa referent a certificació energètica.

e) Actualització del Pla d’Autoprotecció de l’Edifici, i / o la justificació corresponent.

II) CONCLUSIONS I OBSERVACIÓ TÈCNICA

1. Des del punt de vista constructiu, el document aportat no s’ajusta a les característiques d’un projecte executiu segons el que disposa el Codi Tècnic de l’Edificació. Si bé es compleix amb la relació de documents mínims que ha de contenir aquest, incorre en les següents deficiències:

- El seu nivell de detall és del tot insuficient, atès que no s’inclou cap detall constructiu, llevat d’alguns gràfics esquemàtics i de caràcter genèric. Aquest nivell d’indefinició és greu fins al punt que el projecte presentat no conté cap secció constructiva detallada. Òbviament des dels serveis tècnics municipals només es demanen estrictament aquelles seccions i detalls constructius que siguin significatives per poder interpretar el projecte de manera inequívoca i fer viable la seva realització.

- No conté cap criteri ni cap referència objectiva que permeti replantejar elements constructius importants, com és el cas de les superfícies de cel ras, entre d’altres. Conseqüentment tampoc es defineix la coordinació de les guies de suport d’aquests, els seus punts d’ancoratge, la coordinació amb elements d’enllumenat o de climatització, o la implantació de registres per a manteniment.

pàg 34

- No s’especifiquen elements constructius importants, com ara juntes en paviments o travada en elements de divisió vertical interior.

- S’ometen detalls importants, com ara la definició formal i geomètrica, referida a la configuració topogràfica, de la tanca de la sortida a carrer Alegria, o especificacions com la porta d’accés des de Plaça de Catalunya, de la que tant sols es presenta un esquema del seu aspecte amb indicacions del sentit d’obertura de les portes.

- Manca fins i tot informació corresponent a un projecte bàsic, com és un quadre de superfícies i de volums, desglossat per plantes i per dependències.

2. En resum, el projecte presentat és insuficient per poder ser executar correctament, d’acord amb el que indica el Codi Tècnic de l’Edificació, i amb ajust al pressupost econòmic presentat, en el cas que aquest pressupost hagi estat correctament elaborat i s’ajusti al contingut teòric i constructiu de les observacions exposades en el present informe.

Es deixa una quantitat molt important d’aspectes tècnics, pendents de resolució a peu d’obra, amb la incertesa que això comporta i el risc d’incórrer en increments de cost econòmic, que poden arribar a tenir repercussions desfavorables sobre l’equilibri econòmic i financer de la concessió del servei.

Tanmateix, atenent a les instruccions transmeses pel Director de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat d’aquest ajuntament, als tècnics sota signants, sobre la necessitat i conveniència d’aprovar dit projecte i l’advertiment del greu perjudici que podria comportar per als interessos de la corporació una demora en aquest tràmit, els tècnics sota signants entenen que aquest projecte es pot informar favorablement, única i exclusivament en el cas que l’empresa concessionària accepti formalment i de manera fefaent, documentada en compareixença dels seus administradors, el compromís rigorós d’assumir com a condició d’execució el contingut íntegre del present informe, així com la correcta esmena de tots aquelles indefinicions o imprecisions que es puguin detectar en la seva execució, sota la seva responsabilitat i sense minva del compliment normatiu, dels estàndards de servei determinats en el pla funcional, i de les regles de la bona construcció.”

Atès l’informe emès en data 29 de juliol de 2014 pel Director del Servei d’Esports en relació a la proposta funcional de la fase 3a de remodelació i explotació del CEM La Plana, en sentit favorable si be condicionat al compliment de diverses condicions. Atesos els informes dels Serveis Jurídics i d’Intervenció Municipals, i els articles 101, 249, 250 i concordants del Text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques en la seva redacció donada per la Llei 13/2003, de 23 de maig, reguladora del contracte de concessió d’obres publiques; i el plecs de condicions econòmic administratives i tècniques que regeixen la concessió d’obra pública.

pàg 35

ES PROPOSA: Primer.- Declarar la conveniència i oportunitat per a l’interés públic de modificar el projecte d’obra pública del Complex Esportiu Municipal la Plana, i, en conseqüència, aprovar inicialment el projecte bàsic i executiu de reforma del complex esportiu La Plana, 3a fase, presentat per l’empresa DUET ESPLUGUES, S.A., amb un pressupost de 1.108.217,60€, més l’IVA corresponent. Dita aprovació inicial resta condicionada al compliment de totes les prescripcions contingudes a l’informe tècnic transcrit a la part expositiva del present acord, que s’acreditarà mitjançant la presentació del corresponent text refós del projecte bàsic i executiu, durant el període d’informació pública per a la seva posterior aprovació definitiva, si escau. Segon.- Aprovar inicialment l’actualització de l’Estudi de Viabilitat de la concessió, que incorpora el Projecte d’explotació i el Pla econòmic i financer, aportat per l’empresa concessionària amb les condicions següents: 1) Concretar el programa esportiu d’activitats a desenvolupar en els diferents espais esportius amb la previsió d’usuaris/es i els indicadors de valoració. 2) Incorporar a la proposta l’espai d’activitat d’escalada horitzontal, boulder, amb una superfície de 41,27 m2 3) Adequar els nous espais auxiliars – vestidors a la normativa d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. 4) Reordenar i redimensionar de nou el règim d’usos i horaris dels espais aquàtics que necessita l’entitat Club de natació Esplugues i passar de les 32 h/setmanals a 52 h/setmanals i 1 competició al mes. Tercer.- Aprovar inicialment la modificació del contracte de concessió d’obra pública del Complex Esportiu Municipal la Plana, que haurà de recaure sobre els terrenys de titularitat municipal que resultin necessaris per a l’execució de les obres contemplades al projecte executiu que finalment sigui objecte d’aprovació. Quart.- Sotmetre a informació pública els documents aprovats inicialment, la modificació del projecte d’obra pública i l’actualització de l’Estudi de Viabilitat, així com la modificació del contracte d’obra pública i el present acord, pel termini d’un mes, mitjançant la publicació d’anuncis al tauler de la Corporació, web municipal i Butlletí Oficial de la Província, als efectes de formulació de les al·legacions i reclamacions que es considerin oportunes.

Cinquè.- L’aprovació definitiva del documents indicats, resta supeditada al compliment de les condicions i prescripcions establertes, i d’igual forma la

pàg 36

modificació de la concessió administrativa resta supeditada a l’aprovació definitiva dels documents indicats. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Bé, aviam, aquí jo crec que es plantegen dues qüestions. En primer lloc, vostès mateixos ho han dit, no?, les prescripcions i les necessitats d’esmenes que haurà d’incloure en aquest cas el projecte d’obra, perquè s’han detectat carències pels serveis municipals, cosa en aquest aspecte em sembla que positiva, però no deixa de ser sorprenent que si es detecten aquestes consideracions, s’incloguin com a condicionals perquè en el futur s’aprovin. Em sembla que si en aquest moment estem aprovant una modificació d’un projecte d’obra, ja haurien d’estar automàticament incloses i acceptades, evidentment, pel concessionari. Que d’altra banda és una condició obligatòria? Sí, és veritat, però em sembla que el procedent hauria de ser que això ja estigués inclòs. Això per una banda.

I per altra banda, ja s’ha posat de manifest en altres ocasions les carències que en aquests moments ja tenen i ja pateixen molts dels usuaris del Poliesportiu de La Plana, i en aquest sentit, doncs, potser caldria plantejar-nos si abans d’entrar a fer obres, el que caldria seria garantir que els serveis funcionin correctament, i que les carències que es detecten estiguessin correctament solucionades. Afegeixo també la petició que es va fer en comissió informativa que es donés alguna explicació sobre el nombre de queixes rebudes, ja fos del propi concessionari o a través dels serveis municipals, i tampoc en aquest cas, doncs, no he obtingut resposta.

Per tant, amb aquesta sèrie de penombres, em veig obligat a votar en contra d’aquest punt.”


“Sí, a veure, vull dir, repassant les actes dels plens dels darrers sis anys, jo diria que, bé, hem detectat que com a mínim Esquerra Republicana ha intervingut una vintena de vegades respecte al manteniment i a la gestió que Duet Esports estava portant a terme dintre del Poliesportiu de La Plana. Això d’entrada. Després, penso que en aquest mateix ajuntament l’any passat vam tenir una comissió d’estudi per esbrinar les causes que un projecte presentat per Duet Esports sobre el Poliesportiu de Les Moreres, doncs, hagués acabat amb un encariment del projecte, que segons el document que se’ns va entregar és de més de 3 milions d’euros.

pàg 37

Aquestes darreres setmanes, malgrat que s’ha allargat el ple per poder agafar amb més fermesa, justament un dels punts era aquest, el del Poliesportiu de La Plana, veiem que la setmana passada, en la comissió informativa respectiva, els plànols, tal com indicava el senyor Pons anteriorment, no són tots els que es corresponen amb el projecte que avui hem d’aprovar.

A més a més, en aquestes darreres setmanes també he tingut l’oportunitat de parlar amb l’única entitat que quedarà dintre del Poliesportiu de La Plana, amb el Club Natació, on ens explicava que continuen i han continuat els problemes, sobretot de ventilació, respecte a la part que Duet Esports ja està gestionant al complet. O sigui, no estem parlant de la part que encara no li hem cedit, que és la pista poliesportiva, sinó la part de la piscina on continua havent-hi problemes de ventilació, que han provocat algun que un altre problema de salut a alguns usuaris. En aquest sentit, també m’explicaven des del mateix club de natació que les relacions entre Duet i les diverses entitats no eren les millors possibles, sinó que eren molt millorables, entenent, entre altres coses, que Duet està en teoria fent un servei a la ciutat d’Esplugues.

Després amb què més ens trobem? Doncs ens trobem amb què realment el projecte que ens presenta Duet, en l’apartat on hi ha la memòria, on diuen que aquest projecte serà viable, el pla de viabilitat, nosaltres considerem que amb tot el munt d’activitats noves que s’especifiquen, l’increment de 43.000 euros de cara a l’any que ve en personal, doncs, una de dos, o seran sous molt baixos, la qual cosa com a ajuntament entenc que ens ho hauríem de fer mirar, o potser no s’ajusten massa a la realitat, i que és un pla de viabilitat -com ja estem acostumats amb el tema de Les Moreres– que realment no serà ben bé el que s’acabarà fent, i si es fes em preocuparia que fos així.

En definitiva, entenem que les relacions entre Duet Esports i l’Ajuntament d’Esplugues no han estat les millors possibles, i que segurament com a ajuntament el que haguéssim hagut de fer és replantejar-nos, primer de tot, la relació amb Duet, i després el que jo entenc que és primordial ara mateix, perquè segurament trigarem encara uns quants anys a poder tenir un segon poliesportiu dedicat a les entitats esportives, i aleshores no sé, perquè el Pla d’Equipaments Esportius no ens ho acaba de confirmar, si ens farà falta o no ens farà falta aquesta pista coberta que ara mateix convertirem en tres pistes de pàdel indoor, que abans eren al descobert a La Baronda i que vostès, unilateralment, han decidit que no hi vagin allà, vés a saber en base a quin pacte amb Duet, o amb les empreses que estan gestionant La Baronda. I per un altre cantó, doncs clar, entenem que en aquest sentit, jo personalment, de Duet Esports no m’acabo de refiar. I si un no s’acaba de refiar d’una empresa a la qual li donaràs la concessió d’un espai municipal, doncs, entenc que com a ajuntament ens hauríem de replantejar exactament si hi ha de continuar o no hi ha de continuar aquest contracte que tenim amb Duet.

Per tant, el vot d’Esquerra, evidentment, hi serà en contra.”

pàg 38


“Sense ànim d’abundar en el que han dit el regidor Pons i el regidor d’Esquerra Republicana, nosaltres també hi votarem en contra. I no repetirem tots els arguments, però sí trobem que el projecte és deficient, com els propis tècnics de la casa apunten. Entenem la pressa del govern municipal per tirar endavant el procés, exhaurint terminis durant aquest mes d’agost, en què estarà en exposició pública, però la veritat és que nosaltres no estem gens contents amb l’actuació d’Alonso i Balaguer ni de Duet.

Hem tingut problemes greus amb ells, com s’ha explicat, a Les Moreres. No ens genera gens de confiança. Recordem que estem en diversos contenciosos amb ells, vull dir, que estem litigant. Com a ciutat, tots els aquí presents estem a tribunals amb ells. Entenem que l’auditoria prèvia del projecte no s’ha pogut fer per manca de temps. Trobem, com ja s’ha apuntat des d’aquella banda, problemes en la definició de la climatització de les piscines, en la depuració de l’aigua pensem que no es fa cap gest per avançar cap a noves tecnologies, quan el que avui en dia està en voga realment és eliminar el clor i passar a solucions amb salines.

En aquest sentit, sense ànim de repetir arguments, i deixant de banda el tema del pla director, el tractament que no se li ha donat al Consell de l’Esport encara, atenent les peticions de les entitats, sinó centrant-nos senzillament en la nostra nul·la confiança en una empresa que considerem reincident en la seva manca de definició dels projectes, i, doncs, com hem dit al començament, hi votarem que no.

Gràcies.”


“Bé, el nostre grup vol deixar dit per endavant que el model de gestió de Duet no és el nostre model. Sempre hem pensat que el model de la concessió no és vàlid, i que hauria de ser un model o una gestió totalment pública. Em sorprèn que d’altres partits, que van aprovar aquest tipus de concessió a empreses privades, doncs ara ho qüestionin, no? Que en tot cas ho havíem d’haver qüestionat abans, que tenim el que tenim, i ara estan plantejant una aprovació inicial d’unes obres. Unes obres que en els documents que hem llegit hi ha anotacions, evidentment com han plantejat la resta de grups, a nivell tècnic, que hauran d’estar recollides i solucionades, si no, evidentment, anirà a un altre ple on no l’aprovarem, no farem l’aprovació final. Per tant, entenem que això quedarà recollit una vegada s’aprovi al final.

Després, el nostre grup també per una altra banda, vam condicionar el tema de les obres amb el tema dels preus públics, una vegada acabades aquestes instal·lacions. Entenem que hem arribat a reduir com bastant els diners públics

pàg 39

que es donaven per compensar a l’empresa Duet. I, per altra banda, s’afegeix una partida, un preu públic o una tarifa per al tema dels aturats.

Per tant, nosaltres estem totalment d’acord i hi votarem que sí. En aquest punt i en el següent, que parla dels preus públics, vull dir, és un bloc.”


“Bé, el Partido Popular, referent al tema del que és el projecte executiu d’ampliació del Complex Esportiu La Plana, pensem, en primer lloc, que tenim una assignatura pendent com a municipi, que és dotar al municipi d’una infraestructura esportiva adequada, diguem-ne. Tenim un conveni que ens agrada més o ens agrada menys, amb una entitat privada que és la que porta a terme aquesta concessió, que serà d’estudi posterior, anterior, però no té res a veure amb el que és el tema de l’execució de les obres.

Pensem que està clar, perquè tenim al nostre abast l’informe tècnic, dels nostres tècnics, pel qual es fan les modificacions adients al projecte bàsic que ha presentat el redactor, l’empresa Duet. Per fer l’ampliació han de fer les correccions degudes, s’han d’ajustar al codi tècnic de l’edificació, que això ho recull tot –tot– i ha d’estar contemplat així. Confiem en la bona professionalitat dels nostres tècnics, que vigilen la bona redacció d’aquest projecte. Estem en fase inicial d’aprovació, i ho repetim, hem de fer, completar aquesta assignatura pendent que teníem com a ajuntament, perquè l’empresa es faci càrrec del que vindrà després, dels preus públics –que també ho citaré ara– en referència a què deixem de subvencionar amb el heraldo público per causa que, evidentment, ocupem aquest poliesportiu amb instal·lacions que són municipals, després de tenir ja construït el Complex Esportiu de Les Moreres.

Per una altra banda també, el Grup Municipal del Partit Popular està satisfet, perquè va plantejar la redacció d’un pla director que contemplés un estudi de necessitats esportives d’aquí a l’any 2025, per poder tenir en compte les possibles necessitats, com bé he dit, d’instal·lacions esportives.

I com que això també està inclòs, doncs, evidentment, no podem dir que no, estem satisfets. I evidentment, tutelarem, vigilarem de molt a prop l’executiu d’aquest projecte, i hi votem que sí. Hi estem a favor.”


“Bé, en aquest tema s’han barrejat diverses coses que a mi m’agradaria puntualitzar i separar. Per un cantó, dir que el que estem fent ara és aportar una aprovació inicial que està condicionada. Condicionada a què hi hagi una sèrie de prescripcions tècniques, a través d’un informe extens, exhaustiu, que han fet els tècnics municipals, en el sentit que cal, doncs, complementar, aclarir diversos punts. És evident, doncs, que això és una garantia perquè el projecte

pàg 40

finalment estigui fet en condicions, i queda clar que no es podrà aprovar si no es compleixen aquestes prescripcions tècniques. El que fem portant això avui és precisament guanyar un temps que considerem que és important.

Per altra banda també, tant el que és el projecte executiu, com en tot cas la realització de les obres, també estaran sota el control dels tècnics municipals. En aquest sentit és una garantia, com en el seu moment va ser una garantia la intervenció municipal en el projecte de Les Moreres.

Nosaltres, ens agradi o no ens agradi l’equip redactor, està clar que en aquest cas Alonso i Balaguer, doncs, és una empresa que no està inhabilitada per contractar l’Administració, que no té cap limitació en aquest sentit, i nosaltres per tant, no la podem imposar, ni li podem indicar a cap concessionari quina és l’empresa que ens agradaria que fes un projecte o un altre. El que sí que hem de fer, i és el que hem fet, és controlar els projectes, i que estiguin amb condicions. Des d’aquest punt de vista tenim, evidentment, la garantia de la supervisió dels nostres serveis tècnics, que és veritat que amb Les Moreres estem en un contenciós, que hem reclamat una responsabilitat per un projecte mal redactat, i que finalment, sota la direcció dels serveis tècnics, així i tot, el projecte, o el cost total de les obres, ha estat per sota de l’import del projecte que va sortir a licitació quant a Les Moreres. Això està clar, i és així, no?

Algunes qüestions que s’han comentat, com la que comentava el senyor Pons, es van recollir a la comissió i vam dir que faríem aquest seguiment, i això a la pròpia comissió ja es va contestar, sobretot amb el tema de les queixes en el sentit que també es comuniquessin a l’ajuntament, i que l’ajuntament, doncs, pogués participar-hi en les respostes o en el seguiment de la gestió. S’ha parlat de les dificultats o d’una mala gestió per part de Duet, i en aquest sentit a les enquestes que tenim nosaltres, hi ha una última de desembre de 2013, encarregada directament per l’ajuntament, es dóna puntuació de 7,2 a la gestió del Complex Esportiu La Plana. És una bona puntuació. I pel que fa també a una altra enquesta, concretament de la Universitat de Barcelona, sobre un estudi per la possible aplicació de la tarifació social, pel que fa a la valoració dels serveis esportius, doncs són ben valorats en general, tant com a les valoracions de les instal·lacions, que igualment també són ben valorades pels usuaris, quant al personal. Diu específicament que els monitors estan molt ben valorats. Els processos administratius són en general àgils, aprova també positivament el personal de recepció, i la política de comunicació del concessionari també està ben valorada. També pel que fa a la valoració de la gestió pública del servei. És, per tant, clar que tenim motius objectius perquè en general la valoració dels actuals gestors, que no vol dir que sigui la millor i que no vol dir que hi hagi deficiències que cal corregir, i que és la nostra obligació fer-ho si arriben al nostre coneixement, faltaria més, això és així, però que hi ha una valoració en aquest sentit que és positiva.

pàg 41

Crec que el que portem avui és un pas endavant molt important per a la pràctica de l’esport, oci i salut, una instal·lació com el Poliesportiu de La Plana amb unes condicions cèntriques magnífiques, que millori l’oferta, i crec que el que s’ha fet és presentar un programa funcional que s’adapta molt més a les característiques o la demanda que tenim en aquests moments.

En definitiva, pel que fa al tema del seguiment del projecte, que això el que pot preocupar, quant al tema també de les ventilacions, o les especificacions tècniques de les instal·lacions, en això els nostres tècnics destaquen precisament no per ser poc exigents sinó al revés, destaquen per ser molt exigents, i estem segurs que faran un seguiment molt acurat i que el resultat serà el que ha de ser, com no pot ser d’una altra manera. Serà un resultat absolutament positiu. Nosaltres en aquest sentit, doncs, hi votarem favorablement.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes i Sra. Elisabet Millà Salinas, és a dir, disset vots. Voten en contra els regidors Sra. Lídia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, quatre vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO VUIT.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS PREUS PÚBLICS DEL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA PLANA. La senyora Díaz diu:

“Molt bé. Doncs, ara passarem a explicar el punt 8. El punt 8 és el dictamen proposant l’aprovació de la modificació dels preus públics del Complex Esportiu Municipal La Plana. Tot i que alguns grups ja s’han posicionat faríem l’explicació, i per tant, doncs, acabaríem d’emetre els grups, o el regidor no adscrit, el nostre vot sobre aquest punt.

En aquest cas, impulsades les actuacions necessàries per a la realització de la tercera fase de les obres de remodelació del CEM La Plana, que hauran de concloure durant l’exercici 2015, des de la regidoria d’Esport s’ha procedit a la formulació de proposta de modificació de preus públics corresponents, que es detallen en la proposta d’acord. És per això que es proposa al Ple: aprovar

pàg 42

provisionalment la modificació de diversos preus públics de l’annex a l’Ordenança núm. 12, corresponents al Complex Esportiu Municipal La Plana; establir que aquests preus públics entraran en vigor una vegada finalitzades les obres vinculades al projecte constructiu de la tercera fase del Complex Esportiu Municipal La Plana, i posats en funcionament els serveis descrits al pla de viabilitat; la vigència d’aquests nous preus serà d’un any comptat des de la seva entrada en vigor; i exposar al públic aquest acord i preus aprovats, a l’efecte de formulació de les al·legacions i reclamacions que es considerin oportunes.

Però dit això, sí que m’agradaria fins i tot afegir tres elements més. Un, d’una banda que hem estat treballant en aquesta aprovació de preus públics en reduir la compensació que es feia ara per la diferència, la discrepància que hi havia entre el preu de referència del preu públic que aprovàvem. Per tant, són escassament cinc, sis, set preus públics que encara no coincideix el preu públic amb el preu de referència. Per tant, l’acord també al que hem arribat és que a la següent aprovació de preus públics això hauria d’extingir-se definitivament, perquè si s’ha de compensar, doncs ho faríem per raons més socials i no d’una manera indiscriminada. Aquest és un dels punts.

Altre dels elements són els nous abonaments que apareixen, com és l’abonament jove i l’abonament per a persones aturades. En el cas de l’abonament jove, a banda d’una reducció del 50 per cent en el preu de matrícula, doncs es crea –està a l’expedient, l’hem parlat sobradament– aquest nou abonament. I en el cas de persones aturades, encara no incorporem el preu de l’abonament per a aquestes persones, perquè no ha estat possible en aquestes dates poder acabar de consensuar també amb l’empresa concessionària aquest preu, i, per tant, així ho hem decidit, tot i que sí que hem incorporat una sèrie de condicions que indispensablement haurà de complir aquest preu públic. El que sí que hem inclòs és que la matrícula per a aquestes persones serà gratuïta.

I per tant, l’últim de tot, és que una vegada s’elevi al Ple, o es porti a aquest Ple, al mes de setembre, al mes d’octubre, quan s’hagin solucionat o incorporat aquestes prescripcions que es fan per part dels tècnics, i es pugui aprovar definitivament, es faci l’aprovació final, llavors incorporaríem aquest abonament, que ara no l’hem pogut especificar en aquest dictamen.

Per tant, aquesta és l’explicació, i és el torn de posicionar-se.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat:

Per part de la regidoria d’esports i joventut i del Director del Servei d’Equipaments i Esports, s’ha formulat una proposta de modificació de preus públics, corresponent al Complex Esportiu Municipal La Plana, regulats als

pàg 43

epígrafs I.- Serveis Esportius i II.- Instal·lacions Esportives, apartat E) Complex Esportiu Municipal La Plana. Els preus públics que conté aquesta proposta entrarien en vigor a la finalització de les obres vinculades al projecte constructiu de la tercera fase del Complex Esportiu Municipal La Plana i posats en funcionament els serveis descrits al Pla de Viabilitat, amb excepció del preu del servei de natació de les escoles bressol que regirà a partir del dia 1 de setembre. L’article 44 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals estableix que l’import dels preus públics, haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada. Malgrat tot a l’apartat 2 de l’esmentat article, es determina expressament que, quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus públics per sota del límit previst. Vistos els informes que consten a l’expedient municipal. Atès el que disposen els articles 41 a 47 de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, en relació als preus públics, es proposa al Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa, s’adopti acord en el sentit següent: PRIMER.- Aprovar provisionalment l’establiment del preu públic, que regirà a partir del dia 1 de setembre de 2014 , següent Es crea a l’annex a l’Ordenança núm. 12, concretament a l’epígraf II.- Instal·lacions esportives. E)COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA PLANA a) programa de natació escolar/preus trimestrals, un apartat 3 : “3. SERVEI DE NATACIÓ ESCOLAR- ESCOLES BRESSOL( fins a 3 anys): 34,12 euros” SEGON.- Aprovar provisionalment la modificació i l’establiment de diversos preus públics de l’annex a l’Ordenança núm. 12, corresponents als epígrafs I.- Serveis Esportius i II.- Instal·lacions Esportives, apartat E) Complex Esportiu Municipal La Plana, amb el detall següent: I.- SERVEIS ESPORTIUS I.1. COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA PLANA A) ABONAMENTS

pàg 44

1. Preu d’abonament mensual:

TIPUS D’ABONAMENT

PREU PÚBLIC

Total adult (resident) 36,58

Total segon familiar (resident)

27,85

Total infantil familiar (5 a 15 anys)

12,51

Total infantil petit (0 a 4 anys) Gratuït

Total infantil (5 a 15 anys)

23,90

Total per a la gent gran

23,90

Total per a persones amb discapacitats i que disposin del carnet rosa

16,26

Només piscina

25,40

Abonament jove (de 16 a 24 anys) 25,54

Total adult (no resident) 38,08

Total segon familiar (no resident) 29,35

Els abonats al Complex esportiu municipal La Plana gaudiran d'un 30

% de descompte sobre el preu dels cursos i activitats esportives.

2. Preu d’inscripció per a nous abonats (MATRÍCULA):

TIPUS DE QUOTA

PREU PUBLIC

Matrícula per a nous abonats adults. 50,75

Matrícula per a nous abonats segon familiar adult. 29,75

Matrícula per a nous abonats. Família de 2 adults i tots elsmenors de 15 anys.

80,50

pàg 45

Matrícula per a nous abonats Infantil petit. (0 a 4 anys)

Gratuït

Matrícula per a nous abonats Infantil (5 a 15 anys) 32,48

Matrícula per a nous abonats gent gran, discapacitats ipersones que disposin del carnet rosa.

32,48

Matrícula per a nous abonats, només piscina 45,00

Matrícula per a persones amb situació d’atur Gratuït

Baixa temporal (quota manteniment) 8,22

Els joves que acreditin disposar del carnet Jove seran beneficiaris d’un

descompte del 50 % sobre el preu de la matrícula. B.) ENTRADA PUNTUAL:

TIPUS DE QUOTA

PREU PÚBLIC

Entrada puntual d’adult

8,57

Entrada puntual Infantil / gent gran / Persones ambdiscapacitat

5,69

C.) SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL (preu mensual)

SERVEI ESPORTIU MODALITAT PREU PÚBLIC

Sessió 30’ Individual 20,56

Duet 28,19

Sessió 60’ Individual 35,24

Duet 41,10

Abonament 5 sessions 30’ Individual 88,08

Duet 116,27

Abonament 5 sessions 60’ Individual 151,52

Duet 174,91

pàg 46

Moviment i Salut (€/mes) Individual 9,42

D.) SERVEIS MÈDICS

SERVEI ESPORTIU MODALITAT

PREU PÚBLIC

Revisió Mèdica 1 visita 33,20

Tractaments de fisioteràpia (no abonat)

1 sessió 34,63

Tractaments de fisioteràpia (abonat) 1 sessió 22,43

Tractaments de fisioteràpia (no abonat) 6 sessions 147,08

Tractaments de fisioteràpia (abonat) 6 sessions 98,05

Massatge esportiu (no abonat) 1 sessió 26,10

Massatge esportiu ( abonat) 1 sessió 17,41

Massatge esportiu (no abonat) 6 sessions 129,47

Massatge esportiu (abonat) 6 sessions 86,32

Assegurança mèdica individual 8 €/anual

E.) LLOGUER D’ESPAIS (preu mensual)

TIPUS D’ACTIVITAT PREU PÚBLIC

Carrer Natació 1 hora (piscina 25 m.) 22,90

Guixeta Lloguer (preu trimestral) 23,50

F.) CASALS ESPORTIUS

TIPUS DE CURS

MODALITAT

PREU

PÚBLIC

pàg 47

Casals esportius – Servei esportiu

Preu dia/torn 8,11

Preu dia/tot el casal 6,70

Casals esportius –Servei d’acollida

Preu dia/torn 2,46

Preu dia esporàdic 2,61


Casals esportius –Servei menjador ludoteca

Preu dia/torn 8,45

Preu dia esporàdic 8,84


G.) CURSOS D’ACTIVITATS AQUÀTIQUES I FÍSIQUES INTENSIUS

TIPUS DE CURS

PERIODICITAT

PREU PUBLIC

Curs de natació per a petits (3-5 anys)

5 dies/setmana

90,50

Curs de natació infantil i per a adults 5 dies/setmana

69,69

Curs de natació per a persones amb discapacitat-adults i joves

5 dies/setmana

23,46

H.) PISTES DE PADEL

PREU PUBLIC

Lloguer 1 hora per pista (preu abonat) 18,60Lloguer 1 hora de pista (preu no abonat) 31,00Abonament 5 hores de pàdel (abonat) 84,00Abonament 5 hores de pàdel (no abonat) 140,00Abonament 10 hores de pàdel (abonat) 148,80Abonament 10 hores de pàdel (no abonat ) 248,00Cursos de pàdel abonats 1 d/set preu mensual 27,30Cursos de pàdel no abonats 1d/set (preu mensual)

45,50

Cursos de pàdel abonats 2d/set (preu mensual) 50,16

pàg 48

Cursos de pàdel no abonats 2d/set (preu mensual)

83,60

Lloguers de raquetes (1 h ) 5,00 I.- AULA FORMACIÓ ESPORTIVA

PREU PUBLIC

Cursos esportius 2d/setmana 20,00Cursos esportius 4d/setmana 36,00Lloguer de l’aula de formació, per hores 40,00Lloguer de l’aula de formació per setmana/4 hores/dia

750,00

I.2.- PISCINA MUNICIPAL DESCOBERTA PARC DELS TORRENTS A.) ABONAMENTS DE TEMPORADA DE LA PISCINA DESCOBERTA PARC DELS TORRENTS

TIPUS DE QUOTA

PREU PÚBLIC

Abonament de temporada petits (0 a 4 anys)

Gratuït

Abonament de temporada infantil, pensionista, jubilat, o persona amb discapacitat

51,06 Abonament de temporada adults 83,47 Abonament de temporada familiar 177,02 Abonament mensual infantil, pensionista, jubilat o persona amb discapacitat

25,75

Abonament mensual adult 40,30 Abonament mensual familiar 88,93 Abonament 10 entrades infantil, pensionista, jubilat o persona amb discapacitat

32,52

Abonament 10 entrades adult 44,30 Entrada grups 1,14 Entrada grups – casals municipals 0,41

pàg 49

B.) ENTRADA PUNTUAL A LA PISCINA DESCOBERTA PARC DELS TORRENTS

ENTRADA PUNTUAL EDATS PREU (Euros)

Entrada puntual en dia laborable Adults 4,44 Entrada puntual en dia laborable

Infantils-Gent Gran-persones amb discapacitat

3,24

Entrada puntual en dia festiu Adults 5,42 Entrada puntual en dia festiu

Infantils-Gent Gran-persones amb discapacitat

3,98

II.- INSTAL·LACIONS ESPORTIVES E) COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA PLANA a) PROGRAMA DE NATACIÓ ESCOLAR: (preus trimestrals)

1.CURSOS DE NATACIÓ ESCOLAR

(Escoles d’Esplugues)

PREU PÚBLIC

Petits (0 – 3 anys – escola bressol 35,84

Petits (3-5 anys) – escola pública pàrvuls 30,67

Grans (6-14 anys) – escola pública primària 22,81

Educació Especial pública PROA 30,67

Petits (3-5 anys) – escola privada pàrvuls 35,84

Grans (6-14 anys) – escola privada primària 22,81

Educació Especial privada 35,84

pàg 50

2. CURSOS DE NATACIÓ ESCOLAR

(Escoles fora d’Esplugues) PREU PUBLIC

Petits (3-5 anys) pàrvuls 39,10

Grans (6-14 anys) primària 24,98

Educació Especial 39.10

b) CURSOS D’ACTIVITATS AQUÀTIQUES I FÍSIQUES. Preus trimestrals per a ciutadans residents a Esplugues de Llobregat

TIPUS de CURS PERIODICITAT

PREU

Proposat

(Euros)

Curs de natació per a nadons (12-24 mesos) sessió de 30 min

1 dia / setmana 31,00



Curs de natació per a nens/es petits/es (2 a 5 anys) sessió de 45 min.


Curs de natació per a nens/es petits/es (2 a 5 anys) ) sessió de 45 min


Curs de natació Infantils (6 a 10 anys) ) sessió de 45 min




pàg 51

Curs de natació joves ( 11 a 15 anys) ) sessió de 45 min


Curs de natació joves ( 11 a 15 anys) ) sessió de 45 min


Curs de natació per a gent gran , sessió de 45 min

2 dies /setmana

45,62

Curs de natació terapèutica, sessió de 45 min

2 dies / setmana

74,76

Curs de gimnàstica correctiva, sessió de 60 min

2 dies / setmana

78,69

Curs de natació per a adults sessió de 45 min




Curs de natació per a persones amb discapacitat – adults sessió de 45 min

2 dies / setmana 61,18

Curs de natació per a persones amb discapacitat – joves sessió de 45 min

2 dies / setmana

71,44

Curs de natació pre part i post part, preu mensual, sessió de 45 min

1 dia /setmana 17,77

Curs de gimnàstica de manteniment sessió de 60 min

2 dies / setmana

S’inclou a l’abonament

Activitats musicals i dansa , preu mensual, sessió de 60 min

2 dies/setmana 35,84

Tallers d’activitats puntuals (risoteràpia, abdominals hipopressius, esquena sana, etc...) sessió de 60 min

Sessió d’una

hora 8,10

Activitats físiques infantils sessió de 60 min

2 dies /setmana 35,84

Tai – chi sessió de 60 min. 2 dies /setmana 108,07

pàg 52

c) CURSOS D’ACTIVITATS AQUÀTIQUES I FÍSIQUES Preus trimestrals per a ciutadans No residents a Esplugues de Llobregat

TIPUS de CURS PERIODICITAT

PREU

Proposat (Euros)


1 dia / setmana

31,00


1 dia / setmana

54,30

Curs de natació per a nens/es petits/es (2 a 5 anys) sessió de 45 min.

1 dia / setmana

54,30

Curs de natació per a nens/es petits/es (2 a 5 anys) ) sessió de 45 min

2 dia / setmana

90,70


1 dia / setmana

41,82


2 dia / setmana

75,28

Curs de natació joves ( 11 a 15 anys) sessió de 45 min

1 dia / setmana

41,82

Curs de natació joves ( 11 a 15 anys) sessió de 45 min

2 dia / setmana

75,28

Curs de natació per a gent gran, sessió de 45 min

2 dies /setmana

45,62

Curs de natació terapèutica. sessió de 45 min

2 dies / setmana

94,80

Curs de gimnàstica correctiva, sessió de 60 min

2 dies / setmana

94,80


1 dia / setmana

41,82


2 dia / setmana

83,63

pàg 53

Curs de natació per a persones amb discapacitat – adults sessió de 45 min

2 dies /

setmana 61,18

Curs de natació per a persones amb discapacitat – joves sessió de 45 min

2 dies / setmana

71,44

Curs de natació pre part i post part , preu mensual, sessió de 45 min

1 dia /setmana

17,77

Curs de gimnàstica de manteniment sessió de 60 min

2 dies / setmana

S’inclou a l’abonament

Total

Activitats musicals i dansa ,preu mensual,sessió de 60 min

2

dies/setmana35,84

Tallers d’activitats puntuals (risoteràpia, abdominals hipopressius, esquena sana, etc...) sessió de 60 min

Sessió d’una

hora 8,10

Activitats físiques infantils sessió de 60 min

2 dies /setmana

35,84

Tai – chi sessió de 60 min. 2 dies

/setmana 108,07

TERCER.- Els preus públics continguts a l’apartat segon entraran en vigor, una vegada finalitzades les obres vinculades al projecte constructiu de la tercera fase del Complex Esportiu Municipal La Plana i posats en funcionament els serveis descrits al Pla de Viabilitat. Abans que hagi transcorregut el termini d’un any des de l’entrada en vigor dels preus públics aprovats, el Ple de l’Ajuntament procedirà a la seva revisió, prenent en consideració, com a criteri bàsic, la igualació dels preus públics amb els preus contractuals. QUART.- Exposar al públic, mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i al Tauler virtual d’edictes de la Corporació, durant un termini de 30 dies a fi i efecte que les persones interessades puguin formular les reclamacions que considerin oportunes. En cas de no efectuar-se reclamacions l’acord s’entendrà adoptat definitivament.

pàg 54

CINQUÈ.- Es determinarà un preu públic d’abonament per a persones aturades amb les condicions següents: - Aturats de més de 25 anys, amb un temps mínim a l’atur de sis mesos i accés a la instal·lació en horari restringit. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Bé, seré breu en aquest punt. Em sembla que el que no podem fer o mantenir com a administració és seguir subvencionant... Bé, primer perquè el pla de viabilitat ja estipula que correspon aquesta modificació dels preus, i en segon lloc em sembla que amb les carències que s’han posat de manifest en el debat anterior, tampoc correspon que la globalitat de la hisenda municipal hagi de veure’s d’alguna manera afectada per aquest mal servei. Hi insisteixo, és una doble condició aquesta afectació, de per què hem d’estar abonant un servei, o millor dit, subvencionant un servei que no està donant els resultats òptims, malgrat que les xifres són positivament millorables, senyor Giner, però per altra banda, el pla de viabilitat també contempla aquest increment. El trist d’aquesta situació, en tot cas, és que el ciutadà acabarà pagant més mantenint unes carències que hi ha. I per tant, aquí és important que en aquest cas Esports acceleri en la mesura dels possibles, i Urbanisme, doncs, també tot aquest procés de modificacions, de reformes i d’operativitat del servei.

En qualsevol cas, hi insisteixo, des del punt de vista estrictament econòmic, em sembla procedent votar-hi favorablement.”


“Bé, a mi d’entrada ja saben que m’agradaria saber què votem. Com què no sé exactament el que votem, doncs d’entrada hauria de votar-hi no. Però és que a més a més, com que també va lligat al pla de viabilitat, com s’ha dit, i, per tant, a l’ampliació de Duet, doncs evidentment, per coherència amb el vot anterior, també hi votarem en contra.”


“Respecte a aquest punt nosaltres, bé, felicitem la iniciativa d’incloure una tarifa per a aturats, ja es veurà com s’integra això, si és per a persones d’atur en llarga duració, o si es té en compte la renda familiar global i es divideix entre el número de persones, es veurà com s’aplica. Nosaltres, de moment, pensem que el més prudent que podem fer és abstenir-nos, perquè mirant el projecte i l’informe dels tècnics de l’ajuntament, que desaconsellen agafar aquest projecte, i informa favorablement si s’arregla, si s’esmena, però de moment el que pensem, el que sembla, és que l’empresa realment no sap què és el que li

pàg 55

costarà les obres, per tant, es pot entrampar. Per tant, presentar unes tarifes que representin el seu punt neutre d’explotació, quan no sap el que li costaran les obres realment em sembla que és una mica agosarat.

Per tant, pensem que el més prudent és, de moment, abstenir-nos-hi, i quan s’aprovin ja finalment, doncs posicionar-nos-hi.

Gràcies.”


“Bé, el nostre grup ja hem dit abans que hi votaria que sí. Tampoc és el model preferit el tema aquest. Sabeu que Iniciativa Esquerra Unida plantegem sempre el tema de la tarifació, però també ens compensa el tema que teníem també pactat en els pressupostos reduir aquesta compensació en diner públic a Duet. I hem passat, més o menys, de subvencionar 200.000 euros, i quan s’apliqui això és possible que estiguem a 50 o 60.000 mil. Per tant, crec que és un bon estalvi.

I per altra banda, les referències que han fet del preu per a aturats, que està clar que queda per definir perquè no s’ha pogut concretar més, però hi donarem el vot de suport.”

El senyor Ortega:

“Bé, el Grup Municipal del Partit Popular opina que hi ha alguns punts amb els quals no estem totalment d’acord, però sí que també compartim, i a més a més ho vam proposar i hi estem d’acord, que aconseguir l’opció cost zero a l’any 2016, i així ho vam proposar perquè s’inclogués, vam arribar a l’enteniment ràpidament que ha de ser així. O sigui, hi ha d’haver un cost zero al heraldo público a partir de l’any 2016, i d’això sí que estem a favor.

No obstant, nosaltres ens hi abstindrem.”


“Per part de l’alcaldessa s’ha expressat i s’ha explicat molt extensament el contingut de la proposta que portem de preus públics, i jo el que destacaria és que aquesta proposta és una proposta que el que fa és, d’alguna manera, conciliar les diferents opinions, interessos o aportacions del conjunt del grups municipals, i des d’aquest punt de vista és absolutament satisfactòria.

Hi votarem a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández

pàg 56

Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, catorze vots. Vota en contra el regidor Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, un vot. S’hi abstenen els regidors Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, sis vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO NOU.- DICTAMEN RELATIU A LA NO APROVACIÓ DEL CONVENI URBANÍSTIC DE PERMUTA DE LA FINCA SITUADA EN LA CONFLUÈNCIA DELS CARRERS NORD I ANDREU AMAT, PER LA FINCA SITUADA A L'AVINGUDA JACINT ESTEVA FONTANET, NÚMERO 112, ENTRE L'AJUNTAMENT D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT I LA SOCIETAT ELYSIUS EUROPA, S.L.


“El punt 9 és el dictamen relatiu a la no aprovació del Conveni Urbanístic de permuta de la finca situada en la confluència dels carrers Nord i Andreu Amat, per la finca situada a l’avinguda Jacint Estava Fontanet, número 112, entre l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i la societat ELYSIUS EUROPA, S.L.

En aquest cas, aprovada inicialment aquesta proposta de conveni, va ser objecte d’informació pública, tràmit en el qual es van presentar diverses al·legacions. Paral·lelament, l’empresa Elysius Europa va formular escrit de retirada de la seva proposta d’actuació respecte a aquesta parcel·la objecte de permuta, per la qual cosa és procedent proposar al Ple donar per conclosa la tramitació iniciada, acordar la no aprovació del conveni objecte de tramitació, i ordenar l’arxiu de l’expedient administratiu.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat: Per acord del Ple en sessió ordinària del dia 18 de desembre de 2013 es va aprovar inicialment el conveni urbanístic relatiu a la permuta de la finca situada en la confluència dels carrers Nord i Andreu Amat, per la finca situada a l’avinguda Jacint Esteva i Fontanet, número 112, entre l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i la societat Elysius Europa, S.L. Durant el tràmit d’informació pública es van presentar una sèrie d’al·legacions que estan incorporades a l’expedient administratiu.

pàg 57

La societat Elysius Europa, S.L. va presentar escrit el dia 5 de juny de 2014 i número de registre 6.245 en el qual manifesten la seva voluntat de retirar el Pla Especial de concreció d’ús i ordenació volumètrica de la parcel·la d’equipaments situada a la cantonada dels carrers del Nord i Andreu Amat, d’Esplugues de Llobregat. En relació a aquesta sol·licitud, per Decret d’Alcaldia núm. 1.535 de data 9 de juliol de 2014 es va admetre l’escrit presentat per la societat Elysius Europa, S.L. es va procedir a l’arxiu definitiu del Pla Especial de referència. Dels fets anteriors es desprèn la no procedència de continuar amb la tramitació de l’expedient de referència com a conseqüència de l’arxiu del Pla Especial d’assignació d’usos i paràmetres de la finca situada a la cantonada del carrer Nord i Andreu Amat. Per tot l’anterior, es proposa: PRIMER.- Acordar la no continuació del tràmit iniciat en relació al conveni urbanístic relatiu a la permuta de la finca situada en la confluència dels carrers Nord i Andreu Amat, per la finca situada a l’avinguda Jacint Esteva i Fontanet, número 112, entre l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i la societat Elysius Europa, S.L.; i acordar així mateix la no aprovació del conveni de referència i l’arxiu definitiu de totes les actuacions relacionades amb aquest expedient. SEGON.- Notificar el present acord a totes les persones interessades. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“És una llàstima que el que podia haver estat un emplaçament més adequat que el que el projecte contempla en aquests moments, doncs, no acabi sent on s’edificarà el tanatori. En qualsevol cas, em sembla que aquesta petita proposta, o aquesta modesta proposta, recull el sentiment de tota l’oposició per com s’han fet les coses, i també recull d’alguna manera el sentiment dels veïns i veïnes de la zona afectada, que d’alguna manera em sembla a mi també que comparteixen que les coses no s’han fet amb la transparència, segurament, que hagués calgut, i amb un debat social que en aquest cas aquest regidor troba i segueix trobant a faltar, i, per tant, el fet que hagi estat l’empresa, a instàncies de la pròpia empresa, o a instàncies d’un tercer, que no ho sabem, no deixa de ser si més no positiu per treure un dels pals que hi ha a la roda, i poder anar desencallant, en la mesura que tots puguem, aquest projecte urbanístic.

Per tant, perdó, hi voto favorablement.”


pàg 58

“Sí, d’entrada des del Grup d’Esquerra també votarem favorablement a la nova aprovació, malgrat que ens hagués agradat més rebutjar la proposta, en tot cas. Però malgrat el nostre vot afirmatiu en aquest sentit, espero que el debat sobre l’altra proposta de situar aquest tanatori en la Plaça de la Constitució no s’eternitzi en el temps, i també siguem capaços el més aviat possible, com a mínim d’estudiar les al·legacions presentades, i fallar en un sentit o en un altre.”


“El Grup Municipal de Convergència i Unió hi votarà favorablement, agraint la iniciativa que en aquest cas ha tingut el regidor d’Esquerra Republicana, el Jordi Figueras, d’introduir aquest punt en l’ordre del dia, va ser idea d’ell diguem-ne, per acabar de clarificar aquest punt i donar tranquil·litat als veïns d’aquell sector, que havien batallat per aquest tema presentant al·legacions a aquesta permuta, al·legacions que ja en el seu moment vam dir que compartíem totalment. Només dir una cosa més: ens hauria agradat que les al·legacions dels veïns haguessin estat respostes, també per conèixer el parer de l’ajuntament, diguem-ne de l’equip de govern, en aquest cas. I no m’estendré més perquè realment crec que ja hem dit tot el que havíem de dir.

Gràcies.”


“Bé, el nostre grup hi votem favorablement.”


“El Partit Popular hi vota sí.”


“Per una banda, les al·legacions dels veïns queden sobradament..., tenen sobradament una resposta, que és aquesta de deixar sense efecte l’acord aquest d’una possible permuta. I aquesta és la qüestió, que ja la vam comentar moltíssimes vegades en el sentit que davant de l’oposició veïnal a la permuta d’un terreny municipal, doncs, com que no tenim cap interès en cap instal·lació de cap tanatori, nosaltres el que faríem és fer decaure aquesta possibilitat.

Val a dir també que hem inclòs aquest punt de l’ordre del dia, però també val a dir que des del dia 9 de juliol l’alcaldessa, per un decret, va decretar l’arxiu definitiu del pla especial de referència, abans que el regidor, en aquest cas d’Esquerra –que ens sembla molt bé la seva proposta a la comissió– doncs la fes, ja havíem fet aquest decret deixant sense efecte aquesta proposta, i decretant l’arxiu de l’expedient.

En qualsevol cas, evidentment, hi votarem que sí.”

pàg 59

Sotmès a votació el dictamen, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE RECURSOS GENERALS I ECONÒMICS

ACORD NÚMERO DEU.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE DIVERSOS PREUS PÚBLICS.


“Dins la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics, el punt número 10 és el dictamen proposant l’aprovació de diversos preus públics.

En aquest cas, vistes les propostes de diverses regidories, i atès el que disposen els articles del 41 al 47 de la Llei reguladora de les hisendes locals, es proposa al Ple, primer, aprovar provisionalment els preus públics següents: pel que fa als espais coworking, doncs els preus públics que ara llegiré, una vegada entri en funcionament a la tardor, a partir de setembre, el preu mensual per a la utilització de l’espai el primer any, a jornada completa, és a dir, 40 hores setmanals, seria de 60 euros; mitja jornada, 20 hores setmanals, a 35 euros; el segon any, jornada completa seria 75 euros, i mitja jornada 44 euros; el tercer any, jornada completa 90 euros, i mitja jornada 53 euros; i pròrroga d’ús, quart any i següents, la jornada completa 108 euros, i la mitja jornada 64 euros.

Després hi ha els preus de serveis complementaris, com la sala de reunions, 7 euros per hora d’utilització. La sala d’actes –audiovisuals– 7 euros per hora d’utilització. La sala de reunions i sala d’actes 12 euros//hora. Després, d’una altra banda també s’han incorporat objectes de promoció de la ciutat, i, per tant, es proposa aprovar els preus corresponents a una sèrie d’articles, com són samarretes, gorres o mocadors de coll d’Esplugues City.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics: Tots els grups politics amb representació a l’Ajuntament van subscriure durant el mes de març de 2013 un pacte per a la dinamització econòmica i l’ocupació a Esplugues de Llobregat , que contemplava diferents actuacions. La Taula del Pressupost Participatiu, integrada per representants de la ciutadania, polítics i tècnics municipals, va acordar el mes de desembre 2013 la posada en marxa d’un espai de coworking .

pàg 60

Per la directora del Servei d’empresa i ocupació, s’ha formulat una proposta d’establiment dels preus públics a abonar per les persones usuàries de dit espai, que s’ubicarà a l’edifici Cadí al barri de Can Vidalet. La Taula del Pressupost Participatiu, integrada per representants de la ciutadania, polítics i tècnics municipals, va decidir el mes de desembre de 2013 la posada en marxa d’aquest servei. Els objectius cercats amb la creació d’aquest espai són els següents: combatre l’aïllament de professionals i empresaris/ies a través del contacte directe generant una comunitat de recolzament mutu; constituir un espai de trobada que fomenti la interactuació entre membres i la creació de sinèrgies i nous projectes i millorar els projectes empresarials fomentant la formació de les persones emprenedores. L’article 44 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals estableix que l’import dels preus públics, haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada. Malgrat tot a l’apartat 2 de l’esmentat article, es determina expressament que, quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus públics per sota del límit previst. D’altra banda, pel Departament de Comunicació s’ha elaborat una proposta d’establiment de nous preus públics adreçats a objectes de promoció de la ciutat. Atesos els informes que consten a l’expedient municipal. Atès el que disposen els articles 41 a 47 de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, en relació als preus públics, es proposa al Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics, adopti acord en el sentit següent: PRIMER.- Aprovar provisionalment l’establiment de nous preus públics, afegint els epígrafs XXIII i XXIV a l’annex de l’Ordenança núm. 12, que es detallen seguidament : XXIII.- ESPAIS COWORKING

1. UTILITZACIÓ DE L’ESPAI

A) Per mesos

pàg 61

B) Per hores

- Preu públic per cada hora d’utilització.............3 €

2. SERVEIS COMPLEMENTARIS a) Sala de reunions

7 euros per hora d’utilització

b) Sala d’actes (audiovisuals)


c) Sala de reunions i sala d’actes (utilització conjunta)


XXIV.- OBJECTES PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

a) Samarretes : 2,89 euros/ unitat b) Gorres : 1,24 euros/unitat c) Mocadors de coll: 1,24 euros/unitat

SEGON.- Exposar al públic, mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i al Tauler virtual d’edictes de la Corporació, durant un termini de 30 dies a fi i efecte que els interessats puguin formular les reclamacions que considerin oportunes. En cas de no efectuar-se reclamacions l’acord s’entendrà adoptat definitivament.” Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

Període d’utilització: MENSUAL

Jornada completa 40 hores

setmanals

Mitja jornada 20 hores

setmanals

I. Primer any 60€ 35 €

II. Segon any 75€ 44€

III. Tercer any 90€ 53€

IV. Pròrroga d’ús: quart any i següents

108€ 64€

pàg 62

“Bé, em sembla que ens hem de felicitar tots plegats que d’aquell pacte per a la promoció econòmica, doncs, comencin a sortir mesures concretes, no? Bé, ja n’han sortit, però aquesta és una més. Jo crec que de vegades també val la pena destacar la feina positiva que es fa des de les administracions, i aquest jo crec que és un exemple, no?

El fet que, sobretot aquests preus, se centren en el tema de coworking, i també una regulació de preus de sales d’actes, de sales de reunions, etcètera, doncs bé, d’alguna manera facilita que també posem com a ciutat el nostre granet de sorra, i, per tant, em sembla que els preus són raonables, i que per tant, doncs, poden també ajudar l’emprenedoria i totes aquelles persones que vulguin tirar endavant els seus projectes personals, en l’aspecte de noves empreses i emprenedoria.

Per tant, hi voto favorablement.”


“Sí, Esquerra hi votarà també favorablement, malgrat que esperem que això d’Esplugues City no acabem a trets pels carrers.”


“Convergència i Unió s’hi abstindrà.”


“Sí, el Grup d’Iniciativa hi vota favorablement. I també afegir que en tot cas en el tema de gestió del coworking, que ja ho vam parlar, es tingui en compte les entitats que treballen en part en aquests temes, com és la Xarxa de Dones Emprenedores.”

El senyor Sánchez diu:

“Desde el Partido Popular votamos favorablemente.”


“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez

pàg 63

Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, dinou vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, dos vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO ONZE.- DICTAMEN PROPOSANT EL RECONEIXEMENT D’OBLIGACIONS DERIVADES DE DESPESES REALITZADES EN PASSATS EXERCICIS ECONÒMICS. La senyora Díaz diu:

“El punt número 11, el dictamen proposant el reconeixement d’obligacions derivades de despeses realitzades en passats exercicis econòmics.

En aquest cas, les diferents àrees gestores de despeses han tramès a la Intervenció municipal factures que corresponen a despeses realitzades en passats exercicis econòmics, que no es van poder imputar en l’exercici corresponent perquè havien estat presentades amb posterioritat a la data de tancament comptable, o per precisar d’elements complementaris en el procés de conformació de les despeses realitzades. En totes les factures trameses figura la conformitat dels responsables polítics i tècnics, i es compleixen els requisits que estableix la normativa vigent. En conseqüència, es proposa a l’ajuntament en ple reconèixer obligacions derivades de les despeses realitzades en exercicis anteriors, per un import total de 49.662,29 euros, dels quals 37.589,86 euros s’han presentat a l’ajuntament amb posterioritat a la data de tancament comptable.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics: Les diferents àrees gestores de despeses han tramés a la Intervenció Municipal, en el present exercici 2014, factures que corresponen a despeses realitzades en passats exercicis econòmics. Aquestes factures figuren detalles en les relacions 1 i 2 adjuntes. Les factures que es detallen en la relació 1, composta de cinc factures per un import total de 12.072,43 €, corresponen a despeses realitzades en passats exercicis econòmics, registrades amb anterioritat al 31 de desembre de 2013, i que no van ser aprovades abans del tancament de l’exercici per falta de consignació pressupostària suficient. Les factures que es detallen en la relació 2, composta de 41 factures per un import total de 37.589,86 € , han tingut entrada en el registre de factures de l’Ajuntament amb posterioritat a la data del tancament comptable de l’exercici

pàg 64

corresponent, per la qual cosa malgrat contenir despeses del passat exercici, caldrà imputar-les al pressupost del 2014. En totes les factures trameses figura explícitament la conformitat dels responsables, tan polítics com tècnics, en relació a la prestació d’obres, serveis o subministraments de que es tracta en cada cas concret, en compliment d’allò que estableix la normativa vigent. Vist l’informe emès per l’Interventor municipal en aplicació dels articles 188 i 215 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Vist el que disposa l’article 60.2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel que es desenvolupa el capítol I del títol sisè del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. Es proposa: 1).- Reconèixer les obligacions derivades de les despeses detallades en les relacions 1 i 2 que consten com annex per un import total de 12.072,43 € i 37.589,86 € respectivament. 2).- Imputar l’import de les esmentades obligacions a les partides pressupostàries corresponents a l’Estat de despeses del pressupost vigent que igualment s’indiquen en la relació. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“No deixa de sorprendre’ns que hi hagi empreses que es puguin permetre presentar factures amb tant de retard, però vol dir que no hem perdut l’esperança. En aquest cas, hi voto favorablement.”


“Hi votem a favor.”


“Convergència i Unió s’hi absté.”


“Iniciativa hi vota a favor.”

El senyor Sánchez diu:

pàg 65

“Votamos que sí.”


“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, dinou vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, dos vots. El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO DOTZE.- DICTAMEN PROPOSANT DONAR COMPTE DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST MUNICIPAL DE L’EXERCICI ECONÒMIC 2014 A DATA 30 DE JUNY.


“Si els sembla bé als regidors i regidores, per estalvi de temps, que no d’explicacions, per descomptat, faríem conjuntament el punt 12 i el punt 13, ja que són donar comptes. I per tant, doncs dono l’explicació conjuntament també.

En el cas del punt 12, és el dictamen proposant donar compte de l’estat d’execució del Pressupost Municipal de l’exercici econòmic 2014 a data 30 de juny. En aquest cas, per tal de donar compliment a la normativa en vigor, hem de donar aquest compte en aquest Ple. I pel que fa a la previsió definitiva del pressupost, les modificacions de crèdit efectuades sumen un total de 792.043,28 euros, desglossades de la manera següent: pel que fa a la generació de crèdits per ingressos finalistes, 668.024,40 euros; pel que fa a l’ampliació de partides vinculades a ingressos, 124.018,88 euros; pel que fa les transferències entre partides, altes i baixes, 1.039.283,96 euros.

Ara l’apartat d’execució de despeses i d’ingressos. S’ha liquidat un 83,65 per cent dels ingressos pressupostats, dels quals s’ha recaptat aproximadament la meitat, un 49,57 per cent. S’ha reconegut un percentatge d’obligacions del 41,63 per cent en relació a les pressupostades, de les quals s’han pagat ja un 96,14 per cent.

pàg 66

Pel que fa a l’execució d’inversions. S’ha reconegut un 39,07 per cent respecte a les pressupostades, de les quals s’ha pagat un 99,43 per cent.

I a l’execució de pressupost d’exercicis tancats, les obligacions pendents de pagament procedents d’exercicis tancats representen un 18,73 per cent respecte a les pendents a 1 de gener de 2014. Els drets reconeguts pendents de recaptar corresponents a exercicis tancats representen un 80,37 per cent respecte als drets pendents a 1 de gener de 2014.

I per últim, apartat de Tresoreria. Les existències de tresoreria, a 30 de juny de 2014, ascendeixen a 7.375.150,09 euros, i en relació a 1 de gener de 2014, han disminuït en un import de 873.517,42 euros.

Aquesta és l’explicació del punt 12.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics: En compliment del que preveu l’article 207 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, i la regla 105 de la instrucció de comptabilitat local, aprovada per Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre, que textualment diuen: “ La Intervención de la Entitad Local remitirá al Pleno de la Entitad, por conducto de la Presidencia, información de la ejecución de los Presupuestos y del movimiento de la Tesorería por operaciones presupuestarias, independientes y auxiliares del presupuesto, y de su situación, en los plazos y en la periodicidad que el Pleno establezca”, s’han confeccionat els quadres adjunts a aquest dictamen en els que es recullen els aspectes d’interès més significatiu i que fan referència bàsicament a:

Previsió definitiva del pressupost a 30 de juny de 2014. Execució de despeses i ingressos a 30 de juny de 2014. Execució d’inversions a 30 de juny de 2014 Execució pressupost exercicis tancats a 30 de juny de 2014 Estat de Tresoreria a 30 de juny de 2014

Igualment i en relació a l’estat d’execució del pressupost municipal a data 30 de juny de 2014 ha estat enviada al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas l’informació que consta en l’expedient i que es la contemplada a l’Ordre HAP/2105/2012, de 1 d’octubre, que desenvolupa les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Es proposa al Ple de l’Ajuntament que es doni per assabentat dels Estats d’Execució del pressupost municipal a data 30 de juny de 2014 i de l’enviament

pàg 67

de la documentació reglamentaria al “Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas”, adjunta com annex en aquest dictamen. El ple de l’Ajuntament es dóna per assabentat. ACORD NÚMERO TRETZE.- DICTAMEN PROPOSANT DONAR COMPTE DE L’INFORME D’INTERVENCIÓ I TRESORERIA SOBRE EL PERÍODE D’APROVACIÓ DEL PAGAMENT DE FACTURES I CERTIFICACIONS D’OBRES CORRESPONENT AL SEGON TRIMESTRE DE 2014.

“Ara faré l’explicació del punt 13, que és el dictamen proposant donar compte de l’informe d’Intervenció i Tresoreria sobre el període d’aprovació del pagament de factures i certificacions d’obres corresponent al segon trimestre de 2014.

En aquest cas, per donar compliment a la normativa en vigor, es dóna compte al Ple de l’ajuntament de la següent informació: informe de 21 de juliol relatiu al compliment dels terminis previstos per al pagament de les obligacions municipals, del qual bàsicament es desprèn que el total de pagaments de factures o altres documents durant el segon trimestre de 2014 ha estat de 1.075, per un import total de 3.436.400,49 euros. El període mitjà de pagament ha estat de 28,10 dies, a partir de la data de presentació de les factures al registre. I pel que fa a les factures que no han estat reconegudes, transcorreguts tres mesos des de la data de la seva anotació en el registre, hi ha un total de vint-i-dues factures per un import total de 42.640,34.

Aquesta és la informació. Em permetran que torni una altra vegada a repetir, perquè realment crec que és una xifra espectacular, que el període mitjà de pagament sigui de 28,10 dies, tenint en compte que tenim trenta dies per gestionar una factura una vegada entra pel registre, i trenta dies per pagar-la, doncs aquest marge de seixanta nosaltres el fem en vint-i-vuit dies, 28,10, en aquest trimestre, difícilment superable, però aprofito en aquest moment per felicitar, en aquest cas no només a Tresoreria, sinó que a tota la maquinària, d’una banda, dels serveis econòmics de la casa, però d’una altra també de la resta de serveis, que van molt ràpid tots plegats –molt ràpid– per poder pagar amb un termini mitjà de vint-i-vuit dies als nostres proveïdors, i, per tant, doncs, pertoca la nostra felicitació. Penso que no parlo exclusivament en nom de l’equip de govern, que parlo en nom de tots els regidors i regidores d’aquesta corporació.

Si volen intervenir per a alguna cosa, aquí no ens hem de posicionar. Continuem? Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics:

pàg 68

En compliment del que preveuen els articles 4 apartat 3) i 5 apartat 4) de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, que modifica la Llei 3/2004, de 29 de desembre, que estableix mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, s’han elaborat per la intervenció i la tresoreria municipal els informes adjunts a aquest dictamen, relatius a l’acompliment dels terminis previstos pel pagament de les obligacions municipals i dels numero i quantia global de les obligacions pendents de pagament. A la vegada també s’ha elaborat per la Intervenció Municipal informe sobre relació de factures anotades en el registre de factures de l’Ajuntament en data igual o anterior a 1 d’abril de 2014 i que transcorregut el termini de 90 dies a partir de la seva anotació no ha estat aprovat el reconeixement de la corresponent obligació. Es proposa al Ple de l’Ajuntament que es doni per assabentat de l’esmentat informe. El ple de l’Ajuntament es dóna per assabentat.

A les 20 hores 37 minuts s’absenta del Saló de sessions el regidor Sr. Marcos Sánchez Siles.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES ACORD NÚMERO CATORZE.- DICTAMEN PROPOSANT LA PRÒRROGA DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL MONTESA.

“Doncs dins la Comissió Informativa de Serveis a les Persones, el punt número 14 és el dictamen proposant la pròrroga del contracte de gestió del servei públic de la Llar d’infants municipal Montesa.

En aquest cas, mitjançant acord de la Junta de Govern Local de data 27 de juliol de 2006, es va adjudicar el contracte de concessió administrativa del servei públic de la “Llar d’infants Montesa” a la Fundació Pia Autònoma institut Pere Tarrés d’educació en l’esplai, la Fundació Pere Tarrés, per al període comprès des de l’1 de setembre de 2006 fins al 31 d’agost de 2010.

El Ple de l’ajuntament, en sessió ordinària de data 21 de juliol de 2010, va acordar la pròrroga del contracte per al curs 2010-2011, i en successives dates, en sessió ordinària de data 22 de desembre de 2010, la revisió de preus del contracte per al curs 2010-2011; en sessió ordinària, 20 de juliol de 2011, la

pàg 69

pròrroga del contracte per al curs 2011-2012; el 26 de juliol de 2012 també la pròrroga del contracte per al curs 2012-2013; i va modificant així mateix l’aportació municipal anual màxima, que va quedar fixada en 76.776,48 euros.

En data 30 de juny de 2014, l’adjudicatària ha presentat instància manifestant el seu interès a prorrogar la vigència del contracte. I, en aquest cas, la coordinadora tècnica d’Educació ha emès informe efectuant proposta de pròrroga del contracte fins al 31 d’agost de 2015.

Es proposa, per tant, al Ple de l’ajuntament: prorrogar el contracte per concessió administrativa del servei públic de la “Llar d’infants Montesa”, a la Fundació Pere Tarrés per al període comprès entre l’1 de setembre de 2014 i 31 d’agost de 2015, per un import anual màxim de 76.776,48 euros, dels quals 25.592,16 euros aniran a càrrec del pressupost municipal en vigor, i 51.184,32 a càrrec del pressupost municipal de l’any 2015.

Els anteriors acords se sotmeten a la condició suspensiva de comptar amb la consignació pressupostària adequada –evidentment– i suficient, un cop aprovat el pressupost municipal per a l’any 2015 amb caràcter definitiu.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones: Mitjançant acord de la Junta de Govern Local de data 27 de juliol de 2006 es va adjudicar el contracte per concessió administrativa del servei públic de la “Llar d’infants Montesa” a la FUNDACIÓ PIA AUTÒNOMA “INSTITUT PERE TARRÉS D’EDUCACIÓ EN L’ESPLAI” (FUNDACIÓ PERE TARRÉS) pel període comprés entre l’1 de setembre de 2006 fins el 31 d’agost de 2010. Mitjançant acords de la Junta de Govern Local de dates 16 de novembre de 2007 i 19 de desembre de 2008 es va acordar, respectivament, la revisió de preus del contracte pels cursos 2007-2008 i 2008-2009. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 21 de juliol de 2010 va acordar la pròrroga del contracte pel curs 2010-2011; en sessió ordinària de data 22 de desembre de 2010 va acordar la revisió de preus del contracte pel curs 2010-2011; en sessió ordinària de data 20 de juliol de 2011 va acordar la pròrroga del contracte pel curs 2011-2012; en sessió ordinària de data 26 de juliol de 2012 va acordar la pròrroga del contracte pel curs 2012-2013, modificant així mateix l’aportació municipal anual màxima, quedant fixant la mateixa en 76.776,48 euros; i en sessió ordinària de data 17 de juliol de 2013 va acordar la pròrroga del contracte pel curs 2013-2014. En data 30 de juny de 2014, l’adjudicatària, FUNDACIÓ PIA AUTÒNOMA “INSTITUT PERE TARRÉS D’EDUCACIÓ EN L’ESPLAI” (FUNDACIÓ PERE

pàg 70

TARRÉS), ha presentat instància manifestant el seu interès en prorrogar la vigència del contracte. Al respecte, la Coordinadora Tècnica d’Educació ha emès informe efectuant proposta de pròrroga del contracte fins el 31 d’agost de 2015. És d’aplicació l’article 157 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en relació a la clàusula tercera “Termini d’execució” dels plecs de condicions econòmic administratives i tècniques, que habilita per a la pròrroga del present contracte. Vist l’informe emès per la Intervenció Municipal i la Direcció de la UJA de l’Àmbit de Serveis a les Persones. Es proposa: PRIMER.- Prorrogar el contracte per concessió administrativa del servei públic de la “Llar d’infants Montesa”, amb la FUNDACIÓ PIA AUTÒNOMA “INSTITUT PERE TARRÉS D’EDUCACIÓ EN L’ESPLAI” (FUNDACIÓ PERE TARRÉS) (NIF Q-5800395-E), pel període comprés entre l’1 de setembre de 2014 fins el 31 d’agost de 2015, en virtut del redactat als plecs i de l’article 254 del la LCSP, donat que es mantenen les condicions de preu i servei, i que l’adjudicatària ha prestat la seva conformitat, per un import anual màxim de 76.776,48 euros, dels quals 25.592,16 euros aniran a càrrec del pressupost municipal en vigor i 51.184,32 euros a càrrec del pressupost municipal de l’any 2015. Els anteriors acords es sotmeten a la condició suspensiva de comptar amb la consignació pressupostària adequada i suficient, un cop aprovat el pressupost municipal per l’any 2015, amb caràcter definitiu. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Hi voto favorablement.”


“Sí, des del Grup d’Esquerra també hi votarem favorablement.”

La senyora Morera diu:

“Bé, bon vespre. Des de Convergència i Unió hi votarem favorablement, i a més ens felicitem de la bona feina que aquesta fundació està fent.”

La senyora Millà diu:

pàg 71

“El Grup d’Iniciativa per Catalunya hi votem que sí.”

El senyor Luque diu:

“El Grupo Popular también vota que sí.”


“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat. ACORD NÚMERO QUINZE.- DICTAMEN PROPOSANT LA PRÒRROGA DEL CONVENI AMB LA PARRÒQUIA DE SANTA MAGDALENA PER L’ANY 2014.


“El punt número 15 és el dictamen proposant la pròrroga del conveni amb la Parròquia de Santa Magdalena per l’any 2014.

El Ple de l’ajuntament, en sessió ordinària celebrada el 16 de juny de 1993, va aprovar un conveni de col·laboració amb la parròquia de Santa Magdalena, pel qual l’ajuntament era autoritzat a utilitzar dos locals, ubicats a la plaça de Santa Magdalena, per a la prestació de serveis municipals, atorgant així mateix una subvenció a l’esmentada parròquia per cooperar en la consecució de les seves finalitats. Atesa la satisfacció de les dues parts amb la col·laboració formalitzada, es considera d’interès per a la corporació continuar prorrogant la vigència del conveni. L’any passat el conveni es va prorrogar per un import de 12.600 euros, i vista la compareixença que consta a l’expedient efectuada per la parròquia, on aquesta accepta que es prorrogui el conveni mantenint la subvenció anual satisfeta l’any 2013, es proposa al Ple de l’ajuntament: ratificar la continuïtat del conveni de col·laboració amb la Parròquia de Santa Magdalena, i que es prorrogui per un any més. Segon, aprovar una despesa per import de 12.600 euros a favor de la Parròquia Santa Maria Magdalena, en concepte de pròrroga de l’esmentat conveni, ordenant-ne el pagament.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones: El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el 16 de Juny de 1.993, va aprovar un conveni de col·laboració amb la Parròquia de Santa Magdalena, d’aquesta localitat, pel qual l’Ajuntament era autoritzat a utilitzar dos locals ubicats a la Plaça de Santa Magdalena, per a la prestació de serveis

pàg 72

municipals, atorgant així mateix una subvenció a dita Parròquia per a cooperar en la consecució de les seves finalitats. Atesa la satisfacció de les dues parts amb la col·laboració formalitzada, es considera d’interès per la Corporació continuar prorrogant la vigència del conveni en el 2014. L’any passat el conveni es va prorrogar per un import de 12.600 euros. Vista la clàusula quarta del conveni subscrit, que disposa:

“El present conveni tindrà un període de vigència d’un any, que es prorrogarà tàcitament d’any en any, si en el termini de dos mesos, abans de la seva finalització, cap de les parts ho denuncia. En cas de pròrroga, la compensació econòmica establerta al número 5 anterior, es tornarà a pagar novament per l’any prorrogat, i revisada conforme les variacions del IPC oficial.”

Vista la compareixença que consta a l’expedient efectuada amb la Parròquia, on aquesta accepta que es prorrogui el conveni mantenint la subvenció anual satisfeta l’any 2013. Vist l’informe emès per la Direcció de la U.J.A. de l’Àmbit de Serveis a les Persones i la fiscalització de la Intervenció. Es proposa: PRIMER.- Ratificar la continuïtat del conveni de col·laboració amb la Parròquia de Santa Magdalena, signat amb efectes de 3 de Maig de 1.993, i que es prorrogui per un any més. SEGON.- Aprovar una despesa per import de 12.600 euros, a càrrec de la partida número 2014.11.92000.48000 del pressupost municipal en vigor, a favor de la PARROQUIA SANTA MARIA MAGDALENA (NIF Q0800538A), en concepte de pròrroga de l’esmentat conveni, ordenant el seu pagament. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Hi voto favorablement.”


pàg 73

“Bé, des d’Esquerra considerem que aquesta aprovació que fem cada any del conveni amb la parròquia hauria de ser revisada, i posar-hi una mica de sentit comú a tot plegat. Entenem que hi ha dos temes que són diferents, i l’ús de dos locals per a nosaltres no haurien d’estar regulats per via d’un conveni d’aquest tipus. En tot cas, malgrat això, malgrat aquesta reflexió, hi votarem favorablement.”


“Bé, des de Convergència i Unió hi votarem favorablement, i també emplacem o demanem que com que ja s’ha parlat i s’ha comentat amb altres grups polítics sobre el tema, la necessitat de revisar, potser, el conveni per a properes ocasions, perquè sí que és veritat que hi ha part que potser no correspondria a un tema de conveni, sinó que a nivell de marc legal convindria més parlar de contracte.

Però hi votem que sí.”


“El Grup d’Iniciativa, des de fa uns quants anys, cada any el mes de juliol surt aquest tema, i fa molts anys que ens hi absteníem. Fa tres anys que vam demanar que es canviés, que deixés de ser un conveni, perquè no entenem que sigui un conveni, entenem que és un contracte de lloguer, que hi hauria d’haver un contracte de lloguer, i els últims anys hem votat en contra. Aquesta vegada vam demanar un informe jurídic del per què és un conveni i no és un contracte. Aquest informe jurídic ens ha arribat aquest matí. Per tant, doncs bé, tampoc hi ha hagut massa temps d’estudiar-lo. El que sí que ve a dir, ens explica què és un conveni i què és un contracte, que bé, més o menys ja ho sabíem, però sí que ens dóna una mica la raó quan a l’últim punt parla que degut al temps transcorregut –em sembla que és de l’any 1993– les modificacions legislatives han anat canviant, i recomana que per a la propera pròrroga, és a dir, d’aquí a un any, doncs que es revisi el contingut, etcètera.

Bé, ens alegrem que per fi s’hagi decidit això, però com que seguim, en aquest cas segueix sent el mateix, Iniciativa hi vota en contra.

Sí, perquè, a veure... A més a més volíem... Com que és una subvenció, volem que es tracti com a totes les entitats. Quan a una entitat se li dóna una subvenció, se li demana que justifiqui aquesta subvenció. Llavors, us demanem que demaneu a la parròquia que justifiqui aquests diners que van en concepte de subvenció.”


“El Grupo Popular vota favorablemente.”

pàg 74


“Bé, nosaltres hi votem a favor.” Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, disset vots. Voten en contra els regidors Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes i Sra. Elisabet Millà Salinas, és a dir, tres vots El dictamen s’aprova per majoria absoluta.

ACORD NÚMERO SETZE.- DICTAMEN PROPOSANT LA PRÒRROGA DEL CONTRACTE DE LLOGUER REFERENT A L’HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL DE PROMOCIÓ PÚBLICA SITUAT AL CARRER CEDRES, NÚMERO 29.


“El següent punt és el punt número 16, el dictamen proposant la pròrroga del contracte de lloguer referent a l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres, número 29.

El Ple municipal, en sessió ordinària de data 21 de juliol de 2006, va adjudicar l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres, número 29. En data 26 de juliol de 2006 es va formalitzar l’esmentat contracte, la clàusula tercera del qual disposa que l’arrendament és per dos anys, prorrogables per períodes bianuals mentre es continuïn reunint els requisits establerts en els plecs de condicions reguladores de l’adjudicació. I en aquest cas, els Serveis d’Atenció Social municipal han emès un informe on fan constar que la família segueix complint amb els requisits i barems establerts en el seu moment per a la cessió en arrendament d’un pis de protecció oficial de promoció pública, i per aquests motius es proposa al Ple de l’ajuntament prorrogar per dos anys més el contracte de lloguer formalitzat relatiu a l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres, número 29.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones:

pàg 75

El Ple municipal, en sessió ordinària de data 21 de juliol de 2006, va adjudicar a la Sra. Maria Carmen Amaya Ramírez l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres número 29. En data 26 de juliol de 2006 es va formalitzar l’esmentat contracte, quina clàusula tercera disposa el següent:

“L’arrendament es concreta per dons anys comptats des de la data de la seva vigència. La durada de l’arrendament es prorrogarà per períodes bianuals successius en el cas que l’arrendatari segueixi reunint els requisits establerts en els plecs de condicions reguladors de l’adjudicació, aprovats pel Ple de l’Ajuntament d’Esplugues en sessió ordinària de data 17 de juny de 2005.”

Aquest contracte ha estat prorrogat en tres ocasions, per períodes bianuals, mitjançant acords del Ple municipal, de dates 16 de juliol de 2008, 21 de juliol de 2010 i 26 de juliol de 2012, respectivament. El contracte finalitza en data 25 de juliol de 2014. En aquest sentit, els Serveis d’Atenció Social municipal han emès informe on fan constar que la família Gabarre-Amaya segueix complint amb els requisits i barems establerts en el seu moment per la cessió en arrendament d’un pis de protecció oficial de promoció pública. A tenor de tot allò que s’ha exposat, es proposa al Ple de l’Ajuntament: PRIMER.- Prorrogar, per dos anys més, el contracte de lloguer formalitzat amb la Sra. Maria Carmen Amaya Ramírez relatiu a l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres número 29. Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Sí, hi voto favorablement.”


“Hi votem a favor.”


“Bé, des de Convergència i Unió hi votarem favorablement, i voldríem fer una petita reflexió, i és que, bé, com a societat tenim deutes pendents encara, i és com que en situacions de cronificació de pobresa o de situacions de vulnerabilitat no som capaços com a societat d’avançar. I potser, és aquest tema pendent que com a institucions a nivell global ens queda molt per

pàg 76

recórrer, i potser algun dia no haurem d’anar passant per situacions d’aquestes, de prorrogar situacions, perquè no hem trobat una altra via de solució.

Hi votem que sí.”


“Iniciativa per Catalunya hi vota que sí.”


“El Grupo Popular vota que sí.”


“El Grup Municipal Socialista hi vota a favor.” Sotmès a votació el dictamen, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat.

A les 20 hores 47 minuts, s’incorpora al Saló de sessions el regidor Sr. Marcos Sánchez Siles.

MOCIONS

20/14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA INSTANT AL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I AL PARLAMENT DE CATALUNYA QUE ES MANTINGUI EN FUNCIONAMENT TOT EL CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA D’ESPLUGUES (CTE).


“Molt bé, doncs passaríem ara a l’apartat de mocions. En aquest cas en tenim quatre, i la primera és la moció del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, instant el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya a què es mantingui en funcionament tot el Centre de Tecnificació Esportiva d’Esplugues.”


“Bé, davant l’evidència de la intenció que té el Govern de la Generalitat de vendre –entenem que de vendre– els terrenys públics que constitueixen l’Institut Joaquim Blume i el Centre de Tecnificació Esportiva també Blume, d’aquí, d’Esplugues, vam parlar amb el nostre grup parlamentari i ells han fet una bateria de preguntes al Parlament, i una proposta de resolució –em sembla que es diu així. Al mateix temps, hem elaborat una moció, que l’hem passat a tots els pobles del nostre entorn, perquè la residència aquesta, el Centre de

pàg 77

Tecnificació Esportiva, acull nois i noies de tota la nostra comarca. Llavors, passo a llegir-la, perquè no és gaire llarga: «El Govern de la Generalitat ha encarregat un estudi de viabilitat del trasllat del CCTE d’Esplugues al CAR de Sant Cugat del Vallès. El CCTE d’Esplugues, amb una superfície de 17.650 metres quadrats, ubicats entre l’Avinguda dels Països Catalans i el carrer Sant Mateu, acull entre d’altres instal·lacions la Residència Joaquim Blume, l’Institut Joaquim Blume –amb uns 160 alumnes– la seu del Consell Català de l’Esport i instal·lacions esportives. Tot aquest complex dóna servei a la ciutat d’Esplugues, però també a la comarca del Baix Llobregat i a altres comarques veïnes

La residència Blume, amb més de cinquanta anys d’existència, és un signe d’identitat de l’esport català, i d’Esplugues també, i ha acollit destacats esportistes, i ha esdevingut l’epicentre de molts altres serveis que han donat lloc a la creació del CCTE d’Esplugues. L’Institut d’Educació Secundària Joaquim Blume existeix des de fa vint-i-cinc anys, i ha estat capaç de donar resposta a les necessitats de centenars de becaris del CCTE d’Esplugues que hi han passat. Aquest és un projecte singular i específic en el que es pot compaginar la pràctica esportiva amb la formació acadèmica. El consell escolar i el claustre de professors de l’Institut rebutgen la seva desaparició o trasllat, i demanen que es trobin vies de finançament que facin viable aquest centre.

D’altra banda el tancament d’aquest espai i la seva possible venda per tal de proporcionar recursos econòmics extres a la Generalitat suposa una operació més que discutible.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa presenta els següents punts d’acord al Ple:

Primer, instar el Govern de la Generalitat a mantenir el CCTE d’Esplugues en el seu actual emplaçament d’Esplugues, i asseguri la continuïtat de la totalitat dels serveis i instal·lacions que el conformen, renunciant a qualsevol operació de venda dels terrenys o de trasllat de les instal·lacions a una altra ubicació.

Segon, demanar als diferents grups parlamentaris que exigeixin al Govern de la Generalitat que es mantingui el CCTE d’Esplugues i descarti el trasllat a qualsevol altre emplaçament.

Tercer, traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, a tots els grups parlamentaris, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al consell escolar i al claustre de professors de l’Institut Joaquim Blume.” Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

pàg 78

“Bé, aviam, la veritat és que és una llàstima que un equipament del nivell del CCTE d’Esplugues hagi de desaparèixer, no? Entre altres coses perquè també aquesta ciutat ha acollit grans èxits a través d’aquesta institució, i, per tant, doncs home, em sembla que la proposta que formula Iniciativa per Catalunya és totalment sensata. Jo crec que és un actiu i és un patrimoni de la ciutat, i, per tant, en la mesura del possible, aquesta ciutat també s’ha de posicionar favorablement a què es garanteixi l’estada i el funcionament del CCTE a la ciutat.

Per tant, aquest regidor hi vota favorablement.”


“Bé, des d’Esquerra també hi votarem favorablement, perquè entenem que realment el servei que dóna com a equipament, no ja esportiu sinó educatiu en l’esport, doncs entenem que s’hauria de mantenir. Malgrat tot, si no ens sortim amb aquesta demanda a la Generalitat, també els recomano que li plantegin a la mateixa Generalitat, si fóra possible, la cessió de les diverses instal·lacions esportives que hi ha, perquè crec que, malgrat que tinguéssim l’amarga pena de perdre-ho tot, com a mínim que una part es quedi, aquella part que segurament ens farà servei a tots nosaltres.”


“Sí, efectivament, hi ha uns estudis per veure com les instal·lacions que fa vint-i-cinc anys que són ja entre nosaltres aquí a Esplugues, entre les quals hi ha la Residència Joaquim Blume, l’Escola Catalana d’Esport, la Unitat de Medicina de l’Esport i el IES Joaquim Blume, doncs racionalitzin i es col·loquin en unes altres localitzacions que ara esmentarem.

És obvi que la millor opció és no tocar res i deixar aquesta institució de llarga durada, llarga trajectòria i d’èxit reconegut entre nosaltres. En aquest cas, com tots sabeu, hi ha restriccions pressupostàries que obliguen a plantejar tots els escenaris possibles. En aquest cas, una mica explicant el que suggeriu, ens volíem posar en el pitjor dels casos possibles, què passaria si realment això s’ha de vendre. I ho farem sota tres eixos. Primer, l’esportiu. Des del punt de vista esportiu, dir-vos que es mantindria, en aquest cas hipotètic no desitjable, la continuïtat del model esportiu català. O sigui, el Centre de Tecnificació Esportiva que ara tenim a Esplugues, que és un d’ells, es traslladaria al CAR de Sant Cugat, amb una activitat paral·lela, o sigui, el CAR de Sant Cugat tindria Alt Rendiment i el Centre de Tecnificació Esportiva. L’Escola Catalana de l’Esport, que també tenim aquí a Esplugues, passaria a l’INEF de Montjuic. Això des del punt de vista del manteniment del model esportiu.

Des del punt de vista de les persones, clar, tenim els docents i els alumnes, els esportistes. Des del punt de vista dels docents, el que s’està treballant és

pàg 79

intentar, en aquest possible escenari, que això s’hagi de vendre per imposició com sabeu d’un límit de dèficit, etcètera, és atendre les preferències de l’equip de professors, de l’equip docent. O sigui, via Departament d’Ensenyament, o via Esports, sigui atenent les seves peticions a nivell d’Esplugues, o a nivell de la comarca, en el sentit de mantenir centres de referència també aquí, a Esplugues, doncs els alumnes que vulguin.

Des del punt de vista dels esportistes, s’oferiria beca d’allotjament als qui ja tenen beca de manutenció, o sigui, els que vénen i estan al centre i se’ls ofereix la beca de manutenció, també se’ls oferiria beca d’allotjament si, efectivament, aquesta opció s’ha de dur a terme. El mateix amb la beca de residència i de serveis mèdics.

I des del punt de vista municipal, dir-vos que des de primer moment s’ha informat l’Ajuntament d’Esplugues, una mica com suggeria el regidor Figueras, i que òbviament instem a mantenir a la Generalitat amb l’ajuntament aquest canal obert de diàleg, per conèixer tots els projectes possibles de futur en aquest cas si, efectivament, aquesta opció s’ha de materialitzar, en contra del desig fundacional. Recordem, com he dit al començament, que és una institució que la Generalitat va obrir fa vint-i-cinc anys, que amb molta feina ha tirat endavant, i que ara, en una situació tràgica de les finances públiques, es veu obligada a plantejar-se opcions de futur.

Per tant, nosaltres al que instem no és a mantenir la permanència per se, perquè entenem que en altres opcions menys desitjables, és clar, tant el model esportiu com l’atenció, els docents i els esportistes es mantindria, però sí instem a negociar amb l’ajuntament els projectes de futur que hi hagi, que ara no volem restar al marge en cap dels casos. I com algú ha suggerit, doncs, potser en aquets cas hipotètic no desitjable que ens haguem de despendre d’aquest actiu, que Esplugues es beneficiï. Gràcies.

Òbviament, hi votarem en contra.”


“Sí, però finalment jo crec que s’ha explicat molt bé, i sobretot l’ha recollit molt bé el secretari, el seu sentit, i per tant ara és el torn del Grup Municipal del Partit Popular. D’Iniciativa no, perquè Iniciativa és la proposant. Si de cas, tancarien el torn.”


“Nosaltres, des del Partit Popular, hi votaríem a favor. Trobem que és una institució emblemàtica, no tenim cap mena de dubte que hi hagi alguna problemàtica a nivell econòmic, però creiem que aquí a Esplugues és a on hauria d’estar. No trobem que sigui molt important portar-la a Sant Cugat, sinó

pàg 80

que aquí fa una tasca molt important. Les línies de bàsquet són les més reconegudes. I trobem que hi ha més elements a favor que en contra. Per tant, demanem que es quedi aquí, òbviament.

El nostre vot és favorable.”


“Bé, aquesta instal·lació ha estat durant molt de temps la insígnia de l’esport català, i pràcticament l’única, i té una llarga trajectòria, una llarga història. Per tant, ha ocupat des d’aquest punt de vista un paper central. Ara, en aquests moments, és veritat que hi ha una diversificació d’altres instal·lacions, però no deixa de tenir la seva importància, la seva complementarietat situada a la porta de Barcelona, no?, a l’entrada de Barcelona.

Des d’aquest punt de vista a nosaltres ens preocupa la possibilitat, tot i entenent la situació de la Generalitat a nivell econòmic, de vendre’s una instal·lació d’aquesta mena. Són disset mil metres quadrats, que no és broma, i per tant, una zona magnífica. Estem seguint molt de prop quina és la situació, i el que nosaltres sí que farem és prendre les determinacions o les propostes necessàries per intentar que aquesta venda, tal com està plantejada, que en principi no hi ha una finalitat concreta del destinatari en aquest sentit, sinó de veure qui pot comprar això i quin és el millor preu que es pot pagar, el que farem nosaltres és estar molt atents, i el que farem serà intentar que aquesta instal·lació, que durant tant de temps ha donat tant d’èxit i ha creat tants i bons atletes catalans, dons es pugui continuar mantenint a la ciutat.

Hi votarem a favor.”


“Bé, en primer lloc, agrair tots els vots favorables, i només comentar que no és el mateix venir nois i noies joves de catorze, quinze, setze anys de la comarca a fer esport i a estudiar a Esplugues, que anar a Sant Cugat, ni tan sols a Montjuic, no és tan fàcil. Hi haurà tot un sector que es perdrà i que deixarà de fer aquesta activitat. I més aquells que no tenen una beca completa, que no resideixen. És una miqueta complicat anar a Sant Cugat. I després, recordar que no són vint-i-cinc anys, són vint-i-cinc anys de l’institut, però cinquanta anys de pràctica esportiva. Només això.” Sotmesa a votació la moció, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque

pàg 81

Domínguez, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, dinou vots. Voten en contra els regidors, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, dos vots. La moció s’aprova per majoria absoluta. 21/14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT SOL·LICITANT LA REMODELACIÓ DEL PTGE. DELS AMETLLERS.


“Molt bé, doncs la següent moció és la 21/14, moció del Grup Municipal del Partit Popular d’Esplugues de Llobregat, sol·licitant la remodelació del Passatge dels Ametllers.”


“Gràcies. A veure, la moció ve a dir que: «Con fecha del 23 de febrero de 2007 se presentó en el registro de este ayuntamiento la petición de todos los vecinos para la remodelación del Pasaje Almendros, y hacer su uso semipeatonal.

Los motivos de esta moción son que desde toda la existencia del pasaje existen unas señales en las que se prohíbe la circulación y el aparcamiento en toda su extensión, y la circulación sólo está permitida en el acceso a los diferentes vados y carga y descarga. Queremos que los menores no corran el riesgo de ser atropellados por cualquier vehículo, ya que circulan imprudentemente cuando hay señales que ya lo prohíben. Asimismo, nos gustaría evitar el hecho de tener que subir a la acera, con el mal estado en el que se encuentran y el desnivel que tienen al subir con el cochecito de los pequeños o con el carro de la compra, y evitar así crear problemas de movilidad.

En fecha del 5 de febrero del 2008 se presentó en el registro de este ayuntamiento las bases de remodelación según las diferentes opiniones de todos los vecinos consultados, y habiendo llegado a un consenso general. Con fecha del 25 de octubre de 2009 se presenta en el registro un escrito en el que se solicita al regidor y primer teniente de alcalde, Enric Giner, la reunión que se acordó en su día para el mes de julio, la cual fue anulada por motivos de agenda, según conversación telefónica con la regidora, María Mena. Hasta a día de hoy están esperando respuesta.

Solicitamos», canviaria, perdó «exigimos» por «solicitamos», si pot ser, «que esta moción se debata en el pleno y que se adjudique el presupuesto necesario

pàg 82

para ejecutar la obra de remodelación del Pasaje Almendros, y se presente el calendario de obras de dicho pasaje en el mes de octubre.»”


“Molt bé. La portaveu del Grup Municipal del Partit Popular ha fet l’explicació d’aquesta moció, i, per tant, ara és el torn de posicionar-nos els diferents grups municipals, i començaríem pel regidor no adscrit, el senyor Pons.”

El senyor Pons diu:

“Gràcies, alcaldessa. Bé, aviam, la veritat és que quedo una mica sorprès de llegir aquest text, perquè em sembla que la intenció és bona, i al final és rescatar un vell problema que arrossega, en aquest cas, el Passatge Ametllers, un problema que ve de fa temps, un problema que jo mateix fins i tot havia interpel·lat en alguna ocasió, i que, bé, la cosa és que com molts altres projectes de la ciutat, van passant els temps, no es veuen avenços, i és veritat que aquí el Partit Popular sembla que pretengui desencallar d’alguna manera aquesta qüestió. El que passa és que el to, doncs, em sembla sobradament agressiu, i de fet em sembla que falta més informació, una exposició molt més detallada de les iniciatives que s’haurien fet, una petició segurament molt més formal de la que aquí es planteja, la incapacitat de poder contactar –dit sigui també de pas– amb la senyora Haro en diverses ocasions per aquesta qüestió, i poder acostar les esmenes, doncs home, fan replantejar-me què he de fer amb això, no?

Per tant, em sembla que té una certa extemporaneïtat aquesta proposta, però que per altra banda reflecteix una necessitat, i, per tant, en aquest sentit, hi insisteixo, compartint l’esperit però no les formes, i molt menys aquest to fins i tot que pot arribar a ser agressiu d’aquesta moció, em veig obligat a abstenir-me.”


“Si recordem una miqueta com és el Passatge Ametllers, veurem que és un d’aquells carrers d’Esplugues que no entens. Ho dic perquè normalment els carrers, si estan asfaltats i tenen voreres és perquè també hi passin els vehicles, però aquest el tenim tancat, i el tenim tancat amb una pilona. Per tant, només té i és accessible per als veïns. I no sé si a més a més recordar que a més a més hi ha un semàfor. O sigui, que també per impedir el pas. I que es van posar-hi, com es diu?, jardineres perquè no s’hi aparqués. Però, en definitiva, allà el que cal és que l’ajuntament agafi el toro per les banyes, i si vol convertir aquell carrer en no transitable, doncs el converteixi en un semipeatonal, tal com jo vaig dir l’altre dia en junta de portaveus. L’exemple, i potser el model, el tenim en el carrer de l’Església. Posem un parell o tres de pivots enmig del carrer, en la zona central del carrer, que impedeixi que hi hagi

pàg 83

realment una circulació per allà, i convertim-lo en un semipeatonal i oblidem-nos de problemes.

Jo crec que si la decisió de l’ajuntament és compartir aquest carrer en un semipeatonal, doncs el que ha de fer és la inversió corresponent per convertir-lo en un semipeatonal, no en una cosa rara com anem arrossegant des de fa, doncs potser deu anys, perquè em sembla que quan vam començar, Roger, a l’ajuntament, fa uns deu anys, el problema aquest ja existia, i les solucions veiem que no es donen. Passen els anys i hi ha problemes que s’eternitzen.

En aquest sentit nosaltres hi votarem a favor.”


“Convergència i Unió hi votarà també favorablement, perquè també és quelcom que portàvem al programa electoral. Enguany hem mirat de pressionar perquè això també s’inclogués a les inversions previstes, no ha estat possible per motius diversos, explicacions tècniques que ens han donat, que fins i tot passaven per indicar ja un cert grau de satisfacció dels veïns, però veiem que no és el cas. Per tant, ens mantenim fidels al nostre compromís i hi votem favorablement.

Gràcies.”


“Bé, la proposta del nostre grup respecte a aquesta moció, i la vam plantejar a la junta de portaveus, era que la deixéssim sobre la taula, amb un compromís formal de portaveus de tots els grups per treballar aquest tema en els pressupostos, en tot cas, de l’any que ve.

Diem això per una raó: pensem que aquest no és el canal. No és el canal perquè durant aquests quatre anys, com a mínim aquest grup és la primera notícia que té, que ens comunica el Partit Popular respecte a aquest carrer. I en aquests quatre anys, perquè des del 2011 al 2014 hi ha hagut pressupostos d’inversions, modificacions de crèdit, i mai s’ha plantejat el tema del carrer Ametllers. Per tant, entenem que aquesta via, com a mínim en aquest any, no podem optar per dir: «Ara traiem del pressupost...», que és el que demana la moció en definitiva, demana pressupost i calendari per al mes d’octubre. Jo crec que no és la via, perquè entenc que el pressupost es negocia en els pressupostos, i el calendari en tot cas, una vegada tens el pressupost, es confecciona.

Per tant, enteníem que votar que sí era quedar bé, però que en definitiva pensàvem que era inviable. Tampoc hi votarem que no, perquè entenem que la

pàg 84

gestió durant aquests anys també ha sigut molt fosca, però ens abstindrem en la moció.”


“Bé, jo crec que s’ha definit molt bé en el moment de les intervencions d’alguns dels portaveus, i és veritat que és una moció que entenem que la intenció és bona, i evidentment és legítima. A nosaltres ens encantaria, com a govern municipal, poder complaure no solament els veïns del Passatge Ametllers, sinó altres veïns i altres molts carrers que estan en una situació que segurament necessiten d’una remodelació, però sí que és veritat que pensem que aquesta no és la manera de fer les coses, ni és el moment de presentar-ho, en aquests moments, no?

En tot cas això, en la formulació dels pressupostos, quan hi ha el debat, quan hi ha les aportacions de les possibles obres d’inversió, d’actuació a la via pública, en equipaments, etcètera, pensem que és el moment més adequat, i no ara, quan els pressupostos, per altra banda, estan tancats i finançats. En aquest sentit, és el motiu pel qual nosaltres no li podem donar suport a aquesta moció.”


“Vol tornar a intervenir, la portaveu del Grup Municipal del Partit Popular?”


“Sí. Només agrair a aquests que ens han votat favorablement a la moció, que és en benefici dels ciutadans més que res, no del partit.

Gràcies.” Sotmesa a votació la moció, voten a favor els regidors Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, set vots. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez i Sr. Antonio Azorín Puerto, és a dir, deu vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, quatre vots. La moció es rebutja per majoria absoluta.

pàg 85

22/14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA OPOSANT-SE A LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ.


“Molt bé. La següent moció, la 22/14 és la moció del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, oposant-se a la línia de molt alta tensió.”


“Bé. L’estiu de l’any 2007, la ciutat de Barcelona va sofrir diversos episodis de manca de corrent elèctric. Suposo que molts ens en recordem. Com a conseqüència d’això, Red Eléctrica Española, que és la propietària de la xarxa de distribució, va buscar, o va decidir que la solució passava per la construcció de diferents connexions entre centrals elèctriques, amb línies de molt alta tensió. Fins ara, quan parlàvem de la MAT, a tots ens venia al cap una mica la zona de Girona. Doncs la MAT la tenim aquí ja, a Collserola.

Hi ha un pla, que va des del 2008 fins el 2016, que inclou unes infraestructures metropolitanes, i aquest pla ha estat àmpliament qüestionat. Algunes d’aquestes actuacions previstes són a Santa Coloma, amb la construcció d’una nova subestació. El Consell de Ministres del 2011 ho va aprovar, tot i l’oposició, tant de l’ajuntament com de la ciutadania i com d’altres administracions. La Comissió Europea ha obert un expedient d’infracció a l’Estat Espanyol a causa d’aquesta actuació, bàsicament per manca de l’estudi d’impacte ambiental. A Viladecans també va una nova subestació, i bé, ja més a prop, en el Parc de Collserola, el Parc Natural de la Serra de Collserola, i concretament a Sant Just, es contempla també una nova subestació aèria, de doble circuit, per anar enllaçant amb Viladecans, Santa Coloma, etcètera.

Per tot això –no llegiré tota la moció perquè és bastant extensa– el nostre grup demana tota una sèrie d’acords, que aquests sí que els llegiré. Bé, amb la moció volem declarar el rebuig al Projecte global d’implantació de la xarxa en territori metropolità, per unes quantes raons, i una d’elles és el risc que pateixen, o que poden patir, els habitants, amb una exposició continuada a camps electromagnètics intensos, a part de l’impacte sobre el medi natural, i la consolidació d’un model energètic caduc, i que impacta sobre el paisatge.

Els punts d’acord que demanem són:

Primer: requerir a Red Eléctrica Española que demostri de manera fefaent que s’han estudiat tot tipus d’alternatives per assegurar l’estabilitat del subministrament elèctric a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, abans d’optar per aquesta solució, que es considera innecessària per algunes persones expertes;

pàg 86

aquesta justificació s’ha de fer d’acord amb els requeriments econòmics, socials i ambientals del territori.

Segon: exigir al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que sotmeti a avaluació ambiental tot el projecte global d’implantació, que inclogui alternatives de traçats, la possibilitat de soterrament i el dimensionament de les subestacions, i que contempli l’alternativa zero que estudia la innnecessarietat d’aquesta inversió, per existir altres solucions de gestió energètica més eficaces.

Tercer: exigir al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que habiliti els canals adients de participació ciutadana i d’accés a la informació perquè les persones interessades i afectades coneguin i puguin fer aportacions a l’avaluació ambiental i al possible projecte.

Quart: exigir al Govern central que deixi de cedir a les pressions dels lobbys energètics i aposti decididament per un sistema de producció, distribució i consum descentralitzat, sostenible i renovable, que ajudi a eliminar aquestes infraestructures de transport d’energia de gran impacte i eficiència discutible, i eviti que la producció i distribució energètica caigui en mans dels oligopolis.

Cinquè: traslladar aquests acords a Red Elèctrica Española, al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, al Consorci del Parc Natural de Collserola, a les entitats presents en el Consell Consultiu del Parc de Collserola, i a cadascun dels municipis que foment part del Consorci del Parc de Collserola, a Santa Coloma de Gramenet i als municipis afectats per la línia Rubí-Begues.” Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Bé, permetin-me que utilitzi el mateix argument que he utilitzat amb el projecte d’obres del poliesportiu. Em sembla que abans d’entrar a fer millores, o implantar en aquest cas noves línies, caldria assegurar, garantir i renovar totes les línies de distribució que en aquests moments ja hi ha existents, no? Això en primer lloc. I en segon lloc, em sembla interessant de la proposta que planteja Iniciativa, que es demani d’alguna manera que s’aposti per un sistema de producció, distribució i consum sostenible i renovable. Em sembla que durant massa anys ja hem estat egoistes, massa egoistes amb el nostre planeta, i segurament, doncs, només amb aquests tipus de mesures podrem garantir també un futur medi ambiental millor. Per tant, voto favorablement en aquesta proposta.”


pàg 87

“Bé, compartim els arguments presentats per Iniciativa per Catalunya. Entenem que aquest model no sé si va destinat justament a garantir l’energia al territori, o garantir que determinades empreses continuïn fent negoci amb l’energia. A partir d’aquí, com dic, hi votarem a favor. Sols faig una reflexió més, i és una llàstima que cap entitat d’Esplugues pugui estar en aquest Consell Consultiu del Patronat de Collserola. És una llàstima, i penso que com a ciutat hi hauríem de fer alguna cosa.”


“Convergència i Unió votarà favorablement també a aquesta moció, que entenem que és la mateixa que s’ha aprovat en el si de l’AMB i en si del Patronat del Parc de Collserola. Per tant, felicitar Iniciativa perquè l’ha presentada, igual que la podríem haver presentat qualsevol dels altres grups que estem representats allà, i vam votar-hi favorablement allà també.

Gràcies.”


“Sempre se m’oblida quan passen ells. El Partit Popular en aquest punt s’hi abstindrà, perquè com que no passa per Esplugues no entraríem a debatre cap punt d’aquests.

Gràcies.”


“Com s’ha dit, doncs, efectivament, aquesta és una moció que es va aprovar al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’aquest mes de juliol, i també a la reunió de l’Assemblea del Patronat de Collserola a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet també, perquè queden com molt directament afectats. La veritat és que sí que surt aquesta línia com a conseqüència de la tallada d’energia elèctrica dramàtica de l’any 2007, que va afectar una bona part del territori, i era una possible solució en aquell moment per intentar #(1:46:20) la xarxa, de manera que es pogués arribar a donar energia elèctrica a través d’altres línies, i, per tant, poder pal·liar en un cas com aquest la possibilitat que es quedés una bona zona del territori o de la població sense energia elèctrica.

Però el fet és que aquesta línia és una línia fantasma, perquè s’ha parlat molt d’ella i hi ha hagut diverses apostes sobre el seu recorregut, però no hi ha hagut massa accés a veure per on anava directament. El 14 de juliol d’aquest any encara no se sabia per on anava, per on aniria, no? I és veritat que per aquesta línia també, la Comunitat Europea, la Unió Europea li ha tocat la cresta al Govern de l’Estat perquè no ha fet els deures ben fets, en el sentit que no té

pàg 88

els estudis d’impacte ambiental necessaris o que es demanen per a una línia d’aquesta mena.

En qualsevol cas, els experts diuen que ja no és necessària. El Pla especial de Collserola és de l’any 87, quan no tenia la declaració de parc natural, i les coses han canviat molt. Collserola està ja travessada per línies molt importants de 220.000 volts. Aquesta és una línia, a més a més, amb torres de trenta-cinc metres, que tindria un impacte molt fort en el paisatge, i a més a més també necessitaria que es desglossés una bona part del bosc per garantir que no hi hagués cap perill d’incendi. Pensem que..., en aquests moments compartim el posicionament, no solament de la moció que presenta avui Iniciativa aquí, sinó també la que es va reflectir clarament en la reunió del consell metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i evidentment hi votarem a favor.”


“Entenc que el Grup d’Iniciativa no vol tornar a intervenir. Sotmesa a votació la moció, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sra. Lídia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, disset vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles i Sr. Joaquín Luque Domínguez, és a dir, quatre vots. La moció s’aprova per majoria absoluta. 23/14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC A FAVOR DE LA REDUCCIÓ DE L’IVA A LES ACTIVITATS I SERVEIS CULTURALS I ESPORTIUS.

Molt bé, doncs, llavors, passem a la següent moció, a la 23/14, moció del Grup Municipal del PSC a favor de la reducció de l’IVA en les activitats i serveis culturals i esportius.”


“Curiosament avui aquest increment de l’IVA ens ha afectat en la determinació dels preus públics del Complex Esportiu de La Plana, en el sentit que van passar del 8 al 21 per cent, i això, doncs, és una afectació directa. La cultura i l’esport és evident que constitueixen bases fonamentals i un dret essencial de la ciutadania, no? En aquest sentit, aquest increment al que ha vingut és a

pàg 89

aprimar l’estructura de l’oferta cultural per un cantó, i també a dificultar l’accés a la pràctica de l’esport per un altre. Aquesta decisió del Govern de l’Estat ha situat l’Estat espanyol al capdavant dels països de la Unió Europea en IVA cultural i esportiu, i ha comportat greus conseqüències en diferents camps com tancament d’empreses, destrucció de llocs de treball i dificultat, sobretot, d’accés a iniciatives culturals i esportives.

En aquest sentit, doncs, és que presentem aquesta moció, i anant directament als acords, serien els següents:

Primer: demanar al Govern de l’Estat la modificació de la normativa que regula l’impost sobre el valor afegit, a fi que els serveis i béns culturals i esportius siguin gravats amb el tipus supereduït del 4 per cent, incentivant així l’activitat en uns àmbits considerats d’interès general per al conjunt de la societat;

Segon: sol·licitar al Govern de l’Estat que promogui davant la Comissió Europea l’establiment d’un tipus d’IVA únic i harmonitzat per a tots els estats i per a tots els béns i serveis culturals i esportius, amb l’objecte de contribuir a què la Unió Europea esdevingui un autèntic espai i promoció de la creació i l’accés a la cultura i l’esport.

Tercer: demanar al Govern de l’Estat i a la Generalitat l’impuls de polítiques actives de dinamització i estímul de les indústries culturals i del sector esportiu, a fi de fomentar l’ocupació en un sector estratègic per a l’economia i la cohesió.

Quart: comunicar aquests acords al Govern d’Espanya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, al Síndic de Greuges de Catalunya, a les associacions de les empreses culturals i esportives de Catalunya, i a les entitats culturals i esportives d’Esplugues.”

El senyor Pons diu:

“Sorprenent, que un partit que s’autodenomina d’esquerres ens proposi una rebaixa d’impostos. Però bé... De l’IVA, home sí, de l’IVA.”


“És que igual no ens hem explicat bé. Que no sigui tractat com un article de luxe. Igual ens ha faltat afegir això, simplement.” Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“D’acord, d’acord. Ho tindré en compte. En qualsevol cas, si aquesta mesura pot ajudar a aquest sector a refer-se, i com ja ens diuen les grans veus

pàg 90

econòmicament governamentals d’aquest estat, que estem sortint de la crisi, doncs possiblement ens podem permetre el luxe que un sector pugui viure una miqueta millor, o en unes condicions més dignes.

Per tant, voto favorable en aquesta moció.”


“Res a afegir. El Grup d’Esquerra hi votarà a favor.”


“Convergència i Unió òbviament hi votarà també favorablement, entenent que potser no és el lloc més adient. Entenem que això ja s’ha defensat en altres instàncies. Trobem molt interessant la sol·licitud que hi ha de què això es faci de manera harmonitzada a tota Europa. Per tant, li farem arribar aquesta moció, que previsiblement serà aprovada, al nostre eurodiputat, el Ramón Tremosa, que segurament tindrà moltes possibilitats de tirar-la endavant.

I només fer una reflexió final. Això, que sembla una cosa, diguem-ne, lúdica, en realitat sí que ens agradaria subratllar que l’esport i la cultura són aspectes, són les dues cares de la mateixa moneda, que és la salut integral de la persona. Una persona sense cultura i sense activitat física, diguem-ne, no podrà desenvolupar-se al màxim dins de les seves possibilitats, i això entenem que no està forçat aquí, entenem el sentit de la seva proposta, l’alabem, i l’elevarem també a instàncies superiors.

Gràcies. Hi votem favorablement.”


“El Grup d’Iniciativa hi vota favorablement.”


“El Partit Popular s’hi abstindrà, tot i que vostès saben que des de Brussel·les està prohibit, i que a la primera reforma fiscal que està fent el Partit Popular l’IVA no s’incrementa. Però, per no perjudicar les organitzacions culturals i esportives d’Esplugues, nosaltres aquí ens hi abstindríem.”


“Bé, doncs l’IVA si no s’incrementa, s’ha incrementat d’una manera desmesurada. No obstant, el que nosaltres demanem en aquesta moció no és una baixada general o generalitzada de l’IVA, sinó que el que entenem és que tant l’esport com la cultura no són articles de luxe, i, per tant, entenem que per garantir un accés generalitzat de la ciutadania, el que cal és que tingui un IVA

pàg 91

reduït, perquè són dos aspectes fonamentals en la persona, en la formació i el desenvolupament de la persona humana com a tal, és l’efecte. Aquesta és l’argumentació bàsica, i, per tant, nosaltres evidentment hi votarem que sí.”

Sotmesa a votació la moció, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sra. Lídia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, disset vots. S’hi abstenen els regidors Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles i Sr. Joaquín Luque Domínguez, és a dir, quatre vots. La moció s’aprova per majoria absoluta.

PROPOSICIONS REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

9/14.- PROPOSICIÓ CIUTADANA DEL GRUP LOCAL DE CIUTADANS D’ESPLUGUES DE REBUIG A L’AUGMENT DE LES TARIFES I A L’ACTUAL SISTEMA DE FINANÇAMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA I ELS MUNICIPIS GESTIONATS PER L’AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ (ATM).


“Bé, amb això acabem l’apartat de mocions, entrem en el de Proposicions Ciutadanes. La primera és la 9/14, la proposició ciutadana del Grup Local de Ciutadans d’Esplugues, de rebuig a l’augment de les tarifes i a l’actual sistema de finançament del transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona i els municipis gestionats per l’Autoritat del Transport Metropolità.

Entenc que per a la presentació d’aquesta proposta ciutadana, serà el senyor Julio Roldán, és el que consta... No, finalment és? El senyor Javier Mederos? Doncs, no l’havia llegit segurament bé, o és que igual el senyor Julio Roldán la va presentar, la instància. Ho diu, no? Val. Bé, doncs en aquest cas han canviat, no passa res.

Ja coneix com va el reglament. Té fins a cinc minuts per fer l’explicació, i després seran els grups els que demanaran o no si necessiten explicacions addicionals. Senyor Mederos té la paraula.”

El senyor Mederos diu:

pàg 92

“Moltes gràcies, senyora alcaldessa. Abans de tot dir-li que hem fet un resum, val?, perquè la proposta és bastant llarga, i no voldríem sortir del temps establert. El que he dit, bon vespre a tothom, equip de govern, regidors i regidores.

Començo: «Atès que el sistema integrat de transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona està gestionat per l’Autoritat del Transport Metropolità, que és qui s’encarrega de garantir el finançament del sistema, convenient les aportacions públiques i decidint les tarifes de preus; que els pressupostos de l’ATM s’han mantingut pràcticament estables durant els anys de crisi, amb un increment acumulat de del 2008 d’un 8 per cent, quedant fixat al voltant dels 1080 milions d’euros; que l’Estat va transferir les competències del transport metropolità fa molts anys, i poc a poc ha anat reduint les seves aportacions en més d’un 45 per cent», encara que aquesta xifra és més gran encara, «el que ha suposat quasi 80 milions d’euros a l’any 2013 respecte el 2008; els contracte-programes en realitat no són consensuats entre les administracions, ja que l’Estat fixa la seva aportació de forma unilateral.

Atès que, per la banda dels ingressos, l’absència d’un mecanisme clar i transparent per finançar el transport públic des de l’aprovació de la Llei 9/2003 de mobilitat, hi ha pendent l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic que posi ordre a aquest model, però malauradament aquest no ha estat un tema prioritari a l’agenda política, possiblement perquè no s’entreveu un acord entre les administracions competents. No depèn, per tant, de criteris homogenis de població o demanda, sinó de fràgils acords polítics que s’han pogut mantenir més o menys al llarg del temps.

Que el Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità ha pres com una solució del desequilibri traslladar la pressió sobre les tarifes dels preus del transport, de manera que la recaptació efectiva per venda de bitllets ha pujat un 23 per cent des del 2008 –103 milions d’euros més– passant a representar el 51 per cent dels ingressos reals del sistema, i que ho ha tornat a fer aprovant per al 2014 un increment d’entre un 5 i un 8 per cent de les tarifes dels dos títols més utilitzats, la T-10 i la T-50/30, que representen prop del 90 per cent de les validacions no socials.

Atès que aquesta situació està produint una significativa migració de molts usuaris cap a títols d’ús social –targetes rosa, T-12 i altres– que arriben ja al 20 per cent del total dels viatges validats, en un cercle viciós que introdueix nova pressió sobre les tarifes integrades.

Atès que sis anys després de l’inici de la crisi la majoria de les famílies han vist minvar de manera considerable els seus ingressos globals. Les dades socioeconòmiques a casa nostra són realment alarmants; atur massiu, salari mínim interprofessional congelat, pensions devaluades, centenars de milers de llars sense cap mena d’ingrés mensual, un 25 per cent de la població a les

pàg 93

portes de l’exclusió social, etcètera. Empitjorament de les condicions de vida de la majoria de la població, el preu de serveis bàsics com la llum, l’aigua o el transport no han parat de pujar, no és comprensible socialment apujar les tarifes, sinó plantejar-se un nou model tarifari en base a les necessitats de les persones. L’any 2014 moltes d’aquestes hauran de destinar una major part del pressupost familiar per finançar la necessitat d’utilitzar els transports públics en els seus desplaçaments habituals.

Atès que en aquestes circumstàncies el transport públic és fonamental per garantir el dret de la mobilitat dels treballadors i les treballadores, especialment d’aquelles que estan a l’atur, i en general de veïns i veïnes sabent que els transports públics són, a més, un dels principals elements vertebradors del territori, i atès que unes tarifes a preus més reduïts han estat llargament reivindicades pels sindicats i les associacions d’usuaris. Que el transport públic és el quart pilar de l’Estat del Benestar, juntament amb l’habitatge, la sanitat i l’educació, ho és pel fet que és l’eina que dóna accés tant al dret d’habitatge, sanitat i educació, com a les oportunitats laborals i d’oci que es generen arreu del territori, sense exclusió del 50 per cent de la població catalana que no té permís de conduir.

Atès que segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 48 diu: ‘Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat’. I atès que l’increment continu i desmesurat del preu del transport a Barcelona, la seva àrea metropolitana, i els municipis gestionats per l’Autoritat del Transport Metropolità no fomenta la utilització del transport públic, així com tampoc la millora de la mobilitat, ja que amb els preus actuals i els continuats increments, els poders públics estan fomentant de forma indirecta la utilització dels mitjans de transports privats.

És per tot això que proposem al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

Primer: manifestar el profund desacord i rebuig per l’increment de les tarifes del transport metropolità per l’any 2014 que ha aprovat el consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità.

Segon: reclamar a l’Autoritat del Transport Metropolità que congeli les tarifes de transport per a l’any 2015, i demanar a l’ATM un replantejament de l’actual model de zones tarifàries i l’inici de la redacció d’una llei de finançament del transport públic.

Tercer: proposar a l’ATM millorar, i, en el seu cas, ampliar els títols de transport de caràcter social, de forma que les persones aturades que busquen treball –els joves, estudiants, els pensionistes i les persones amb discapacitat– disposin de títols específics a preus més reduïts, per evitar els riscos d’exclusió social en els sistemes de transport públic de Catalunya, així com un tracte preferent tant

pàg 94

per a les persones que es desplacen diàriament per causes de mobilitat obligada com per als col·lectius amb especials dificultats econòmiques que no es vegin acollits per les actuals tarifes socials.

Quart: demanar a l’ATM que apliqui als títols de més utilització, especialment la targeta T-10, la rebaixa que es consensuï amb la Taula Social del Transport Públic, per tal que es corresponguin més amb la variació del cost de la vida i de les condicions salarials de l’any anterior; i finalment,

Cinquè: traslladar aquests acords a l’ATM, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, als grups parlamentaris, a la Generalitat de Catalunya, a l’Administració General de l’Estat, a l’Associació per la promoció del Transport Públic, a la CONFAVC i a la plataforma Stop Pujades del Transport.»

Sense més, moltes gràcies.”


“Doncs, primer interrogo els regidors i regidores, els diferents grups, i si tenen alguna qüestió o algun matís que vulguin demanar, algun aclariment, o podem passar al posicionament del nostre vot? Doncs, senyor Pons, té la paraula.”

El senyor Pons diu:

“La veritat és que en primer lloc li he d’agrair, senyor Mederos, que sempre li critico que només ens parla en castellà, jo crec que avui ha tingut un gest en fer-lo en català, per tant, avui l’he de felicitar, almenys pels catalanoparlants.

En segon lloc, sabem que hi ha un nou sistema, o s’està estudiant un nou sistema tarifari, i d’alguna manera vostès no en fan al·lusió a la seva proposta, però sí que em sembla que l’esperit de contenir la despesa i els increments tarifaris és el que s’ha de tenir en compte, malgrat el nou model que ve, que està venint, o que vindrà en els propers temps. Per tant, en aquest sentit hi estic d’acord.

Jo afegiria també una altra qüestió: per què els ciutadans i ciutadanes hem de pagar els increments, en aquest cas del dèficit que genera el transport públic, i que aquí els responsables polítics que han estat gestionant aquest dèficit no ho pagaran, no? Jo crec que és una qüestió que també s’ha de posar sobre la taula, perquè al final, quan les autoritats metropolitanes diuen que s’ha de reduir el dèficit del TMB, jo crec que ningú ho posa en dubte. La qüestió és, no que s’hagi de reduir, sinó qui ha de contribuir activament a reduir aquest dèficit, si els ciutadans amb aquests increments desmesurats, o alternativament les persones que han estat responsables d’aquest forat, no? Vostès això no ho diuen. Jo crec que aquí podríem també complementar-ho com a plantejament.

pàg 95

En qualsevol cas, em sembla molt raonable la proposta que vostès fan, i, per tant, els hi votaré favorablement.”


“Bé, hi ha serveis que entenem que han de ser deficitaris ja des dels seus inicis, i un d’aquests és precisament el transport públic. Per què? Doncs, perquè hem de garantir que les persones que no tenen cap altre mitjà de comunicació puguin traslladar-se d’unes poblacions cap a unes altres. O fins i tot, en l’àmbit metropolità, de les grans ciutats, hem d’evitar que la gent agafi el cotxe particular, la moto o el que sigui, per acostar-se fins a la ciutat, i s’utilitzi el transport públic. En aquest sentit, entenem que el dèficit que això pugui generar, o diner públic que aquí es pugui invertir és absolutament necessari, i és bo que es faci.

Quan una moció similar a aquesta la va presentar el Partit Popular, Esquerra vam votar-hi en contra. I vam votar-hi en contra per una raó molt concreta: de tots els mals que recollia la moció del Partit Popular, que feia referència també a la pujada de tarifes del transport públic a l’àrea metropolitana, òbviament s’oblidava d’una petita part que vostès, com a ciutadans, sí que esmenten, que justament l’Estat espanyol no està complint la seva part en l’aportació d’aquest finançament del transport públic. Segurament no únicament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sinó arreu del país, perquè entenem que l’Estat espanyol, que és el principal generador de deute dintre del país, resulta que està carregant tota la crisi i el pagament de tota la crisi damunt de les comunitats autònomes, i aquí és on exerceix les seves retallades, suposo que perquè té un altre model d’estat i vol entrar en una altra espècie de centralisme. Allà ells! No és el tema que ens ocupa. El tema que ens ocupa són les tarifes.

I en aquest sentit, encara que pugui semblar estrany respecte al vot anterior, que com dic vaig fer quan va presentar aquesta mateixa moció el Partit Popular, doncs aquesta vegada hi votarem favorablement. I hi votarem favorablement perquè entenem que vostès, en aquest sentit, estan posant tots els punts damunt de totes les is, i al cap i a la fi el que hem de defensar en aquest sentit és el transport públic a tot el país.

Hi votem favorablement.”


“Molt bé. Abans d’anunciar el vot, dues matisacions, perquè crec que hi ha dades que hem de contrastar. Llavors, jo us enviaré la informació que nosaltres tenim sobre el transport, que ens indica que l’ús de transport públic sí que està pujant. Això us ho enviaré, ho mirem i... Sense ànim de contradir ni desmuntar el vostre argumentari.

pàg 96

També dir-vos que trobo a faltar en el vostre argumentari, no en l’argumentari, en la part resolutiva, trobem a faltar la petició a l’Estat que compleixi els seus compromisos, que és el que ens porta a fer aquestes virguerias amb els pressupostos. En aquest sentit, nosaltres òbviament manifestem el profund desacord i rebuig per la manca d’aprovació de finançament de l’Estat, però davant d’aquesta irresponsabilitat, algú ha de prendre accions que són les d’evitar que se’n vagi tot a l’aigua, i que el deute de l’ATM segueixi creixent. Això s’ha d’aturar, jo crec que tots en sou conscients, i segurament com a governants faríeu el mateix. Per tant, el punt primer, com podeu veure és obligat.

El punt tercer realment no l’entenem, perquè si es vol llegir com a millorar, sí, però és que realment tot el que esteu dient ja s’està fent. Per tant, és intentar subratllar coses que ja s’estan fent, que crec que no sé per què les poseu perquè realment tots els abonaments socials i els d’alta utilització són els que s’han congelat. Per tant, és quelcom que ja està en marxa.

El segon punt, en el que demaneu congelació de les tarifes per a l’any 2015, clar, em sembla que l’heu ficat –ho sento, eh?– una mica amb calçador, perquè com que el Partit Popular ja havia fet una moció molt semblant per a l’any 2014, llavors vosaltres l’heu presentat per a l’any 2015. Sembla realment prematur, desconeixent quin serà el grau d’incompliment de l’Estat espanyol vers els ciutadans que tenim a bé habitar aquesta comunitat autònoma. Per tant, realment em sembla agosarat plantejar-se ara, a 30 de juliol, que les tarifes del 2015 s’han de congelar necessàriament. Segurament haurem de fer el mateix, mutatis mutandis, del que s’ha fet enguany, que és intentar mantenir tots els abonaments socials congelats, els d’altíssima utilització, o sigui, realment la gent que utilitza el transport a diari que no pagui més, i intentar repercutir-ho als títols més ocasionals, que , efectivament, segurament són els que més usem la majoria de la gent d’aquí, el T-10, fins i tot el T-50/30, que són els que comprem per exemple a casa meva.

El punt quart, doncs sembla raonable, però ja us dic, atenent a la vostra petició de què es congelin ja d’entrada les tarifes de l’any 2015, sense saber quin serà el grau de compliment o incompliment, em sembla molt agosarat.

Per tant, no us puc donar satisfacció a la vostra moció, i hi votarem que no. Gràcies.”


“Des del nostre grup agrair a Ciutadans que presenta aquesta proposta ciutadana. Nosaltres també vam votar que no quan va plantejar el tema el Partit Popular, perquè pensàvem que ho plantejava però que ni s’ho creia, per això era un argument prou important per votar-los-hi que no, però en aquest cas hi votarem que sí.”

pàg 97


“Permeti’m que no em rigui dels comentaris dels meus companys, d’alguns d’ells, només per ser del Partit Popular, que més d’un voldria. I nosaltres el que sí que estem és a favor de la moció, òbviament, perquè nosaltres ja vam presentar una, igual, i aquesta també és esmenada. I el que sí que demanaríem és que en tot cas la pujada no fos per sobre de l’IPC, si és que s’hauria de pujar. I instar-los a què recordin que al Parlament ja s’estan fent unes esmenes a la llei de finançament del transport públic, que és la que demanava Iniciativa, i també la demana el senyor Trias.

Agraïda.”


“Bé, nosaltres ja..., al mes de febrer d’aquest any es va presentar una moció similar per part del Grup Popular i ja la vam votar també a favor, però sí que vam aclarir diverses coses. La primera d’elles és que la pujada de les tarifes del transport públic en un moment com l’actual no és segurament el més indicat. També vam dir que aquesta situació es veu agreujada –la del dèficit del transport públic– per la retallada d’aportacions per part del Govern del Partit Popular al transport públic. No solament al de Barcelona, està en una situació encara pitjor el transport públic a Madrid amb aquest tema, amb el tema també de la no aportació de fons suficients per intentar pal·liar d’alguna manera aquesta situació. La veritat és que si no es fa arribarem a un moment dramàtic, on realment sí que posarem en joc el conjunt del sistema de transport de l’àrea metropolitana.

Per tant aquestes mocions, que entenem que també és bo que les presentin vostès com a grup municipal al Parlament de Catalunya, que és el lloc també on cal discutir aquestes coses, i segurament amb força, pensem que sí, que hem de donar-li suport, faltaria més, perquè és un objectiu també nostre, aquest que es resolgui, però hauríem de deixar ben clar que hi ha elements que fan que aquesta situació s’agreugi, com aquesta manca d’aportació.

Nosaltres hi votarem que sí.”


“Molt bé, doncs amb això, pel resultat de la votació, resta aprovada aquesta proposició ciutadana. Sotmesa a votació la proposició ciutadana, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Eduard Sanz García, Sra. María Mena Galindo, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. Mariber Peláez Díaz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. José

pàg 98

Antonio Hernández Sánchez, Sr. Antonio Azorín Puerto, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Marcos Sánchez Siles, Sr. Joaquín Luque Domínguez, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Domingo Rodríguez Reyes, Sra. Elisabet Millà Salinas, Sr. Jordi Figueras Bofill i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, dinou vots. Voten en contra els regidors Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Albert Comellas Novillo, és a dir, dos vots. La proposició ciutadana s’aprova per majoria absoluta. 10/14.- PROPOSICIÓ CIUTADANA DE LA CUP ESPLUGUES DE LLOBREGAT PER LA MODIFICACIÓ D’ARTICLES DEL REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL.

Passem a la següent, a la Proposició Ciutadana 10/14 de la CUP d’Esplugues de Llobregat, per la modificació d’articles del Reglament Orgànic Municipal. I en aquest cas, i no estic confosa, llegint la sol·licitud d’intervenció en el Ple municipal, és el senyor Esteve Costa qui faria l’explicació... No? Bé, doncs és l’escrit que teníem aquí.

És la senyora Anna Coll qui farà la presentació. Sap perfectament que té fins a cinc minuts per fer l’explicació.”

La senyora Coll diu:

“Doncs bona nit a totes i a tots. Des de la CUP d’Esplugues de Llobregat hem presentat una proposta ciutadana per a la modificació del Reglament Orgànic Municipal, d’aquells articles vinculats a la participació ciutadana, per intentar afavorir al màxim la participació i l’accés d’informació a totes aquelles persones que així ho vulguin.

Creiem que s’han d’ampliar els òrgans de participació de la ciutadania i dotar-los de caràcter decisori perquè realment siguin considerats eines útils i el poble hi participi, i s’han d’obrir al màxim de persones possibles per generar i enriquir debats que afavoreixin al poble, amb noves idees i alternatives. Creiem que el fet que el poble de manera individual o col·lectiva s’organitzi i treballi per incidir a les institucions per intentar millorar les condicions de vida del conjunt del poble, s’hauria de valorar i respectar molt més per part del consistori, i no limitar-ho a l’hora d’un rellotge per fer pressió. Si l’Ajuntament d’Esplugues perpetua organismes opacs que ningú sap què fan ni per a què serveixen, es genera desconfiança cap a la institució i la seva utilitat.

A petició de la junta de portaveus, que ens va informar que tots els grups municipals estan treballant en una modificació consensuada, demanem la incorporació de les nostres modificacions a els treballs de revisió, amb el compromís del consistori del retorn de treball que s’està duent a terme.”

pàg 99


“Necessiten algun tipus d’aclariment? Doncs, el senyor Pons comença amb el torn de posicionament.”

El senyor Pons diu:

“Bé, no m’allargaré perquè em sembla que l’exposició que fa la CUP és molt clara. Jo crec que és una proposta clarament de millora, i, per tant benvinguda sigui. En aquest cas, doncs ple suport.”


“Al cap i a la fi, penso que l’acord al qual vam arribar en junta de portaveus, d’incorporar les vostres propostes dintre del debat, per tant, reconeixem aquesta incorporació.”


“Poc més a afegir, hi votem a favor, òbviament, perquè tot i que hi haurà un període d’exposició pública quan aquesta comissió acabi el tema del ROM, i ja tothom podrà dir el que vulgui, vosaltres us avanceu, voleu que les vostres consideracions siguin ja preses en consideració, i em sembla fantàstic, mot bé, i en donem la benvinguda.

Hi votem favorablement, doncs.”


“Sí, per part nostra el mateix, incorporarem aquestes reflexions que feu en el debat del ROM.

Per tant, hi votarem que sí.”


“Tal i com vam parlar a la junta de portaveus, nosaltres agafem les esmenes que vau dir, i les incorporem, o les exposarem a debat, i ja veurem a veure com funciona. Bé, sabeu tots que s’està treballant en el ROM. No vol dir que ho deixem en l’aire, sinó que s’està treballant i que faríem les esmenes.

Gràcies.”


pàg 100

“Bé, segons a l’acord que vam arribar, doncs es reflecteix clarament en l’esmena que s’ha fet in voce en aquesta sessió plenària, i recull perfectament l’esperit que vam acordar entre tots els portaveus municipals i vosaltres.

Nosaltres hi votem a favor.”


“Per tant, també en aquest cas s’aprovaria, diria, no sé si aquesta proposició ciutadana esmenada en aquest sentit, o tenint en consideració les propostes que es fan en la mateixa.” Sotmesa a votació la proposició ciutadana, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat. 11/14.- PROPOSICIÓ CIUTADANA DE LA CUP ESPLUGUES DE LLOBREGAT PERQUÈ L’AJUNTAMENT S’ADHEREIXI I COMPLEIXI AMB LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES A EDIFICIS NO PÚBLICS DEL POBLE.

La següent és la 11/14, Proposició Ciutadana de la CUP d’Esplugues de Llobregat perquè l’Ajuntament s’adhereixi i compleixi amb la retirada dels símbols franquistes a edificis no públics del poble. En aquest cas també ens arriba la sol·licitud d’intervenció en el Ple municipal del senyor Esteve Costa, però no sé si serà... Doncs, en aquest cas no, tampoc. El cognom em ballava, senyor Sergi, miri. És que són moltes hores de ple.

El senyor Sergi Oliveras és qui té la paraula, durant cinc minuts com a màxim.”

El senyor Oliveras diu:

“Gràcies. Bona nit a tothom. Des de la CUP d’Esplugues presentem aquesta proposta ciutadana perquè l’ajuntament s’adhereixi i compleixi amb la retirada dels símbols franquistes a edificis no públics del poble.

«L’aixecament militar del general Franco ens va dur a una de les etapes més crues de la nostra història. Una etapa basada en l’opressió i la imposició, de les quals ja ens hem deslliurat, però encara resten elements que ens les recorden. L’any 2007 es va aprovar la Llei Memorial Democràtic, i també es va aprovar la Llei de Memòria Històrica, que, entre d’altres mesures, ordena la retirada de tots els símbols i monuments públics que honrin o recordin el franquisme, exaltin la «sublevació» militar i la Guerra Civil.

Malgrat l’exposat, al nostre poble encara hi ha simbologia franquista, en particular les plaques que el desaparegut Instituto Nacional de la Vivienda posava als edificis construïts als anys cinquanta, seixanta i setanta. Plaques

pàg 101

que inclouen l’emblema de la Falange. El jou i les fletxes van ser derogats per la Constitució Espanyola de l’any 1978. Aquestes plaques no formen part d’elements decoratius de les façanes ni tampoc són elements informatius. L’Ajuntament d’Esplugues surt en el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya del Memorial Democràtic de la Generalitat, per tenir símbols franquistes en plaques d’edificis de protecció oficial. Les imatges i els símbols constitueixen trets claus en l’imaginari col·lectiu dels anys foscos de la nostra història, i cal retirar allò que va escenificar un dels episodis més negres de la nostra història.

Per tot això, la Candidatura d’Unitat d’Esplugues proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer: iniciar una campanya informativa als veïns i veïnes dels edificis on hi hagi encara simbologia franquista, on s’informi de la voluntat del Ple de retirar de forma gratuïta la simbologia de les plaques d’habitatges amb el jou i les fletxes, i/o d’altres referències franquistes, en el compliment de la Llei de Memòria Històrica aprovada l’any 2007.

Segon: procedir a la retirada de tots aquests símbols al nostre poble.

Tercer: comunicar aquest acord al Memorial Democràtic de Catalunya.»

Gràcies.”


“Bé, doncs algú demana algun tipus d’aclariment? Doncs passem a emetre el nostre vot i el nostre posicionament.” Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

El senyor Pons diu:

“Bé, home, em sembla que aquesta proposta que planteja la CUP, si no està completa del tot sí que s’ha fet en bona part, perquè temps enrere ja havien sortit propostes en aquest sentit. I per tant, doncs home, tampoc jo crec que està de més donar-hi suport, si és que queda encara alguna placa a la ciutat que hagi de ser susceptible de ser retirada. Per tant, en aquest sentit, jo crec que una ratificació és totalment correcta.

Per tant, hi voto a favor.”


“Sí, des del Grup d’Esquerra tornarem a votar a favor d’aquesta proposta, amb l’esperit que l’ajuntament torni una altra vegada a insistir en aquests edificis que

pàg 102

encara conserven aquesta simbologia a la seva façana. Esperem que aquesta vegada els veïns estiguin d’acord i la retirin.”


“Res més a dir. Òbviament, hi votem favorablement també des de Convergència i Unió.”


“Des d’Iniciativa evidentment hi votarem que sí. A l’any 2005, recordàvem, vam fer una moció nosaltres –o 2004– i vam donar un llistat, no sé si eren, de seixanta-set plaques d’aquestes con el yugo y las flechas que hi havia a Esplugues. Aquestes possiblement ens les vam descuidar. Sí que era una opció una mica dels veïns de l’escala, però bé, l’ajuntament va fer la feina de convèncer-los i de retirar-les. Però bé, evidentment s’han de treure des de ja fa massa anys.”


“El Partit Popular també hi estaria a favor, i també demanaria, si és possible, que traguessin –si és que hi és– també si hi ha algun dictador tant de dretes com d’esquerres, i també si hi ha alguna placa d’algun terrorista també, vull dir, afegiríem encara més.

Res més.”


“No, no hi ha cap placa d’aquesta mena, però sí... Ara bé, sobre aquest tema, efectivament, el 18 de juliol de 2004 Iniciativa va presentar una moció en aquest sentit, que va ser aprovada pel Ple de l’ajuntament, arran de la qual es van treure sobre una setantena de plaques, prèvia comunicació als veïns. Aquestes que en aquest sentit vosaltres ja ens heu fet arribar les hem tretes, i si hi ha alguna més que s’hagi pogut detectar, parlàvem en la junta de portaveus d’alguna més, doncs també actuarem en aquest mateix sentit.

Tal com vam fer en el seu moment, també votem favorablement a la vostra proposta."


“Bé, jo entenc el que deia la senyora Haro. Crec que sortosament no tenim cap carrer amb nom de dictador amb cap tipus d’orientació ni terrorista. Tenim encara carrers amb nom d’alcalde franquista, i igual, doncs, algun dia sí que hauríem de fer tots plegats una reflexió.”

pàg 103

Sotmesa a votació la proposició ciutadana, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat. 12/14.- PROPOSICIÓ CIUTADANA DE L’ASSOCIACIÓ D’ATURATS/ES JUNTAMENT AMB LA PAH D’ESPLUGUES SOBRE GARANTIA I PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS I ELS BENS COMUNS: AIGUA, LLUM I GAS.

I la següent moció és la 12/14, la proposició ciutadana de l’Associació d’Aturats/Aturades, juntament amb la PAH d’Esplugues, sobre garantia i protecció dels drets humans i els bens comuns: aigua, llum i gas.

Bé, se m’ha oblidat dir una cosa que era òbvia, que s’ha aprovat l’anterior proposta, proposició ciutadana. i ara, en aquest cas, no tenim el nom de la persona. Qui ha signat la instància és el senyor Julian Carrasco, però m’han dit que possiblement sigui la senyora Jessica Godoy qui faci aquesta presentació. Senyora Godoy, té la paraula durant un temps màxim de cinc minuts, per poder explicar aquesta proposició ciutadana.”

La senyora Godoy diu:

“D’acord, gràcies. Hola, bona nit. Presentem la proposta ciutadana de l’Assemblea d’Aturats i Aturades, i de la PAH d’Esplugues, «garantia i protecció dels drets humans i els bens comuns: aigua, llum i gas».

«El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides en 1966, i en vigor des de 1977, del qual Espanya en forma part, en l’article 11.1 reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a un mateix i per a la seva família, incloent l’alimentació, el vestit i l’habitatge adequat, així com una millora contínua de les condicions d’existència. D’aquest precepte es desprèn el dret de tota persona i la seva família, a gaudir del dret a un habitatge digne, observació general número 4, i el dret a l’aigua i el sanejament, observació general número 15, i reconegut expressament per l’Assemblea de Nacions Unides en 2010, com el dret de totes les persones a disposar d’aigua suficient, salubre, acceptable i assequible per a l’ús personal i domèstic.

El dret a l’aigua i el dret a l’habitatge es troben dins de la categoria de les garanties indispensables per assegurar un nivell de vida adequat. Es tracta de les condicions fonamentals necessàries per preservar la vida i la dignitat de les persones, de drets, no de privilegis supeditats a la capacitat econòmica de les persones i dels seves famílies. A més a més, com a béns comuns que són, cal que les administracions vetllin per la sostenibilitat d’aquests recursos, ja que s’ha fet evident que els mercats de l’aigua, llum i gas han estat incapaços de garantir-ne l’accés universal.

pàg 104

En aquest sentit, no podem obviar que som les persones les que tenim aquests drets reconeguts, i són els estats o les administracions públiques competents qui els ha de garantir, respectar, protegir i promoure. De fet, privar les persones i les famílies de llum, gas, aigua i sanejament per motius econòmics vulnera directament el PIDESC, ja que els estats s’obliguen a garantir els drets allí reconeguts, sense discriminació alguna per la posició econòmica, article 2.2, desenvolupat a l’observació general número3. En aquesta observació se subratlla que ‘fins i tot en temps de limitacions greus de recursos, causades sigui pel procés d’ajust, de recessió econòmica o per altres factors, es pot i es deu en realitat protegir els membres vulnerables de la societat’. I va més enllà, ja que estipula que les mesures que caldria considerar apropiades, a més de les legislatives, hi han d’oferir recursos judicials pel que fa als drets, que d’acord amb el sistema jurídic nacional puguin considerar justiciables. De fet, els estats part estan ja obligats a garantir a tota persona els drets o llibertats reconeguts en el present pacte. Els que hagin estat violats podrà interposar un recurs efectiu.

Per una altra banda, la Constitució estableix en els articles cabdals, article 9.2, que correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives. Remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Pel que fa a l’àmbit de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 24.3, estableix que les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. I atribueix a la Generalitat, article 166, la competència exclusiva en matèria de serveis socials, incloent l’atribució de les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat d’assistència o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.»”


“Senyora Godoy, només un segon. Jo li deixaré una mica més de temps, però pensi que porta més de cinc minuts, ha llegit una tercera part, i això vol dir que estarà més d’un quart d’hora. Si ens pot fer una explicació, i sobretot dir-nos els punts d’acord, jo crec que ho agrairíem, perquè compliríem millor amb el que estableix el ROM. Faci un resum si pot, si us plau.”

La senyora Godoy diu:

“Ara termino. Cal recordar que avui 2.200.000 catalans i catalanes estan per sota del llindar de la pobresa i en risc d’exclusió social, dels quals 300.000 són nens i nenes; que més de 225.000 famílies tenen tots els seus membres a

pàg 105

l’atur; que 95.000 d’elles no tenen cap ingrés; i que 7 milions de persones de l’Estat espanyol pateixen pobresa energètica, que està provocant la mort prematura a l’hivern d’entre 2.300 i 9.000 persones a l’any, en front, per exemple, de les 1.130 morts per accident de trànsit en carretera a l’any 2013.

Acords per garantir, respectar, protegir i promoure aquest dret. Un: tota persona tindrà dret a mantenir l’habitatge en unes condicions de vida digna; climatització adequada per a la salut, de divuit a vint graus centígrads a l’hivern, i vint-i-cinc a l’estiu, i disposar dels mínims d’aigua potable, 100 litres per persona i dia, i el seu sanejament.

Punt 2: demanem al Govern de la Generalitat de Catalunya que presenti una nova legislació que garanteixi el mínim necessari, i impedir la suspensió del tall del subministrament d’electricitat, aigua i gas durant tot l’any per a les persones i famílies en condicions de vulnerabilitat que es determinin als serveis socials, condonant el deute per impagament d’aquest servei.

Punt 3: el cost de la bonificació del dret i la condonació del deute en funció del servei anirà a càrrec dels beneficis de les distribuïdores de llum, aigua i gas. En tant les companyies distribuïdores no facin efectiva la bonificació del dret i la condonació del deute, instem la Generalitat de Catalunya a destinar anualment una partida pressupostària amb aquesta finalitat, quedant com a deute pendent de traspassar a la distribuïdora.

Punt 4: demanar a la Generalitat de Catalunya l’aprovació d’un pla d’estalvi energètic per a rehabilitació d’habitatges on resideixin famílies en situació de vulnerabilitat, així com l’aprovació de programes de suport als ajuntaments que vulguin intervenir en el mercat de la generació i distribució d’energia.

Punt 5: sol·licitem a l’Ajuntament d’Esplugues el compromís de donar prioritat als subministraments a l’hora d’atorgar ajuts a través d’emergències socials en l’àmbit local, per evitar el tall.

Punt 6: instem l’Ajuntament d’Esplugues a què activi un protocol d’actuació que permeti que en el moment que algun ciutadà o ciutadana empadronat a la ciutat comuniqui a aquesta Administració que es troba en una situació de risc imminent de tall, de subministraments energètics al seu domicili habitual, l’actuació per part de serveis socials municipals sigui amb caràcter d’urgència, i s’atengui la situació en un màxim d’una setmana.

Punt 7: demanem l’adhesió a l’Ajuntament d’Esplugues al conveni signat per AGBAR i AMB, amb l’objectiu d’aplicar quotes socials per a les famílies amb menys recursos i evitar el tall del subministrament, informant als serveis socials bàsics quan s’ha generat un deute important que posa en risc el manteniment de subministrament.

pàg 106

Punt 8: sol·licitem a les companyies subministradores d’energia elèctrica i de gas promoure acords semblants al conveni de AGBAR i AMB, per evitar els talls de subministraments i per implantar quotes socials, tant en electricitat com en gas, per a aquelles persones i famílies que viuen sota el llindar de la pobresa.

Punt 9: demanem a l’administració competent de cada servei que faci una auditoria i exposició pública de tots els costos vinculats al servei, per tal d’identificar els costos reals i eliminar despeses innecessàries en la prestació del servei públic, tals com cànons concessionals, cànons de coneixement, peatges, etcètera. En consonància, s’iniciaran amb urgència tots els tràmits pertinents per establir unes noves tarifes que garanteixin l’accés universal a les necessitats bàsiques. Aquestes respondran a criteris de transparència, sostenibilitat i progressivitat.

Punt 10: demanem que es traslladin els presents acords als promotors d’aquesta proposta, energiaaigua@gmail, així com també al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les companyies subministradores d’aigua, llum i gas de major implantació territorial que operen a Catalunya.»

Moltes gràcies.”


“Necessiten algun tipus d’aclariment, d’informació addicional? Doncs, és el moment d’explicar el sentit del vot. Senyor Pons.”

El senyor Pons diu:

“Gràcies, alcaldessa. La veritat és que aquesta qüestió de la pobresa energètica és l’aneguet lleig de tota aquesta greu situació, de desnonaments, etcètera. És una situació que s’ha viscut molt en silenci fins ara, i que realment s’ha de reconèixer l’esforç que en aquest cas fa l’Associació d’Aturats per posar sobre la taula una qüestió tan delicada, i que sobretot la gent més gran també, que és la gent més vulnerable, pateix silenciosament.

Jo la veritat és que la proposta la comparteixo totalment, però sí que volia destacar un dels punts, en el qual vostès fan referència, en la seva proposta, que la ciutat estableixi un protocol d’actuació. Jo crec que això és un repte prioritari, i que hauria de ser també, que hauria de convertir-se en prioritat d’aquest govern municipal en aquests moments, per una qüestió molt senzilla, i és poder-ho aplicar el més immediatament possible. Per tant, jo voto favorablement a aquesta proposta, i aprofito també aquesta intervenció per emplaçar al govern municipal –si és que tira endavant la proposta, que estic

pàg 107

convençut que sí– a què doni màxima prioritat en aquesta qüestió des del departament de Serveis Socials d’aquest ajuntament.

En qualsevol cas, hi reitero el meu vot favorable.”


“Bé, quan arriben propostes ciutadanes d’aquest tipus, te n’adones que realment quan exerceixes personalment el teu càrrec com a polític, i després de, no sé si són ja sis anys de crisi o no, que sigui una proposta ciutadana la que ens hagi de fer reflexionar al respecte diu molt poc a favor de nosaltres, perquè al cap i a la fi, entenc que aquestes mesures, no ara, sis anys després de l’inici de la crisi sinó molt abans, haguéssim hagut de posar-nos a treballar justament per pal·liar tots aquests temes, perquè estic segur que no és ara quan sorgeixen aquests temes, sinó que és molt abans.

Per tant, l’únic que puc fer és demanar perdó i votar-hi a favor.”


“Òbviament, nosaltres també hi votarem a favor, i esperem que la Generalitat de Catalunya ben aviat, o l’abans possible, es trobi en la situació de poder cobrir aquesta demanda social, especialment per ordenar una cosa que heu dit però que té un nom, el que passa és que ningú s’ho acaba de creure, que és el que és «economia social de mercat». Ens hem oblidat totalment de l’economia social de mercat, i ara vivim només en economia de mercat. I aquest petit article, aquesta petita etiqueta, diguem-ne, només la fem servir en la retòrica, en la realitat, tret d’aquest cas d’AGBAR, que ha signat aquest conveni que ens vau explicar l’altra dia, doncs realment és una de les poques vegades que s’ha vist realment que l’Estat, o diguem-ne la societat, li demana a les companyies que donen aquests serveis que assumeixin que això no és un bé qualsevol, sinó que és un bé vital.

Doncs, moltes gràcies per la vostra proposta, i tant de bo, tant a Esplugues com a nivell de l’AMB, com també molt bé indiqueu, com a nivell català, i molt més extens si és possible, doncs, l’Administració pugui fer-se càrrec d’implementar això i evitar la situació vergonyosa que països avançats i rics com pot ser el nostre, o aquesta regió europea, del Sud d’Europa, ens trobem en la situació en la que ens trobem, que quan l’economia creix només s’enriqueixen uns, quan l’economia va malament s’empobreixen els de sempre.

Gràcies.”


pàg 108

“Bé, des del nostre grup, després d’aquesta lectura, doncs, res més a dir. Agrair molt la feina que fa la PAH, en concret la PAH d’Esplugues, i la feina que fa l’Associació d’Aturats. Agrair que facin propostes d’aquestes, i l’únic que podem fer és donar el nostre compromís que com a partit intentarem de totes les maneres possibles i no possibles que això es tiri endavant, i que aquesta xacra s’acabi d’una vegada, el més aviat possible, de la nostra gent d’Esplugues, com abans millor.”


“Tal i com vam avançar a la junta de portaveus, recordeu quan vam fer la reunió, nosaltres hem buscat i hem trobat que l’Ajuntament de Barcelona sí que té un conveni signat amb ENDESA i amb AGBAR, i existeix un decret de la Generalitat contra la pobresa energètica que permet evitar els talls de llum i d’aigua a través de serveis socials.

És important que tots –tots– sapiguem que la persona ha d’anar a Serveis Socials. Que si algú sap que alguna altra persona té aquesta necessitat, que no s’ho calli i que ho expliqui. Des d’aquí, des de l’ajuntament, es farà tot el possible, però si no vénen... Clar, és a partir de vosaltres que, si vinguessin cap a aquí... Nosaltres, ja us ho dic, òbviament hi votarem a favor, i ojalá algun dia no haguem de patir, ningú de nosaltres, o d’Esplugues, si més no, aquestes mesures que vosaltres aquí us atreviu a dir.

Gràcies.”


“Bé, sobre el decret que s’acaba de comentar fa uns instants, el que seria important seria que aquest decret, que és molt difícil el que regula, que algú es pugui acollir –el seu contingut, al que regula el seu contingut– que fos molt més senzill, no? I a més a més, és un decret que va acabar la seva vigència, si no recordo malament al mes de març, i a més amb unes condicions que tampoc eren pràctiques, perquè al final el que diu el decret és: «Vostè fins el mes de març no passa res, no hi haurà talls de llum o d’aigua, de les companyies de serveis, si vostè no paga, però a partir del mes de març vostè ha de pagar». Per tant, el problema el que han fet ha sigut retardar-lo uns mesos, i la situació és exactament la mateixa.

Això a què ha obligat, a què ha obligat a l’ajuntament? L’Ajuntament d’Esplugues ja fa molt de temps que treballa en aquests temes, i està clar que no hi ha una llar a Esplugues que tingui talls de llum, d’aigua o de gas per impagament de rebuts. En aquest sentit, l’ajuntament ha fet un esforç, i està atenent la demanda que ha hagut. De la mateixa manera que també ve atenent la demanda que hi ha per impagament de lloguers, o la negociació, la mediació que es fa a través de l’Oficina d’Habitatge en cas d’impagament d’hipoteques.

pàg 109

Però això és un esforç que recau directament sobre l’ajuntament o els ajuntaments, no solament en aquest sinó segurament en altres ajuntaments del nostre entorn. El que cal és, doncs, modificar les lleis, lleis que realment obliguin les companyies a actuacions o a polítiques diferents, que permetin solucionar aquests problemes.

I entenem que la moció que vostès han presentat va precisament en aquest sentit, en el sentit que siguin les institucions responsables les que posin els mitjans per resoldre aquesta situació de pobresa energètica. I creiem que aquest esforç del conjunt de les forces polítiques representades al Parlament hauria de donar els seus fruits. No es tracta tant de donar un conjunt de bones intencions i de recomanacions, i en aquesta sessió plenària doncs tots tant contents, no? Nosaltres tenim un compromís claríssim amb la ciutadania de fer front a aquesta situació, i el que volem i exigim és que les institucions responsables, les que realment tenen la força per fer-ho, siguin les que posin els mitjans per arreglar aquestes situacions, i d’alguna manera assumeixin la seva responsabilitat, que és a qui pertoca directament.

Nosaltres, evidentment, votarem que sí a aquesta proposta.”


“Bé, s’han descuidat una cosa que a mi em permetran ara que la pugui afegir. L’Ajuntament d’Esplugues ara ja fa temps que està adherit a aquest conveni amb AGBAR. Jo mateixa vaig signar aquest conveni, per tant, està molt bé que ens ho demanin, però de fet aquest ajuntament ja es va adherir.

Treballarem en la línia que ens demana aquesta proposició ciutadana, però també, jo crec que hi ha dos temes molt importants que voldria afegir –no sé si és que s’ha descuidat– i és que ens demana que no esperem ni una setmana a atendre les persones que tinguin una emergència. Actualment aquesta primera atenció urgent es fa entre cinc i set dies, i a més a més, la partida d’emergències socials, que el que fa és poder pagar un tall de llum, de qualsevol tipus de subministrament en els darrers cinc o sis anys, ha augmentat d’una manera podríem dir exponencial, per precisament poder atendre els casos d’emergència.

Tot i així, doncs ho ha dit molt bé, nosaltres celebrem aquesta proposta ciutadana, la bona feina que es fa des d’aquesta entitat, bé, des de totes les entitats que hem vist adherides a la proposta. I, per tant, doncs, és per aquest motiu que segurament ha tingut el suport tan important que ha tingut.

I dit això, amb aquesta acabaríem aquesta part de les proposicions ciutadanes.”

pàg 110

Sotmesa a votació la proposició ciutadana, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat.

PRECS I PREGUNTES

La senyora Díaz diu: “I dit això, amb aquesta acabaríem aquesta part de les proposicions ciutadanes, i passaríem ja al darrer apartat, al de precs i preguntes, començant pels precs i preguntes que puguin tenir... Queda alguna cosa pendent, senyora Millà? La senyora Millà: “Sí. A veure, en nom del Partit Popular, Esquerra Republicana, Convergència i Unió i Iniciativa, volíem llegir una declaració conjunta que hem fet. Entenem que el moment dels precs i preguntes és el moment, que és ara, no?” La senyora Díaz: “Llavors, volen fer primer la intervenció un i per un i finalment, o començar per aquí?” La senyora Millà: “De fet, comencem per aquí? A veure, és llegir-ho i ja està, i després cadascun, en el seu torn, si ha de dir alguna cosa ja ho dirà. Sí?” La senyora Díaz: “Sí, no és l’habitual, però sí.” La senyora Millà: “Bé, tampoc és habitual fer una declaració els grups de l’oposició, però... Val, la llegeixo, doncs. Declaració conjunta dels grups municipals del Partit Popular, Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió i Esquerra Republicana, de l’Ajuntament d’Esplugues, sobre la revista municipal El Pont. Al mes de juny del 2012 es va aprovar en el Ple municipal un document anomenat «Proposta d’acord que subscriuen els grups municipals –els que hi ha anomenats– a l’Ajuntament d’Esplugues, per debatre al Ple ordinari del mes de juny del 2012, relativa a la revista municipal El Pont», i que tenia com a punt d’acord bàsic el següent: crear una comissió tecnicopolítica que s’encarregui d’estructurar i planificar la revista El Pont a partir del document que porta aquesta proposta. A aquesta comissió podran assistir els

pàg 111

membres dels partits polítics representats al Ple municipal, que alhora podran portar assessors tècnics, si ho desitgen. Aquesta comissió es va estar reunint un seguit de vegades, es va prorrogar el termini establert per acabar els seus treballs, i finalment es va crear el Consell dels mitjans de comunicació municipals d’Esplugues, i es va estudiar i modificar alguns aspectes de la revista, per tal de fer-la menys partidista, més plural i oberta a les entitats i a la ciutadania en general. Des del primer nou El Pont fins ara, hem assistit a diferents fases. Primer, a un intent de millora segons els aspectes acordats, i des de fa uns mesos un gegantí pas enrere en els mateixos aspectes. La gota que ha vessat el got ha estat el darrer exemplar, el número 222 de juliol del 2014, on considerem que s’han traspassat tots els límits de la manca de participació, la falta de transparència, del partidisme i de l’absència de rigor periodístic. Preveient que aquest serà el camí que des d’ara, de la direcció de El Pont, seguint directrius de la regidoria de Comunicació i altres regidories es donarà a la revista municipal, per un motiu ben evident que no és altre que la proximitat de les eleccions municipals, i que l’equip de govern vol fer servir una vegada més El Pont com a eina de propaganda en benefici del seu partit, els grups municipals sotasignats vam demanar la convocatòria urgent del Consell dels mitjans de comunicació municipals d’Esplugues. El Consell, reunit el dia 16 de juliol, va debatre diferents aspectes, alguns més formals i de caràcter periodístic, i altres de contingut i de caràcter polític. Vam insistir en què es redactessin els criteris periodístics que se segueixen per cobrir les noticies, petició que ja havia estat acceptada anteriorment però no executada encara. Els representants dels grups municipals assistents van demanar un canvi radical i el respecte pel decàleg de bones pràctiques en els mitjans de comunicació de titularitat pública, signat per l’Ajuntament, especialment en els següents punts de l’esmentat decàleg: el punt 2, que diu que han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent. L’explicació del punt diu: «Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern, mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes, a través de la crònica periodística del Ple municipal han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representats, i les votacions emeses.» El punt 4: «Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica. Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions, i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, dels tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil, i de les persones que hi vulguin intervenir.» El punt 5: «Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme. Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de

pàg 112

potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil.» El punt 6: «Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat, mitjançant un tractament contrastat i el més complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada, i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que té el poder.» El punt 9: «Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives, consells editorials o consells d’administració, que garanteixin la professionalització de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.» A partir de tot el que s’ha exposat, els grups municipals del Partit Popular, Iniciativa, Convergència i Unió i Esquerra, manifestem: un, el canvi que demanem i que acabem de ratificar davant del Ple s’ha de mostrar ja de manera prou visible en El Pont del mes de setembre; i dos, el Consell dels mitjans de comunicació municipals d’Esplugues estarà atent i vigilant a les actuacions que es facin a El Pont, i degut al caràcter consultiu d’aquest consell, elevarà al Ple de l’Ajuntament d’Esplugues, per ser ratificades, aquelles decisions i accions que una majoria del consell consideri que s’han de prendre.» A Esplugues, juliol del 2014.” La senyora Díaz: “Sí, farem... ja que també era una cosa no prevista. No, no, han fet una declaració, jo crec que som els únics que no hem sigut convidats... Sí, i després fem el torn habitual, no?” El senyor Giner: “D’acord. Bé. Vam comentar, o vostès van comentar, vostè concretament, aquesta possibilitat, no?, de fer una declaració sobre aquest tema. Jo voldria precisar dues coses: veiem que hi ha el Consell de comunicació, que és l’òrgan apropiat per discutir aquests temes. Vostès van demanar la seva convocatòria, i tal com fixa el seu reglament, es va convocar i es va parlar. Clar, aquests temes són una mica subjectius, eh?, subjectius, hi ha diferents punts de vista. El que sí que està clar és que nosaltres tenim una persona assessora al Consell de comunicació que és professora de la Facultat de

pàg 113

Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, que precisament va estar implicada en la redacció d’aquesta declaració que fem de bones pràctiques, a la que ha fet referència, des del primer moment. I en aquest sentit queda clar que ella sempre, a través de les seves intervencions, no ha trobat aquesta situació que vostè planteja de cap de les maneres, i és una de les persones que ha participat directament en la redacció d’aquest codi de bones pràctiques. Mirin, nosaltres, com a publicació, o...” La senyora Millà: “Perdoni un moment. No sóc jo que ho plantejo, eh? Jo ho he llegit.” El senyor Giner: “Bé. Té raó, vostès, però com que vostè va fer de portaveu també al Consell de comunicació, i torna a fer de portaveu, permeti’m... Potser sí que m’he adreçat a vostè quan hauria d’haver-ho fet en plural. Disculpi’m, doncs. El que sí que queda clar és que en aquest sentit, El Pont entenem que és un bon producte, que recull una bona part. Tot és millorable, i, per tant, aquest és un tema amb el qual tots ens hem afanyat que sigui realment un vehicle de comunicació, de cohesió social, informatiu, que expliqui quina és l’activitat de l’ajuntament, quines són les activitats, i que sigui divers, plural, on es recullin les opinions de les entitats, les associacions i els partits polítics. Això és evident. El que sí que volia comentar és que del resultat i l’anàlisi que hem anat fent en les reunions del Consell de comunicació tampoc s’havia desprès cap punt d’alerta en el sentit que vostès plantegen aquí. No obstant, jo sí que vaig comentar, presidint aquest Consell de comunicació, que el que si que volíem, doncs, era recollir que teníem aquesta voluntat de millora permanent d’anàlisi, de crítica, i de millora permanent, a la qual cosa jo evidentment em vaig comprometre en la reunió que vam tenir, i em torno a comprometre ara. Però sí que els diré que de la mateixa manera que vostès diuen que troben a faltar coses, segur que li falten coses, i que és millorable El Pont, doncs també el posen com a exemple en altres ajuntaments on hi ha conflictes com el que vostè planteja, de comunicació, on els grups polítics no estan d’acord amb la política comunicativa que se segueix a l’ajuntament, i poso per cas directament un ajuntament que tenim molt proper, l’Ajuntament de Sant Feliu, en què el Govern municipal agafa i posa com a exemple de comunicació, com a exemple de revista municipal, aquesta. Per tant, vull dir amb això que tot és opinable, i que sí que és veritat que hem de tenir aquesta voluntat i aquesta actitud de millora. I per descomptat que

pàg 114

estem oberts absolutament a qualsevol aportació i anàlisi, i esperem que aquest Pont del mes de setembre, que tindrà dificultats o segurament tindrà també coses criticables, vagi més en la línia del que vostès desitgen. És la nostra, també, voluntat, eh?, arribar a consens i arribar a crear un producte que sigui, no solament el millor de la comarca sinó dels millors a nivell de comunicació de l’Administració local.” La senyora Díaz: “Miri, jo crec que com que això no està molt regulat, farem una cosa: ara ens toca fer el torn de precs i preguntes, jo crec que individual, de cada grup, del regidor no adscrit i de cada grup, i si volen, podem entrar en aquest tema, ja que s’ha llegit, exacte, i.... Bé, igual la declaració tampoc no hi cabia, i l’hem feta, per això... Bé, doncs jo crec que en aquest sentit hem estat tots prou flexibles, en un sentit i un altre, i, per tant, si els sembla bé, comencem amb aquest torn que tenim pendent, i si es volen referir a aquest tema en concret i donar l’opinió de manera més individualitzada, grup per grup, doncs estarem encantats de sentir-la. Senyor Pons.” El senyor Pons: “Gràcies, alcaldessa. Aviam, com a no sotassignant d’aquesta declaració, pregunta o com se li vulgui dir, sí que volia aprofitar per fer la meva pròpia reflexió, i és molt senzill, eh? Que no per voler portar El Pont cap al centre se’ns escapi la mà i el portem cap a l’altre costat. Dit en altres paraules: que llegir no ens faci perdre l’escriure. Era la reflexió que volia fer. I aprofitant ja el tema de El Pont, ja començo amb el meu torn de preguntes, i vull recordar que fa unes setmanes es va preguntar o es va criticar des de part de la ciutadania, la presència de cartes de regidors de l’equip de govern a la secció de cartes dels ciutadans. Vostès van contestar que a la part de baix, al peu de pàgina, s’especificava que hi havia la possibilitat que els regidors del govern contestessin. És veritat, això és així, ho he pogut constatar, però sí que volia preguntar, si més no, si vostès havien reconsiderat, després d’aquella petició, la presència de seguir donant respostes amb tanta, diguem-ne, volumetria, o amb tanta «quantiositat», a les cartes dels ciutadans. En tot cas, bé, es podria seguir donant, però moderant molt més la presència de l’equip de govern, perquè al final, per cada resposta que vostès donen, és un espai que es perd de cara a ciutadans que vulguin plantejar les seves opinions. En aquest sentit, demanaria saber si ho han reconsiderat, i quin seria el seu punt de vista en aquest sentit. En segon lloc, fa unes setmanes també es va parlar d’una plaga que hi havia d’escarabats –corregeixin-me si no és així– però em sembla que era el Consell Comarcal qui se n’havia d’ocupar. I en aquest sentit, voldria saber com està

pàg 115

aquest tema, si finalment s’ha fet, quins resultats ha donat, una mica em facin un breu balanç sobre això. També en el torn de peticions s’havia plantejat la presència de xeringues al parc Onze de Setembre. Em sembla que va ser justament el Grup de Ciutadans que havia plantejat això, i evidentment, és una qüestió crítica i que cal que hi estiguem presents. També voldria saber si s’ha detectat alguna més, i confirmar, si més no, que aquesta qüestió estigui totalment controlada. Després, volia saber en quin estat es troba també la petició que segons vostès van dir que s’havia fet a la junta de compensació, per tot l’espai d’habilitació d’entrada d’Esplugues. Aquests dies, a més a més, enrere, diversos dies hi ha hagut intervenció del ministeri justament a l’entrada d’Esplugues, a l’alçada dels Tres Molinos, per habilitar, imagino, una part del vial que correspon a l’Estat, però sé que vostès havien demanat que la junta actués, i bé, en tot cas, com està aquest tema, perquè passen els mesos, vostès van dient que sí, que van havent-hi contactes, però el perill del vial aquest segueix sent-hi. Després, també fa uns mesos els vaig preguntar, o els vaig avisar, sobre una situació d’un ciutadà que es dedicava a acumular porqueria a un descampat a l’alçada del carrer Molí. Han passat ja uns mesos d’això, i sí que voldria, doncs, que em confirmessin en quin estat ha quedat tot això, si definitivament ha quedat resolt. Després, seria una petició també a la regidoria de comunicació, que potser l’hauria de fer en el moment del torn, però com saben, de forma espontània i popular l’ús de Twitter a la ciutat s’ha caracteritzat per tenir un alt ús del que en denominem «el hashtag Esplugues». Vull dir amb això que hi ha hagut queixes també de ciutadans al respecte, del mal ús que se n’estava fent d’aquest hashtag i d’aquesta xarxa social, i, per tant, sí que seria un suggeriment que faria que de forma molt pedagògica, en algun article de El Pont, si és que no és tendenciosa la petició, doncs bé, s’expliqués, hi insisteixo, molt de forma pedagògica, quins són els avantatges de les xarxes socials, del hashtag Esplugues, que al final també és una presència virtual de la ciutat a internet, i bé, i que d’alguna manera també es posés una mica el seny que s’ha de tenir també en les xarxes socials i amb el nom d’Esplugues en el món virtual. I per últim, senyora Díaz, això sí que és una petició més per a vostè. Li avanço que no té cap mena d’intencionalitat política el nom que li donaré, de debò i sincerament li dic, però em sembla que hem de fer una reflexió sobre unes paraules d’un dirigent espanyol que fa uns dies va comparar independentisme amb violència de gènere. Em sembla que vostè, que és una persona a més a més sobradament compromesa amb aquesta causa, bé, jo esperaria que digués alguna cosa al respecte. Hi insisteixo, no té cap mena de consideració

pàg 116

política al respecte, però em sembla que és just que condemnem d’alguna manera aquestes paraules. Gràcies.” El senyor Giner: “Bé, sobre la intervenció del senyor Pons, bé, respecte al tema de la secció de El Pont de les cartes dels lectors, evidentment, sí que posa que es pot donar resposta per part del Govern municipal, però no solament ha donat en algun cas aquesta resposta el Govern municipal sinó algun altre regidor, quan s’ha entès que això mereixia aquesta resposta. Hi ha discrepàncies a vegades sobre aquest tema, i et diuen: «Si no hi ha cap pregunta, per què fas, o per què dones una resposta?» I aquesta és una pràctica habitual en els mitjans de comunicació. Surt a La Vanguardia o a El Periódico, quan hi ha una intervenció del que sigui, i un responsable de l’entitat o la institució corresponent, doncs, dóna aquesta resposta. Evidentment, sempre continguda i ben dimensionada, és l’intent que fem, perquè no resta espai a les cartes que puguin arribar per part dels lectors. Quant al tema de la plaga dels escarabats, doncs s’està portant a terme una campanya de neteja del clavegueram, que es fa sempre, i es fa de manera periòdica. Per tant, els resultats esperem que siguin bons, però ara mateix no podem saber com seran. Sí que hi ha hagut un..., va haver-hi un increment de les queixes en aquest sentit en alguns sectors molt concrets, ara ja fa dies que no ens arriben tant, però que s’està actuant d’una manera molt sistemàtica sempre al llarg de l’any per evitar aquest tipus de plaga. Quant al tema de les xeringues, es va passar nota a la Política Local i ja va intervenir en aquest tema, a través de la vigilància i tal. No es va detectar un problema en aquest sentit que fos alarmant, sinó que podia ser alguna qüestió de tipus més puntual. Quant a la petició del projecte..., bé, concretament al tema d’urbanització del sector de Porta BCN, doncs això començarà durant la primera quinzena de setembre. Vam prendre un acord en el sentit d’aprovar un pla d’actuació per reparar la urbanització i portar a terme aquelles obres, encara que estan pendents, i durant la primera quinzena de setembre... Precisament hi ha hagut una reunió amb l’Ajuntament d’Esplugues per parlar d’aquest tema, del plantejament de les obres i el calendari més concret. A partir de la primera quinzena de setembre, doncs, hi hauria l’inici d’aquestes obres d’urbanització. Efectivament, s’ha fet una vigilància estricta per part de la policia sobre aquella persona que d’una manera molt clara, doncs, vessava o llençava escombraries als entorns de la ronda, fonamentalment a Can Vidalet, i sí que s’ha pogut enxampar-la. Era difícil, perquè estava molt atenta als moviments, i la Policia

pàg 117

ha muntat diversos serveis de manera permanent de paisà, i finalment l’han pogut enxampar. I això ha fet que en aquests moments aquest tema estigui més contingut. És una persona, per altra banda, que no està bé, eh? Quant al tema del hashtag, en prenem nota, d’aquest tema, el podem parlar i el podem mirar, i evidentment, doncs, valorar-lo. I quant a la pregunta que ha fet vostè a la senyora Díaz, a l’alcaldessa, sobre aquestes paraules...” “Li respondrà la senyora Díaz” Vostè es referia a les paraules que el nou secretari general, el senyor Pedro Sánchez, va pronunciar en la cloenda del congrés extraordinari que es va celebrar aquest cap de setmana a Madrid, precisament per ratificar aquesta persona com a secretari general, i també per escollir la seva executiva. I certament, jo hi era present, i, per tant, vaig poder sentir tota la seva intervenció, que va durar aproximadament una hora. Una intervenció de la qual avui no pensava parlar al Ple, però ja que em pregunta, va ser una intervenció en general molt brillant, molt encertada, i desafortunadament va dir una frase que jo no l’hagués dit de la mateixa manera. Si vol que li digui que va ser desafortunada, doncs sí, desafortunada sobretot per la interpretació que molta gent va tenir, perquè exactament el que va dir va ser que... del seu vocabulari desterraria una sèrie de paraules, i ens va parlar de problemes molt greus, de xacres que tenim a la nostra societat. Ens va parlar de la pobresa, ens va parlar de la crisi, de la misèria, de la violència de gènere, i en aquest sentit també va anomenar l’independentisme. Jo, que no milito precisament en aquest col·lectiu de persones independentistes, crec que no és cap sorpresa ni cap noticia, però em sembla que és molt legítim que qualsevol persona pugui pensar com pensa que és més oportú, i per tant, crec que és una opció totalment respectable, que torno a dir que jo personalment no comparteixo, però evidentment, no penso que del nostre vocabulari s’hagi de desterrar cap paraula d’una opció que pot ser personal o que pot ser col·lectiva. Ara, també vull matisar o vull afegir dues coses: en cap moment va equiparar violència de gènere amb independentisme, això no es va equiparar, no va dir que l’independentisme és com una violència de gènere. Torno a dir, jo ho hagués dit d’una altra manera, tenim reptes per endavant, reptes a superar, i segurament va dir, des del punt de vista de la insatisfacció que sentim aquí, a Catalunya, però ho va dir d’una manera, torno a dir, sí, desafortunada, i és per aquest motiu que ell mateix l’endemà, el dilluns, va fer una rectificació d’aquesta frase, que no es va entendre bé, que algú pensava que anava molt més enllà i, per tant, rectificar és de savis, ell ho va fer, i, per tant, jo

pàg 118

personalment em dono per satisfeta. Li explicarem molt bé quines són les insatisfaccions que tenim aquí, i li explicarem que aquesta és una opció més, no compartida, però que legítimament pot abanderar gent d’aquí. I dit això, no sé si ha quedat content, però són les explicacions que jo li puc donar, senyor Pons. Senyor Figueras, és el seu torn.” El senyor Figueras: “Sí, com que és el ple, diguem-ne, d’alguna forma dels temes pendents, doncs, en tinc alguns. M’agradaria saber en quin estat es troba el compliment de la proposta ciutadana que en aquest ple va presentar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que feia esment d’una qüestió del Pla d’habitatge. M’agradaria saber si s’ha començat a parlar des de l’equip de govern, o s’ha parlat també amb altres grups polítics, o fins i tot amb la mateixa plataforma, per a la redacció d’un nou pla d’habitatge o no. Després també, ja que parlem de temes pendents, m’agradaria saber en quin estat es troba també la moció que Esquerra va presentar respecte al futur dels dos mercats municipals. Ens vam donar un termini fins a final d’any per parlar-ne, per fer una proposta de cara a l’any que ve, i penso que ens queden quatre mesos hàbils. Vull dir que si anem a aquest ritme, doncs, no hi arribarem a temps. Després, a la comissió passada de Serveis Territorials, vaig fer una proposta, o vaig fer una demanda, respecte també a Duet Esports, i a l’ús del Poliesportiu de La Plana, i era relativa a què exigia que d’alguna forma se signés un conveni –o un protocol o un document– que garantís d’alguna forma la relació que hi hauria entre Duet Esports, el Club Natació Esplugues i el mateix ajuntament. Voldria saber, doncs, si això també està en fase de redactar-se, i si es farà abans o després de la signatura del nou projecte per a La Plana. I després, dos temes més. Ens han arribat... No, bé, ho plantejaré d’una altra manera. Voldria saber si des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Esplugues estan disposats a què cooperatives d’aturats puguin fer diverses feines per a aquest ajuntament, en relació a què, per exemple, em consta una proposta que els va arribar a vostès, a vostè en concret, senyor Giner, en referència a poder aprofitar les tales del desbrossament de l’arbrat, de jardineria, etcètera, per valoritzar-la energèticament. Aquests darrers dies, que a la premsa ens ha sortit que això es farà precisament a Collserola, voldria saber, doncs, si pensen vostès intentar reprendre el contacte amb aquesta gent que els va fer aquesta proposta o no, o altres que puguin venir similars des de l’assemblea d’aturats. I després, per finalitzar, també ens va arribar, penso que a diversos partits polítics, una proposta d’una associació, en concret de SOS Galgos, per crear

pàg 119

una residència canina, però que anava lligada a un altre projecte de més abast, un projecte d’inclusió social que abastava gent gran, i també, doncs, gent jove amb problemes d’això, d’inclusió social. M’agradaria saber com valoren aquesta proposta, i si seguiran treballant amb el tema o no.” El senyor Giner: “Bé, sobre... Nosaltres, com vostè sabrà, sap perfectament, a través de la Diputació de Barcelona es va engegar un pla d’habitatge, pla d’habitatge que va quedar en suspens en aquest sentit, el propi acord entre l’ajuntament i la Diputació, perquè amb la situació creada sobretot amb el tema de les qualificacions, la situació de crisi, etcètera, no es veia viable. Tenim, efectivament, en cartera, fer una actualització d’aquest pla d’habitatge que doni resposta a la situació actual, i és un tema que estem treballant conjuntament amb el regidor d’Habitatge, el senyor Sanz, per tirar cap endavant aquest tema. Sobre el tema dels mercats municipals estem treballant, i permeti’m que abans que abans d’aquests quatre mesos hàbils que vostè fixa, d’aquí a final d’any, puguem parlar-ne i veure quines són les propostes o les actuacions. Encara tenim aquest marge, i estem treballant d’una manera intensa a buscar una proposta i una sortida a la situació. El tema que plantejava sobre el tema de Duet, precisament avui hem aprovat inicialment un increment d’hores dels gots d’aigua del poliesportiu, de les piscines, per tal que pugui incrementar la utilització el Club Natació. Això anava avui en el primer dels acords, el punt número 7, i a més a més, el que hem volgut és fer-ho constar expressament en l’acord, perquè no hi hagi dubtes d’interpretació. Hem incrementat les hores d’utilització dels vasos d’aigua de la piscina de La Plana. Sobre el tema de les cooperatives, bé, nosaltres estem totalment oberts a les propostes que puguin sortir-ne. Aquesta cooperativa que vostè diu concretament era en realitat un projecte... Quan me’l van plantejar era un projecte no sòlid encara, no constituït com a tal, i el que buscaven era aprofitar, doncs, la biomassa com un mitjà energètic, i això necessitava, doncs... el plantejament era que l’ajuntament anés canviant el sistema que tenia de l’aigua fonamentalment, l’aigua sanitària, l’aigua calenta sanitària, per calderes amb biomassa, i això és el plantejament que em van fer a mi concretament, d’aquest tema. Sobre el tema de la possibilitat d’utilitzar la biomassa a un nivell més ampli? Evidentment en això Collserola té una línia d’actuació en aquest mateix sentit, però concretament les persones que jo vaig rebre em van plantejar aquest tema concretament de l’actuació d’eficiència energètica, en el sentit de substituir calderes per biomassa. Això necessita una instal·lació concreta, un

pàg 120

magatzem a cadascun dels equipaments, etcètera, no? I quan nosaltres acabàvem de fer, per altra banda, una actuació en aquest sentit, a tots els organismes públics, escoles i tal, en posar calderes de més rendiment i menys consum. Pel que fa a SOS Galgos, efectivament, hem mantingut diverses converses amb aquesta associació, amb aquesta entitat, que tenia interès a muntar un equipament d’aquest tipus, de residència canina, i concretament en uns terrenys que era la residència de La Mallola, eh?, de gent gran de La Mallola. Jo he tingut converses també amb els responsables de la Fundació Fèlix Llobet, en aquest sentit, i em manifestaven clarament la seva preferència per un altre tipus de projecte en relació a horts urbans, eh?, per part de la presidència i la junta de la residència Fèlix Llobet. Aquest projecte dels horts urbans, en tot cas, que és un projecte que està molt més consolidat com a tal, el projecte de SOS Galgos és un projecte súper interessant, molt interessant, però no acabat de concretar ni en finançament ni en terminis, era un tema de recaptació de fons, no hi havia una... Era un projecte en aquest sentit, o un avantprojecte, o una idea, més que la possibilitat d’una actuació, diríem sòlida i a curt termini.” El senyor Figueras: “Només una breu apreciació: amb la gent que jo he parlat del patronat de la Fèlix Llobet, tenen una magnifica experiència de compartir gent gran amb animals de companyia, i és fantàstic. Jo li dic..., és que jo he parlat, potser hem parlat amb persones diferents.” El senyor Giner: “No, és que són projectes diferents. Miri, a la residència Fèlix Llobet no és solament això, sinó que es va muntar com una petita granja, on hi havia unes gallines, algun element... Vam haver de tramitar nosaltres també un permís davant de la Generalitat perquè volien posar, doncs, alguna ovella i demés, perquè això els beneficiava. Però això és una cosa, l’altra cosa són les converses que jo vaig tenir en aquest sentit, i en aquest sentit el tema dels horts urbans era per a ells un projecte preferencial, eh?” El senyor Comellas: “Breument, intentarem ser híper ràpids, en menys d’un minut. Només afegir a la declaració que hem llegit sobre el tema de Hamàs i Tsahal, diguem-ne, els bombardejos que estan patint majoritàriament els civils palestins entre l’exèrcit israelià i Hamàs, volíem fer arribar el sentiment colpidor que ahir va quedar reflectit a la nostra agrupació local, perquè tenim persones que han patit, diguem-ne, sigui directament o a través dels testimonis dels nostres pares o avis, el que és estar sotmès a aquestes..., al terror d’aquestes accions sobre

pàg 121

els civils, siguin quines siguin, i bé, volíem fer arribar aquesta apreciació al Ple, per respecte a les persones que ahir van venir a la nostra plenària. I només fer dues valoracions molt ràpides. La primera, saber si s’ha avançat res sobre el tema de l’arranjament de les jonqueres que hi ha sota el pont d’Esplugues, pel perill d’incendi, que vam demanar el darrer ple. I l’altra, fer una petició que també ens fan arribar sobre els contenidors d’escombraries de l’equipament sociosanitari de Sant Joan de Déu que hi ha a la Via Augusta. Casualment, a més, vaig passar fa un dia o dos pel davant, i vaig veure com els treballadors de l’equipament sociosanitari, efectivament, han de portar com a camàlics, diguem-ne, tots els blocs de deixalles, els carros amb les deixalles, a l’altra banda de la vorera. La petició que ens feien els veïns era precisament mirar d’arranjar contenidors a la pròpia banda de l’equipament. Aquesta és la petició, gràcies. I deixem així ja pas a la gent que avui ha vingut també en massa al Ple, de la qual cosa ens alegrem molt.” El senyor Giner: “Bé, doncs jo en prenc nota. Deixin-me que miri...” La senyora Díaz: “No, igual hi ha hagut un malentès, encara el Grup d’Iniciativa i el Grup del Partit Popular necessiten intervenir. No, no, encara no hem acabat els precs i preguntes dels grups. No he sentit el comentari. Continuem, no? Molt bé, doncs prenem nota des de l’equip de govern, i, per tant, doncs, ara és el torn del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.” La senyora Ibáñez: “Passem paraula al públic.” La senyora Díaz: “Molt bé. Per tant, doncs, en aquest torn no vol afegir res més. És el torn del Grup Municipal del Partit Popular.” La senyora Haro: “Bé, nosaltres passem el torn també al públic, perquè...” La senyora Díaz:

pàg 122

Entenc que amb això ja hem acabat precs i preguntes per part dels diferents grups, llavors, segons el reglament, el primer que hem de fer és respondre aquelles preguntes fetes per escrit. Bones vacances al secretari i a l’interventor municipal. I sense més assumptes a tractar, la Sra. alcaldessa aixeca la sessió, a les vint hores i cinquanta-tres minuts del dia abans esmentat; de tot això, es lliura la present acta, que signa la Sra. alcaldessa i jo, el secretari, que en dono fe. L’alcaldessa el secretari Pilar Díaz Romero Pedro Carmona Pérez

pàg 123

AJUNTAMENT PLE 9/14 SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 30 DE...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT PLE 9/14 SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 30 DE...