Treball d’Educació Física Unitats 4 i 5

Cerca per Internet, visualitza imatges i vídeos, consulta llibres i enciclopèdies, parla

amb professionals, informa’t i forma’t a gimnasos o centres especialitzats. En definitiva

prepara’t per dirigir una sessió d’allò que t’agrada, fent servir com alumnes als teus

companys de classe.

Sessió d’entrenament o classe dirigida:

Dissenya i prepara una classe d’educació física o sessions d’entrenament per els teus

companys. Has de tenir en compte els objectius a aconseguir, els recursos i el material

dels que disposem, calendari i ocupació d’espais, continguts a treballar, temps de

pràctica, el disseny de la sessió l’ordre dels exercicis, tipus i edat de l’alumnat,..

CURS 2013-2014

Les sessions que finalment s’han realitzat als diferents batxillerats són les següents:

Esports individuals- Gimnàstica Artística, patinatge, Bàdminton

Esports col·lectius– Futbol, Bàsquet, Handbol, Hoquei, Voleibol, Beisbol, Rugby,

Criquet

Esports de combat o defensa personal– Karate, kick boxing, Boxa, Krav Maga

Esports alternatius– Shoot-ball, Corfbol , Frisbee , Acrosport , Malabars

Activitats expressives- Hip-hop, Sexy-stile, Locking, Teatre, Dansa del ventre ,

Zumba, Salsa, Bachata

Activitats saludables- Massatge, Relaxació, Ioga, Tai-txi, Pilates

Activitats de condicionament físic- Body combat, Body pump, Circuits de força,

Circuits de resistència

Jocs tradicionals- Gimcana de proves, jocs infantils, Jocs d’arreu del món.

Tasca teòrica per completar les unitats 4 i 5

De totes les activitats anteriors, hauràs de triar totes aquelles que han realitzat els teus

companys de classe. Tenint en compte que hauràs de treballar, com a mínim, amb una

de cada grup, fins i tot si no s’ha fet cap a la teva aula.

Recerca, de cadascuna d’elles, les dades que consideris imprescindibles per entendre-

la. El seu origen, antecedents, inventor i difusors, bases on es sustenta, objectius,

materials, tècniques, instal·lacions, categories, reglament, competicions,

repercussions, practicants actuals...i tot allò que la diferenciï de la resta d’activitats.

Exemple de recerca d’una de les activitats realitzades

LA BOXA

La boxa és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament

els seus punys. El seu origen és africà i data del 6000 aC, a la zona de l'actual Etiòpia,

d'on es va difondre primer a l'antiga civilització egípcia i desprès a les civilitzacions

mesopotàmiques. El 688 aC la boxa va ser inclosa als XXIII Jocs Olímpics de l'antigor

a Grècia. La boxa també va ser practicada durant els primers temps de l'antiga Roma,

però va ser pràcticament eliminada com a activitat a tota Europa amb l'aparició del

cristianisme.

Cada combat de boxa es divideix en diverses parts de 3 minuts de durada cada una,

les quals són anomenades assalts i conegudes també pel vocable anglès “round”. La

quantitat d'aquests és determinada pel tipus d'esdeveniment que sigui. El temps de

cadascun d'aquests també és limitat, a tres minuts cadascun. Els “rounds” estan

separats per un període d'agrupament d'un minut de durada. Quan està en joc el títol

mundial se'n disputen 15, 12 pel títol continental o nacional, 10 pels combats sense títol

en joc i 3 pels combats d'aficionats.

En la boxa contemporània, l'àrea de combat és coneguda freqüentment com el

quadrilàter, per la forma de la seva superfície principal, encara que oficial i

comunament utilitzem la paraula en anglès "ring”. Una de les característiques sobre el

quadrilàter modern és l'ús de cordes que limiten el seu perímetre. Les cordes

assenyalen l'àrea reglamentària per la boxa, i proveeixen cert grau de seguretat als

esportistes. Es troben posicionades en forma paral·lela una de l'altra, i són quatre (o

tres) d'elles per costat.

Cada assalt és de temps limitat, i els boxejadors són avisats d'iniciar l'assalt i de

concloure’l amb el so d'una campana.

El vestuari que s'utilitza durant un combat depèn en gran part del tipus de baralla que

sigui, és a dir si és un esdeveniment professional o no. En l'esport d’aficionats s'usa

una careta que protegeix el cap, així com una samarreta. Altres accessoris són els

guants, el protector bucal i genital, calces, cinturó de suport i bata per abans i després

de l'esdeveniment.

Existeixen quatre tipus bàsics de cops en la boxa: jab, creuat / cross o directe, ganxo o

uppercut i crochet. Si un boxejador és dretà, la seva mà esquerra és la que porta la

davantera, mentre que la dreta es manté en posició posterior. Per a un boxejador

esquerrà, les posicions són oposades a les esmentades. Aquests diferents tipus de

cops poden executar-se en una successió ràpida per formar combinacions. La

combinació més freqüent és la del jab amb el cross (o creuat), coneguda com el "un-

dos". Sol ser una combinació eficaç, perquè el jab bloqueja la vista del contrincant,

facilitant l’impacta d'una manera més neta i poderosa.

Els boxejadors es divideixen en categories segons el seu pes. A la boxa professional

les categories i límits entre les mateixes són iguals per a homes i dones, amb les

excepcions que a la boxa femenina no existeix la categoria pes creuer i que el límit

inferior per a la categoria pes pesant és menor.

Les següents són 17 categories existents a la boxa professional. Mínim o palla - menys

de 47,7kg. Mini mosca - 49 kg. Mosca - 50,8 kg. Super mosca - 52,2kg. Gall -

53,5kg. Super gall - 55,3kg. Ploma - 57,2kg. Super ploma o lleuger júnior - 59kg.

Lleuger - 61,2kg. Super lleuger o wèlter júnior - 63,5kg. Wèlter - 66,7kg. Super wèlter o

mitjà júnior - 69,9kg. Mitjà - 72,6kg. Super mitjà - 76,2kg. Semi pesant - 79,4kg. Creuer

- 90,72kg. Només per a homes. Pes pesant: Homes: +90,72kg Dones: +79,37kg.

Si per a la pràctica de qualsevol esport es requereix una preparació, en la boxa la cura

del púgil revesteix més importància a causa de la duresa de l'esport. Al gimnàs es

practicaran exercicis amb els diversos aparells, com la pera o “punching ball”, la pera

boja, el costal o sac de boxa, peses lliures, aparells de rem, corda per salt, pilotes

medicinals i el treball de tècnica amb els miralls i “espàrrings”.