N° 150 ARIANY Gener - Febrer 1986

UN PROJECTE POLÈMIC

Es Local Parroquial i es seufutur, han estat aquests darrersmesos motiu permanent de dis-cussions í especulacions.

Durant aquest temps, hi hahagut contactes entre s'Ajunta-ment i es representants d ' es Bis-bat amb sa finalitat de prendreuna decisió que pugui satisferambdues parts i, sobretot, donarun impuls i una nova dinàmica enes funcionament d'es centre,avui infrautilitzat. Perquè d'aixòse tracta òbviament: d'intentarmillorar unes instal·lacions avuidia pràcticament inservibles en saseva majoria i dotarlo d'unafuncionalitat i d ' una utilitat queavui no té en absolut.

Es tema, indubtablement, ésimportant, i com a tal interessa atots ets arianyers. No és gens es-trany, idò, que s'hagin sentitsobre aquest tema ses més distin-tes versions: que si s'ha de ven-dre, que si se llogarà, que si ésinjust, que si és necessari, quequè se guanyarà fent això, imoltes d'altres. Ja sabem des desempre que, per desgràcia, aquellque més poques dades i informa-cions té sobre un tema és desprèsqui més vol opinar. És un defecteamb so que haurem de carregar.

De tota manera, és obvi queaquestes especulacions i xerrame-ques podrien aturar-se si s'atacavasa font d'es problema: sa des-informació. Si aquells que estanen possessió de dades i judicisexposassen clarament sa situacióen es poble, conseguirien a mésde silenciar aquests comentarisque en res beneficien, conèixermillor ses opinions de tots.

És impossible pensar en sapossibilitat d'arribar a una una-nimitat en un tema tan difícil.Indubtablement tots es coneixe-dors d'es tema tendrán ses sevespròpies idees i possibles solu-cions a adoptar. Unes opinionsque, malgrat tot, no poden con-siderar-se vàlides si no van prece-dides d'un coneixement detallatde sa situació.

Per tal motiu, i davant s ' in-negable interès d'es tema, sol.lici-tam una puntual i pública infor-mació alhora que oferim ses pà-gines d ' aquesta revista a aquellsque lliurement vulguin expressarsa seva opinió.

S'envit està donat... que qual-cú el reculli.

Grup de Redacció

ESCOLACom cada any, una vegada més, es

cel.lebraren les tradicionals festes deSant Antoni. Bruixes i dimonis, boti-farrons i llangonisses concorriren elfoguero de s'Escola. Pares, mestres ial.lots férem una gran festa entorn delcaliu. Diumenge, dia 19 de gener, des-filaren ses carroces, s'Escola participàamb quatre i dues d'elles compartirenel tercer premi.

El transcurs dels carnestoltes hopodeu veure a n'aquesta redacciód'un alumne del Cicle Superior.

EL CARNESTOLTESAquest any els carnestoltes m ' han

agradat molt, es varen fer dues festes.

En.primer lloc es varen celebrar as' Escola, dijous dia 6 de Febrer. Varenfer molts de jocs i després també féremuna xocolatada. Tots els nins i ninesanàvem molt ben disfressats, també hihavia premis pel primer que anava mésben disfressat i pel segon, tercer i quart.Endemés hi havia carreres de bicicletesa poc a poc. Tot va resultar molt bé.

Després dissabte, dia 8 de Febrer,al Local Parroquial es continuaren lesfestes, una setmana abans s'anunciàper tot el poble i quan el rellotge del'església tocava les vuit ja hi haviagent, va començar l'actuació d'ungrup de nines d'Ariany, interpretarencançons de diversos grups musicals demoda. Hi havia presentadors que feienpujar la gent disfressada i xerraven unpoc i eren obsequiáis amb un siurell,bolígrafs i caramel.los. En fi tot vaestar molt bé però degut al fred hi vahaver molt poca gent. Esper que l'anyque ve siguem més. Fins una altra.

Jaume Capó i SansóARIANY

REVISTA LOCAL INDEPENDENTC/ Església, 3. Ariany Telf : 56 12 92

Coordinador:Joan Genovard Riutort

Grup de Redacció i Montatge:Maria Mestre RibotGabriel Frontera MestreJaume Genovard RiutortCol·laboradors:Parròquia "d'ArianyCol.legi Públic "Ariany"Josep Genovard MestreGuillem Pascual FontGuillem Ferrer MestreGuillem Genovard BonnfnMaria Genovard BibiloniAna Sánchez Alcántara

Dibuixos:Maria Mestre Ribot

Imprimeix:"Apóstol y Civilizador" Petra.

Dipòsit Legal PM 207 - 1971

-2-

I CONCURS NARRATIVAFULLEJA D'ARIANY"/ /

3er PREMI 1er GRUP

SA JOVENTUT

En es meu coneixement sa joven-tut és de quince a vint-i-cinc o més.

Sa joventut d'avui no és com sad'abans. Sa joventut d'es nostres pa-drins o pares no era triste però compa-rada amb sa w'da d'ara hi ha una gran iraonable diferència.

Abans a n'es joves no se'l donavacap dobber. Es seu recorregut era es de:ses aljotes anaven a Ca Ses Monges ondifrutaven d 'es jocs que elles mateixess'inventaven i així se passaven tot eldia fins s'horabaixa.

Quan arribava s'horabaixa sesailotes sortien a es carrer a fer voltesper es poble. Mentre feien sa volta per

es poble xerraven de ses seves'coses od'aventures amoroses.

En canvi sa joventut d ' ara és moltdiferent: no tenen sa mateixa forma depensar que sa d'abans.

Ets al.lots d'ara pensen més en samúsica, ses aventures, etc...

Ets allots d'abans només sortienper es poble com he dit molt bé i balla-ven es balls tradicionals i tocavenguitarra.

Es joves d'avui disfrutan anant dediscoteques en discoteques, escoltantels nostres grups musicals preferitscom: Alaska i Dinarama, Ole Ole,Mecano, Duran Duran, etc..., disfrutan!de sa beguda i ballant tota sa nitpassant es dia dins aquella capsa desorpreses tan agradable i divertida queés per elles i ells.

No vull ser molt violenta però jocrec que hi'ha molts pocs establimentsper a divertir-se es joves d ' es poble.

Si hi ha qualque establiment diver-tit és de "sa pandilla" d'es grans dequinze anys i els al.lots de dotze s'hande conformar amb so billar d ' es Local

o d'es bar Ca 'n JordiMoltes vegades escolí què diuen

els vellets:- Aquesta joventut d'ara... se

tornarà loca.I jo me deman quan aquesta per-

sona (sa que ha dit aquestes paraules)era jove i un altre vellet hagués dit sesmateixes paraules crec que ell haguésraonat i no crec que ho hagués ditperquè és com si te diguessin boig.

I jo dic un consell a aquests jovesque disfrutin ara sa llibertat perquèdesprés no Ja podrán aprofitar, jo novull dir que quan tenguin trenta-vuitanys, per exemple, sigui un avorrimentperò ja no fendrem aquella cosa quetemen que mos feia tan "feliços" idivertits perquè l'hem d'aprofitar araque estam a aquesta etapa perquè des-prés no la podrem aprofitar perquèja haurà passat i esfumat.

Adéu i esper no haver estat moltviolenta.

Antònia Rigo Comila, de 12 anysbaix el pseudònim de Niro Nasa

3er PREMI 2on GRUP

QUAN ES DIU SIA LA MORT

" ¡Cuánto te habrá dolido acostumbrar-te a mí... a mi alma sola y salvaje, a minombre todos ahuyentan".

Pablo Neruda

ILa pluja queia suaument. Se sentía

una olor a terra humida que penetravadins el cos, i donava una sensació pessi-mista a l'ambient. La lluna, emmarfi-lada, mostrava mitja cara platetjada,il·luminada per la llum solar. La nitrevelava un ambient d'imbrivolitatconsemblant al decorat d'un film deterror. Allà, vora el riu dins el gran

-3-

casal dels marquès de Champignac, latranquilitat ¡ el benestar s'exhibienincompetentment: Dins el menjador,la cuinera, vella i grasseta, de pell blan-ca i rosada, discutia acaloradament,amb una altra serventa, de cabell negre,recollit damunt el seu esquelètic cap.Dins la sala d'estar, el vell marquès,apoiat en un luxós bastó de marfil, sepassejava de dalt a baix de l'habitació,aturant-se, molt sovint, per observarels retrats dels seus avantpassats, queornaven l'antiga i cruiada paret. Avora la llar, on la llenya se fonia amblentitud, la marquesa, asseguda a laseva butaca predilecta, becava intermi-tentment. Dins les cambres del primerpis, un grapat de nois dormien ambplaer. Les seves caretes semblavendolces i tranquil.les, els seus somnis,fantàstics i innocents. Les noies som-niaven que eren belles princeses roba-des per l'invencible drac vermell. Lla-vors, el príncep blau vendria, joiós, asalvar-les. Els nins dintre dels seus som-nis eren braus guerrers, que lluitavenper la pàtria. Sortien sempre vencedors,i eren admirats per les llargues carava-nes de gent, que anava a felicitar alvalent heroi. Tal voltaci pas del tempsfaria d'elles, mares esgotades que ten-drien al seu entorn caramulls de fillsafamegats, i d'ells, homes madurs icansats de la vida.

La pluja seguia queient amb mésforça que abans. De les teules velles idescolorides que cobrien el celràs, pen-

java una gruixada canal. Del seu dintreregalimaven diminutes gotes d'aiguafent renou sord i intermitent. El dèbilresplandor dels astres feia de la nit,una capa d'obscuritat de la .qual seguiapenjant, inmóvil la mitjà Ifuna platetja-da. La •nit va tornar-se'més tenebrosa.Repetides vegades qualque llamp fugis-ser es donava a conèixer en el firma-ment on un grapat de núvols, quasi in-visibles, ploraven amargament. El ventxiulava entonant indescriptibles melo-dies. Les fulles cruixien, però ara... noera el vent el culpable.

Dins les aigües translúcides queduia el rierol, una figura femenina esreflectia. La palidès de la seva cara,constratava d'una manera quasi salvat-ge amb les faccions felines dels seusulls negres i amb el carmí dels llavis.Quan aquests s'obrien, es veien duesfileres paral.leles de dents blanques. Elseu vestit era negre i tan sols la de-formada ombra es podia percebre dinsl'obscuritat. Caminava sense rumb, iels seus peus descalços, a cada pas,queien suaument en terra, endinsant-se dins l'espès i ennegrit fang. La plujaque arribava fins a ella, esquitjava elsseus cabells descompots amb petites ibrillants goletes transparents. L 'abrina-da silueta s'allunyava lentament, finsque es va convertir en un diminut puntdins l'espès bosc alzinat. Se dirigia algran casal dels Champignac. Una lleuge-ra penombra, quasi imperceptible,sortia d'un dels ventanalsde I'espacio-sa habitació del marquès.

IVL'esgarrifosa imatge entrà a la

casa. Enfront de la porta, mig dissimu-lada, una antiga escala encaragolada

reposava inmóvil. Els seus escalons,quan eren trepitjats, protestaven fentrenous desafínats, que penetravencruelment dins l'orella. Al pujar lafigura els escalons, aquests, respetavenl'extranya presència i soportaren gus-tosos el pes d'aquell delicat però exci-tant cos. Entrà a l'habitació del mar-quès i quedà mirant-lo, fixament.Aquest ocupava el temps, llegint grui-xats llibres, que traçjaven, principal-ment, de les guerres de l'edat mitja.Com si el marquès se n'adonàs de laseva presència, un dolor abrumador vapenetrar en el seu cos un terrible pre-sentiment de mort s'infiltrà en el seucervell, un profund va invadir el seuesser. No, no, no podia morir - ¡Vullviure!- cridava interiorment -¿Quinsentit té la vida per a I ' home si aquestsembla un ésser innocent enfront d'unbotxí assedegat de venjança?-Començàa veure al seu davant imatges de la sevavida. Sentia enyorança de la joventut illuitava desesperadament per tornar-laviure. Volia estimar, riure, discutir,adorar, odiar... ¡Volia viure! Incons-cientment, girà el cap en direcció a laporta, i la vegué, indecisa, vora el llin-dar. De sobte canvià d'actitud: almateix temps que el seu cos queia en-

corvat sota la poderosa taula de mar-bre blanc, el seu esperit s'aixecà de labutaca i estengué la mà a la imatge.Aquesta l'enrevoltà efussivament ambels braços i junts, corregueren fins arri-bar al rierol. Lentament penetrarendins les turbulentes aigües, i mentresels seus cossos humits queien enllaçats,se vegué com una d'aquelles ombrescercava desesperadament els llavishumits de l'altra. Estigueren units finsque una ona escumosa els fegué invi-sibles. El vent xiulava acompanyat deles tristes melodies de dos rossinyolsdesamparais.

Catalina Sureda Vallespir, de 16 anysbaix el pseudònim de "Koitakis"

3er PREMI 2onGRUP

LA JUVENTUD

Y

LA MADUREZ

Era una tarde lluviosa del mes deAgosto. Sentada ¡unto a la ventana mepuse a escuchar el susurro de la lluviaal caer. Su monotonía hizo que mlmente volara por los aires y que sefuera hacia el más allá, de repente oíuna voz que decía jóvenes...

Quedé asombrada y tras habercerrado los ojos, alejándome de larealidad qlie me entornaba mi pensa-miento fue dirigido hacia los jóvenes,es decir hacia la juventud y su madurez.

Entonces pensé: "lo más bello deun niño es que actúe como un niño, lomás deplorable de un hombre es queno sepa actuar como un hombre".

La mayor riqueza de un país,inmensamente rico, son los jóvenes. Elfuturo real de un país se encierra en lapresencia de la juventud.

La juventud, no es cuestión detiempo, sino un estado de la mente.Nadie se avejenta por el número dedffos que tenga, los años pueden arrugarnuestra piel pero la falta de entusiasmoarruga nuestra alma.

La persona es tan joven como sufe y tan vieja como su duda, tenga losaños que tenga, al igual que tan jovencomo su confianza y esperanza perotan vieja como sus temores y desespe-raciones.

Los jóvenes son la esperanza y elfuturo.

En los jóvenes existe el período dela madurez.

La madurez no es cuestión defuerza o maña. Es la conquista porpoder levantar la propia vida, cada día,palmo a palmo.

El maduro es un hombre quetoma consciència de su vida, para vivir-la con hondura y honradez. Llama a lobueno bueno y a lo malo malo, lo hagaquien lo haga.

Ante la inesperación, reflexiona ybusca soluciones con paz y tranquili-dad, reflexiona, examina las posiblessoluciones y opta por la más honestay seria.

Desde el momento de la madurezeste hombre ante cualquier problemasabrá hacer frente al ambiente, que leha tocado vivir, pero no se dejará In-fluenciar por este ambiente.

LA MADUREZ NO TIENE EDADCuando esta persona ya tiene

formada su madurez no huirá de supresente, tal vez por eso conozca mejorla vida y se conozca mejor a si mismo.

El hombre maduro conoce mejorsus propias limitaciones y posibilida-des. No se engaña a sí mismo volvién-dose en pesimista acobardado.

Cada cual en su etapa formativadebería alcanzar la plenitud de lamadurez.

La juventud y la madurez estáníntimamente unidas, al encontramoscon un país de jóvenes inmaduros, nosdaremos cuenta que estos jóvenes nopresentan un futuro para dicho país.

La madurez debe ser propagadapara los jóvenes de los consejos de losmayores ya conscientes del mundo enque viven.

Para conseguir un mundo mejordebemos procurar que entre todos losjóvenes exista la convivencia. Suponeun competir con el otro lo que soy ylo que tengo, significa comunicarsevivir en unión, preocuparse más delotro que de uno mismo.

Se convivirá bien cuando mutua-mente se preocupen de hacerse felices.

Vale la pena aprender a convivir,es el camino para hallar la auténticafelicidad.

Para terminar vuelvo a destacarosmi mensaje:

- Cumplir el deber y practicar lajusticia;

- Buscar bien la manera de crearun mundo mejor con la convivencia;

- Y, por últinfo, pensar un pocoen el futuro del país.

Este es el mensaje sincero y confia-do de una amiga.

Práxedes Mestre Sansó, de 15 anys,baix el pseudònim de

Pere de sa somera

4-

U cooperació enlrt ti Conseil Insular dt Ma-llofci l el* ajuntaments e« molt impila I M con-creta a trave« del pia d'otxea I servéis que pro-porciona a la població tota aquella Infrastructu-ra I tota aquells serveis que contribueixen al be-nestar social I que afecten primordialment el me-di rural o el semi-orba.

Ba ptana d'obre» I serveis ea classifiquen en:1.—Obre» d'Infrastructura hidràulica (proveï-

ment, distribució I sanejament).2-—Obre« d'accessibilitat (construcció I con-

MrVAClô d* VfMi.3 -Obre« d'electrificació rural.< -Obre. de servel telefònic al medi rural.5.—Obre« d'équipement de nucli» (pavimen-

tación», urbanitzacions, cementiris, enllumenatpublie, centres sedal», asilenciáis, etc).

Tambe e» redaden el» projecte« tècnic» quesol·licitin el« municipi«.

B 30* de la xarxa viària de Mallorca é« pro-pietat del Gonadi Insular d« Mallorca que «'en-carrega d* I« obre« de conservació, repintada Ineteja d* cuñete«. També »on en laae de protoc-t« diverse« obre« d'ampliació d« carretera«.

En retado • l'ordenació del territori, ell ser-

U Insular>eració i en Qtdenacidel Territori

veil tecnici emeten Informel sobre els plans ge-nerals, parcials I altres Instruments d« planeiament en relació amb el pla provincial vigent

Ha creat I manté el Servel de Prevenció Id'Extinció d'Incendiï I Salvament, en regim decol·laboració amb «I« ajuntament».

Aquel servei M quatre parc« principali ambInfrastructura tècnic« I humana amplia I «I»parc» auxiliara que complementen l'acció delsprincipela. E» prevista I« creació de parca localsa la reata delí municipi«. S'hi destina una Inver«U global d« 735 millón« de pe«*ete«.

i&i

VotíJ*»//.#H¿a/at

de 'Afa/falcacl. Palau Reial, 1

-5-

* Com cada any el 5 de gener els ReisMags acudiren a la cita amb els nins d'Ari-any. Després d'haver presentat les ofrenesal Nin Jesús i adorar-lo repartiren caramel .losi regals als nins dins la mateixa església.

* Aquests dies hem rebut des de Barcelo-na un retall d'un diari de tirada nacional, ones parla de les publicacions de la PremsaForana de Mallorca i del seu primer Congréscelebrat el passat mes de desembre. Entreelles s'hi troba la nostra revista: ARIANY.Ens hem alegrat molt del detall. GràciesPere I

ESPORTSEn vista que l'única activitat es-

portiva que se realitza a nivell de con-junt en el nostre poble, a excepció deles activitats escolars, és el futbol,anem a fer un resum dels dos darrersmesos.

De tots és sabut, que l'equipd'aquest any no funciona així comtots voldríem, però anem a fer bo eldit "El que importa és participar"

El passat mes de gener se vaproduir el segon canvi d ' entrenador dela temporada, al parèixer per motiusde salut, encara que després se com-provas que fos per canviar d ' aires.

Cal fer menció especial a sa laborque realitza En Lluc dins l'equiparia-nyer, tant en qüestions de delegat comara mateix de "mister". En els trespartits que ell ha dirigit s'ha collit unempat, una derrota i una victòria. Sitenim en compte que al llarg de totala lliga s'han aconseguit tres victòries,dos empats i catorze derrotes... En-horabona Lluc!!!

Tal vegada a més dels resultats, sanota negativa i esguerrada d'aquestsdos mesos ha estat sens dubte sa lesióque va sufrir el passat diumenge dia 23de febrer, el nostre company Damià

"Menut" que el tendra allunyat delfutbol una temporada llarga, esperamque no sia I ' adéu definitiu.

Coratge Damià!!!

RESULTATS:

Biíger 3 - Ariany 1Porreres 7 - Ariany OAriany 3 - Llubí 4Sineu 7 - Ariany 2Ariany 2 - Campanet 2Badia 3 - Ariany 1Ariany 4 - Escolar 1

Guillem Pascual i Font

DIA A DÍA* I després de Nadal... Sant Antoni: el

! Sant més conegut de la nostra ruralia. A lasortida de missa, coets, crits i corregudesdarrera el dimoni i Sant Antoni per anar aencendre els foguerons, sis varen ésser elsfoguerons que encalentiren la freda nit.

, I al socarrat del caliu, torrades de llen-gonissa i de butifarró, no hi va faltar un raigde bon vi i el so de ses ximbombes, acompa-nyades de ses famoses tonades de Sant An-toni i qualque glosada de picat.

Enguany dia desset de gener. Sant An-toni, caigué en divendres, la cosa anavaanimada, però causa del mal temps les beneï-des no es feren aquest dia es passaren al diu-

menge dia 19 de gener.Bon ambient i una gran animació es

respirava pel poble.Una quinzena de carrosses desfilaren

pels carrers d'Ariany, continuant aixf unany més aquesta hermosa tradició.

El primer premi es donà a la carrossa"Iva y viene". El segon se concedí a la carros-sa "Els pàrvuls", es donaren dos tercers pre-mis: "L'escola d "antany" i "Les matances",i un premi especial a "Dulcilandia".

No va mancar tampoc l'obsequi a totsels al.lotets que anaren a beneir animalets, nisa tradicional rifa de joies i "sa porcelleta",guanyada aquest any per En Sebastià Barre-res.

* El 25 de gener, dissabte, al llarg d'unasolemne missa presidida pel Vicari Episcopales va presentar al poble a D. Mateu BuadesCladera com a nou rector d ' Ariany.

* Durant aquests dos primers mesos del'any 86 un dels temes que potser hagi estaten boca de tothom ha estat el del nou impostIVA. I per tal d'aclarir un poc aquestassumpte han tengut lloc un parell de con-

ferències al Local Parroquial.

* El dia 20 de gener es varen fallar elspremis "Ciutat de Palma". Dins l'apartatd'humanitats fou premiat el treball "Fisca-litat i societat: la talla General com a font ala història social", presentat per una arianye-ra. Na Margalida Capó Tugores i un com-pany d'estudis, Llorenç Perelló Vidal, natu-ral de Santanyí.

El motiu de presentaré! treball,segonsdiu la guanyadora, va esserper donar a conèi-xer un tema del que ningú no havia pro fun-disat. El premi va esser de 250.000 pessetes.Enhorabona i endavant!

* La festa del carnestoltes va ésser en-guany tan freda com el temps dels "darrersdies". La participació ene! ball de disfressesno se pot dir que fos masiva, però quedàdemostrat que els qui manco fred tenen sónels al.lots, que asistiren quasi tots disfressats,

: al contrari dels majors. L'acte l'organitzàj "Sa Fulleta" i el patrocinà l'Ajuntament| d'Ariany. Hi hagué confeti, serpentines i

caramel.los a voler per a tots. I els qui anavendisfressats varen ésser obsequiats amb unsiurell per part de l'Ajuntament i tambéboli'grafs, rotuladora i cassettes per part de"La Caixa".

Maria Mestre i Ribot

f··te*

ENTREVISTA A:-6-

En aquesta secció d'entrevistes,no hi podia mancar aquest mes, unnou personatge que s'ha incorporat ala vida dels arianyers: D. Mateu BuadesCladera, pobler de 49 anys que des delgener passat, s 'ha convertit en el nourector d'Ariany, substituint a D. Mi-quel Vallespir, que va haver de deixarel seu càrrec degut a una malaltia.

Al llarg d'aquesta entrevista, conei-xereu un poc, el que ha estat la vida deD. Mateu, fins el dia d'avui i comença-reu a descubrir la manera de pensard'aquesta excel.lent persona, carrega-da de bondat i pau, que compartirà elspropers anys amb nosaltres.

Que me pot contar de la seva jo-ventut?

Vaig entrar a! seminari, als 18anys, després d'haver fet un canvi devida; jo era molt bullanguer, feia feinaal camp i era un jove de món, però als16 anys, vaig tenir una trobada ambDéu, una crida i sense estudis, vaigentrar al seminari, l'any 1954.

Com va ésser aquesta trobada?Va esser a una missió popular;

vengueren els missioners del SagratCor de Lluc; abans, lo meu, era diver-sió, feina i ballar; era expert en ballarjotes i boleros. Vaig anar assistint alssermons que duraren una setmana. Permi va suposar un canvi de vida; hemvaig començar a relacionar amb elscapellans, seminaristes i gent vinculadaamb l'església.

Al començament, vaig trobar unaoposició, amb els meus pares, lo queem suposà una lluita de dos anys, dels16 als 18, però mon pare, va donar elseu consentiment i l'any 54, vaig entraral seminari nou a on, per cert, semprevaig ésser molt amic de D. Mateu Amo-rós.

A causa de no tenir estudis supe-riors, vaig haver de fer 13 anys d ' estu-dis. Com que era de vocació tardana,suposava haver d'anar a classe ambseminaristes més joves que jo, entreells hi havia un arianyer que era en PepCaldentey.

Per superar els estudis, vaig haverd'estudiar molt, va esser a base d'es-forços i molta voluntat fins que a la fi,vaig ésser ordenat el 18 de juny de1967 al seminari nou, amb un grup de24 capellans.

Quin ha estat el seu camí fins arri-bar a Ariany?

Quan vaig sortir del seminari, elprimer destí que vaig tenir, va esser devicari a Llubí', on hi vaig estar treballantsobretot, en joventut devers tres anys imig. Després, vaig anar de vicari aMuro, on el meu ministeri, va estardedicat als infants, a la joventut, alcol.legi i als matrimonis; vaig estar-hiquatre anys. Després, vaig anaraCostixde rector, a on essent capellà, vaig ferfeina de picapedrer ja que va ésserquan es va construir la rectoria. Aquí'vaig estar-hi tres anys i mig ja que emcridaren des de Barcelona per anar atreballar a uns col.legis especialitzats.Amb el permís del Sr. Bisbe, vaig anara Barcelona a un col.legi que pertenei-xia a l'Institut familiar d'educació,dedicat a la joventut. Els dissabtes, elsdedicava a fer feina a Barcelona a unaparròquia i els diumenges, anava aTarrasa a una parròquia de 25.000habitants i on tan sols hi havia un rec-tor.

Acabats els dos anys, m'enviarena S'Horta de Felanitx, on em dedicavaa l'ensenyança i al ministeri parroquial;i després de quatre anys d'estar aS'Horta, per estar vacant la parròquiade Maria de la Salut, vaig anar-hi, onhi he estat tres anys i quatre mesos,amb una dedicació total al col.legi i ala parròquia.

Finalment, i degut a la manca desalut de D. Miquel Vallespir, el Sr. Bis-be., em proposà venir a Ariany on vaigvenir el 25 de gener d'enguany, moltcontent, amb molta il.lusió i de mo-ment, m'hi trob molt satisfet.

Coneixia Ari any?Sí, perquè en temps de D. Mateu

Amorós, venia sovint a ajudar-li, coma veinat i amic. A més, a petició deD. Miquel, per manca de salut, veniacada dimecres a donar classe de reli-gió al col.legi i també cada dissabte, adirigir la catequesi parroquial.

Quina ha estat la seva primera im-pressió d'Ariany?

Positiva, ja que he trobat la gentmolt senzilla, acollidora, i de moltbones arrels cristianes.

Ha vengut per un temps determi-nat?

No, i he de manifestar que davantels rumors que he sabut hi havia dequè la parròquia la duria la de Petra ola de Maria de la Salut, el Sr. Bisbe emva dir a mi per venir aquí sense untemps determinat, ja que el Sr. Bisbevolia que Ariany tengués rector propi.

Quins projectes té a curt o llargterme?

No he vengut amb projectes, sinóamb una actitud de servei en pla d'a-tendre i servir tothom amb el que sianecessari; amb ganes d'atendre al col-legi, a la catequesi, als vellets i malalts ien general al qui tengui necessitat.Això, en pla pastoral; i en pla material,el que he de fer, és arreglar les teulades

-7-

D. MATEU BUADES

de la parròquia i per dur-ho a terme,de la meva part, faré lo possible i al'hora deguda, demanaré la col.labora-do al poble, confiant en la seva gene-rositat.

/ respecte al Local Parroquial?Estic amb una actitud de mirar el

que és millor pel poble. Ara he de dir,que això està en mans d'una comissiód'economia de l'episcopat, ja que fauna sèrie de mesos, D. Miquel i el Vica-ri General tramitaren l'assumpte envistes a un comú acord entre l'esglésiai I ' Ajuntament d ' Ariany.

Ara, la meva actitud, és la deserviri ajudar, esperant que les relacionsesglésia-ajuntament, siguin satisfactò-ries i al respecte, he de dir que jo noem consider propietari, sinó un simpleadministratiu.

Què sent un capellà que ha estatun cert temps a un poble, quan li pro-posen canviar d'aires?

No sé els altres, però jo pens quedeix uns amics però que en certa ma-nera tene uns vincles que sempre etlliguen al poble que deixes i al mateixtemps, sens una il.lusió per saber quevas a servir la mateixa església a un llocdistint on penses trobar nous amics.Per mi, venir a Ariany, no m'ha supo-sat un gran esforç, ja que havent venguta donar classes i catequesi he conegutels al.lots des del principi i he trobatbons amics.

Què em pot dir de la soletat delscapellans?

Pel que a mi respecte, et puc dirque estic tot sol i no em sent tot sol, jaque dins els pobles sempre trobes unsamics amb els que et pots obrir, i per-què el treball propi del ministeri absor-beix la soletat.

Què sent quan veu que els jove-nets que ha ajudat a pujar dins la vida,s'aparten un poc de l'església degut ales temptacions de la vida: sexe, droga,desen f reny, etc.?

Preocupació, però, sense desespe-ració, sabent que el que un dia hanrebut a la seva adolescència, maduraràamb el temps, reaccionant i retornanta una vida cristiana.

Que em pot dir de l'Esglésiaactual. No creu que va un poc atrassa-da respecte al temps tan canviat queestam vivint?

En el que es pot avançar, s'haavançat, però no el que ha exigit lasocietat; va avançant, com una barca,pausadament, però al mateix temps, hade donar la sensació de roca ja que hiha coses que són intocables.

Tomant a la relació amb els aria-nyers, no es sentirà estret aquí, desprésd'haver exercit a tants de pobles?

Sant Agustí va dir que cada ànimaés una diòcesi i Ariany, és una parrò-quia on hi ha un camp fèrtil, ben cui-dat, que D. Mateu va saber cultivar. Hiha molt per treballar i fer, però ho veigamb il.lusió ja que veig molta col·labo-ració; hi ha molta gent a les misses,personal al coro, catequistes, i tot aixònecessita cuidar i atencions. Hi ha uncol·legi a atendre, unsvellets a cuidar ivisitar... etc.

Què és el que H ha vengut més denou?

M ' ha cridat I ' atenció el veure unaparròquia espiritualment ben cultivada,trobar un grup de joventut amb inquie-tud cristiana i a tots els nivells trobarmolta col.laborado.

Què espera de la seva època aría-nyera?

Esper saber encaixar amb el poble.Desig ésser útil als arianyers. I de partdels arianyers, esper la seva ajuda perdur a terme el que sigui necessari pelbé del poble i esper també la sevacomprensió quan qualque cosa no emsurti bé.

/ ja per acabar, vol dir qualquecosa més?

Sí, vull agrair als arianyers, labona acollida senzilla i cordial quem'ha feta i les atencions que fins aram'han tengudes.

Queden moltes preguntes per fer imoltes contestacions per donar, peròcrec que a tots vos haurà ajudat, aques-ta entrevista, a conèixer un poc el cairehumà de D. Mateu. Jo des d'aquí, livull fer saber, la gran esperança quemolts d'arianyers hem depositadadamunt ell i pot estar segur que desd'ara ja el consideram com un aríanyermés en la lluita per conseguir un pobleamb personalitat i ganes d'anar supe-rant etapes dins la història.

Biel Tovell

J^tam|>e$__|>o|>ulari•8-

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

^„„¿Z*** ¿"gJ~~*oí¿* <&£***

SOBRE ELS NOMS D'ALGUNS NÚVOLSDE SANTANYÍ

Un dels aspectes de la nostracultura popular que no ha merescutgaire atenció per part dels investiga-dors moderns és el dels noms delsnúvols. -Sense caure en l'error, es potafirmar que la memòria col·lectiva delsmallorquins no conserva sinó sols unapart ínfima dels amplis coneixementsmeteorològics que fa unes poquesdècades encara poseía, com a resultatd'experiències acumulades segle rerasegle i trameses de generació en genera-ció. Avui per avui, poquíssima gentdeu estar capacitada per a identificarels niguls dels quals parlaré. Hemperdut l'hàbit d'observar el cel id'atalaiar l'horitzó. La predicció deltemps ens és servida dins la salad ' estar, a través de les cadenes de tele-visió. Sense el màgic aparell ens tro-bam desemperats.

Antany, les fórmules de pronos-ticado del temps eren fixades dins lamemòria amb el joc del llenguatge,mitjançant la rima. Així es deia del'Arc de Sant Martí: "si surt el matí,pots fer el teu camí: si surt el cap-vespre, demà faràs festa". O també:"bona gelada, bona diada". Els nigulseren observats amb molt d'esment. Siapareixien encreuats pronosticaven lapluja. El dictat diu que "boira que pas-tura, aigua segura", i "el cel tavellat,dins quatre dies la terra ha banyat".Qui volia defugir el marge d'error asse-gurava: "el cel tavellat, en es tres diesés eixut o banyat".

Els núvols que coronaven els cimsd'algunes muntanyes concretes erensímbols inequívocs de la pluja immi-nent:

San Salvador duu es capellI Es Castell duu sa gorra,qui té cames ja pot córrero se banyarà sa pell.

Un dels nuvolats, amb nom propi,més conegut de Santanyí és l'anome-nat en Jordà. ÉS de color honest, gri-senc, i fosc. Apareix sobre Cabrera. Devegades allargassat sobre l'illa, ampled'abaix, en forma de mata. De vegadeses congria apilotat i alt i amb aglome-racions secundàries. El mariner que elveu s'afanta per entrarà port. L'aiguacau a trempons:

Jo visc amb una quimeraque avui o demà plourà

cama aquí' y cama allàeixancat damunt Cabrera.

En Jordà damunt Cabreraha sortit molt furióstrons i llamps de dos en dosi aigo que desespera.

També són molt populars els Al-lots de Calonge (o e\sA/Jot$Ca/ongins,més rarament). Deven correspondre alsque a molts de llocs en diuen els Fa-drins de Santanyí. Aquí els veim a lapart de tramuntana o gregal. Són apun-tats, blancs i negrosos alhora. DelsAl.lots de Calonge es diu que "seguit,seguit pixotegen".

També molt famós, però menysconegut, és en Parat/a/, que surt pelcostat de mestral. Si en Paratjal i enJordà es topen, pot ésser ferest. Rega-len molta d'aigua i quasi sempre vent.

També s'anomena en Botilla, peròs'ha oblidat la seva carta d'identitat.Potser era anomenat així per l'aigua

itòu^\ l N MM \que portava. Una cosa semblant po-dríem dir d'en Cerreta, que apareixiaper la part de migjorn. El seu nom ensfa pensar en la seva forma, o potsertambé en l'aigua que llançava.

La Vinya de Sant Martí'és un altrenuvolat plover. Es diu que en vint-i-quatre hores té el rai'm madur, és a dir,plou.

També hom parla de la Ciutat deTroia, una boira pioverà que sortia perla tramuntana:

Sa tramuntana carrega,deu 'ver d'anar a qualque lloc,posam-mos abaix des focque es llebeig ja torna negre.

Tot això no són més que escapo-lons d'un ric patrimoni onomàstic queestam a punt de perdre del tot. Faiguna crida als qui sentin interés i curio-sitat pel tema, animant-los a recollirtot el que puguin. Potser es podriarealitzar un corpus baleâric de noms denúvols. El tema promet ésser forçaapassionat.

Cosme AguilóSantanyí, gener del 1986

SAL i XEIXA

HERÁLDICA-9- DALMAU

Muy antiguo linaje de Cataluña. En el

Escudo heráldico

año de 1072 floreció Ramón Oalmau,obispo de Roda, que fue a Roma, por ordendel rey don Ramiro, para alcanzar del Papala concesión de todos los diezmos (excep-tuando las catedrales) en cada obispado, y"los hizo sentar en registro y orden paraque quedase memoria en lo sucesivo".

Los Dalmau, como queda dicho,radicaron primeramente en Cataluña ytuvieron casa en Tortosa. Luego, aúnen tiempos muy antiguos, pasaron a Aragón,

Valencia y Mallorca. Bernardo Dalmau sedistinguió en la conquista de Valencia.

Por documentos del año 1271 constaque en aquella apoca era juez del reino de

Mallorca otro Bernardo Dalmau, que en 6 deenero del citado año firmó, en calidad de

A partir d'aquest mes, aniràaparei-xent a cada número, el que consideramel personatge o personatges del mesque no tendra que esser a la força unapersona determinada, sinó que podràtambé esser un grup, un col.lectiu, unafamília o una institució, que hagi des-tacat per la seva tasca potser positiva onegativa pel bé del poble, o tal volta,que hagi estat en boca de molta gent,per un fet, situació, comentari etc...,en una paraula, el personatge del quetothom n'ha parlat.

De la mateixa manera, també

comentarem el fet o notícia del mes,que com podeu imaginar, serà la notfreia que més haurà destacat per damunt

totes les altres, al llarg dels dos mesos

que dura la publicació de la fülle ta.No pretenem fer xafardeig, única-

ment, resaltar el que ha estat en bocade tots. I ara ja aquí teniu els primers.

testigo, el instrumento recibido en Mallorcapor Pedro de Caules, notario, en el cual elrey don Jaime 11 declaró nulo y sin valor el

feudo que los mallorquines habían de pagar

al rey don Pedro de Aragón. El mismo caba-llero poseía en 1285 una casa en el "Sitjar"de Palma.

Otro Bernardo Dalmau, ciudadano ma-llorquín, en 1386 y en 1390, fue electomaestro de gayta, empleo municipal co-rrespondiente a su clase.

Pedro Dalmau, también mallorquín,poseía en 1419 una caballería en la villa de

Petra, por indiviso con Alberto Desfonollar.

ARMAS: Los de Mallorca tienen: De azur,

con seis veneras de plata puestas endos palos

J.G.M.

PERSONATGE:En aquest cas, són personatges, ja

que es tracte d'una família que haescollit Ariany per viure i no són notí-cia pel que són o deixen d'esser sinó

pel que és estrany que gent sense capvincle amb el nostre poble,ensescolles-qui per compartir la seva vida amb lanostra. Des d'aquí, els donam la ben-vinguda esperant que sapin adaptar-sea la vida tranquila i senzilla d'Ariany,i que el seu caràcter, sens dubte porta-dor de bones qualitats, servesqui perenriquir la nostra convivència.

NOTÍCIA:Sens dubte, aquests dos darrers

mesos, la notícia que destaca per

damunt les demés, és el nou canvi derector que hem tengut.

D. Miquel Vallespir, que va venir al'octubre de 1984, ens ha hagut de

deixar afectat per una greu malaltiaque li impedia desenvolupar el seu mi-nisteri, en tota la plenitud. Ens hadeixat, amb un agradable record peròtambé amb una sensació d'impotènciadavant la malaltia que li ha obligat aabandonar el seu càrrec. Des d'aquí, li

.desitjam una llarga vida i li pregam quesempre ens tengui presents a l'hora de

les seves pregàries.Per substituir a D. Miquel, hem

rebut a D. Mateu Buades procedent dela parròquia de Maria de la Salut. Comell diu a una entrevista d'aquesta

mateixa fulleta, ve molt il·lusionat i

amb ganes de col·laborar pel bé delpoble. Sia ben rebut i que totes les il.lu-sions i esperances, es facin realitat per

el bé de tots.

Dalmau, de Mallorca

ELS NOSTRES AUCELLS

EL ROPIT

Un dels aucells més vistosos i comuns al'hivern a les Illes és el ropit, Erithacusrubecula, sol medir uns 14 cms. És incon-fundible: rabassuda t, verd terrene amb el pitvermell.

Aquest aucelló ¿s precisament molt

gelós de la seva zona, i pel novembre hi habregues territorials, a fi de mantenir els límits

ben definits. I aquesta necessitat vital, queha de menester per a trobar insectes, baies idemés per alimentar-se, li costa ben cara, ja

que el pagès mallorquí, durant molts d'anysde misèria, ha necessitat aquests pocs gramsde prote ïnes per donar subtància a l'olla.I aquesta captura, que es feia antany pernecessitat, es fa avui per vici; per aquest fis'utilitzen les mateixes trampes que elstords, i sobretot pel novembre, la gàbia devisc; el primer ropit el capturen amb... mitjatomàtigal La taca vermella l'atreu com uncompetidor i, en atacar-lo, resulta enviscatper l'aferradissa pasta que el caçador hacol. lacat damunt la gàbia. Un pic es té unropit tot és més senzill: els altres l'ataquen

totd'una que la gàbia és col·locada dins elseu territori. Els incauts i gelosos aucellspassen d'un en un entre els dits grossos delpagès que els esfondra el crani, i al sac. Nocal ni dir que aquest animal, com tots elsmés menuts de vint cms. està protegit per lallei. Malauradament, molts la desafien pelplaer de sentir cruixir els ossets entre elsqueixals. Diuen que és una mossegada debisbe.

Els molts ropits que acaben a les ollesmallorquines són migrants extraordinarisque arriben a les Balears des d'Europa cen-

tral, oriental i nòrdica, com sabem per anell a-ments efectuats en aquests pai'sos. S'hancapturat a l'illa molts de ropits anellats,

alguns a Rússia i tot.Així arriben des dels pai'sos on se'ls respec-ta i protegeix, però... quants són els que sen'hi poden tornar? Esperam que prestcanvií l'actitud tradicional nostra cap aaquests animals.

A PROPOSITO DEL IVA

Con la entrada en vigor del IVA seoye que, la factura del teléfono bajará.

Razón tiene ese refrán castellanoque dice, "No hay mal que por bien novalga".

Yo creo que esa frase de "hablarno cuesta nada" fue inventada antesque el teléfono. Los padres conocemosa la perfección lo que cuesta estedichoso aparato, aunque ello le escompletamente indiferente a nuestroshijos. Me gustaría conceder a mis doshijas una total libertad de expresión...siempre que la compañía Telefónicahiciera otro tanto.

El teléfono, en la adolescencia,esa mi juicio un principal medio decomunicación. Son muchos los jóvenesque se pasarían horas hablando conuna amiga o amigo que ni siquiera lecae bien, para lamentarse de que sufamilia no le comprende o no le permi-te expresarse. Pienso que si los cablesde teléfono fueran lo suficientementelargos, muchos de nuestros hijos seescaparían de casa.

Los jóvenes adoptan muchas ymuy variadas posturas cuando hablanpor teléfono. Unos tumbados en elsuelo, sobre la alfombra del comedor osalita, otros sentados en la butaca, conlos pies sobre una silla; hay quien lohace paseando por el pasillo, comoleones enjaulados, y, hay otros que lopasan "bomba" tumbados en la cama,de través, con la cabeza colgando fuerade ella, como si hubiesen sido víctimasde un asesinato.

En una ocasión leí, que a unajoven su familia ya le daba como desa-parecida. La encontraron bajo la camahaciendo una llamada, que dijo era"muy normal".

Otra joven que recibió un tele-grama de su padre, en el cual le supli-caba que dejara libre el teléfono.

Para los jóvenes enamorados elteléfono es algo vital. Los padres sabe-mos cuando es "él" el que llama, puesella cambia de voz de forma radical.Voz llena de almíbar, cada palabra quele suelta es como un pétalo de rosa(cada pétalo cuesta dinero).

Cuando éramos pequeños, veíamosen el circo como aquellos hombres for-zudos rompían sin gran esfuerzo unaguía telefónica de un solo manotazo(eran mucho más delgadas que las de

ahora). Pienso que actualmente, y apesar del IVA, cualquier padre podríaromperla igualmente, sobre tododespués de varías horas de intentarponerse en contacto con su casa, sinlograrlo.

Un buen amigo mío recurrió a unaforma muy sencilla para poder conse-guir hablar con su casa. El día del cum-pleaños de su hija Lourdes (cumplíadiecisiete), le ofreció somo regalo, supropio teléfono. - ¡Gracias papaíto!-¡Qué alegría me das! - Me haces sen-tirme una mujer!- Estoy muy contentode que mi regalo te guste, y, además,te daré otra cosa -le dijo mi amigo-, tupropia factura.

Cabe decir amigo lector, que eltrato no se llegó a concertar.

Cándido Prieto

ESGLÉSIAMOVIMENT PARROQUIAL

DEFUNCIONSGenerDia 12.- Sebastià Pascual i Mestre, de

88 anys. (De Son Nivorra)FebrerDia 24.- Jerònia Sòcies Bauza, de 67anys. (Madò Comunes)

-10-

&viv&ff$

1 de Març, una data històricaL' 1 de març de 1983 les

Corts Generals aprovarenl'Estatut d'Autonomia deles Illes Balears. De llavorsençà, aquest dia s ' ha con-vertit en una data històrica.

- PERQUÈ aquell 1 demarç de 1983 iniciàrem elprocés cap a la institucio-nalització del nostre auto-govern.

- PERQUÈ amb l'aprova-ció de l'Estatut d'Autono-mia de les Illes Balearsretérem homenatge a totes

, les persones que al llarg deltemps han treballat permantenir la identitat delnostre poble.

- PERQUÈ aquell diainiciàrem el camí per pla-nificar el nostre futur iconvertir en realitats lesnostres aspiracions.

Any rera any, hem recor-dat aquella data amb unacommemoració solemne,però popular. Solemne,pel significat que té; popu-lar, perquè el poble de lesIlles Balears n'és el prota-gonista.

Aquest és l'autèntic es-

Coniolat dt Mar, nu dt la Prtiidtnci» dai Govarn Saltar

perit que anima els actesoficials i la diada autonò-mica que el Govern Balearprepara pa/ a principis demarç. Una commemoracióque vol ressaltar i difondretot allò que ens és propi ique marca les nostres vides.Una data perquè reflexio-nem sobre el fet balear.

Cada any, una de les nos-tres ¡lles ha estat l'escenariprincipal de la Diada Auto-nòmica. Primer va ésserMenorca, després, Eivissa i

Formentera i enguany, enel Tercer Aniversari de lapromulgació de l'Estatutd'Autonomia, Mallorca.

GOVERN BALEAR

M-TEST CULTURAL

1) Qui va escriure l 'obra de teatrerepresentada no fa molts anys aAriany: El bosc de la senyora àvia?

- Alexandre Cuéllar- Joan Bonet- Joan Mas- Antoni Mus

2) Dins quin terme municipal es tro-ba la possessió de Sarrià?

- Establiments- Bunyola- Esporles- Puigpunyent

3) Qui va compondre la peça musical"El lago de los cisnes"?

- Tchaikowsky- Beethoven- Falla- Bizet

4) Qui va inventar el telèfon?

- Watt- Einstein- Graham Bell- Marie Curie

5) A quina nació es troba la ciutat deCasablanca?

- Egipte- Libia- Marroc- Guinea

LLETRES BARREJADESCom que supòs que sabràs tots els

carrers d'Ariany no tendras cap dificul-tat per trobar-ne 10 enmig de tantalletra.

PASSATEMPSu

A B F 0 R A F T H YA S D F G H J W A WO D A L L L M P F RT A A C R O N E M OT M K L M A J O R IZ E G B R T Y U I NX T B E L E N M J UY O P A S D F G H JE S O L K J H G F DE R T W A T O C H A

GLOSSADA

La codolada, és una composiciópoètica de to popular en que es combi-nen versos de vuit síl·labes amb versosde quatre o cinc síl·labes. És usadaprincipalment per a la narrativa i lasàtira i molt emprada encara ara pelsglosadors mallorquins.

A continuació teniu una codoladahumorística anomenada "Cançó de sesveritats".

¿Vols que et diga ses veritatsque són unes coses clares?Cada cosa a son temps;d'estiu cigales.Un aucell qui no té alesno pot volar.A una casa sense pa,no estan contents.A una jaia sense dents,dau-li es pa moll.Una gerra sense collno està acabada.I a una bóta buidadano hi ha que punyir.Es nostro morir

s'acosta cada hora.A ses parts d ' enfora,no sé què s'hi fa,i per haver-hi d'anar,me sap com a greu.Qui pledeja amb Déumai guanya.Ses regles d ' Espanyas'usen així.Qui s'aixeca dematí,pixa allà on vol.Val més dur dolque morir-se.Qui jura ver,no jura fals.En es llocs alts,bones mirades.Ses torren tadesvan cap avall.

Es fadrins dins un ballvan orugats.Ets hornos gatscaminen tort.No hi ha com la mortper fer plorar.En el món no hi hacom sa riquesa,perquè sa pobresaningú la vol.Un llum en es solno fa claror.Un homo traidorfa dues cares.Es coll d'es frarestots són peluts o pelats.Vet aqu í es "cuento"de ses veritats.

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A.-Consonant. B.-Distáncia que hi ha entre el cap del ditpolze i el del dit petit, tenint la maoberta i els dits estesos. C.- Posar el tapa un recipient. D.- Plataforma elevadaen un lloc públic. E.- Substància blanaque segreguen les abelles. Fill dels nos-tres Primers Pares. F.- Perteneix a la re-ligió catòlica. G.- Abric a manera decasa feta de tela que serveix per excur-sionistes. G.- Present subjuntiu verbésser. I.- Consonant.

VERTICALS: 1.- Cent. 2.- Mancat delsentit de la vista. 3.- Defectuós; queté tara. 4.- Tubêrcul molt usat en l'ali-mentació (PI). 5.- Sant Pare. Calcedo-nia llistada de diferents colors. 6.- Fa-mós personatge del "còmic" inventatper Quino. 7.- Malaltia contagiosa quees transmet amb la mossegada delscans. 8.- (Revés) Color. 9.- Cent.

Biel Tovell.

yeO, ACj*-

S'AJUNTAMENTVOL MATAR EN TOPHOLET

Estoy realmente preocupado ydebo decirlo: esta sección está siendoboicoteada claramente por el Ayunta-miento. Nuestros ediles quieren queTopholet desaparezca de la escena.Están empeñados en conseguirlo y,-sisiguen por estos derroteros, lo van aconseguir.

"No, tranquils, encara no m'hanfet amenaces ni m ' han espenyat escotxe, ni m'han enviat caites anòni-mes".

Digo que quieren hacerme "sapunyeta" porque de un tiempo a estaparte han cambiado su actitud. "Hanaficat es cap davall terra i no el treuenper res". O sea, que uno ya no sabeque contarles de ellos porque... "Esque no fan res, i clar, si no en fan cap,... no n ' esguerren cap".

Total, que como sigan este sistemade brazos cruzados, ya me veo a losjefes de redacción solicitando mi ceseautomático.

"Per favor, polítics meus, féisqualque cosa i no volgueu tenir unmort a sa conciencia".

OTAN O NO VOTAM?Ni Topholet puede resistir a la

tentación de hablar de la OTAN, o dela Alianza Atlántica, que parece quesuena mejor. Pero es que el tema"mola". Uno, la verdad sea dicha, aloir a nuestros políticos mayores -losnacionales- en el debate sobre estetema que tuvo lugar en Madriz, sesintió avergonzado y arrepentido dehaber dado algún que otro palo a lospolíticos locales, ya que he llegado a laconclusión de que los nuestros son,con todo, de ¡os mejores. Porque estos,como todos, dicen mentiras y tonte-rías, pero lo que son ¡os otros... "Marede Déu quin bugat".

Los que antes decían que no a laOTAN, ahora son los más apegados alsí; los que antes decían que sí, ahoraresulta que "el cuerpo les pide votarno", pero se van a abstener; y a los queantes y ahora dicenlomismo,... "Ningúno els escolta".

Qualcú m'ho pot explicar? EnTopholet, de totes maneres ho té clar:ni OTAN ni bases: vi i sobrassades".

a 0^1

UN HOME... COM POCS"Aqueix pic sí que vaig de ben de

veres: vull oferir es meu homenatge-molt poca cosa, però és tot quant puc-,a un home que ho mereix: En LlucPons". En un pueblo como el nuestroen el que todos tenemos tan asumidolo de "val més riure que fer riure", en-.contrar a personas como Lucas es real-mente reconfortante.

Supongo que los aficionados alfútbol ya adivinan los motivos que memueven a tal conclusión. Para los que

• no lo sepan, diré que si hoy tenemosen Ariany un equipo de fútbol hay queagradecérselo a él en gran medida."Vaja, que entre ell i onze que es vul-guin posar uns calçons curts, fan unclub de futbol. I és que moltes vegadessobren càrrecs, títols i xerrades dins escafè i falten colzes ! ! Enhorabona Lluc ! !

UNA BRAVEJADA... PETITAHe descubierto, y ¡o digo sin

rubor, que este Xep a Xep sirve paraalgo. O, si quieren, por lo menos anosotros -la revista-, nos ha servidopara algo. ¿Saben que en el último nú-mero decía que no había forma decobrar del Ayuntamiento? pues bien,el otro dia, "S'altre dia de pagès quedeim entre noltros", nos pasamos porla casa consistorial y además de tratar-nos amabilísimamente -"com sempreho han fet, que en això no els ho nega-rà ningú!-" además de eso, decía, abo-naron ¡as 50.000 pesetas que en con-cepto de ayuda concedió el ayunta-miento a ¡a publicación y que tanpreocupado tenia a más de uno. Natu-ralmente, les dimos las gracias y lorepetimos ahora públicamente y nosfuimos "més contents que unes cas-tenyetes".

Así pues, queridos lectores, lesofrezco a todos esta sección si deseancobrar algún débito pendiente con elayuntamiento.

"Espérant que sa fullera surtí alcarrer, í amb una petita comissió permi, la cosa pot sortir rodona. Ja hodireu!!

LETARGOEstábamos comentando hace

pocas fechas en una tertulia domingue-ra que nuestros políticos parecen sumi-dos en un letargo. Últimamente no hayya planes ni construcciones en marcha.

Buscando las motivaciones quepodían inducir a tales hechos, uncontertulio expuso claramente:

"Jo ho veig ben clar: han fet unacasa per anar a seure es primer dillunsde cada mes (S'Ajuntament), han fetuna casa p'es metge, s'apotecaria ésnova, es capellà fa poc que la va reno-var i es regidors... quasi tots ja tenen esxalet devora la mar. Que més han defer?"

Otro en cambio, exponía que:"Idò jo saps què et dic: que se

planyen!!Nosotros no entendíamos ni jota,

hasta que explicó:"Mirau, ses eleccions són d'aquí

a un any i llavors volen fer ses bufesgrosses. Ja voreu com un parell demesos abans de ses eleccions hi hauràcoses grosses: festes, camins, menjars,etc...

En Topholet ni hi posa ni hi lleva,senzillament ho escriu ; que cada qualcregui allò que més li convengui".

Fins s 'altra. Fareu bonda?Ho esper!. Així n 'hi haurà menysde dolents.

TOPHOLET

«O»SOLUCIONS

TEST CULTURAL1) Alexandre Cuéllar2) Establiments

TchaikowskiGraham BellMarroc

3)4)5)

B ¿F

LLETRES BARREJADES

R _ÂÍ F T

' ̂Ê 1<Q/c R Q^y^L ¡̂LJ

K L Ml̂ AX'J D ffl3_ B,XFLx r̂ _y - Ü T

^ E N j M JS D F G H JK J M G F D

T ~0_C_ H A)

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A.- P. B.- Pam. C.- Tapar.D.- Catafal. E,- Cera. Abel. F,- Catòlic. G.-Tenda. H.- Sia. I.- X.

VERTICALS: 1.- C. 2.- Cec. 3.- Tarat. 4.-Patates. 5.- Papa. Ónix. 6,- Mafalda. 7.- Rà-bia. 8.- leC. 9. C.