Tema 2. Art Clàssic II(b). Roma
45
TEMA 2(b).- L’ART CLÀSSIC II: ROMA Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
Transcript of Tema 2. Art Clàssic II(b). Roma
TEMA 2(b).- L’ART CLÀSSIC II: ROMA
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat
6.- L’ESCULTURA.
6.1.- Característiques generals.
6.2.- El retrat i la seua evolució.
6.3.- El relleu històric i narratiu.
6.1.- Característiques generals (I).
Dobleinfluència
Etrusca (més popular): influeix en el realisme que arriba a través de la tradició de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació
dels retrats sols de bust i en la representació en bronze d’animals fantàstics
Grega, especialment hel·lenística (més culta): es fa molt patent a partir de la conquesta de Grècia, les còpies de les seues obres i l’arribada d’escultors grecs
i es plasma en el gust per les alegories i els temes mitològics, el moviment, les figures, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius
Tècnica escultòrica molt desenvolupada, cosa que es nota especialment als relleus
Els materials i tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda)
És una escultura marcadament realista, sobretot en el retrat: el caràcter pràctic romà obliga al reconeixement de la persona i les coses representades
Triplefunció
De propaganda (fonamentalment)
Commemorativa (recordar persones i fets importants)
Estètica (la menys important, però també decorava cases i espais públics)
La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie
Les mides solen ser superiors al natural
6.1.- Característiques generals (II).Té preeminència el punt de vista frontal
Estaven policromades, al menys fins el segle II d.C.
L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder
L’escultura es subordina a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,...
El tema principal són les representacions humanes, sobretot l’home com a ciutadà i en funció de la seua categoria social (patrici, magistrat, emperador,...)
Dos gèneresEl retrat
El relleu històric i narratiu
6.2.- El retrat i la seua evolució (I): característiques.
Té el seu origen en les imagenes maiorum o màscares de cera dels caps dels difunts (realisme i certa rigidesa), que després passen a fer-se en terracotta, bronze i marbre
Les principals característiques del retrat romà seran el realisme (idealitzat per influència hel·lenística en algunes èpoques) i la individualització del rostre
S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic
La missió de l’artista no era demostrar la seua mestria, sinó honrar al representat
Trobem tant bustos com retrats de cos sencer, però en el segon cas el cos no correspon al representat i, fins i tot, es podien fer retrats de substitució (quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el cap a l’escultura)
TipologiesDempeusSedent
Eqüestre (reservat als emperadors)
Amb toga (togato)Amb cuirassa (toracato)
Retratsd’emperadors
Com a cònsols: togats i amb el braç alçatCom a pretors: amb el rotllo de les lleis a la màCom a generals: amb la cuirassa (toracato)Com a pontifex maximus: amb un mant que cobreix el cap i una patenaDivinitzat: tors descobert i corona de llorer al cap (com Júpiter)Eqüestre: l’emperador a cavall
6.2.- El retrat i la seua evolució (II): època republicana (segle IV-27 a.C.).
Retrats realistes i psicològics: rostres enèrgics, forts i decidits
Es tracta de bustos curts i triangulars, sense vestit
El cabell és curt, de talla plana, i quasi sense pentinar
Exemples: Patrici amb dos bustos o Togat Barberini, Brutus, Cató i Porcia, Sila, Ciceró, Juli Cèsar, Pompeu
Junio Lucio Brutus (segle III a.C.)
Sila (cap al 80 a.C.)
Màrius (cap al 80 a.C.)
Ancià oficiant (cap al 80 a.C.)
Vell Torlònia (cap al 70-60 a.C.)
Pompeu (cap al 50 a.C.)
Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 a.C.)
Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 a.C.)
Porcia i Cató (segle I a.C.?)
6.2.- El retrat i la seua evolució (III): època juli-clàudia (27 a.C. - 68 d.C.).
Influènciahel·lenística
Comencen a fer-se retrats de cos sencer
Idealització, però sense deixar de representar els trets del personatge (realisme idealitzat), ara a la manera dels déus grecs
Cabell un poc més llarg i treballat i rostre sempre rasurat
Exemples: diferents retrats d’Octavi August, Lívia, Claudi,...
August de Prima Porta (19 a.C.)
August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 a.C.)
August com a pretor (12 a.C.)
Retrats d’August (segle I a.C.)
Escultura sedent de Lívia, dona d’August (principis segle I d.C.)
Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I d.C.)
6.2.- El retrat i la seua evolució (IV): època flavia (69-96 d.C.).
Torna la tendència més realista i psicològica
El cap es gira lateralment
El bust augmenta de tamany, arribant fins els pectorals
El treball del cabell guanya en profunditat, especialment en les dones amb els rulls treballats amb el trepà
Exemples: Vespasià, Tit, Júlia o Dama de la Permanent,...
Vespasià (cap al 74 d.C.)
Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 d.C.)
6.2.- El retrat i la seua evolució (V): època antonina (96-193 d.C.).
Torna la influència hel·lenística
Es posen de moda les barbes, amb cabell i barba treballats amb profunditat i dinamisme amb el trepà
Els bustos s’allarguen fins tot el pit i l’avantbraç
Exemples: Trajà, Adrià, diferents retrats de Marc Aureli (incloent l’eqüestre), Còmode,...
Adrià (cap al 125 d.C.)
Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 d.C.)
Còmode com Hèrcules (cap al 185 d.C.)
6.2.- El retrat i la seua evolució (VI): època severa (193-235 d.C.).
Barba bipartita i treball profund del trepà al cabell i la barba
Retrat psicològic del personatge, expressant fins i tot violència
Exemple: Caracalla
Caracalla (cap al 215 d.C.)
6.2.- El retrat i la seua evolució (VII): anarquia militar i Baix Imperi (235-476 d.C.).
L’escultura es torna anticlàssica, amb rigidesa, hieratisme, esquematització, deshumanització i colossalisme
Exemple: Constantí
Cap colossal de Constantí (cap al 315 d.C.)
6.3.- El relleu històric i narratiu (I): característiques.
D’origen asiàtic, el relleu arriba per influència grega, com s’aprecia en el tractament del moviment, els plecs i les figures (com les Panatenees o l’Altar de Zeus de Pèrgam)
El relleu romà es caracteritza per la seua voluntat històrica i narrativa, al servei de la glorificació del passat i present de Roma i d’aquell que el paga:
es commemora un fet o esdeveniment històric rellevant o les gestes d’algun emperador (funció propagandística i commemorativa)
El relleu es subordina al marc arquitectònic en què es situa: altars, arcs de triomf, columnes commemoratives, temples, sarcòfags
Es busca la profunditat amb la utilització d’efectes pictòrics com la perspectiva, la situació dels personatges a diferents plànols i la utilització d’elements paisatgístics,
combinant l’alt, el mig i el baix relleu en una mateixa obra o els escorços
El modelatge de les figures és precís, definit, ferm i tàctil
Arriben a un detallisme sorprenent en figures, paisatges naturals, paisatges urbans,...
El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb una gran riquesa gestual que, junt a l’horror vacui, donen un gran dinamisme a les obres
En conjunt, el relleu mostra l’extraordinari domini tècnic a què arriba l’escultura romana
6.3.- El relleu històric i narratiu (II): època republicana.
Es segueix ja una ordenació hel·lènica, però amb temes i tractaments més del gust romà
Exemple: altar de Domitius Aenobarbus (60 a.C.)
6.3.- El relleu històric i narratiu (III): època juli-clàudia.
Època de plena influència hel·lenística: realisme idealitzat
Les característiques les podem apreciar a l’Ara Pacis Augustae (cap al 10 a.C.): temes al·legòrics i mitològics junt a les processons del dia de la inauguració amb el mateix
emperador, com a les Panatenees, però individualitzant els rostres
“Cuando regresé a Roma desde Hispania y Galia, durante el consulado de Tiberio Nerón y Publio Quintilio, después de haber solucionado con éxito los asuntos de esas provincias, el Senado, para conmemorar mi retorno, ordenó levantar un altar a la paz augústea, para ser consagrado en el Campo de Marte, en el cual se decretó que los magistrados, los sacerdotes y las vírgenes vestales hiciesen un sacrificio anual."
Processó de la família imperialEl Senat o Processó dels QuirilsAl·legoria de Tellus (deessa Terra)
6.3.- El relleu històric i narratiu (IV): de la dinastia flàvia al segle III d.C.
S’imposa el realisme i el detallisme al servei de la propaganda i la commemoració dels triomfs militars
Exemples: arcs de Tit i Septimi Sever i columnes de Trajà i Marc Aureli
Relleus de l’arc de Tit (81 d.C.)
Columna de Trajà (113 d.C.)
Columna de Marc Aureli (175 d.C.)
Relleus de l’arc de Septimi Sever (203 d.C.)
6.3.- El relleu històric i narratiu (V): segles III-V d.C.
Destaca la decoració dels sarcòfags, ja siga amb motius vegetals i geomètriques o amb escenes mitològiques o cristianes Sarcòfag LudovisiSarcòfag de Dionís
Sarcòfag de Junio Basso
7.- LA PINTURA I EL MOSAIC (I):LA PINTURA.
Les cases romanes solien estar decorades amb pintures (sobretot a les parets, pintades al fresc) i mosaics (sobretot per terra, però també a les parets)
És de clara influència grega, però els romans li aporten el sentit pràctic i decoratiu
Destaquen pel seu alt grau de realisme, destacant l’ús de la perspectiva (disminució de la mida de les figures i difuminació dels detalls amb la profunditat), detallisme, precisió, riquesa cromàtica i força expressiva
Quatreestils
Primer estil o estil d’incrustació (segles II-I a.C.): forta influència grega, imitant sobre la paret les lloses de marbre i les columnes, dividint el mur en tres
Segon estil o estil arquitectònic (segle I a.C.): busca crear sensació de profunditat amb il·lusions òptiques, simulant elements arquitectònics pintats
Tercer estil o estil ornamental (segle I a.C.- I d.C.): representa elements arquitectònics i ornamentals lleugers i edificis fantàstics, amb finestres que
s’obrin a un món imaginari i escultures pintades que sostenen les arquitectures
Quart estil o estil il·lusionista: d’alt nivell escenogràfic, reprodueix escenes mitològiques i històriques i paisatges, així com temes de la vida
quotidiana i escenes d’amor
Encara que sols ens ha arribat en comptades ocasions, pintaven tant al fresc sobre les parets com al tremp o encàustica sobre taula i tela (com els d’Al-Fayum: El Forner i la seua dona)
7.- LA PINTURA I EL MOSAIC (I):EL MOSAIC.
D’influència hel·lenística, va tindre un espectacular desenvolupament a Roma, tant en edificis públics com privats, arribant-se a un gran domini tècnic i artístic (detallisme i colors vius)
Comencen representant temes mitològics i copiant pintures gregues, però s’anirà elaborant un ampli repertori temàtic, incloent motius vegetals i geomètrics
Batalla d’IssosSacrifici d’Ifigènia (Empúries, segles II-I a.C.)
