1. TEMA 2(a).- LART CLSSIC II: ROMA Salvador Vila Esteve Histria de lArt 2n de Batxillerat

2. TEMA 2.- LART CLSSIC II(a): ROMA.

1.-EL CONTEXT HISTRIC .

2.-INFLUNCIES I PRECEDENTS .

3.-CARACTERSTIQUES GENERALS DE LART ROM .

4.-LURBANISME .

5.-LARQUITECTURA .

3. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (I):LOCALITZACI I CRONOLOGIA. Localitzaci: la Roma clssica parteix de lactual Roma, per ocupa primer la pennsulaItlica, nord dfrica i pennsula Ibrica i fa un immens imperi al voltant de la Mediterrnia Cronologia: podem datar la cultura romana clssica entre els segles VIII a.C. i lany 476 d.C. 4. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (II):CARACTERSTIQUES GENERALS (I). Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines al costat del Tber lany 753 a.C.per Rmul i Rem, encara que sembla que va ser fundada per un poble llat o pels sabins Economia: combinen una base agrcola i ramadera amb un comer i una artesaniacada vegada ms importants, especialment amb lexpansi per tota la Mediterrnia Societat esclavista (divisi en amos i esclaus), encara que els lliures es dividientamb en ciutadans romans amb drets (dividits en el patriciat descendentdels primers pobladors i els plebeus o poble pla) i no ciutadans Civilitzaci urbana: les ciutats sn molt importants, centre de leconomia i la cultura romanes Encara que limperi es dividir en provncies per a gestionar-les millor,totes les grans decisions es prenien a Roma, des don es dirigia tot limperi Esperit militarista: la seua situaci en el centre de la pennsula itlica i amenaats per moltspobles que els envolten els faran un poble guerrer i amb un esperit militaristaque els far dominar tot el seu imperi (afany de dominaci poltica i econmica) Carcter prgmatic: busquen per damunt de tot que les coses serveisquen a la funcia que estan destinades, pragmatisme que es veur plasmat al seu art 5. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (III):CARACTERSTIQUES GENERALS (II). Romanitzaci: implanten la seua llengua i la seua cultura en tots els territoris que ocupen, encara que procuren enriquir-la amb els elements culturals interessants i prctics de cada lloc Influncies El propi substrat llat: llengua, sentit prctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme La cultura i art etruscos del centre i nord de lapennsula itlica: realisme i culte a avantpassats La cultura i art grecs del sud (Magna Grcia) i dels propis regnes hellenstics quan els conquereixen: filosofia, religi, literatura i art La religi politeista romana est clarament basada en la grega (els mateixos dus canviantels noms), per incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a lemperadorcom un du i elements de les religions mistriques orientals (tolerncia religiosa) El cristianisme anir guanyant pes des de finals del segle I d.C. i acabar substituint elpoliteisme anterior: lany 313 Constant declara el cristianisme religi oficial de lImperi Tres perodes: monarquia (753-509 a. C.), repblica (509-31 a.C.) i imperi (31 a.C.-476 d.C.) 6. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (IV):LA MONARQUIA (753-509 a.C.). Roma es funda en el centre-oest de la pennsula itlica, envoltadade pobles en conflicte: sabins, etruscos, umbres, sannites,... Des del 616a.C. reis etruscos manen a Roma: la monarquia etrusca Durant aquesta poca sintrodueix la influncia etrusca en Roma Lany 509 a.C. els llatins es revolten contra lltim rei etrusc(Tarquini Superb), el fan fora i instauren una Repblica 7. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (V):LA REPBLICA (509-31 a.C.). La nova Repblica est dirigida pel Senat, els magistrats (cnsols i pretors sobretot) i lescomitiao eleccions per zones de la ciutat que feien els ciutadans Roma passa a ser molt poderosa, amb el seu exrcit al cap, i comenala seua expansi per tota la pennsula Itlica i pel Mediterrani occidental (derrota als cartaginesos en les guerres pniques) Al segle I a.C. Roma ja controla tota la Mediterrnia i ha construt un gran imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se dall que veu profits (influncia de la Grcia hellenstica) En el segle I a.C. es produeix una guerra civil pel poder entre Csar i Pompeuque acaba amb la victria de Juli Csar i la seua proclamacicom a dictador vitalici, per ser assassinat al Senat Octavi August ser el que aconseguir el poder i ser proclamat el primer emperador,fent-se amb tots els crrecs importants de Roma i posant fi a la Repblica (31 a.C.) 8. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (VI):LIMPERI (31 a.C.-476 d.C.). Tot el poder es concentra en lemperador, considerat un du i adorat com a tal Alt Imperi (31 a.C.-193 d.C) Perode de mxima expansi territorial (Traj) i intensa activitat econmica i cultural, amb un poder cada vegada major de lexrcit sobre la poltica Es produeix un completa romanitzaci de tots els territoris de limperi Baix Imperi (193-476 d.C.) s un perode de decadncia: es paren les conquestes militars,es produeixen invasions dels brbars i el centrede gravetat de lImperi es desplaa cap a Orient Des del segle III: greu crisi de les ciutats i un procs de ruralitzaci 313: Constant proclama el cristianisme com a religi oficial de lImperi Lany 379: Teodosi divideix lImperi en dos:Orient per a Arcadi i Occident per a Honori Lany 476 les tropes brbares dOdoacre envaixen Romai deposen a Rmul Augstul: fi de lImperi RomdOccident i de la Roma clssica 9. 2.- INFLUNCIES I PRECEDENTS (I): LART GREC. Considerem com a influncia ms important lart grec, especialment lhellenstic,i com a precedent lart etrusc, a ms del pragmatisme de les cultures llatines primitives La influncia de lart grec No es tracta de copiar directament tot lart grec, sin dagafarall que els interessa i adaptar-lo a les seues necessitats i gust El coneixen a travs de la Magna Grcia (sud dItlia) i la seua conquesta durant les guerres pniques i amb el contacte directe amb els grecs quan els envaeixen, quedant fascinats per la seua cultura (lhellenisme sobretot) De lart grec prenen ls dels ordres arquitectnics (afegint-ne dos ms), els models per a alguns edificis (temples, teatres,...), ls destructuresarquitravades i els models oficials descultura (fan nombroses cpies directes) 10. 2.- INFLUNCIES I PRECEDENTS (II): LART ETRUSC. Eren un poble dorigen incert (sia Menor possiblement) que habitaven el centre-nord de la pennsula Itlica i tenien un art que combinava elements de la Grcia arcaica i dOrient Art fonamentalment religis (temples) i funerari (tombes: importncia del culte als morts) Art senzill i quotidi Aportacions a lartrom en arquitectura s de larc i la volta (procedents dOrient) s habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi,amb una sola entrada i cella dividida en tres parts Ordre tosc: columna amb fust llis i base i capitell geomtrics, arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mtopes i cornisa La pintura etrusca era funerria (parets de tombes), es feia al fresc (influncia en Roma) i t una clara influncia grega i oriental (lnies, desproporci,...), per s ms realista Realisme en els rostres (derivat de les mscares funerries de cera) Importncia dels retrats Decoraci escultrica dels sarcfags Aportacions a lart rom en escultura 11. 3.- CARACTERSTIQUES GENERALS DE LART ROM. Art pragmtic i funcional: el ms important s que lart complisca la missi per a la qualsha fet, ja siga larquitectura (teatres, aqeductes, amfiteatres, ponts, edificis,...)o lescultura (retrats o relleus commemoratius o de propaganda) Es passa del platonisme de lart grec, que buscava la bellesa per damunt de tot(abstracci i idealisme), a laristotelisme rom, centrat en all prctic, sensitiu i concret Individualitzaci: ja no sols es fan les coses pensant en els homes (antropocentrisme),sin en individus i fets concrets (relleus de fets concrets amb personatges, retrats,...) Carcter eclctic: agafen les influncies que consideren interessantsde cada lloc i les fusionen amb la resta, creant un art nou Art propagandstic i commemoratiu: lart s per a fer propaganda daquell qui paga, ja sigalEstat o un individu particular (els grans edificis i obres pbliques, les escultures,...) Art realista, especialment en lescultura (retrats) i la pintura Monumentalitat i colossalisme: la grandiositat dels edificis i obres pbliques denotavamajor poder daquell que havia pagat lobra, a ms de donar cabuda a grans massesAplicaci davanos tcnics, que sn els que fan possible la grandiositat i monumentalitat Escassa teoritzaci: les solucions es prenen ms en la prctica que en la teoria Anonimat dels artistes, considerats artesans: all que importa s el nom del mecenes

Si te haces escultor, no sers ms que un pen, agotars tu cuerpo (), no percibirs ms que un salario vil y mdico (), no sers ms que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirs como una liebre destinada a ser presa del ms fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabar ser tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habr uno solo que desee emularte, ya que, por muy hbil que seas, siempre sers considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.LUCIANO, siglo II d. C.

12. 4.- LURBANISME. Lurbanisme grec, probablement a travs dels etruscos, influeix en el rom Es planifiquen les ciutats de nova fundaci seguint el model del campament rom:a partir de dos carrers principals perpendiculars anomenatscardo(nord-sud)idecumanus(est-oest), es dissenyen la resta de carrers, formant una quadrcula El principal lloc de la ciutat s elfrumo plaa principal (semblant a lgora grega),situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals 13.

5.1.-Caracterstiques generals de larquitectura romana .

5.2.-Larquitectura religiosa: el temple .

5.3.-Larquitectura civil: els habitatges .

5.4.-Larquitectura civil: els edificis per a la diversi .

5.5.-Larquitectura civil: els monuments commemoratius .

5.6.-Larquitectura civil: els edificis administratius .

5.7.-Larquitectura civil: les obres pbliques .

5.- LARQUITECTURA. 14. 5.1.-Caracterstiques generals delarquitectura romana (I) . s el resultat de la fusi de les influncies etrusca i grega i loriginalitat i pragmatisme romans Materials ms consistents i barats: rajola, fusta, el formig o morter rom( opuscaementicium: pedres o grava, arena, cal i aigua), pedra (carreus),... recoberts de pedres (diferents paraments), pintures, mosaics i enlluts Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments (ms esttic) com larc de mig punt, les voltes de can i daresta iles cpules dinfluncia etrusca (ms dinmics), combinant-los moltes vegades enuna mateixa construcci ms dinmica, equilibrada i slida Utilitzen cinc ordres arquitectnics, sovint superposant-los en una mateixa construcci:els tres ordres grecs (dric, jnic i corinti), lordre tosc etrusc i lordre compost inventatpels romans (capitell amb fulles dacant cornties i volutes jniques) Els entaulaments senriqueixen en la seua decoraci (garlandes sostingudes per bucranis,...) Pragmatisme i funcionalitat: front a lesteticisme i bellesa grecs, els romans busquenque la construcci compleisca la funci a qu es destina de la millor manera possible Importncia dels enginyers-arquitectes annims (no sn considerats artistes)que busquen solucions molt prctiques a tots els problemes constructius que es plantegen 15. 5.1.-Caracterstiques generals delarquitectura romana (I) . Eclecticisme: com ja hem vist copiaven tot all que els semblava til iho combinaven de la manera ms prctica possible per aconseguir una finalitat Monumentalitat (grandiositat) i cert luxe: front a la mesura humana grega, lart rom buscala grandiositat i el luxe, especialment quan t com a objectiu la propaganda de qui lha pagat Simetria axial: busquen que les construccions no sols siguen simtriquessobre el plnol (horitzontal), sin tamb verticalment Importncia dels espais interiors: front a la importncia de lexterior en lart grec, els romansdonen tamb importncia a lespai interior, creant espais dinmics i amb amplitud espacial Major importncia de larquitectura civil (ms prctica) a Roma fronta la major importncia de larquitectura religiosa (el temple) a Grcia Tipologia arquitectnica Arquitectura religiosa: temples (sobretot) i construccions funerries Arquitectura civil (s la ms important) Arquitectura domstica: habitatges (cases i pisos) Edificis per a la diversi: teatres,amfiteatres, circs i termes Arq. commemorativa: arcs de triomf i columnes Edificis administratius: basliques Obres pbliques: calades, ponts, aqeductes , 16. 5.2.-Larquitectura religiosa: el temple . Els temples sn de clara influncia grega, ja siga de manera directao a travs del temple etrusc, model directe del temple rom Tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular i el Parten (excepci) Els temples circulars segueixen el model deltholosgrec (temple de Vesta en Roma) Temples rectangulars Segueixen el model grec que arriba a travs dels etruscs El construeixen sobre un podi: major importncia de la faana T una nica entrada frontal a travs duna escalinata Sn pseudoperpters (columnes adosades) Dos parts: prtic amb columnes i cella rectangular, massissa i tancada Cella dividida en tres parts en honor als tresdus principals (Jpiter, Juno i Minerva) Temples principals: Maison Carre (Nimes), Fortuna Viril oFortuno (Roma), temple de Diana (Mrida) i temple dAsua (Vic) El Pante dAgripa (Roma) s lexcepci i tambel temple rom ms impressionant (lestudiarem a banda) Temple dHercules Victor Olivarius (mal dit de Vesta), Roma, 150 a.C. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carre), Nimes, 16 a.C. Temple de Fortuno (dit de Fortuna Viril), Roma, 70-40 a.C. Temple dAusa, Vic, s. II d.C. Temple de Diana, Mrida, s. II d.C. Cal destacar monuments funeraris com els mausoleus dAugust,dAdri i de Ceclia Metella o la pirmide de Caius Cestius Mausoleu dAdri (segle II d.C.) Mausoleu dAugust (segle I d.C.) Tomba de Ceclia Metella (segle I d.C.) Pirmide de Caius Cestius (segle I d.C.) 17. Pante dAgripa (Apoliodor, Roma, s.II d.C.) La construcci original va ser un temple en honor a tots els dus (Pante) que va encarregarAgripa (gendre dAugust) el 27 d.C., per desprs de diversos incendis es va reconstruirel segle II d.C. (possiblement per Apoliodor i pagat per lemperador Adri) Duesparts Un prtic dentrada octstil i de tres cosos rematat per un front (influncia grega) Una enorme cella circular on els murs actuen com a tambor duna immensacpula que remata ledifici, amb unoculumen la part superior i que descansasobre un complex sistema de descrregues ocult ocult entre les parets i els murs A linterior (de planta circular i simtric) trobem una part baixa en forma de faana fictcia, un atri amb finestres cobertes i lenorme cpula, smbol de la cpula celestial s un edifici enormement original, fruit de la combinaci delements de diverses influnciesi de loriginalitat, el treball dels espais interiors i els coneixements tcnics romans Influir molt en la histria de lart, especialment en el Renaixement, el Barroc i el Neoclssic, amb la utilitzaci de cpules El Panten de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen, por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antao estaban estatuas de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte y entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos, como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todava su pavimento antiguo de mrmoles y restos de policroma sobre los relieves del prtico. De cualquier formalo ms extraordinario del Panten es el hecho de ser el primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura como "arte creador de espacios interiores".Es la primera construccin de la Antigedad en la que claramente se pretende crear un caparazn, no preocupndose en extremo de los volmenes exteriores. La arquitectura griega creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reuna el pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panten, por el contrario, se crea un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses aislndose del universo exterior porque el cosmos est bajo su cpula. Realmente la obra es una perfecta sntesis de armona e inteligencia constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos despus, el hombre se haba atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel ngel dijo de este edificio que tena "un diseo anglico y no humano". la arquitectura romana es resultado de una sntesis. Hombres nutridos en las tradiciones estticas y tcnicas de Grecia supieron resolver los problemas inditos que planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de Roma. Su imaginacin, servida por el progreso tcnico, cre formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar las formas helnicas tradicionales. La posicin que adoptan nos asombra a menudo por su acento moderno, pero la ejecucin, que se caracteriza ordinariamente por el afn de decoracin, demuestra que nunca tuvieron conciencia de una ruptura con el pasado.En este sentido, su ejemplo es para nosotros doblemente fructfero, pues demuestra que la audacia no es incompatible con el respeto a la tradicin. Ren Huyghe 18. 5.3.-Larquitectura civil: els habitatges . Els habitatges o vivendes particulars eren el primer edificion es veuen les caracterstiques de larquitectura romana Tipus dhabitatges Domus : sn cases rectangulars estructurades al voltant dun pati central Insulae : edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures Villae : grans cases dels ms rics, situades al camp ique tamb eren el centre de les explotacions agrries Palaus: grans vivendes demperadors i patricis rics a la ciutat 19. 5.4.-Larquitectura civil: els edificis per a la diversi (introducci) . La poltica romana de donar-li al poble pa i circ ( panem et circenses ) fa molt importants aaquests edificis com a smbol i lloc de propaganda poltica: teatres, amfiteatres, circs i termes 20. 5.4.-Larquitectura civil: els edificis per a la diversi (el teatre) . Eren els edificis destinats a la representaci teatral (comdies, tragdies, farses,...),per tamb es podien celebrar cerimnies religioses Tenien un evident s poltic: entretindre a les masses i transmetre-li consignespoltiques, a ms de la propaganda de patrocinar lespectacle o edifici Deriva del teatre grec, per amb algunes diferncies que incrementen la seuafuncionalitat: pot estar totalment exempt i no amb la grada excavada en la roca, la planta s semicircular (no ultrasemicircular), lescena s ms gran i alta, utilitzen larc i la volta anular, es cuida ms laspecte exterior (faana i esculturesdecoratives) i es solen superposar ordres arquitectnics en faana i escena Divisi en tres parts Grada ocaveasemicircular, dividida en tres parts Orchestrasemicircular Escena ms gran, amb fons arquitectnic arquitravat dividit en tres La faana exterior combina els arcs amb les columnes i les estructuresarquitravades, superposant diferents ordres arquitectnics En linterior de la grada presenta una srie de passadissos i escales que donen accsa la grada pels vomitoris i que possibilitaven la rpida entrada i eixida del pblic Exemples: teatre de Marcel (Roma), de Mrida, de Sagunt,... 21. Teatre Marcel (Roma, 23-11 a.C.) 22. Teatre de Mrida (18-8 a.C.) 23. Teatre de Sagunt (segle I d.C.) 24. Teatre dAspendus (Turquia) 25. Teatre dOrange (Frana) 26. Teatre de Verona (Itlia) 27. Ode dHerodes tic (Atenes, 131 d.C.) 28. 5.4.-Larquitectura civil: els edificis per a la diversi (lamfiteatre) . Estava destinat a les lluites de gladiadors, les lluites entre animals, les lluites entregladiadors i feres (o les feres devorant condemnats) i les naumquies (batalles navals) Utilitzaci poltica i de propaganda: entretindre al poble i fer-se propaganda s un edifici original rom, fruit de la uni de dos teatres per la part de lescena Planta ellptica, amb dues parts Arena central on es feia lespectacle Grades o cavea: envoltaven larena i es separaven della pelpulpitum Baix de larena hi havia tota una srie de passadissos i estncies per a preparar els espectacles Es construa exempt, encara que de vegades part de la grada podia estar excavada en la roca La construcci era molt semblant a la del teatre en la part exteriori en lestructura interna daccs a les grades Exemples: el Colosseu o Amfiteatre Flavi (Roma) i els amfiteatresde Nimes, Pompeia, Verona, Mrida, Itlica i Tarragona 29. Amfiteatre Flavi o Colosseu (Roma, 72-80 d.C.) 30. Amfiteatre dArles (Frana) 31. Amfiteatre de Nimes (Frana) 32. Amfiteatre o Arena de Verona (Itlia) 33. Amfiteatre o Colosseu dEl Djem (Tunis) 34. Amfiteatre de Mrida 35. Amfiteatre dItlica (Sevilla) 36. Amfiteatre de Tarragona 37. 5.4.-Larquitectura civil: els edificis per a la diversi (el circ) . Eren els llocs on es celebraven les curses de cavalls i carros i activitats atltiques Donaven cabuda a grans masses i els espectadors es dividien en diferents colors (segons a qui recolzaven) i feien apostes s una adaptaci de lestadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de Uamb dos costats llargs laterals i dos costats curts, un en forma corba (on estavala porta triomfal per on eixien els vencedors) i altre recte (on estaven les quadres) Estructura semblant als amfiteatres: larena (amb unaspinaseparadora en mig) i les grades Exemples: els diferents circs de Roma, especialment lenorme Circ Mxim i el circ de Mrida 38. Circ Mxim (Roma) 39. Circ de Mrida 40. Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal 41. 5.4.-Larquitectura civil: els edificis per a la diversi (les termes) . s higinic i ldic: eren els banys pblics, per anaven ms enll (gimns, massatges,...) i esconvertiren en complexos doci i relaci social (llocs de reuni entre amics o per a fer negocis) Sn immensos complexos dedificis dividits en sales de banys calents, temperats i freds,vestidors, palestres o llocs de lluita, gimnasos, tendes, banys de vapor, saunes, biblioteques,... Eren complexos grandiosos on saplicaven enginyoses solucions arquitectniquesen la construcci i que servien de propaganda a qui els pagava Lexemple ms grandis sn les termes de Caracalla (Roma) 42. Termes de Caracalla (Roma, 212-235 d.C.) 43. Termes de Diocleci (Roma) 44. Termes dHercul 45. Termes de Bath (Anglaterra) 46. 5.5.-Larquitectura civil: els monuments commemoratius (introducci) . Es tracta delements arquitectnics trets del seu context i sobredimensionats amb unafunci de propaganda, commemoraci i demostraci de poder daquell que els ha pagat Els dos principals sn els arcs de triomf i les columnes commemoratives,que tindran importncia ms tard en lart neoclssic i lart barroc respectivament 47. 5.5.-Larquitectura civil: els monuments commemoratius (larc de triomf) . Tenen forma de portes monumentals de ciutat allades amb doble faana (exemptes) Poden ser dun van (arc), de tres vans o de planta quadrada i quatre faanes (quadrifons) Sn exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victriadun general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandstics Combina larc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades,amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen Parts Basament Columnes o murs que sostenen els arcs de mig punt tic amb inscripci commemorativa referent a lheroi Remat en forma desttua o carro triomfal Solien estar fets de pedra o marbre Exemples: arcs de Tit, Septimi Sever i Constant a Roma i arcs de Ber, Cabanes, Medinaceli 48. Arc de Tit (Roma, 1 a.C. 1d.C.) 49. Arc de Caparra (74 d.C.) 50. Arc de Medinaceli (segle I d.C.) 51. Arc de Ber (finals segle I d.C.) 52. Arc de Cabanes (segle II d.C.) 53. Arc de Septimi Sever (Roma, 203 d.C.) 54. Arc de Constant (Roma, 315 d.C.) 55. 5.5.-Larquitectura civil: els monuments commemoratius (la columna commemorativa) . Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandstica que els arcs de triomf Es tracta de grandioses columnes exemptesamb tres parts Basament Columna amb el fust decorat amb un relleuhelicodal de les gestes de lheroi Remat amb lesttua de lheroi Destaquen la columna de Traj (amb la conquesta de laDcia) i la de Marc Aureli (amb les victries sobreels germnics), ambdues a Roma 56. Columna de Traj (Roma, 113 d.C.) 57. 5.6.-Larquitectura civil: els edificis administratius (la baslica) . Entre els edificis administratius cal destacar les basliques Sn edificis multifuncionals (administraci de justcia, comer, mercat, actes pblics)de planta rectangular, amb una o tres naus, coberts per una volta de can o voltes daresta i amb dues mitges cpules que rematen cadascun dels dos fons Aquest model ser el que prendran els cristians per a les seues esglsies Destaca la baslica de Majenci o Constant (Roma) 58. Baslica Ulpia (Roma, 98-117 d.C.) 59. Baslica de Magenci i Constant (Roma, 307-314 d.C.) 60. 5.7.-Larquitectura civil: les obres pbliques (introducci) . Les obres pbliques sn les que millor mostren el carcter prctic dels romansi la seua enorme capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tcniques Van servir a la romanitzaci i control de limperi i sn mltiples: calades,ponts, aqeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,... Tindran una enorme repercussi en lenginyeria i arquitectura en generali no seran superades clarament fins ms de mil anys desprs 61. 5.7.-Larquitectura civil: les obres pbliques(les calades) . Cobrien tot limperi i eren projectades per topgrafs militars, formant una xarxaviria que connectava tots els territoris de limperi (control i organitzaci) Eren construdes en diferents capes i amb lloses de pedra unides per morter oformig i amb voreres, de forma convexa per a que drenaren b en cas de pluja 62. 5.7.-Larquitectura civil: les obres pbliques(el pont) . Sn el resultat de passar la calada per damunt dun riu,salvant el desnivell amb ls de pilars i arcs de mig punt Van ser autntics mestres en la seua construcci, cobrint superfciesimmenses amb les arcades, amb ponts que han arribat fins a lactualitat Primer els feien de fusta i desprs de morter o formig i rajola o pedra Exemples: ponts dAlcntara, Mrida, Saragossa, Crdova,... 63. Pont dAlcantara (105-106 d.C.) 64. Pont de Mrida 65. Pont de Crdova 66. 5.7.-Larquitectura civil: les obres pbliques(laqeducte) . s una construcci prctica i funcional que serveix per a salvar desnivellsi fer que laigua arribe des de lembassament o lloc de captaci a la ciutat A ligual que en el cas dels ponts sutilitzen pilars i arcsconstruts amb morter o formig i pedra o rajola Exemples: pont du Gard (pont i aqeducte) i aqeductes de Segvia, dels Miracles (Mrida), de les Ferreres (Tarragona), de Pea Cortada (Chelva) o els nou aqeductes que abastien Roma 67. Pont du Gard (Nimes, segle I d.C.) 68. Aqeducte de Segovia (18 a.C.) 69. Aqeducte dels Miracles (Mrida) 70. Aqeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona) 71. Aqeducte de la Pea Cortada (Chelva)